Sitio webP01-15 JUDICI A L'INDEPENDENTISME ara.cat DIMECRES 13 DE FEBRER DEL 2019 NÜMERO 2972 1.50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PER ALS SURSCRIPTORS DE PAPER SURSCRIPCIONS ARACAT "Facin de jutges h i no de salvadors JOSEP RAMONEDA Sigui quina sigui la sentència del tribunal, serà molt important qui hi hagi al poder per gestionar-la Les defenses obren el judici denunciant irregularitats en la instrucció, la vulneració de drets fonamentals i el prejudici polític del Tribunal Suprem RAMIN JAHANBEGLOO Centre Gamahi Uiversitat de ina Amb el judici als líders Absolts tots els acusats pels sous de CatalunyaCaixa ornstur-een yola'Església catalana disjuntiva moral denunciarà els abusadors FERRAN SAEZMATEU Què passaria si algun partit espanyol proposés un projecte de futur basat enel caracter plurinacional i plurilingüístic de l'Estat? Els tretze bisbes condemnern els abusos i animen les víctime:s a denunciar els fets El TSJC no veu"caràcter delictiu" en els augments salarials fets en plena crisi
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Les memòries incompletes i a estones trepidants de Patti Smith
Després de L’any del mico i d’Uns marrecs, Club Editor publica un nou llibre de Patti Smith: El pa dels àngels. Com els altres, aquest és un volum de memòries, però a diferència dels altres, aquest no està dedicat a cap període concret de la vida de l’autora, sinó que l’explica sencera. El títol és una referència als "gestos bondadosos no premeditats", però prové del salm 78, que parla de l’aliment que cau del cel i que sadolla els israelites. Al Salm, però, després d’atipar-se, veuen com Déu pren la vida de manera igualment atzarosa a tots els homes joves. Si no ho és, sembla una premonició.
"Hi ha gent gran que diu que la intel·ligència artificial els entén millor que un fill"
El dramaturg i director uruguaià Gabriel Calderón (Montevideo, 1982) s'ha convertit els darrers anys en un dels noms recurrents de la cartellera teatral catalana. Ho ha fet portant alguns espectacles del seu país natal i, sobretot, aixecant noves produccions amb companyies del nostre país. El 2018 va estrenar Que rebentin els actors al Teatre Nacional de Catalunya, el 2021 va impulsar la brillant i exitosa Història d'un senglar i ara treballa en Ai! La misèria ens farà feliços, que s'estrena el 28 de novembre a Temporada Alta i es podrà veure a partir del 4 de desembre al Teatre Lliure. Per a aquesta obra, sobre robots que fan d'actors, Calderón compta amb un dream team d'intèrprets: Pere Arquillué, Laura Conejero, Joan Carreras i Daniela Brown.
El món pregunta: ¿tenim estómac per lluitar?
L’escena va tenir lloc el passat setembre en un restaurant refinat d’Estrasburg, ciutat molt europea. Dues veus rellevants del Parlament Europeu parlaven de tancs, de drons i de risc de guerra a Europa mentre degustaven un poulet a la crème. La conversa transcorria amb total normalitat entre els assistents a taula: polítics i periodistes. “Europa té prou soldats per lluitar?”, “Els exèrcits europeus han de modernitzar-se, els tancs ja no guanyen guerres”, “Si Rússia ens ataqués, amb l’armament que tenim, només podríem aguantar uns dies”. Van ser consignes que es van sentir durant el sopar.
Com conflueixen els votants de Vox i d'Aliança Catalana?
Una de les conclusions de l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), fet públic aquest dilluns, és que els votants d'Aliança Catalana i els de Vox "cada cop s'assemblen més", afirma el director de l'organisme, Joan Rodríguez Teruel. De fet, una de les tendències que marca aquest últim sondeig és que els votants del partit d'Ignacio Garriga se senten cada cop més atrets per la formació de Sílvia Orriols. La convergència entre les dues formacions fa temps que es plasma al Parlament, on els dos partits eviten vetar-se iniciatives l'un a l'altre, per exemple, de caràcter xenòfob. Ara, les xifres del CEO confirmen aquesta tònica.
La família italiana darrere de Nutella, Kinder i Ferrero-Rocher: qui va crear aquestes marques?
Alba és una petita ciutat del cor del Piemont, a Itàlia. Està envoltada de turons suaus, vinyes interminables i camps d'avellaners. Avui és coneguda mundialment per la trufa blanca i pels seus vins, però als anys quaranta era sobretot un poble de postguerra que s’aferrava als oficis tradicionals. Va ser en aquest escenari, en un edifici de la via Rattazzi, on el mestre pastisser Pietro Ferrero va obrir, el 1942, un petit obrador de dolços. Hi treballava gairebé d’amagat, provant, ajustant i perfeccionant una recepta que venia de lluny: la crema gianduia, nascuda a Torí a inicis del segle XIX com a resposta a l’escassetat de cacau. El que Ferrero buscava era una versió pròpia, més lleugera en cacau però rica en avellanes, barrejada amb sucre i prou estable per untar-la sobre el pa. El 1946, aquella pasta va convertir-se en el primer producte oficial del seu obrador. L’èxit va ser immediat: era bona i assequible.