Sitio webP 01-07 GOVERNABILITAT PRESSUPOSTOS DE L'ESTAT Més inversió sense arribar a complii amb l'Estatut L'Estat ofereix a Catalunya el 16,8% per a infraestructures, per sota del 19,2% que suposa el PIB catal L'independentisme pressiona amb una esmena a la totalitat si no s'obre una negociació política ara.cat DIMARTS 15 DE GENER DEL 2019 NUMER0 2943 1.50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PER ALS SURSCRIPTORS DE PAPER SURSCRIPCIONS ARACAT May, a la desesperada JOAN B. CULLA La premier britànica pràcticament va implorar ahir als diputats que aprovin l'acord amb la UE o va dir, "hi ha risc que no hi hagi Brexit". Avui el Parlament de Westminster emet el seu veredicte Des de l'arrencada del Procés, especialment a partir del 2012, el no nacionalisme de Ciutadans és un oxímoron Els Mossos detecten lladres que arriben en dhnavió, roben en cases i se'n tornen al seu país ERNEST BENACH expresident del Parlament fer és com ens posicionem, com a nació que vol esdevenir estat, davant tedefutur gl Prat supera els bu L'ECO DE MONCHO RESSONA ENTRE AMICS ALBERT CORTINA dvoco iurba milions de passatgers La hibridació que lai frega els seus límits L'aeroport tanca l'any a tocar de la seva capacitat màxima ens proposa fer entre humans i organismes biotecnologics obre un camí evolutiu desconegut
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Com atrapar l'esperit d'un riu
No fa gaire, l’escriptor anglès Robert MacFarlane, tota una autoritat de la no-ficció sobre naturalesa, va publicar un llibre que es titulava Són vius, els rius? —en català disponible a Angle— on plantejava la possibilitat, estudiada per ell i per altres escriptors i activistes de l’ecologisme, de tractar els elements de la naturalesa com a éssers vius, i per tant obrir un camp infinit de noves preguntes i possibilitats: com ha de ser, aquest tracte? Tenen drets i deures? Els podem protegir amb lleis, com fem amb els col·lectius vulnerables? Bé que tenen un naixement, i una mort, i que fa uns quants mil·lennis que són a la Terra, força abans que nosaltres com a espècie.
Invent de carbassó, la recepta de l'Ada Parellada
Aquest invent de carbassó que ha ideat la cuinera del Semproniana Ada Parellada és ràpid i una manera de fer treballar el forn.
Els humans no venim dels micos, sinó de... les roques?
Com va començar la vida a la Terra? Aquesta és una pregunta que ens hem fet des de fa segles i, malgrat que tenim unes quantes idees formades, a les teories més acceptades encara els queden força forats per omplir. L’exploració de cometes que darrerament han passat a prop ha donat ales a la hipòtesi que suggereix que els elements bàsics per construir éssers vius podrien haver arribat de l’espai exterior. Efectivament, sembla que els cometes poden contenir alguns d’aquests elements clau, i potser en el passat van fer-los arribar al nostre planeta, qui sap des d’on.
El camí per evitar la disputa que va fer enfadar Hansi Flick
Les convocatòries de la selecció espanyola a principis de la temporada passada van provocar un fet fins llavors inèdit al Barça: Hansi Flick va aixecar la veu en roda de premsa i se'l va veure francament empipat. L'estrella de Rocafonda va començar el curs condicionat per una pubàlgia que li feia la guitza, i això va generar friccions entre l'entrenador blaugrana i el seu homòleg a la selecció espanyola, Luis de la Fuente. El dissabte 13 de setembre del 2025, en la prèvia d'un Barça-València, Flick va esclatar: "[Lamine] Va anar a la selecció espanyola amb molèsties. Ha jugat els dos partits, 73 i 79 minuts, tot i que l'equip anava guanyant de golejada, amb analgèsics. No s'entrenava però jugava. No crec que això sigui manera de cuidar els jugadors. Estic molt trist".
Trump: uniformes per a una guerra que encara no existeix
Ara mateix vivim una distòpia surrealista tibada entre dos extrems aparentment oposats. Per una banda, ens espanta la possibilitat que una IA potencialment superintel·ligent acabi aniquilant la humanitat; per l’altra, patim l’estupidesa humana de bona part dels nostres dirigents polítics. Una paradoxa entre la intel·ligència artificial i l’estultícia natural que, si no fos per tot el que ens hi estem jugant, podria resultar-nos còmica. Uns dirigents que, massa sovint, sigui per excés de confiança o perquè se senten en perill, semblen començar a desvariejar en les seves manifestacions públiques, traient les seves mancances a passejar. I és precisament en aquest context que Donald Trump ha decidit imaginar un uniforme per a la Space Force que no existeix... ni sembla que hagi d’existir.