Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
P 01-12
JUDICI AL PROCES
La Fiscalia entra
en la confrontació
política de fons
Titlla de "libels" les crítiques a No té cap intenció de renunciar al
l'estat de dret i diu que el judici delicte de rebel lió ni d'abandonar
ara.cat
és"en defensa de la democràcia"el relat de la violència
DIJOUS
14 DE FEERER DEL 2019
NUMERO 2973
P11-15
Espanya
mpulsa
la frenada
industrial
1.50 EUROS
FINS A UN 30% D'ESTALVI
PER ALS SURSCRIPTORS
DE PAPER
SURSCRIPCIONS ARACAT
COMARQUES
europea
GIRONINES
És el país on més
recula la producció
després d'irlanda
Reclamen el
pel franquisme
El Govern
amplia la
moratòria
a la Costa
Brava
P 32-33
XAVIER
ANTICH
filasuf professor de la UaG
L'estat espanyol ha entrat
en un forat negre del qual
dificilment podrà sortir
indemne si continua per
aquesta deriva antimoderna
Polèmicaa
Berlín per la
pel-lícula de
Coixet amb
Netflix
Eleccions imminents
NATZA FARRE
Al bane dels
acusats
hi som tots. Ha començat
el judici en què l'extrema
dreta acusa i la democràcia
El Congrés va certificar ahir que no hi haurà pressupostos per a Pedro
Sánchez, que ja ultima la decisió sobre quina serà la data dels comicis

Noticias
  • Drogues, amor, fantasia: la versatilitat enèrgica de Jordi Cussà
    La motivació íntima que va impulsar Jordi Cussà (Berga, 1961—2021) durant bona part de la seva vida literària queda resumida perfectament pel seu amic de l’ànima Jaume Huch a la carta-epíleg que tanca Actuació de gala, el consistent i heterogeni volum de contes inèdits publicat ara per Comanegra. Huch es dirigeix pòstumament a Cussà i li diu que, a partir d’un cert moment de la seva trajectòria, ja “havies deixat sobradament demostrat [...] que no eres cap ionqui que escrivia, sinó un escriptor que havia estat ionqui”. Per com ho diu Huch, queda clar que a Cussà aquesta qüestió l’inquietava.
  • Casada a l'Afganistan: "Sempre que el meu marit vol sexe, no puc dir que no"
    Han passat tres mesos des que la meva cosina Tamkin, de 17 anys, es va casar. Durant tot aquest temps, sempre que li trucava, el seu telèfon estava apagat, així que vaig dir a la seva germana petita, la Husna, que m’avisés si anava a casa a visitar-los. La Tamkin sol anar a veure els seus pares dues vegades al mes, acompanyada del seu marit.
  • Perquè hi ha petits propietaris als quals inquieta el decret de l'habitatge?
    Molts petits propietaris, que suposen la proporció més gran del mercat de l'habitatge, no veuen clar el decret aprovat pel govern i que aquest divendres passa l'examen del Congrés. Dels dos decrets, en principi el que inclou mesures per la protecció dels vulnerables, és el que semblava que tenia més possibilitat de tirar endavant, especialment després del sí anunciat per Podem i pel PNB. Però el rebuig de Junts —demana al govern espanyol que el retiri o hi votaran en contra— ha trastocat la possibilitat que prosperi. El segon, el que incorpora les pròrrogues automàtiques dels lloguers i la indemnització als inquilins, no tenia cap possibilitat, perquè també el PNB hi votarà en contra.
  • Eleccions a Espanya? Sánchez, davant la temptació de canviar de plans per l'efecte Maricarmen
    El debat al voltant dels dos decrets sobre habitatge que es voten aquest divendres al Congrés dels Diputats ha deixat tan descol·locats a alguns partits que en els últims dies s'han multiplicat en ambients parlamentaris els rumors sobre una imminent convocatòria electoral a l'Estat. Se'n parla a la cambra baixa espanyola, per descomptat, i aquest dijous era tema de conversa també entre els diputats del Parlament de Catalunya. No tant per la votació en si, com per la urgència que ha imposat Pedro Sánchez. Amb els decrets en vigor, el president espanyol tenia un mes per convalidar-los al Congrés, però ha triat convertir aquesta mateixa setmana en una àgora pública sobre el dret a l'habitatge, intentant arraconar als que s'oposen als decrets, PP i Vox, però també Junts.
  • El músic més comediant de la Ludwig Band estrena disc en solitari
    La Ludwig Band és un pou de creativitat. Tots els seus integrants són realment talentosos, tenen un munt d'inquietuds artístiques i sempre tenen algun projecte entre mans. Sigui del grup, on cadascú hi diu la seva, o també en solitari. És el cas d'en Lluc (o Lluki, segons el nom artístic) Valverde, saxofonista i teclista de la banda, nascut a Espolla (Alt Empordà), que fa temps que ha començat a publicar alguns temes pel seu compte i ara acaba d’estrenar el seu primer àlbum, titulat A la catalana (Primavera Labels). Són deu cançons, la majoria de rumba catalana, farcides d’anècdotes, desitjos i peripècies quotidianes a Barcelona, a mig camí entre la ironia, l’amargor i la xauxa. L'àlbum, concebut sobretot per ser interpretat en directe, amb una posada en escena molt extravagant, es va preestrenar al Mercat de Música Viva de Vic i el 12 de novembre arribarà a la Sala Upload Barcelona.