Sitio web1,50RDELOE FULOHTE ,9S NSTOR EDODONDELOADA TEL eaaet 30.6 www.grupozoRERIMANDEZ GRUPO ZETA el Periódico 11 PARA GENTE COMPROMETIDA El Barça y el Madrid solo se podrán ver en tele de pao La nueva temporada solo habrá una remota opción de seguir gratis a los dos grandes en la Copa TEMA DEL DIA Páginas 2 a 5yeditorial POLITIZACIÓN DE LA MEMORIA DELATAQUE TERRORISPNY1 El soberanismo afloja con el boicot al Rey el 17-A La ANC emula a Omnium y pide que no seuse ITorra y su Governhan lanzado hasta ahora el recuerdo del atentado para atacar a Felipe VI mensajes de hostilidad a la visita del Monarca RICARD G. VILANOVA, EN SIRIA Reencuentro con mis captores yihadistas PANORAMA Páginas 10y 11 11 personas han muerto por la ola de calor en Catalunya COSAS DE LA VIDA Páginas 24 y 25 mas veranO El cuento de la criada La serie funda un símbolo feminista Yemenís cavan tumbas para los niños muertos en el bombardeo. Tumbas para 40 niños asesinados Eloy de lalglesia Un cineasta maldito entre los malditos Clamor internacional por el bombardeo saudí en Yemen PANORAMA Página 1.2
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
- L’ONU celebra la seva cimera anual amb la inflació disparada per la guerra de l’Iran
Els líders mundials es reuneixen aquesta setmana a Nova York per a l’Assemblea General anual de les Nacions Unides. És la primera "cimera" de l’ONU des que els Estats Units i Israel ataquessin per sorpresa l’Iran el 28 de febrer.Seguir leyendo.... - Merz carrega contra "els extremismes destructius"
Friedrich Merz sembla determinat a aferrar-se al poder i culpa de l’enfonsament del seu partit "als extremismes destructius" que, al seu parer, atempten contra l’ordre democràtic. Una definició que per al canceller alemany serveix per a la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD), l’empenta del qual ha degradat a extraparlamentari en un primer land a la Unió Cristianodemòcrata (CDU), el seu partit. Però també per a L’Esquerra, Die Linke, la formació guanyadora en els comicis per l’alcaldia de Berlín.Seguir leyendo.... - La Zohran Mamdani de Berlín
Estava clar que Berlín, una capital atípica, llançaria la seva pròpia resposta des de les urnes, davant l’auge ultradretà i l’erosió del centre polític. Ho va fer a través d’Elif Eralp, una dona de 45 anys, filla de refugiats polítics turcs i candidata de L’Esquerra, Die Linke. Els sondejos li pronosticaven un colze a colze en la lluita per l’alcaldia de Berlín davant la Unió Cristianodemòcrata (CDU) del canceller Friedrich Merz. Les urnes la van llançar al 25,7% dels vots, un ascens de 13 punts respecte als resultats de les anteriors eleccions regionals de la capital i ciutat estat. El partit del canceller va caure al 18,8%, gairebé 10 punts menys que llavors. La ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD) va escalar a 16,3%, un enlairament que semblava impensable per a una ciutat d’esperit progressista, però molt per sota del 28% que se li atribueix a escala nacional.Seguir leyendo.... - Meloni vol vetar el burca i limitar els estrangers a les aules
Primer van ser els mitjans de comunicació, purgats i modelats a cop de consignes oficialistes; després li va arribar el torn a la cultura, i ara la trinxera identitària es desplaça a les aules. L’últim envit de la primera ministra d’Itàlia, Giorgia Meloni, està llest per arribar al Consell de Ministres, segons ha anunciat ella mateixa: un nou paquet de mesures per prohibir per llei el vel integral burca i nicab a les escoles i fixar un límit estricte al nombre d’alumnes estrangers per classe. No és una primera vegada. La primera mesura compta amb precedents al Vell Continent a la qual cosa se suma que l’ús d’aquesta peça resulta pràcticament insignificant a les escoles italianes, mentre que la segona norma ja existeix a Itàlia sobre el paper des del 2010 i ha tingut greus dificultats en la seva aplicació. No obstant, el dens context polític amb l’ombra de les eleccions generals de l’any vinent ha desencadenat immediatament un encès debat polític a Itàlia.Seguir leyendo.... - Les pressions als electors van marcar les eleccions a Rússia
Els resultats oficials de les eleccions legislatives i regionals celebrades a Rússia resulten, sobre el paper, molt còmodes per a la dirigència del país i més en concret, per al seu president, Vladímir Putin. Una participació del 59,3% de l’electorat, la més elevada registrada en uns comicis des del 2011, i una còmoda majoria per a Rússia Unida, del 58% dels vots, que confereix a aquesta força política una majoria suficient per modificar la Carta Magna, empenyen el líder del Kremlin a sentir-se ratificat en la seva política de continuar la guerra d’Ucraïna. La premsa independent russa afirma que aquests números s’han obtingut, en infinitat de casos, gràcies als instruments de coacció dels quals disposa l’Estat per instar’ als ciutadans a acudir a les urnes, mentre denuncia les pressions a què s’han vist sotmeses els escassos candidats independents aliens a l’oposició sistèmica autoritzats a presentar la seva candidatura.Seguir leyendo....