Sitio webP 01-07 GOVERNABILITAT PRESSUPOSTOS DE L'ESTAT Més inversió sense arribar a complii amb l'Estatut L'Estat ofereix a Catalunya el 16,8% per a infraestructures, per sota del 19,2% que suposa el PIB catal L'independentisme pressiona amb una esmena a la totalitat si no s'obre una negociació política ara.cat DIMARTS 15 DE GENER DEL 2019 NUMER0 2943 1.50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PER ALS SURSCRIPTORS DE PAPER SURSCRIPCIONS ARACAT May, a la desesperada JOAN B. CULLA La premier britànica pràcticament va implorar ahir als diputats que aprovin l'acord amb la UE o va dir, "hi ha risc que no hi hagi Brexit". Avui el Parlament de Westminster emet el seu veredicte Des de l'arrencada del Procés, especialment a partir del 2012, el no nacionalisme de Ciutadans és un oxímoron Els Mossos detecten lladres que arriben en dhnavió, roben en cases i se'n tornen al seu país ERNEST BENACH expresident del Parlament fer és com ens posicionem, com a nació que vol esdevenir estat, davant tedefutur gl Prat supera els bu L'ECO DE MONCHO RESSONA ENTRE AMICS ALBERT CORTINA dvoco iurba milions de passatgers La hibridació que lai frega els seus límits L'aeroport tanca l'any a tocar de la seva capacitat màxima ens proposa fer entre humans i organismes biotecnologics obre un camí evolutiu desconegut
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
- Proposició de llei de Junts sobre la regulació de l'ús de vels integrals
Raimon, "l'indomable"
"Això és una cosa meravellosa. Estupenda. Quin tio, jo me'l compraria", diu Raimon (Xàtiva, 1940) mirant la coberta del llibre Raimon. Aquest jo que jo soc (Ara Llibres, 2026), escrit pel periodista Miquel Alberola (València, 1958). A la coberta hi surt el Raimon de 25 anys a l'Olympia de París el 1966. "Han passat 60 anys", constata bufant davant la dimensió del temps passat. "Què vols que et digui? És un llibre molt ben fet. No diu tonteries. No fa cap cagada. És un llibre que jo el llegeixo i m'hi veig. És a dir, que és allò que jo soc", continua Raimon a la seu d'Abacus, assegut en una taula entre Alberola i l'editor d'Ara Llibres, Joan Carles Girbés, unes hores abans de presentar el llibre a l'Ateneu Barcelonès en un acte conduït per Antoni Bassas.
'La reina lloba' o la gosadia d’emular Shakespeare
La princesa francesa Margarida d’Anjou és un personatge prou important de la història d’Anglaterra. Casada per poders als 16 anys amb Enric VI, va esdevenir una reina poderosa que va destacar per la seva intel·ligència i les seves habilitats polítiques però també pel seu infrangible coratge, que, com va dir Edward Hall, la feia "més semblant a un home que a una dona". Pel que fa al teatre, és un personatge secundari de quatre obres de William Shakespeare (les tres parts d'Enric VI i, sobretot, Ricard III), totes elles documentades a partir de Les cròniques de Holinshed (Cròniques d'Anglaterra, Escòcia i Irlanda), escrites entre el 1528 i el 1580. "Lloba de França, si no pitjor que els llops de França", diu el duc de Suffolk en una d’elles.
El VAR, un sistema en fallida que no corregeix les errades dels àrbitres
Els àrbitres estan en un atzucac. Les polèmiques s’acumulen sobre la taula i els dirigents del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA) no saben com resoldre una situació insostenible quan arrenca el tram final de la temporada. Les queixes dels equips es focalitzen en l’ús del VAR. En aquest sentit, el Barça va enviar una carta a la Federació Espanyola de Futbol (RFEF) expressant el seu malestar perquè no entén el criteri que s’està aplicant. Curiosament, els blaugranes se sentien novament perjudicats a Girona: ja que es va donar per vàlid el 2-1 local malgrat una falta prèvia a Kounde, o que no es repetís el penal fallat per Lamine Yamal tot i que Bryan Gil, que influeix en la jugada, entra a l'àrea abans de temps.
El burca i els debats falsos
El burca és un altre d'aquests espantalls que la dreta infla fins al paroxisme amb la voluntat de crear alarma social, i també crispació, polarització i, per descomptat, odi contra grups de població concrets; en aquest cas, la immigració àrab. Les dones obligades a anar en burca als pobles i ciutats nostrats pertanyen a la mateixa categoria que els ocupes que entren a casa mentre un surt a fer la compra, els virus i les vacunes que experimenten amb la humanitat sencera i els violadors de pell fosca rere cantonades encara més fosques. Històries de por a partir de casos concrets (la gran majoria inventats) que els partits, els mitjans i les xarxes de la dreta i la ultradreta administren amb sensacionalisme i desinformació.