Sitio webP01-15 JUDICI A L'INDEPENDENTISME ara.cat DIMECRES 13 DE FEBRER DEL 2019 NÜMERO 2972 1.50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PER ALS SURSCRIPTORS DE PAPER SURSCRIPCIONS ARACAT "Facin de jutges h i no de salvadors JOSEP RAMONEDA Sigui quina sigui la sentència del tribunal, serà molt important qui hi hagi al poder per gestionar-la Les defenses obren el judici denunciant irregularitats en la instrucció, la vulneració de drets fonamentals i el prejudici polític del Tribunal Suprem RAMIN JAHANBEGLOO Centre Gamahi Uiversitat de ina Amb el judici als líders Absolts tots els acusats pels sous de CatalunyaCaixa ornstur-een yola'Església catalana disjuntiva moral denunciarà els abusadors FERRAN SAEZMATEU Què passaria si algun partit espanyol proposés un projecte de futur basat enel caracter plurinacional i plurilingüístic de l'Estat? Els tretze bisbes condemnern els abusos i animen les víctime:s a denunciar els fets El TSJC no veu"caràcter delictiu" en els augments salarials fets en plena crisi
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Vostè quan va ser president de la Generalitat?
L'última vegada que hi havia una expectació similar a San Fernando de Henares va ser el 24 de novembre de l'any passat. Un núvol de periodistes esperava des de primera hora del matí amb un fred gelat l'arribada de la família Pujol. Era el dia que començava el que s'ha batejat com el judici de la dècada, tot i que després d'aquella jornada el focus mediàtic no ha tornat a ser el mateix. A Madrid els comentaris a les tertúlies han sigut mínims en els darrers mesos i el judici no ha obert portades cap més dia que no fos el primer. Fins aquest dilluns 27 d'abril, on hi tornava a haver més o menys els mateixos periodistes, aquest cop passant calor i amb la màxima expectació per la decisió àmpliament incompresa del president del tribunal, Ricardo de Prada, de fer anar presencialment Jordi Pujol a la capital espanyola. "Ha descobert el mar Mediterrani", ironitzava un lletrat, quan han decidit excloure de la causa l'expresident per incapacitat.
'Cum laude' per al savi Xavier Albertí
Si savi és la persona amb coneixements profunds i extensos sobre els temes dels quals parla o escriu, no hi ha cap dubte que Xavier Albertí és un savi del teatre i de la música. Qui va ser director del Festival Grec (1996-1999) i del Teatre Nacional de Catalunya (2013-2021), col·lega de Lluïsa Cunillé a la companyia La Reina de la Nit i director de petites perles de teatre sobre textos de Harold Pinter, Thomas Bernhard, Josep Maria Benet i Jornet, fins ara només havia coquetejat amb la interpretació, quasi sempre davant d’un piano, o transvestit com la directora polonesa Wanda Pitrowska per a l’estrena de L’aplec del Remei, de Josep Anselm Clavé el 2016 al TNC, però mai havia assolit un protagonisme com en aquest Beethoven de títol prou clar.
No sempre que es vol es pot: el Raval estrena una eina contra l'abandonament escolar
"Vols tenir èxit? Només cal actitud, esforç i disciplina", diu un noi amb entusiasme. "Jo he hagut de deixar d'estudiar per treballar", li contesta un company. "Jo he de cuidar els meus cinc germans", respon una altra noia. "Jo no tinc papers i, per tant, no puc fer pràctiques", comenta una altra. L'escena és un sketch fictici interpretat pel grup de teatre de l'entitat Xamfrà, però evidencia una realitat constant entre els alumnes del barri del Raval de Barcelona: No sempre que es vol es pot.
L'Iran proposa als EUA un pla de tres fases per posar fi a la guerra
Teheran ha fet un pas en l'intent de reprendre les negociacions amb els Estats Units. Dimarts passat, Donald Trump va dir que allargava, unilateralment, la treva a l'Iran, a l'espera que els seus líders presentessin "una proposta unificada" de pau, escudant-se en una suposada divisió al règim. Aquest dilluns, Teheran ha fet arribar una nova proposta a Washington en la qual, segons mitjans nord-americans com Associated Press i Axios, es compromet a posar fi al seu bloqueig a l'estret d'Ormuz si els Estats Units aixequen també el contrabloqueig als ports iranians i aplica una treva a llarg termini o permanent.
Seopan alerta: Espanya necessita 127.000 milions d'euros per salvar les infraestructures
L'estat de salut de les infraestructures a l'estat espanyol requereix una intervenció d'urgència. Seopan, la patronal que representa les grans constructores i concessionàries, ha xifrat en 127.341 milions d'euros la inversió necessària per a la conservació i el manteniment de la xarxa viària, ferroviària i hídrica durant la pròxima dècada. Aquesta xifra és només la punta de l'iceberg: si hi afegim els nous projectes i l'adaptació climàtica, les necessitats totals s'eleven fins als 407.341 milions d'euros.