Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
P 01-12
JUDICI AL PROCES
La Fiscalia entra
en la confrontació
política de fons
Titlla de "libels" les crítiques a No té cap intenció de renunciar al
l'estat de dret i diu que el judici delicte de rebel lió ni d'abandonar
ara.cat
és"en defensa de la democràcia"el relat de la violència
DIJOUS
14 DE FEERER DEL 2019
NUMERO 2973
P11-15
Espanya
mpulsa
la frenada
industrial
1.50 EUROS
FINS A UN 30% D'ESTALVI
PER ALS SURSCRIPTORS
DE PAPER
SURSCRIPCIONS ARACAT
COMARQUES
europea
GIRONINES
És el país on més
recula la producció
després d'irlanda
Reclamen el
pel franquisme
El Govern
amplia la
moratòria
a la Costa
Brava
P 32-33
XAVIER
ANTICH
filasuf professor de la UaG
L'estat espanyol ha entrat
en un forat negre del qual
dificilment podrà sortir
indemne si continua per
aquesta deriva antimoderna
Polèmicaa
Berlín per la
pel-lícula de
Coixet amb
Netflix
Eleccions imminents
NATZA FARRE
Al bane dels
acusats
hi som tots. Ha començat
el judici en què l'extrema
dreta acusa i la democràcia
El Congrés va certificar ahir que no hi haurà pressupostos per a Pedro
Sánchez, que ja ultima la decisió sobre quina serà la data dels comicis

Noticias
  • La calor estiuenca s'estendrà al llarg de tota la setmana
    La bossa d'aire càlid que hi ha damunt de la península Ibèrica continua generant un ambient més propi d'inicis de juliol que no pas del maig. Aquest diumenge han tornat a fregar els 35 °C al pla de Lleida i a les comarques gironines, i al prelitoral han superat els 32 °C. A la costa, la manca de ventilació i la intensa radiació han fet que el mercuri s'hagi enfilat fins als 31 °C a Roses.
  • L''Abc' s'embolica amb la hipoteca de Zapatero
    Pel WhatsApp mor el peix i Zapatero és en aquests moments un bon bacallà atrapat en una xarxa de missatges que no el deixen precisament en un lloc gaire decorós. Però les més de 300 pàgines que circulen de converses i investigacions permeten fer emergir aspectes preocupants del seu paper en el rescat de l’aerolínia Plus Ultra sense quedar també entortolligat en les algues dels llots periodístics. L’Abc obria portada amb: “Zapatero va cancel·lar de cop una hipoteca de 500.000 euros”. Dit així, la imatge que ve al cap és la del senyor que treu feixos de bitllets de la gavardina i els diposita sobre el taulell del banc amb un gest sobrat. El diari, a més, diu al primer subtítol: “La quantitat és similar a l’import de la presumpta comissió il·legal que el jutge sospita que va cobrar per fer de mitjancer en el rescat de la línia Plus Ultra”. Ai, les insinuacions. Ai, ai, les juxtaposicions. Ai, ai, ai, les coses similars.
  • El rival contra el qual ningú vol jugar esmola l'ullal: l'Instant Replay de l'ARA
    L'Asisa Joventut no va badar contra el Recoletas Salud San Pablo Burgos, que ja tenia assegurada la permanència i va sumar el seu quart triomf consecutiu (86-79). Yannis Morin va sumar 7 punts i va forçar cinc faltes personals en un dia en què el Palau Olímpic va demanar la renovació de Guillem Vives. "No ha sigut el nostre millor partit, però portem una bona ratxa i cap rival vol jugar contra nosaltres", va explicar Ludde Hakanson.
  • D'on surten els 4 milions que s'hauria emportat Zapatero?
    4.079.799,04 euros. Aquesta és la quantitat que s'hauria emportat en cinc anys, del 2020 al 2025, l'expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, segons l'informe de la UDEF, per intercedir en el rescat de l'aerolínia Plus Ultra i d'altres empreses. La recepció d'aquests ingressos és un dels dos atestats clau que han servit de base perquè el jutge José Luis Calama imputi per primer cop des del retorn a la democràcia un excap del govern.
  • Com explicar (i fer atractiu) l'euro digital
    El projecte de l'euro digital fa uns anys que està en boca de totes les institucions europees. Ja des que es va plantejar l'any 2020, el Banc Central Europeu (BCE) reivindicava la importància d'implementar-lo, tant per agilitzar pagaments entre estats en un entorn cada cop més digitalitzat, com per reforçar la independència estratègica de la Unió Europea. Però sis anys després, el desconeixement del projecte entre la ciutadania continua sent elevat. Segons una enquesta de la Fundació de les Caixes d'Estalvi (Funcas) publicada al febrer, tan sols un de cada quatre espanyols entén en què consisteix.