Sitio webP 01-12 JUDICI AL PROCES La Fiscalia entra en la confrontació política de fons Titlla de "libels" les crítiques a No té cap intenció de renunciar al l'estat de dret i diu que el judici delicte de rebel lió ni d'abandonar ara.cat és"en defensa de la democràcia"el relat de la violència DIJOUS 14 DE FEERER DEL 2019 NUMERO 2973 P11-15 Espanya mpulsa la frenada industrial 1.50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PER ALS SURSCRIPTORS DE PAPER SURSCRIPCIONS ARACAT COMARQUES europea GIRONINES És el país on més recula la producció després d'irlanda Reclamen el pel franquisme El Govern amplia la moratòria a la Costa Brava P 32-33 XAVIER ANTICH filasuf professor de la UaG L'estat espanyol ha entrat en un forat negre del qual dificilment podrà sortir indemne si continua per aquesta deriva antimoderna Polèmicaa Berlín per la pel-lícula de Coixet amb Netflix Eleccions imminents NATZA FARRE Al bane dels acusats hi som tots. Ha començat el judici en què l'extrema dreta acusa i la democràcia El Congrés va certificar ahir que no hi haurà pressupostos per a Pedro Sánchez, que ja ultima la decisió sobre quina serà la data dels comicis
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Adif bloqueja la web d'usuaris que publicava les limitacions de velocitat a la xarxa de trens
Adif ha bloquejat aquest divendres la web de la plataforma d'usuaris Dignitat a les Vies on es podien consultar les limitacions temporals de velocitat de la xarxa de trens convencional. Segons confirmen a l'ARA fonts de la companyia, el seu servei de ciberseguretat ha demanat a l'operadora de la web que en bloquegés l'accés al·legant motius de "seguretat" perquè s'hi publicava "informació delicada". Es tracta de la web limitacions.vatard.cat, que la plataforma va posar en marxa per oferir informació actualitzada als usuaris.
Trump descarta negociar amb l'Iran i exigiex "la rendició incodicional"
Donald Trump sembla disposat a cremar totes les naus amb l'Iran. A punt de complir-se una setmana des que els Estats Units van atacar conjuntament amb Israel el règim dels aiatol·làs, el president estatunidenc ha assegurat en una publicació a Truth Social "no hi haurà cap acord amb l'Iran que no sigui la rendició incondicional". La declaració suposa un gir dràstic en la posició de l'administració des que van començar els bombardejos. Diumenge, en una entrevista a The Atlantic, el republicà assegurava que els iranians "volen parlar i hem acordat fer-ho. Així que hi parlarem". De fet, el president iranià, Masoud Pezeshkian, havia dit que alguns països ja havien començat a fer de mediadors per aturar la guerra. La Casa Blanca sembla voler dinamitar tots els esforços per frenar una guerra que encara no sap com vendre als seus ciutadans i que ja ha matat almenys 1332 persones.
No a la guerra (però tampoc no ens flipem)
La caverna està tensa, nerviosa. “Fals «No a la guerra»”, exclama amb majúscules greus l’Abc des de la seva portada. Es refereix al fet que les paraules de Pedro Sánchez poden ser tan abrandades com vulguem, però que els fets el desmenteixen parcialment, ja que col·labora en operacions de l’OTAN i la UE. S’hi posi com s’hi posi, treure la pols al “No a la guerra” ha estat una jugada mestra (més) comunicativa de Pedro Sánchez. El lema és buit de contingut, perquè gairebé ningú marxaria rere una pancarta on es digués “Sí a la guerra”. Però aquesta frase, a Espanya, remet inevitablement a l’oposició contra el funest Aznar, que, per superar els seus complexos d’estadista de talla Lil·liput, va posar Espanya en un incòmode punt de mira del terrorisme jihadista a canvi de fer-se una foto al costat de George W. Bush i Tony Blair.
"Quan la mare va anunciar que moriria, vaig començar a prendre notes immediatament"
Kolkhoz, el títol de la nova novel·la d’Emmanuel Carrère (París, 1957), publicada en català i castellà per Anagrama, al·ludeix a una forma comunitària d’explotació agrícola soviètica, però, per a la família Carrère, la paraula descrivia el moment en què els tres fills d’Hélène Carrère d'Encausse es reunien amb la mare al llit per fer una mena de festa de pijames. És apropiat que el títol abordi tant la història de la Unió Soviètica com la intimitat familiar dels Carrère, els dos eixos que entrelliga aquesta novel·la que l’escriptor dedica a la seva mare, Hélène Carrère d'Encausse (1929-2023), filla d’exiliats russos i georgians que es va convertir en la gran historiadora sobre la Unió Soviètica a Europa, una kremlinòloga experta i reverenciada a França.
La guerra a l'Iran costa gairebé 900 milions de dòlars al dia als EUA
Uns 891,4 milions de dòlars diaris. Aquest és el cost de les primeres 100 hores (de dissabte a dimarts) de la guerra iniciada pel govern de Donald Trump amb els atacs a l'Iran. En aquest curt període de temps, Washington ha gastat un mínim de 3.700 milions de dòlars (uns 3.200 milions d'euros), segons una anàlisi independent del Centre d'Estudis Estratègics Internacionals (CSIS, per les sigles en anglès). Aquesta és la primera estimació que s'ha fet des que els EUA i Israel van iniciar el conflicte, que s'ha estès per l'Orient Mitjà i fins i tot territori de la UE (Xipre) o de l'OTAN (Turquia), entre altes. Una altra característica d'aquest cost, que serà més alt com més llarg sigui el conflicte, en què una bona part no estava pressupostada als comptes aprovats pel Congrés, el que significa que anirà a còpia de generar dèficit i, per tant, deute.