Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous El Periódico de Catalunya(Català)
Heraldo de Aragon Next
Portada del periodico El Periódico de Catalunya(Castellano):
Newspaper website Sitio web




Recognized text: 
1,50RDELOE FULOHTE ,9S NSTOR
EDODONDELOADA TEL eaaet 30.6 www.grupozoRERIMANDEZ
GRUPO ZETA
el Periódico 11
PARA GENTE COMPROMETIDA
El Barça y el Madrid solo
se podrán ver en tele de pao
La nueva temporada solo
habrá una remota opción
de seguir gratis a los dos
grandes en la Copa
TEMA DEL DIA Páginas 2 a 5yeditorial
POLITIZACIÓN DE LA MEMORIA DELATAQUE TERRORISPNY1
El soberanismo afloja con
el boicot al Rey el 17-A
La ANC emula a Omnium y pide que no seuse ITorra y su Governhan lanzado hasta ahora
el recuerdo del atentado para atacar a Felipe VI mensajes de hostilidad a la visita del Monarca
RICARD G. VILANOVA, EN SIRIA
Reencuentro con
mis captores
yihadistas
PANORAMA
Páginas 10y 11
11 personas han
muerto por la ola de
calor en Catalunya
COSAS DE LA VIDA Páginas 24 y 25
mas veranO
El cuento de la criada
La serie funda un
símbolo feminista
Yemenís cavan tumbas
para los niños muertos
en el bombardeo.
Tumbas para 40 niños asesinados
Eloy de lalglesia
Un cineasta maldito
entre los malditos
Clamor internacional por el bombardeo saudí en Yemen PANORAMA Página 1.2

Noticias
  • Què passa amb els clàssics
    I si obliden el passat? En aquestes columnes sempre mhe mostrat a favor de les plataformes d'streaming', optimista amb el present i el futur del cine, preocupada pels canvis dhàbit de lespectador i contrària a les actituds conservadores sobre com fer, veure i programar cine. Com tots, dubto: Disminuirà la qualitat dels originals dalgunes plataformes davant de la seva obsessió per acumular títols? Es complirà la fantasia que alguns dels meus directors favorits puguin rodar en aquest context les pellícules que no van poder aixecar 'a lantiga'? Desapareixerà el que més minteressa, aquesta franja que queda entre les pellícules reclam (de directors consagrats) i els productes mediocres per fer fons? Arrasaran amb tot les guerres de lstreaming? Seguir leyendo....
  • 'Bacalao' del bo
    Seguir leyendo....
  • El PACMA, a les portes de l'arena del Congrés
    Van ser la gran sorpresa sense premi de les últimes generals. Els seus gairebé 285.000 vots, tot just mil quatre-cents menys que el PNB, es van quedar sense escó mentre que el partit basc en tenia cinc. Però ara el CIS anuncia que el PACMA podria entrar al Congrés amb dos escons, un per Barcelona i un altre per València, i adverteixen que si algú necessita els seus vots haurà davançar en labolició de les festes taurines.Seguir leyendo....
  • A través de les flames
    Jo mai havia sentit una missa com aquella. La volta de lesglésia escalabrada, les parets fumades i escantellades, els altars destruïts, absents, i aquell gran buit negre al fons, on hi va haver laltar major, el paviment invisible sota la pols de la runa, cap banc per seure.... Aquestes paraules van ser escrites en català. Publicades el 18 de desembre de 1909. Van brollar fàcils, del dolor, però els va costar veure la llum. Censura, retards... Eren temps complicats. Barcelona encara mostrava les ferides de la Setmana Tràgica, quan una multitud va ocupar els carrers en protesta per lenviament de reservistes a la Guerra de Melilla. La majoria, homes de mitjana edat, pares de família i pobres, prou pobres per no poder pagar el cànon de 6.000 rals que alliberava danar al front. La injustícia va ser lespoleta duna protesta violenta contra múltiples explotacions. Barcelona va cremar i, mesos després, el poe
  • La sang freda
    Anys després que esclatés la revolució doctubre, Josep Pla va viatjar a Rússia i va anar a trobar-se amb Andreu Nin. En una de les sobretaules, mentre parlaven de lesperit soviètic, Pla va observar: "Al nostre país, la sang freda només es veu al comerç". Míting a míting, Pablo Casado prova descalfar la campanya perquè només la calor mantindrà la tensió en els seus. No tant per atraure el vot daltres parts, sinó per evitar que se li escapin els menys convençuts. Davant la sang freda, emoció. A Casado, el primer president del Partit Popular a qui van votar els militants i després van collocar els compromissaris, li tocarà enfrontar-se a la pitjor pregunta a la qual es pot sotmetre algú amb poder: quin és el mínim electoral del partit? En això, Casado no està sol, segons les enquestes. A daltres els ronda l