13/09/2026 Noticias
"El mòbil s'havia convertit en una espècie de guia religiós sobre la meva maternitat"
La periodista del New York Times Amanda Hess es va quedar embarassada quan s'acostava als 35 anys. Potser perquè s'ha especialitzat professionalment en estudiar les noves tecnologies –sobretot derivades d'internet–, el primer que va fer Hess va ser explicar que estava embarassada a l'aplicació telefònica que supervisava els seus cicles menstruals. Aquest va ser l'inici d'una relació molt estreta entre el mòbil de la periodista i la gestació de la criatura, que a partir del setè mes es va complicar inesperadament. Cinc anys després de donar a llum, Amanda Hess va publicar Segona vida (ara en català a Saldonar, traduït per Elena Ordeig), on combina el seu testimoni personal amb l'anàlisi d'aplicacions de fertilitat, proves genètiques prenatals, vídeos de revelació de gènere, influencers de part lliure i grups de Facebook i fòrums sobre malalties rares. L'autora es connecta amb l'ARA per videotrucada des del pis de Nova York on viu amb el seu marit i els seus dos fills. Respon amb precisió i sen
Els reis d'Espanya visiten Ceuta dinou anys després i amb la crisi d'immigrants encara no resolta
Hi va haver unes setmanes, durant el punt més àlgid de la crisi de Ceuta, que la principal pregunta era: per què els reis no visiten la ciutat autònoma després de l'entrada massiva de migrants del 30 de juliol? El dia que això passarà serà aquest dimarts, just l'endemà del dia de la Hispanitat, en què Felip VI i Letícia trepitjaran la per primer cop la ciutat autònoma i Melilla. Serà el segon cop en democràcia que la monarquia espanyola hi posarà els peus, ja que fins ara només el rei Joan Carles I i Sofia havien visitat Ceuta el 2007, just fa 19 anys, propiciant una crisi diplomàtica amb el Marroc arran de les seves reivindicacions territorials sobre la ciutat autònoma.
Anthropic desafia el boom de la IA amb la sortida a la borsa "més ridícula de l'any"
La sortida a la borsa d'Anthropic, l'empresa creadora de Claude, és un dels esdeveniments més esperats de l'any. Només uns mesos després del rècord que va batre la irrupció al mercat públic de SpaceX, la marca aeroespacial i d'intel·ligència artificial d'Elon Musk, la companyia que dirigeix Dario Amodei pot deixar unes xifres encara més espectaculars: si Musk va aconseguir cotitzar amb una valoració d'1,77 bilions de dòlars, tot fa pensar que el seu competidor podria arribar a dos bilions. Així ho preveu el document de l'oferta pública inicial (IPO, per les seves sigles en anglès), avançat per l'agència Reuters. La mateixa agència apuntava recentment que la sortida a borsa es podria resoldre passades les eleccions de mig mandat als Estats Units, previstes per al 3 de novembre.
Com el barri del crim de Manresa lluita per trencar la "bombolla" de la inseguretat
El ritme de clients del quiosc és tan alt que fins i tot desafia els mals auguris del futur dels diaris en paper. El quiosquer atén la clientela amb familiaritat, tanta que en alguns casos només en veure'ls ja sap quin diari escolliran. Davant de la pregunta de com està Manresa un mes després de l'assassinat de Carles Vilajosana, que va obrir un fort debat sobre la seguretat a la ciutat, troba part de la resposta en la portada de l'ARA, que destaca com el debat sobre l'habitatge marca la precampanya electoral. L'habitatge fa anys que és un problema, encara que ara hagi esclatat de cop, reflexiona, de la mateixa manera que el crim de Manresa ha evidenciat de cop –i fins i tot ha exagerat, diu– uns problemes que fa temps que hi són.
El mariner que va fundar Trasmediterránea
L’estiu del 1980 els espanyols van assistir amb perplexitat a l’esclat del que seria un dels casos més recordats de la crònica negra peninsular en tota la seva història. Parlem de l’assassinat dels marquesos d’Urquijo, una parella d’aristòcrates que va ser víctima dels trets d’una figura misteriosa mentre dormien a la seva mansió de Somosaguas (Madrid). Etiquetem l'assassí com a misteriós perquè, malgrat que la justícia va dictar sentència i va condemnar l’exgendre del matrimoni, les especulacions sobre els participants en el crim no s’han aturat mai al llarg dels últims quaranta-sis anys. De fet, el mateix tribunal va obrir la porta a hipòtesis diverses quan a la sentència va afirmar que qui va disparar va ser indubtablement Rafael Escobedo Alday, “sol o en companyia d’altri”. Aquest afegitó semblava apuntar a un gran nombre d’individus, tots ells membres d’una caterva grotesca de personatges que durant anys van ser protagonistes als mitjans de comunicació: els fills del