P01-15 JUDICI A L'INDEPENDENTISME ara.cat DIMECRES 13 DE FEBRER DEL 2019 NÜMERO 2972 1.50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PER ALS SURSCRIPTORS DE PAPER SURSCRIPCIONS ARACAT "Facin de jutges h i no de salvadors JOSEP RAMONEDA Sigui quina sigui la sentència del tribunal, serà molt important qui hi hagi al poder per gestionar-la Les defenses obren el judici denunciant irregularitats en la instrucció, la vulneració de drets fonamentals i el prejudici polític del Tribunal Suprem RAMIN JAHANBEGLOO Centre Gamahi Uiversitat de ina Amb el judici als líders Absolts tots els acusats pels sous de CatalunyaCaixa ornstur-een yola'Església catalana disjuntiva moral denunciarà els abusadors FERRAN SAEZMATEU Què passaria si algun partit espanyol proposés un projecte de futur basat enel caracter plurinacional i plurilingüístic de l'Estat? Els tretze bisbes condemnern els abusos i animen les víctime:s a denunciar els fets El TSJC no veu"caràcter delictiu" en els augments salarials fets en plena crisi
Día anterior Día siguiente 


Recognized text:
Noticias
L'esquerra, els sindicats i l'habitatge
Aquesta vegada hem tingut un Primer de Maig més representatiu comparat amb alguns dels anys precedents. En els actes convocats pels sindicats s’ha tocat molt la fibra sensible, en unes mobilitzacions que responen a una determinada situació política i social i que contenen un missatge clar. La celebració principal es va fer a Màlaga per diverses raons, començant pel fet que Andalusia vota el proper 17 de maig. La convocatòria ha permès veure una imatge de certa unitat de l’esquerra que ja sabem que no existeix en termes polítics. No obstant això, ha quedat clar que sí que hi ha punts de coincidència essencials, susceptibles de convertir-se en idees motor de futures iniciatives, sobretot a mesura que s'acostin més les eleccions generals. Que Maria Jesús Montero i Yolanda Díaz coincidissin en la manifestació de Màlaga no redueix les seves diferències, però sí que reflecteix un comú denominador sobre qüestions clau.
A la contra
La fi definitiva de Convergència?
Quan Jordi Pujol va crear CDC el 1974 no estava fundant només un partit, sinó que també estava articulant tot un sector social, caricaturitzat pels seus adversaris en la figura del botiguer, però que abraçava des de classes mitjanes i menestrals fins a petits empresaris i autònoms, passant per pagesos i treballadors qualificats. Pujol també va dotar Convergència, i per extensió CiU, d'una identitat política que pivotava sobre dos punts clau: el compromís insubornable amb Catalunya, d'una banda, i una certa ductilitat ideològica i preferència pel pacte, per l'altra. Aquest espai va evolucionar des d'un nacionalisme pragmàtic, partidari del peix al cove, fins a l'independentisme amb Artur Mas i Carles Puigdemont. Però s'ha mantingut, en les seves coordenades principals, agrupat al voltant de Junts. Aquest espai polític és el que ara està en perill amb la irrupció d'Aliança Catalana, que representa, des de l'extrema dreta, una esmena a la totalitat a l'ADN pujolista.
De fit a fit
Ara que no s'ofengui ningú
Sitio web