Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
P 01-12
JUDICI AL PROCES
La Fiscalia entra
en la confrontació
política de fons
Titlla de "libels" les crítiques a No té cap intenció de renunciar al
l'estat de dret i diu que el judici delicte de rebel lió ni d'abandonar
ara.cat
és"en defensa de la democràcia"el relat de la violència
DIJOUS
14 DE FEERER DEL 2019
NUMERO 2973
P11-15
Espanya
mpulsa
la frenada
industrial
1.50 EUROS
FINS A UN 30% D'ESTALVI
PER ALS SURSCRIPTORS
DE PAPER
SURSCRIPCIONS ARACAT
COMARQUES
europea
GIRONINES
És el país on més
recula la producció
després d'irlanda
Reclamen el
pel franquisme
El Govern
amplia la
moratòria
a la Costa
Brava
P 32-33
XAVIER
ANTICH
filasuf professor de la UaG
L'estat espanyol ha entrat
en un forat negre del qual
dificilment podrà sortir
indemne si continua per
aquesta deriva antimoderna
Polèmicaa
Berlín per la
pel-lícula de
Coixet amb
Netflix
Eleccions imminents
NATZA FARRE
Al bane dels
acusats
hi som tots. Ha començat
el judici en què l'extrema
dreta acusa i la democràcia
El Congrés va certificar ahir que no hi haurà pressupostos per a Pedro
Sánchez, que ja ultima la decisió sobre quina serà la data dels comicis

Noticias
  • El conseller d'Educació valencià, sobre la dana: "Jo he de vetllar pels 500.000 alumnes i els 80.000 docents?”
    El conseller valencià d’Educació, José Antonio Rovira, assenyalat per la comunitat educativa per desentendre’s de la gestió de les escoles i instituts el 29 d’octubre de 2024 i per la tardana recuperació dels centres després de la catàstrofe, ha comparegut aquest matí a la comissió de la dana al Congrés. Aquell fatídic dia d'ara fa un any, en plena alerta roja i quan alguns municipis ja començaven a patir els aiguats, el conseller no va suspendre les classes. Però no només això, a les 13 hores, li va demanar al seu xofer que el portés a casa seva a dinar, al municipi alacantí de Sant Vicent del Raspeig.
  • La cursa de les IA per parlar català s'anima
    Quan dijous al matí vau obrir el WhatsApp, potser us vau trobar amb una sorpresa que ha passat sense pena ni glòria mediàtica, però que suposa un petit terratrèmol en la nostra vida digital. Aquell cercle blau iridescent que Meta va incrustar fa uns mesos a la part superior dels xats ha canviat d'actitud. Fins fa quatre dies, si gosàveu adreçar-vos-hi en català, la intel·ligència artificial (IA) de Mark Zuckerberg us responia amb una negativa seca en castellà o anglès, al·legant que no estava programada per a la nostra llengua. Era una negativa tossuda i tècnicament absurda, perquè el model que fa funcionar l’invent (Llama 4) s’ha entrenat llegint tot internet i, per tant, sap català des de fa temps.
  • "Una mare, per cada fill perd una dent"
    Vam passar quatre anys amb els fills vivint a Brooklyn, el barri de la meva infantesa. Els meus fills van anar a la meva escola primària i la Judit, fins i tot, va fer un any del meu middle school. Ara crec que m’entenen millor com a persona i saben més sobre el que vol dir ser estatunidencs, encara que Nova York no diria que és del tot típic del que és el país en general. Hem rodat món i ara tornem a viure al Raval de Barcelona.
  • L'empresa Space X d'Elon Musk apareix per primer cop entre els fabricants d'armes que més ingressen
    Mentre les guerres de Gaza i d'Ucraïna arrossegaven el món al pic històric de conflictes armats des de la Segona Guerra Mundial, algú a l'altra banda del planeta es fregava les mans: els fabricants d'armes. El 2024 les 100 principals companyies productores d'armament van assolir uns ingressos rècord de 679.000 milions de dòlars; una xifra inèdita que és gairebé un 6% més elevada que l'any anterior, segons les dades publicades aquest dilluns pel Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI).
  • L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Ni Joan Carles condemna el franquisme, ni Felip el bombardeig de Gernika'
    Divendres passat, el president d’Alemanya, Frank-Walter Steinmeier, va anar a Gernika i va posar una corona de flors al monument a les víctimes del bombardeig de la Legió Còndor, l’aviació nazi, sobre aquesta població biscaïna el 1937. Van triar un dia de mercat per fer més mal, i en van fer: hi van morir centenars de persones i la destrucció va ser total.