Sitio webP 01-05 BLOQUEIG PARLAMENTARI ERCi PDECat vetaran els pressupostos de Pedro Sánchez ara.cat Reclamen al president espanyolLa ministra d'Hisenda critica la "pinça" dels partits sobiranistes mediadors si vol tenir comptes catalans amb el PP i Ciutadans que s'avingui a un diàleg amb DIMARTS DE FEBRER DEL 2019 NUMER0 296 1.50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PER ALS SURSCRIPTORS DE PAPER SURSCRIPCIONS ARACAT B. CULLA El video This is the real Spain' és una confessió de feblesa exterior sense precedents des de la mort de Franco Pendents de l'aiuda humanitaria Després d'acoseguir el suport de la majoria de paisos europeus, amb excepcions com Itàlia, l'opositor Juan Guaidó manté el pols amb Nicolas Maduro-a la foto-pressionant lexèrcit venecolà perquè deixi entrar lajuda humanitària dels EUA JAVIER PEREZ ROYO cntearatic de dref constituchonal P 10 11 ESTILS El 080 reivindica la dona femenina, forta i amb personalitat Sita Murt torna dos anys després ue foesin el CnstiicioaProva pilot d'agents a poitieaterhtaralguinde la Guàrdia Urbana amb càmeres al pit ell no volia fer MONTSERRATTURA metger i excunsellerr Una exnedadora acusa i de l'acció dels cossos de seguretat on s'estableix el traç del que una societat permet o limita de e tdd'abusos el president del CN L'Hospitalet
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
“En els últims cinc anys, ni la paraula 'xampany' ni la paraula 'cava' apareixen en els estudis científics que es fan al món”
La paraula fermentació és la que més apareix en els estudis científics que s’han fet en els últims cinc anys. Per contra, en els anys anteriors ho era xampany, i gairebé mai la paraula cava, “potser perquè els científics no es creuen la marca o perquè el terme actual que es fa servir és sparkling wine”, ha afirmat la doctora Mariona Gil i Cortiella en la xerrada Tendències en la investigació científica dels vins escumosos, que ha afegit que les dues universitats que encapçalen el món la recerca és la de Reims i la Universitat de Barcelona (UB). Tot plegat ha tingut lloc al Palau Moxó de Barcelona, i és un acte previ a la fira Barcelona Wine Week, que tindrà lloc a Fira Barcelona de dilluns 2 a dimecres 4 de febrer.
Estic en el meu 'prime'
Si els meus fills em senten dir això del prime, fan mala cara i marxen avergonyits del meu costat.
Com s’ha enriquit Trump des que és president?
"Donald Trump s'ha embutxacat 1.408.500.000 dòlars". D'aquesta manera titulava el seu editorial el diari The New York Times el 20 de gener, quan es complia el primer any del segon mandat de l'home que ha convertit la presidència en un negoci sense precedents. El rotatiu advertia que la xifra era una estimació a la baixa, elaborada només a partir de dades oficials. "Cap president en la història dels Estats Units ha fet servir la seva posició de poder per beneficiar-se tant com Trump", afegia un editor sènior a la revista Forbes. Les dades de la revista econòmica eren encara més curulles: Trump tenia al setembre una fortuna de 7.300 milions de dòlars, 3.000 milions més que l'any anterior en el mateix període.
Veneçolans, cubans o romanesos: els "nous espanyols" del PP
"Els hispans no són turistes, no són estrangers i no són immigrants a Madrid perquè estan a casa seva". Aquesta màxima repetida incansablement per Isabel Díaz Ayuso té efectes palpables en l'estructura i militància del PP madrileny. En el congrés autonòmic de l'any 2022, que la va fer presidenta del partit, Ayuso va crear una secretaria anomenada Nous Madrilenys per "apropar" la formació a les persones d'origen estranger i "promoure la seva participació política". La lidera un veneçolà que també és diputat a l'Assemblea de Madrid, Gustavo Eustache, i segons fonts del PP de la comunitat, més del 60% dels "nous madrilenys" són llatinoamericans. "Crec que està sent intel·ligent el PP fent això", apunta en una conversa amb l'ARA la investigadora en ciència política Laura Morales, que ha estudiat àmpliament el comportament electoral dels immigrants a Espanya.
"Tot ve de la Xina": així s'ha convertit Badalona en un epicentre de les falsificacions
Sobre si el jersei és original, l'empleat respon amb un sí rotund. "És molt bo, abriga molt", detalla. Qüestionat pel fet que 15 euros és un preu molt barat per un jersei de la marca Norway –la que porta la bandera de Noruega de logotip–, el dependent respon que no és ben bé la marca Norway que ve de Noruega, sinó una altra que ve d'Itàlia –un país europeu, que és considerat un dels epicentres de la falsificació de roba, amb la ciutat de Prato com a capital–. Quan se li pregunta si es podria pagar amb targeta, el treballador demana si podria ser amb efectiu. Una vegada s'ha pagat, la sortida de la botiga et deixa a l'entrada d'un altre negoci, també de roba. De fet, semblaria un centre comercial si no estiguéssim al mig d'un polígon industrial del barri de Sant Roc de Badalona. Entre l'anar i venir constant de camions, es descobreixen fileres de macrobotigues de roba a l'engròs, una vintena en poc més de 300 metres.