Sitio web11 DE SETEMBRE DEL 2018 DIADA NACIONAL DE CATALUNYA ara.cat DIMARTS I DE SETEMBRE DEL 2018 NUMERO 2819 130 EUROS SUPLEMENT ESPECIAL DIADA VIDES MALGRAT TOT ESTHER directora La Diada no arriba en un ambient democràticament sa sinó al'espera d'un judici que condiciona la situació
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Lleó XIV és el nou papa: "Pau, diàleg i bastir ponts"
Passaven pocs minuts de les sis de la tarda quan, a través de la xemeneia col·locada sobre la teulada de la Capella Sixtina, a pocs metres de la cúpula de la basílica de Sant Pere, un fum blanc es va elevar al cel del Vaticà. Fumata blanca!
Un lleó per protegir el ramat
“O Dio! La Chiesa romana in mani dei catalani!”, va dir un cardenal al saber que Roderic de Borja havia estat nomenat papa, al segle XV. Un estupor similar va recórrer la plaça de Sant Pere quan es va saber que un nord-americà seuria, per primer cop, a la cadira de Sant Pere. Però la decisió del conclave és clarament continuista.
Qui va ser Lleó XIII, el papa amb mirada social que ha inspirat Prevost
El nom amb què cada nou papa vol ser conegut diu molt de la personalitat i el tarannà que vol imprimir al seu pontificat. Què hi ha, doncs, rere la tria del nom de Lleó XIV? Lleó XIII (1878-1903) va ser un papa renovador, el primer a fer una encíclica social, la Rerum novarum, amb la qual va buscar una "tercera via" entre el socialisme revolucionari i el liberalisme dur. Donava suport així al fet que els treballadors poguessin sindicar-se, alhora que refermava l’aval a la propietat privada. El seu papat donaria peu, en el terreny polític, a la democràcia cristiana a Europa. La tria del nou papa, doncs, fa una picada d’ullet a una històrica mirada social en un moment en què a l'Església hi havia també una tensió reaccionària. A Catalunya és recordat perquè va ser el pontífex que el 1881 va fer de la Moreneta la patrona de Catalunya.
Barcelona, epicentre de la ciberseguretat
L’imparable procés de digitalització d’empreses i indústries, que ha provocat un augment en els seus nivells de competitivitat i modernització, comporta un elevat factor de vulnerabilitat dels seus sistemes informàtics, cada vegada més interconnectats. Els últims anys s’ha registrat un augment de les agressions cibernètiques que van des d’atacs en els quals se segresta informació fins als que es duen a terme per controlar els dispositius, passant pels que utilitzen la intel·ligència artificial per suplantar la identitat.
'Habemus papam'
Dijous a la tarda es notava que algun rum-rum intern havia fet que les diferents cadenes de televisió estiguessin previngudes per la fumata blanca. A La 1 emetien la telenovel·la La promesa amb un requadre lateral fix ensenyant la xemeneia amb les gavines que l’han custodiat tots aquests dies. Just abans que emanés el fum, tallaven abruptament la sèrie per anar a publicitat. Quan tornaven dels anuncis ja ens ensenyaven la boira blanca sobre la teulada i les enviades especials de la cadena ho comunicaven a l’audiència: “Habemus papam!” A TV3, La selva estava fent tertúlia sobre aquesta qüestió i la fumera va ser oportuníssima. Però Xavier Grasset va haver de tancar la parada ràpidament per donar pas als serveis informatius. Xavi Coral semblava haver-se quedat de guàrdia després del TN per donar la notícia. A Telecinco anunciaven: “Posible fumata blanca inminente”, anticipant-se a qualsevol senyal de la xemeneia. De fet, altres cadenes privades com Cuatro i La Sexta van anar a publicitat m