Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
P 01-07
GOVERNABILITAT
PRESSUPOSTOS DE L'ESTAT
Més inversió sense
arribar a complii
amb l'Estatut
L'Estat ofereix a Catalunya el 16,8%
per a infraestructures, per sota
del 19,2% que suposa el PIB catal
L'independentisme pressiona
amb una esmena a la totalitat
si no s'obre una negociació política
ara.cat
DIMARTS
15 DE GENER DEL 2019
NUMER0 2943
1.50 EUROS
FINS A UN 30% D'ESTALVI
PER ALS SURSCRIPTORS
DE PAPER
SURSCRIPCIONS ARACAT
May, a la desesperada
JOAN B.
CULLA
La premier britànica pràcticament va implorar
ahir als diputats que aprovin l'acord amb la UE o
va dir, "hi ha risc que no hi hagi Brexit". Avui el
Parlament de Westminster emet el seu veredicte
Des de l'arrencada del
Procés, especialment a
partir del 2012, el no
nacionalisme
de Ciutadans
és un oxímoron
Els Mossos detecten lladres que arriben en
dhnavió, roben en cases i se'n tornen al seu país
ERNEST BENACH
expresident del Parlament
fer és com ens posicionem,
com a nació que vol
esdevenir estat, davant
tedefutur gl Prat supera els bu
L'ECO
DE MONCHO
RESSONA
ENTRE AMICS
ALBERT CORTINA
dvoco iurba
milions de passatgers
La hibridació que lai frega els seus límits
L'aeroport tanca l'any a tocar
de la seva capacitat màxima
ens proposa fer
entre humans i organismes
biotecnologics obre un camí
evolutiu desconegut

Noticias
  • Onada de detencions per tràfic de medicaments al Raval vista des d'una terrassa
    El contacte és ràpid i cal estar atent per no perdre's res. Un noi s'acosta a un altre i s'intercanvien un parell de paraules. Assegut en una terrassa per dissimular i a una distància prudencial, és impossible saber què es diuen, però sí que es pot interpretar. Un li dona unes monedes a l'altre. Al moment, el venedor treu alguna cosa de la butxaca i va entregant, una a una, coses petites, com si fossin monedes, a les mans del comprador. El client ja ha pagat i després d'aquest intercanvi se separen amb la satisfacció d'haver-ho fet de pressa, sense que ningú els hagi clissat. Però apareixen uns agents de paisà de la policia i els aturen. El comprador porta a la butxaca diverses píndoles Lyrica. El venedor acaba detingut per un delicte contra la salut pública.
  • "Hi havia nens que tenien atacs de pànic perquè se'ls forçava a veure el seu pare"
    Aquest divendres s'ha estrenat als cinemes La buena hija, de la directora Júlia de Paz (Sant Cugat del Vallès, 1995), la qual mostra les conseqüències de la violència vicària i de la violència masclista sobre els infants, víctimes sovint no reconegudes. I ho fa a través de la Carmela, una nena de 12 anys, que ha d'acudir periòdicament a un punt de trobada per reunir-se amb el seu pare, a qui idolatra. A poc a poc, però, la nena –i amb ella, l'espectador– anirà descobrint com és ell realment i la seva forma d'exercir violència psicològica.
  • "El debat és si a ERC som útils o seguim immersos en la batalla interna constant"
    Ricard Farin (Barcelona, 1995) és candidat a presidir la federació republicana a Barcelona amb la candidatura Activem Barcelona, la llista considerada dels oficialistes.
  • A Israel creix la contestació contra la guerra en un clima de tensió i control policial
    "Això no és defensa, és una espiral sense fi. Estem normalitzant la guerra com si fos l’única opció", diu en Michael, amb un cartell lila escrit en hebreu i àrab: l’única sortida són els acords. "És una barbàrie el que estem fent". A la plaça París de Jerusalem, a tocar de la residència oficial del primer ministre Benjamin Netanyahu, la protesta que es repeteix des de fa sis setmanes ha anat guanyant intensitat, tot i que continua sent minoritària. Però el que defineix aquestes mobilitzacions no és només el seu contingut polític, sinó també la resposta policial que reben. Des de l’inici de l’ofensiva contra l’Iran, la policia israeliana controla més les manifestacions: limita el nombre de participants, acordona espais públics, dispersa concentracions i practica detencions gairebé immediates.
  • "La idea d'un sistema d'adopció d'avis me la va donar la mare d'una amiga"
    Jordi Masó (Granollers, 1967) compagina la feina de professor a l’Escola Superior de Música de Catalunya i al Conservatori de Granollers amb la d’escriptor. Sense ser tan prolífic com en la faceta de pianista —ha gravat més de seixanta discos—, ha publicat fins a set reculls de relats i, a l’editorial Males Herbes, les novel·les L’hivern a Corfú (2020) i Xacona (2023), amb la qual va obtenir el Premi Llibreter. Ara suma a la bibliografia un nou recull de contes, també a Males Herbes, titulat Jo això ja no ho veuré. Hi aplega nou relats amb tècniques d’escriptura poc convencionals (dos d’ells escrits a manera de dramatis personae i d’agraïments, perquè se’n faci una idea el lector). El que els uneix és la temàtica: s’ambienten en futurs pròxims opressius o catastròfics. El mateix autor ens confessa que el títol alternatiu per al volum era Artefactes distòpics.