Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico El Periódico de Catalunya(Castellano):
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
más periódico
Martin Scorsese,
las claves de un genio
n al contrataque
desde Madrid
Puentes en el
Parlament xAVIER SARDA
Sánchez se toma la
revancha JoSE ANTONIO ZARZaLEJOS
Tercer pañuelo
MISAKO, por 4,95
PANUELOS RECIPIENTES 3,99 'LA BARCELONA MORTADELO 9,95E DOMINGO
www.elperiodico.comDIRECTOR
CONSELL DE CENT 425-427
14 DE OCTUBRE DEL 2018 BARCELONA TEL. 93.265.53.53www.grupozeta.es
FILOSOFIA 9,95
D'AHIR' 9,95
CINE GOYA 9,96
ENRICHERNANDEZ
GRUPO ZETA
elPeriódico
PARA GENTE COMPROMETIDA
LAS ORDENES DE ALEJAMIENTO FRACASA
TEMA DEL DOMINGO
Páginas
4 a 6 y editorial
Maltratadores
sin control
El Gobierno insta a los jueces a imponer pulseras a más agresores machistas
Aparato que alerta
de la proximidad
de un agresor
La fiscalía renuncia a pe ouraonomista de Snche
las penas máximas por rebelió
La UE podraá
rechaza la oferta
autonomista» de Sánchez
e insiste en el referéndum
de independencia
PANORAMA Páginas 20 y21
FERRAN NADEU
someter a
corralitos
a bancos
inviables
Sitges
premia la
orgiástica
'Climax'
PRIMERA FILA
Págs. 52 y 53
Depósitos y
fondos quedarian
congelados dos días
habitaclia
PANORAMA Págs.26 y2
Para buscar casa, habitaclia
Cuando te ayudan es más fácil.
DESTROZOS
EN PORTUGAL
El huracán
Leslie' llega hoy
a Catalunya
debilitado pero
Los N
LOS MANTEROS ALARMAN A RENFE La compañía ha llamado 600 veces
desde enero al 112 para pedir el desalojo de los manteros de la estación de Plaça de Catalunya.
Renfe asegura que el 'top manta' dificulta una evacuación. coSAS DE LA VIDA Páginas 38 y 39
traerá lluvias
COSAS DE LA VIDA Pág. 35

Noticias
  • Un finançament que no convenç
    Una de les assignatures pendents que és matèria de debat en aquestes eleccions del 12 de maig al Parlament de Catalunya és el model de finançament autonòmic, caducat des del 2014. No tots els partits que es presenten als comicis tenen propostes sobre aquesta qüestió i passa el mateix amb els ingressos públics, és a dir, essencialment amb els impostos que han de pagar els ciutadans. Seguir leyendo....
  • Aliança Catalana, el sobiranisme d’ultradreta
    Sorgit del shock pels atemptats perpetrats per joves de Ripoll que gairebé tots coneixien, barreja un caràcter identitari xenòfob amb el desig d’impulsar la declaració unilateral d’independència a la qual Junts i Esquerra van renunciar. Aquestes són les claus per entendre el naixement d’Aliança Catalana, la formació d’extrema dreta independentista que aspira a aconseguir representació en les eleccions del 12 de maig. Seguir leyendo....
  • Reforma de l’administració
    Els pagesos s’han manifestat contra la paperassa i els controls que els ofeguen, mentre els empresaris es queixen de la lentitud i traves amb què els governs els castiguen. Al seu torn, les entitats socials denuncien que els ajuts públics no arriben als seus destinataris, i els ciutadans ens lamentem de les llistes d’espera a la sanitat, de les males notes del sistema educatiu a les proves PISA, i de la indiferència -quan no és supèrbia- amb què som tractats per alguns funcionaris. Són, totes, mostres de la ineficàcia administrativa. Doncs bé: no es pot tenir un país de qualitat si no es disposa d’una administració de qualitat. I malauradament, la nostra no en té gaire. Per què? Seguir leyendo....
  • Política fan’ mentrees menja crispetes
    ¿Canviarà alguna cosa després de la carta de Pedro Sánchez? Amb alta probabilitat, no. Més enllà de possibles mesures legislatives amb tot el conjunt de la cambra, hi ha una situació enquistada socialment i complicada de revertir. Seguir leyendo....
  • El Sabadell no es vendrà a qualsevol preu
    Hi va haver un temps en què els principals carrers de les poblacions catalanes de certa mida eren un eixam ben alineat de sucursals de caixes i bancs. Fins a 20 marques diferents que podien enumerar-se gairebé de memòria. Des de les caixes més petites en procés d’expansió fins als grans bancs d’arrels càntabres i basques. Competien a oferir els millors dipòsits, els fons aparentment més rendibles i, sobre tots els manaments de les finances, a donar la hipoteca amb la més apetitosa de les condicions. Si podia ser, afegint un crèdit formidable per comprar-se un bonic cotxe. Aquells temps de roses i violins van acabar com el rosari de l’aurora. El sector financer espanyol, aquell que passava per ser un dels més sòlids del món, es va esbocinar. Caixes i bancs enfonsats i rescatats on van acabar guanyant els més forts. Darwinisme en estat pur. Seguir leyendo....