Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
P 04-08
DIA DE LAHISPANITA
BOOM UNIONISTA
Apareixen desenes
d'entitats per combatre
l'independentisme
LA FÓRMULA VOX
Incorpora elements del
trumpisme per fer
"gran" Espanya
PP, Csi Vox exigeixen
penes exemplars per
als presos catalans
ara.cat
DISSABTE
13 D'OCTUBRE DEL 2018
NUMERO 285
L'espanyolisme reuneix 65.000
manifestants a Barcelonai
demana mà dura als jutges
Sánchez, esbroncat a Madrid
durant la seva primera desfilada
del 12 d'Octubre com a president
2 EUROS
FINS A UN 30% D'ESTALVI
PERAIS SUBSCRIPTORS
DE PAPER
SUBSCRIPCIONS ARACAT
P 20-21
ELS PRINT
INNOVATION AWARDS
PREMIEN L'ARA PER
PARTIDA DOBLE
Mallorca es mobilitra
A LA PERIFERIA DEL DESASTRE
Una de les parts més belles de Mallorca es troba ara embrutida pel fang i les deixalles i la gent
texplica histories increibles, com la de la Maria Bel: "He tornat a néixer de dins d'un torrent"
Per Sebastià Alanora
P 12-13
JORDI
SANCHEZ
president delgrup parlamentari JxCat
REPORTATGE
LESBOS: L'ILLA PRESO
Hem de dir prou a urn
Suprem que vol legislar
i regular la vida
11.000 migrants continuen atrapats en aquest petit
enclavament grec, on comença a créixer la ultradreta
d'un Parlament

Noticias
  • Sílvia Pérez Cruz, sirena i capitana al Liceu
    "Les fàbriques de vinil van lentes", va dir Sílvia Pérez Cruz per explicar la singular naturalesa del concert de dimecres al Liceu. Efectivament, el disc Oral_Abisal (Sony), que fa temps que té enregistrat, es publicarà el 8 de maig. Per tant, tret dels temes Moreno, Capitana i Líquido que ha llançat com a avançament, el públic que omplia el teatre no coneixia bona part del repertori que va interpretar. Tot plegat afegia un grau d'expectació als espectadors, i segurament una mica de neguit a l'artista de Palafrugell.
  • La sèrie de Michelle Pfeiffer que et farà voler abandonar la ciutat
    En un moment en què part de la societat sent que viu més en el món online que en el món real, una sèrie que convida a allunyar-se dels luxes mundans i tornar a l'essència de les coses és quasi aspiracional. Aquesta és, d'alguna manera, la idea darrera de The Madison, nova sèrie protagonitzada per Michelle Pfeiffer, que aquest 2026 viurà un any molt televisiu ja que té també en cartera una altra ficció seriada, Margot tiene problemas de dinero (AppleTV). A The Madison l'actriu interpreta una novaiorquesa que, arran d'una desgràcia familiar, es trasllada amb les seves filles i netes a les muntanyes i planúries de Montana, un estat rural que no té res a veure amb el seu entorn habitual, absolutament urbanita. La sèrie, que s'estrena aquest divendres a SkyShowtime, és el nou projecte televisiu de Taylor Sheridan, rei Mides de la televisió nord-americana i responsable de la modernització del western.
  • Les millors fotografies de natura de l’any
    Cada edició del Wildlife Photographer of the Year confirma per què és una referència mundial en fotografia de natura. El certamen reuneix les millors mirades al món i la complexitat i la bellesa de la fauna salvatge, sovint poc accessible als nostres ulls.
  • “Vaig veure aquell paisatge desolador i vaig pensar: «Jo estic així, seca»”
    Com pot canviar-te la vida un desconegut amb qui només us heu intercanviat una mirada? La segona novel·la de Carlota Gurt (Barcelona, 1976), Els erms, que va guanyar l'últim premi Llibres Anagrama, és la història de la Ramona i en Faust, dues persones que aparentment no tenen cap punt d'entesa i que han perdut la il·lusió. A través d'una trobada fugaç al Parador de Sau, Gurt construeix un relat sòlid i vibrant sobre com aquests personatges habiten el desencant. Amb un desplegament fabulós de metàfores i un català robust, la novel·la va endavant i endarrere en dos moments molt acotats en el temps —la vigília de Nadal i la de Sant Joan—, amb una estructura narrativa que la fa brillar.
  • Un grup de 300 directors escolars presenta un recurs contra els canvis en les adjudicacions docents
    L'acord que el Govern va pactar amb CCOO i UGT pel que fa a les millores de condicions dels docents i de la situació a les aules continua portant cua. Concretament, la part de l'acord que preveu reduir al 3% les places perfilades i limitar dràsticament els casos en què un director d'escola o institut pot recórrer a fer una entrevista per escollir quin docent treballarà al centre en funció del projecte educatiu.