Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
P 01-12
JUDICI AL PROCES
La Fiscalia entra
en la confrontació
política de fons
Titlla de "libels" les crítiques a No té cap intenció de renunciar al
l'estat de dret i diu que el judici delicte de rebel lió ni d'abandonar
ara.cat
és"en defensa de la democràcia"el relat de la violència
DIJOUS
14 DE FEERER DEL 2019
NUMERO 2973
P11-15
Espanya
mpulsa
la frenada
industrial
1.50 EUROS
FINS A UN 30% D'ESTALVI
PER ALS SURSCRIPTORS
DE PAPER
SURSCRIPCIONS ARACAT
COMARQUES
europea
GIRONINES
És el país on més
recula la producció
després d'irlanda
Reclamen el
pel franquisme
El Govern
amplia la
moratòria
a la Costa
Brava
P 32-33
XAVIER
ANTICH
filasuf professor de la UaG
L'estat espanyol ha entrat
en un forat negre del qual
dificilment podrà sortir
indemne si continua per
aquesta deriva antimoderna
Polèmicaa
Berlín per la
pel-lícula de
Coixet amb
Netflix
Eleccions imminents
NATZA FARRE
Al bane dels
acusats
hi som tots. Ha començat
el judici en què l'extrema
dreta acusa i la democràcia
El Congrés va certificar ahir que no hi haurà pressupostos per a Pedro
Sánchez, que ja ultima la decisió sobre quina serà la data dels comicis

Noticias
  • Almenys 18 morts en un atac rus contra una escola a Ucraïna
    Com a mínim 18 persones han mort aquest dilluns a la localitat de Komishuvaja, prop del front, a la regió ucraïnesa de Zaporíjia, en un atac rus. El bombardeig aeri ha impactat contra una escola, on la població civil rebia ajut humanitari, segons ha informat el president ucraïnès, Volodímir Zelenski. Kíiv ha detallat que les forces russes han llançat una desena de bombes aèries. Es tracta d'uns explosius de gran potència, amb sistemes de navegació propis, que es deixen caure des d'avions.
  • La butxaca o la desastrosa guerra a l'Iran: els temes clau que decidiran el vot dels nord-americans
    Les eleccions de mig mandat arriben al final d'un any que va començar accelerat: la incursió militar a Veneçuela i el segrest del dirigent chavista Nicolás Maduro, l'assassinat de dos ciutadans estatunidencs a mans de l'ICE i l'inici de la guerra de l'Iran i la incapacitat de posar fi a una altra guerra majúscula, la d'Ucraïna. Tot això va passar entre el 3 de gener i el 28 de febrer. Des de llavors el gran monotema ha estat la campanya a l'Orient Mitjà i, sobretot, l'encariment del preu de la gasolina, que no ha fet més que agreujar el cost de vida per a moltes llars. Aquests són els temes que més marcaran el vot dels ciutadans estatunidencs en unes eleccions de mig mandat crucials, que s'interpreten també com un examen per a Donald Trump.
  • El sinistre conversor de morts a vots
    El saltimbanqui Pedro Sánchez tenia els diaris de la dreta nerviosos amb les seves aparicions mediàtiques de rock star impassible a pesar de la tempesta. Les enquestes no publicades –les que de veritat importen– mostraven una certa remuntada del PSOE que inquietava els qui s’han passat la legislatura atiant el seu desnonament de la Moncloa. Com que l’accident de tren a Toledo és un factor que pot canviar-ho tot, la premsa afí al PP s’ha llançat a fer enquestes ràpides amb la idea de fixar una Polaroid que aturi aquesta noció que el Perro pot sortir-se’n de nou. Així, els sondejos que salpebren el dilluns només volen justificar titulars com “El PSOE frena l’efecte remuntada i la dreta consolida la seva majoria”, segons escriu La Razón, que tracta PP-Vox com el vot de “dreta” mentre que Podem i el Front ampli són titllats d’“ultraesquerra”. A El Mundo encara fan una conversió més grollera entre l’accident que ha causat 69 morts –de moment– i el recompte electoral ficti
  • L'Estat vol reduir les places per acollir migrants a Ceuta tot i que encara n'hi ha milers al carrer
    Ceuta es va col·lapsar aquest estiu amb l'entrada massiva de milers de migrants i tres mesos després encara no ha recuperat la normalitat. Aquest cap de setmana el govern de la ciutat autònoma alertava que hi ha més de 7.000 persones allotjades als diferents campaments temporals habilitats per l'Estat, però que caldria sumar-hi les que encara haurien quedat fora d'aquests dispositius. La seva estimació és que hi ha entre 3.000 i 4.000 persones dormint al carrer, de les quals mig miler són menors d'edat, gairebé 100 dies després de travessar la frontera il·legalment a finals de juliol. En canvi, aquest dilluns, la ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, ha anunciat que el govern espanyol ja treballa per reduir el nombre de places temporals que han habilitat per donar resposta a la crisi humanitària i que desmuntaran els recursos “tan aviat com sigui possible”.
  • A la contra