Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
P 01-12
JUDICI AL PROCES
La Fiscalia entra
en la confrontació
política de fons
Titlla de "libels" les crítiques a No té cap intenció de renunciar al
l'estat de dret i diu que el judici delicte de rebel lió ni d'abandonar
ara.cat
és"en defensa de la democràcia"el relat de la violència
DIJOUS
14 DE FEERER DEL 2019
NUMERO 2973
P11-15
Espanya
mpulsa
la frenada
industrial
1.50 EUROS
FINS A UN 30% D'ESTALVI
PER ALS SURSCRIPTORS
DE PAPER
SURSCRIPCIONS ARACAT
COMARQUES
europea
GIRONINES
És el país on més
recula la producció
després d'irlanda
Reclamen el
pel franquisme
El Govern
amplia la
moratòria
a la Costa
Brava
P 32-33
XAVIER
ANTICH
filasuf professor de la UaG
L'estat espanyol ha entrat
en un forat negre del qual
dificilment podrà sortir
indemne si continua per
aquesta deriva antimoderna
Polèmicaa
Berlín per la
pel-lícula de
Coixet amb
Netflix
Eleccions imminents
NATZA FARRE
Al bane dels
acusats
hi som tots. Ha començat
el judici en què l'extrema
dreta acusa i la democràcia
El Congrés va certificar ahir que no hi haurà pressupostos per a Pedro
Sánchez, que ja ultima la decisió sobre quina serà la data dels comicis

Noticias
  • El cuiner gironí de persones sense llar que ha guanyat un Goya
    Dissabte a la nit, el cineasta Albert Serra, de Banyoles, va guanyar el Goya a millor documental de l'any amb la seva impactant pel·lícula sobre la tauromàquia, Tardes de soledad. No va ser, però, l'únic gironí en endur-se una estatueta en la gala dels premis de l'Acadèmia del Cinema Espanyol: Jordi Jiménez, veí de Salt, també va pujar a l'escenari per endur-se un guardó; en aquest cas, per Gilbert, una petita joia de stop-motion sobre l'amistat i l'egoisme, reconeguda com a millor curtmetratge d'animació.
  • "Si Font busca l'enfrontament amb Laporta, probablement el perdrà"
    Lluís Carrasco tenia una gran reputació com a publicista, però va ser gràcies a les eleccions al Barça del 2021 quan es va donar a conèixer per al gran públic. Va ser el cap de campanya de Joan Laporta i l’ideòleg de la pancarta Ganas de volver a veros a pocs metres del Bernabéu. Aquest cop, però, es mira els toros des de la barrera.
  • L'exconseller de Pujol a qui el Papa ha premiat per salvar l'Església a Almeria
    Aquesta setmana el papa Lleó XIV ha decidit concedir la medalla Pro Ecclesia et Pontifice a l'exconseller de Governació i Interior en diversos governs de Jordi Pujol (199-2002), Xavier Pomés (Barcelona, 1948), per haver salvat les finances de l'Església catòlica a la diòcesi d'Almeria, que estava en la ruïna. Hi va aterrar el 2022 en una complicada missió que ha sortit del tot fructífera. L'èxit de qui és president del patronat de la Fundació Pere Tarrés li ha comportat la distinció més alta que concedeix el Sant Pare, a petició del bisbe almerienc, Antonio Gómez Cantero.
  • "Qualsevol règim que vingui a l'Iran serà millor"
    Les autoritats israelianes afirmen que “qualsevol règim que vingui a l’Iran serà millor que l’actual”. Aquesta ha estat la causa originària de la guerra, amb la qual Israel ha arrossegat els Estats Units. El secretari d’Estat nord-americà, Marco Rubio, va reconèixer dilluns que Israel hauria atacat l’Iran en qualsevol cas, i que això va determinar que Washington entrés en acció.
  • L’alliberament i la redempció d’una noia rara i un vell trist
    Des que va néixer, l’Isor ha sigut una nena diferent. No parla, no escolta, no mostra cap interès per gairebé res del que l’envolta. És autista? No ben bé, diuen els metges. Els seus pares l’estimen, però no entenen res i estan exhausts. Farts de diagnòstics imprecisos i de tractaments inútils, incapaços de gestionar-la socialment, no han escolaritzat la seva filla, que ara ja té tretze anys i sembla que només li agraden els canals de televisió estrangers i els documentals d’animals. A més, l’Isor de tant en tant té atacs de còlera terribles, que provoquen el caos i deixen els seus pares –la Maude, bombera, i en Camillio, netejavidres d’edificis alts– abatuts. Amb aquesta protagonista tan especial, Alice Renard (París, 2002) podria haver fet un relat d’un sentimentalisme extravagant, poètic i no normatiu però ple de cursileria. La còlera i el desig no és gens això. És una novel·leta emotivament estranya sobre una noia que no és normal.