28/02/1975 
Noticias
No caiguem en la temptació: els apunts en calent del Barça-Betis
El Barça tanca una temporada perfecta com a local amb un nou triomf. Els blaugranes van superar el Betis el dia que Robert Lewandowski deia adeu a l'afició blaugrana després de quatre cursos. A continuació, uns apunts en calent.
Lewandowski s'acomiada emocionat d'un Camp Nou inexpugnable
Quan Robert Lewandowski va anunciar dissabte que marxaria del Barça, va explicar que havia trobat el seu racó al món a Catalunya. No tothom el troba. Ell ho ha fet a prop del mar i de Barcelona. I milers de barcelonistes li van retornar aquesta estima acomiadant-lo com cal en un Spotify Camp Nou que va emocionar-se quan, a cinc minuts pel final, va sortir del terreny de joc plorant. Els seus companys van pinya, abraçant-lo, en una imatge de les que no s'obliden. Només va faltar el seu gol contra el Betis en l'últim partit de la temporada en un estadi on només s'han vist victòries (3-1).
Moreno esternuda i Feijóo es constipa
De vegades la victòria té gust de derrota. Aquest és el cas del PP de Juanma Moreno Bonilla a Andalusia. En perspectiva històrica, el resultat d'aquestes eleccions no fa més que consolidar l'hegemonia conservadora en un territori que havia sigut un graner de vots socialista. Però políticament, per a Moreno Bonilla i la seva via andalusista i moderada haver de pactar amb Vox és una tragèdia perquè afecta el cor del seu discurs polític. Caldrà veure com ho gestiona després d'haver dit que la disjuntiva d'aquestes eleccions era "o majoria absoluta o embolic".
L’organització col·lectiva de l’habitació (1936)
Al·locució de l’arquitecte Josep Torres Clavé (Barcelona 1906 - Montbrió de la Marca, 1939), en un acte del Centre Catalanista d’Esquerra (Barcelona), publicada a la revista Arquitectura i Urbanisme (VI-1936). Era un al·legat a favor de la Casa Bloc, obra emblemàtica del GATCPAC (Grup d’Artistes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània). Ara fa 90 anys que el republicà Torres Clavé, mort al front, raonava per què discrepava de “la caseta i l’hortet”, lema atribuït al president Macià. L’autor esmentava aquella idea al final del text.
Adèle Exarchopoulos torna a ser la millor actriu del món
Algú va escriure a Twitter –aleshores encara es deia així– unes hores després de la primera projecció de La vida d’Adèle, al Festival de Canes del 2013, que Adèle Exarchopoulos era, simplement, la millor actriu del món. I aquella impressió transmetia la jove debutant en aquella torrencial i meravellosa pel·lícula, Palma d’Or d’aquell any, compartida excepcionalment pel director (Abdellatif Kechiche) i les dues protagonistes, Exarchopoulos i Léa Seydoux.