Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
P 01-07
GOVERNABILITAT
PRESSUPOSTOS DE L'ESTAT
Més inversió sense
arribar a complii
amb l'Estatut
L'Estat ofereix a Catalunya el 16,8%
per a infraestructures, per sota
del 19,2% que suposa el PIB catal
L'independentisme pressiona
amb una esmena a la totalitat
si no s'obre una negociació política
ara.cat
DIMARTS
15 DE GENER DEL 2019
NUMER0 2943
1.50 EUROS
FINS A UN 30% D'ESTALVI
PER ALS SURSCRIPTORS
DE PAPER
SURSCRIPCIONS ARACAT
May, a la desesperada
JOAN B.
CULLA
La premier britànica pràcticament va implorar
ahir als diputats que aprovin l'acord amb la UE o
va dir, "hi ha risc que no hi hagi Brexit". Avui el
Parlament de Westminster emet el seu veredicte
Des de l'arrencada del
Procés, especialment a
partir del 2012, el no
nacionalisme
de Ciutadans
és un oxímoron
Els Mossos detecten lladres que arriben en
dhnavió, roben en cases i se'n tornen al seu país
ERNEST BENACH
expresident del Parlament
fer és com ens posicionem,
com a nació que vol
esdevenir estat, davant
tedefutur gl Prat supera els bu
L'ECO
DE MONCHO
RESSONA
ENTRE AMICS
ALBERT CORTINA
dvoco iurba
milions de passatgers
La hibridació que lai frega els seus límits
L'aeroport tanca l'any a tocar
de la seva capacitat màxima
ens proposa fer
entre humans i organismes
biotecnologics obre un camí
evolutiu desconegut

Noticias
  • Més mestres, nous equipaments i millora dels serveis
    L'increment dels Pressupostos 2026, amb una despesa rècord de 49.162 milions d'euros, representa una injecció de recursos necessària per enfortir una de les partides prioritàries per al Govern: l'educació. El Departament d'Educació i Formació Professional és un dels grans beneficiats dels nous comptes, amb una dotació de 8.356 milions d'euros, un 24,5% més que el 2023, fet que representa el 20,7% del conjunt de la despesa de la Generalitat.
  • Els incendis simultanis tornen a tensionar els Bombers
    Catalunya està vivint un tràgic guió que cada dia es repeteix. Mentre els Bombers de la Generalitat lluiten durant la nit i el matí contra incendis encesos el dia abans, al migdia es tornen a declarar nous focs que coincideixen amb el moment de temperatures més altes. Va passar dilluns, va passar dimarts i ha passat aquest dimecres. El cos d'extinció estava treballant per estabilitzar el foc de Sentmenat després de controlar el del Baix Empordà i el de l'Anoia, i s'han declarat tres focs nous: a Gavà, a l'Alt Camp i al Bages, que es van aconseguir estabilitzar malgrat que aquests dos últims havien preocupat molt en un inici.
  • Barcelona esmicola el seu rècord de calor en 113 anys
    La segona onada de calor de l'estiu ha arribat al punt àlgid aquest dimecres. Les previsions s'han complert i ha estat un dia excepcionalment càlid, amb molts valors extremadament elevats en moltes comarques que han fulminat diversos rècords de calor. Ja es pot dir que estem vivint un episodi històric, l'enèsim dels últims anys. És el cas de l'Observatori Fabra de Barcelona, on la temperatura màxima oficial a l'estació manual de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB) ha estat finalment de 40,9 °C, rècord absolut en 113 anys de dades que supera el que hi havia vigent fins ara, el del juliol del 2024. L'estació automàtica del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) ubicada al Fabra també ha registrat una màxima de 40,7 °C, la més alta des que es va iniciar la sèrie de dades, fa 112 anys.
  • El secret de la longevitat del formigó romà
    El formigó que van fer servir els romans fas dos mil anys sempre ha fascinat la ciència, perquè va permetre una revolució arquitectònica amb què es van aixecar edificis, ponts i aqüeductes, que encara sobreviuen. La revista científica Science Advances de l’Associació Americana per l’avenç de la Ciència (AAAS) ha elaborat un informe que destaca el paper de la llarga i progressiva carbonatació dels minerals. L’estudi suggereix que durant anys s’ha cregut que la resistència del material romà era causat per la barreja de cendra volcànica i calç que feien servir. L’opus caementicium sí que contenia aquesta mescla. Tanmateix, la investigació publicada a la revista nord-americana conclou que el factor diferencial és el carbonat de calci. Aquest compost químic, altrament anomenat calcita, és el component d’unió predominant en les restes analitzades en l’informe.
  • Declaració de Santiago de Compostela de vuit comunitats autònomes