Sitio webP 01-05 BLOQUEIG PARLAMENTARI ERCi PDECat vetaran els pressupostos de Pedro Sánchez ara.cat Reclamen al president espanyolLa ministra d'Hisenda critica la "pinça" dels partits sobiranistes mediadors si vol tenir comptes catalans amb el PP i Ciutadans que s'avingui a un diàleg amb DIMARTS DE FEBRER DEL 2019 NUMER0 296 1.50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PER ALS SURSCRIPTORS DE PAPER SURSCRIPCIONS ARACAT B. CULLA El video This is the real Spain' és una confessió de feblesa exterior sense precedents des de la mort de Franco Pendents de l'aiuda humanitaria Després d'acoseguir el suport de la majoria de paisos europeus, amb excepcions com Itàlia, l'opositor Juan Guaidó manté el pols amb Nicolas Maduro-a la foto-pressionant lexèrcit venecolà perquè deixi entrar lajuda humanitària dels EUA JAVIER PEREZ ROYO cntearatic de dref constituchonal P 10 11 ESTILS El 080 reivindica la dona femenina, forta i amb personalitat Sita Murt torna dos anys després ue foesin el CnstiicioaProva pilot d'agents a poitieaterhtaralguinde la Guàrdia Urbana amb càmeres al pit ell no volia fer MONTSERRATTURA metger i excunsellerr Una exnedadora acusa i de l'acció dels cossos de seguretat on s'estableix el traç del que una societat permet o limita de e tdd'abusos el president del CN L'Hospitalet
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Delcy Rodríguez anuncia una amnistia per "reparar ferides" a Veneçuela
La presidenta interina de Veneçuela, Delcy Rodríguez, va proposar aquest divendres l'aprovació una llei d'amnistia general per "reparar les ferides" que ha deixat la confrontació política al país sud-americà, una mesura que beneficiarà els presos polítics detinguts des del 1999 fins a l'actualitat, període que cobreix els governs del chavisme.
Un dels dos periodistes de la CNN detingut als EUA, posat en llibertat amb càrrecs
El periodista nord-americà Don Lemon, expresentador estrella de la cadena CNN, va ser posat en llibertat sota fiança aquest divendres (ja dissabte a Catalunya), aproximadament un dia després de ser arrestat a Los Angeles per suposadament violar la llei federal mentre cobria una protesta a una església de Saint Paul (Minesota) contra les batudes migratòries del Govern de Donald Trump.
"Portem més de mitja vida junts, no ens plantegem que d'aquí a 10 anys això no pugui existir"
Es van conèixer de la manera més atzarosa, quan encara no existien les xarxes socials i trobar-se amb joves que compartien la mateixa afició era un procés més lent. Alguns d'ells havien participat a Òpera a Secundària, un projecte educatiu que reunia alumnes de diversos instituts de Barcelona per interpretar òperes. Quan van acabar, van escriure's dedicatòries als guions i van deixar-se apuntats els números de telèfon. Un temps després, a l'hora del pati, Adrià Aubert i una colla d'amics volien fer un musical i, com que necessitaven gent, va decidir anar a buscar aquells joves amb qui havia coincidit a Òpera a Secundària. "Recordo que a alguns els vas trucar al fix, aleshores no hi havia mòbils, i l'agafaven els pares! I a d'altres els vas enviar una carta", diu Núria Cuyàs.
Del "Barça sí, Laporta no" a un gir de guió propiciat pel poder a l'ombra de sempre
Des que el Barça va decidir clausurar sine die l'Espai d'Animació (EDA), el novembre del 2024, la tensió entre els grups que en formaven part i el club havia anat en augment. Les postures estaven totalment enrocades i semblava impossible que hi hagués cap tipus de reconciliació. La directiva de Joan Laporta els exigia que paguessin els 21.000 euros de multes derivades del mal comportament dels aficionats. I ells, que posaven en dubte que fossin els culpables reals de les sancions, es negaven a pagar ni un cèntim i exigien un diàleg que el club no volia acceptar. De fet, la junta va tirar pel dret i va presentar a l'assemblea de compromissaris el projecte Gol 1957, un espai d'animació creat i coordinat pel club on –tenint en compte els requisits proposats– no hi hauria lloc per a cap dels antics membres. Res feia pensar que, a mitjans de gener, hi hauria un gir de guió i que les dues parts s'asseurien per parlar i establir les bases d'una reconciliació.
Vida i mort d'un amo del seu destí
A l’erudita introducció que ha escrit per a la present reedició de La vida i la mort d’en Jordi Fraginals, el professor Josep Murgades fa una mena de genealogia o d’inventari de moltes de les descripcions, interpretacions i anàlisis que, més o menys perspicaces, més o menys reduccionistes, s’han fet al llarg de les dècades de l’estudiadíssima novel·la de Josep Pous i Pagès (Figueres, 1873–Barcelona, 1952): balanç autobiogràfic disfressat de novel·la, exemple de narrativa ruralista, història d’un self-made-man, “l’última novel·la modernista”, concreció d’aquell precepte d’Albert Camus segons el qual la novel·la és un “univers on l’acció troba la seva forma”... La introducció de Murgades, instructiva en la seva naturalesa de mostrari hermenèutic, és pertinent com a presentació d’un clàssic de la novel·la catalana del segle XX perquè implícitament ens recorda que, més enllà del que se n’hagi dit i escrit fins ara, el nostre deure lector és procurar lleg