Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
P 01-07
GOVERNABILITAT
PRESSUPOSTOS DE L'ESTAT
Més inversió sense
arribar a complii
amb l'Estatut
L'Estat ofereix a Catalunya el 16,8%
per a infraestructures, per sota
del 19,2% que suposa el PIB catal
L'independentisme pressiona
amb una esmena a la totalitat
si no s'obre una negociació política
ara.cat
DIMARTS
15 DE GENER DEL 2019
NUMER0 2943
1.50 EUROS
FINS A UN 30% D'ESTALVI
PER ALS SURSCRIPTORS
DE PAPER
SURSCRIPCIONS ARACAT
May, a la desesperada
JOAN B.
CULLA
La premier britànica pràcticament va implorar
ahir als diputats que aprovin l'acord amb la UE o
va dir, "hi ha risc que no hi hagi Brexit". Avui el
Parlament de Westminster emet el seu veredicte
Des de l'arrencada del
Procés, especialment a
partir del 2012, el no
nacionalisme
de Ciutadans
és un oxímoron
Els Mossos detecten lladres que arriben en
dhnavió, roben en cases i se'n tornen al seu país
ERNEST BENACH
expresident del Parlament
fer és com ens posicionem,
com a nació que vol
esdevenir estat, davant
tedefutur gl Prat supera els bu
L'ECO
DE MONCHO
RESSONA
ENTRE AMICS
ALBERT CORTINA
dvoco iurba
milions de passatgers
La hibridació que lai frega els seus límits
L'aeroport tanca l'any a tocar
de la seva capacitat màxima
ens proposa fer
entre humans i organismes
biotecnologics obre un camí
evolutiu desconegut

Noticias
  • HM Hospitales crea la seva primera Unitat de Cardiopaties Congènites
    Les cardiopaties congènites són un dels defectes congènits més freqüents entre els nounats. A Catalunya, prop de 600 nadons neixen cada any amb algun tipus de malformació al cor o als vasos sanguinis. S’estima que un de cada cent infants presenta alguna alteració cardiovascular des del naixement. En alguns casos, aquests problemes de salut poden acompanyar-los també durant la vida adulta i comprometre la seva capacitat física i qualitat de vida.
  • No caiguem en la temptació: els apunts en calent del Barça-Betis
    El Barça tanca una temporada perfecta com a local amb un nou triomf. Els blaugranes van superar el Betis el dia que Robert Lewandowski deia adeu a l'afició blaugrana després de quatre cursos. A continuació, uns apunts en calent.
  • Lewandowski s'acomiada emocionat d'un Camp Nou inexpugnable
    Quan Robert Lewandowski va anunciar dissabte que marxaria del Barça, va explicar que havia trobat el seu racó al món a Catalunya. No tothom el troba. Ell ho ha fet a prop del mar i de Barcelona. I milers de barcelonistes li van retornar aquesta estima acomiadant-lo com cal d’un Spotify Camp Nou que va emocionar-se quan, cinc minuts abans del final, va sortir del terreny de joc plorant. Els seus companys van fer pinya i el van abraçar, en una imatge de les que no s’obliden. Només va faltar el seu gol contra el Betis en l’últim partit de la temporada en un estadi en què només s’han vist victòries (3-1).
  • Moreno esternuda i Feijóo es constipa
    De vegades la victòria té gust de derrota. Aquest és el cas del PP de Juanma Moreno Bonilla a Andalusia. En perspectiva històrica, el resultat d'aquestes eleccions no fa més que consolidar l'hegemonia conservadora en un territori que havia sigut un graner de vots socialista. Però políticament, per a Moreno Bonilla i la seva via andalusista i moderada haver de pactar amb Vox és una tragèdia perquè afecta el cor del seu discurs polític. Caldrà veure com ho gestiona després d'haver dit que la disjuntiva d'aquestes eleccions era "o majoria absoluta o embolic".
  • L’organització col·lectiva de l’habitació (1936)
    Al·locució de l’arquitecte Josep Torres Clavé (Barcelona 1906 - Montbrió de la Marca, 1939), en un acte del Centre Catalanista d’Esquerra (Barcelona), publicada a la revista Arquitectura i Urbanisme (VI-1936). Era un al·legat a favor de la Casa Bloc, obra emblemàtica del GATCPAC (Grup d’Artistes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània). Ara fa 90 anys que el republicà Torres Clavé, mort al front, raonava per què discrepava de “la caseta i l’hortet”, lema atribuït al president Macià. L’autor esmentava aquella idea al final del text.