Día anterior Día siguiente 
Sitio webNoticias
Una pèrdua d'influència financera catalana
L'anunci que el BBVA pretén absorbir el Banc Sabadell (encara que formalment sigui una fusió) és una notícia que pot tenir sentit per a les dues entitats i els seus accionistes, que passarien a formar un megabanc en un món cada cop més competitiu, però també planteja algunes ombres que caldria remarcar. La primera i més visible és que s'accentuaria la concentració bancària actual, en què d'una seixantena d'entitats a principis de la dècada del 2010 s'ha passat a menys d'una desena i a la creació de tres grans pols bancaris: CaixaBank, el Santander i el BBVA. El Banc Sabadell és una peça especialment interessant per a qualsevol d'aquestes entitats, perquè es tracta d'un banc de mida mitjana sanejat que ha multiplicat el seu valor en borsa els últims anys. De fet, fa només quatre anys el BBVA ja va fer un intent de compra i va arribar a oferir 2.250 milions d'euros, però el president del Sabadell, Josep Oliu, va dir que era insuficient i en demanava un mínim de 2.500. Avui el banc val 9.500
"Tornar a tenir feina m'ha salvat la vida"
Què demanen pel Primer de Maig col·lectius com les persones amb trastorns mentals, amb discapacitat o amb autisme? Bàsicament, feina. Les seves taxes d'ocupació són baixíssimes: 35%, 19% i menys del 25%, respectivament. Les reclamacions són tan senzilles com que el mercat laboral relaxi les etiquetes discriminatòries; compleixi la llei de reserva del 2% de les places a les empreses amb plantilles de més de 50 persones, o que aquestes persones tinguin un lloc de treball adaptat a les seves necessitats. En definitiva, que no tota la feina es limiti a centres especials de treball, sinó que, els que puguin, acabin en una empresa ordinària.
"Les dretes radicalitzades es prenen més seriosament el paper de la cultura que l'esquerra"
A vegades Antoni Tàpies va vincular el pes de la cultura a l'esquerra: “S’ha dit moltes vegades que la cultura important sempre ha estat d’esquerres”, va apuntar a l'assaig Aspectes del marxisme europeu i nova cultura (1979). També va dir que "sempre ens han fet la impressió que [les esquerres] no tenen clara la idea de cultura, que no saben veure on és l’autèntic progrés del nostre temps". Per aprofundir en la relació, més o menys tensa, entre l'art, la política i els moviments socials, aquest dimarts l'auditori de la Fundació Antoni Tàpies ha rebut l'artista Marcelo Expósito i la periodista i escriptora Anna Pacheco en la conversa Política, llibertat i altres contradiccions. "És evident que els governs d'esquerres o progressistes destinen més recursos a la promoció de la cultura", diu Expósito, que, tanmateix, considera que cal analitzar fins a quin punt hi ha instrumentalització. Així mateix, creu que hi ha una mena d'"acomodament" en la relació entre els governs d'esquerra i el
'A la contra', per Ferreres 01/05/2024
La proesa de fer un dels millors menús del dia de Girona en una cuina de 2,5 m²
Hi ha proeses difícils d’assolir i, més encara, de mantenir. És el que ha passat des de fa una dècada en un petit restaurant del barri de Vista Alegre de Girona. Prou a prop i prou lluny del bullici gastronòmic del Barri Vell, com una declaració d’intencions per ser un vers lliure en el terreny gastronòmic. Remuntant l’Onyar amunt, al carrer del Carme, 75, hi ha una petita gran cuina de només 2,5 metres quadrats des d’on surt un dels millors menús del dia de Girona quant a relació qualitat-preu.