Portada del periodico El Periódico de Catalunya(Castellano):
Newspaper website Sitio web





Noticias
  • Reconstrucció del cessament de Puigneró: de la qüestió a la pèrdua de confiança en 24 hores
    Pere Aragonès va encaixar, dimarts, les paraules d’Albert Batet, en les quals exigia que es donés compliment a les tres demandes que Junts reclama des de fa un mes o bé se sotmetés a una qüestió de confiança, amb estupor. Feia com qui diu 12 hores que estava braç a braç amb el vicepresident Jordi Puigneró al costat seu, en el debat de política general, i va mirar d’amagar les seves emocions. No sabia res de l’as a la màniga que els postconvergents traurien. «No es va tractar d’un enuig personal, sinó que immediatament va entendre que la jugada posava en perill tot el Govern, també els consellers de Junts. Era un atac molt greu a la institució», detalla una font republicana. Va evitar replicar en aquell moment a Batet i es va donar temps fins al torn del seu correligionari d’ERC, Josep Maria Jové. De fet, es va donar 24 hores per saldar la qüestió. Seguir leyendo....
  • Manteniu la posició!
    Com sempre, Carles Puigdemont ens ajuda a navegar a través de les boires que dominen la pugna insomne entre els independentistes catalans. Mentre a Barcelona els dirigents d’Esquerra Republicana i de Junts per Catalunya parlen de confiança els uns, i de mandat els altres, termes la virtualitat dels quals escapa a la majoria dels mortals, ell crida a «mantenir la posició», una cosa que tothom pot entendre. En el llenguatge militar, mantenir la posició té dues accepcions. La primera equival a la del ferms! amb el qual els oficials quadren la tropa. O sigui, mantenir-se dempeus, ferm, amb postura assertiva i dreta, generalment mirada al front, barbeta en alt, pit enfora, espatlles enrere i estómac dur. El segon significat té a veure amb un filòsof italià, Antonio Gramsci, que va morir a les presons de Mussolini. Equival a mantenir la posició conquerida a l’espera de circumstàncies més favorables per llançar-se una altra vegada a l’ofensiva. No és una consigna simpàtica, perquè la posició s
  • Quatre hores amb Carlos Lesmes, per Ernesto Ekaizer
    Guirigall: Llenguatge difícil d’entendre; xivarri o sarau; soroll confús de veus o crits o de sons discordants; escena de confusió i desordre (segons el diccionari). Seguir leyendo....
  • Populisme fiscal
    De nou, la subhasta sobre les rebaixes als impostos s’ha convertit en arma electoral. I no només per a les forces polítiques amb més tradició promercat, sinó també per als partits d’esquerra. I la veritat és que, amb un dèficit públic que arriba pràcticament als set punts de manera estructural, que vol dir que les nostres administracions gasten molt més del que ingressen, amb un deute públic disparat, amb dèficits que només podem pagar-los endeutant-nos més cada vegada i amb el risc evident que en els pròxims mesos haguem d’afrontar un increment dels interessos per pagar aquest deute i alhora continuar activant mesures de protecció a les famílies, les empreses, els autònoms i el tercer sector, davant una inflació que sembla descontrolada, no sembla que començar una carrera per veure qui abaixa més els impostos sigui el que toqui. És senzillament un acte d’irresponsabilitat, que trasllada a futur problemes que altres hauran d’afrontar en el seu moment. Seguir leyendo....
  • Junts i la Generalitat: la vaig matar perquè era meva
    Els vells marits masclistes acostumaven a matar les seves esposes al crit que si no eren seves no podien ser de ningú. L’espai polític que ara ocupa Junts es caracteritza per tractar de la mateixa manera les institucions catalanes. Quan no les governen, o quan no les presideixen, no tenen el més mínim escrúpol en carregar-se-les. La sortida de l’últim embolic dins del Govern de Catalunya ha tornat a evidenciar aquesta pulsió. Seguir leyendo....