Sitio webP 01-12 JUDICI AL PROCES La Fiscalia entra en la confrontació política de fons Titlla de "libels" les crítiques a No té cap intenció de renunciar al l'estat de dret i diu que el judici delicte de rebel lió ni d'abandonar ara.cat és"en defensa de la democràcia"el relat de la violència DIJOUS 14 DE FEERER DEL 2019 NUMERO 2973 P11-15 Espanya mpulsa la frenada industrial 1.50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PER ALS SURSCRIPTORS DE PAPER SURSCRIPCIONS ARACAT COMARQUES europea GIRONINES És el país on més recula la producció després d'irlanda Reclamen el pel franquisme El Govern amplia la moratòria a la Costa Brava P 32-33 XAVIER ANTICH filasuf professor de la UaG L'estat espanyol ha entrat en un forat negre del qual dificilment podrà sortir indemne si continua per aquesta deriva antimoderna Polèmicaa Berlín per la pel-lícula de Coixet amb Netflix Eleccions imminents NATZA FARRE Al bane dels acusats hi som tots. Ha començat el judici en què l'extrema dreta acusa i la democràcia El Congrés va certificar ahir que no hi haurà pressupostos per a Pedro Sánchez, que ja ultima la decisió sobre quina serà la data dels comicis
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
L'independentisme es regira contra el discurs del rei
La crida del rei Felip VI a preservar "la convivència democràtica" davant dels "extremismes, radicalismes i populismes" en el discurs tradicional que ofereix la vigília de Nadal ha estat replicat amb contundència pels partits independentistes. Durant l'ofrena floral a la tomba de l'expresident Francesc Macià, que va morir el dia de Nadal de 1933, les formacions sobiranistes han qüestionat el discurs conciliador del monarca.
Yukio Mishima, el geni literari que es va fer l'harakiri
Tot anava bé en el dia de la mort de Kimitake Hiraoka. Ell i la seva colla de fanàtics de la Tetonkai, la milícia paramilitar feixista que el mateix Kimitake havia fundat dos anys enrere, havien aconseguit infiltrar-se amb èxit al quarter i lligar de mans i peus el comandant. Vestit amb l’uniforme escarlata propi de l’exèrcit i engalanat amb la bandana en què es podien llegir els kanjis 七生報國 [Servir el país durant set vides], Kimitake Hiraoka es va dirigir al darrer escenari de la seva vida. Ja feia massa temps que veia la seva nació morir lentament, deshonrada per la derrota en la Segona Guerra Mundial i humiliada després d’haver acceptat el destí imposat pels Estats Units. Des del balcó del quarter general de Tòquio, al barri de Shinjuku, va desplegar un manifest i va començar a llegir les seves demandes. El seu pathos s’estava a punt de complir. No el que ell volia, sinó sobre el qual havia escrit tantes i tantes pàgines abans de morir.
La malaltia menystinguda que pateixen en silenci més d'un milió de catalans
"Fem servir les paraules mal de cap com una metàfora per a molèsties menors. Diem que el trànsit és un maldecap. Que fem servir la mateixa paraula per descriure el que li passa a una persona amb migranya és una gran desgràcia". Qui parla és Tom Zeller, un reconegut periodista científic, veterà del The New York Times i col·laborador de mitjans com National Geographic que conviu bona part de la seva vida amb un dolor gairebé indescriptible. Pateix cefalea en agrupaments, una condició tan severa que es coneix com la "cefalea suïcida". Durant anys, la seva lluita va ser una "recerca privada i personal", una immersió solitària en la literatura científica més obscura darrere qualsevol pista que expliqués el seu patiment. "En algun moment", confessa, "em vaig adonar que havia estat investigant aquest llibre durant dècades. Simplement, no sabia que ho estava fent".
L'escriptora Carme Riera: “Em va costar molt aprendre a llegir”
Carme Riera (Palma de Mallorca, 1948) és escriptora i catedràtica a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Guardonada amb els premis Nacional de Narrativa, Josep Pla, Crexells i Lletra d’Or, entre d’altres, publica Gràcies, unes memòries literàries de cinquanta anys d’escriptura. Va passar la primera infantesa en una casa gran, al centre de Palma. “Era molt humida. Recordo les rajoles plenes d'aigua, el llit moll com si et fiquessis al mar. I, per altra banda, tenia un jardí que m'agradava molt perquè podies córrer i sentir-te una mica lliure”. La casa tenia tres plantes. “Cada un tenia un pis: els meus pares vivien a la part baixa, l'àvia i la meva tieta vivien al principal, i a dalt, al tercer pis, l'avi”. L’avi era tot un personatge: “era molt divertit, tenia un gimnàs, una biblioteca, anava en bicicleta des de les 7 del matí fins a les 2, es banyava al mar fos estiu o hivern, era força exòtic”.
Com la guerra entre dos temuts clans de la droga de Montenegro ha arribat a Catalunya
Kotor és un una ciutat d'una mica més de 10.000 habitants ubicada al sud de Montenegro. Envoltada de muntanyes i de mar, és una localitat molt turística, que defineix com poques el paisatge escarpat i imponent d'aquest país dels Balcans. Però Kotor també va ser la ciutat fundacional d'una màfia molt activa a principis de segle, sobretot dedicada al tràfic de drogues. Els seus tentacles cada vegada es van fer més extensos per Europa i fins i tot van arribar al port de València. Era el 2014 quan hi va desaparèixer un carregament de cocaïna. Segons un informe de l'Observatori Europeu de les Drogues, es tractava d'una operació de la màfia de Kotor que va fer fallida. Aquest carregament va desencadenar una guerra interna en el si d'aquesta màfia i va deixar dos bàndols clarament diferenciats: els Skaljari i els Kavac. La guerra encara dura i en els últims mesos Catalunya en pateix les conseqüències.