Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
P 20-21
FUGA D'EMPRESES
80 de les I00 grans
firmes catalanes van
mantenir la seu
Les vint companyies que van
canviar de domicili suposen el 42%
de la facturació total del rànquing
Quasi tot el sector financer va
moure la seu, mentre que cap
grup d'alimentació ho va fer
ara.cat
P16-17
DILLUNS
8 D'OCTUBRE DEL 2018
NUMERO 2846
1,50 EUROS
FINS A UN 30% D'ESTALVI
PERAIS SUBSCRIPTORS
DE PAPER
SUBSCRIPCIONS ARACAT
VID R
La Colla Vella de Valls triomfa al Concurs de Castells
Els vallencs acaben amb l'hegemonia dels Castellers de Vilafranca a la cita de Tarragona
PowerLift
LA SOLUCIÓ FACILIECONOMICA
PER PUJARI BAIXAR ESCALES
PPi Csja parlen de fer coalició de govern
Casado reclama la gestió estatal de les presons i Rivera ampliar el155
P 14-15
P32-34
Les multes per
incivisme han baixat
FUTBOL
amb el govern Colau
Els sindicats policials diuen que
es crea sensació de permissivitat
UN EMPAT QUE
FA PERDRE EL
LIDERATAL
BARÇA
Truca'ns ara!
Telèfon gratuit 900 908 103

Noticias
  • El Girona cau de forma polèmica i absurda a Sant Sebastià
    Quan el Girona havia fet la part més important de la feina, que no era altra cosa que resistir gairebé 75 minuts amb un home menys per una expulsió polèmica a David López, ha rebut una galleda d’aigua gelada: Gazzaniga, que havia aturat un penal a la primera part, s’ha empassat un xut d’Astiazaran que no havia de comportar cap problema. Els gironins havien perdonat massa en els minuts previs, i marxen amb les mans buides en una nova oportunitat perduda per retallar posicions per entrar a la zona d'ascens directe.
  • Rússia està al darrere de les protestes dels joves a les ciutats europees?
    Des que va començar l’onada de disturbis juvenils a l’Europa Occidental, la sospita d’un atac híbrid rus ha planat sobre l’opinió pública. El desconcert per unes accions coordinades a través de canals expressament creats per a l’ocasió i l’absència de líders visibles han esperonat l’ombra d’una operació d’influència del govern de Vladímir Putin. La realitat, però, és que és impossible atribuir a Rússia l’origen de les protestes. El que sí que s’ha demostrat és que Moscou ha amplificat els aldarulls i ha mirat de presentar-los com la reacció social al militarisme d’unes elits comunitàries entregades a Ucraïna. Un enfocament molt convenient a les portes d’un cicle electoral que podria catapultar els partits europeus més contraris al suport a Kíiv.
  • Desplegament policial "de màxims" a Barcelona per una triple convocatòria Blocus
  • El Gran Germà Eduardo Inda et vigila
    Si amb la notícia que Ok Diario havia pagat 242.000 euros per la defensa de Koldo García no n'hi hagués prou per fer arquejar les celles més amunt de l’oval de la cara, de pura exclamació, s'hi suma una circumstància que converteix l’afer en més llardós. Resulta que el director d’Eldiario.es, Ignacio Escolar, es va reunir amb l’advocada de García, Leticia de la Hoz, que és qui va cobrar les factures per part del digital d’Eduardo Inda. La més sucosa, oh casualitat, coincidia amb la data en què el mitjà va entrevistar-lo perquè estirés la flassada i exposés les misèries del PSOE. En acabat d'aquella trobada, un home corpulent va abordar Escolar per dir-li que li havia estat fent fotografies per ordres del director d’Ok Diario. Pocs minuts després, li vibrava el mòbil. Era Inda, amb un missatge tan breu com inquietant: “Ho, ho”. Una estona més tard, apareixien publicades les fotos i es deia que Eldiario.es estava fabricant una bola i havien “falsejat els conceptes” de les fac
  • Bones interpretacions en un Flaix de Tardor una mica decebedor
    Amb els Jocs Olímpics del 1992, Barcelona va guanyar una repercussió mundial que la va convertir en un destí turístic celebrat per uns quants i condemnat per uns altres quants. Però, a més a més, va perdre el que havia estat una celebració cultural durant quatre anys d’altíssim nivell internacional gràcies als Festivals de Tardor que va dirigir Mario Gas i el Festival Olímpic de les Arts. Des d’aleshores, Barcelona aixecava el teló sense un relleu especial més enllà de les més o menys encisadores propostes del teatre públic i privat.