Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
P 01-12
JUDICI AL PROCES
La Fiscalia entra
en la confrontació
política de fons
Titlla de "libels" les crítiques a No té cap intenció de renunciar al
l'estat de dret i diu que el judici delicte de rebel lió ni d'abandonar
ara.cat
és"en defensa de la democràcia"el relat de la violència
DIJOUS
14 DE FEERER DEL 2019
NUMERO 2973
P11-15
Espanya
mpulsa
la frenada
industrial
1.50 EUROS
FINS A UN 30% D'ESTALVI
PER ALS SURSCRIPTORS
DE PAPER
SURSCRIPCIONS ARACAT
COMARQUES
europea
GIRONINES
És el país on més
recula la producció
després d'irlanda
Reclamen el
pel franquisme
El Govern
amplia la
moratòria
a la Costa
Brava
P 32-33
XAVIER
ANTICH
filasuf professor de la UaG
L'estat espanyol ha entrat
en un forat negre del qual
dificilment podrà sortir
indemne si continua per
aquesta deriva antimoderna
Polèmicaa
Berlín per la
pel-lícula de
Coixet amb
Netflix
Eleccions imminents
NATZA FARRE
Al bane dels
acusats
hi som tots. Ha començat
el judici en què l'extrema
dreta acusa i la democràcia
El Congrés va certificar ahir que no hi haurà pressupostos per a Pedro
Sánchez, que ja ultima la decisió sobre quina serà la data dels comicis

Noticias
  • Tres hores d’electricitat gratis al dia: la solució australiana contra els alts preus de l’energia
    Una de les promeses que persegueix el primer ministre australià, Anthony Albanese, des que va guanyar les eleccions el 2022 és rebaixar el cost de l’energia. Durant aquells comicis, que van retornar els laboristes al poder després d’una dècada, Albanese va prometre que les factures baixarien 275 dòlars australians (uns 160 euros) el 2025. Tres anys després, i malgrat els esforços de la dreta, els laboristes van renovar la seva majoria el passat maig sense que hagi canviat res substancialment. Segons l’Energy Consumers Australia, el cost de l’electricitat i el gas roman com una preocupació per al 79% de les llars.
  • Taipei, una ciutat que se’t menja
    La chica zurda és el més semblant a una pel·lícula de Sean Baker no dirigida per Sean Baker. De fet, si ens mirem els crèdits, una mica de Sean Baker sí que ho és: l’autor d’Anora n’és el productor, el coguionista i el muntador. I si gratem una mica més, descobrim que la directora Shih-Ching Tsou ha estat col·laboradora de Baker des de fa una pila d’anys: ha produït Starlet, Tangerine, The Florida project i Red rocket abans de posar-se a dirigir el seu primer film. Podia haver-se posat darrere de la càmera (bé, darrere del mòbil, perquè La chica zurda està íntegrament enregistrada amb un iPhone 13) molt abans: els orígens d’aquest projecte es remunten a l’any 2010, quan Shih-Ching Tsou i Baker van escriure a quatre mans un guió que no va completar el finançament fins al 2022.
  • El racisme no desapareix, es torna invisible
    Els guardians de la casa, de Shirley Ann Grau (Nova Orleans, 1929-Kenner, 2020) és una novel·la que opera amb la discreció de les coses que saben que són explosives. Grau no crida: administra el silenci, la contenció i la mirada obliqua perquè confia que el lector entendrà que el veritable drama no és el conflicte, sinó la seva normalització. I aquí rau la seva potència literària: la novel·la no denuncia, exposa; no jutja, deixa veure.
  • "El de Gaza és el genocidi més ben documentat de la història"
    Raji Sourani no parla de guerra. El director del Centre Palestí pels Drets Humans sosté que el que passa a Gaza és “el genocidi més ben documentat de la història”. Ho ha dit a Barcelona, en una conversa organitzada pel Cidob amb la Universitat de Barcelona, on ha desmuntat la idea d'un alto el foc en vigor i que la Franja s'estigui encaminant cap a la pau, com afirma Donald Trump.
  • Llocs per menjar macarrons a Barcelona: el plat de moda dels restaurants
    És curiós perquè, durant molts anys, els macarrons eren el plat del menú infantil als restaurants. Deixeu-me dir que, personalment, m’oposo al concepte “menú infantil”, però aquesta és una qüestió per a un altre article. Tornem als macarrons. El cas és que sempre hem tingut algun restaurant on els feien des de l’excel·lència, com poden ser els macarrons al cardenal de Carles Gaig. Però en general, la gent no anava als restaurants a menjar macarrons. Com sabem, tot canvia, i aquest plat humil però suculent en els últims temps apareix a les cartes de tots els restaurants nous que obren. El cànon dels llocs moderns solen ser uns macarrons que se serveixen en safata metàl·lica i en què fonen el formatge al moment amb un bufador. Quan preguntes quins són els plats que més surten, acostumen a ser un dels escollits. Quan la gent veu la paraula macarrons, té la pulsió de demanar-los. Qui els pot culpar? Uns bons macarrons sempre venen de gust i, segurament, aquella idea que la gent va als r