Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
P 01-12
JUDICI AL PROCES
La Fiscalia entra
en la confrontació
política de fons
Titlla de "libels" les crítiques a No té cap intenció de renunciar al
l'estat de dret i diu que el judici delicte de rebel lió ni d'abandonar
ara.cat
és"en defensa de la democràcia"el relat de la violència
DIJOUS
14 DE FEERER DEL 2019
NUMERO 2973
P11-15
Espanya
mpulsa
la frenada
industrial
1.50 EUROS
FINS A UN 30% D'ESTALVI
PER ALS SURSCRIPTORS
DE PAPER
SURSCRIPCIONS ARACAT
COMARQUES
europea
GIRONINES
És el país on més
recula la producció
després d'irlanda
Reclamen el
pel franquisme
El Govern
amplia la
moratòria
a la Costa
Brava
P 32-33
XAVIER
ANTICH
filasuf professor de la UaG
L'estat espanyol ha entrat
en un forat negre del qual
dificilment podrà sortir
indemne si continua per
aquesta deriva antimoderna
Polèmicaa
Berlín per la
pel-lícula de
Coixet amb
Netflix
Eleccions imminents
NATZA FARRE
Al bane dels
acusats
hi som tots. Ha començat
el judici en què l'extrema
dreta acusa i la democràcia
El Congrés va certificar ahir que no hi haurà pressupostos per a Pedro
Sánchez, que ja ultima la decisió sobre quina serà la data dels comicis

Noticias
  • La nissaga catalana del tèxtil que nodreix l'Església i Vox
    Amb el nou curs després de l'aturada estival s'incorpora al seminari el jove Juan Pich-Aguilera Blasco, després de dimitir com a vocal de Vox a Valldoreix i deixar-ho tot per convertir-se en mossèn. Va prendre exemple del seu germà Pablo, que fa set anys que és sacerdot. Es dona el cas que tots ells són descendents d'una important nissaga tèxtil catalana –els Pich-Aguilera–, que va iniciar la incursió tèxtil el 1886 i que encara conserva la històrica empresa Sedatex. Però aquest llinatge no només té aquests mossens ni Juan ha sigut l'únic actiu de la família dins de Vox. Com són la nissaga que nodreix l'Església i el partit de Santiago Abascal?
  • "Serà una vaga molt difícil per a tothom"
    Aquest dimarts serà la sisena vegada que els docents catalans estan cridats a fer vaga a tot Catalunya en menys d'un any. De fet, si es tenen en compte totes les aturades territorials que es van organitzar a finals del curs passat, un mestre o professor del sistema educatiu català que les hagi fet totes haurà estat gairebé una desena de dies de vaga –i, per tant, sense cobrar– aquest 2026. Tot i això, la USTEC i la CGT, els dos sindicats de la mesa que convoquen l'aturada –també ho fan l'Intersindical i COS–, i la flamant Assemblea Educativa de Catalunya (AEC) veuen clar que la vaga per al primer dia de curs és "necessària", ja que, a parer seu, el Govern no ha reobert pròpiament la negociació després del no dels docents al preacord del mes de maig.
  • Una segona oportunitat de vida darrere els fogons
    El Sergi tenia 36 anys quan ho va perdre tot. Un forn al passeig Maragall, una rostisseria a la ronda del Guinardó i un restaurant de cuina mediterrània a Lliçà d'Amunt. Però "una mala jugada" el va empènyer a viure al carrer: va perdre els negocis i el banc li va embargar la casa. Però el que més li va costar de tornar a recuperar va ser la seva identitat. Havia passat de tenir 38 treballadors i un comerç a càrrec seu a no tenir un lloc on resguardar-se. Durant sis anys va viure dins de caixers, sota tendals de restaurants, buscant aixopluc dins de pàrquings de Nou Barris i del Paral·lel. Però el seu pitjor enemic venia dins d'una ampolla de vidre. "Bevia uns dotze litres d'alcohol diaris. Quan me'n vaig adonar, ja era massa tard", explica. Però ho va fer i la seva vida ha fet un tomb. Ara porta els fogons del taller d'Arrels Fundació i hi prepara l'esmorzar, el dinar i el berenar. "Que què cuino? El que em donin", diu somrient.
  • De fit a fit
  • Mama, papa, ajudeu-me a comprar un pis: surt a compte fer una donació?
    En Miquel (nom fictici) té 36 anys i està a punt de comprar-se un pis a Barcelona, al barri de Sarrià. La seva mare "ha pagat força més de la meitat del pis" i ell s'hipotecarà per aconseguir la resta del finançament. "Sense l'ajuda de la meva mare no m'hauria sigut possible, i hem hagut de fer moltes reunions amb el banc per veure exactament com ho fèiem", explica a l'ARA.