Sitio webP 01-12 JUDICI AL PROCES La Fiscalia entra en la confrontació política de fons Titlla de "libels" les crítiques a No té cap intenció de renunciar al l'estat de dret i diu que el judici delicte de rebel lió ni d'abandonar ara.cat és"en defensa de la democràcia"el relat de la violència DIJOUS 14 DE FEERER DEL 2019 NUMERO 2973 P11-15 Espanya mpulsa la frenada industrial 1.50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PER ALS SURSCRIPTORS DE PAPER SURSCRIPCIONS ARACAT COMARQUES europea GIRONINES És el país on més recula la producció després d'irlanda Reclamen el pel franquisme El Govern amplia la moratòria a la Costa Brava P 32-33 XAVIER ANTICH filasuf professor de la UaG L'estat espanyol ha entrat en un forat negre del qual dificilment podrà sortir indemne si continua per aquesta deriva antimoderna Polèmicaa Berlín per la pel-lícula de Coixet amb Netflix Eleccions imminents NATZA FARRE Al bane dels acusats hi som tots. Ha començat el judici en què l'extrema dreta acusa i la democràcia El Congrés va certificar ahir que no hi haurà pressupostos per a Pedro Sánchez, que ja ultima la decisió sobre quina serà la data dels comicis
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Messi pateix de valent contra Cap Verd en un dels partits més èpics vist mai a un Mundial
El partit entre l'Argentina i Cap Verd serà recordat amb el pas dels anys. Si els Mundials emocionen, és per partits com aquests, quan la lògica es trenca, quan tot pot passar. En una nit humida i enganxifosa a Miami, la modesta Cap Verd s'ha quedat a un pas d'eliminar l'Argentina en un duel decidit a una pròrroga on ha passat de tot. Gols, cops i un jugador pujant a la graderia. Finalment, la vigent campiona ha aconseguit sobreviure després d'un duel molt exigent contra una selecció del Cap Verd que marxa cap a casa amb el cap ben alt, convertida en una de les històries més boniques del torneig. Ningú els coneixia i ara tothom els admira.
El dret a la innocència (1996)
De Jordi Cots i Moner (Barcelona, 1927-2026) a l’Avui (20-XI-1996). Aquest any en farà trenta d’aquest article del poeta, jurista i pedagog Jordi Cots, mort el passat 28 de juny. Des del 1997 al 2004 va ser adjunt al síndic de greuges de Catalunya, dedicat al dret dels infants. Formava part de l’organització europea d’ombudsman per a la infantesa. Era membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Tenia la Creu de Sant Jordi.
TV3 no aprèn la lliçó dels incendis
Fa un any, TV3 va reaccionar tard i malament amb la cobertura de l’incendi de Paüls que va afectar diferents municipis del Baix Ebre. Amb més de 2.800 hectàrees cremades, nou municipis confinats i amb el foc descontrolat, la televisió pública no va parar prou atenció a l’incendi, especialment durant la nit més crítica. En un exercici de cinisme, la cadena va estrenar aquell vespre la sèrie Delta Aquaterra, un thriller de suspens que mostrava els paisatges d’aquell territori, tapant la realitat més tràgica que estaven patint en aquelles comarques.
“Si el lema és ‘El Trenc no es toca’, jo m’hi sum”
L’estiu torna a posar Marga Prohens (Campos, 1982) davant el principal repte del seu mandat: la saturació turística. Dos anys després que prometés mesures “valentes” de contenció, el carrer es torna a mobilitzar. Atén l’ARA Balears al seu despatx al Consolat, on defensa la gestió de l’Executiu.
L'estabilitat a quatre pessetes del PP
Per a sorpresa de ningú, s’ha consumat el pacte entre PP i Vox a Andalusia, executat en dos temps per allò del decòrum. Si un llegeix els diaris de la dreta, podria semblar que els d’Abascal han cedit graciosament el seu suport per quatre cacauets, mitja llimona del fons de la nevera i un sobre de peta zetas. “Moreno torna a ser investit després de cedir una vicepresidència a Vox en un pacte de mínims”, titula El Mundo, en un mòdul més aviat discret de la seva portada. “Moreno firma «l’estabilitat» a canvi d’una vicepresidència”, rebla La Razón. Portar-ho al terreny dels càrrecs desactiva la càrrega política de les mesures més preocupants i ho dilueix tot a un intercanvi de cromos de diumenge al Mercat de Sant Antoni. A més, ja se sap que això de les vicepresidències té una flaire sovint més ornamental que executiva. I invocar l'estabilitat fa que tot plegat sigui una qüestió de responsabilitat. Però fins i tot el diari de Planeta acaba admetent després que s'han firmat 15