Sitio webP 01-07 GOVERNABILITAT PRESSUPOSTOS DE L'ESTAT Més inversió sense arribar a complii amb l'Estatut L'Estat ofereix a Catalunya el 16,8% per a infraestructures, per sota del 19,2% que suposa el PIB catal L'independentisme pressiona amb una esmena a la totalitat si no s'obre una negociació política ara.cat DIMARTS 15 DE GENER DEL 2019 NUMER0 2943 1.50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PER ALS SURSCRIPTORS DE PAPER SURSCRIPCIONS ARACAT May, a la desesperada JOAN B. CULLA La premier britànica pràcticament va implorar ahir als diputats que aprovin l'acord amb la UE o va dir, "hi ha risc que no hi hagi Brexit". Avui el Parlament de Westminster emet el seu veredicte Des de l'arrencada del Procés, especialment a partir del 2012, el no nacionalisme de Ciutadans és un oxímoron Els Mossos detecten lladres que arriben en dhnavió, roben en cases i se'n tornen al seu país ERNEST BENACH expresident del Parlament fer és com ens posicionem, com a nació que vol esdevenir estat, davant tedefutur gl Prat supera els bu L'ECO DE MONCHO RESSONA ENTRE AMICS ALBERT CORTINA dvoco iurba milions de passatgers La hibridació que lai frega els seus límits L'aeroport tanca l'any a tocar de la seva capacitat màxima ens proposa fer entre humans i organismes biotecnologics obre un camí evolutiu desconegut
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Diumenge de victòria electoral el febrer del 1936
Columna de Josep Maria Planes (Manresa, 1908 - Barcelona, 1936) d’ara fa noranta anys a La Publicitat (18-II-1936) sobre les eleccions generals del 16 de febrer del 1936. Fins quaranta-un anys després –el 15 de juny del 1977– no hi hauria més eleccions democràtiques a Espanya. Dins del triomfant Front d’Esquerres, el partit Acció Catalana, afí al diari La Publicitat, va tenir un resultat galdós que no reflecteix el comentari de Planes. Faltaven cinc mesos per a l’esclat d’una guerra i d’una revolució que anorrearien la República. El periodista Planes, autor d’aquesta peça, va ser assassinat per pistolers anarquistes l’agost del 1936 a l’Arrabassada.
Sanació miraculosa per evitar una eliminació prematura
El Barça va evitar una eliminació prematura contra un UCAM Múrcia que va saber portar el partit de quarts de final al fang. L’equip blaugrana va recuperar un desavantatge de sis punts en un tram final sòlid i solvent que va fer valer la resiliència d'un conjunt amb més determinació que recursos (91-85). El conjunt culer disputarà aquest dissabte (21 h, DAZN) les semifinals contra el Kosner Baskonia.
Els ucraïnesos temen una pau descafeïnada: "Per a què ha servit tot aquest patiment?"
Aquesta setmana, la ciutat ucraïnesa de Sumi ha viscut un dels pitjors atacs d'aquest any. A només vint-i-cinc quilòmetres de Rússia i disset del front, els russos van llançar drons kamikazes en ple matí, que van impactar al centre i van deixar desenes de ferits. Els atacs es van concentrar en edificis administratius i residencials durant gairebé quatre hores. Les escenes van ser gent corrent cap als refugis, atacs de pànic i finestres desballestades. Com les de les cafeteries, espais que s'han convertit en una mena de temples molt concorreguts pels ucraïnesos aquests últims quatre d'anys de guerra, on beure un bon cafè és una pràctica gairebé religiosa.
Indra podrà aprovar la integració d'Escribano sense el vistiplau de la comissió de supervisió
El consell d'administració d'Indra podrà decidir la integració de la companyia de defensa Escribano sense el vistiplau de la comissió de supervisió ad hoc que ha de vetllar per no incórrer en conflicte d'interessos, ja que el president de l'empresa tecnològica és Ángel Escribano, alhora accionista d'Escribano Mechanical & Engineering (EM&E). A més, EM&E és accionista d'Indra. Si s'arribés a aquesta operació, l'hauria de comandar el conseller delegat d'Indra, José Vicente de los Mozos, i els Escribano haurien de quedar al marge de les decisions. Una integració que, en qualsevol cas, hauria d'aprovar la junta d'accionistes d'Indra.
Els dèficits i superàvits de Trump
Una de les apostes del president dels EUA, Donald Trump –potser la més important juntament amb les deportacions massives–, no ha passat el filtre del Tribunal Suprem. I això, tot i controlar un organisme de clara majoria conservadora. Però, sense qüestionar si cal o no imposar aranzels a tercers països, els jutges del màxim òrgan jurídic del país, amb un resultat de 6 a 3, consideren que Trump s'ha extralimitat en aplicar impostos a les importacions sense passar pel Congrés. Deixen en evidència un dels dèficits del mandatari de la primera potència mundial. I no es tracta del dèficit comercial que assegura que vol combatre, sinó del democràtic, al recórrer a una llei (IEEPA) que dona poders al president per afrontar amb mans lliures “amenaces inusuals i extraordinàries” durant emergències nacionals. Els magistrats han interpretat que la IEEPA "no autoritza els aranzels aplicats a través d'ordres executives".