Portada del periodico El Periódico de Catalunya(Castellano):
Noticias
Día anterior 
Sitio web
Noticias
- Nadal dona una llicó a De Miñaur i s’aferra a Madrid
Repetia una vegada i una altra Rafa Nadal abans dels seus partits que no és a Madrid per guanyar. Que hi és per disfrutar de la seva última vegada a casa, del torneig que més vegades ha jugat en la seva carrera. Però en el primer punt del xoc, i després d’un piloteig intens amb el sempre estireganyós Álex de Miñaur, va tancar amb un cop guanyador i va cridar als quatre vents el seu característic «vamos!». I en el segon joc, ja a la restada, va trencar el servei de l’australià i es va girar, puny tancat volent, cap a la seva llotja, on la seva germana i la seva dona imitaven el gest. Seguir leyendo.... - Febre a la grada
La vida de poble és així: vas al mercat del dissabte a comprar olives i acabes a la grada del camp de futbol municipal veient un partit en què juga un amic del colle de la teva filla. També hi ha la neta dels del bar del poble fent de cangur d’altres nens. Perquè ja s’ha fet gran, com tu, encara que tu no te n’has adonat. Mentre descobreixes amb sorpresa l’interès sobtat de la teva filla de 7 anys pel futbol, intercanvies algunes paraules amb els pares del seu company de classe, es marquen gols, es xiulen faltes. Es crida i alguns perden els papers. Molts lectors sabran de què els parlo, perquè són milers els sacrificats pares que el cap de setmana, plogui, faci fred o calor es desplacen ben d’hora per acompanyar els seus fills a competir. Futbol, vòlei, hoquei, handbol. El que sigui. Sempre hi ha algú que crida. Seguir leyendo.... - L’oportunitat
"Qui amb monstres lluita, cuidi’s de convertir-se al seu torn en monstre. Quan mires llarg temps a un abisme, l’abisme també mira dins de tu". Friedrich Nietzsche Seguir leyendo.... - ¿Què proposen per a Barcelona?
És molt complicat separar amb un bisturí el que és Barcelona de la resta de Catalunya. La trama urbana per la qual ens movem les persones quotidianament supera els límits del terme municipal i comença a desbordar també els de l’àrea metropolitana fins a abraçar la regió o l’arc metropolità. No té sentit negar aquesta realitat que impacta sobre els serveis públics, sobre l’habitatge, sobre la generació de riquesa i sobre el medi ambient, entre moltes altres coses. Però tampoc té sentit convertir Barcelona en Catalunya. La dialèctica entre Pujol i Maragall va enverinar aquest debat, però al segle XXI hauríem de ser capaços d’abordar-ho. Com en tantes coses, el model de Madrid no serveix perquè és el que es va posar en pràctica a Barcelona fa un segle i mig i la successiva agregació dels municipis limítrofs ja ha donat, en el nostre cas, els fruits que podia donar. Es necessita una idea més semblant al Gran Londres o a l’Île-de-France. Seguir leyendo.... - Pedro Sánchez aposta de nou
Ens acostumàvem a les jugades d’alt risc de Pedro Sánchez, però va superant-se: ara agafa dies per reflexionar si val la pena ser president del Govern. Donat l’emocionalisme que satura tot el joc polític, hi ha dues posicions: els socialistes centren la interpretació en la fúria de Sánchez per les allusions als negocis de la seva dona amb la intervenció tan sinistra de Manos Limpias i l’oposició ho veu com un recurs tàctic. Al final, no comptaran tant els sentiments com els fets. Quan dilluns expliqui els resultats de la seva reflexió se’n sabrà alguna cosa més, però segurament no tot. És un episodi mistèric, que ha cridat l’atenció en tota la Unió Europea: seguirà a la Moncloa o anem a les urnes? Seguir leyendo....
