Sitio webP 20-21 FUGA D'EMPRESES 80 de les I00 grans firmes catalanes van mantenir la seu Les vint companyies que van canviar de domicili suposen el 42% de la facturació total del rànquing Quasi tot el sector financer va moure la seu, mentre que cap grup d'alimentació ho va fer ara.cat P16-17 DILLUNS 8 D'OCTUBRE DEL 2018 NUMERO 2846 1,50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PERAIS SUBSCRIPTORS DE PAPER SUBSCRIPCIONS ARACAT VID R La Colla Vella de Valls triomfa al Concurs de Castells Els vallencs acaben amb l'hegemonia dels Castellers de Vilafranca a la cita de Tarragona PowerLift LA SOLUCIÓ FACILIECONOMICA PER PUJARI BAIXAR ESCALES PPi Csja parlen de fer coalició de govern Casado reclama la gestió estatal de les presons i Rivera ampliar el155 P 14-15 P32-34 Les multes per incivisme han baixat FUTBOL amb el govern Colau Els sindicats policials diuen que es crea sensació de permissivitat UN EMPAT QUE FA PERDRE EL LIDERATAL BARÇA Truca'ns ara! Telèfon gratuit 900 908 103
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
El sacrifici artístic del pintor Fortuny (1938)
De l’article –traducció pròpia–del crític d’art Ricardo Gutiérrez Abascal, ‘Juan de la Encina’ (Bilbao, 1883 - Ciutat de Mèxic, 1963), publicat en plena guerra a La Vanguardia (11-VI-1938) i motivat pel centenari del naixement del pintor Marià Fortuny (Reus, 1838 - Roma, 1874). La setmana passada es va exposar a la galeria Lab-Art, de Barcelona, l’àlbum complet, fins ara inèdit, d’aquarel·les de Fortuny pintades probablement entre el 1870 i el 1874. El quadern va ser descobert fa poc pel galerista i historiador José de la Mano. L’autor d’aquesta peça, Gutiérrez Abascal, era a Barcelona el 1938 quan el govern de Mèxic el va convidar a donar classes allí, on va romandre exiliat des que els franquistes van guanyar la guerra espanyola.
Trump torna a jugar la carta de l'ultimàtum per intentar desencallar les converses amb l'Iran
El president estatunidenc, Donald Trump, ha dit aquest dimarts que dona "dos o tres dies" als iranians per arribar a un acord. A tot estirar, fins a "l'inici de la setmana que ve", ha explicat el republicà als periodistes mentre mostrava les obres del saló de ball de l'ala est de la Casa Blanca. Tot i que ahir dilluns va anunciar que suspenia un atac previst per a aquest dimarts davant del "progrés" de les negociacions, aquest mateix dimarts tornava a afirmar que potser cal tornar a bombardejar el país. "Potser hem de donar un altre cop a l'Iran, no n'estic segur", ha expressat, alhora que també ha tornat a insistir que els aiatol·làs estan "suplicant" tancar un acord.
El cas Andic i la imatge del dia
La detenció de Jonathan Andic, acusat de la mort del seu pare, va captar dimarts al matí l’atenció de les televisions, sobretot a partir del moment que arribava als jutjats de Martorell. Amb permís, esclar, de la notícia per la imputació de Zapatero: els mitjans espanyols n’anaven plens fent monogràfics molt exhaustius en directe, sense gaire temps per informar de res més. Sara Loscos, al Tot es mou, parlava de “la imatge del dia i més enllà”. Sens dubte, ho era. La van utilitzar tots els informatius, especificant que el detingut estava emmanillat i, en alguns casos, repetint l’escena en diverses ocasions. A Informativos Telecinco van reproduir fins a sis vegades el recorregut de l’acusat acompanyat pels mossos entrant i sortint dels jutjats. Especificaven que Andic estava “cabizbajo y esposado”, per emfasitzar la imatge. La instantània també servia per il·lustrar la notícia a les pantalles dels platós i referenciar la notícia. L’estatus social del detingut en aquest context era
Esther Vera, directora de l’ARA, Premi Nacional de Comunicació: "La veritat i l'honradesa en l'exercici del periodisme importen"
"No fem sermons, no fem propaganda, no fem activisme, no som l'oposició d'uns o altres. Som una organització independent dedicada a informar. Això ens obliga a explicar els fets tal com són, també quan incomoden", ha dit aquest vespre Esther Vera, directora de l'ARA, quan ha recollit el Premi Nacional de Comunicació de premsa. El jurat va atorgar el premi a Vera "per haver contribuït decisivament a consolidar el diari ARA com una de les capçaleres de referència del país". L'acte de lliurament dels guardons ha tingut lloc al Teatre Principal de Sabadell i ha estat conduït per Laura Fa i Lorena Vázquez, que han reivindicat que hi hagi més dones en posicions de poder i lideratge posant com a exemple el cas de Vera.
Nicolas Winding Refn: “Morir-me va ser molt interessant”
En una edició del Festival de Canes en què, tot i els rumors, finalment no hem tingut una nova pel·lícula de Lars von Trier, la quota de cinema extrem que treu de polleguera bona part de la premsa ha quedat ben coberta per un altre director danès que sol provocar tanta indignació com entusiasme: Nicolas Winding Refn ha presentat fora de competició la magnífica Her private hell, un pas més en el camí que l’allunya cada vegada més del cinema narratiu convencional i de tornar a dirigir un altre Drive. La pel·lícula és un salt sense paracaigudes que porta a l’extrem l’aproximació estètica al conte de terror de l’anterior The neon demon, amb una trama encara més prima i interpretacions entre hieràtiques i operístiques. Després de veure la que segurament serà una de les pel·lícules més radicals del festival, s’entén millor per què Thierry Frémaux no es va veure amb cor de programar-la en la competició oficial.