Día anterior 
Sitio web
Noticias
- ‘El Mundo’ i l’apocalipsi radical a Espanya
Totes les enquestes necessiten cuina. Però, massa sovint, la cuina serveix d’excusa per transformar una saludable mirada demoscòpica sobre la realitat en un aliment ultraprocessat amb el mateix valor alimentari que una pizza de Bollycaos. El Mundo titulava aquest dijous: “Sánchez porta el votant del PSOE a donar suport al control previ dels mitjans”. Quan un polític diu que cal regular els mitjans és saludable arrencar a córrer, perquè normalment ho farà en favor dels seus interessos, no dels de la ciutadania. Però el president espanyol no ha parlat en cap moment de res semblant a una censura prèvia. En la fabulosa bomba de fum de la darrera setmana, hi ha molta gesticulació i nul·la concreció. 
Demanda contra un documental a HBO on s'exposen abusos infantils al canal Nickelodeon
El productor Dan Schneider ha presentat una demanda per difamació contra la sèrie documental Silencio en plató: el lado oscuro de la televisión (HBO Max), que denuncia el clima d'abús que va construir durant els anys que va ser darrere d'algunes de les sèries més populars de mitjans dels anys 90 i principis del 2000 del canal infantil Nickelodeon. Schneider va ser l'impulsor de moltes ficcions del canal, com iCarly, Zoey 101 iThe Amanda Show, que van ajudar a llançar la carrera de les llavors estrelles infantils Amanda Bynes i Ariana Grande.
La gota malaia del sou de Clara Ponsatí
#Ponsatí Mentre Pedro Sánchez segresta la campanya catalana amb els seus cops d’efecte, el sotabosc de l’antic Twitter és l’escenari de batusses més pedestres. Una de les més entretingudes és la que enfronta els extraparlamentaris d’Alhora amb els entusiastes de Junts a la xarxa, que en són uns quants i ben organitzats. A bona part dels missatges que involucren Clara Ponsatí no hi falta alguna resposta o altra que la tracta de traïdora i li recorda que el sou que li ha posat plat a taula els darrers anys prové del fet de ser eurodiputada per part de Junts. I, esclar, l’acusen de llençar a la paperera vots que donen per fet que serien per a l’opció puigdemontista, ja que gairebé ningú pronostica que aconsegueixin representació el 12-M.
Catalunya, líder en producció científica a remolc dels ajuts europeus
A la ciència catalana no li falta ni talent ni projecció internacional, però sí relleu generacional i, sobretot, diners. Així es desprèn d'un extens informe sobre l'estat de la ciència a Catalunya, presentat aquest dijous al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que assenyala les fortaleses i les febleses dels principals actors científics del país: les universitats, els centres de recerca i les empreses. Coordinat per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), els cinc experts independents que han elaborat aquesta anàlisi comparteixen una impressió i una reivindicació: Catalunya sobresurt com a pol d'atracció i com a productor de coneixement d'alta qualitat, però punxa en inversió i programes de suport de recerca i desenvolupament (R+D).
“No volem ser la Comic-Con”
Com si no portés 42 edicions sent l'esdeveniment de referència del món del còmic a l'Estat, el Comic Barcelona es continua interrogant, dia sí dia també, sobre la seva identitat, com a un adolescent insegur del camí que ha d'emprendre. “No, no volem ser la Comic-Con”, respon Meritxell Puig amb paciència i, alhora, contundència durant la presentació de l'edició que arrenca aquest divendres. “Sinergies i fertilització creuada amb altres disciplines, sí; el model de la Comic-Con, no”, resumeix Puig, que recorda que el Comic Barcelona va néixer –quan encara es deia Saló del Còmic– per fer divulgació del còmic i promoure la seva lectura, i que el seu objectiu no ha canviat. “Volem tenir un pes cultural fort”, subratlla. De fet, si en algun festival s'ha emmirallat alguna vegada ha sigut en el d'Angulema: va ser arran d'un viatge al festival francès d'autors, editors i llibreters catalans que va sorgir la idea de crear un gran esdeveniment similar a Barcelona.
