Sitio web11 DE SETEMBRE DEL 2018 DIADA NACIONAL DE CATALUNYA ara.cat DIMARTS I DE SETEMBRE DEL 2018 NUMERO 2819 130 EUROS SUPLEMENT ESPECIAL DIADA VIDES MALGRAT TOT ESTHER directora La Diada no arriba en un ambient democràticament sa sinó al'espera d'un judici que condiciona la situació
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Trump a Maduro: "Si vol fer-se el dur, serà l'últim cop"
El president dels Estats Units, Donald Trump, continua apujant el to contra Veneçuela. En resposta als periodistes, ha advertit aquest dilluns que el president veneçolà, Nicolás Maduro, seria "intel·ligent" si deixés el poder: "Si es fa el dur, serà l’última vegada". En la mateixa compareixença, Trump també ha amenaçat el seu homòleg colombià, Gustavo Petro, a qui ha advertit que "val més que vagi amb compte".
20 personatges de Nadal que ens hem inventat els catalans
Fer neules ja no és “feina de monges”: així s’ha recuperat la tradició mallorquina
Tisores, paper i molta paciència. El que durant dècades va ser una pràctica gairebé secreta, reservada als convents i a poques mans expertes, viu avui una autèntica revifada a Mallorca. Les neules calades, símbol de Nadal a les Illes, han sortit de les esglésies i han tornat al poble, amb tallers plens, noves generacions i una declaració oficial com a Bé d'Interès Cultural Immaterial.
Fugir de Barcelona quan et quedes embarassada
L’embaràs és una etapa molt important en la vida d’una dona. Es produeixen molts canvis a diferents nivells —físics, emocionals, socials, etc.— i, especialment, l’autocura pren rellevància. Hi ha aspectes d’aquesta atenció pel benestar personal que són a la mà de l’embarassada i del seu entorn més proper, però n’hi ha d’altres que, en molts casos, s’escapen del seu abast. És el cas dels efectes del canvi climàtic i la contaminació, especialment rellevants en contextos urbans, que poden afectar durant la gestació i la primera infància, i que cada dia preocupen més aquests col·lectius.
Ni boja tornava als meus vint anys
No tinc punyeteres ganes de tornar a tenir vint anys. Amb vint anys em mirava al mirall i no em veia. Només em fixava en tot allò del meu cos i de la meva personalitat que volia canviar. I malgrat que ja tenia la determinació que m’ha salvat el cul en tantes ocasions, no la tenia tan entrenada ni tan ben enfocada. Tampoc era igual de valenta que ara. I vivia moltíssimes més pors i inseguretats. Menys que als quinze, però una carretada més que ara. No tenia gaire clar què podia ser de mi a la vida, i encara em quedava per davant acabar de creure’m que allò que intuïa possible (dedicar-me al guió i provar d’escriure un llibre infantil algun dia) podia ser real.