Sitio webP 01-07 GOVERNABILITAT PRESSUPOSTOS DE L'ESTAT Més inversió sense arribar a complii amb l'Estatut L'Estat ofereix a Catalunya el 16,8% per a infraestructures, per sota del 19,2% que suposa el PIB catal L'independentisme pressiona amb una esmena a la totalitat si no s'obre una negociació política ara.cat DIMARTS 15 DE GENER DEL 2019 NUMER0 2943 1.50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PER ALS SURSCRIPTORS DE PAPER SURSCRIPCIONS ARACAT May, a la desesperada JOAN B. CULLA La premier britànica pràcticament va implorar ahir als diputats que aprovin l'acord amb la UE o va dir, "hi ha risc que no hi hagi Brexit". Avui el Parlament de Westminster emet el seu veredicte Des de l'arrencada del Procés, especialment a partir del 2012, el no nacionalisme de Ciutadans és un oxímoron Els Mossos detecten lladres que arriben en dhnavió, roben en cases i se'n tornen al seu país ERNEST BENACH expresident del Parlament fer és com ens posicionem, com a nació que vol esdevenir estat, davant tedefutur gl Prat supera els bu L'ECO DE MONCHO RESSONA ENTRE AMICS ALBERT CORTINA dvoco iurba milions de passatgers La hibridació que lai frega els seus límits L'aeroport tanca l'any a tocar de la seva capacitat màxima ens proposa fer entre humans i organismes biotecnologics obre un camí evolutiu desconegut
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Josep Pla a Ormuz i el golf Pèrsic: la seva mirada a l'"embut" del món
El setmanari Destino publicava el 17 de gener del 1959 una nota editorial que avui ressona amb força. Hi deia: "Tal com anunciàvem als nostres lectors, Josep Pla s'ha embarcat al Ferrol a bord d'un petrolier per realitzar en exclusiva per als lectors de Destino una sèrie de grans reportatges. La informació que hem encarregat al nostre amic és la del petroli. Europa viu pendent d'aquest combustible i es fa necessari que un periodista com Pla ens expliqui, amb la seva inigualable agudesa, tots els problemes polítics i econòmics que comporten l'extracció i explotació del petroli". Han passat gairebé setanta anys, i no només Europa, sinó tot el món hi està pendent.
La fartanera del salmó de cultiu: el més venut i tenyit de color segons el gust Pantone de cada país
Ni la sardina ni el seitó. El peix més venut a casa nostra és el salmó de cultiu, que, per aquest motiu, és de color gris i que es tenyeix d’una gamma que va del taronja fluix al taronja-vermell segons el país on es vengui, perquè ja se sap que cada terra fa sa guerra en colors. La fartanera del salmó probablement s’explica perquè s’ha difós la bondat nutricional d’ingerir-ne: com que és peix blau, aporta omega-3 de bona disponibilitat. Com també n'aporten la sardina i el seitó dels nostres ports. I em direu que el salmó no té espines, i és cert, perquè les n’extreuen amb maquinària industrial, i contraargumento: els beneficis nutricionals del salmó, és a dir els àcids grassos poliinsaturats que regulen el nivell de colesterol de la sang i ajuden a disminuir el risc de malalties cardiovasculars, només s’aconsegueixen amb la sardina, el seitó i el peix blau en general de vida curta. I amb el salmó salvatge. El d’aqüicultura és una altra història, i n’explico els perquès.
"Magyar no actuarà com un titella de Rússia"
Les eleccions legislatives d'Hongria han marcat un punt d'inflexió tant al país com al conjunt d'Europa, amb la fi de setze anys de govern de Viktor Orbán. Ho analitzem amb el politòleg hongarès András Bíró-Nagy, director del think tank Policy Solutions i investigador al Centre de Ciències Socials de Budapest.
“En alguns moments m'he sentit una mica moble a Catalunya Ràdio”
Marta Romagosa és la veu, des d’aquesta temporada, d’un dels programes emblema de Catalunya Ràdio: La nit dels ignorants. En aquesta entrevista mira enrere a la seva llarga trajectòria a la casa i parla sense embuts sobre les llums, però també les ombres, de la ràdio pública.
"També hi ha guetos d'immigrants rics”: la segregació a Catalunya
A la família Martínez Mejía els han denegat quatre cops una hipoteca, tot i que els avala el sou dels quatre membres, i han de continuar vivint de lloguer en un pis de la Torrassa —un barri de l’Hospitalet en el qual el 54% dels veïns han nascut a l’estranger— que gairebé cau a trossos. El pis és tan petit que un dels fills, a la vintena, ha de dormir a l’habitació amb els pares. Als Khan, la bona nòmina que aporta el pare no els obre portes dels habitatges que els agraden i que podrien pagar. “Ni amb diners puc viure on vull”, es queixa l'Atusa Khan. El matrimoni i les dues filles petites estan de relloguer al barri del Raval de Barcelona –amb un 64% dels veïns nascuts a l’estranger.