Sitio webP 01-05 BLOQUEIG PARLAMENTARI ERCi PDECat vetaran els pressupostos de Pedro Sánchez ara.cat Reclamen al president espanyolLa ministra d'Hisenda critica la "pinça" dels partits sobiranistes mediadors si vol tenir comptes catalans amb el PP i Ciutadans que s'avingui a un diàleg amb DIMARTS DE FEBRER DEL 2019 NUMER0 296 1.50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PER ALS SURSCRIPTORS DE PAPER SURSCRIPCIONS ARACAT B. CULLA El video This is the real Spain' és una confessió de feblesa exterior sense precedents des de la mort de Franco Pendents de l'aiuda humanitaria Després d'acoseguir el suport de la majoria de paisos europeus, amb excepcions com Itàlia, l'opositor Juan Guaidó manté el pols amb Nicolas Maduro-a la foto-pressionant lexèrcit venecolà perquè deixi entrar lajuda humanitària dels EUA JAVIER PEREZ ROYO cntearatic de dref constituchonal P 10 11 ESTILS El 080 reivindica la dona femenina, forta i amb personalitat Sita Murt torna dos anys després ue foesin el CnstiicioaProva pilot d'agents a poitieaterhtaralguinde la Guàrdia Urbana amb càmeres al pit ell no volia fer MONTSERRATTURA metger i excunsellerr Una exnedadora acusa i de l'acció dels cossos de seguretat on s'estableix el traç del que una societat permet o limita de e tdd'abusos el president del CN L'Hospitalet
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Pugen els robatoris amb força a Barcelona, tot i que hi ha menys delictes que l'any passat
Entre el gener i el juny d'aquest any, Barcelona ha estat l'escenari de 74.350 delictes i 17.359 detencions. Són un 11,2% menys de delictes i una reducció d'un 6,7% d'arrestats respecte a les mateixes dates de l'any anterior. Així doncs, els delictes baixen en termes generals i s'enfonsen fins al nivell de fa una dècada, però, tot i això, les dades del darrer baròmetre situen la delinqüència com la segona preocupació dels barcelonins, només per darrere de l'habitatge. Aquesta és la conclusió principal de l'última Junta de Seguretat de Barcelona, que aquest matí ha fet públiques les dades de conflictivitat a la capital catalana.
Tot a punt per a la rua dels campions
L'empresari Julio Martínez assenyala Zapatero en el rescat de Plus Ultra: "Marcava els passos a seguir"
La investigació del rescat públic de Plus Ultra que afecta José Luis Rodríguez Zapatero afronta una cita clau aquest dimarts amb la declaració de l'empresari Julio Martínez Martínez, presumpte testaferro de l'expresident espanyol. El dia previ a comparèixer a l'Audiència Nacional, l'empresari ha presentat un escrit, al qual ha tingut accés l'ARA, en el qual assenyala Zapatero. "Era qui marcava els passos a seguir", sosté sobre l'exlíder socialista. El rol de Zapatero en la concessió del rescat està en el punt de mira judicial per un presumpte tràfic d'influències. Martínez explica que va ser Zapatero qui li va comunicar, abans que el govern espanyol l'aprovés, que es concediria l'ajuda pública a Plus Ultra, si bé no concreta quines gestions hauria fet l'expresident espanyol per afavorir l'aerolínia.
"M'inquieta pensar si he sigut prou bon pare"
No ho vaig tenir fàcil quan, amb divuit anys, vaig abandonar els estudis universitaris per estudiar art dramàtic a l’Institut del Teatre. El meu pare s'hi va oposar i va intentar fer-me canviar d'idea, però jo vaig tirar endavant igualment. Amb els anys, ho va acabar acceptant. A casa sempre hem procurat transmetre'ls que el més important és fer les coses per vocació. Mai no els hem dit què havien d'estudiar, ni hem intentat orientar-les cap a una professió concreta.
El TC farà el primer debat sobre l'amnistia als líders del Procés el 22 de setembre
El Tribunal Constitucional farà el primer debat sobre l'amnistia als líders del Procés el proper 22 de setembre, segons ha pogut saber l'ARA. Serà en el marc del recurs d'empara presentat per l'exconseller i ara secretari general de Junts, Jordi Turull, el ponent del qual és el magistrat José Maria Macías. Amb aquesta primera discussió, el Constitucional iniciarà les deliberacions que tant el govern espanyol com l'independentisme esperen que acabin amb resolucions favorables a l'aministia per a l'expresident Carles Puigdemont, el líder d'ERC, Oriol Junqueras, i la resta d'exconsellers expresos i exiliats. De fet, és el pas que ja es preveia a la tardor després que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea hagi conclòs que les despeses relacionades amb l'1-O no afecten els interessos financers de la Unió Europea.