Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
P 01-12
JUDICI AL PROCES
La Fiscalia entra
en la confrontació
política de fons
Titlla de "libels" les crítiques a No té cap intenció de renunciar al
l'estat de dret i diu que el judici delicte de rebel lió ni d'abandonar
ara.cat
és"en defensa de la democràcia"el relat de la violència
DIJOUS
14 DE FEERER DEL 2019
NUMERO 2973
P11-15
Espanya
mpulsa
la frenada
industrial
1.50 EUROS
FINS A UN 30% D'ESTALVI
PER ALS SURSCRIPTORS
DE PAPER
SURSCRIPCIONS ARACAT
COMARQUES
europea
GIRONINES
És el país on més
recula la producció
després d'irlanda
Reclamen el
pel franquisme
El Govern
amplia la
moratòria
a la Costa
Brava
P 32-33
XAVIER
ANTICH
filasuf professor de la UaG
L'estat espanyol ha entrat
en un forat negre del qual
dificilment podrà sortir
indemne si continua per
aquesta deriva antimoderna
Polèmicaa
Berlín per la
pel-lícula de
Coixet amb
Netflix
Eleccions imminents
NATZA FARRE
Al bane dels
acusats
hi som tots. Ha començat
el judici en què l'extrema
dreta acusa i la democràcia
El Congrés va certificar ahir que no hi haurà pressupostos per a Pedro
Sánchez, que ja ultima la decisió sobre quina serà la data dels comicis

Noticias
  • "Creiem que se superaran de llarg les 100 víctimes"
    El mar Mediterrani, un cop més, s'encamina a fer-se més gran com a cementiri. La crisi migratòria a Ceuta és ja la més tràgica dels últims anys a la frontera sud: "Creiem que se superaran de llarg les 100 víctimes [mortals]", anticipa Helena Maleno, fundadora de l'organització Caminando Fronteras, instal·lada des de fa anys a aquesta frontera, des d'on treballa en la defensa dels drets de les persones migrants.
  • Un problema de lideratge
    Amb el tercer projecte de l'era Hansi Flick ja en marxa i a l'espera del retorn dels internacionals i que es resolgui el fitxatge del davanter centre –de moment no sembla que l'Atlètic de Madrid estigui disposat a cedir amb Julián Álvarez–, hi ha una qüestió gens menor que no està acaparant l'atenció mediàtica: la capitania del Barça. És un aspecte important perquè no es tracta només de negociar les primes o de decidir qui aixeca el trofeu, sinó de lideratge al vestidor, un element clau per a un equip que aspira a competir per tots els títols.
  • Per què el Suprem ha obert ara l’aixeta de l’amnistia?
    La sentència del TJUE sobre la llei d’amnistia ha provocat un efecte cascada. En els últims dies, el Tribunal Suprem s’ha afanyat a donar carpetada a sis casos que tenia a sobre de la taula i que estaven a l’espera des de feia mesos. Ara bé, malgrat aquest despertar sobtat, les catorze persones que s’han beneficiat de la norma de l’oblit penal no tenen –estrictament– res a veure amb l’aval de Luxemburg. Era un filtre que es va fixar l’alt tribunal de manera implícita i que ha acabat sent el pretext per mantenir congelades totes aquestes causes durant nou mesos, donat que el passat mes d’octubre el Tribunal Constitucional havia donat explícitament llum verda a aplicar la llei.
  • Vuit maneres de recuperar el control davant l'allau de notícies
    Cada dia rebo, de mitjana, 370 notificacions al mòbil i 110 són de mitjans de comunicació. Si no tingués el mòbil sempre en silenci cada quatre minuts sonaria un ding estrident i molestaria els companys de feina. Sí, soc periodista i estar informat és la meva obligació. Però la meva no és una situació tan excepcional: qui més qui menys rep més d'un centenar d'alertes al dia —i per això ara és de bona educació tenir el so del telèfon desactivat.
  • Wagner, el grup de mercenaris que va desafiar Putin, es resisteix a desaparèixer
    Quan Ievgueni Prigojin, el líder de Wagner, es va rebel·lar contra l’aleshores ministre de Defensa rus, Serguei Xoigú, el 23 de juny de 2023, Vladímir Putin ja havia decidit dissoldre el grup de mercenaris més popular de Rússia a causa de l’amenaça que suposava per a l’estabilitat del règim. Malgrat haver estat clau en la conquesta de poblacions com Bakhmut o Soledar, a Donetsk, el fracàs del motí va abocar els combatents privats a integrar-se a l’exèrcit regular o a tornar-se’n cap a casa. Alguns van accedir a enrolar-se a les forces armades, altres van buscar la manera de continuar lluitant a Ucraïna mantenint una certa autonomia i molts van preferir viatjar a l’Àfrica, on Wagner s’havia fet fort defensant juntes colpistes locals i on encara avui malda per preservar les restes del seu imperi.