Sitio webP 01-12 JUDICI AL PROCES La Fiscalia entra en la confrontació política de fons Titlla de "libels" les crítiques a No té cap intenció de renunciar al l'estat de dret i diu que el judici delicte de rebel lió ni d'abandonar ara.cat és"en defensa de la democràcia"el relat de la violència DIJOUS 14 DE FEERER DEL 2019 NUMERO 2973 P11-15 Espanya mpulsa la frenada industrial 1.50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PER ALS SURSCRIPTORS DE PAPER SURSCRIPCIONS ARACAT COMARQUES europea GIRONINES És el país on més recula la producció després d'irlanda Reclamen el pel franquisme El Govern amplia la moratòria a la Costa Brava P 32-33 XAVIER ANTICH filasuf professor de la UaG L'estat espanyol ha entrat en un forat negre del qual dificilment podrà sortir indemne si continua per aquesta deriva antimoderna Polèmicaa Berlín per la pel-lícula de Coixet amb Netflix Eleccions imminents NATZA FARRE Al bane dels acusats hi som tots. Ha començat el judici en què l'extrema dreta acusa i la democràcia El Congrés va certificar ahir que no hi haurà pressupostos per a Pedro Sánchez, que ja ultima la decisió sobre quina serà la data dels comicis
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
"L’autor de l’atemptat del Liceu va voler tirar bombes al funeral de les víctimes"
El 7 de novembre del 1893, l'alta societat barcelonina va acudir en massa al Liceu, perquè començava la temporada d'òpera amb Guillem Tell de Rossini. Santiago Salvador, que tenia vint anys llargs, va accedir als pisos superiors del teatre des del carrer Sant Pau i va veure el primer acte. Després d’un breu descans, quan va sonar Oui, vous l'arrachez à mon âme, va treure les dues bombes Orsini que portava amagades i les va deixar caure a la platea. Aquell dia, segons explica Èric Lluent (Barcelona, 1986), a La bomba del Liceu (ARA Llibres), Salvador va inaugurar una nova etapa històrica. Va ser l'autor del primer atemptat del terrorisme modern indiscriminat. Qui era Salvador? Qui el va ajudar i per què ho va fer? Per què parlem de terrorisme modern? A totes aquestes preguntes respon el periodista barceloní resident a Reykjavík.
Sarah Ferguson es refugia en una clínica suïssa de luxe enmig de l’escàndol Epstein
Sarah Ferguson, duquessa de York i exesposa d'Andrew Mountbatten-Windsor, s'ha refugiat a la prestigiosa Paracelsus Recovery Clinic de Zúric després que sortissin a la llum detalls sobre la seva amistat amb el financer condemnat Jeffrey Epstein. Ferguson, de 66 anys, no ha tornat a aparèixer en públic des del bateig de la seva neta Athenea, celebrat el 12 de desembre al Palau de St. James. Segons el diari britànic Daily Mail, Ferguson va estar ingressada diverses setmanes a la clínica de luxe, amb tractaments valorats en 15.000 euros al dia, allotjada en un àtic amb vista a un llac i gaudint de xòfer i xef privat. La seva fugida del Regne Unit coincideix amb la publicació d’un correu del 2011 en què es demostrava que havia continuat mantenint contactes amb Epstein un cop el magnat ja havia estat acusat de mantenir relacions sexuals amb menors.
El govern espanyol busca posar límits a la publicitat institucional als mitjans
El govern espanyol fa una pas endavant per limitar la publicitat institucional als mitjans de comunicació. El consell de ministres d'aquest dimarts té previst aprovar en primera volta l'avantprojecte de llei de publicitat institucional que, entre altres coses, acotarà a un 35% els ingressos publicitaris provinents del conjunt de les administracions públiques que poden rebre les empreses que estan rere diaris, canals de televisió o ràdios, tal com va avançar El Confidencial i confirmen fonts governamentals l'ARA.
Sánchez: silenci a Catalunya, que venen eleccions a Andalusia
La setmana comença malament per al Govern i per a tots els que considerem que governar un país amb els pressupostos del 2023 no és seriós. Tot s’ha precipitat aquest cap de setmana. Havíem arribat a divendres amb l’acord entre el Govern i els comuns per aprovar els pressupostos. Només quedava el sí aritmèticament imprescindible d’Esquerra i divendres al matí, el president Illa fa això que ara se’n diu “un gest” a Esquerra: dir que està compromès amb una de les condicions d’Esquerra. Que la Generalitat sigui la que recapti el 100% de l’IRPF. I ho diu així:
Pressió a ERC: Salvador Illa s'alia amb sindicats i patronal pels pressupostos
El no d'ERC a negociar els pressupostos ha estroncat el camí que el Govern havia traçat per aprovar els comptes del 2026. La previsió era que aquest cap de setmana els republicans aixequessin el veto i que l'executiu presentés el projecte de llei dels comptes aquesta setmana per tenir-lo aprovat a finals de març o, a tot estirar, després de Setmana Santa. Tot plegat ha saltat pels aires després que Esquerra decidís mantenir el seu rebuig a negociar els comptes amb l'argument que no veu garanties suficients perquè es materialitzi la recaptació de l'IRPF, la condició que havia posat per parlar dels números. Malgrat l'oposició dels republicans, però, el president de la Generalitat, Salvador Illa, continua endavant i aquest dilluns signarà l'acord per als pressupostos amb els sindicats i la patronal. Una imatge de pressió cap als republicans.