Sitio webP 01-12 JUDICI AL PROCES La Fiscalia entra en la confrontació política de fons Titlla de "libels" les crítiques a No té cap intenció de renunciar al l'estat de dret i diu que el judici delicte de rebel lió ni d'abandonar ara.cat és"en defensa de la democràcia"el relat de la violència DIJOUS 14 DE FEERER DEL 2019 NUMERO 2973 P11-15 Espanya mpulsa la frenada industrial 1.50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PER ALS SURSCRIPTORS DE PAPER SURSCRIPCIONS ARACAT COMARQUES europea GIRONINES És el país on més recula la producció després d'irlanda Reclamen el pel franquisme El Govern amplia la moratòria a la Costa Brava P 32-33 XAVIER ANTICH filasuf professor de la UaG L'estat espanyol ha entrat en un forat negre del qual dificilment podrà sortir indemne si continua per aquesta deriva antimoderna Polèmicaa Berlín per la pel-lícula de Coixet amb Netflix Eleccions imminents NATZA FARRE Al bane dels acusats hi som tots. Ha començat el judici en què l'extrema dreta acusa i la democràcia El Congrés va certificar ahir que no hi haurà pressupostos per a Pedro Sánchez, que ja ultima la decisió sobre quina serà la data dels comicis
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Aracadabra (4)
.
Per què Esquerra confronta ara amb Aliança?
Que Aliança Catalana (AC) genera incomoditat a Junts, ERC i la CUP, és un fet. També ho és que cap dels tres ha trobat la fórmula per aturar l'ascens d'aquesta formació d'extrema dreta. Junts és qui pateix més aquest auge, perquè és a qui li esgarraparia més vots, segons els últims sondejos fets públics. Ara bé, si agafem les dades de l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), Esquerra també tindria una fuita cap a la formació de Sílvia Orriols d'un 4% dels vots –a Junts era d'un 8%–. Fins ara, els republicans havien marcat distàncies amb Aliança, però hi havien entrat a confrontar en comptades ocasions. Ho havia fet la diputada Najat Driouech al Parlament davant les intervencions islamòfobes d'Orriols, per exemple. Però diumenge passat, Oriol Junqueras va anar un pas més enllà i va insinuar directament que Aliança era un "instrument" creat pels serveis secrets espanyols per dividir l'independentisme. Per què ho va fer? Ha canviat d'estratègia, ERC?
Radiografia d'Acciona: la constructora en el punt de mira pel cas Cerdán
Quan Ferrovial va anunciar que volia sortir d'Espanya, Nadia Calviño, aleshores ministra d'Economia, va carregar contra la decisió argumentant, entre altres coses, que si la constructora de Rafael del Pino havia crescut tant era "gràcies a l'obra pública i a la contribució de cadascun dels espanyols durant dècades". Ferrovial no és, però, l'excepció. Totes les grans constructores espanyoles s'han fet grans a l'ombra de la contractació pública, incloent-hi Acciona, la multinacional fundada i controlada per la família Entrecanales (té un 55,12% del capital social) i que des d'aquesta setmana torna a estar en l'epicentre de l'huracà del cas Cerdán, cosa que li ha costat gairebé un 7% del valor a borsa els últims cinc dies.
Espanya al nivell de Nigèria i el Txad: aquest és el rànquing de països més castigats per la crisi climàtica
La crisi climàtica causa pèrdues econòmiques i humanes arreu del món i, darrere, s'amaguen canvis lents, invisibles i sovint difícilment quantificables. Amb la voluntat de tenir una perspectiva general de les conseqüències de l'emergència climàtica i subratllar la importància de les polítiques d'adaptació i mitigació, el Climate Risk Index de l'organització independent Germanwatch publica anualment les pèrdues econòmiques que provoquen els fenòmens extrems en els vint països més colpejats per aquesta problemàtica.
La duresa inexpugnable de la rectitud i la bondat
Més que una història que es desplega, evoluciona i es va fent a mesura que s’hi succeeixen els fets i s’hi acumulen les situacions i l’argument avança, Qui salva una vida, de Núria Cadenes, és com un retaule a les fosques que a poc a poc es va il·luminant per plafons no consecutius. La tria estructural que ha fet l’autora –capítols curts, cronologia desordenada i tendència a l’expressió sintètica i el·líptica– dona a l’obra un aire més de trencaclosques complicat i esquiu que de relat o contarella fàcilment comprensibles.