Sitio webP 01-12 JUDICI AL PROCES La Fiscalia entra en la confrontació política de fons Titlla de "libels" les crítiques a No té cap intenció de renunciar al l'estat de dret i diu que el judici delicte de rebel lió ni d'abandonar ara.cat és"en defensa de la democràcia"el relat de la violència DIJOUS 14 DE FEERER DEL 2019 NUMERO 2973 P11-15 Espanya mpulsa la frenada industrial 1.50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PER ALS SURSCRIPTORS DE PAPER SURSCRIPCIONS ARACAT COMARQUES europea GIRONINES És el país on més recula la producció després d'irlanda Reclamen el pel franquisme El Govern amplia la moratòria a la Costa Brava P 32-33 XAVIER ANTICH filasuf professor de la UaG L'estat espanyol ha entrat en un forat negre del qual dificilment podrà sortir indemne si continua per aquesta deriva antimoderna Polèmicaa Berlín per la pel-lícula de Coixet amb Netflix Eleccions imminents NATZA FARRE Al bane dels acusats hi som tots. Ha començat el judici en què l'extrema dreta acusa i la democràcia El Congrés va certificar ahir que no hi haurà pressupostos per a Pedro Sánchez, que ja ultima la decisió sobre quina serà la data dels comicis
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
La directora de Reus que debuta a Canes amb una distopia de ciència-ficció
A Viva, la pel·lícula amb què Aina Clotet ha guanyat el premi revelació de la Setmana de la Crítica de Canes, la protagonista és una biòloga que estudia com allargar la vida fins als 120 anys. I, gairebé com si fos una seqüela d’aquest film, a l’altra opera prima d’una directora catalana estrenada al Festival de Canes, The end of it, els avenços científics permeten estirar la vida indefinidament i viure en una joventut eterna sense malalties en què la mortalitat es redueix a accidents puntuals. La coincidència temàtica dels dos films no sorprèn Maria Martínez Bayona (Reus, 1989), la directora d’aquest drama de ciència-ficció: “És una obsessió global com si després d’haver arribat a Mart ara només ens queda derrotar la mort. Però resulta una mica absurd, sobretot quan tenim tants problemes com a espècie”.
La banca espanyola tanca la porta a avalar la candidatura d'Enrique Riquelme al Reial Madrid
La gran banca espanyola ha tancat la porta a avalar la candidatura d'Enrique Riquelme per a la presidència del Reial Madrid, segons ha avançat El País i ha pogut confirmar l'ARA. Riquelme necessita la garantia d'entitats financeres per complir amb un dels requisits per presentar-se a les eleccions al club blanc: tenir un patrimoni de 187 milions d'euros (el 15% del pressupost del Reial Madrid, tal com exigeixen els estatuts del club). Amb el no de la banca espanyola, en concret del Banco Santander i el BBVA, l'empresari ha buscat l'aval d'entitats financeres estrangeres per poder sostenir que compta amb aquest capacitat econòmica. Serà gràcies a bancs estrangers que podrà mantenir la candidatura que ell mateix encapçalaria. Tant el BBVA com el Banco Santander han declinat fer comentaris.
Xoc entre la Moncloa i el govern d'Ayuso al Suprem per la regularització d'immigrants: "Serà un col·lapse"
Des que el govern espanyol va anunciar una regularització extraordinària de migrants, la dreta i el PP van avisar que plantarien batalla. I el cara a cara –jurídic i amb tints polítics– s'ha consumat al Tribunal Suprem aquest divendres, amb una vista abans que la Sala Contenciosa Administrativa estudiï la paralització temporal de la regularització. L'han demanat, entre altres, el govern de Madrid, Vox i Hazte Oír. Durant una de les cinc vistes que s'han celebrat, l'advocat de l'Estat ha anunciat que fins al 21 de maig s'han presentat 549.596 sol·licituds i se n'han començat a tramitar 91.905. Els que han superat el primer filtre han rebut una autorització provisional per poder treballar. En molts casos, era gent que tenia feina: estava treballant en negre i ara ho fa de manera regular o ha trobat feina en un altre lloc. "No estem parlant d'entrada, sinó d'una qüestió radicalment diferent. Estem parlant d'un conjunt de persones que estaven a Espanya, que poden acreditar cinc mesos d'haver-hi visc
Pressupostos de segona volta i amb "caixetes"
Poques vegades (molt poques o mai) s'assisteix dues vegades en un any a la presentació d'un mateix projecte de pressupostos. És el que ha passat en aquesta ocasió al Parlament, on han entrat els comptes per al que resta d'exercici, després que el febrer passat s'acabessin retirant per desacord amb ERC.
Avis, pares i fills robant junts: la pressió policial redueix un 40% els furts al bus
Avis, pares i fills –alguns dels quals menors– cometent furts conjuntament als busos de Barcelona. El més petit tenia 16 anys i el més gran 75. Eren un nucli de fins a 35 persones que simulaven ser una família feliç entre els seients de l'autocar, però que tenien com a objectiu robar carteres i mòbils. Després, a més, intentaven estafar amb les dades de mòbils. També hi ha un grup de cinc delinqüents que van concentrar el 18% dels robatoris en un mes al mateix mitjà de transport. O un altre grup de deu persones que es dividien les funcions i mentre uns cometien els furts, els altres intentaven accedir a les dades bancàries dels mòbils robats per fer estafes. Vivien tots en un pis ocupat a Santa Coloma de Gramenet. Alguns feien servir datàfons per fer pagaments al moment amb les targetes robades.