Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
P 01-12
JUDICI AL PROCES
La Fiscalia entra
en la confrontació
política de fons
Titlla de "libels" les crítiques a No té cap intenció de renunciar al
l'estat de dret i diu que el judici delicte de rebel lió ni d'abandonar
ara.cat
és"en defensa de la democràcia"el relat de la violència
DIJOUS
14 DE FEERER DEL 2019
NUMERO 2973
P11-15
Espanya
mpulsa
la frenada
industrial
1.50 EUROS
FINS A UN 30% D'ESTALVI
PER ALS SURSCRIPTORS
DE PAPER
SURSCRIPCIONS ARACAT
COMARQUES
europea
GIRONINES
És el país on més
recula la producció
després d'irlanda
Reclamen el
pel franquisme
El Govern
amplia la
moratòria
a la Costa
Brava
P 32-33
XAVIER
ANTICH
filasuf professor de la UaG
L'estat espanyol ha entrat
en un forat negre del qual
dificilment podrà sortir
indemne si continua per
aquesta deriva antimoderna
Polèmicaa
Berlín per la
pel-lícula de
Coixet amb
Netflix
Eleccions imminents
NATZA FARRE
Al bane dels
acusats
hi som tots. Ha començat
el judici en què l'extrema
dreta acusa i la democràcia
El Congrés va certificar ahir que no hi haurà pressupostos per a Pedro
Sánchez, que ja ultima la decisió sobre quina serà la data dels comicis

Noticias
  • Xàfecs més dispersos, a l'espera de noves tempestes de cara a dilluns
    Les tronades de la passada matinada (de dissabte) van descarregar amb força mar endins i les que van tocar terra van deixar aiguats intensos. Al Baix Penedès va descarregar amb molta intensitat i els xàfecs van ser torrencials. Al Vendrell, per exemple, van acumular 146 l/m2, 137 l/m2 a Torredembarra i 109 l/m2 a Calafell.
  • La nova cursa per controlar el mar
    El bloqueig de l'estret d'Ormuz, entre altres situacions, ha tornat a posar sobre la taula, com ja va passar durant la covid, la importància del transport marítim.
  • Cronologia de la crisi migratòria més letal de l'Estat
    La frontera entre el Marroc i Ceuta ha patit la tragèdia migratòria més letal d'Espanya. Més de tres setmanes després no es té una xifra definitiva de les persones que van entrar nedant; tampoc de les que continuen sobrevivint al carrer. No se sap quantes persones han desaparegut i només s'han identificat sis persones d'un total de 82 cossos recuperats en aigües espanyoles. Aquesta és la cronologia:
  • El control del mar en temps turbulents
    La crisi d'Ormuz, per on circulen més del 30% de les exportacions mundials de petroli i gas liquat, ha posat sobre la taula els difícils equilibris en el control del transport marítim, que fins ara semblava estable i controlat però que les guerres i la cursa de les grans potències, especialment els Estats Units i la Xina, per controlar les rutes marítimes estan posant en qüestió. El 80% de tot el que ens envolta ha viatjat per mar, sigui combustible, matèria primera, aliments o productes manufacturats. Tot i aquest paper central i estratègic, el del transport marítim i, en general tot el que passa al mar –fins i tot en el camp científic– és un món en general desconegut. A alta mar hi regeix la llei del mar, però aquesta és variable i xoca sempre amb la dels països on es fa escala, amb els que han armat els vaixells, amb els amos dels ports, o, també, amb els que controlen militarment o estratègicament l'oceà. La dispersió és tan gran que de vegades les informacions aïllades no permeten
  • Homes de mar: "Aguantar 11 mesos en un vaixell és terrible"
    El vent a la cara. La pell resseca. Sal als llavis. L’aigua rabiosa trencant a la proa. Els dofins juganers surfejant sobre les ones. Una gran balena saludant mentre el Sol s’amaga per l’horitzó, allà on l’aigua i el cel es fan indivisibles. Avançar a tota velocitat enmig del no res. L’immens oceà. La gent de mar parla sempre de la sensació de llibertat que suposa navegar. Però els vaixells són també una presó en moviment. Treballar a la marina mercant és dur. Són mesos lluny de casa. Les mateixes cares dia i nit. Pràcticament, sense baixar del vaixell durant molt de temps.