Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
P 04-13
LEHMAN BROTHERS
El crac del segle
ara.cat
DISSABTE
15 DE SETEMBRE DEL 2018
NUMERO 2823
1.8o EUROS
EMPORTAT
EL 'CRIATURES
DECISIONS QUE FAN
CRÉINER LAFAMÍLIA
DOSSIER
Avui fa una dècada
de l'apocalipsi
econòmica que
ningu va
preveure
P 56-57
P 14-15
ESTILS
La UAB
rectifica
Rivera: no és
doctorand
ARRENCA
LA MILLOR
TEMPORADA
DE BOLETS
Els micòlegs no
JOSEP
RAMONEDA
filosof
La caiguda de Lehmain
Sánchez fa pública
la tesi i demostra
que no hiha plagi
Brothers anu
nciava el final
recorden un inici
d'un model de governança.
El pas de la democràcia
a l'autoritarisme,
iés inexorable?
tan excepcional

Noticias
  • A la contra
  • De fit a fit
  • “Encara queda molt per escriure sobre Caritat del Río"
    El 2020 una biografia en còmic de 14 pàgines sobre Caritat del Río va convertir Pep Brocal (Terrassa, 1967) en el primer guanyador del Premi ARA de Còmic. Uns anys després, el dibuixant reprèn i expandeix aquell projecte en forma de novel·la gràfica –publicada per Garbuix en català i castellà– per seguir indagant en els clarobscurs d'un dels personatges més misteriosos del segle XX, una espia al servei del comunisme que va manegar els fils de la història.
  • La ciència sap la quantitat exacta de xocolata que cal menjar per ser feliç
    La xocolata ens fa feliços. És popular, ho sap tothom i no és profecia. És ensumar-la o parlar-ne i el nostre estat anímic canvia. I és així perquè la ciència assegura que connecta amb unes molècules que fabriquem, les endorfines (les anomenades "hormones de la felicitat") i la serotonina, i aleshores generen una sensació de benestar, plaer i relaxació emocional.
  • La visita de la gratitud
    L’any 2001, Martin Seligman, professor de psicologia de la Universitat de Pensilvània, començava a notar la càrrega emocional de les dècades investigant la depressió i la malaltia mental. Sentia que aquell enfocament professional basat en intentar guarir el trauma l’estava imbuint d’una certa tristesa. Això el va fer reflexionar sobre les teràpies psicològiques, sovint tan centrades a reparar el mal que s’obliden d’injectar-nos una bona dosi d’optimisme que ens faci afrontar la vida amb més il·lusió i alegria. Seligman acabava de ser elegit president de l’Associació Americana de Psicologia i va obrir camí en una nova direcció: l’anomenada psicologia positiva. Volia estudiar, científicament, quins són els mecanismes que ens fan sentir que la vida val la pena. No pretenia construir cap teoria abstracta sinó establir conductes eficaces que es poguessin testar i mesurar. L’any 2005, Seligman i el seu equip d’investigació van reclutar quatre-cents onze voluntaris i els van dividir