Sitio webP 01-07 GOVERNABILITAT PRESSUPOSTOS DE L'ESTAT Més inversió sense arribar a complii amb l'Estatut L'Estat ofereix a Catalunya el 16,8% per a infraestructures, per sota del 19,2% que suposa el PIB catal L'independentisme pressiona amb una esmena a la totalitat si no s'obre una negociació política ara.cat DIMARTS 15 DE GENER DEL 2019 NUMER0 2943 1.50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PER ALS SURSCRIPTORS DE PAPER SURSCRIPCIONS ARACAT May, a la desesperada JOAN B. CULLA La premier britànica pràcticament va implorar ahir als diputats que aprovin l'acord amb la UE o va dir, "hi ha risc que no hi hagi Brexit". Avui el Parlament de Westminster emet el seu veredicte Des de l'arrencada del Procés, especialment a partir del 2012, el no nacionalisme de Ciutadans és un oxímoron Els Mossos detecten lladres que arriben en dhnavió, roben en cases i se'n tornen al seu país ERNEST BENACH expresident del Parlament fer és com ens posicionem, com a nació que vol esdevenir estat, davant tedefutur gl Prat supera els bu L'ECO DE MONCHO RESSONA ENTRE AMICS ALBERT CORTINA dvoco iurba milions de passatgers La hibridació que lai frega els seus límits L'aeroport tanca l'any a tocar de la seva capacitat màxima ens proposa fer entre humans i organismes biotecnologics obre un camí evolutiu desconegut
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Salvament de béns i persones en la revolució i guerra del 1936 (2023)
De l’article de Josep Maria Sans i Travé (Solivella, 1945-2026) publicat a la revista científica Tribuna Plural (n. 23, 2023). Historiador, arxiver i gestor eficient de serveis públics del seu àmbit, Sans i Travé va morir el 14 de juny passat. Doctor en lletres i filosofia per la Universitat de Bolonya, va ser director de l’Arxiu Nacional de Catalunya i director general de Patrimoni Cultural de la Generalitat. Abans havia estat professor a la UB, director tècnic de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona i cap dels Serveis d’Arxius de la Generalitat. Va ser membre del consell de redacció de Revista de Catalunya.
El Palau Blaugrana viu la seva nit més cruel el dia que menys la mereixia
Nit cruel al Palau Blaugrana. El Barça no en va tenir prou amb una remuntada inversemblant per superar el València Basket (80-88). Després de recuperar un desavantatge de 18 punts, l'equip català es va quedar sense energia per rematar la feina. La fe del conjunt culer no va tenir premi en la nit en què més ho mereixia. Sense un bon partit de Kevin Punter i Will Clyburn, els locals van quedar contra les cordes (1-2).
Un Messi incombustible condueix l'Argentina als setzens de final
Hi ha una jugada que agrada molt a Leo Messi. Mentre el seu equip ataca per l'esquerra i l'extrem de torn arriba a la línia de fons, el davanter centre se'n va a l'àrea petita per buscar la rematada. Els defenses, normalment, el segueixen. I mentre tot això passa, de manera discreta però totalment intencionada, Leo Messi apareix a la mitja lluna. La passada va cap a ell, esclar. Com un llampec, carrega la cama i remata amb força i precisió. El tir, sempre amb la cama esquerra, té una mica de rosca, prou per acabar de despistar i sorprendre tothom, dels defenses al porter. És un gol que ha fet unes dues-centes vegades. O més. Però que segueix fent. I que seguirà fent. Una diana que tenia premi doble. Li servia per obrir el marcador contra Àustria i convertir-se en el màxim anotador de la història dels Mundials. Un gol decisiu en la victòria de l'Argentina, que rubricaria amb una segona diana al temps de descompte per deixar la seva selecció com a primera del grup J, ja classificada per als setzens
És just pagar la hipoteca de la teva parella?
Diego té 34 anys, una hipoteca que va assumir quan cobrava 900 euros i una opinió que divideix grups d’amics i companys de feina: si la seva parella viu al seu pis, paga. Ho explica sense embuts: “Jo només tinc 90 metres quadrats per especular i els he de pagar tota la vida. Tothom especula amb mi”.
La fàbrica de causalitats, al servei de Peinado
Hi ha una escena de La resplendor de Stanley Kubrick que sempre em glaça la sang. El cuiner Halloran està parlant amb el nen Danny sobre el sinistre hotel on haurà de passar l’hivern, incomunicat. En el fons, mig desenfocats, hi ha uns ganivets penjats en una columna i la composició del quadre fa que subtilment apuntin cap a la testa del pobre infant. És d’aquells detalls que en un primer visionat pots passar per alt –tot i que el subconscient capti el sentit d’amenaça– però ja després només pots veure aquelles punxes orientades cap a la innocència que encarna el petit personatge i és insuportable.