Sitio webP 01-07 GOVERNABILITAT PRESSUPOSTOS DE L'ESTAT Més inversió sense arribar a complii amb l'Estatut L'Estat ofereix a Catalunya el 16,8% per a infraestructures, per sota del 19,2% que suposa el PIB catal L'independentisme pressiona amb una esmena a la totalitat si no s'obre una negociació política ara.cat DIMARTS 15 DE GENER DEL 2019 NUMER0 2943 1.50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PER ALS SURSCRIPTORS DE PAPER SURSCRIPCIONS ARACAT May, a la desesperada JOAN B. CULLA La premier britànica pràcticament va implorar ahir als diputats que aprovin l'acord amb la UE o va dir, "hi ha risc que no hi hagi Brexit". Avui el Parlament de Westminster emet el seu veredicte Des de l'arrencada del Procés, especialment a partir del 2012, el no nacionalisme de Ciutadans és un oxímoron Els Mossos detecten lladres que arriben en dhnavió, roben en cases i se'n tornen al seu país ERNEST BENACH expresident del Parlament fer és com ens posicionem, com a nació que vol esdevenir estat, davant tedefutur gl Prat supera els bu L'ECO DE MONCHO RESSONA ENTRE AMICS ALBERT CORTINA dvoco iurba milions de passatgers La hibridació que lai frega els seus límits L'aeroport tanca l'any a tocar de la seva capacitat màxima ens proposa fer entre humans i organismes biotecnologics obre un camí evolutiu desconegut
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
El rival contra el que ningú vol jugar esmola l'ullal: l'Instant Replay de l'ARA
L'Asisa Joventut no va badar contra el Recoletas Salud San Pablo Burgos que ja tenia assegurada la permanència i va sumar el seu quart triomf consecutiu (86-79). Yannis Morin va sumar 7 punts i va forçar 5 faltes personals en un dia en què el Palau Olímpic va demanar la renovació de Guillem Vives. "No ha sigut el nostre millor partit, però portem una bona ratxa i cap rival vol jugar contra nosaltres", va explicar Ludde Hakanson.
D'on surten els 4 milions que s'hauria emportat Zapatero?
4.079.799,04 euros. Aquesta és la quantitat que s'hauria emportat en cinc anys, del 2020 al 2025, l'expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, segons l'informe de la UDEF, per intercedir en el rescat de l'aerolínia Plus Ultra i d'altres empreses. La recepció d'aquests ingressos és un dels dos atestats clau que han servit de base perquè el jutge José Luis Calama imputi per primer cop des del retorn a la democràcia un excap del govern.
El retorn dels gnoms de jardí
Els gnoms de jardí han tornat al Chelsea Flower Show, el gran temple internacional del paisatgisme que se celebra cada any a Londres des del 1913. Aquesta setmana s’ha subhastat amb finalitats benèfiques una col·lecció de gnoms que han pintat un grup selecte de famosos, amb la complicitat del rei Carles III, que té un paper molt actiu en aquest prestigiós festival floral. Feia gairebé cent anys que els gnoms havien estat expulsats del certamen. El 1927 l’organització va considerar que eren incompatibles amb la distinció de la mostra. Eren una rampoina xarona que no mereixia formar part del paradís floral associat a l’aristocràcia del Regne Unit. El futbolista David Beckham, l’horticultora Frances Tophill i l’expresentador de la BBC Alan Tichmarsh han dissenyat el jardí amb el monarca per reconciliar-se amb els petits visitants de terrissa.
Hospitals col·lapsats: el brot d’Ebola més greu en anys desborda el Congo
El brot d'Ebola detectat a la República Democràtica del Congo col·lapsa des de fa dies els hospitals del nord-est del país. Amb 177 morts sospitoses i 750 casos també sota la lupa, que se sumen a uns nivells d'indetecció per ara indeterminats, però que tot apunta que són elevats, es postula com el tercer brot més greu de la història d'aquest virus, i per ara està lluny de ser controlat. La variant, anomenada Bundibugyo, només s'havia detectat en dues ocasions, al 2007 i al 2012, i malgrat que no queda clar que sigui més contagiosa que d'altres, les condicions en què s'ha produït el brot fan témer que les xifres de casos i de morts escalin en els propers dies i que sigui complicat aturar l'expansió del virus.
Com explicar (i fer atractiu) l'euro digital
El projecte de l'euro digital fa uns anys que està en boca de totes les institucions europees. Ja des que es va plantejar l'any 2020, el Banc Central Europeu (BCE) reivindicava la importància d'implementar-lo, tant per agilitzar pagaments entre estats en un entorn cada cop més digitalitzat, com per reforçar la independència estratègica de la Unió Europea. Però sis anys després, el desconeixement del projecte entre la ciutadania continua sent elevat. Segons una enquesta de la Fundació de les Caixes d'Estalvi (Funcas) publicada al febrer, tan sols un de cada quatre espanyols entén en què consisteix.