Sitio webP 04-08 DIA DE LAHISPANITA BOOM UNIONISTA Apareixen desenes d'entitats per combatre l'independentisme LA FÓRMULA VOX Incorpora elements del trumpisme per fer "gran" Espanya PP, Csi Vox exigeixen penes exemplars per als presos catalans ara.cat DISSABTE 13 D'OCTUBRE DEL 2018 NUMERO 285 L'espanyolisme reuneix 65.000 manifestants a Barcelonai demana mà dura als jutges Sánchez, esbroncat a Madrid durant la seva primera desfilada del 12 d'Octubre com a president 2 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PERAIS SUBSCRIPTORS DE PAPER SUBSCRIPCIONS ARACAT P 20-21 ELS PRINT INNOVATION AWARDS PREMIEN L'ARA PER PARTIDA DOBLE Mallorca es mobilitra A LA PERIFERIA DEL DESASTRE Una de les parts més belles de Mallorca es troba ara embrutida pel fang i les deixalles i la gent texplica histories increibles, com la de la Maria Bel: "He tornat a néixer de dins d'un torrent" Per Sebastià Alanora P 12-13 JORDI SANCHEZ president delgrup parlamentari JxCat REPORTATGE LESBOS: L'ILLA PRESO Hem de dir prou a urn Suprem que vol legislar i regular la vida 11.000 migrants continuen atrapats en aquest petit enclavament grec, on comença a créixer la ultradreta d'un Parlament
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Salvament de béns i persones en la revolució i guerra del 1936 (2023)
De l’article de Josep Maria Sans i Travé (Solivella, 1945-2026) publicat a la revista científica Tribuna Plural (n. 23, 2023). Historiador, arxiver i gestor eficient de serveis públics del seu àmbit, Sans i Travé va morir el 14 de juny passat. Doctor en lletres i filosofia per la Universitat de Bolonya, va ser director de l’Arxiu Nacional de Catalunya i director general de Patrimoni Cultural de la Generalitat. Abans havia estat professor a la UB, director tècnic de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona i cap dels Serveis d’Arxius de la Generalitat. Va ser membre del consell de redacció de Revista de Catalunya.
El Palau Blaugrana viu la seva nit més cruel el dia que menys la mereixia
Nit cruel al Palau Blaugrana. El Barça no en va tenir prou amb una remuntada inversemblant per superar el València Basket (80-88). Després de recuperar un desavantatge de 18 punts, l'equip català es va quedar sense energia per rematar la feina. La fe del conjunt culer no va tenir premi en la nit en què més ho mereixia. Sense un bon partit de Kevin Punter i Will Clyburn, els locals van quedar contra les cordes (1-2).
Un Messi incombustible condueix l'Argentina als setzens de final
Hi ha una jugada que agrada molt a Leo Messi. Mentre el seu equip ataca per l'esquerra i l'extrem de torn arriba a la línia de fons, el davanter centre se'n va a l'àrea petita per buscar la rematada. Els defenses, normalment, el segueixen. I mentre tot això passa, de manera discreta però totalment intencionada, Leo Messi apareix a la mitja lluna. La passada va cap a ell, esclar. Com un llampec, carrega la cama i remata amb força i precisió. El tir, sempre amb la cama esquerra, té una mica de rosca, prou per acabar de despistar i sorprendre tothom, dels defenses al porter. És un gol que ha fet unes dues-centes vegades. O més. Però que segueix fent. I que seguirà fent. Una diana que tenia premi doble. Li servia per obrir el marcador contra Àustria i convertir-se en el màxim anotador de la història dels Mundials. Un gol decisiu en la victòria de l'Argentina, que rubricaria amb una segona diana al temps de descompte per deixar la seva selecció com a primera del grup J, ja classificada per als setzens
És just pagar la hipoteca de la teva parella?
Diego té 34 anys, una hipoteca que va assumir quan cobrava 900 euros i una opinió que divideix grups d’amics i companys de feina: si la seva parella viu al seu pis, paga. Ho explica sense embuts: “Jo només tinc 90 metres quadrats per especular i els he de pagar tota la vida. Tothom especula amb mi”.
La fàbrica de causalitats, al servei de Peinado
Hi ha una escena de La resplendor de Stanley Kubrick que sempre em glaça la sang. El cuiner Halloran està parlant amb el nen Danny sobre el sinistre hotel on haurà de passar l’hivern, incomunicat. En el fons, mig desenfocats, hi ha uns ganivets penjats en una columna i la composició del quadre fa que subtilment apuntin cap a la testa del pobre infant. És d’aquells detalls que en un primer visionat pots passar per alt –tot i que el subconscient capti el sentit d’amenaça– però ja després només pots veure aquelles punxes orientades cap a la innocència que encarna el petit personatge i és insuportable.