Sitio webP 01-07 GOVERNABILITAT PRESSUPOSTOS DE L'ESTAT Més inversió sense arribar a complii amb l'Estatut L'Estat ofereix a Catalunya el 16,8% per a infraestructures, per sota del 19,2% que suposa el PIB catal L'independentisme pressiona amb una esmena a la totalitat si no s'obre una negociació política ara.cat DIMARTS 15 DE GENER DEL 2019 NUMER0 2943 1.50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PER ALS SURSCRIPTORS DE PAPER SURSCRIPCIONS ARACAT May, a la desesperada JOAN B. CULLA La premier britànica pràcticament va implorar ahir als diputats que aprovin l'acord amb la UE o va dir, "hi ha risc que no hi hagi Brexit". Avui el Parlament de Westminster emet el seu veredicte Des de l'arrencada del Procés, especialment a partir del 2012, el no nacionalisme de Ciutadans és un oxímoron Els Mossos detecten lladres que arriben en dhnavió, roben en cases i se'n tornen al seu país ERNEST BENACH expresident del Parlament fer és com ens posicionem, com a nació que vol esdevenir estat, davant tedefutur gl Prat supera els bu L'ECO DE MONCHO RESSONA ENTRE AMICS ALBERT CORTINA dvoco iurba milions de passatgers La hibridació que lai frega els seus límits L'aeroport tanca l'any a tocar de la seva capacitat màxima ens proposa fer entre humans i organismes biotecnologics obre un camí evolutiu desconegut
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Per què hi ha nervis al sector financer dels EUA?
Fa uns mesos, el sector financer global va començar a mostrar signes d'inquietud, sobretot als Estats Units, per la caiguda de First Brands, Tricolor Holdings i els casos de frau creditici dels bancs regionals Zions Bancorporation i Western Alliance. El pànic creditici es va començar a instaurar als mercats, també al Vell Continent, amb caigudes a borsa contagiades per Wall Street. Fa tot just uns dies, la fallida de l'intermediari hipotecari britànic MFS (Markets Financial Solutions) esquitxava també diverses entitats creditores, entre les quals Barclays i el Banc Santander, amb una exposició creditícia milionària.
Txell Font: "Estic convençuda que hi ha vida fora del Barça"
Txell Font (Tagamanent, 2004) entra en una petita cafeteria que hi ha al davant de la Ciutat Esportiva Joan Gamper en què gran part de la plantilla del Barça femení és habitual. És filla i germana de porters barcelonistes, per la qual cosa arribar sota pals no ha estat cap sorpresa, tot i que el seu camí ha estat particular. Va començar a clavar puntades a la pilota envoltada de nens a la UE Centelles, l’equip d’un petit poble d’Osona, en totes les possibles posicions, fins que en un dels partits va faltar el porter i de retruc va acabar-hi ella sota pals. No va ser fins als 12 anys que va incorporar-se al conjunt blaugrana.
Els israelians legitimen la guerra, però se senten cansats
Al cor de la ciutat de Jerusalem, a la plaça París, molt a prop de la residència oficial del primer ministre, Benjamin Netanyahu, s’ha repetit una escena que comença a ser habitual: una concentració petita contra la guerra amb l’Iran i el govern de Netanyahu. Menys de setanta persones, dos tambors marcant el ritme i una pancarta gegant intentant, sense gaire èxit, cridar l’atenció dels vianants.
De Freixenet a Puig: Què està passant a les grans empreses catalanes?
Codorniu (de la família Raventós des del segle XVI al fons Carlyle), Freixenet (dels Ferrer a l'alemanya Henkell), Pastas Gallo (dels Espona a Proa Capital), Cirsa (de Manuel Lao a Blackstone)... I, ara, a més d'Ercros –que passa a estar controlada pel grup industrial portuguès Bondalti després d'una opa–, Puig Brands, un grup català amb més 112 anys de vida convertit en multinacional, ha admès aquesta setmana que està en converses amb l'estatunidenca The Estée Lauder Companies, que és tres vegades més gran. Si prospera la negociació, els Puig, amb unes accions que encara no han recuperat els 24,50 euros amb els quals es van estrenar el 3 de maig del 2024, faran caixa i es podran dedicar a altres inversions. Hi ha molts precedents. El procés de pèrdua de companyies autòctones ve de lluny, com quan la família Bernat va vendre Chupa Chups a la italianoholandesa Perfetti Van Melle el 2006. Avui, fins i tot en un sector com el del cava, les dues grans, Codorniu i Freixenet tenen propietaris estra
Un republicà infiltrat dins l'aparell repressor franquista
Jaume Font Marí-Martí (Terrassa, 1918-2010) era tan discret que pràcticament no va parlar mai de tota la seva lluita clandestina ni de com es va infiltrar dins la maquinària judicial militar franquista per alterar expedients i salvar vides. "He hagut d'estirar molts fils. Només una vegada me'n va parlar. Caminàvem per la Cerdanya amb unes amigues, érem adolescents. Sense mirar ningú directament, gairebé contemplant el paisatge, el pare va explicar que després de la Guerra Civil havia treballat a l’Auditoria de Guerra i que s’havia arriscat molt alterant documents per reduir condemnes o evitar penes de mort. Va ser una revelació inesperada i breu. Ningú no va fer preguntes. La conversa es va aturar allà i ell no en va tornar a parlar mai més", diu la seva filla, Núria Font.