Sitio webP 01-05 BLOQUEIG PARLAMENTARI ERCi PDECat vetaran els pressupostos de Pedro Sánchez ara.cat Reclamen al president espanyolLa ministra d'Hisenda critica la "pinça" dels partits sobiranistes mediadors si vol tenir comptes catalans amb el PP i Ciutadans que s'avingui a un diàleg amb DIMARTS DE FEBRER DEL 2019 NUMER0 296 1.50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PER ALS SURSCRIPTORS DE PAPER SURSCRIPCIONS ARACAT B. CULLA El video This is the real Spain' és una confessió de feblesa exterior sense precedents des de la mort de Franco Pendents de l'aiuda humanitaria Després d'acoseguir el suport de la majoria de paisos europeus, amb excepcions com Itàlia, l'opositor Juan Guaidó manté el pols amb Nicolas Maduro-a la foto-pressionant lexèrcit venecolà perquè deixi entrar lajuda humanitària dels EUA JAVIER PEREZ ROYO cntearatic de dref constituchonal P 10 11 ESTILS El 080 reivindica la dona femenina, forta i amb personalitat Sita Murt torna dos anys després ue foesin el CnstiicioaProva pilot d'agents a poitieaterhtaralguinde la Guàrdia Urbana amb càmeres al pit ell no volia fer MONTSERRATTURA metger i excunsellerr Una exnedadora acusa i de l'acció dels cossos de seguretat on s'estableix el traç del que una societat permet o limita de e tdd'abusos el president del CN L'Hospitalet
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
L’assassinat dels germans Badia, segons la 'Soli' anarquista (1936)
Columna de Josep Maria Planes (Manresa, 1908 - Barcelona, 1936) a La Publicitat (1-V-1936). Avui fa noranta anys de l’assassinat de Miquel Badia, cap de Policia que havia estat a la Generalitat, i del seu germà Josep, tots dos del partit Estat Català. El periodista Planes –afí, com el seu mateix diari, al partit republicà centrista Acció Catalana– havia publicat una necrologia abrandada l’endemà de l’atemptat contra els Badia, article que el diari anarquista Solidaridad Obrera va replicar amb cinisme. Planes també va ser assassinat tres mesos després. L’havien amenaçat pels reportatges on alertava que dins la FAI hi havia gàngsters infiltrats.
L'Espanyol va camí del precipici
L’Espanyol té l’infern a tocar. 16 partits sense guanyar acumula l’equip de Manolo González, també incapaç a casa enfront del penúltim classificat, un Llevant que es va endur un empat de Barcelona (0-0). Són sis punts de 48 per a un equip que somiava amb Europa i que ara viu amb la por al cos: el fantasma del tercer descens en sis anys és molt present a Cornellà-El Prat. Anit, es feia evident a la cara dels aficionats quan abandonaven l’estadi i també dels jugadors, que no són els de fa quatre mesos. Tot i el marge de cinc punts amb la zona vermella, l’Espanyol té molt mal aspecte i no troba el triomf terapèutic que arregli el seu problema, que a hores d’ara ja és més mental que futbolístic. I diumenge rep el Reial Madrid.
Vostè quan va ser president de la Generalitat?
L'última vegada que hi havia una expectació similar a San Fernando de Henares va ser el 24 de novembre de l'any passat. Un núvol de periodistes esperava des de primera hora del matí amb un fred gelat l'arribada de la família Pujol. Era el dia que començava el que s'ha batejat com el judici de la dècada, tot i que després d'aquella jornada el focus mediàtic no ha tornat a ser el mateix. A Madrid els comentaris a les tertúlies han sigut mínims en els darrers mesos i el judici no ha obert portades cap més dia que no fos el primer. Fins aquest dilluns 27 d'abril, on hi tornava a haver més o menys els mateixos periodistes, aquest cop passant calor i amb la màxima expectació per la decisió àmpliament incompresa del president del tribunal, Ricardo de Prada, de fer anar presencialment Jordi Pujol a la capital espanyola. "Ha descobert el mar Mediterrani", ironitzava un lletrat, quan han decidit excloure de la causa l'expresident per incapacitat.
'Cum laude' per al savi Xavier Albertí
Si savi és la persona amb coneixements profunds i extensos sobre els temes dels quals parla o escriu, no hi ha cap dubte que Xavier Albertí és un savi del teatre i de la música. Qui va ser director del Festival Grec (1996-1999) i del Teatre Nacional de Catalunya (2013-2021), col·lega de Lluïsa Cunillé a la companyia La Reina de la Nit i director de petites perles de teatre sobre textos de Harold Pinter, Thomas Bernhard, Josep Maria Benet i Jornet, fins ara només havia coquetejat amb la interpretació, quasi sempre davant d’un piano, o transvestit com la directora polonesa Wanda Pitrowska per a l’estrena de L’aplec del Remei, de Josep Anselm Clavé el 2016 al TNC, però mai havia assolit un protagonisme com en aquest Beethoven de títol prou clar.
No sempre que es vol es pot: el Raval estrena una eina contra l'abandonament escolar
"Vols tenir èxit? Només cal actitud, esforç i disciplina", diu un noi amb entusiasme. "Jo he hagut de deixar d'estudiar per treballar", li contesta un company. "Jo he de cuidar els meus cinc germans", respon una altra noia. "Jo no tinc papers i, per tant, no puc fer pràctiques", comenta una altra. L'escena és un sketch fictici interpretat pel grup de teatre de l'entitat Xamfrà, però evidencia una realitat constant entre els alumnes del barri del Raval de Barcelona: No sempre que es vol es pot.