Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
P 04-13
LEHMAN BROTHERS
El crac del segle
ara.cat
DISSABTE
15 DE SETEMBRE DEL 2018
NUMERO 2823
1.8o EUROS
EMPORTAT
EL 'CRIATURES
DECISIONS QUE FAN
CRÉINER LAFAMÍLIA
DOSSIER
Avui fa una dècada
de l'apocalipsi
econòmica que
ningu va
preveure
P 56-57
P 14-15
ESTILS
La UAB
rectifica
Rivera: no és
doctorand
ARRENCA
LA MILLOR
TEMPORADA
DE BOLETS
Els micòlegs no
JOSEP
RAMONEDA
filosof
La caiguda de Lehmain
Sánchez fa pública
la tesi i demostra
que no hiha plagi
Brothers anu
nciava el final
recorden un inici
d'un model de governança.
El pas de la democràcia
a l'autoritarisme,
iés inexorable?
tan excepcional

Noticias
  • El referent gastronòmic de la Cerdanya mira al futur amb força i talent
    L’Àlex i en Pau són dos amics i antics companys de l’Escola Joviat, amb un bagatge gastronòmic compartit tant en l’àmbit professional com en el personal. Un dia, a la Barceloneta, van decidir muntar un negoci plegats. El lloc escollit va ser Llívia, i aquesta és la petita història del naixement del restaurant Trumfes. D’això ja fa disset anys.
  • Brussel·les pot prohibir que els menors de 13 anys accedeixin a les xarxes socials?
    Brussel·les vol protegir els menors de l'exposició excessiva a les xarxes socials. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha anunciat aquest dimecres que es prohibirà l'accés a aquestes plataformes als menors de 13 anys i que se'n limitarà l'ús als menors de 15. Segons ha avançat durant el discurs de l'estat de la Unió a Estrasburg, l'executiu comunitari proposarà que els menors de 13 anys no puguin accedir "a cap xarxa social" i que fins als 15 anys només puguin tenir comptes amb funcions limitades, si tenen l'autorització dels pares, i amb un límit de temps d'una hora al dia.
  • "Em sento com un iogurt caducat"
    El recorregut literari sòlid, versàtil i ple d'encerts de Ramon Solsona (Barcelona, 1950) ha estat reconegut enguany amb el 30è premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català, que se celebrarà al passeig Lluís Companys de Barcelona del 18 al 27 de setembre. L'autor de Les hores detingudes (Quaderns Crema, 1993), L'home de la maleta (Proa, 2011) i Allò que va passar a Cardós (Proa, 2016) recollirà el guardó i farà balanç de la seva vida creativa en un dels actes centrals de la fira i festival literari el 23 de setembre, a les 19 h.
  • Encara fa il·lusió rebre una copa o una medalla
    Per molt que avui tot sigui digital, per molt que el joc, l’entreteniment i les competicions hagin conquerit terreny online, continua fent la mateixa il·lusió rebre un guardó o reconeixement en format físic. Això no passa de moda. Una copa, una medalla, una placa, un trofeu de guanyador, segon, tercer, quart classificat o, en la majoria dels casos, de participant. Aquell tòpic immortal “l’important és participar” continua vigent i en funcionament. I per donar-ne fe existeix el món fascinant dels trofeus. I Laudo’s n’és una absoluta referència. Enguany compleixen el seu cinquantenari i el viuen amb total plenitud.
  • Germans amb una gran diferència d’edat: com construir la relació?
    L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana deixar passar almenys tres anys entre un embaràs i un altre per afavorir la recuperació física i emocional de la dona entre ambdues gestacions, i diversos estudis científics afirmen que la diferència d’edat idònia entre germans seria d’entre 1 i 4 anys. Tot i això, ja se sap: una cosa és la teoria i una altra de ben diferent, la pràctica. Que els hi diguin sinó a la Laura i el Joan, una família enllaçada on ell aportava una filla, l’Emma, la qual al gener, amb 13 anys, va convertir-se en germana gran de la primera criatura en comú de la parella, l’Agnès. La diferència d’edat, però, no va ser el principal maldecap d’ambdós progenitors a l’hora de plantejar-se ampliar la família, i és que, per a la Laura, la preocupació era “pensar que l’Emma havia crescut fins aleshores com a filla única i desconèixer si tenir germans realment li podria fer il·lusió”. Al Joan, en canvi, l'amoïnava desconèixer quina seria la reacció