Sitio webP 01-07 GOVERNABILITAT PRESSUPOSTOS DE L'ESTAT Més inversió sense arribar a complii amb l'Estatut L'Estat ofereix a Catalunya el 16,8% per a infraestructures, per sota del 19,2% que suposa el PIB catal L'independentisme pressiona amb una esmena a la totalitat si no s'obre una negociació política ara.cat DIMARTS 15 DE GENER DEL 2019 NUMER0 2943 1.50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PER ALS SURSCRIPTORS DE PAPER SURSCRIPCIONS ARACAT May, a la desesperada JOAN B. CULLA La premier britànica pràcticament va implorar ahir als diputats que aprovin l'acord amb la UE o va dir, "hi ha risc que no hi hagi Brexit". Avui el Parlament de Westminster emet el seu veredicte Des de l'arrencada del Procés, especialment a partir del 2012, el no nacionalisme de Ciutadans és un oxímoron Els Mossos detecten lladres que arriben en dhnavió, roben en cases i se'n tornen al seu país ERNEST BENACH expresident del Parlament fer és com ens posicionem, com a nació que vol esdevenir estat, davant tedefutur gl Prat supera els bu L'ECO DE MONCHO RESSONA ENTRE AMICS ALBERT CORTINA dvoco iurba milions de passatgers La hibridació que lai frega els seus límits L'aeroport tanca l'any a tocar de la seva capacitat màxima ens proposa fer entre humans i organismes biotecnologics obre un camí evolutiu desconegut
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
L'indià de Canet de Mar que sabia trobar les plantacions de sucre més fèrtils a Cuba
Com ja hem constatat al llarg d’aquesta sèrie, el pes dels emprenedors catalans al continent americà —sobretot a les Antilles— al llarg dels segles XVIII i XIX va ser destacadíssim. En aquelles terres hi van deixar empremta personatges com Facundo Bacardí Massó, Josep Xifré Casas, Josep Ventosa Soler i Jaume Partagàs Ravell, alguns dels quals van construir marques que avui encara perduren. Un dels llocs d’origen més habituals d’aquests emprenedors era la comarca del Maresme, com és el cas de Josep Baró Blanxart, que de molt jove va deixar el seu Canet natal per embarcar-se cap a l’Havana.
La croada contra els que aprofiten el Barça per fer negoci
Anys enrere, quan els socis del Barça rebien a casa l'abonament de plàstic per al Camp Nou, trobaven al mateix sobre una carta on se'ls recordava que no estava permesa la cessió onerosa. "Deixar el carnet" o "deixar el seient" ha estat molt habitual. Com també era habitual que hi hagués gent que no complia les normes i en demanava alguna cosa a canvi. Podia ser en espècies –un sopar, un obsequi...– o directament cobrant diners. El club sap que és així i també sap que històricament ha estat difícil posar-hi fre. Però els últims mesos ha llançat una croada contra els que fan un mal ús de l'abonament. Sobretot, els que ho fan de manera reiterada i han convertit la seva localitat a l'estadi en una eina per fer negoci.
“La pesta dels 90 va ser una hòstia per avisar-me que el sector porcí és perillós”
La pesta porcina africana (PPA) va ser descoberta per primera vegada a Kenya l’any 1910 i va arribar a Europa el 1960 per quedar-s’hi durant més de trenta anys. El virus havia entrat a través d’un vol operat des d’Angola a Portugal. Les restes del càtering d’aquell avió, ja infectades per la PPA, van destinar-se com a aliment de porcs portuguesos i es va iniciar l’epidèmia al continent. I també al nostre país.
Falangista? El canvi de nom d'un carrer obre la caixa dels trons a Argentona
Argentona té un carrer amb dos noms. No és que la via canviï de nom per la seva longitud. El passeig de la República té exactament la mateixa ubicació que el passeig del Baró de Viver. No cal dir que això fa anar de corcoll els repartidors que han de portar algun paquet a un veí que hi viu. Però aquest no és el motiu que ha portat el regidor de Patrimoni a acabar amb aquesta duplicitat i que ha obert la caixa dels trons al municipi maresmenc.
La ciutat que encara pot créixer: els futurs barris de Barcelona
Dijous, l’Ajuntament de Barcelona anunciava el nou calendari per a la creació d’un nou minibarri amb més de 500 habitatges i nous equipaments a tocar del Poble-sec, en terrenys que actualment ocupa la Fira de Montjuïc. Un exemple de com la capital catalana encara té marge per créixer. I això que observada a vista d’ocell –o plasmada sobre un mapa–, sembla difícil. Limitada com està per Collserola, el mar, el riu Besòs i l’Hospitalet de Llobregat, la capital catalana no pot expandir els seus límits. Això l’obliga a un exercici d’imaginació cada vegada que vol trobar espai, una necessitat recurrent tenint en compte la profunda crisi d’habitatge que pateix. I, tanmateix, la ciutat té en marxa projectes per aixecar nous barris que, en total, sumen més de 25.000 habitatges, amb capacitat per a més de 60.000 nous veïns.