Sitio webP 01-05 BLOQUEIG PARLAMENTARI ERCi PDECat vetaran els pressupostos de Pedro Sánchez ara.cat Reclamen al president espanyolLa ministra d'Hisenda critica la "pinça" dels partits sobiranistes mediadors si vol tenir comptes catalans amb el PP i Ciutadans que s'avingui a un diàleg amb DIMARTS DE FEBRER DEL 2019 NUMER0 296 1.50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PER ALS SURSCRIPTORS DE PAPER SURSCRIPCIONS ARACAT B. CULLA El video This is the real Spain' és una confessió de feblesa exterior sense precedents des de la mort de Franco Pendents de l'aiuda humanitaria Després d'acoseguir el suport de la majoria de paisos europeus, amb excepcions com Itàlia, l'opositor Juan Guaidó manté el pols amb Nicolas Maduro-a la foto-pressionant lexèrcit venecolà perquè deixi entrar lajuda humanitària dels EUA JAVIER PEREZ ROYO cntearatic de dref constituchonal P 10 11 ESTILS El 080 reivindica la dona femenina, forta i amb personalitat Sita Murt torna dos anys després ue foesin el CnstiicioaProva pilot d'agents a poitieaterhtaralguinde la Guàrdia Urbana amb càmeres al pit ell no volia fer MONTSERRATTURA metger i excunsellerr Una exnedadora acusa i de l'acció dels cossos de seguretat on s'estableix el traç del que una societat permet o limita de e tdd'abusos el president del CN L'Hospitalet
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Del Arco entrevista Joan Armengol (1967)
De l’entrevista de Manuel Del Arco (Saragossa, 1909 - Barcelona, 1971) a Joan Armengol (Igualada, 1934 - Barcelona, 2026), publicada a La Vanguardia (2-IV-1967). Traducció pròpia. Fa deu dies de la mort de Joan Armengol, periodista radiofònic especialitzat en intervius contingents o sobtats a personatges d’actualitat. Era cèlebre la primera pregunta que feia als famosos tan bon punt baixaven de l’avió al Prat: “Abast i contingut de la visita?” Va obtenir milers de declaracions espontànies de presidents com Nixon i d’ídols de masses com els Beatles sense intermediaris i sense concertar l’entrevista. Caricatura de Joan Armengol per Del Arco.
Maten a trets al funeral de la seva mare un exlíder nacionalista de Còrsega
L’exlíder nacionalista cors Alain Orsoni, figura clau del moviment independentista als anys vuitanta, ha mort aquest dilluns després de ser abatut a trets durant el funeral de la seva mare al sud de Còrsega. Les autoritats de l'illa francesa han obert una investigació sobre els fets, que s’atribueixen a un franctirador que ha fugit després de l’assassinat, que ha tingut lloc a primera hora de la tarda a la localitat de Vero. De moment no hi ha pistes sobre el motiu de l'atac.
Desafiament iranià
L’Iran viu el desafiament més greu al règim dels aiatol·làs des de la Revolució Islàmica del 1979. Les protestes no són noves al país. Des de fa anys hi ha un descontentament acumulat i successiu que sempre troba la manera de tornar a ocupar els carrers. Des de les protestes electorals del juny del 2009 amb l’anomenat “moviment verd” acusant el govern de Mahmud Ahmadinejad de frau electoral fins a la repressió de les manifestacions contra l'encariment pel preu dels aliments el 2017 i pel preu del combustible el 2019. En l'última onada de disturbis del 2022 i el 2023, que va durar més de sis mesos, organitzacions de drets humans van registrar fins a 500 morts i més de 20.000 detencions contra el moviment “Dona, vida, llibertat”, desencadenat per la mort de la jove Mahsa Amini.
Les bibliotecàries en peu de guerra
Jorge Luis Borges, en el seu Poema de los dones, va escriure: “Sempre vaig imaginar que el Paradís seria algun tipus de biblioteca”. Ara, però, en un documental imprescindible que trobareu a Movistar+, descobrireu que les biblioteques, als Estats Units, s’han convertit en un infern, especialment les de les escoles i instituts públics.
Abaixar la persiana per protestar: la pressió econòmica que inquieta el règim iranià
A l'Iran, la protesta no és només als carrers. Després de més de dues setmanes de mobilitzacions, l'epicentre del descontentament ja no es limita a marxes i enfrontaments nocturns. S'ha traslladat a l'economia diària, a la manera com milions de ciutadans intenten sobreviure en un país on la moneda s'ha desplomat, els preus bàsics s'han disparat i els serveis públics es degraden sota el pes de la crisi.