Sitio webP 20-21 FUGA D'EMPRESES 80 de les I00 grans firmes catalanes van mantenir la seu Les vint companyies que van canviar de domicili suposen el 42% de la facturació total del rànquing Quasi tot el sector financer va moure la seu, mentre que cap grup d'alimentació ho va fer ara.cat P16-17 DILLUNS 8 D'OCTUBRE DEL 2018 NUMERO 2846 1,50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PERAIS SUBSCRIPTORS DE PAPER SUBSCRIPCIONS ARACAT VID R La Colla Vella de Valls triomfa al Concurs de Castells Els vallencs acaben amb l'hegemonia dels Castellers de Vilafranca a la cita de Tarragona PowerLift LA SOLUCIÓ FACILIECONOMICA PER PUJARI BAIXAR ESCALES PPi Csja parlen de fer coalició de govern Casado reclama la gestió estatal de les presons i Rivera ampliar el155 P 14-15 P32-34 Les multes per incivisme han baixat FUTBOL amb el govern Colau Els sindicats policials diuen que es crea sensació de permissivitat UN EMPAT QUE FA PERDRE EL LIDERATAL BARÇA Truca'ns ara! Telèfon gratuit 900 908 103
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
El Suprem dels EUA frena l'intent de Trump de restringir el vot per correu a les legislatives
El Tribunal Suprem dels Estats Units ha bloquejat per ara l'intent del president Donald Trump de restringir el vot per correu de cara a les eleccions de mig mandat del novembre, cosa que permet als estats mantenir els procediments que han utilitzat fins ara per enviar i rebre les paperetes.
Caces de l'OTAN abaten un dron a l'espai aeri de Lituània
Caces de l'OTAN han abatut aquesta matinada dins l'espai aeri de Lituània un dron que havia estat llançat des de Bielorússia. L'aparell no tripulat ha fet disparar les alertes a la capital, Vilníus. Alhora a Polònia ha activat les seves forces aèries com a mesura preventiva després d'haver recuperar el que creu que és un dron rus al Bàltic.
Per què deixem de ser nosaltres mateixos al setembre?
Tornar de vacances no implica tan sols reprendre uns horaris, unes rutines o unes obligacions, sinó també recuperar una manera de vestir molt més seriosa, prudent i continguda. Durant les vacances ens hem permès dur camises hawaianes llampants, lluir vestits hippies ben amples, portar el banyador de pantaló curt durant tot el dia o anar amb biquini i pareo a comprar un gelat a la guingueta. A través de la roba experimentem una agradable sensació de llibertat i comoditat que difícilment gaudim durant la resta de l’any. Però, per què tot això s’acaba al setembre?
Un llibre per il·luminar la nit dels feminicidis
És possible que alguns lectors, en llegir el text de contraportada d’aquesta novel·la, pensin: un altre llibre sobre feminicidis? I encara més: una altra narradora testimoni que reflexiona sobre el dret moral d’escriure sobre el tema? Però és que n’hi ha prou amb seguir quatre notícies per topar amb l’evidència que els assassinats de dones –i, en concret, els que són comesos pels marits o companys sentimentals de les víctimes– no s’acaben mai. Com si fos impossible desprogramar certs cervells i extirpar-ne la convicció que aquella dona a qui diuen estimar amb bogeria és de la seva propietat i no pot fer res que ells no considerin adequat: posar-se certa roba, parlar amb altres homes, sortir a treballar cada dia... Semblen coses d’un altre món, o d’una altra època, però els arguments dels temps passats o de l’alteritat cultural no cal ni intentar treure’ls de l’armari. Tant hi fa el nivell sociocultural, el color de la pell o l’idioma dels assassins: la xacra és arreu. I ca
El jutge que va titllar el Procés de "cop d'estat encobert" frena ara el dret de vot de la ‘llei de nets’
El jutge del Tribunal Suprem que ha redactat la interlocutòria que bloqueja el dret a vot de milers d'espanyols que van aconseguir la nacionalitat acollint-se a la llei de memòria democràtica –fa seva la tesi al PP que la llei de nets és un “perill fundat, real i seriós” que pot “afectar greument l'objectivitat i transparència” de les eleccions– és un vell conegut de l'independentisme. És Antonio Narváez, que va ser magistrat del Tribunal Constitucional del 2014 al 2023 i, per tant, va tenir un paper destacat en els anys del Procés. El seu nom ressona a Catalunya perquè el febrer del 2021 es va apartar del debat dels recursos d'empara dels presos polítics contra la sentència de l'1-O. Va haver d'autoexcloure's després que els líders independentistes demanessin en bloc la seva recusació per unes paraules que havia pronunciat el novembre del 2017.