Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
P 01-12
JUDICI AL PROCES
La Fiscalia entra
en la confrontació
política de fons
Titlla de "libels" les crítiques a No té cap intenció de renunciar al
l'estat de dret i diu que el judici delicte de rebel lió ni d'abandonar
ara.cat
és"en defensa de la democràcia"el relat de la violència
DIJOUS
14 DE FEERER DEL 2019
NUMERO 2973
P11-15
Espanya
mpulsa
la frenada
industrial
1.50 EUROS
FINS A UN 30% D'ESTALVI
PER ALS SURSCRIPTORS
DE PAPER
SURSCRIPCIONS ARACAT
COMARQUES
europea
GIRONINES
És el país on més
recula la producció
després d'irlanda
Reclamen el
pel franquisme
El Govern
amplia la
moratòria
a la Costa
Brava
P 32-33
XAVIER
ANTICH
filasuf professor de la UaG
L'estat espanyol ha entrat
en un forat negre del qual
dificilment podrà sortir
indemne si continua per
aquesta deriva antimoderna
Polèmicaa
Berlín per la
pel-lícula de
Coixet amb
Netflix
Eleccions imminents
NATZA FARRE
Al bane dels
acusats
hi som tots. Ha començat
el judici en què l'extrema
dreta acusa i la democràcia
El Congrés va certificar ahir que no hi haurà pressupostos per a Pedro
Sánchez, que ja ultima la decisió sobre quina serà la data dels comicis

Noticias
  • Els alumnes que podran fer vaga després de portar el seu institut al Síndic de Greuges
    A principis d'octubre del 2025 diverses ciutats d'Europa s'omplien de protestes contra el genocidi a Gaza i en resposta a l'assalt per part de vaixells militars israelians a la Flotilla de Barcelona davant Gaza. A l'Hospitalet de Llobregat un grup d'adolescents vivien la seva pròpia disputa relacionada amb el conflicte internacional: el seu institut els havia prohibit secundar la vaga d'estudiants que es va convocar en contra del genocidi el 2 d'octubre.
  • “La vida m’ha donat unes quantes bufetades”
    Després d’una discussió aparentment intranscendent, l’Antonio trenca amb la Marta, a qui la vida colpeja poc després amb el diagnòstic d’un càncer en estat avançat. La possibilitat d’una mort imminent l’empeny a aparcar els drames sentimentals i a gaudir dels petits plaers del dia a dia. Basada en Tres cuencos, el recull pòstum de contes de l’escriptora italiana Michela Murgia, i protagonitzada per actors italians de primera línia com Alba Rohrwacher i Elio Germano, Tres adioses té una lluminositat agredolça que fa de la primera pel·lícula italiana d’Isabel Coixet una de les més inspirades de la directora barcelonina, amb una serenor emocional i tocs d'humor adult que rebaixen la foscor i gravetat del tema.
  • La cultura del nyap i la xaronada
    La televisió pública espanyola, La 1, ha apostat per un concurs d’interiorisme que celebra el nyap i la precarietat com a solucions creatives. No pot ser més adequat en un país en el qual la crisi de l’habitatge és una de les principals preocupacions socials i l’assignatura pendent de la política. Decomasters és un programa de reformes a l’estil de MasterChef però en versió bricolatge. Deu parelles de concursants, escollits per garantir l’esperpent, cooperen i competeixen per decorar les cases d’uns voluntaris anònims. Esperem que aquesta gent rebi una compensació pels desastres que els famosos perpetren a casa seva, perquè el resultat estètic fa venir ganes d’arrencar-se els ulls.
  • Occident necessita els migrants
    Imagina que ets el líder d’un país i t’enfrontes a un dilema. Al teu país hi viuen al voltant de mig milió de persones que són crucials per a la vida quotidiana de tothom. Cuiden els nostres avis, treballen en petites i grans empreses, conreen els aliments que arriben a taula. També formen part de la teva comunitat. Els caps de setmana passegen pels teus parcs, sopen als mateixos restaurants que tu i juguen a l’equip de futbol del teu barri.
  • Dos experts en evolució humana, els primers científics dels EUA que ha captat Catalunya
    Ashley Hammond i Sergio Almécija són els noms dels dos primers investigadors que aterren –i s'instal·len– a Catalunya després de fugir de les polítiques restrictives de Donald Trump que escanyen la recerca als Estats Units. Els dos paleoantropòlegs –la branca de l'antropologia que estudia l'evolució humana a través de l'anàlisi de fòssils– van arribar a finals del 2025 i a hores d'ara ja s'han incorporat com a investigadors Icrea a l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP-CERCA).