Sitio webP 20-21 FUGA D'EMPRESES 80 de les I00 grans firmes catalanes van mantenir la seu Les vint companyies que van canviar de domicili suposen el 42% de la facturació total del rànquing Quasi tot el sector financer va moure la seu, mentre que cap grup d'alimentació ho va fer ara.cat P16-17 DILLUNS 8 D'OCTUBRE DEL 2018 NUMERO 2846 1,50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PERAIS SUBSCRIPTORS DE PAPER SUBSCRIPCIONS ARACAT VID R La Colla Vella de Valls triomfa al Concurs de Castells Els vallencs acaben amb l'hegemonia dels Castellers de Vilafranca a la cita de Tarragona PowerLift LA SOLUCIÓ FACILIECONOMICA PER PUJARI BAIXAR ESCALES PPi Csja parlen de fer coalició de govern Casado reclama la gestió estatal de les presons i Rivera ampliar el155 P 14-15 P32-34 Les multes per incivisme han baixat FUTBOL amb el govern Colau Els sindicats policials diuen que es crea sensació de permissivitat UN EMPAT QUE FA PERDRE EL LIDERATAL BARÇA Truca'ns ara! Telèfon gratuit 900 908 103
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Signes d’un altre temps
Enguany, el programa Signes dels temps de TV3 celebra els quaranta anys d’emissió. S’emet els diumenges al matí i aprofundeix en l’actualitat social i pastoral de l’Església catòlica. El títol fa referència a una expressió del Concili Vaticà II sobre el deure de l’Església d’estar atenta als canvis i les evolucions de la societat. Potser estaria bé que també fos TV3 qui estigués atenta a l’evolució de la graella, perquè, valgui la redundància, aquesta franja ha quedat una mica deixada de la mà de Déu. Cal dir que Signes dels temps és formalment correcte amb Montserrat Esteve al capdavant. Hi ha un cert esforç per donar-li una pàtina de connexió amb la realitat social. Els continguts s’ajusten a l’objectiu del programa, i està fet amb cura i professionalitat. Cal destacar la feina de postproducció per donar-li una relativa modernitat visual. Segur que satisfà les expectatives de la Conferència Episcopal, però aquesta centralitat del catolicisme i un enfocament amb un est
Dimiteix el responsable de les escoles concertades i privades del Govern
Nou canvi a l'estructura del departament d'Educació. El fins ara director general de Centres Concertats i Privats de la Generalitat, Xavier Güell, ha presentat la seva dimissió, tal com ha avançat l'agència Efe i ha confirmat l'ARA. Fonts del departament d'Educació apunten que Güell ha pres aquesta decisió "per motius personals". La renúncia arriba tres setmanes després que el Govern pactés 390 milions d'euros per abordar "l'infrafinançament històric" de l'escola concertada.
Graven com les balenes s'ajuden entre elles en el moment del part
Al principi, els investigadors de les embarcacions no entenien què veien entre les onades. Un grup d’onze catxalots s’agrupava a la superfície, estranyament immòbil i fent immersions poc profundes de tant en tant. Al cap d’aproximadament una hora, els animals semblaven començar a sacsejar-se amb força, i una taca de sang va tenyir l’aigua de vermell. Els investigadors van patir per si hi havia problemes, potser un atac de tauró. Però era una altra cosa. De sobte, una dotzena balena molt més petita va aparèixer, alçada fins a la superfície pels altres catxalots perquè pogués respirar. L'escena, analitzada en dos estudis publicats a les revistes Science i Scientific Reports, aporta la prova més recent dins d’un conjunt d’investigacions que indiquen que els humans no són l’única espècie en què les mares reben algun tipus d’ajuda durant i després del part.
L’escalada bèl·lica dispara el preu del petroli
L'escalada bèl·lica a l'Orient Mitjà, amb l'entrada dels houthis al conflicte, ha disparat aquest dilluns el preu del petroli, que ha tocat màxims des de l'inici de la guerra. Durant el dia el preu del barril de Brent ha superat els 115 dòlars, tot i que després ha baixat una mica i a la tarda se situava al voltant dels 112 dòlars el barril.
L'espectre autista afecta més els homes que les dones? Busquen respostes als cromosomes
Per cada quatre nois diagnosticats amb el trastorn de l'espectre autista (TEA) hi ha una noia amb la condició reconeguda. Durant molts anys, la comunitat científica ha defensat que la diferència rau, principalment, en la infradetecció. D'una banda, perquè hi ha un biaix de gènere en els instruments d'avaluació estàndard –les eines que s'utilitzen o els símptomes que es descriuen com a típics estan basats en una òptica masculinitzada i són menys sensibles a les particularitats femenines–, i de l'altra perquè elles acostumen a emmascarar símptomes més subtils, fent que el seu cas passi desapercebut o que se'ls detecti amb retard o erròniament. Però ¿és possible que hi hagi mecanismes biològics específics que fins ara hagin passat desapercebuts?