Sitio webP 01-07 GOVERNABILITAT PRESSUPOSTOS DE L'ESTAT Més inversió sense arribar a complii amb l'Estatut L'Estat ofereix a Catalunya el 16,8% per a infraestructures, per sota del 19,2% que suposa el PIB catal L'independentisme pressiona amb una esmena a la totalitat si no s'obre una negociació política ara.cat DIMARTS 15 DE GENER DEL 2019 NUMER0 2943 1.50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PER ALS SURSCRIPTORS DE PAPER SURSCRIPCIONS ARACAT May, a la desesperada JOAN B. CULLA La premier britànica pràcticament va implorar ahir als diputats que aprovin l'acord amb la UE o va dir, "hi ha risc que no hi hagi Brexit". Avui el Parlament de Westminster emet el seu veredicte Des de l'arrencada del Procés, especialment a partir del 2012, el no nacionalisme de Ciutadans és un oxímoron Els Mossos detecten lladres que arriben en dhnavió, roben en cases i se'n tornen al seu país ERNEST BENACH expresident del Parlament fer és com ens posicionem, com a nació que vol esdevenir estat, davant tedefutur gl Prat supera els bu L'ECO DE MONCHO RESSONA ENTRE AMICS ALBERT CORTINA dvoco iurba milions de passatgers La hibridació que lai frega els seus límits L'aeroport tanca l'any a tocar de la seva capacitat màxima ens proposa fer entre humans i organismes biotecnologics obre un camí evolutiu desconegut
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
A la contra
De fit a fit
“Encara queda molt per escriure sobre Caritat del Río"
El 2020 una biografia en còmic de 14 pàgines sobre Caritat del Río va convertir Pep Brocal (Terrassa, 1967) en el primer guanyador del Premi ARA de Còmic. Uns anys després, el dibuixant reprèn i expandeix aquell projecte en forma de novel·la gràfica –publicada per Garbuix en català i castellà– per seguir indagant en els clarobscurs d'un dels personatges més misteriosos del segle XX, una espia al servei del comunisme que va manegar els fils de la història.
La ciència sap la quantitat exacta de xocolata que cal menjar per ser feliç
La xocolata ens fa feliços. És popular, ho sap tothom i no és profecia. És ensumar-la o parlar-ne i el nostre estat anímic canvia. I és així perquè la ciència assegura que connecta amb unes molècules que fabriquem, les endorfines (les anomenades "hormones de la felicitat") i la serotonina, i aleshores generen una sensació de benestar, plaer i relaxació emocional.
La visita de la gratitud
L’any 2001, Martin Seligman, professor de psicologia de la Universitat de Pensilvània, començava a notar la càrrega emocional de les dècades investigant la depressió i la malaltia mental. Sentia que aquell enfocament professional basat en intentar guarir el trauma l’estava imbuint d’una certa tristesa. Això el va fer reflexionar sobre les teràpies psicològiques, sovint tan centrades a reparar el mal que s’obliden d’injectar-nos una bona dosi d’optimisme que ens faci afrontar la vida amb més il·lusió i alegria. Seligman acabava de ser elegit president de l’Associació Americana de Psicologia i va obrir camí en una nova direcció: l’anomenada psicologia positiva. Volia estudiar, científicament, quins són els mecanismes que ens fan sentir que la vida val la pena. No pretenia construir cap teoria abstracta sinó establir conductes eficaces que es poguessin testar i mesurar. L’any 2005, Seligman i el seu equip d’investigació van reclutar quatre-cents onze voluntaris i els van dividir