Sitio webP01-15 JUDICI A L'INDEPENDENTISME ara.cat DIMECRES 13 DE FEBRER DEL 2019 NÜMERO 2972 1.50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PER ALS SURSCRIPTORS DE PAPER SURSCRIPCIONS ARACAT "Facin de jutges h i no de salvadors JOSEP RAMONEDA Sigui quina sigui la sentència del tribunal, serà molt important qui hi hagi al poder per gestionar-la Les defenses obren el judici denunciant irregularitats en la instrucció, la vulneració de drets fonamentals i el prejudici polític del Tribunal Suprem RAMIN JAHANBEGLOO Centre Gamahi Uiversitat de ina Amb el judici als líders Absolts tots els acusats pels sous de CatalunyaCaixa ornstur-een yola'Església catalana disjuntiva moral denunciarà els abusadors FERRAN SAEZMATEU Què passaria si algun partit espanyol proposés un projecte de futur basat enel caracter plurinacional i plurilingüístic de l'Estat? Els tretze bisbes condemnern els abusos i animen les víctime:s a denunciar els fets El TSJC no veu"caràcter delictiu" en els augments salarials fets en plena crisi
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
"No estem ni per la xenofòbia ni per blanquejar els partits del 155"
Josep Vila (Cellera de Ter, 1959) va ser escollit president de l’Assemblea Nacional Catalana dissabte passat. Una elecció que va agafar tothom per sorpresa. Pocs sabien que el fins ara màxim dirigent de l'entitat, Lluís Llach, faria un pas al costat. En la seva primera entrevista, explica com va anar l'elecció i els reptes que es marca sota la seva presidència.
Dimiteix el director de la presó de Figueres després de tres suïcidis en quatre mesos
El director de la presó de Puig de les Basses, Jordi Oliveras, ha renunciat al càrrec després del suïcidi de tres interns del centre penitenciari des de principis d'any. L'últim va ser aquest dilluns, quan un pres que estava en aïllament es va llevar la vida. El departament de Justícia i Qualitat Democràtica ha informat aquest divendres que en els pròxims dies hi haurà "un relleu" al capdavant de la presó de Figueres i nomenaran un nou director. Segons el departament, el fins ara director ha posat el seu càrrec a disposició de la Secretaria de Mesures Penals i Reinserció i la seva titular, Elena Pérez, n'ha acceptat la renúncia.
Onada de noves amenaces a la ciberseguretat
Des d'algun lloc del món, algú pot saber en tot moment on ets. No perquè t’hagi infectat el telèfon amb un programari espia, accedit al teu rastre de Google Maps o convençut d'instal·lar res. Només li cal explotar les escletxes d'una arquitectura dissenyada fa 50 anys per interconnectar les xarxes de telefonia mòbil de països diferents.
Ferran Utzet vol fer justícia al premi Nobel Jon Fosse amb 'El fill'
L'escriptor i dramaturg noruec Jon Fosse (Haugesund, 1959), premi Nobel de literatura 2023, és el dramaturg viu europeu més representat del món. "Ocupa un lloc important al cànon teatral, no és gens minoritari", subratlla el director Ferran Utzet. Malgrat l'impacte de Fosse al teatre contemporani, les seves obres són poc presents a la cartellera catalana. Els darrers anys se n'han produït espectacles en comptades ocasions, entre les quals hi ha Soc el vent dirigit per Marc Chornet a l'Akadèmia el 2021 i Vindrà algú el 2002, dirigit per Antonio Simón a la Sala Beckett. Ara Utzet vol fer-li justícia amb El fill, que es representarà del 8 de maig al 7 de juny a l'Espai Lliure de Montjuïc. "Tinc una forta sensació de repte i de responsabilitat", assenyala el director.
Les xemeneies de Gaudí, del laboratori a l'aparador
Un grup d'investigadors de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona eren a la coberta del Palau Güell, al carrer Nou de la Rambla de Barcelona, i es van fixar en les vint xemeneies que coronen aquest edifici d'Antoni Gaudí reconegut per la Unesco com a Patrimoni Mundial. Observant-les, va sorgir la pregunta. Funcionen o són només ornamentals? "Podria ser que només fossin per donar un punt de lluïment o una manera d'ostentar", explica l'Albert Samper, professor de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura, que recorda que les xemeneies eren un signe d’estatus, ja que implicava que els edificis que en tenien disposaven de calefacció, un luxe que a final de segle XIX només podien permetre’s les classes benestants. Però també podria ser que les xemeneies responguessin a la seva funció principal i fossin capaces d'extraure el fum. Gaudí no va deixar escrit enlloc si les originals xemeneies podien arribar a funcionar.