Portada del periodico Menorca:
Newspaper website Sitio web





Noticias
  • Golazo
    ¿Un libro sobre fútbol de 531 páginas, obra de un poeta? En principio parece que alguien nos ha colado un gol, pero “Nunca fuimos tan felices”, de Carlos Marzal no es una broma, aunque a menudo encontramos un gran humor, sino un libro estupendo. Escrito en capítulos cortos, desarrolla aspectos muy variados del llamado deporte rey. Con la excusa del balón, Marzal habla de lo divino y lo humano y lo hace con hondura muy buen sentido. Uno de los ejes principales del libro son meditaciones y recuerdos del autor al respecto de los entrenamientos de su hijo. Este pretexto le sirve para reflexionar sobre las relaciones paterno-filales. Los jugadores míticos, el fanatismo de algunos aficionados, el once ideal de literatos, los recuerdos de algunos partidos, especialmente del Valencia de sus amores, los discursos sobre el fútbol, el amor por el deporte, la pasión por jugadores elegantes como Cruyff, son algunos de los muchos temas que aborda esta obra en las que a menudo el autor no duda en irse por las ram
  • Un mes més
    Amb sa mesura s'ha entès que es Govern ja no mos plany, es passaport és s'afany i allargar-lo s'ha permès, encara que un mes s'ha estès, ja no sentim res estrany, ho poden allargar un any que ja no notarem res.Ja sigui pes infectats, per lo que sa llei disposa, per tenir es certificats o, as final, per tot fer nosa, així es discapacitats entre una i altra cosa estan mig abandonats.
  • Visitin Menorca dominicana
    «Un destí ric en natura, art, cultura i gastronomia». És part del reclam d’un dels expositors de Fitur. Vostè, que s’ha informat de la fira turística a través de mitjans insulars, tal vegada ha pensat que és un eslògan de l’estand de Menorca. I ho podria ser, ben cert. Però és de República Dominicana. En realitat podria ser el lema de Menorca i també de gairebé tots els destins que participen en la fira. Entre les diferents propostes de les comunitats i ciutats espanyoles, per exemple, l’homogeneïtat dels missatges és aclaparadora. La majoria dels grans enunciats i reclams promocionals són intercanviables els uns amb els altres. Que un destí turístic es promocioni com a sostenible, paraula omnipresent que la reiteració ha banalitzat, més que un distintiu sembla un requisit per entrar a la fira. Tothom sosté, malgrat que gairebé no produeixi energies renovables, ompli tots els racons de cotxes o mantengui hotels sobre platges. Proclamar-se sostenible és la versió publicitària de
  • Surfeando
    Estamos atravesando la cuarta revolución industrial. Lo explica Patrizio Bianchi en «4.0 La nueva revolución industrial» de Alianza Editorial. En un mundo líquido, lo importante es mantener el equilibrio. Y si caes al agua, vuelve a levantarte. Navegamos sobre olas que el viento mueve y encrespa. La tendencia es aferrarse a seguridades a costa de limitar las libertades. Pero no hay tabla de salvación, sino de surf. Desaparecen cosas y otras nuevas aparecen. Celebro la resurrección del American Bar. También los 80 años del diario 'Menorca', empresa colectiva de los menorquines abierta al mundo. Menorca no tiene esencia, tiene historia. Los buscadores de la esencia son, demasiadas veces, enemigos de la existencia. Porque la existencia es diversa, abierta, plural y problemática. Son las personas las que hacen que las empresas y sociedades sean posibles y sobrevivan. Amar el periodismo es conocer su historia y aquellos que la hicieron posible, pero también renovarse para conquistar el futuro. Causa tris
  • Per què ens costa tant consensuar?
    El capítol 12 de la primera carta als corintis -el  record quan celebram avui el diumenge de la Paraula de Déu-   s’expressa així:  «El Crist és com el cos humà, que és un, encara que tengui molts de membres: tots els membres, ni que siguin molts, formen un sol cos (v. 12). Quan un membre sofreix, tots els altres sofreixen amb ell, i quan un membre és honorat, tots els altres s’alegren amb ell». (v. 26). Convid a qui ho vulgui a convertir aquest text amb un text de capçalera ja que descriu d’una manera molt gràfica la interdependència d’uns i d’altres. Són absurdes les nostres indiferències, també ho són els conflictes que    ens descarten mútuament. El text segueix dient: «Si el peu deia: Com que no som mà, no som del cos, no per açò deixaria de ser del cos (v. 14). Si tot el cos fos ull, com podria sentir-hi? I si tot el cos fos oïda, com podria olorar» (v. 17). Segons la Paraula de Déu -i la nostra experiència diària-, resulta del tot absurda la normalitat que