Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
P 01-07
GOVERNABILITAT
PRESSUPOSTOS DE L'ESTAT
Més inversió sense
arribar a complii
amb l'Estatut
L'Estat ofereix a Catalunya el 16,8%
per a infraestructures, per sota
del 19,2% que suposa el PIB catal
L'independentisme pressiona
amb una esmena a la totalitat
si no s'obre una negociació política
ara.cat
DIMARTS
15 DE GENER DEL 2019
NUMER0 2943
1.50 EUROS
FINS A UN 30% D'ESTALVI
PER ALS SURSCRIPTORS
DE PAPER
SURSCRIPCIONS ARACAT
May, a la desesperada
JOAN B.
CULLA
La premier britànica pràcticament va implorar
ahir als diputats que aprovin l'acord amb la UE o
va dir, "hi ha risc que no hi hagi Brexit". Avui el
Parlament de Westminster emet el seu veredicte
Des de l'arrencada del
Procés, especialment a
partir del 2012, el no
nacionalisme
de Ciutadans
és un oxímoron
Els Mossos detecten lladres que arriben en
dhnavió, roben en cases i se'n tornen al seu país
ERNEST BENACH
expresident del Parlament
fer és com ens posicionem,
com a nació que vol
esdevenir estat, davant
tedefutur gl Prat supera els bu
L'ECO
DE MONCHO
RESSONA
ENTRE AMICS
ALBERT CORTINA
dvoco iurba
milions de passatgers
La hibridació que lai frega els seus límits
L'aeroport tanca l'any a tocar
de la seva capacitat màxima
ens proposa fer
entre humans i organismes
biotecnologics obre un camí
evolutiu desconegut

Noticias
  • "Vaig trobar l'amor de la meva vida a sota d'un roure, enmig del bosc"
    Peixos, la cinquena novel·la que Eva Baltasar (Barcelona, 1978) publica a Club Editor, explica la història d'amor, tan apassionada com destructiva, entre dues dones. La primera és escriptora i és qui ens narra el seu periple de fascinació, angoixa, por i fugida de l'amant. La segona, que es diu Victòria, ven paperines de peix en mercats ambulants i viu en una casa que recorda aquelles mansions gòtiques on tot és possible. Traduïda a una vintena de llengües i finalista del premi Booker amb Boulder, Baltasar és una de les autores més internacionals de la literatura catalana. Amb Peixos confirma, una vegada més, la singularitat, potència i lirisme de la seva proposta.
  • Un bar de sempre que serveix cuina popular catalana a la zona zero del ‘brunch’
    “Vull que sigui el lloc on un paleta que està treballant aquí al costat vingui a dinar”, diu Gerard Sans. En uns temps en què els bars se’ns estan gourmetitzant i, per tant, els preus s'apugen encara que els vasos segueixin sent de Duralex, és notícia que algú hagi agafat un bar de tota la vida i vulgui simplement servir botifarra amb seques, bacallà a la llauna o capipota a bon preu. Som al bar restaurant Veracruz. L’amo anterior s’hi va estar una pila d’anys i havia conservat el nom d’un amo encara previ, així que no sabrem mai quina relació té aquest local amb Mèxic. Som al carrer Mallorca de Barcelona, entre Girona i Bailèn. Envoltats de llocs per fer el brunch, s’obre aquest humil oasi amb tirador de Voll-Damm. Sonen Llach i Mishima. Sans diu que el seu referent és el Gelida, un lloc que no ens cansarem mai de recomanar, també. Mentre tasto una sublim croqueta de lluç i gambes, sento un matrimoni gran que tinc darrere (si mai coincidim, estimats lectors, sapigueu que jo sempre
  • De cambrer a creador del cervell de la IA: la història del fundador de Nvidia
    Potser avui t’has despertat amb l’alarma del mòbil. Has esmorzat i has marxat cap a la feina conduint un cotxe d’última generació que t’ha corregit la trajectòria per mantenir-te dins el carril. Assegut a l'oficina, has editat un vídeo i has fet un parell de consultes a un servei d’intel·ligència artificial. Malgrat ser accions ben diferents, darrere és molt probable que hi hagués un xip de la mateixa marca: Nvidia. Des de fa dues dècades, és l'empresa líder de targetes gràfiques, però ara també és el principal proveïdor mundial de xips per a intel·ligència artificial. Nvidia s'ha convertit en la peça clau dels centres de dades que alimenten els grans models d’IA generativa.
  • Quan vestir-se d’adult comença de petit
    A casa la Marta, amb dues nenes, la roba no ha suposat una gran despesa. Al llarg de tota la infància han anat aprofitant tot allò que ha deixat de fer servei a les filles dels amics o a cosines. Els n’ha arribat pels descosits i, per això, ja de ben petites, totes dues nenes, han pogut escollir què els agradava i descartar el que no. Els compraven, tan sols, les peces més bàsiques com són les malles, que difícilment es poden arribar a heretar. Tant la gran, de 12 anys, com la petita, de 8, han coincidit d’uns anys ençà en una cosa: no han aprofitat els pantalons de tub perquè, a banda de no trobar-los còmodes, els han arribat quan ja es tornen a portar els pantalons amples o acampanats.
  • Una guerra per culminar mig segle d'hostilitat entre Washington i Teheran
    L'actual guerra entre Washington i Teheran és la culminació d'una relació hostil de quasi mig segle esquitxada de malentesos i oportunitats perdudes per a la reconciliació. L'arrel d'aquesta enemistat cal buscar-la en el xoc ideològic i d'interessos entre dos països que aspiren a ser hegemònics, per bé que un vol ser-ho a nivell global i l'altre a nivell regional. Tanmateix, sovint s'ignora que el primer moment de gran tensió entre els EUA i l'Iran precedeix la creació de la República Islàmica, l'any 1979. De fet, el règim dels aiatol·làs n'és la conseqüència.