Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
P 20-21
FUGA D'EMPRESES
80 de les I00 grans
firmes catalanes van
mantenir la seu
Les vint companyies que van
canviar de domicili suposen el 42%
de la facturació total del rànquing
Quasi tot el sector financer va
moure la seu, mentre que cap
grup d'alimentació ho va fer
ara.cat
P16-17
DILLUNS
8 D'OCTUBRE DEL 2018
NUMERO 2846
1,50 EUROS
FINS A UN 30% D'ESTALVI
PERAIS SUBSCRIPTORS
DE PAPER
SUBSCRIPCIONS ARACAT
VID R
La Colla Vella de Valls triomfa al Concurs de Castells
Els vallencs acaben amb l'hegemonia dels Castellers de Vilafranca a la cita de Tarragona
PowerLift
LA SOLUCIÓ FACILIECONOMICA
PER PUJARI BAIXAR ESCALES
PPi Csja parlen de fer coalició de govern
Casado reclama la gestió estatal de les presons i Rivera ampliar el155
P 14-15
P32-34
Les multes per
incivisme han baixat
FUTBOL
amb el govern Colau
Els sindicats policials diuen que
es crea sensació de permissivitat
UN EMPAT QUE
FA PERDRE EL
LIDERATAL
BARÇA
Truca'ns ara!
Telèfon gratuit 900 908 103

Noticias
  • Proposició de llei de Junts sobre la regulació de l'ús de vels integrals
  • Raimon, "l'indomable"
    "Això és una cosa meravellosa. Estupenda. Quin tio, jo me'l compraria", diu Raimon (Xàtiva, 1940) mirant la coberta del llibre Raimon. Aquest jo que jo soc (Ara Llibres, 2026), escrit pel periodista Miquel Alberola (València, 1958). A la coberta hi surt el Raimon de 25 anys a l'Olympia de París el 1966. "Han passat 60 anys", constata bufant davant la dimensió del temps passat. "Què vols que et digui? És un llibre molt ben fet. No diu tonteries. No fa cap cagada. És un llibre que jo el llegeixo i m'hi veig. És a dir, que és allò que jo soc", continua Raimon a la seu d'Abacus, assegut en una taula entre Alberola i l'editor d'Ara Llibres, Joan Carles Girbés, unes hores abans de presentar el llibre a l'Ateneu Barcelonès en un acte conduït per Antoni Bassas.
  • 'La reina lloba' o la gosadia d’emular Shakespeare
    La princesa francesa Margarida d’Anjou és un personatge prou important de la història d’Anglaterra. Casada per poders als 16 anys amb Enric VI, va esdevenir una reina poderosa que va destacar per la seva intel·ligència i les seves habilitats polítiques però també pel seu infrangible coratge, que, com va dir Edward Hall, la feia "més semblant a un home que a una dona". Pel que fa al teatre, és un personatge secundari de quatre obres de William Shakespeare (les tres parts d'Enric VI i, sobretot, Ricard III), totes elles documentades a partir de Les cròniques de Holinshed (Cròniques d'Anglaterra, Escòcia i Irlanda), escrites entre el 1528 i el 1580. "Lloba de França, si no pitjor que els llops de França", diu el duc de Suffolk en una d’elles.
  • El VAR, un sistema en fallida que no corregeix les errades dels àrbitres
    Els àrbitres estan en un atzucac. Les polèmiques s’acumulen sobre la taula i els dirigents del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA) no saben com resoldre una situació insostenible quan arrenca el tram final de la temporada. Les queixes dels equips es focalitzen en l’ús del VAR. En aquest sentit, el Barça va enviar una carta a la Federació Espanyola de Futbol (RFEF) expressant el seu malestar perquè no entén el criteri que s’està aplicant. Curiosament, els blaugranes se sentien novament perjudicats a Girona: ja que es va donar per vàlid el 2-1 local malgrat una falta prèvia a Kounde, o que no es repetís el penal fallat per Lamine Yamal tot i que Bryan Gil, que influeix en la jugada, entra a l'àrea abans de temps.
  • El burca i els debats falsos
    El burca és un altre d'aquests espantalls que la dreta infla fins al paroxisme amb la voluntat de crear alarma social, i també crispació, polarització i, per descomptat, odi contra grups de població concrets; en aquest cas, la immigració àrab. Les dones obligades a anar en burca als pobles i ciutats nostrats pertanyen a la mateixa categoria que els ocupes que entren a casa mentre un surt a fer la compra, els virus i les vacunes que experimenten amb la humanitat sencera i els violadors de pell fosca rere cantonades encara més fosques. Històries de por a partir de casos concrets (la gran majoria inventats) que els partits, els mitjans i les xarxes de la dreta i la ultradreta administren amb sensacionalisme i desinformació.