Sitio webP 20-21 FUGA D'EMPRESES 80 de les I00 grans firmes catalanes van mantenir la seu Les vint companyies que van canviar de domicili suposen el 42% de la facturació total del rànquing Quasi tot el sector financer va moure la seu, mentre que cap grup d'alimentació ho va fer ara.cat P16-17 DILLUNS 8 D'OCTUBRE DEL 2018 NUMERO 2846 1,50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PERAIS SUBSCRIPTORS DE PAPER SUBSCRIPCIONS ARACAT VID R La Colla Vella de Valls triomfa al Concurs de Castells Els vallencs acaben amb l'hegemonia dels Castellers de Vilafranca a la cita de Tarragona PowerLift LA SOLUCIÓ FACILIECONOMICA PER PUJARI BAIXAR ESCALES PPi Csja parlen de fer coalició de govern Casado reclama la gestió estatal de les presons i Rivera ampliar el155 P 14-15 P32-34 Les multes per incivisme han baixat FUTBOL amb el govern Colau Els sindicats policials diuen que es crea sensació de permissivitat UN EMPAT QUE FA PERDRE EL LIDERATAL BARÇA Truca'ns ara! Telèfon gratuit 900 908 103
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
MG GO!: sembla un Mini, però no ho és
El Festival de Goodwood és una de les cites més importants del món del motor. Aquest any la marca MG –d’origen britànic, però controlada pel gegant xinès SAIC– hi ha volgut presentar el seu nou prototip de vehicle urbà elèctric, anomenat GO!, que ha de ser una realitat comercial que circuli a les carreteres europees a partir de l’any vinent.
De fit a fit
L’assistent de Shakira, de quatre grapes
En el procés de La revuelta per tancar la temporada, dimecres al vespre connectaven per videotrucada amb Shakira. Una entrevista típicament promocional per anunciar els concerts de setembre i octubre a Madrid. Una conversa absolutament anodina i intranscendent per poder dir que has tingut la cantant al programa. Shakira era a Boston, en plena gira i pendent de l’actuació a la final del Mundial. Connectava des d’un saló elegant, decorada amb la típica fredor i impersonalitat d’un hotel de luxe o d’un apartament per a gent adinerada. David Broncano, tot i el seu to desimbolt, procurava aparentar certa normalitat eliminant qualsevol transcendència al moment. Amb tot, se li notava la prudència que solen exigir les grans estrelles internacionals, on tot ha de ser summament educat i s’ha d’insinuar una actitud més aviat reverencial. El presentador va seguir tots els protocols de l’elogi, el reconeixement a la tasca artística de la cantant i la menció dels concerts, amb les hipèrboles justes. Sh
El "genocidi cultural" de Palestina, a debat en una cimera internacional a Madrid
"Qualsevol genocidi implica també un genocidi cultural". Amb aquesta premissa al cap, Madrid acollirà la setmana que ve una cimera centrada en la "reconstrucció cultural" de Palestina. Trenta delegacions ministerials i d'organismes com la Unesco i la Lliga Àrab es reuniran els dies 15 i 16 de juliol a la capital espanyola per abordar les conseqüències de "l'intent de destrucció" perpetrat per Israel i buscaran fórmules per contribuir a la supervivència del patrimoni, de les institucions culturals i dels artistes palestins amenaçats pel conflicte. El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, amfitrió i impulsor d'aquesta conferència ministerial, juntament amb les autoritats palestines, ha subratllat que l'objectiu és "crear una aliança" internacional que posi en marxa "instruments concrets", tant "polítics" com "financers", "de suport a la cultura palestina", seguint el model creat per a la reconstrucció d'Ucraïna.
Més que nostàlgia: la Filmoteca connecta 50 anys de dones cineastes i lluita col·lectiva
Entre el 27 i el 30 de maig de 1976, el paranimf de la Universitat de Barcelona va aplegar més de tres mil dones que van abarrotar un espai on avui la legislació vigent assenyala un aforament màxim permès de quatre-centes persones. L’èxit de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona va ser aclaparador. Les dones venien d'una dictadura que les havia relegat i aspiraven a molts canvis. A més, hi van anar de bracet amb els sectors socials i polítics més diversos. Cinquanta anys després d'aquella fita, la Filmoteca de Catalunya no s'ha volgut limitar a fer un exercici de nostàlgia històrica, sinó que proposa un diàleg entre generacions i una inspiració per imaginar futurs. L'exposició Feminismes fílmics 1976-2026, comissariada per Alexandra Laudo, amb l'assessorament d’Anna Solà i Marta Selva i el muntatge cinematogràfic de Pilar Monsell, demostra com la càmera pot enderrocar murs i inspirar nous futurs. Es pot visitar fins al 29 de novembre.