Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
P 01-07
GOVERNABILITAT
PRESSUPOSTOS DE L'ESTAT
Més inversió sense
arribar a complii
amb l'Estatut
L'Estat ofereix a Catalunya el 16,8%
per a infraestructures, per sota
del 19,2% que suposa el PIB catal
L'independentisme pressiona
amb una esmena a la totalitat
si no s'obre una negociació política
ara.cat
DIMARTS
15 DE GENER DEL 2019
NUMER0 2943
1.50 EUROS
FINS A UN 30% D'ESTALVI
PER ALS SURSCRIPTORS
DE PAPER
SURSCRIPCIONS ARACAT
May, a la desesperada
JOAN B.
CULLA
La premier britànica pràcticament va implorar
ahir als diputats que aprovin l'acord amb la UE o
va dir, "hi ha risc que no hi hagi Brexit". Avui el
Parlament de Westminster emet el seu veredicte
Des de l'arrencada del
Procés, especialment a
partir del 2012, el no
nacionalisme
de Ciutadans
és un oxímoron
Els Mossos detecten lladres que arriben en
dhnavió, roben en cases i se'n tornen al seu país
ERNEST BENACH
expresident del Parlament
fer és com ens posicionem,
com a nació que vol
esdevenir estat, davant
tedefutur gl Prat supera els bu
L'ECO
DE MONCHO
RESSONA
ENTRE AMICS
ALBERT CORTINA
dvoco iurba
milions de passatgers
La hibridació que lai frega els seus límits
L'aeroport tanca l'any a tocar
de la seva capacitat màxima
ens proposa fer
entre humans i organismes
biotecnologics obre un camí
evolutiu desconegut

Noticias
  • Jungle Fever (1)
    .
  • Qui va ser el Verdaguer valencià, i per què val la pena llegir-lo ara?
    "Feia més de 100 anys que no es publicava cap llibre de Teodor Llorente a Catalunya", assegura Oriol Magrinyà, editor de Barcino, que ha trencat aquest llarg parèntesi gràcies a Antologia poètica, dotzè volum de la col·lecció Imprescindibles. Editat i prologat pel gran especialista contemporani en l'autor, Rafael Roca, el volum recorda el poeta i intel·lectual que va "liderar la branca valenciana de la Renaixença" a partir d'una generosa i representativa mostra de la seva obra, que inclou poemes tan emblemàtics com La barraca, Tempesta i Les tres cordes de l'arpa. Si el Principat va comptar amb un autor tan rellevant com Jacint Verdaguer (Folgueroles, 1845 - Barcelona, 1902) i les Illes Balears amb la influent presència de Marià Aguiló (Palma, 1825 - Barcelona, 1897), el País Valencià va tenir una figura tan rellevant com la de Teodor Llorente (València, 1836-1911): gràcies al seu Llibret de versos (1885) un bon nombre de valencians van aprendre a llegir en la seva llengua al llarg de gran part
  • Per què odien Lamine Yamal?
    Un duel entre el Barça i el Reial Madrid, la gala de la Pilota d’Or o abandonar la convocatòria de la selecció espanyola i tornar a Barcelona a recuperar-se d’una pubàlgia. Tres esdeveniments, entre d’altres, que van convertir Lamine Yamal en la principal diana d’insults racistes a les xarxes socials: des de “mena” fins a “moro de merda”. Segons el darrer estudi de l’Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia, l’estrella blaugrana és l’esportista que rep més insults pel seu color de pell o per les seves creences, entre altres motius vinculats al discurs d’odi. Lamine Yamal és el focus del 60% dels insults, més del doble que el madridista Vinícius (29%). En un grau més baix, també han estat a la diana els madridistes Mbappé i Brahim Díaz, el blaugrana Balde i Iñaki Williams, de l’Athletic Club.
  • El Japó trenca el seu tabú sobre les armes nuclears
    El consens antinuclear que ha definit el Japó durant gairebé sis dècades ha començat a esberlar-se. Un alt càrrec del gabinet de la primera ministra, Sanae Takaichi, assessor en la definició de la política de seguretat nacional, va assegurar, en declaracions a diversos mitjans locals, que el país “hauria de posseir armes nuclears”. Una opinió personal que, tot i ser qualificada d’“irrealista” a curt termini, ha reobert un debat extremadament sensible en l’únic país del món que ha estat víctima d’atacs atòmics en temps de guerra.
  • Quan un nen ha de prendre antibiòtic i quan no és necessari?
    Els medicaments antimicrobians, entre els quals es troben els antibiòtics, van marcar un abans i un després a la medicina moderna. Tot i això, aquest gran avenç està en perill atès que, cada any, més microorganismes aprenen a defensar-se dels tractaments, esdevenen més forts i resistents, i provoquen que els medicaments deixin de ser eficaços. Eneritz Velasco, metgessa adjunta del servei de malalties infeccioses de l’Hospital Sant Joan de Déu i coordinadora del programa d’optimització d’ús d’antimicrobians de l’hospital, apunta que entre els usos que més posen en escac la seva eficàcia hi ha “fer-los servir quan no són necessaris”, ja que els antibiòtics, continua, són medicaments que tracten infeccions causades per bacteris “i no són eficaços en les que són provocades per virus com poden ser la grip, el refredat o la covid”. Velasco insisteix que “tampoc són analgèsics”, per la qual cosa no treuen el dolor “ni serveixen per tractar la tos o per reduir la febre”.