Sitio webP 04-08 DIA DE LAHISPANITA BOOM UNIONISTA Apareixen desenes d'entitats per combatre l'independentisme LA FÓRMULA VOX Incorpora elements del trumpisme per fer "gran" Espanya PP, Csi Vox exigeixen penes exemplars per als presos catalans ara.cat DISSABTE 13 D'OCTUBRE DEL 2018 NUMERO 285 L'espanyolisme reuneix 65.000 manifestants a Barcelonai demana mà dura als jutges Sánchez, esbroncat a Madrid durant la seva primera desfilada del 12 d'Octubre com a president 2 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PERAIS SUBSCRIPTORS DE PAPER SUBSCRIPCIONS ARACAT P 20-21 ELS PRINT INNOVATION AWARDS PREMIEN L'ARA PER PARTIDA DOBLE Mallorca es mobilitra A LA PERIFERIA DEL DESASTRE Una de les parts més belles de Mallorca es troba ara embrutida pel fang i les deixalles i la gent texplica histories increibles, com la de la Maria Bel: "He tornat a néixer de dins d'un torrent" Per Sebastià Alanora P 12-13 JORDI SANCHEZ president delgrup parlamentari JxCat REPORTATGE LESBOS: L'ILLA PRESO Hem de dir prou a urn Suprem que vol legislar i regular la vida 11.000 migrants continuen atrapats en aquest petit enclavament grec, on comença a créixer la ultradreta d'un Parlament
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
El MNAC desxifra alguns enigmes de Sant Pere de Rodes i del Mestre de Cabestany
A Sant Pere de Rodes pràcticament tot emana misteri. El monestir s’alça com un colós entre les muntanyes agrestes del cap de Creus, amb el mar als peus i l’udol del vent de tramuntana. Al costat hi ha el poble de Santa Creu de Rodes, que va ser abandonat precipitadament en algun moment dels segles XV o XVI. La portada de marbre del monestir, que va ser un gran centre espiritual i de pelegrinatge medieval, va desaparèixer. I l'autor, el Mestre de Cabestany, està envoltat d'enigmes. L'exposició Sant Pere de Rodes i el Mestre de Cabestany. La creació d'un mite, que es pot veure al MNAC fins al 29 de juny, respon a alguns interrogants, però sobretot és un recorregut per una història fascinant.
Alls, bruixes i la Moreneta: remeis per als mals de l’Espanyol
L’Espanyol no coneix la victòria des de fa gairebé tres mesos. El seu últim triomf data del 22 de desembre de 2025, al camp de l’Athletic Club, en l’últim partit de l’any passat. Des de llavors, només ha sumat quatre empats; és a dir, 4 punts de 33 possibles. Una ratxa calamitosa, el pitjor inici d’any de la història dels periquitos, que a priori no amenaça la permanència dels blanc-i-blaus –tenen 11 punts de marge sobre el descens quan falten deu jornades–, però que l’equip de Manolo González vol trencar aquest dissabte a casa contra el Getafe (16.15 h, DAZN) per tal d’allunyar fantasmes abans que el calendari faci pujada.
Oscar Wilde i la perversitat preciosa del geni
L’inconvenient dels clàssics de la literatura que han esdevingut icones culturals universals és que ja ens els sabem de memòria. La virtut dels clàssics de la literatura que han esdevingut icones culturals universals és que són tan significatius i fascinants que no te’ls acabes mai i pots tornar-hi un cop i un altre, la qual cosa converteix la inconveniència de saber-te’ls de memòria en una sort, un incentiu i un avantatge.
Els periodistes: d’enemics del poble a traïdors
L’escalada militarista de Trump té una translació també en la seva (magra) consideració de la premsa independent. Recordem que un dels seus leitmotivs durant la primera legislatura del seu foll mandat va ser repetir una vegada i una altra que els periodistes eren enemics del poble. Era una irresponsabilitat, perquè els criminalitzava a ulls de la caterva MAGA, però aquest epítet digne d’Ibsen no tenia cap derivada legal. Ara, però, el president americà fa un pas més i aquesta setmana, en una de les seves erràtiques evacuacions verbals, suggeria que els mitjans de comunicació podien enfrontar-se a càrrecs per traïdoria si considera que escampen informació falsa i, per tant, ajuden els enemics dels Estats Units. Tot això passa mentre el Pentàgon ha iniciat una maniobra per augmentar la seva opacitat i impedir que la premsa pugui passar-li comptes.
El 'Nobel' de les matemàtiques premia la solució a un enigma de fa tres segles
L'alemany Gerd Faltings és el guanyador del premi Abel, que concedeix l'Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres i és considerat el Nobel de les matemàtiques, pel seu estudi de les equacions diofàntiques (en què les solucions han de ser nombres enters, sense decimals ni fraccions). Faltings és director emèrit de l'Institut Max Planck de Matemàtiques i quan tenia 29 anys va convertir-se en una celebritat quan va demostrar una conjectura guardonada amb la Medalla Fields l'any 1986.