Sitio webP 01-12 JUDICI AL PROCES La Fiscalia entra en la confrontació política de fons Titlla de "libels" les crítiques a No té cap intenció de renunciar al l'estat de dret i diu que el judici delicte de rebel lió ni d'abandonar ara.cat és"en defensa de la democràcia"el relat de la violència DIJOUS 14 DE FEERER DEL 2019 NUMERO 2973 P11-15 Espanya mpulsa la frenada industrial 1.50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PER ALS SURSCRIPTORS DE PAPER SURSCRIPCIONS ARACAT COMARQUES europea GIRONINES És el país on més recula la producció després d'irlanda Reclamen el pel franquisme El Govern amplia la moratòria a la Costa Brava P 32-33 XAVIER ANTICH filasuf professor de la UaG L'estat espanyol ha entrat en un forat negre del qual dificilment podrà sortir indemne si continua per aquesta deriva antimoderna Polèmicaa Berlín per la pel-lícula de Coixet amb Netflix Eleccions imminents NATZA FARRE Al bane dels acusats hi som tots. Ha començat el judici en què l'extrema dreta acusa i la democràcia El Congrés va certificar ahir que no hi haurà pressupostos per a Pedro Sánchez, que ja ultima la decisió sobre quina serà la data dels comicis
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
El nom més posat durant tres dècades
A Catalunya hi ha un nom d’home que ha encapçalat el rànquing de noms més posats durant tres dècades. Concretament, entre el 1990 i el 2009. Crida l’atenció, però, que abans del 1940 i fins al 1959 era un nom pràcticament residual. Per exemple, durant la dècada del 1940 fins al 1949 només es va posar una cinquantena de vegades; per tant, costa trobar actualment un avi que se’n digui, mentre que del 2000 al 2009 el van triar gairebé 15.000 famílies per als seus nadons. Estem parlant del nom de Marc, que el 25 d'abril celebra la seva onomàstica.
L'equip que farà sonar 'Els segadors' al cor de París
El proper 6 de juny 'Els segadors' sonaran al cor de París. Per entendre com hem arribat aquí cal estirar un fil que ens porta fins als anys de la Guerra Civil a l'Espluga de Francolí. Josep Guasch, militant d'Esquerra Republicana de Catalunya que havia tingut càrrec a l'alcaldia, va fugir cap a França, on va acabar al camp de presoners d'Argelers, passant penúries a la sorra d'aquesta platja on tants republicans van ser internats. Uns anys més tard la seva dona i els seus fills s'hi van reunir i van fer arrels a Perpinyà. El Josep va fer de pagès, com havia fet a la Conca de Barberà. I un dels fills, de nom també Josep, destacaria com a jugador de rugbi tant amb la USAP de Perpinyà com amb el XIII Catalan, un equip que practicava una modalitat de rugbi a tretze, una versió d'aquest esport en la qual no es juga amb quinze jugadors. Diuen que quan el XIII Catalan va negociar el seu fitxatge, en Josep els va dir que tenia feina en una carnisseria i no tenia clar si podria entrenar. El club, doncs, va c
"Estic en contra dels bancs privats de cordó umbilical"
Kypros Nicolaides (1953, Xipre) és metge i professor al King’s College de Londres, des d’on ha liderat importants avenços en el diagnòstic prenatal i la prevenció i tractament de complicacions durant la gestació. Considerat un referent de la medicina fetal, entre les seves fites hi ha la creació del cribatge combinat per detectar anomalies cromosòmiques, com la síndrome de Down, i que s’ha convertit en l’estàndard internacional per al seguiment de l’embaràs. L’ARA entrevista Nicolaides a Barcelona, on ha recollit el XX Premi Internacional de la Fundació Dexeus Dona, un reconeixement a la seva trajectòria.
Els alcaldes busquen rivals
Queda poc més d'un any per a les pròximes eleccions municipals i en la majoria de municipis els partits ja estan movent fils per postular els seus candidats i configurar les seves llistes. A les quatre capitals catalanes bona part dels candidats ja han anunciat si repetiran i també s'han destapat els noms nous que entraran en la disputa municipal, però encara hi ha incògnites per resoldre.
Resoldrà la IA els problemes de deute dels països rics?
Molta gent sembla convençuda que els guanys de productivitat de la IA solucionaran el problema dels dèficits pressupostaris insostenibles en les economies avançades. Segons aquesta lògica, a l'inundar els governs amb més ingressos fiscals, la IA deixarà fins i tot els països més malgastadors amb dèficits en contracció.