Sitio webP 20-21 FUGA D'EMPRESES 80 de les I00 grans firmes catalanes van mantenir la seu Les vint companyies que van canviar de domicili suposen el 42% de la facturació total del rànquing Quasi tot el sector financer va moure la seu, mentre que cap grup d'alimentació ho va fer ara.cat P16-17 DILLUNS 8 D'OCTUBRE DEL 2018 NUMERO 2846 1,50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PERAIS SUBSCRIPTORS DE PAPER SUBSCRIPCIONS ARACAT VID R La Colla Vella de Valls triomfa al Concurs de Castells Els vallencs acaben amb l'hegemonia dels Castellers de Vilafranca a la cita de Tarragona PowerLift LA SOLUCIÓ FACILIECONOMICA PER PUJARI BAIXAR ESCALES PPi Csja parlen de fer coalició de govern Casado reclama la gestió estatal de les presons i Rivera ampliar el155 P 14-15 P32-34 Les multes per incivisme han baixat FUTBOL amb el govern Colau Els sindicats policials diuen que es crea sensació de permissivitat UN EMPAT QUE FA PERDRE EL LIDERATAL BARÇA Truca'ns ara! Telèfon gratuit 900 908 103
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Dos vespres simfònics a la platja de Sant Sebastià
Brahms, Txaikovski i Dvorák protagonitzen el repertori de la nova edició de Clàssica a la platja, el projecte conjunt de L'Auditori, el Gran Teatre del Liceu i el Palau de la Música, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i la Fundació La Caixa i la col·laboració de Port de Barcelona, que cedeix l'espai a la platja de Sant Sebastià. Com és habitual, els dies 8 i 9 de juliol hi haurà dos concerts gratuïts que començaran a les 21 h, un de l'Orquestra del Liceu dirigida per Josep Pons i l'altre de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) sota la batuta de Ludovic Morlot. Abans, el 10 de juny, diferents cors de l'Escola Coral de l'Orfeó Català (el Cor Petits i el Cor Mitjans) faran concerts-tallers en dues residències de gent gran, i el 15 de juny el Cor Jove cantarà a l'Hospital del Mar.
El Karabakh, la ferida oberta que Armènia es vol afanyar a tancar
“No gosis dir que jo vaig rendir el Karabakh!”, cridava fa unes setmanes el primer ministre d’Armènia, Nikol Pashinyan, a una refugiada d’aquest territori amb qui va posar-se a discutir al metro de Yerevan. El setembre del 2023, l’Azerbaidjan va envair l’autoproclamada República d’Artsakh, un territori en disputa des de la caiguda de la Unió Soviètica, i en va expulsar els més de 100.000 habitants d’ètnia armènia que hi quedaven. Ni Pashinyan, ni l’aliat del Karabakh Vladímir Putin ni cap líder del món occidental van fer res per evitar-ho. Aquella derrota és encara avui una ferida oberta per a les desenes de milers de desplaçats i un trauma nacional que el candidat armeni a la reelecció, a les legislatives d'aquest diumenge, mira d’enterrar.
Alerta a gran part del país per fortes tempestes demà
El temps ha estat molt més tranquil i assolellat aquest dimecres, amb temperatures més baixes i calor moderada. Però aquesta calma durarà ben poc, ja que aquest dijous la situació meteorològica es complicarà de valent. El pas d’un front actiu reactivarà la inestabilitat, amb una tongada de xàfecs i tempestes que entre la tarda de dijous i la matinada de divendres escombrarà gran part del país de nord-oest a sud-est. Durant el matí encara no plourà, però cada cop hi haurà més nuvolades i un cel més variable o mig ennuvolat.
La trama de Leire Díez va maniobrar per pressionar Marchena i poder "culminar amb èxit" l'amnistia
La suposada trama del PSOE liderada per Santos Cerdán i Leire Díez també va mostrar interès per la llei d'amnistia. Un informe de la Guàrdia Civil de 372 pàgines, al qual ha tingut accés l'ARA, conté referències a la norma. Concretament, la Unitat Central Operativa (UCO) va trobar un document Word elaborat el novembre del 2024 per la coneguda com lampista del PSOE que al·ludia directament a José Manuel Villarejo. Deia que el comissari jubilat de la policia espanyola, que aquests dies seu al banc dels acusats pel cas Kitchen, "té les proves que demostrarien la corrupció" de Manuel Marchena, que va ser el president del judici del Procés i va ser un dels jutges que va barrar el pas a amnistiar Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva (Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig tampoc van ser amnistiats per decisió de Pablo Llarena).
De l'elefant de Feijóo al conill de Pedro Sánchez
Hi havia molt interès a comparèixer la sorpresa que preparava Pedro Sánchez en la seva intervenció a la clausura de la reunió anual del Cercle d'Economia, és a dir, el conill que trauria del barret de copa. A l'edició de l'any passat, per exemple, va anunciar una inèdita consulta sobre l'opa del BBVA al Banc Sabadell, una fusió que l'octubre passat va fracassar.