Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
P 01-12
JUDICI AL PROCES
La Fiscalia entra
en la confrontació
política de fons
Titlla de "libels" les crítiques a No té cap intenció de renunciar al
l'estat de dret i diu que el judici delicte de rebel lió ni d'abandonar
ara.cat
és"en defensa de la democràcia"el relat de la violència
DIJOUS
14 DE FEERER DEL 2019
NUMERO 2973
P11-15
Espanya
mpulsa
la frenada
industrial
1.50 EUROS
FINS A UN 30% D'ESTALVI
PER ALS SURSCRIPTORS
DE PAPER
SURSCRIPCIONS ARACAT
COMARQUES
europea
GIRONINES
És el país on més
recula la producció
després d'irlanda
Reclamen el
pel franquisme
El Govern
amplia la
moratòria
a la Costa
Brava
P 32-33
XAVIER
ANTICH
filasuf professor de la UaG
L'estat espanyol ha entrat
en un forat negre del qual
dificilment podrà sortir
indemne si continua per
aquesta deriva antimoderna
Polèmicaa
Berlín per la
pel-lícula de
Coixet amb
Netflix
Eleccions imminents
NATZA FARRE
Al bane dels
acusats
hi som tots. Ha començat
el judici en què l'extrema
dreta acusa i la democràcia
El Congrés va certificar ahir que no hi haurà pressupostos per a Pedro
Sánchez, que ja ultima la decisió sobre quina serà la data dels comicis

Noticias
  • Denuncien atacs a tombes jueves del cementiri de les Corts de Barcelona
    La Comunitat Jueva de Barcelona (CJB) ha denunciat un atac vandàlic contra diverses tombes del recinte hebreu del cementiri de les Corts de la capital catalana. En un comunicat, l'entitat ha explicat que tots els espais hebreus als cementiris de la ciutat —les Corts, Collserola i Sant Andreu— romandran tancats fins dilluns 26 de gener de 2026, seguint la recomanació de Cementiris de Barcelona, per evitar noves profanacions i recopilar informació i "avaluar la situació amb precisió, adoptar les decisions oportunes i formalitzar les denúncies corresponents".
  • De Manxúria a Groenlàndia: la instrumentalització de les minories
    En un altre gir que sembla que ens faci tornar al darwinisme internacional del segle XIX, Trump està exercint cada cop més pressió per annexionar-se Groenlàndia. L’argumentari del president ha estat poc subtil: vol forçar Dinamarca a vendre-li el territori i la primera amenaça és augmentar aranzels. Però, més enllà de Trump, hi ha una constel·lació de veus protrumpistes que han estat presentant l’annexió de Groenlàndia com una batalla en defensa d’una minoria oprimida (els inuits) contra el seu opressor colonial (Dinamarca). Fets històricament certs, com la campanya d’anticoncepció forçada contra dones inuits o les polítiques d’assimilació danesa de fa dècades, s’utilitzen per crear una imatge de Dinamarca com a colonitzador brutal. Els Estats Units i el president Trump, sota aquesta retòrica, serien els salvadors que el poble inuit necessita.
  • Un home confessa haver matat un nen de 13 anys a Sueca
    Un home de 48 anys s'ha entregat a la policia i ha confessat que ha matat un nen de 13 anys, que seria amic del seu fill. Els fets van tenir lloc dissabte a la tarda a la localitat valenciana de Sueca. El cos del menor s'ha trobat al domicili que l'homicida confés havia indicat i tenia cops i ferides d'arma blanca, segons ha informat a Efe la Comandància Provincial de la Guàrdia Civil, que investiga el cas.
  • "Que els professors no perdin temps ensenyant els diacrítics: que vagin a les coses fonamentals"
    Un parell de dies a la setmana, el doctor Joan Veny i Clar (Campos, 1932) continua anant a l’Institut d’Estudis Catalans a treballar. El gran dialectòleg del català, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2015, és un devot de les paraules. Després de més de seixanta anys de feina, ha pogut veure conclosa la gran recerca de la seva vida, l’Atles Lingüístic del Domini Català, que ha dirigit amb la també catedràtica de la Universitat de Barcelona Lídia Pons. Es tracta d’una obra cabdal per radiografiar la riquesa de la varietat lingüística a tot el domini català i que se situa entre les grans obres de referència de la llengua catalana.
  • Mor Remigi Palmero, l'heroi del rock mediterrani
    El músic valencià Remigi Palmero va morir divendres als 76 anys a Alginet, la població de la Ribera Alta on havia nascut el 1950. El seu llegat inclou el disc Humitat relativa (1979), un dels pilars de l'anomenat rock mediterrani creat al País Valencià, juntament amb Brossa d'ahir (1977), de Pep Laguarda, i Cambrers (1981), de Juli Bustamante. Així com Pep Laguarda jugava amb la psicodèlia, Palmero desplegava un pop-rock lluminós salpebrat amb diferents tradicions, del folk valencià al flamenc i el jazz, i amb la col·laboració de músics africans i versos de Vicent Andrés Estellés. Va ser un visionari, un militant del mestissatge natural molt abans que es parlés de música mestissa. Contemporani de Jaume Sisa i Pau Riba, també va fer camí al marge de l'hegemonia de la Nova Cançó i amb lletres que no vivien en la política explícita. D'alguna manera, Humitat relativa ha sigut un disc que ha amarat, conscientment o inconscientment, artistes de generacions posteriors com Sénior i el Cor Brutal, �