Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
P 01-12
JUDICI AL PROCES
La Fiscalia entra
en la confrontació
política de fons
Titlla de "libels" les crítiques a No té cap intenció de renunciar al
l'estat de dret i diu que el judici delicte de rebel lió ni d'abandonar
ara.cat
és"en defensa de la democràcia"el relat de la violència
DIJOUS
14 DE FEERER DEL 2019
NUMERO 2973
P11-15
Espanya
mpulsa
la frenada
industrial
1.50 EUROS
FINS A UN 30% D'ESTALVI
PER ALS SURSCRIPTORS
DE PAPER
SURSCRIPCIONS ARACAT
COMARQUES
europea
GIRONINES
És el país on més
recula la producció
després d'irlanda
Reclamen el
pel franquisme
El Govern
amplia la
moratòria
a la Costa
Brava
P 32-33
XAVIER
ANTICH
filasuf professor de la UaG
L'estat espanyol ha entrat
en un forat negre del qual
dificilment podrà sortir
indemne si continua per
aquesta deriva antimoderna
Polèmicaa
Berlín per la
pel-lícula de
Coixet amb
Netflix
Eleccions imminents
NATZA FARRE
Al bane dels
acusats
hi som tots. Ha començat
el judici en què l'extrema
dreta acusa i la democràcia
El Congrés va certificar ahir que no hi haurà pressupostos per a Pedro
Sánchez, que ja ultima la decisió sobre quina serà la data dels comicis

Noticias
  • "Amb pedra seca es pot fer tot el que t'imaginis"
    Des que l'any 2018 la Unesco va incloure l'art de la pedra seca a la llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, aquesta tècnica prehistòrica té cada cop més defensors. Marges, camins i barraques s'aixequen pel territori sense cap altre material que la pedra. Per reivindicar aquesta tècnica, la setmana vinent se celebra la sisena edició de la Setmana de la Pedra Seca, que organitza diferents activitats arreu dels Països Catalans. Des de fa 20 anys, el reusenc Albert Gavaldà Palacín treballa amb aquesta tècnica. Va aconseguir la titulació com a marger a França, perquè aquí encara no està regulada.
  • El Consell de Seguretat de l'ONU aprova el pla de Trump per a Gaza
    El pla de Donald Trump de 20 punts per al final de la guerra a Gaza ha estat aprovat aquest dilluns al Consell de Seguretat de l'ONU. En un gest poc habitual la Xina i Rússia s'han abstingut en la votació i han permès que la mesura tirés endavant amb 13 vots a favor. La resolució afirma que si l'Autoritat Palestina, que governa en part Cisjordània, és reformada i avança en la reconstrucció de la Franja, finalment podrien donar-se les condicions per a una via creïble cap a l'autodeterminació i la creació d'un Estat palestí. Així i tot, segueix sent una clàusula completament escrita en condicional.
  • “El cuirassat Potemkin”, la força de la imatge (1930)
    Del comentari periodístic de Lluís Montanyà (Barcelona, 1903 - Ginebra, 1985) en el diari La Publicitat (20-XI-1930) sobre El cuirassat Potemkin (1925). Enguany es commemora el centenari d’aquesta pel·lícula muda de Serguei Eisenstein (Riga, 1898 - Moscou, 1948), una obra mestra de la història del cinema. Va influir en la concepció del fotoperiodisme de l’època, en el sentit que era acceptable reconstruir escenes com si fossin captades de la realitat històrica. Concretament, a Catalunya, va influir en el treball d’Agustí Centelles (València, 1909 - Barcelona, 1985).
  • 'Ànima' i 'L'herència' són els grans guanyadors dels premis Butaca 2025
    El musical Ànima ha sumat aquesta nit una nova fita en la seva història d'èxits. El muntatge, que va obrir temporada al Teatre Nacional de Catalunya l'any passat i que tornarà al Tívoli al febrer, s'ha convertit en el gran triomfador dels premis Butaca, els guardons de votació popular que cada any reconeixen les millors propostes d'arts escèniques de Catalunya escollides pel públic. Ànima se n'ha endut set: millor musical, millor actor de musical i millor vestuari per a Oriol Burés, millor disseny de llums per a Sylvia Kuchinow, millor caracterització per a Natalia Albert, millor so per a Carla Casanovas i Roc Mateu i millor composició musical per a Adrià Barbosa i Abel Garriga. La cerimònia de la 31a edició dels premis Butaca ha tingut lloc aquest dilluns al vespre al pavelló d'esports de Premià de Mar.
  • Cursos per ensenyar els pagesos a defensar-se de la burocràcia
    Bona part de les explotacions agrícoles de les Balears són dirigides per persones d'edat avançada que, de cada vegada més, ha de fer front a més burocràcia i també a la digitalització del sector. A més, la crisi del covid-19 va posar de manifest la utilitat que tenen els tràmits telemàtics com a eina de comunicació amb l'Administració. Per ajudar els pagesos a defensar-se davant aquests tràmits administratius, Unió de Pagesos, juntament amb la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, ha organitzat dos cursos de formació gratuïts –són finançats pel Fons de Garantia Agrària i Pesquera de les Illes, el Ministeri d'Agricultura del govern espanyol i pel Fons Europeu Agrari de Desenvolupament Rural (Feader).