18/01/2021
17/01/2021
08/01/2021 
Noticias
Quins seran els candidats a les quatre capitals catalanes?
Les eleccions municipals del 2023 van portar un canvi de color polític als ajuntaments de les quatre capitals catalanes. Girona va ser l'única ciutat que va retenir un govern independentista, mentre que els socialistes van aconseguir les alcaldies de Barcelona, Tarragona i Lleida. A l'equador del mandat, els partits amb representació institucional es comencen a moure per encarar les municipals del 2027. Quins candidats continuaran i quins no?
"Els idiomes no estan per dividir": Ayuso es referma en el seu boicot al català a la cimera autonòmica
Cap dels barons del PP va secundar la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, en el seu boicot al català i al basc a la Conferència de Presidents a Barcelona. Però això no ha fet recapacitar la dirigent popular, que aquest dissabte s'ha reafirmat en la decisió de marxar de la sala que reunia els màxims dirigents autonòmics quan s'hi van parlar les llengües cooficials i no tornar fins que les intervencions van ser en castellà. "Els idiomes no estan per dividir, estan per comunicar-nos", ha dit. Ha avalat, però, que s'utilitzessin en la salutació, com van fer el president gallec i la presidenta balear.
"Volem la sobirania de la fabricació de xips"
El fins ara director d'intel·ligència artificial (IA) a les oficines centrals de Meta als Estats Units, Cristian Canton (Terrassa, 1980), prendrà possessió com a nou director associat del Barcelona Supercomputing Center (BSC) en els pròxims dies. Agafarà el relleu de Josep Martorell, que deixa el centre després de nou anys. Canton s'acomiada d'una etapa de més de 15 anys en grans corporacions, com Meta i Microsoft, per incorporar-se a l'equip directiu del BSC, on provarà de traslladar l'experiència cultivada al sector privat. En una conversa amb l'ARA parla d'aquest canvi professional i repassa els reptes de futur de la institució.
El populisme pro Trump exhibeix múscul a Polònia
El moviment populista i conservador MAGA del president dels Estats Units, Donald Trump, es va marcar un punt a Europa el dia 1 de juny amb la victòria del nacionalista conservador Karol Nawrocki a les eleccions presidencials poloneses. “La seva victòria a les eleccions presidencials és un triomf per al moviment MAGA, que intenta influir en la política europea, polaritzar-la i dividir Europa”, apunta Joanna Stolarek, directora de la Heinrich Böll Stiftung a Varsòvia. El moviment MAGA (Make America great again) apel·la als valors conservadors, a la identitat nacional i al rebuig de les elits globalistes i dels immigrants.
Polònia, democràcia a mig acabar
L’arribada per la mínima de l’ultraconservador Karol Nawrocki a la presidència polonesa planteja una cohabitació amb el primer ministre Donald Tusk capaç d’estroncar l’alleujament i l’optimisme de la UE, sobretot després del respir que va representar el triomf de l’europeista Nicusor Dan en les presidencials de Romania. La cohabitació que es perfila –gairebé coexistència– expressa que Polònia ha quedat lluny de ser el puntal més ferm de la UE a l’est, com desitjava Brussel·les. A Polònia els vots han mantingut el format de polarització social i geopolítica, amb amplis sectors de les classes mitjanes apostant per l’ultranacionalisme: ara pel de Nawrocki, admirador de Trump i del MAGA, com abans havien apostat pel PiS dels Kaczynski. Tant se val.