Sitio webP 04-08 DIA DE LAHISPANITA BOOM UNIONISTA Apareixen desenes d'entitats per combatre l'independentisme LA FÓRMULA VOX Incorpora elements del trumpisme per fer "gran" Espanya PP, Csi Vox exigeixen penes exemplars per als presos catalans ara.cat DISSABTE 13 D'OCTUBRE DEL 2018 NUMERO 285 L'espanyolisme reuneix 65.000 manifestants a Barcelonai demana mà dura als jutges Sánchez, esbroncat a Madrid durant la seva primera desfilada del 12 d'Octubre com a president 2 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PERAIS SUBSCRIPTORS DE PAPER SUBSCRIPCIONS ARACAT P 20-21 ELS PRINT INNOVATION AWARDS PREMIEN L'ARA PER PARTIDA DOBLE Mallorca es mobilitra A LA PERIFERIA DEL DESASTRE Una de les parts més belles de Mallorca es troba ara embrutida pel fang i les deixalles i la gent texplica histories increibles, com la de la Maria Bel: "He tornat a néixer de dins d'un torrent" Per Sebastià Alanora P 12-13 JORDI SANCHEZ president delgrup parlamentari JxCat REPORTATGE LESBOS: L'ILLA PRESO Hem de dir prou a urn Suprem que vol legislar i regular la vida 11.000 migrants continuen atrapats en aquest petit enclavament grec, on comença a créixer la ultradreta d'un Parlament
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
L'incendi del Baix Ebre ja afecta més de 2.000 hectàrees
L'incendi que des d'aquest dilluns crema al Baix Ebre, al Parc Natural dels Ports, ja afecta més de 2.000 hectàrees, segons ha confirmat en roda de premsa el cap de bombers, David Borrell. El fort vent que ha bufat durant la nit, amb ratxes sostingudes de 90 quilòmetres per hora, ha complicat les tasques per intentar estabilitzar i perimetrar l'incendi, que en alguns punts ha passat a l'altra banda de l'Ebre. Per tot plegat s'han mantingut els confinaments activats en diverses poblacions, que afecten més de 2.000 persones. No es preveu que hi hagi un canvi en el vent fins a la tarda.
El baró alcalde de Barcelona que va crear l'embrió del Barça Atlètic
L'1 de gener del 1947 l’equip argentí del San Lorenzo de Almagro va fer una gran exhibició de futbol al camp de les Corts, quan va derrotar la selecció espanyola per un estrambòtic cinc a set. L’empremta dels argentins va anar molt més enllà de la que deixa un simple partit de futbol perquè el seu estil de joc va enamorar els barcelonistes, els va fer recordar el seu propi estil ancestral i, sobretot, els va fer somiar amb el futur. El partit va resultar tan transcendent que l’endemà La Vanguardia li va dedicar la portada. La data de l’esdeveniment, el primer dia de l’any, va provocar que el batlle de Barcelona no assistís a la llotja i ho fes José Ribas Seva com a accidental. Sis mesos després una altra expedició argentina posava els peus a la capital catalana: era ni més ni menys que la visita oficial de María Eva Duarte de Perón Evita, la primera dama de l’Argentina. En aquesta ocasió sí que va fer d’amfitrió el batlle de Barcelona, Josep Maria d’Albert Despujol, baró de Terr
El misteriós vincle entre el Sónar i els convulsionaris francesos del segle XVIII
Ara que el festival Sónar fa setmanes que es va acabar és el moment d’insinuar al lector la relació que pot establir-se entre els convulsionaris que van florir a França al llarg de tot el segle XVIII i l’actitud dels assistents a aquell, i d’altres, festivals de música trepidant.
"No necessito que un escriptor sigui «fidel per sempre més al servei d'aquest poble»"
Jaume Subirana (Barcelona, 1963) reflexiona sobre un tema espinós en les cent pàgines de l'assaig Literatura, llengua i lloc (Anagrama, en català i en castellà). L’escriptor, catedràtic de literatura catalana a la UPF i exdirector de la Institució de les Lletres Catalanes, analitza el que "empetiteix" la literatura catalana i el que l’expandeix, observa la coexistència del colonialisme i l’essencialisme, i planteja nous horitzons.
La generació emergent dels ‘pediatres verds’
Els infants són especialment vulnerables als riscos ambientals, com la contaminació de l'aire, els aliments, els microplàstics o el mateix canvi climàtic. Un estudi de l’OMS de 2016 calcula que una quarta part de les morts de menors de cinc anys es podrien evitar amb un entorn més net i saludable. Malalties cardíaques i respiratòries són les més comunes, però també hi ha altres patologies paral·leles com l’obesitat, la pubertat prematura, la pèrdua d’oïda, l’asma, trastorns mentals i de conducta, ictus, dolors ossis i càncer.