Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
P 01-12
JUDICI AL PROCES
La Fiscalia entra
en la confrontació
política de fons
Titlla de "libels" les crítiques a No té cap intenció de renunciar al
l'estat de dret i diu que el judici delicte de rebel lió ni d'abandonar
ara.cat
és"en defensa de la democràcia"el relat de la violència
DIJOUS
14 DE FEERER DEL 2019
NUMERO 2973
P11-15
Espanya
mpulsa
la frenada
industrial
1.50 EUROS
FINS A UN 30% D'ESTALVI
PER ALS SURSCRIPTORS
DE PAPER
SURSCRIPCIONS ARACAT
COMARQUES
europea
GIRONINES
És el país on més
recula la producció
després d'irlanda
Reclamen el
pel franquisme
El Govern
amplia la
moratòria
a la Costa
Brava
P 32-33
XAVIER
ANTICH
filasuf professor de la UaG
L'estat espanyol ha entrat
en un forat negre del qual
dificilment podrà sortir
indemne si continua per
aquesta deriva antimoderna
Polèmicaa
Berlín per la
pel-lícula de
Coixet amb
Netflix
Eleccions imminents
NATZA FARRE
Al bane dels
acusats
hi som tots. Ha començat
el judici en què l'extrema
dreta acusa i la democràcia
El Congrés va certificar ahir que no hi haurà pressupostos per a Pedro
Sánchez, que ja ultima la decisió sobre quina serà la data dels comicis

Noticias
  • A les portes de la tercera onada de calor de l'estiu
    La calor extrema ha donat una mica de treva aquest cap de setmana, amb valors molt elevats, però sense els rècords de fa uns dies. A partir de dilluns les temperatures tornaran a remuntar i començarà un nou episodi de calor, fins i tot més intens que els anteriors i amb la possibilitat de batre alguns dels rècords assolits fa uns dies. No obstant això, la presència de núvols prims o de pols en suspensió pot esmorteir la radiació i fer que, finalment, el termòmetre no es dispari tant. Som a les portes de la que serà la tercera onada de calor de l’estiu, quan encara no ens haurem recuperat de la segona. La xafogor farà que no es pugui descansar a la costa, amb nits tòrrides. A Ponent o a l'Ebre els termòmetres podran fregar els 42 °C de màxima a mitja setmana.
  • Sinner es cobreix d'or amb un nou triomf a Wimbledon
    Jannik Sinner s'està convertint en el rei Mides del tenis. El jove italià, número 1 mundial, ha revalidat el títol de campió a Wimbledon després de derrotar l'alemany Alexander Zverev. És el cinquè títol de Grand Slam del jove del Tirol del Sud, de 24 anys, que ja va brillar a l'All England Club de Wimbledon ara fa un any, quan va derrotar Carlos Alcaraz. Avui ho ha fet contra un Zverev que ha plantat cara amb un joc molt sòlid similar al que havíem vist fa uns mesos a Roland Garros, quan l'alemany va guanyar el primer títol del Grand Slam de la seva carrera. Però Sinner ha acabat amb el seu somni de sumar un segon títol gran aquesta temporada en una final decidida en quatre sets (6-7, 7-6, 6-3 i 6-4).
  • Els Sagals d'Osona immortalitzen en un documental la temporada que els va fer tornar a somiar
    Hi ha temporades que es recorden pels castells aconseguits i d'altres, pel camí que cal recórrer per arribar-hi. Els Sagals d'Osona han volgut deixar constància d'aquest recorregut amb Aixecar-se, el documental que han produït conjuntament amb Canal Taronja i que es va presentar el 28 de juny a l'Espai ETC de Vic. L'audiovisual ofereix una mirada des de dins d'una de les campanyes més especials de la colla, en què l'esforç col·lectiu, les emocions i la perseverança acaben desembocant en una temporada que ja forma part de la seva història.
  • Les mateixes persones però amb un barret diferent: quatre personatges secundaris de les causes del PSOE
    Les causes de l’entorn del PSOE tenen alguns vasos comunicants. Un d'aquests denominadors comuns són els principals investigats –José Luis Ábalos, Santos Cerdán i Koldo García–, que es repeteixen en diferents jutjats. Però un altre són persones que mai havien estat en política, que no estaven inicialment al radar i que s’han acabat convertint en peces clau de les investigacions que estan en marxa.
  • Els últims resistents contra Roma eren de la Cerdanya
    La història no ha deixat gaire rastre sobre els ceretans, a part del topònim de la Cerdanya. Una de les poques pistes que se’n tenen la va donar l’historiador grecoromà Cassi Dió, que explica com, l'any 39 aC, els ceretans es van revoltar. Els esmenta pel contratemps que va patir el governador de la província de la Hispània Citerior, Cneu Domici Calví, als Pirineus. Els seus homes van patir una emboscada, van fugir cames ajudeu-me i van abandonar el seu lloctinent. Calví va castigar severament les tropes convocant l'exèrcit i executant per sorteig un de cada deu soldats. La severitat de l'escarment va ser el que va despertar l’interès dels historiadors, perquè feia molt de temps que no s’aplicava. Un cop restaurada la disciplina, Calví va marxar contra els ceretans, els va sotmetre definitivament i els va confiscar l'or per celebrar el seu triomf a Roma, l'any 36 aC. Després, el comandant romà va tenir un paper força important tant a Emporia com a Tàrraco.