Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
P 20-21
FUGA D'EMPRESES
80 de les I00 grans
firmes catalanes van
mantenir la seu
Les vint companyies que van
canviar de domicili suposen el 42%
de la facturació total del rànquing
Quasi tot el sector financer va
moure la seu, mentre que cap
grup d'alimentació ho va fer
ara.cat
P16-17
DILLUNS
8 D'OCTUBRE DEL 2018
NUMERO 2846
1,50 EUROS
FINS A UN 30% D'ESTALVI
PERAIS SUBSCRIPTORS
DE PAPER
SUBSCRIPCIONS ARACAT
VID R
La Colla Vella de Valls triomfa al Concurs de Castells
Els vallencs acaben amb l'hegemonia dels Castellers de Vilafranca a la cita de Tarragona
PowerLift
LA SOLUCIÓ FACILIECONOMICA
PER PUJARI BAIXAR ESCALES
PPi Csja parlen de fer coalició de govern
Casado reclama la gestió estatal de les presons i Rivera ampliar el155
P 14-15
P32-34
Les multes per
incivisme han baixat
FUTBOL
amb el govern Colau
Els sindicats policials diuen que
es crea sensació de permissivitat
UN EMPAT QUE
FA PERDRE EL
LIDERATAL
BARÇA
Truca'ns ara!
Telèfon gratuit 900 908 103

Noticias
  • Pas històric a la Lliga F: La Quiniela ja és una realitat
    A partir d'aquesta setmana, la Lliga F s'inclourà en la Quiniela. Als partits de les categories masculines s'hi sumen quatre duels de la Primera Divisió femenina: Athletic Club-Badalona, Eibar-Espanyol, Alabès-València i el derbi entre el Reial Madrid i l'Atlètic de Madrid.
  • Una Mediterrània excepcionalment calenta: més risc de danes i aiguats a la tardor?
    En l'imaginari col·lectiu hi ha, des de fa temps, una relació pràcticament directa entre l'elevada temperatura que assoleix el mar durant l'estiu i la possibilitat d'aiguats torrencials durant la tardor. Aquest pensament, combinat amb l'experiència de la devastadora dana que va afectar el País Valencià la tardor del 2024, fa que no sigui estrany preguntar-se si aquest any podria repetir-se un episodi de pluges torrencials tan extraordinari.
  • La ferida del Girona comença a ser incurable
    Quan el Girona guanyava, el seu president, Delfí Geli, aprofitava per recordar que la virtut més gran de l’arribada dels actuals propietaris a l’entitat no eren les victòries en si, sinó el fet que a la ciutat la gent parlava de futbol i prou. L’ara president i abans futbolista sap el que es diu, perquè va viure en primera persona situacions vergonyoses. Èpoques en què els jugadors es tancaven al vestidor perquè no cobraven. Geli, llavors un marrec de 17 anys, veia com homes drets i fets no podien alimentar els seus fills o pagar la hipoteca.
  • "Dels 20 als 29 anys, la imatge que tenia de mi era la d'algú xocant contra un mur"
    El 2026 és de Victoria Luengo (Palma, 1990). Després del seu primer paper important amb Almodóvar (Amarga Navidad), va arribar l'estrena a Canes d'El ser querido, de Rodrigo Sorogoyen, on interpreta l'Emilia, una actriu filla d'un famós director (Javier Bardem), que torna a Espanya després de molts anys a Hollywood i li ofereix un paper en la seva nova pel·lícula. És un drama metacinematogràfic amb molts plecs morals que arriba als cinemes aquest dimecres 26 d'agost, poques setmanes abans de l'estrena a Sant Sebastià de Sants, el retrobament de Luengo amb Mikel Gurrea, que ja la va dirigir a Suro.
  • Per què els diaris tenen el deure de censurar
    De tant en tant esclata una polèmica perquè un articulista aireja que li han censurat un article, i anuncia que marxa del diari en qüestió entre acusacions de persecució i alertant que la llibertat d'expressió està en perill. L'últim exemple ha estat el del notari Juan José López Burniol a La Vanguardia. En aquests casos crec necessari fer pedagogia per explicar per què és una obligació dels diaris exercir la censura. Els mitjans tenen una línia editorial, que s'expressa a través dels editorials, i després tenen una línia editorial ampliada que dibuixa un marc que comprèn tot el que és publicable en aquell diari. La premissa és molt clara: un mitjà no té per què coincidir amb l'opinió dels seus articulistes, però sí que té una responsabilitat social davant la societat i, per tant, ha de decidir de quines idees vol fer ser altaveu i de quines no.