Sitio webP 01-12 JUDICI AL PROCES La Fiscalia entra en la confrontació política de fons Titlla de "libels" les crítiques a No té cap intenció de renunciar al l'estat de dret i diu que el judici delicte de rebel lió ni d'abandonar ara.cat és"en defensa de la democràcia"el relat de la violència DIJOUS 14 DE FEERER DEL 2019 NUMERO 2973 P11-15 Espanya mpulsa la frenada industrial 1.50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PER ALS SURSCRIPTORS DE PAPER SURSCRIPCIONS ARACAT COMARQUES europea GIRONINES És el país on més recula la producció després d'irlanda Reclamen el pel franquisme El Govern amplia la moratòria a la Costa Brava P 32-33 XAVIER ANTICH filasuf professor de la UaG L'estat espanyol ha entrat en un forat negre del qual dificilment podrà sortir indemne si continua per aquesta deriva antimoderna Polèmicaa Berlín per la pel-lícula de Coixet amb Netflix Eleccions imminents NATZA FARRE Al bane dels acusats hi som tots. Ha començat el judici en què l'extrema dreta acusa i la democràcia El Congrés va certificar ahir que no hi haurà pressupostos per a Pedro Sánchez, que ja ultima la decisió sobre quina serà la data dels comicis
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Pradas acusa Mazón de mentir i d'utilitzar-la de "cap de turc"
Salomé Pradas, exconsellera valenciana d'Emergències, ha decidit parlar sense embuts sobre la tarda que es va desencadenar la dana i ha posat l'expresident de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, en el punt de mira. Pradas l'ha acusat de mentir i de subestimar la gravetat de la gota freda. De fet, ha culpat Mazón d'haver-la utilitzat com a "cap de turc" quan la va cessar com a consellera per "tapar" la seva gestió. "Amb el meu cessament s'estava buscant un cap de turc que pagués o tapés qualsevol cosa que ell pensés que s'havia de tapar", ha afirmat en una entrevista al programa Salvados, de la Sexta. Pradas ha explicat que quan l'expresident valencià li va comunicar el seu cessament -la va citar a casa seva- li va replicar que estava sent "injust" amb ella: "M'estava assenyalant, culpabilitzant quan jo havia estat des del principi on havia d'estar", ha afirmat.
El Girona es reconcilia amb les gestes i deixa el Madrid sense el liderat
Quina nit va viure Montilivi, reconciliat amb les gestes d'un Girona que va frenar el Reial Madrid de Mbappé a còpia d'esforç, talent i cor (1-1). Els gironins van passar molts minuts per damunt en el marcador, gràcies a un gol d'Ounahi, però les aturades de Courtois i un error d'Hugo Rincón, que va fer un penal evitable, van impedir que els tres punts es quedessin a casa. El Girona no surt del descens, però el Madrid perd el lideratge, ara a mans del Barça.
Francesc Layret, home de lleis (1929)
De l’article de l’advocat i periodista Pere Coromines (Barcelona, 1870 - Buenos Aires, 1939) publicat a La Campana de Gràcia (30-XI-1929) en record de la mort de Francesc Layret (Barcelona, 1880 - 1920), esdevinguda tal dia com ahir de fa cent-cinc anys. Layret, polític i advocat laboralista, era amic de Lluís Companys. Plegats havien estudiat batxillerat i Dret. Eren capdavanters de l’obrerisme republicà a Catalunya junt amb Salvador Seguí, ‘El Noi del Sucre’. Els pares de Seguí havien estat jornalers dels pares de Companys a la finca del Tarròs, població on havia nascut el futur president de la Generalitat.
Objectiu: crear l'arca de Noè de la biodiversitat dels Països Catalans
Feia temps que un equip d’investigadors de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE UPF-CSIC) liderats per Salvador Carranza, segurament el màxim expert en rèptils i amfibis de Catalunya, volia obtenir el genoma d’una de les espècies més amenaçades del país, Iberolacerta aurelioi, una sargantana endèmica dels Pirineus que és, alhora, una finestra oberta al passat glacial i a l’evolució dels vertebrats de muntanya.
"Els barcelonins i catalans sempre hem apostat pel bàndol perdedor"
Fa només un dia i mig que la Fira Internacional del Llibre (FIL) ha obert les portes, però la quantitat d'actes i emocions viscudes al pavelló de Barcelona és abassegadora. Dissabte a la tarda, Roger Mas va delectar els passavolants amb la interpretació de tres cançons, entre les quals hi va haver la magnífica adaptació d'un poema de Jacint Verdaguer: "Lo desterro se'm fa llarg / cuita a dur-me a l'altra riba / que mos ullets tenen son / i el caminar m'afadiga", canta al final de Caminant. Part de la delegació catalana d'autors, editors, agents i periodistes l'observaven encara amb les empremtes del llarg viatge transoceànic al rostre.