Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
P 20-21
FUGA D'EMPRESES
80 de les I00 grans
firmes catalanes van
mantenir la seu
Les vint companyies que van
canviar de domicili suposen el 42%
de la facturació total del rànquing
Quasi tot el sector financer va
moure la seu, mentre que cap
grup d'alimentació ho va fer
ara.cat
P16-17
DILLUNS
8 D'OCTUBRE DEL 2018
NUMERO 2846
1,50 EUROS
FINS A UN 30% D'ESTALVI
PERAIS SUBSCRIPTORS
DE PAPER
SUBSCRIPCIONS ARACAT
VID R
La Colla Vella de Valls triomfa al Concurs de Castells
Els vallencs acaben amb l'hegemonia dels Castellers de Vilafranca a la cita de Tarragona
PowerLift
LA SOLUCIÓ FACILIECONOMICA
PER PUJARI BAIXAR ESCALES
PPi Csja parlen de fer coalició de govern
Casado reclama la gestió estatal de les presons i Rivera ampliar el155
P 14-15
P32-34
Les multes per
incivisme han baixat
FUTBOL
amb el govern Colau
Els sindicats policials diuen que
es crea sensació de permissivitat
UN EMPAT QUE
FA PERDRE EL
LIDERATAL
BARÇA
Truca'ns ara!
Telèfon gratuit 900 908 103

Noticias
  • Patri i Pajor acosten el Barça a la final després d'atropellar el Madrid
    Onze gols en vuit partits contra el Reial Madrid. Són els números d'una Ewa Pajor que ha sentenciat els quarts de final de la Copa de la Reina amb un doblet a l'estadi Alfredo Di Stéfano (0-4). Les blaugranes no perdonen i seran a les semifinals després d'un partit treballat, però que ha acabat amb una nova golejada de l'equip de Pere Romeu. Alexia Putellas —després de rematar un córner picat per Graham Hansen— i Salma Paralluelo —amb una gran passada de Patri Guijarro— han completat el marcador. El Barça continua dominant i ja suma 23 clàssics guanyats de 24 disputats.
  • La pretesa superació del nacionalisme (1916)
    De l’article del periodista i polític d’ERC Antoni Rovira i Virgili (Tarragona, 1882 - Perpinyà, 1949), inserit a la publicació quinzenal La Revista (I-1916). Rovira i Virgili va introduir després aquesta peça en una obra que preparava. L'anomenava El principi de les nacionalitats, però finalment va ser editada aquell mateix any 1916 amb el títol El nacionalisme. Rovira va emprar una pràctica habitual en el periodisme antic: publicar en els diaris textos originals que serien incorporats en un llibre. D’aquí ve la paraula article com a gènere periodístic: escrit que s’articulava en un assaig, entès com a gènere literari.
  • El cementiri del Poblenou, un llibre obert del que ha passat a Barcelona els últims dos segles
    Les làpides, els panteons, les escultures... del cementiri del Poblenou "expliquen" moltes històries de la Barcelona dels últims dos segles. Adrià Terol, historiador de cementiris de Barcelona, ha guiat un nombrós grup del Club Prèmium (les places estaven exhaurides) i els ha revelat una pila d’històries relacionades amb aquesta necròpolis que, quan va obrir, no era gens ben vista per bona part dels barcelonins, perquè suposava enterrar els seus familiars fora de les muralles i molt lluny.
  • Els alumnes que podran fer vaga després de portar el seu institut al Síndic de Greuges
    A principis d'octubre del 2025 diverses ciutats d'Europa s'omplien de protestes contra el genocidi a Gaza i en resposta a l'assalt per part de vaixells militars israelians a la Flotilla de Barcelona davant Gaza. A l'Hospitalet de Llobregat un grup d'adolescents vivien la seva pròpia disputa relacionada amb el conflicte internacional: el seu institut els havia prohibit secundar la vaga d'estudiants que es va convocar en contra del genocidi el 2 d'octubre.
  • “La vida m’ha donat unes quantes bufetades”
    Després d’una discussió aparentment intranscendent, l’Antonio trenca amb la Marta, a qui la vida colpeja poc després amb el diagnòstic d’un càncer en estat avançat. La possibilitat d’una mort imminent l’empeny a aparcar els drames sentimentals i a gaudir dels petits plaers del dia a dia. Basada en Tres cuencos, el recull pòstum de contes de l’escriptora italiana Michela Murgia, i protagonitzada per actors italians de primera línia com Alba Rohrwacher i Elio Germano, Tres adioses té una lluminositat agredolça que fa de la primera pel·lícula italiana d’Isabel Coixet una de les més inspirades de la directora barcelonina, amb una serenor emocional i tocs d'humor adult que rebaixen la foscor i gravetat del tema.