13/11/2005 
Noticias
Sí, Gerard, "és una puta merda": els apunts en calent del Getafe-Barça
Victòria molt treballada del Barça que pot valer una Lliga (0-2). A continuació, uns apunts en calent.
La vinyeta de Manel Fontdevila 26/04/2026
Ara ja no volem sortir de l'OTAN
Des del referèndum sobre la permanència d’Espanya a l’OTAN han passat ja més de quaranta anys. La votació va ser el 12 de març del 1986, quan era ministre de Defensa l’exalcalde de Barcelona Narcís Serra (PSC). En aquestes últimes quatre dècades la societat espanyola ha canviat molt pel que fa als seus coneixements en matèria de política exterior i de defensa, i a les percepcions majoritàries sobre els compromisos que implica la pertinença al món occidental. Ara no tindria cap sentit tornar-se a plantejar quin ha de ser el paper del país pel que fa a la seva contribució en aquest àmbit.
Cuidar els nets té beneficis inesperats per al cervell
Hi ha una idea que sovint es repeteix en moltes llars: quan els nets arriben, els avis i les àvies s’il·luminen i la casa s’omple de rialles. I també, com s’acaba de demostrar, de salut. Això darrer no és només una metàfora romàntica sobre l’afecte familiar, que també és molt important per al benestar individual, sinó una hipòtesi científica que acaba de rebre suport empíric sòlid. Adults grans que ajuden a cuidar els seus nets tenen millors funcions cognitives i menys deteriorament mental amb el pas del temps. Aquesta és la conclusió d’un estudi publicat a Psychology and Aging per l’especialista en ciències de la conducta Yvonne Brehmer i els seus col·laboradors de diverses universitats i centres de recerca dels Països Baixos, Suïssa i Suècia.
L'impost de patrimoni a Noruega: els milionaris no fugen tant com diuen
Si les prediccions haguessin sigut correctes, des del 2022 a Noruega no hi quedaria ni un sol milionari. El 2021 el Partit Laborista (centreesquerra) de l'actual primer ministre, Jonas Gahr Store, va guanyar les eleccions parlamentàries i va entrar en un govern de coalició amb el Partit de Centre. El nou executiu va aprovar una reforma del formuesskatt, l'impost de patrimoni, que augmentava el que paguen els contribuents més rics del país.