P 01-12 JUDICI AL PROCES La Fiscalia entra en la confrontació política de fons Titlla de "libels" les crítiques a No té cap intenció de renunciar al l'estat de dret i diu que el judici delicte de rebel lió ni d'abandonar ara.cat és"en defensa de la democràcia"el relat de la violència DIJOUS 14 DE FEERER DEL 2019 NUMERO 2973 P11-15 Espanya mpulsa la frenada industrial 1.50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PER ALS SURSCRIPTORS DE PAPER SURSCRIPCIONS ARACAT COMARQUES europea GIRONINES És el país on més recula la producció després d'irlanda Reclamen el pel franquisme El Govern amplia la moratòria a la Costa Brava P 32-33 XAVIER ANTICH filasuf professor de la UaG L'estat espanyol ha entrat en un forat negre del qual dificilment podrà sortir indemne si continua per aquesta deriva antimoderna Polèmicaa Berlín per la pel-lícula de Coixet amb Netflix Eleccions imminents NATZA FARRE Al bane dels acusats hi som tots. Ha començat el judici en què l'extrema dreta acusa i la democràcia El Congrés va certificar ahir que no hi haurà pressupostos per a Pedro Sánchez, que ja ultima la decisió sobre quina serà la data dels comicis
Día anterior Día siguiente 


Recognized text:
Noticias
Almenys 18 morts en un atac rus contra una escola a Ucraïna
Com a mínim 18 persones han mort aquest dilluns a la localitat de Komishuvaja, prop del front, a la regió ucraïnesa de Zaporíjia, en un atac rus. El bombardeig aeri ha impactat contra una escola, on la població civil rebia ajut humanitari, segons ha informat el president ucraïnès, Volodímir Zelenski. Kíiv ha detallat que les forces russes han llançat una desena de bombes aèries. Es tracta d'uns explosius de gran potència, amb sistemes de navegació propis, que es deixen caure des d'avions.
La butxaca o la desastrosa guerra a l'Iran: els temes clau que decidiran el vot dels nord-americans
Les eleccions de mig mandat arriben al final d'un any que va començar accelerat: la incursió militar a Veneçuela i el segrest del dirigent chavista Nicolás Maduro, l'assassinat de dos ciutadans estatunidencs a mans de l'ICE i l'inici de la guerra de l'Iran i la incapacitat de posar fi a una altra guerra majúscula, la d'Ucraïna. Tot això va passar entre el 3 de gener i el 28 de febrer. Des de llavors el gran monotema ha estat la campanya a l'Orient Mitjà i, sobretot, l'encariment del preu de la gasolina, que no ha fet més que agreujar el cost de vida per a moltes llars. Aquests són els temes que més marcaran el vot dels ciutadans estatunidencs en unes eleccions de mig mandat crucials, que s'interpreten també com un examen per a Donald Trump.
El sinistre conversor de morts a vots
El saltimbanqui Pedro Sánchez tenia els diaris de la dreta nerviosos amb les seves aparicions mediàtiques de rock star impassible a pesar de la tempesta. Les enquestes no publicades –les que de veritat importen– mostraven una certa remuntada del PSOE que inquietava els qui s’han passat la legislatura atiant el seu desnonament de la Moncloa. Com que l’accident de tren a Toledo és un factor que pot canviar-ho tot, la premsa afí al PP s’ha llançat a fer enquestes ràpides amb la idea de fixar una Polaroid que aturi aquesta noció que el Perro pot sortir-se’n de nou. Així, els sondejos que salpebren el dilluns només volen justificar titulars com “El PSOE frena l’efecte remuntada i la dreta consolida la seva majoria”, segons escriu La Razón, que tracta PP-Vox com el vot de “dreta” mentre que Podem i el Front ampli són titllats d’“ultraesquerra”. A El Mundo encara fan una conversió més grollera entre l’accident que ha causat 69 morts –de moment– i el recompte electoral ficti
L'Estat vol reduir les places per acollir migrants a Ceuta tot i que encara n'hi ha milers al carrer
Ceuta es va col·lapsar aquest estiu amb l'entrada massiva de milers de migrants i tres mesos després encara no ha recuperat la normalitat. Aquest cap de setmana el govern de la ciutat autònoma alertava que hi ha més de 7.000 persones allotjades als diferents campaments temporals habilitats per l'Estat, però que caldria sumar-hi les que encara haurien quedat fora d'aquests dispositius. La seva estimació és que hi ha entre 3.000 i 4.000 persones dormint al carrer, de les quals mig miler són menors d'edat, gairebé 100 dies després de travessar la frontera il·legalment a finals de juliol. En canvi, aquest dilluns, la ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, ha anunciat que el govern espanyol ja treballa per reduir el nombre de places temporals que han habilitat per donar resposta a la crisi humanitària i que desmuntaran els recursos “tan aviat com sigui possible”.
A la contra
Sitio web