Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
P 04-08
DIA DE LAHISPANITA
BOOM UNIONISTA
Apareixen desenes
d'entitats per combatre
l'independentisme
LA FÓRMULA VOX
Incorpora elements del
trumpisme per fer
"gran" Espanya
PP, Csi Vox exigeixen
penes exemplars per
als presos catalans
ara.cat
DISSABTE
13 D'OCTUBRE DEL 2018
NUMERO 285
L'espanyolisme reuneix 65.000
manifestants a Barcelonai
demana mà dura als jutges
Sánchez, esbroncat a Madrid
durant la seva primera desfilada
del 12 d'Octubre com a president
2 EUROS
FINS A UN 30% D'ESTALVI
PERAIS SUBSCRIPTORS
DE PAPER
SUBSCRIPCIONS ARACAT
P 20-21
ELS PRINT
INNOVATION AWARDS
PREMIEN L'ARA PER
PARTIDA DOBLE
Mallorca es mobilitra
A LA PERIFERIA DEL DESASTRE
Una de les parts més belles de Mallorca es troba ara embrutida pel fang i les deixalles i la gent
texplica histories increibles, com la de la Maria Bel: "He tornat a néixer de dins d'un torrent"
Per Sebastià Alanora
P 12-13
JORDI
SANCHEZ
president delgrup parlamentari JxCat
REPORTATGE
LESBOS: L'ILLA PRESO
Hem de dir prou a urn
Suprem que vol legislar
i regular la vida
11.000 migrants continuen atrapats en aquest petit
enclavament grec, on comença a créixer la ultradreta
d'un Parlament

Noticias
  • Rosalía triomfa en el gran festival de LOS40 Music Awards
    El Palau Sant Jordi s’havia vestit de gala divendres al vespre. La pista, acostumada als esquitxos de cervesa i la burilla ocasional, s’havia cobert de taules parades amb estovalles blanques i estrelles de pes nacional i internacional. Mentre arribaven els últims taxis, a les vuit tocades, les mascotes dels espònsors repartien regals als últims adolescents que buscaven l’entrada: un gloss d’Essence, o ISDIN, amb el seu sabó antiacné. Amb els primers cops d’altaveu, però, s’activaven les corredisses: “Que comença, que comença!”. LOS40 Music Awards celebraven els seus premis en una edició ambiciosa i especialment barcelonina amb un bon grapat d’artistes que jugaven a casa en diverses categories: Aitana, Bad Gyal, Rosalía i Estopa. 
  • La foscor del fons del mar, la foscor del fons del cor
    Hi ha novel·les que tenen un nucli simbòlic tan poderós que tota la resta de components –els personatges, l’argument, fins i tot el to i l’estil de la prosa– sembla que queden en un segon pla, o que només poden apreciar-se d’acord amb la relació narrativa que tenen amb el nucli simbòlic en qüestió.
  • El Govern redobla els controls sobre el vi: Agricultura ja investiga més de cent contractes per la compra de raïm sota el preu de cost
    La Generalitat redobla la seva ofensiva sobre els elaboradors del sector vitivinícola que haurien comprat raïm per sota el preu de cost. Segons ha pogut saber l’ARA, el departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ja investiga més de cent contractes susceptibles d’haver infringit la llei de la cadena alimentària 16/2021, la normativa a escala estatal que prohibeix adquirir productes per un import inferior al que costa produir-los. Després que l’ARA avancés aquest octubre que el Govern tenia sota lupa un total de 50 contractes, els tècnics del departament han intensificat els seus esforços.
  • El cos humà té un límit energètic que no pot superar, per molt que s’entreni
    El cos humà té uns límits de resistència, i no són homogenis: mentre alguns són capaços de córrer ultramaratons sense despentinar-se, altres esbufeguen només amb un petit esprint. Naturalment, el cos es pot entrenar, i així amb el temps podem arribar a aconseguir fites que abans ens semblaven impossibles. Però, tot i això, sempre hi haurà un mur que no podrem travessar, i que ve determinat en bona part també per la nostra genètica. De quina manera determinen exactament l’entrenament i els gens el nostre rendiment? La resposta té molt a veure amb com fem servir l’energia. Estudis recents indiquen que existeix un “sostre metabòlic”, un màxim d’energia que el cos humà és capaç de cremar quan el forcem tot el possible.
  • “Competir contra ‘La raja de tu falda’ és una guerra perduda”
    Em convoquen al restaurant Paco Meralgo, taules altes, tamborets i plats per compartir a l’Eixample de Barcelona. “Meralgo, quin cognom més curiós”, penso. Em costa una bona estona entendre la informalitat desmenjada del joc semàntic. Fa molt per als Estopa, sí. Serem quatre a dinar, amb Berta Alegre, de la discogràfica Sony, i els germans David i Jose Muñoz. Tot plegat forma part de la ronda promocional prèvia a la publicació de La maketa (2026), el disc que aplega les primeres cançons d’Estopa, bona part de les quals van alimentar el repertori dels dos primers àlbums del duo, Estopa (1999) i Destrangis (2001). “Però en estat salvatge”, diu el Jose referint-se a unes lletres sense tallar. Per exemple, a Como camarón recuperen el vers original: no ven “cosa fina”, com feia al disc, sinó “cocaïna”, com a la maqueta.