Sitio webP 01-05 BLOQUEIG PARLAMENTARI ERCi PDECat vetaran els pressupostos de Pedro Sánchez ara.cat Reclamen al president espanyolLa ministra d'Hisenda critica la "pinça" dels partits sobiranistes mediadors si vol tenir comptes catalans amb el PP i Ciutadans que s'avingui a un diàleg amb DIMARTS DE FEBRER DEL 2019 NUMER0 296 1.50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PER ALS SURSCRIPTORS DE PAPER SURSCRIPCIONS ARACAT B. CULLA El video This is the real Spain' és una confessió de feblesa exterior sense precedents des de la mort de Franco Pendents de l'aiuda humanitaria Després d'acoseguir el suport de la majoria de paisos europeus, amb excepcions com Itàlia, l'opositor Juan Guaidó manté el pols amb Nicolas Maduro-a la foto-pressionant lexèrcit venecolà perquè deixi entrar lajuda humanitària dels EUA JAVIER PEREZ ROYO cntearatic de dref constituchonal P 10 11 ESTILS El 080 reivindica la dona femenina, forta i amb personalitat Sita Murt torna dos anys després ue foesin el CnstiicioaProva pilot d'agents a poitieaterhtaralguinde la Guàrdia Urbana amb càmeres al pit ell no volia fer MONTSERRATTURA metger i excunsellerr Una exnedadora acusa i de l'acció dels cossos de seguretat on s'estableix el traç del que una societat permet o limita de e tdd'abusos el president del CN L'Hospitalet
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Per què la poesia de Segimon Serrallonga ha viscut tant de temps amagada?
El primer que em ve al cap després de llegir aquest eloqüent volum de 800 pàgines és una pregunta: ¿com és que l’obra lírica de Segimon Serrallonga (Torelló, 1930 - Badalona, 2002) ha viscut tant de temps amagada? En coneixíem, per descomptat, algunes realitzacions, però la majoria d’aquestes poesies restava per descobrir. La impressió que ens produeix ara l’obra fa caure d’esquena, si bé és cert que conté peces de lírica altíssima i d’altres d’intenció –no pas d’escriptura– força més corretjuda.
Els danys col·laterals del nou crèdit del Barça amb Goldman Sachs
Quan d'aquí uns anys el Camp Nou estigui acabat i funcioni a ple rendiment, és molt probable que tots els retards i contratemps que hi ha hagut en la remodelació quedin en l'oblit. O que es recordin com a simples anècdotes. Però per arribar a aquest extrem encara falta molt de temps. Ni tan sols ara, que s'està a la teòrica recta final, es respira tranquil·litat en un club que no pot permetre's més demores en aquest últim tram de la reforma.
"Els pares dels teus amics són un dels elements més determinants de la teva trajectòria professional"
Matthew O. Jackson (Elmhurst, Illinois, 1962) ocupa la càtedra William D. Eberle d'economia de la prestigiosa Universitat de Stanford, als Estats Units. Les seves investigacions se centren en la presa de decisions dels agents econòmics i les seves conseqüències sobre la societat, i posa especial èmfasi en el paper que juguen les connexions entre els diferents individus de la societat. La seva recerca es considera pionera i extremadament influent en aquesta àrea d'estudi, un fet que li va valdre ser investit doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) aquest mes d'octubre.
Ciberatacs i amenaces de bomba: sembrar el caos sense declarar una guerra convencional
Supermercats amb els sistemes de refrigeració sabotejats, un banc de sang víctima d'un ciberatac, avions comercials amenaçats amb bombes –i ara també alguns mitjans de comunicació–, dades bancàries i personals de milers de ciutadans de Moldàvia exposades, robatoris milmilionaris de criptomonedes... Europa ha encadenat darrerament un seguit d'incidents de naturalesa molt diversa que pregonen una mateixa inquietud: fins a quin punt es pot desestabilitzar una societat sense declarar-li la guerra? Som conscients els ciutadans europeus de les nostres vulnerabilitats, derivades en bona part de la interconnexió de les nostres vides?
Les batalles que amaga el 29-N a Catalunya
Catalunya, com va passar el 2019, tornarà a ser un territori clau de cara a les pròximes eleccions generals. Fa tres anys els socialistes van aconseguir retenir el govern espanyol gràcies, essencialment, a com va votar l'electorat català, on el PSC va guanyar les eleccions. De cara al 29-N, totes les enquestes li pronostiquen una altra victòria a la candidatura que aquesta vegada encapçalarà Jordi Hereu, però sense que sigui tan fulgurant com fa tres anys. ERC, per exemple, és el partit que se li acosta més, mentre que Comuns es desplomaria, i es condemnarien les esquerres a perdre representants. La cursa electoral fins al 29 de novembre farà aflorar les disputes en clau catalana que no estan tallades pel mateix patró que les estatals.