Sitio webP 01-07 GOVERNABILITAT PRESSUPOSTOS DE L'ESTAT Més inversió sense arribar a complii amb l'Estatut L'Estat ofereix a Catalunya el 16,8% per a infraestructures, per sota del 19,2% que suposa el PIB catal L'independentisme pressiona amb una esmena a la totalitat si no s'obre una negociació política ara.cat DIMARTS 15 DE GENER DEL 2019 NUMER0 2943 1.50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PER ALS SURSCRIPTORS DE PAPER SURSCRIPCIONS ARACAT May, a la desesperada JOAN B. CULLA La premier britànica pràcticament va implorar ahir als diputats que aprovin l'acord amb la UE o va dir, "hi ha risc que no hi hagi Brexit". Avui el Parlament de Westminster emet el seu veredicte Des de l'arrencada del Procés, especialment a partir del 2012, el no nacionalisme de Ciutadans és un oxímoron Els Mossos detecten lladres que arriben en dhnavió, roben en cases i se'n tornen al seu país ERNEST BENACH expresident del Parlament fer és com ens posicionem, com a nació que vol esdevenir estat, davant tedefutur gl Prat supera els bu L'ECO DE MONCHO RESSONA ENTRE AMICS ALBERT CORTINA dvoco iurba milions de passatgers La hibridació que lai frega els seus límits L'aeroport tanca l'any a tocar de la seva capacitat màxima ens proposa fer entre humans i organismes biotecnologics obre un camí evolutiu desconegut
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
El projectat aeroport de Barcelona (1931)
De l’article de Just Cabot (Barcelona, 1898 - París, 1961) a Mirador (4-VI-1931), publicat fa noranta-cinc anys en aquest influent setmanari republicà, del qual aquell periodista era llavors redactor en cap. En va esdevenir director tres mesos després. Tot i que Cabot va excel·lir en la crítica literària, feia sovint incursions en àmbits d’interès més general, com en aquesta peça sobre l’incipient aeroport de Barcelona.
"La Vila que estimem està en perill": Gràcia enceta la festa major amb una reivindicació de les arrels
Per sobre del soroll, la festa major. La Vila de Gràcia ha desprecintat aquest divendres la festa d'enguany amb un pregó del periodista i historiador Vicenç Sanclemente en què s'ha reivindicat la capacitat d'aquest esdeveniment per crear xarxa entre veïns malgrat la massificació. "No és només una setmana de música o un concurs de carrers guarnits", ha subratllat Sanclemente, que en un discurs extens ha defensat que aquest parèntesi en el frenesí del dia a dia que suposa la festa major és una oportunitat perfecta per crear "vincle", per fer "teixit".
Què són els carrils vermells que la DGT ja ha implementat a Madrid?
Segons dades de la Direcció General de Trànsit (DGT, el 85% dels vehicles que circulen diàriament a les principals vies d’accés a Madrid ho fan amb un sol ocupant, cosa que genera importants embussos de trànsit a la capital espanyola. Un dels objectius del director de la DGT, el català Pere Navarro, és el de reduir el volum de vehicles que circulen amb un sol ocupant mitjançant la promoció dels vehicles compartits per fer els desplaçaments diaris, mitjançant la promoció dels carrils BUS-VAO, és a dir, vehicles amb una ocupació mitjana sensiblement superior a la de la majoria.
"No puc obligar a ningú a pensar en la meva mort"
El viatge de fa tres anys a Mèxic havia de servir per conèixer una altra manera d'entendre la mort, però no va acabar sortint com Nina Roma esperava. Mentre mare i filla passejaven contentes entre les tombes, el pare i el germà volien marxar d'allà perquè no estaven preparats per pensar en la mort. "No puc obligar a ningú a pensar en la mort, i menys en la meva". Així de contundent és la poeta i conferenciant Nina Roma (Sant Cugat del Vallès, 1991), que va néixer amb epidermòlisi ampul·lar, una malaltia genètica coneguda popularment com a pell de papallona que causa una fragilitat extrema a la pell i un simple cop o frec pot provocar ferides o butllofes. Es tracta d'una malaltia minoritària rara i incurable que afecta una seixantena de persones a Catalunya i poc més de 500 a Espanya.
Així eren els estius a l’únic país africà on es parla castellà (per imposició)
La primera vegada que Remei Sipi es va posar un jersei tenia 16 anys. “Va ser quan vaig arribar a Catalunya. Abans havia viscut en un país, Guinea Equatorial, on no hi havia estius ni hiverns, hi havia època de sol i època de pluges, però de calor en feia sempre”, explica l’escriptora, que encara té un record molt vívid del camí que feia sota la pluja per anar a l’escola. “La meva amiga em venia a buscar i per no mullar-nos ens tapàvem amb fulles de plàtan”, rememora.