Sitio webP 20-21 FUGA D'EMPRESES 80 de les I00 grans firmes catalanes van mantenir la seu Les vint companyies que van canviar de domicili suposen el 42% de la facturació total del rànquing Quasi tot el sector financer va moure la seu, mentre que cap grup d'alimentació ho va fer ara.cat P16-17 DILLUNS 8 D'OCTUBRE DEL 2018 NUMERO 2846 1,50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PERAIS SUBSCRIPTORS DE PAPER SUBSCRIPCIONS ARACAT VID R La Colla Vella de Valls triomfa al Concurs de Castells Els vallencs acaben amb l'hegemonia dels Castellers de Vilafranca a la cita de Tarragona PowerLift LA SOLUCIÓ FACILIECONOMICA PER PUJARI BAIXAR ESCALES PPi Csja parlen de fer coalició de govern Casado reclama la gestió estatal de les presons i Rivera ampliar el155 P 14-15 P32-34 Les multes per incivisme han baixat FUTBOL amb el govern Colau Els sindicats policials diuen que es crea sensació de permissivitat UN EMPAT QUE FA PERDRE EL LIDERATAL BARÇA Truca'ns ara! Telèfon gratuit 900 908 103
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
A la contra
"No hi ha relació entre retallar dies de pesca i la sostenibilitat de les espècies"
La Comissió Europea vol aplicar una altra retallada dràstica, del 65%, dels dies que els pescadors catalans poden sortir a fer la mar: vol deixar només nou dies en tot el 2026. Tanmateix, la Generalitat i la Moncloa, que defensarà ampliar aquesta xifra en el Consell de Pesca de la UE que comença aquest dijous, es mostren crítics amb les restriccions i asseguren que la situació de les espècies pesqueres d’arrossegament és millor de la que indica Brussel·les. Com a argument, tant el Govern com l’executiu espanyol, utilitzen les dades científiques de l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (Icatmar). N’entrevistem una de les seves investigadores, Eve Galimany.
Les lliçons de Jean Paul Gaultier i Mango a la premsa
La mort del paper genera una curiositat morbosa. Recordo que fa quinze anys, quan vam decidir que posàvem un diari en marxa en plena crisi econòmica, la segona pregunta que ens queia a sobre, de manera inevitable, era “Per què en paper?” (la primera era, ho juro, “Esteu bojos?”). Ara que el The New Yorker ha fet 100 anys, és inevitable preguntar-se si una publicació tan lligada al format físic està preparat per resistir 100 anys més. I el mateix interrogant es pot abatre sobre The Economist (fundat el 1843). Les dues publicacions centenàries han orientat en els darrers temps el seu negoci a la captació de subscripcions digitals, però mantenen l’edició impresa com a mascaró de proa i, probablement, signe d’estatus. En realitat, altres negocis ja han inventat la solució. Una marca com Jean Paul Gaultier fa el 95% dels seus diners venent fragàncies i cosmètica al gran públic. Però ho pot fer perquè manté un nom en el món de l’alta costura, encara que només representi el 5% dels se
László Krasznahorkai carrega contra "els àngels sense ales com Elon Musk" al seu discurs del Nobel
El discurs d'acceptació del premi Nobel de literatura per part de László Krasznahorkai (Gyula, Hongria, 1954) ha estat una crida i una alerta. L'escriptor de títols com Tango satànic (Edicions del Cràter, 2025) i Melancolía de la resistencia (Acantilado, 2001) ha dit que cal estar atents "a aquests nous àngels sense ales", entre els quals ha citat el multimilionari Elon Musk. "Amb els seus plans demencials s'estan apoderant de l'espai i el temps" de les persones, ha alertat Krasznahorkai. La intenció de l'escriptor era dedicar el discurs a l'esperança, però s'ha vist obligat a canviar-lo davant l'evidència que "les reserves d'esperança s'havien esgotat totalment". Krasznahorkai ha utilitzat el terme nous àngels per referir-se a persones que "caminen entre nosaltres vestides amb roba de carrer i apareixen de forma inquietant aquí i allà, en tota mena de situacions de la nostra vida".
Cinc anys esperant cobrar la pensió d'orfandat
Fins a cinc anys ha hagut d'esperar una jove extutelada per la Generalitat per tenir al seu compte les mensualitats de la pensió d'orfandat que l'antiga DGAIA –actualment reconvertida en DGPPIA– guardava fins que arribés a la majoria d'edat. La jove té ara vint-i-tres anys i ha cobrat de cop 15.000 euros, però el seu no és l'únic cas de demores injustificades en aquest col·lectiu de nois.