Sitio webP 20-21 FUGA D'EMPRESES 80 de les I00 grans firmes catalanes van mantenir la seu Les vint companyies que van canviar de domicili suposen el 42% de la facturació total del rànquing Quasi tot el sector financer va moure la seu, mentre que cap grup d'alimentació ho va fer ara.cat P16-17 DILLUNS 8 D'OCTUBRE DEL 2018 NUMERO 2846 1,50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PERAIS SUBSCRIPTORS DE PAPER SUBSCRIPCIONS ARACAT VID R La Colla Vella de Valls triomfa al Concurs de Castells Els vallencs acaben amb l'hegemonia dels Castellers de Vilafranca a la cita de Tarragona PowerLift LA SOLUCIÓ FACILIECONOMICA PER PUJARI BAIXAR ESCALES PPi Csja parlen de fer coalició de govern Casado reclama la gestió estatal de les presons i Rivera ampliar el155 P 14-15 P32-34 Les multes per incivisme han baixat FUTBOL amb el govern Colau Els sindicats policials diuen que es crea sensació de permissivitat UN EMPAT QUE FA PERDRE EL LIDERATAL BARÇA Truca'ns ara! Telèfon gratuit 900 908 103
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Els pactes amb Catalunya que perillen si Sánchez convoca eleccions
Gabriel Rufián demanava aquest divendres "cap fred" a Pedro Sánchez a l'hora de decidir si prem el botó vermell per avançar les eleccions. El portaveu republicà ho deia perquè a l'esquerra del PSOE no hi ha "res per poder sumar" –l'espai de Sumar encara no ha triat cara visible ni tampoc ha negociat com serà la seva coalició–. Aquesta ha estat una de les obsessions de Rufián des de fa mesos, aglutinar les forces d'esquerres i sobiranistes d'arreu de l'Estat en un front ampli per intentar maximitzar el vot –una proposta que ha topat amb el rebuig frontal d'Oriol Junqueras–. Però més enllà de com es reconfiguri aquest espai, Rufián va obviar que si s'acaba la legislatura espanyola, també quedaran en paper mullat els principals pactes que ERC encara té per complir. Sense anar més lluny, no veuria la llum el nou model de finançament per a Catalunya, el pacte estrella que va portar ERC a investir Salvador Illa.
Bomba a bomba, veig la mort lenta de la meva ciutat
El matí del 4 d'agost, dues bombes guiades russes, de més de 450 quilos cadascuna, van impactar contra el bloc d'habitatges on vaig créixer, a Kramatorsk, a l'est d’Ucraïna. Vaig saber de l'atac a través de les xarxes socials. Anava passant vídeos fins que vaig reconèixer un edifici veí envoltat de flames. Després va començar la cerca frenètica de qualsevol informació que indiqués si casa meva també havia estat destruïda.
Un laboratori que treballa com un forn de pa: les pastilles Juanola celebren 120 anys
Envoltats d'una forta olor de regalèssia i equipats amb guants i còfia, uns operaris amassen uns blocs d'un color negre quitrà amb una elasticitat semblant a la d'una massa de pa. Els col·loquen sobre diverses safates per deixar-los assecar mentre, en una altra sala, les pastes que ja han completat el seu procés de repòs es van laminant i tallant en petites porcions per després ser envasades. La imatge, a cavall entre les escenes d'una fleca i les d'un laboratori farmacèutic, és el dia a dia dins la fàbrica de pastilles Juanola, ubicada a Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental). La mítica marca de pastilles per a la tos compleix 120 anys i ho fa preservant l'essència del seu producte, mentre que a la vegada s'obre a noves línies de negoci per reinventar-se de cara al futur.
70.000 desnonaments aturats en quatre anys: l'impacte d'una moratòria que torna a caure
El Congrés ha tombat els dos decrets d'habitatge del govern espanyol. Amb un decau la possibilitat que es posin en marxa els anomenats contractes de lloguer indefinits: es perden les pròrrogues automàtiques dels contractes que en alguns casos anirien acompanyades d'indemnitzacions als llogaters –si no es compleix amb la llei–. Amb l'altre decret decau una bateria de mesures, moltes de les quals socials, també en matèria d'habitatge. Són aquestes mesures les que han posat en alerta els moviments pel dret a l'habitatge. Entre altres coses, desapareix la moratòria d'alguns desnonaments a famílies vulnerables.
Ara tothom ho entén
Fa quatre mesos que l'Informe Fènix és al carrer i ha passat una cosa poc habitual en aquest país: ha canviat la conversa. No han canviat les dades –les dades ja hi eren– sinó la manera de mirar-les. Abans del maig, la frase "l'economia va bé" volia dir que el PIB creixia. Avui, quan algú ho diu, hi ha sempre algú altre que pregunta: "I el PIB per càpita?" Aquesta pregunta, tan senzilla, és el que l'informe ha aconseguit instal·lar al debat públic català. I només per això ja ha valgut la pena.