Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
P01-15
JUDICI A L'INDEPENDENTISME
ara.cat
DIMECRES
13 DE FEBRER DEL 2019
NÜMERO 2972
1.50 EUROS
FINS A UN 30% D'ESTALVI
PER ALS SURSCRIPTORS
DE PAPER
SURSCRIPCIONS ARACAT
"Facin de jutges
h i no de salvadors
JOSEP
RAMONEDA
Sigui quina sigui la
sentència del tribunal,
serà molt important qui
hi hagi al poder per
gestionar-la
Les defenses obren el judici denunciant irregularitats en la instrucció, la
vulneració de drets fonamentals i el prejudici polític del Tribunal Suprem
RAMIN JAHANBEGLOO
Centre Gamahi Uiversitat de ina
Amb el judici als líders
Absolts tots els
acusats pels sous
de CatalunyaCaixa
ornstur-een yola'Església catalana
disjuntiva moral
denunciarà els
abusadors
FERRAN SAEZMATEU
Què passaria si algun partit
espanyol proposés un
projecte de futur basat enel
caracter plurinacional i
plurilingüístic de l'Estat?
Els tretze bisbes condemnern
els abusos i animen les víctime:s
a denunciar els fets
El TSJC no veu"caràcter
delictiu" en els augments
salarials fets en plena crisi

Noticias
  • L'ambaixada de Veneçuela demana perdó per les paraules racistes de Carlos Baute
    L'ambaixada de Veneçuela ha demanat perdó pels càntics racistes del cantant Carlos Baute durant l'acte de la líder opositora María Corina Machado aquest dissabte a Madrid. "Expressem les més sinceres disculpes al poble d'Espanya", expressava l'ambaixadora Gladys Gutiérrez aquest diumenge.
  • Alerta per tsunami al nord-est del Japó després d'un terratrèmol de 7,4 graus
    El nord-est del Japó es troba en alerta per tsunami després que en les últimes hores hagi registrat un terratrèmol de 7,4 graus. L'Agència Meteorològica del país (JMA) ha advertit de la possibilitat d'onades de fins a tres metres en diverses prefectures, des de Hokkaido a Fukushima, i el govern ha ordenat l'evacuació de les zones costaneres i fluvials.
  • "Hi ha una pulsió autodestructiva en la meva família que em fa molta por"
    Podem viure tenint presents els nostres morts sense que ens turmentin, sobretot tenint en compte que alguns de tan significatius com la germana gran o el pare s'han suïcidat? Aquesta és una de les preguntes motrius d'Una treva que no és pau, el nou llibre de Miriam Toews (Steinbach, 1964), que publica en català Les Hores traduïda per Octavi Gil Pujol. A les mans de molts escriptors, el material autobiogràfic que hi desplega quedaria enfangat al pantà dels traumes. L'autora canadenca, però, sap combinar la tristesa i l'enyorança amb un sentit de l'humor sorprenent. Tan aviat rescata una anècdota de la comunitat cristiana mennonita on va créixer com recorda un episodi familiar divertit del passat –com ara el de l'atracament a l'Equador–, cita algun llibre que l'ha interessat darrerament i endinsa el lector en la seva realitat actual: l'autora s'ha fet construir una petita casa a dins de la propietat on viuen la mare, una de les filles, la seva parella i els dos fills que tenen.
  • Una dona-bedoll es passejarà pels carrers d'Olot
    Potser quan surtin de comprar un tortell a Can Carbasseres, o quan prenguin el sol a les escales de l'església de Sant Esteve el divendres 24 i el dissabte 25 d'abril, els olotins toparan de cop i volta amb una dona-bedoll. Que ningú s'espanti: es tracta d'una acció de l'artista britànica Olana Light, convidada a la capital de la Garrotxa pel festival Sismògraf. La performance de Light, titulada The birch tree family, és una de les cites més destacades de la programació i busca generar reflexions en espectadors i passavolants sobre el vincle que tenim amb la natura. Submergida en l'escorça d'un bedoll fins als genolls, l'artista es convertirà en una escultura vivent que es passejarà pel centre d'Olot en silenci, calçada amb sabates de taló.
  • El genocida nazi 'Maks el Carnicer' es queda sense el seu escut feixista a València
    Vjekoslav Luburić va ser un general croat que va dirigir Jasenovac, un dels camps de concentració més sanguinaris de la II Guerra Mundial, on van morir assassinats brutalment milers de persones, la majoria serbis, jueus i gitanos. Era conegut com a Maks el Carnisser, i fins i tot els nazis van destacar-ne la crueltat. El tinent Artur Hefner, oficial de la Wehrmacht, va anar a visitar Jasenovac el febrer de 1942 i el va descriure com un camp “de la pitjor categoria, igual a l’infern de Dante”. Després de la guerra, el criminal nazi va fugir de la justícia i es va establir a Espanya, protegit pel règim franquista i sota una identitat falsa. Es va instal·lar a Carcaixent, al País Valencià, on vivia sota el nom de Vicente Pérez García i dirigia una impremta. El 1969 va ser assassinat al seu domicili en circumstàncies mai del tot aclarides. Des d'aleshores està enterrat en un panteó amb un escut de la Croàcia feixista.