P 20-21 FUGA D'EMPRESES 80 de les I00 grans firmes catalanes van mantenir la seu Les vint companyies que van canviar de domicili suposen el 42% de la facturació total del rànquing Quasi tot el sector financer va moure la seu, mentre que cap grup d'alimentació ho va fer ara.cat P16-17 DILLUNS 8 D'OCTUBRE DEL 2018 NUMERO 2846 1,50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PERAIS SUBSCRIPTORS DE PAPER SUBSCRIPCIONS ARACAT VID R La Colla Vella de Valls triomfa al Concurs de Castells Els vallencs acaben amb l'hegemonia dels Castellers de Vilafranca a la cita de Tarragona PowerLift LA SOLUCIÓ FACILIECONOMICA PER PUJARI BAIXAR ESCALES PPi Csja parlen de fer coalició de govern Casado reclama la gestió estatal de les presons i Rivera ampliar el155 P 14-15 P32-34 Les multes per incivisme han baixat FUTBOL amb el govern Colau Els sindicats policials diuen que es crea sensació de permissivitat UN EMPAT QUE FA PERDRE EL LIDERATAL BARÇA Truca'ns ara! Telèfon gratuit 900 908 103
Día anterior Día siguiente 


Recognized text:
Noticias
L'esquerra, els sindicats i l'habitatge
Aquesta vegada hem tingut un Primer de Maig més representatiu comparat amb alguns dels anys precedents. En els actes convocats pels sindicats s’ha tocat molt la fibra sensible, en unes mobilitzacions que responen a una determinada situació política i social i que contenen un missatge clar. La celebració principal es va fer a Màlaga per diverses raons, començant pel fet que Andalusia vota el proper 17 de maig. La convocatòria ha permès veure una imatge de certa unitat de l’esquerra que ja sabem que no existeix en termes polítics. No obstant això, ha quedat clar que sí que hi ha punts de coincidència essencials, susceptibles de convertir-se en idees motor de futures iniciatives, sobretot a mesura que s'acostin més les eleccions generals. Que Maria Jesús Montero i Yolanda Díaz coincidissin en la manifestació de Màlaga no redueix les seves diferències, però sí que reflecteix un comú denominador sobre qüestions clau.
A la contra
La fi definitiva de Convergència?
Quan Jordi Pujol va crear CDC el 1974 no estava fundant només un partit, sinó que també estava articulant tot un sector social, caricaturitzat pels seus adversaris en la figura del botiguer, però que abraçava des de classes mitjanes i menestrals fins a petits empresaris i autònoms, passant per pagesos i treballadors qualificats. Pujol també va dotar Convergència, i per extensió CiU, d'una identitat política que pivotava sobre dos punts clau: el compromís insubornable amb Catalunya, d'una banda, i una certa ductilitat ideològica i preferència pel pacte, per l'altra. Aquest espai va evolucionar des d'un nacionalisme pragmàtic, partidari del peix al cove, fins a l'independentisme amb Artur Mas i Carles Puigdemont. Però s'ha mantingut, en les seves coordenades principals, agrupat al voltant de Junts. Aquest espai polític és el que ara està en perill amb la irrupció d'Aliança Catalana, que representa, des de l'extrema dreta, una esmena a la totalitat a l'ADN pujolista.
De fit a fit
Ara que no s'ofengui ningú
Sitio web