Sitio webP 01-05 BLOQUEIG PARLAMENTARI ERCi PDECat vetaran els pressupostos de Pedro Sánchez ara.cat Reclamen al president espanyolLa ministra d'Hisenda critica la "pinça" dels partits sobiranistes mediadors si vol tenir comptes catalans amb el PP i Ciutadans que s'avingui a un diàleg amb DIMARTS DE FEBRER DEL 2019 NUMER0 296 1.50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PER ALS SURSCRIPTORS DE PAPER SURSCRIPCIONS ARACAT B. CULLA El video This is the real Spain' és una confessió de feblesa exterior sense precedents des de la mort de Franco Pendents de l'aiuda humanitaria Després d'acoseguir el suport de la majoria de paisos europeus, amb excepcions com Itàlia, l'opositor Juan Guaidó manté el pols amb Nicolas Maduro-a la foto-pressionant lexèrcit venecolà perquè deixi entrar lajuda humanitària dels EUA JAVIER PEREZ ROYO cntearatic de dref constituchonal P 10 11 ESTILS El 080 reivindica la dona femenina, forta i amb personalitat Sita Murt torna dos anys després ue foesin el CnstiicioaProva pilot d'agents a poitieaterhtaralguinde la Guàrdia Urbana amb càmeres al pit ell no volia fer MONTSERRATTURA metger i excunsellerr Una exnedadora acusa i de l'acció dels cossos de seguretat on s'estableix el traç del que una societat permet o limita de e tdd'abusos el president del CN L'Hospitalet
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Video Gaudi
'La revolució moral', d’Anna Murià (1934)
De la crítica contundent i severa d’un llibre d’Anna Murià (Barcelona, 1904 - Terrassa, 2002) que Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 - Girona, 1983) va publicar a Clarisme (12-V-1934). Les dues periodistes i escriptores es van exiliar el 1939, experiència que a l’inici van compartir al castell de Roissy-en-Brie. Surten a la foto del grup refugiat allí: Rodoreda, la tercera des de l’esquerra, i Murià, la segona des de la dreta. Demà, al Port de la Selva, la Càtedra Hipòlit Nadal i Mallol de Periodisme i Revistes (UdG) celebra la seva jornada anual, dedicada aquest any a periodistes catalanes exiliades. També demà farà noranta-dos anys que va aparèixer aquest article que vincula dues autores que el triomf franquista va empènyer a fugir de Catalunya.
El Papa, l'arquitecte de Déu i el cel de Barcelona
D'Antoni Gaudí no es pot dir allò que ni en somnis s'hauria imaginat que, un segle després de la seva mort, el Papa vindria expressament de Roma a beneir la torre més alta de la Sagrada Família. Perquè si alguna cosa tenia Gaudí és que somniava en gran. En molt gran, en el més gran, en el que li deien que semblava impossible, per ser exactes. Com a la primera lectura, Gaudí va veure "un cel nou i una terra nova". Avui no hi ha temple al món contemporani que es pugui comparar amb la Sagrada Família. I per això, avui, al peu de la seva tomba, s'han reunit totes les autoritats, les catalanes, les espanyoles i les romanes, encapçalades pel Sant Pare que s'hi agenolla i hi encén una llàntia. Ja fa cent anys va ser enterrat sota el títol de l'arquitecte de Déu.
El Barça presenta el dossier complet per tal d'organitzar la final de la Champions del 2029
El Barça ha anunciat que conjuntament amb l’Ajuntament, la Generalitat i la Reial Federació Espanyola, ha presentat formalment davant la UEFA la candidatura i el dossier complet per optar a l’organització de la Final de la UEFA Champions League 2029.
Lleó XIV beneeix l'obra magna de Gaudí: "Tot Catalunya es reuneix en aquest temple"
Queda beneïda la torre de Jesús de la Sagrada Família i Catalunya com a far de la cristiandat. El papa Lleó XIV, amb ús predominant del català en l'homilia i en la benedicció, ha coronat aquest dimecres l'obra magna d'Antoni Gaudí amb la benedicció de la torre de Jesús coincidint amb el centenari de la mort de l'"arquitecte de Déu", tal com l'ha definit el pontífex.