Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
P 01-05
BLOQUEIG PARLAMENTARI
ERCi PDECat
vetaran els
pressupostos de
Pedro Sánchez
ara.cat
Reclamen al president espanyolLa ministra d'Hisenda critica la
"pinça" dels partits sobiranistes
mediadors si vol tenir comptes catalans amb el PP i Ciutadans
que s'avingui a un diàleg amb
DIMARTS
DE FEBRER DEL 2019
NUMER0 296
1.50 EUROS
FINS A UN 30% D'ESTALVI
PER ALS SURSCRIPTORS
DE PAPER
SURSCRIPCIONS ARACAT
B. CULLA
El video This is the real
Spain' és una
confessió
de feblesa exterior sense
precedents des de la mort
de Franco
Pendents de l'aiuda humanitaria
Després d'acoseguir el suport de la majoria de paisos europeus, amb excepcions com Itàlia, l'opositor Juan Guaidó manté
el pols amb Nicolas Maduro-a la foto-pressionant lexèrcit venecolà perquè deixi entrar lajuda humanitària dels EUA
JAVIER PEREZ ROYO
cntearatic de dref constituchonal
P 10 11
ESTILS
El 080
reivindica la dona
femenina, forta i
amb personalitat
Sita Murt torna
dos anys després
ue foesin el CnstiicioaProva pilot d'agents
a poitieaterhtaralguinde la Guàrdia Urbana
amb càmeres al pit
ell no volia fer
MONTSERRATTURA
metger i excunsellerr
Una exnedadora acusa
i de l'acció dels cossos de
seguretat on s'estableix el
traç del que una societat
permet o limita
de e tdd'abusos el president
del CN L'Hospitalet

Noticias
  • Prefaci a 'Un hivern a Mallorca' (1841)
    De la gran crònica sobre el viatge a Mallorca —traducció pròpia— que l’escriptora Aurore Dupin (París, 1804 - Nohant-Vic, 1876) va publicar el 1841 sota el pseudònim ‘George Sand’ a Revue des Deux Mondes. L’any següent es va editar en llibre (Hippolyte Souveraine, París, 1842). Aquest fragment sobre l’estada a Barcelona en ruta cap a Palma és del prefaci a l’obra titulat Carta d’un exviatger a un amic sedentari. Ella i el compositor polonès Frédéric Chopin sojornaren en una cel·la de la Cartoixa de Valldemossa entre el 15 de desembre de 1838 i l’11 de febrer del 1839. Aquest mes de juny ha fet 150 anys de la mort de George Sand.
  • Arrenca el congrés de la UIA: "No ens podem quedar parats davant els reptes planetaris"
    Un ballet de maquinària de construcció. El punt culminant de la inauguració del Congrés Mundial d'Arquitectura 2026 Barcelona a les Tres Xemeneies del Besòs va ser una coreografia feta amb sis grues, obra de la companyia Cabosanroque i l'estudi Cube.bz. Durant una mitja hora, els sis gruistes van sumar esforços per destapar una ampolla de cava amb una de les grues i servir-ne una copa a la presidenta de la Unió Internacional d'Arquitectes (UIA), Regina Gonthier, que amb el brindis corresponent va tancar la inauguració del congrés, que se celebra fins al dijous 2 de juliol.
  • Tronades de tarda i calor més moderada
    La massa d'aire càlid que ens està afectant aquests dies s'allunya cap al centre d'Europa i els seus efectes acabaran afeblint-se a partir d'avui pel pas d'una cua d'un front. De fet, durant la tarda de diumenge han aparegut nuclis tempestuosos per la Franja de Ponent i pel pla de Lleida que han deixat alguns xàfecs i ratxes fortes de vent. No obstant això, el termòmetre encara s'ha enfilat de valent i les puntes de calor han estat notables, amb 39,4 °C registrats a Lleida (la Fenosa), 38,8 °C a Albesa, 38 °C a Tremp o 37,9 °C a Sant Salvador de Guardiola (Bages). Al final d'aquesta informació afegim un llistat més complet de màximes absolutes registrades.
  • El Mundial entra en el moment de la veritat
  • El capital risc enlaira les ciències de la vida catalanes
    Quan Valerie Vanhooren va deixar Bèlgica per Barcelona, es va trobar que tot era camp. La fundadora i directora executiva d'Ona Therapeutics, una de les start-ups biotecnològiques més cotitzades de l'ecosistema català, recorda del seu primer aterratge a l'Estat que "hi havia molt poca cosa". Fa una dècada, Catalunya tenia una xarxa emergent en el sector de les ciències de la vida "poc professional, amb pocs diners i poc talent forà". Més de 10 anys després, el Principat ha trencat el seu rècord d'inversió en empreses de salut, amb 517 milions d'euros el 2025, d'acord amb les dades de l'informe de la Bioregió elaborat pel Biocat; amb el capital risc com a gran protagonista, després d'haver dedicat 327 milions d'euros a finançar nous projectes. Centres de recerca, emprenedors i fons d'inversió reconeixen que encara hi ha mancances respecte d'altres regions europees, però el motor de la indústria ja ha més que carburat. "Ara ja podem competir", sentencia Vanhooren, en conversa amb l'ARA.