Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
P 01-12
JUDICI AL PROCES
La Fiscalia entra
en la confrontació
política de fons
Titlla de "libels" les crítiques a No té cap intenció de renunciar al
l'estat de dret i diu que el judici delicte de rebel lió ni d'abandonar
ara.cat
és"en defensa de la democràcia"el relat de la violència
DIJOUS
14 DE FEERER DEL 2019
NUMERO 2973
P11-15
Espanya
mpulsa
la frenada
industrial
1.50 EUROS
FINS A UN 30% D'ESTALVI
PER ALS SURSCRIPTORS
DE PAPER
SURSCRIPCIONS ARACAT
COMARQUES
europea
GIRONINES
És el país on més
recula la producció
després d'irlanda
Reclamen el
pel franquisme
El Govern
amplia la
moratòria
a la Costa
Brava
P 32-33
XAVIER
ANTICH
filasuf professor de la UaG
L'estat espanyol ha entrat
en un forat negre del qual
dificilment podrà sortir
indemne si continua per
aquesta deriva antimoderna
Polèmicaa
Berlín per la
pel-lícula de
Coixet amb
Netflix
Eleccions imminents
NATZA FARRE
Al bane dels
acusats
hi som tots. Ha començat
el judici en què l'extrema
dreta acusa i la democràcia
El Congrés va certificar ahir que no hi haurà pressupostos per a Pedro
Sánchez, que ja ultima la decisió sobre quina serà la data dels comicis

Noticias
  • María Angustias Salmerón: "Si necessites que el teu fill porti un mòbil per anar a comprar el pa, és millor que no deixis que hi vagi"
    María Angustias Salmerón és una de les veus més lúcides sobre l’impacte dels mitjans digitals en el desenvolupament infantil. Pediatra especialitzada en salut digital, defensa la necessitat d'una regulació urgent perquè ens afecta a tots. Després de la seva participació en un debat sobre benestar digital i menors que es va celebrar al Palau Macaya de la Fundació ”la Caixa”, María Angustias Salmerón parla de recuperar les relacions socials davant un ecosistema digital cada vegada "més complex" i reclama "una tecnologia que sumi, que eduqui, que protegeixi i que estigui de veritat al servei de la societat".
  • Els estudis frenològics de Marià Cubí (1843)
    D’un llarg article assagístic de Jaume Balmes (Vic, 1810 - 1848) a La Sociedad (15-VI-1843). Traducció pròpia. Aquest desembre ha fet cent cinquanta anys de la mort del lingüista Marià Cubí (Malgrat de Mar, 1801 - Barcelona, 1875), propagandista de la frenologia. Cubí seguia les teories de l’anatomista i fisiòleg Franz Joseph Gall (Baden, 1758- París, 1828), que també van influir en el metge i criminòleg Cesare Lombroso (Verona, 1835 - Torí, 1909), qui encara ens era glossat en els anys seixanta a les classes de Dret Penal de la Universitat de Barcelona. Balmes, filòsof i periodista, va criticar aquesta pseudociència des de la revista que dirigia.
  • 'Wolfgang', la Fundació Miró i David Bueno, entre els protagonistes de la 'Nadala' de la Fundació Carulla
    La Fira Mediterrània de Manresa, la Fundació Joan Miró, la pel·lícula Wolfgang i l'espectacle Òpera a les venes són quatre dels deu projectes culturals protagonistes a la Nadala 2025 de la Fundació Carulla, una publicació que l'entitat edita cada Nadal des de fa 59 anys. La publicació s'ha presentat aquest dijous en un acte a la seu barcelonina de la fundació durant una "experiència artística immersiva", que s'ha inspirat en l'essència dels deu projectes que protagonitzen l'edició, tal com informa Efe.
  • SOS dels ajuntaments a la Generalitat per atendre les persones que viuen al carrer
    Ajuntaments catalans han llançat un crit de socors perquè la Generalitat no els deixi sols a l'hora d'atendre les persones que viuen al carrer. Tot i que no hi ha un cens oficial que posi xifres al sensellarisme, s'ha constatat que és un fenomen que ja sobrepassa la corona metropolitana i s'estén per localitats petites de tot el país. Els consistoris comparteixen que, ara per ara, la problemàtica no compta amb prou recursos econòmics.
  • Sant Pau revelarà en una nova sala l'excepcional col·lecció barroca
    Els mecenes han deixat una profunda empremta en la història de Catalunya. El cavaller targarí Pau Ferran és recordat perquè a la seva mort, el 1649, va deixar 100.000 ducats per a la construcció de la Casa de la Convalescència, l'edifici annex a l'Hospital de la Santa Creu i actual seu de l'Institut d'Estudis Catalans. Ara el seu retrat agafa tot el protagonisme en una de les sales del Recinte Modernista de l'Hospital de Sant Pau, dissenyat per Lluís Domènech i Montaner a principis del segle XX. És aquí on dos tècnics, David Silvestre i Irene Panadés, n'examinen l'estat de conservació per preparar la futura restauració.