Sitio webP 20-21 FUGA D'EMPRESES 80 de les I00 grans firmes catalanes van mantenir la seu Les vint companyies que van canviar de domicili suposen el 42% de la facturació total del rànquing Quasi tot el sector financer va moure la seu, mentre que cap grup d'alimentació ho va fer ara.cat P16-17 DILLUNS 8 D'OCTUBRE DEL 2018 NUMERO 2846 1,50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PERAIS SUBSCRIPTORS DE PAPER SUBSCRIPCIONS ARACAT VID R La Colla Vella de Valls triomfa al Concurs de Castells Els vallencs acaben amb l'hegemonia dels Castellers de Vilafranca a la cita de Tarragona PowerLift LA SOLUCIÓ FACILIECONOMICA PER PUJARI BAIXAR ESCALES PPi Csja parlen de fer coalició de govern Casado reclama la gestió estatal de les presons i Rivera ampliar el155 P 14-15 P32-34 Les multes per incivisme han baixat FUTBOL amb el govern Colau Els sindicats policials diuen que es crea sensació de permissivitat UN EMPAT QUE FA PERDRE EL LIDERATAL BARÇA Truca'ns ara! Telèfon gratuit 900 908 103
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Surfejant l'onada Rufián
No és un conflicte nou. Al grup parlamentari d'ERC a Madrid fa temps que les aigües no estan calmades. La convivència entre Gabriel Rufián i una part del grup ha arribat a un punt gairebé insostenible. I la direcció del partit fa temps que ho sap. L'enfrontament ha anat a més durant els últims mesos i ha sobrepassat els límits del Congrés des que el portaveu dels republicans ha llançat la seva proposta de front d'esquerres –que la direcció republicana rebutja– i ha amenaçat de no repetir com a candidat d'ERC si la direcció no accepta les seves condicions: rodejar-se d'un equip de confiança i tenir més poder de decisió a Madrid. Com té previst abordar aquest conflicte la direcció d'Oriol Junqueras?
Falten diners per acabar les obres del Camp Nou
Rafael Yuste esgota els seus dies com a màxim mandatari del Barça. L'empresari barceloní, lleial amic de la infància de Joan Laporta, va agafar les regnes de l'entitat de forma interina des del període electoral del mes de març fins a finals d'aquest juny. A partir de l'1 de juliol, Laporta, que aquests mesos ha actuat com a president electe, prendrà possessió i iniciarà el seu segon mandat consecutiu. I entre els assumptes que haurà d'atendre amb certa urgència, hi ha el pressupost i el finançament de les obres del Camp Nou.
33 coses que potser no sabies de la Sagrada Família
De la Sagrada Família, que aquests dies és protagonista perquè el Papa hi commemorarà el dia 10 el centenari de la mort d'Antoni Gaudí, se n'han escrit molts llibres. Gairebé tot se sap o està estudiat, però hi ha algunes curiositats que potser no tothom coneix del gran temple que ara s'ha convertit en la imatge més emblemàtica de Barcelona. N'hem seleccionat 33, número simbòlic que apareix al quadrat màgic de la façana de la Passió en la qual, fent una mica de trampa, tots els nombres de la graella, de qualsevol fila, columna i diagonal, sumen 33, que és la suposada edat de Crist quan va morir.
"No, no tenim vertigen": dues dècades penjant d’un somni anomenat Sagrada Família
“Ens sentim molt afortunats de treballar aquí. La Sagrada Família és una icona i un somni per a qualsevol ofici relacionat amb la construcció. Però també és una gran responsabilitat, no només per la història i el simbolisme de l’edifici, sinó també per tota la gent que tenim sota els nostres peus cada dia”. Aquestes són les paraules de Joan Montoya, un dels tres gruistes encarregats de donar forma a la Sagrada Família. Fa gairebé dues dècades que tots tres treballen braç a braç per poder acabar com més aviat millor una de les obres arquitectòniques més esperades del segle. “La veritat és que és un privilegi treballar en aquesta obra i, com a gruistes, poder portar grues d’aquesta capacitat i treballar a tanta alçada”, reconeix José Encina. Juntament amb Rufino Galán conformen un equip que ha vist gairebé la Sagrada Família en totes les formes possibles. Han compartit anècdotes, reptes i sobretot maniobres. Moltes maniobres. La gran majoria mil·limètriques, on es necessita
Beirut entoma el cansament d'una guerra interminable
Quaranta-quatre anys després de l'inici de la invasió israeliana del Líban, el 6 de juny del 1982, que va desembocar en el setge de la capital, Beirut s'enfronta a una sensació cada vegada més estesa: el cansament. No el d'una guerra concreta, sinó el d'una ciutat que fa més de quatre dècades que viu entre conflictes intermitents, reconstruccions incompletes i crisis que mai no acaben de tancar-se.