Sitio webP 01-12 JUDICI AL PROCES La Fiscalia entra en la confrontació política de fons Titlla de "libels" les crítiques a No té cap intenció de renunciar al l'estat de dret i diu que el judici delicte de rebel lió ni d'abandonar ara.cat és"en defensa de la democràcia"el relat de la violència DIJOUS 14 DE FEERER DEL 2019 NUMERO 2973 P11-15 Espanya mpulsa la frenada industrial 1.50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PER ALS SURSCRIPTORS DE PAPER SURSCRIPCIONS ARACAT COMARQUES europea GIRONINES És el país on més recula la producció després d'irlanda Reclamen el pel franquisme El Govern amplia la moratòria a la Costa Brava P 32-33 XAVIER ANTICH filasuf professor de la UaG L'estat espanyol ha entrat en un forat negre del qual dificilment podrà sortir indemne si continua per aquesta deriva antimoderna Polèmicaa Berlín per la pel-lícula de Coixet amb Netflix Eleccions imminents NATZA FARRE Al bane dels acusats hi som tots. Ha començat el judici en què l'extrema dreta acusa i la democràcia El Congrés va certificar ahir que no hi haurà pressupostos per a Pedro Sánchez, que ja ultima la decisió sobre quina serà la data dels comicis
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
A les portes de la tercera onada de calor de l'estiu
La calor extrema ha donat una mica de treva aquest cap de setmana, amb valors molt elevats, però sense els rècords de fa uns dies. A partir de dilluns les temperatures tornaran a remuntar i començarà un nou episodi de calor, fins i tot més intens que els anteriors i amb la possibilitat de batre alguns dels rècords assolits fa uns dies. No obstant això, la presència de núvols prims o de pols en suspensió pot esmorteir la radiació i fer que, finalment, el termòmetre no es dispari tant. Som a les portes de la que serà la tercera onada de calor de l’estiu, quan encara no ens haurem recuperat de la segona. La xafogor farà que no es pugui descansar a la costa, amb nits tòrrides. A Ponent o a l'Ebre els termòmetres podran fregar els 42 °C de màxima a mitja setmana.
Sinner es cobreix d'or amb un nou triomf a Wimbledon
Jannik Sinner s'està convertint en el rei Mides del tenis. El jove italià, número 1 mundial, ha revalidat el títol de campió a Wimbledon després de derrotar l'alemany Alexander Zverev. És el cinquè títol de Grand Slam del jove del Tirol del Sud, de 24 anys, que ja va brillar a l'All England Club de Wimbledon ara fa un any, quan va derrotar Carlos Alcaraz. Avui ho ha fet contra un Zverev que ha plantat cara amb un joc molt sòlid similar al que havíem vist fa uns mesos a Roland Garros, quan l'alemany va guanyar el primer títol del Grand Slam de la seva carrera. Però Sinner ha acabat amb el seu somni de sumar un segon títol gran aquesta temporada en una final decidida en quatre sets (6-7, 7-6, 6-3 i 6-4).
Els Sagals d'Osona immortalitzen en un documental la temporada que els va fer tornar a somiar
Hi ha temporades que es recorden pels castells aconseguits i d'altres, pel camí que cal recórrer per arribar-hi. Els Sagals d'Osona han volgut deixar constància d'aquest recorregut amb Aixecar-se, el documental que han produït conjuntament amb Canal Taronja i que es va presentar el 28 de juny a l'Espai ETC de Vic. L'audiovisual ofereix una mirada des de dins d'una de les campanyes més especials de la colla, en què l'esforç col·lectiu, les emocions i la perseverança acaben desembocant en una temporada que ja forma part de la seva història.
Les mateixes persones però amb un barret diferent: quatre personatges secundaris de les causes del PSOE
Les causes de l’entorn del PSOE tenen alguns vasos comunicants. Un d'aquests denominadors comuns són els principals investigats –José Luis Ábalos, Santos Cerdán i Koldo García–, que es repeteixen en diferents jutjats. Però un altre són persones que mai havien estat en política, que no estaven inicialment al radar i que s’han acabat convertint en peces clau de les investigacions que estan en marxa.
Els últims resistents contra Roma eren de la Cerdanya
La història no ha deixat gaire rastre sobre els ceretans, a part del topònim de la Cerdanya. Una de les poques pistes que se’n tenen la va donar l’historiador grecoromà Cassi Dió, que explica com, l'any 39 aC, els ceretans es van revoltar. Els esmenta pel contratemps que va patir el governador de la província de la Hispània Citerior, Cneu Domici Calví, als Pirineus. Els seus homes van patir una emboscada, van fugir cames ajudeu-me i van abandonar el seu lloctinent. Calví va castigar severament les tropes convocant l'exèrcit i executant per sorteig un de cada deu soldats. La severitat de l'escarment va ser el que va despertar l’interès dels historiadors, perquè feia molt de temps que no s’aplicava. Un cop restaurada la disciplina, Calví va marxar contra els ceretans, els va sotmetre definitivament i els va confiscar l'or per celebrar el seu triomf a Roma, l'any 36 aC. Després, el comandant romà va tenir un paper força important tant a Emporia com a Tàrraco.