Portada del periodico El Periódico de Catalunya(Castellano):
Noticias
Día anterior 
Sitio web
Noticias
- Votar també és un estat d’ànim
El procés va despertar un somni que sempre havia estat latent en molts catalans: la possibilitat d’una Catalunya independent. La concurrència de líders nacionalistes anunciant-ne la possibilitat va agitar majories, però la convulsió no hauria sigut possible sense un escenari econòmic i social determinat. Escenari que va produir unes emocions que, al seu torn, van trobar una traducció política: la indignació del 15 M i la il·lusió del procés. Seguir leyendo.... - Enterrant el procés (o no)
És un dels debats de fons que han deixat les recents eleccions autonòmiques a Catalunya (curiosament, o no, més a Madrid que a Barcelona): ¿es pot donar per acabat el procés? Al PSOE i el Govern central ho tenen clar: per descomptat que sí. De fet, fa mesos que el Govern dona per liquidat el procés des dels indults i la taula de diàleg. Ara, amb la victòria de Salvador Illa en plena tempesta per l’amnistia als líders processistes, li convé encara més repartir els certificats de defunció. El PP... doncs depèn de qui parli. El seu líder a Catalunya, Alejandro Fernández, cap de cartell del formidable resultat del seu partit el 12M, creu que sí. Alberto Núñez Feijóo considera que no, igual com nombrosos polítics i analistes de la política espanyola. Molts d’ells també creuen que tretze anys després que ETA anunciés el "cessament definitiu de la seva activitat armada" la banda terrorista encara és un actor actiu en la política espanyola. En segons quin Madrid, costa donar per acabat se - La necessària estabilitat dels partits
Quan els partits polítics entren en crisi, una cosa que sol passar a l’aconseguir resultats electorals adversos, la seva situació interna pot contaminar tot l’espectre polític i dificultar les aliances i els consensos que reclama la governabilitat d’un país. Aquesta veritat és particularment certa quan parlem d’organitzacions amb una llarga història i que han tingut un paper rellevant en el Govern, com és el cas d’Esquerra Republicana de Catalunya. Esquerra ha entrat en un inevitable període de reordenació de les seves polítiques i del seu equip dirigent com a conseqüència del retrocés electoral que va patir el 12 de maig. Un procés que culminarà a finals de novembre amb la celebració d’un congrés, i que ha començat amb un clima de confrontació preocupant. Fins i tot la data del congrés ha sigut el resultat d’un tens debat entre els dos pesos pesants del partit, Oriol Junqueras i la secretària general del partit, Marta Rovira, que ha imposat en primera instància el seu punt d - Illa i el valor de la perseverança
Si alguna cosa caracteritza la trajectòria personal i política de Salvador Illa és la perseverança, en el terreny personal i en el polític. Cada matinada surt a córrer amb el seu entrenador. Ha sigut alcalde, condició que hauria de ser obligatòria per estar en altres nivells de la política, el van desallotjar amb una moció de censura i va tornar amb majoria absoluta. Va impulsar el projecte de la Roca Village, que va canviar, per bé, la història de la població, sense cap temor de les pancartes ni dels cartellets, com li agrada dir. Va lidiar amb la construcció de presons des de la Generalitat, que no és un assumpte tampoc senzill. Després va formar part del grup municipal de l’Ajuntament de Barcelona quan era a l’oposició i sota mínims. Se’n va anar de ministre de Sanitat per tenir temps i gestionar el partit i va acabar vivint una experiència que li ha marcat la vida: la pandèmia de la covid-19. Mai va perdre els nervis, ni amb els centenars de morts diaris ni amb els insults de l’o - Crema catalana
Llegeixo els resultats de les eleccions a Catalunya i escolto els comentaris dels analistes i dels representants dels partits polítics i només arribo a una conclusió: Catalunya, com Espanya, és un país tan ingovernable com necessitat d’una democràcia forta que faci possible la seva governabilitat. Les dades, a grans trets, ofereixen aquesta radiografia: els socialistes han guanyat per primera vegada en unes eleccions autonòmiques tant en vots com en escons, però Junts, el partit independentista que dirigeix Puigdemont, ho ha fet en més municipis que els socialistes, amb un detall a tenir en compte, això sí: el PSC s’ha imposat a les 10 ciutats més grans de Catalunya, i ha superat el 40% dels vots a l’Hospitalet i a Santa Coloma. Per primera vegada també en la història de les eleccions, la suma dels partits sobiranistes no arriba a la majoria al Parlament, cosa que suposa un retrocés històric, amb la significativa dada afegida que l’independentisme retrocedeix entre la població més jove
