Sitio webP 01-12 JUDICI AL PROCES La Fiscalia entra en la confrontació política de fons Titlla de "libels" les crítiques a No té cap intenció de renunciar al l'estat de dret i diu que el judici delicte de rebel lió ni d'abandonar ara.cat és"en defensa de la democràcia"el relat de la violència DIJOUS 14 DE FEERER DEL 2019 NUMERO 2973 P11-15 Espanya mpulsa la frenada industrial 1.50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PER ALS SURSCRIPTORS DE PAPER SURSCRIPCIONS ARACAT COMARQUES europea GIRONINES És el país on més recula la producció després d'irlanda Reclamen el pel franquisme El Govern amplia la moratòria a la Costa Brava P 32-33 XAVIER ANTICH filasuf professor de la UaG L'estat espanyol ha entrat en un forat negre del qual dificilment podrà sortir indemne si continua per aquesta deriva antimoderna Polèmicaa Berlín per la pel-lícula de Coixet amb Netflix Eleccions imminents NATZA FARRE Al bane dels acusats hi som tots. Ha començat el judici en què l'extrema dreta acusa i la democràcia El Congrés va certificar ahir que no hi haurà pressupostos per a Pedro Sánchez, que ja ultima la decisió sobre quina serà la data dels comicis
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
A qui votarien els immigrants?
El govern espanyol, en una mesura pactada amb Podem, ha aprovat una regularització extraordinària d'immigrants. Les estimacions actuals calculen que la mesura regularitzarà la situació de mig milió de persones. Si no hi ha cap canvi d’última hora, aquest representarà el sisè procés de regularització extraordinari. Quatre d’elles impulsades pel PSOE de Felipe González, dues pel PP de José María Aznar i l’última per José Luis Rodríguez Zapatero, la més àmplia fins al dia d’avui. En total, vora 1,2 milions de persones s’han beneficiat d’aquestes mesures extraordinàries, xifra que podria créixer substancialment amb la primera regularització en vint anys.
Columnes de tractors avancen cap a Barcelona en el segon aniversari de Revolta Pages
Diverses columnes de tractors avancen des de diversos punts de Catalunya cap a Barcelona, en el segon aniversari de Revolta Pagesa, per arribar fins a la Conselleria d'Agricultura, a la Gran Via de la capital catalana, per a fer palesa la seva protesta pels incompliments que denuncien de l'executiu català en relació amb l'acord de la Unió Europea amb el Mercosur.
Viure en una antiga botiga per evitar el carrer: “Només que el nen tingui estudis, nosaltres ja hem guanyat”
Abans de trobar aquest local reconvertit en un senzill habitatge a Sant Adrià de Besòs, a Carlos Arturo Morillo i Lilian Rosibel Flores els havien “enganyat” a Esplugues de Llobregat. Un home els havia promès feina i un lloc per viure, i la desesperació per prosperar els va fer acceptar sense pensar si podria ser, com finalment va ser, una estafa. “Ens ho va robar tot, no pagava el que va prometre i ens vam veure al carrer”, comenta Morillo assegut en el sofà dels baixos sense perdre de vista l’entrada de la porta per si l’abundant pluja que cau acaba entrant a dins de casa.
El Sabadell guanya 1.775 M€ el 2025, un 2,8% menys, després de l'opa fallida
El 2025 pel Banc Sabadell va ser un any marcat per l'opa del BBVA, que va acabar sense èxit per al banc d'origen basc. Durant l'exercici, però, el banc que presideix Josep Oliu i que té a César González-Bueno com a conseller delegat -malgrat aquest dijous va anunciar que es retira i deixarà el seu càrrec al maig-, va guanyar 1.775 milions d'euros, una mica menys que l'any anterior (-2,8%), en què la xifra va ser de 1.827 milions d'euros. Amb tot, des de l'entitat asseguren que el benefici net sense tenir en compte els extraordinaris augmenta un 3,4% respecte a l'exercici anterior.
Llegir no sempre fa feliç (ni falta que fa)
Una característica pròpia dels humans és la quantitat de temps que invertim en pensar en el que no està passant: el passat, el futur o situacions hipotètiques. Aquest tipus de pensament, conegut com a divagació mental, és considerat una capacitat clau per a l'aprenentatge, el raonament i la planificació, però diverses tradicions filosòfiques i religioses suggereixen que pot tenir un cost emocional. Partint d'aquesta hipòtesi, un equip de la Universitat Harvard va analitzar la relació entre la divagació mental i el benestar emocional en la vida quotidiana. Mitjançant una aplicació de mòbil, els investigadors, liderats per M. A. Killingsworth, van recollir mostres en temps real de més de dos mil adults, que informaven sobre què estaven fent, què estaven pensant i com se sentien en aquell moment. Els resultats mostraven que la ment divaga gairebé la meitat del temps, amb poca variació segons l'activitat, i que els nivells de felicitat són més baixos quan el pensament no està centrat en l'acti