Sitio webP 01-12 JUDICI AL PROCES La Fiscalia entra en la confrontació política de fons Titlla de "libels" les crítiques a No té cap intenció de renunciar al l'estat de dret i diu que el judici delicte de rebel lió ni d'abandonar ara.cat és"en defensa de la democràcia"el relat de la violència DIJOUS 14 DE FEERER DEL 2019 NUMERO 2973 P11-15 Espanya mpulsa la frenada industrial 1.50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PER ALS SURSCRIPTORS DE PAPER SURSCRIPCIONS ARACAT COMARQUES europea GIRONINES És el país on més recula la producció després d'irlanda Reclamen el pel franquisme El Govern amplia la moratòria a la Costa Brava P 32-33 XAVIER ANTICH filasuf professor de la UaG L'estat espanyol ha entrat en un forat negre del qual dificilment podrà sortir indemne si continua per aquesta deriva antimoderna Polèmicaa Berlín per la pel-lícula de Coixet amb Netflix Eleccions imminents NATZA FARRE Al bane dels acusats hi som tots. Ha començat el judici en què l'extrema dreta acusa i la democràcia El Congrés va certificar ahir que no hi haurà pressupostos per a Pedro Sánchez, que ja ultima la decisió sobre quina serà la data dels comicis
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
"També hi ha guetos d'immigrants rics”: la segregació a Catalunya
A la família Martínez Mejía els han denegat quatre cops una hipoteca, tot i que els avala el sou dels quatre membres, i han de continuar vivint de lloguer en un pis de la Torrassa —un barri de l’Hospitalet en el qual el 54% dels veïns han nascut a l’estranger— que gairebé cau a trossos. El pis és tan petit que un dels fills, a la vintena, ha de dormir a l’habitació amb els pares. Als Khan, la bona nòmina que aporta el pare no els obre portes dels habitatges que els agraden i que podrien pagar. “Ni amb diners puc viure on vull”, es queixa l'Atusa Khan. El matrimoni i les dues filles petites estan de relloguer al barri del Raval de Barcelona –amb un 64% dels veïns nascuts a l’estranger.
La socialdemocràcia busca la recepta per frenar l'extrema dreta
Una vintena de governs i més de 6.000 representants de partits i entitats progressistes d’arreu del món es van reunir ahir a la Fira de Barcelona amb un objectiu: recuperar la credibilitat de la socialdemocràcia en un planeta maltractat per la guerra i la crisi climàtica on l’extrema dreta s’obre pas. Denuncien que l’onada reaccionària s’alimenta d’un malestar arrelat en la desigualtat i que utilitza la manipulació i la mentida per atiar l’odi contra els immigrants, les dones i les dissidències. Conscients que cal actuar, enarboren les banderes del “No a la guerra”, la defensa dels drets humans i la lluita per la igualtat. I diuen que ara és l’hora. Un front anti-Trump que admet que no n’hi ha prou amb defensar-se, però que no arriba a formular una proposta tangible en positiu.
Què hi ha al darrera del xoc de Trump amb Lleó XIV
Com si Donald Trump no tingués prou fronts oberts amb l'augment del cost de vida i la guerra de l'Iran, aquesta setmana sembla que n'ha decidit obrir un de teològic. El president estatunidenc ha deixat petrificats bona part dels seus votants cristians pel xoc amb el papa Lleó XIV i el mem d'ell com a Jesús. Des de fora, l'estranyament és majúscul perquè sembla haver posat en una situació espinosa el vicepresident JD Vance, catòlic convers. El serial amb el Vaticà només s'explica des del prisma de les lluites intestines que ara mateix hi ha entre els diferents vessants religiosos que conformen la coalició MAGA. Especialment en les tensions entre catòlics i evangèlics, i cristians antisemites i sionistes cristians.
L'altre testament de Salvador Espriu: no volia ser enterrat a Arenys de Mar
“Salvador Espriu Castelló, escritor, soltero, de sesenta años, natural de Santa Coloma de Farners [...]. Declara que de ningún modo quiere ser enterrado en el cementerio de Arenys de Mar. Declara además su expreso deseo de que su cuerpo sea incinerado, si las leyes lo permiten”. Són paraules textuals, escrites a mà per Salvador Espriu en el que és un document d’últimes voluntats, un esborrany de testament, escrit en algun moment entre l’estiu del 1973 i el del 1974 –va néixer el 10 de juliol del 1913–, redactat en castellà –la llei no preveia altra opció– i adreçat al seu gran amic i advocat Josep Ferrer i Rius.
El 'déjà vu' que persegueix el Barça de Laporta
El fair play financer del Barça va saltar pels aires el 2020. Amb la pandèmia i els estadis tancats, van caure els ingressos i el club es va quedar sense capacitat per pagar els salaris dels jugadors. El 2021, amb Joan Laporta a la llotja, la decisió de retocar els números i carregar fins a 555 milions de pèrdues a l'exercici que havia començat amb Bartomeu de president, no va fer res més que agreujar el problema fins a l'extrem. Un lustre després, i malgrat haver activat palanques, haver aprimat la massa salarial i haver tancat contractacions low cost, el club s'encamina cap a un nou estiu amb problemes per afrontar el mercat de fitxatges amb normalitat.