Sitio webP 01-05 BLOQUEIG PARLAMENTARI ERCi PDECat vetaran els pressupostos de Pedro Sánchez ara.cat Reclamen al president espanyolLa ministra d'Hisenda critica la "pinça" dels partits sobiranistes mediadors si vol tenir comptes catalans amb el PP i Ciutadans que s'avingui a un diàleg amb DIMARTS DE FEBRER DEL 2019 NUMER0 296 1.50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PER ALS SURSCRIPTORS DE PAPER SURSCRIPCIONS ARACAT B. CULLA El video This is the real Spain' és una confessió de feblesa exterior sense precedents des de la mort de Franco Pendents de l'aiuda humanitaria Després d'acoseguir el suport de la majoria de paisos europeus, amb excepcions com Itàlia, l'opositor Juan Guaidó manté el pols amb Nicolas Maduro-a la foto-pressionant lexèrcit venecolà perquè deixi entrar lajuda humanitària dels EUA JAVIER PEREZ ROYO cntearatic de dref constituchonal P 10 11 ESTILS El 080 reivindica la dona femenina, forta i amb personalitat Sita Murt torna dos anys després ue foesin el CnstiicioaProva pilot d'agents a poitieaterhtaralguinde la Guàrdia Urbana amb càmeres al pit ell no volia fer MONTSERRATTURA metger i excunsellerr Una exnedadora acusa i de l'acció dels cossos de seguretat on s'estableix el traç del que una societat permet o limita de e tdd'abusos el president del CN L'Hospitalet
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
La nit dels joguets vivents (1973)
De l’article de Manuel Vázquez Montalbán (Barcelona, 1939-Bangkok, 2003) a Triunfo (6-I-1973). Traducció pròpia. El fundador i director del Museu del Joguet de Figueres, Josep Maria Joan i Rosa, va morir el passat 3 de juliol. Nascut a Figueres el 1940, va obrir el 1982 l’equipament dedicat a la història dels joguets, junt amb la seva dona, Pilar Casademont Sadurní. Tenia la Creu de Sant Jordi.
Dues genialitats catalanes trenquen el malefici d'Espanya
La selecció espanyola femenina portava tres Eurocopes consecutives caient eliminada als quarts de final. Així va passar a les edicions del 2013, el 2017 i el 2022. De fet, en la història del torneig només havia arribat una vegada a les semifinals, el 1997, però aleshores el format era diferent i en aquesta ronda s'hi arribava directament des de la fase de grups. És a dir, Espanya mai havia guanyat un partit d'eliminatòria de l'Eurocopa fins aquest divendres, quan la selecció d'Aitana Bonmatí, de Sant Pere de Ribes, i de Clàudia Pina, de Montcada i Reixac, va imposar-se (2-0) sobre l'amfitriona, Suïssa, a Berna. Van ser seves les dues genialitats que van decidir el partit.
Les bestioles d’en Peyu
TV3 ha recuperat la segona temporada de Natura sàvia de la plataforma 3Cat per emetre-la durant la programació d’estiu. Aquesta vegada sense el malaguanyat naturalista Jaume Sañé, que va ser una peça clau del format en la seva primera temporada. N'agafa el relleu la biòloga Lídia Freixas, igualment eficaç en la tasca divulgadora, segurament la part més interessant del programa. També s’ha incorporat a l’elenc d’intèrprets l’adolescent Iris Pérez, en el rol de professora avantatjada. És evident que s’ha intentat trobar un cert equilibri de gènere i rejovenir la mitjana d’edat per fer-lo més transversal.
“Dormo amb les meves filles entre cuques i rates mortes”
Si la situació no canvia, aviat la família de la Nadira [nom fictici, com el de la resta de persones que han donat testimoni] complirà un any a l’alberg privat Sant Màrius, derivada pels serveis socials. Hi viu amb les seves quatre filles —de 19, 16, 10 i 9 anys—, després que el seu marit arruïnés la família al casino. Després que els cops es fessin habituals a la relació. Després que intentés abusar de la seva filla. Després que la Nadira trobés la força per deixar-lo, per convertir-lo en el seu ex. Després dels judicis i les condemnes, van deixar les nenes indocumentades. Els serveis socials de l’Ajuntament de Barcelona allotgen, en establiments turístics, unes tres mil persones vulnerables com elles, el 41% de les quals són famílies monoparentals, amb un 92% de dones com a referents adults.
Confirmen l'existència d'un gran complex funerari dels segles IV-VI a la Ciutadella de Roses
Les excavacions arqueològiques al claustre del monestir de Santa Maria, al jaciment la Ciutadella de Roses, han permès confirmar l'existència d'un gran complex funerari del segle IV fins al VI dC, sota les estructures del monestir. Aquests treballs, fets en el marc del VII Curs Internacional d'Arqueologia Medieval i Moderna i impulsats per la Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic, han revelat a Roses una antiga comunitat cristiana "molt més important i rica" del que s'havia especulat fins ara, segons destaquen els arqueòlegs.