Sitio webP 20-21 FUGA D'EMPRESES 80 de les I00 grans firmes catalanes van mantenir la seu Les vint companyies que van canviar de domicili suposen el 42% de la facturació total del rànquing Quasi tot el sector financer va moure la seu, mentre que cap grup d'alimentació ho va fer ara.cat P16-17 DILLUNS 8 D'OCTUBRE DEL 2018 NUMERO 2846 1,50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PERAIS SUBSCRIPTORS DE PAPER SUBSCRIPCIONS ARACAT VID R La Colla Vella de Valls triomfa al Concurs de Castells Els vallencs acaben amb l'hegemonia dels Castellers de Vilafranca a la cita de Tarragona PowerLift LA SOLUCIÓ FACILIECONOMICA PER PUJARI BAIXAR ESCALES PPi Csja parlen de fer coalició de govern Casado reclama la gestió estatal de les presons i Rivera ampliar el155 P 14-15 P32-34 Les multes per incivisme han baixat FUTBOL amb el govern Colau Els sindicats policials diuen que es crea sensació de permissivitat UN EMPAT QUE FA PERDRE EL LIDERATAL BARÇA Truca'ns ara! Telèfon gratuit 900 908 103
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Felip VI fa una crida a trobar "una sortida diplomàtica" al conflicte amb l'Iran
El tradicional sopar d'abans del Mobile, amb el rei Felip VI i les principals personalitats polítiques i empresarials del país, s'ha fet aquest diumenge al vespre al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) per donar el tret de sortida al congrés més important de tecnologia i connectivitat, el Mobile World Congress (MWC). Enguany, el congrés celebra la seva vintena edició a Barcelona, a partir d'aquest dilluns fins al dijous 5 de març. Lluny queden ja les trobades en què la notícia era la (no) salutació entre el govern català i la monarquia; ara es parla de geopolítica internacional.
La guerra contra l'Iran uneix els israelians al voltant del govern: "Quan veus que t'ataquen, no hi ha opció"
L’inici de la guerra oberta amb l’Iran ha activat a Israel un reflex polític immediat: el tancament de files davant d’una amenaça percebuda com a existencial. El suport als atacs contra Teheran és, en aquests primers dies, majoritari. “Crec que s’ha d’acabar amb el règim”, diu una jove de pares iranians, nascuda a Jerusalem. “No és només per la llibertat del poble iranià, sinó per la nostra. Confiem molt en Bibi i en el govern”.
El règim iranià inicia el camí per sobreviure sense el líder Khamenei
Diumenge al matí, a la ciutat santa de Qom, una bandera vermella s’eleva lentament sobre la cúpula de la mesquita Jamkaran. El drap carmesí, que en la tradició xiïta simbolitza la sang vessada i la crida a la venjança, onejava poques hores després que les autoritats iranianes confirmessin que Ali Khamenei, líder suprem des del 1989, va morir dissabte durant una sèrie d’atacs aeris dels Estats Units i Israel contra objectius a l’Iran, a les seves dependències a Teheran. La televisió estatal va interrompre la programació habitual per emetre versos alcorànics i música fúnebre, mentre el govern decretava quaranta dies de dol nacional i set dies de tancament oficial. Israel s'ha atribuït aquest diumenge l'autoria de l'atac.
A la contra
Líder suprem mata líder suprem
La notícia de l’atac dels Estats Units (i Israel) a l’Iran ha deixat prou descol·locada la premsa perquè la majoria de titulars siguin estrictament informatius. Hi ha diaris que donaven per mort Khamenei, d’altres es curaven en salut i recordaven que això era almenys el que asseguraven les fonts oficials americanes. Entre els que sí que hi deixaven lliscar la mirada més enllà dels fets hi havia, per exemple, El Periódico i El Punt Avui, que coincidien en el seu al·literatiu titular de sonoritat arabesca “I ara, l’Iran” amb el qual lligaven l’acció militar a la deriva bel·licista d’un Trump que ha esberlat les regles del dret internacional. Curiós autopostul·lat al Nobel, que ja ha atacat dos països sobirans –per lamentable que fossin els seus respectius règims– sense encomanar-se al Congrés o almenys a l’OTAN. L’esportiu Marca, per cert, també obre amb la notícia –“El món, en alerta”)–, potser per genuí interès i per assegurar que M. Rajoy s’assabenti de la n