Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
P 04-08
DIA DE LAHISPANITA
BOOM UNIONISTA
Apareixen desenes
d'entitats per combatre
l'independentisme
LA FÓRMULA VOX
Incorpora elements del
trumpisme per fer
"gran" Espanya
PP, Csi Vox exigeixen
penes exemplars per
als presos catalans
ara.cat
DISSABTE
13 D'OCTUBRE DEL 2018
NUMERO 285
L'espanyolisme reuneix 65.000
manifestants a Barcelonai
demana mà dura als jutges
Sánchez, esbroncat a Madrid
durant la seva primera desfilada
del 12 d'Octubre com a president
2 EUROS
FINS A UN 30% D'ESTALVI
PERAIS SUBSCRIPTORS
DE PAPER
SUBSCRIPCIONS ARACAT
P 20-21
ELS PRINT
INNOVATION AWARDS
PREMIEN L'ARA PER
PARTIDA DOBLE
Mallorca es mobilitra
A LA PERIFERIA DEL DESASTRE
Una de les parts més belles de Mallorca es troba ara embrutida pel fang i les deixalles i la gent
texplica histories increibles, com la de la Maria Bel: "He tornat a néixer de dins d'un torrent"
Per Sebastià Alanora
P 12-13
JORDI
SANCHEZ
president delgrup parlamentari JxCat
REPORTATGE
LESBOS: L'ILLA PRESO
Hem de dir prou a urn
Suprem que vol legislar
i regular la vida
11.000 migrants continuen atrapats en aquest petit
enclavament grec, on comença a créixer la ultradreta
d'un Parlament

Noticias
  • El vestit de Taylor Swift i el negoci de l'espera
    Estem immersos en la Setmana de l'Alta Costura de París. Les col·leccions presentades aquests dies han deixat peces absolutament espectaculars, especialment de la mà de Daniel Roseberry per a Schiaparelli i de Jonathan Anderson en el seu debut a l'alta costura de Dior. Però, malgrat el desplegament creatiu que aquests dies acapara totes les mirades, hi ha un vestit que els està eclipsant a tots. Un vestit ben singular perquè, en realitat, encara ningú no l'ha vist. I com més temps passa sense saber com és, més converses, especulacions i expectatives genera. Em refereixo al que portava Taylor Swift en el seu casament amb el jugador de futbol americà Travis Kelce, celebrat el passat 3 de juliol.
  • "La sentència de Le Pen reforça el discurs del Reagrupament Nacional"
    Després que la justícia francesa hagi rebaixat la condemna a Marine Le Pen en el cas de malversació de fons europeus, la dirigent del Reagrupament Nacional (RN) ha anunciat que es tornarà a presentar a les eleccions presidencials, que se celebraran l'abril del 2027. Luc Rouban, director del Centre Nacional de Recerca Científica al Centre d'Investigacions Polítiques de Sciences Po, analitza en conversa amb l'ARA les conseqüències de la sentència per al partit d'extrema dreta.
  • Havaianas, o com facturar 741 milions d’euros venent xancletes
    Situem-nos al centre de São Paulo, al Brasil, a mitjan 1962. Conduir-hi no és senzill: autobusos, taxis, motos i fuscas –com diuen els brasilers els escarabats de Volkswagen– omplen els carrers. A les voreres del mític Viaduto do Chá, de la Praça da Sé i de l’avinguda São João, els vianants s’esmunyen entre oficines, aparadors, bancs, cinemes i cafès. La ciutat bull. Creix cap amunt, amb edificis cada cop més alts, i també cap enfora, amb barris nous que s’estenen al ritme cada cop més frenètic de les fàbriques, que busquen mà d’obra sense parar.
  • L'autoretrat d’un geni del cinema contemporani
    “I tu, Alex, què vols ser de gran?”, va preguntar la mare. “Jo? Jean-Luc Godard, esclar!”, va respondre el nen que no gaires anys més tard es rebatejaria com a Leos Carax. L’anècdota és apòcrifa, però apunta a la veritat íntima d’un artista que en els seus inicis canalitzava el romanticisme fatal i la gosadia formal de la primera etapa de l’autor de Pierrot le fou, que va reconèixer l’afinitat convidant el seu deixeble a participar com a actor a King Lear. Avui el migmetratge No soy yo ens presenta un Carax que, directament, fa veure que és Godard, parlant-nos amb la dicció tremolosa que identificava els soliloquis espectrals del geni francosuís, i emulant el dispositiu assagístic que aquell va perfeccionar en l’atles que és la sèrie Histoire(s) du cinéma. Un cosplay gens banal, ja que a mesura que avançava el projecte es va anar fent evident que el propòsit de Godard no era homenatjar l’art al qual havia dedicat la seva vida, sinó explicar-se a si mateix, com si la seva biog
  • El cop més dur per al matrimoni Trump-Infantino
    Pocs minuts després d'eliminar la selecció dels Estats Units a Seattle, els jugadors de Bèlgica van fer sonar el Y.M.C.A. de Village People al vestidor i van començar a imitar el ball de Donald Trump. Els futbolistes feien befa del president nord-americà després que aquest hagués anat traient pit per haver telefonat personalment al seu bon amic Gianni Infantino, president de la FIFA, per tal d'aixecar la suspensió al davanter Folarin Balogun. El davanter va jugar, no va servir de res i els Estats Units van caure eliminats entre crítiques i burles de la major part d'aficionats del futbol mundial.