Sitio webP 01-07 GOVERNABILITAT PRESSUPOSTOS DE L'ESTAT Més inversió sense arribar a complii amb l'Estatut L'Estat ofereix a Catalunya el 16,8% per a infraestructures, per sota del 19,2% que suposa el PIB catal L'independentisme pressiona amb una esmena a la totalitat si no s'obre una negociació política ara.cat DIMARTS 15 DE GENER DEL 2019 NUMER0 2943 1.50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PER ALS SURSCRIPTORS DE PAPER SURSCRIPCIONS ARACAT May, a la desesperada JOAN B. CULLA La premier britànica pràcticament va implorar ahir als diputats que aprovin l'acord amb la UE o va dir, "hi ha risc que no hi hagi Brexit". Avui el Parlament de Westminster emet el seu veredicte Des de l'arrencada del Procés, especialment a partir del 2012, el no nacionalisme de Ciutadans és un oxímoron Els Mossos detecten lladres que arriben en dhnavió, roben en cases i se'n tornen al seu país ERNEST BENACH expresident del Parlament fer és com ens posicionem, com a nació que vol esdevenir estat, davant tedefutur gl Prat supera els bu L'ECO DE MONCHO RESSONA ENTRE AMICS ALBERT CORTINA dvoco iurba milions de passatgers La hibridació que lai frega els seus límits L'aeroport tanca l'any a tocar de la seva capacitat màxima ens proposa fer entre humans i organismes biotecnologics obre un camí evolutiu desconegut
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Sis de cada deu instituts públics no tenen servei de menjador: "Com més tard dinen, pitjor mengen"
El timbre que anuncia el final de les classes sona a les 15 h, surts de l'institut, comentes la jugada amb els amics, vas cap a casa –caminant o amb transport escolar–, deixes les coses, et fas el dinar –o te l'escalfes si els pares l'han deixat a mig fer–, t'asseus davant la televisió o amb el mòbil a la mà i, amb sort, comences a dinar a les 16 h. Aquesta és la realitat de milers d'adolescents que van a un institut públic a Catalunya, on només el 35% dels centres d'educació secundària ofereixen servei de menjador. Això també implica que només els adolescents d'un terç dels instituts públics poden accedir a una beca menjador.
Troben el cos de la nena de la família valenciana desapareguda en l'enfonsament d'un vaixell turístic a Indonèsia
Indonèsia troba el cos d'una nena de 12 anys que correspondria a una de les menors valencianes que viatjaven amb la seva família a l'embarcació enfonsada a Labuan Bajo. Segons recull l'agència EFE, es tractaria de la filla d'Andrea Ortuño, supervivent del naufragi que va tenir lloc divendres. L'equip de recerca ha localitzat el cos a una milla nàutica d'on es va produir el naufragi i l'ha traslladat a l'Hospital Regional de Komodo per fer-ne la identificació forense. La víctima hauria estat identificada per la seva mare.
Les grans empreses tornen a bolcar-se en la recompra d'accions
El BBVA –que ha accelerat la remuneració als seus accionistes després de fracassar l'opa al Banc Sabadell– ha estat dels últims a engreixar els programes de compra d'accions propis, per un import de prop de 4.000 milions, el més important en la història de l'entitat. Amb aquesta darrera operació, les recompres d'accions per part de les grans companyies espanyoles de l'Íbex-35 superaran els 14.000 milions aquest any als nivells de l'exercici anterior i mantenint la tendència al creixement d'aquesta fórmula de remuneració als accionistes.
Ni una passa enrere: el retrat del defensa que busca el Barça per acabar la temporada
Al contrari del que molts van pensar, quan Hansi Flick va sorprendre posant Gerard Martín de central a l'última gira asiàtica encara no sabia que es quedaria sense Iñigo Martínez, el millor defensa del Barça la temporada passada. L'entrenador alemany va improvisar aquesta solució perquè el basc tenia molèsties i l'únic perfil esquerrà adaptable a l'eix central era el jugador barceloní, que fins llavors només havia complert com a alternativa a Alejandro Balde. Flick comptava amb Iñigo com a primera opció, però en l'avió de tornada des de Corea del Sud va rebre la informació que marxava a l'Aràbia Saudita. La seva reacció va ser una barreja de comprensió, decepció i preocupació.
Guia per entendre el món el 2026: els 10 temes que marcaran l'agenda
El primer any del segon mandat de Donald Trump ha consolidat una dinàmica que en els darrers anys ja s'intuïa, però que ara s'ha accelerat: la coerció econòmica i tecnològica en les relacions en una Europa tenallada entre els Estats Units i Rússia. En un context d'aranzels i intervencionisme expansionista, la Xina busca projectar estabilitat i ampliar mercats, i al Sud Global es tracen noves aliances. El 2026, doncs, serà un any de “reajustament global” en què es “posarà a prova la capacitat d’adaptació per afrontar una geopolítica brutal”. Així ho preveuen els investigadors del Cidob, que han escollit els 10 temes que marcaran l'agenda mundial aquest 2026. Els repassem un per un.