Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
P 01-07
GOVERNABILITAT
PRESSUPOSTOS DE L'ESTAT
Més inversió sense
arribar a complii
amb l'Estatut
L'Estat ofereix a Catalunya el 16,8%
per a infraestructures, per sota
del 19,2% que suposa el PIB catal
L'independentisme pressiona
amb una esmena a la totalitat
si no s'obre una negociació política
ara.cat
DIMARTS
15 DE GENER DEL 2019
NUMER0 2943
1.50 EUROS
FINS A UN 30% D'ESTALVI
PER ALS SURSCRIPTORS
DE PAPER
SURSCRIPCIONS ARACAT
May, a la desesperada
JOAN B.
CULLA
La premier britànica pràcticament va implorar
ahir als diputats que aprovin l'acord amb la UE o
va dir, "hi ha risc que no hi hagi Brexit". Avui el
Parlament de Westminster emet el seu veredicte
Des de l'arrencada del
Procés, especialment a
partir del 2012, el no
nacionalisme
de Ciutadans
és un oxímoron
Els Mossos detecten lladres que arriben en
dhnavió, roben en cases i se'n tornen al seu país
ERNEST BENACH
expresident del Parlament
fer és com ens posicionem,
com a nació que vol
esdevenir estat, davant
tedefutur gl Prat supera els bu
L'ECO
DE MONCHO
RESSONA
ENTRE AMICS
ALBERT CORTINA
dvoco iurba
milions de passatgers
La hibridació que lai frega els seus límits
L'aeroport tanca l'any a tocar
de la seva capacitat màxima
ens proposa fer
entre humans i organismes
biotecnologics obre un camí
evolutiu desconegut

Noticias
  • Impressionant actuació de Rosalía amb Björk cantant 'Berghain' als premis Brit
    Rosalía ha tornat a enlluernar amb el seu últim disc, Lux, i també amb el seu directe. La catalana ha rebut el premi Brit com a artista internacional de l'any a Manchester, aquest dissabte al vespre, en una gala en què l'anglesa Olivia Dean s'ha consagrat com a promesa del panorama actual, amb quatre estatuetes, dues en les categories principals, d'artista britànica i àlbum de l'any.
  • «Bona nit, 'buenas noches'»: els millors moments dels premis Goya
    Barcelona ha acollit aquest dissabte la 40a edició dels premis Goya en una edició marcada pel retorn de la gala a la capital catalana vint-i-sis anys després. Los domingos s'ha imposat a l’aventura al desert de Sirat, que ha arrasat en les categories tècniques. Tot plegat en una cerimònia que ha tornat a deixar imatges per al record, números musicals amb accent català i discursos reivindicatius.
  • Els Goya consagren ‘Los domingos’ i beneeixen ‘Sirat’
    Després de l'ex aequo de l’edició anterior, els Goya tornen a tenir un guanyador clar: Los domingos va triomfar en la 40a edició dels premis Goya, que es van celebrar aquest dissabte al Centre de Convencions Internacional de Barcelona. La pel·lícula dirigida per la basca Alauda Ruiz de Azúa es va endur cinc premis –millor pel·lícula, direcció, actriu (Patricia López Arnaiz), actriu de repartiment i guió original–, prou per convertir-la en la gran triomfadora de la nit. Però en el palmarès també hi va haver espai per a la producció catalana Sirat, la pel·lícula del gallec Oliver Laxe, que va sucar pa en sis categories tècniques: direcció de fotografia, direcció artística, direcció de producció, muntatge, música i, per descomptat, el so de les nominades a l’Oscar Amanda Villavieja, Laia Casanovas i Yasmina Praderas.
  • Els millors vestits dels Goya 2026: qui són els valents que han esquivat el negre?
    Feia 26 anys que els Goya no se celebraven a Catalunya, i en el seu retorn a Barcelona s'han notat les ganes de festa, també amb la moda. Tot i que, com és habitual en aquestes gales, el negre ha sigut predominant –sempre és l'aposta segura quan es vol encertar i ser mínimament elegant–, s'han pogut veure eleccions atrevides que intentaven allunyar-se del discurs cromàtic preponderant. També hi ha hagut espai per a la reivindicació política i molts dels convidats han complementat els seus estilismes de festa amb xapes que reivindicaven l'alliberament de Palestina.
  • On ha anat a parar el color dels Goya?
    A finals del 2025, Pantone proclamava com a Color de l’Any el cloud dancer, un blanc trencat que, sota una evocació poètica de lleugeresa i calma, no deixava de ser una aposta insòlita: per primera vegada, el blanc assumia el protagonisme anual. La decisió va generar controvèrsia. No només perquè el blanc continua sent, per a molts, més una absència que un color, sinó perquè, en un context polític marcat per la reactivació de discursos identitaris i conservadors, alguns hi van llegir una simbologia inquietant.