Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico El Periódico de Catalunya(Castellano):
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
A 1,30OuED DEL 2018 BANOEL ODA TEL 825657www 0/vp0RN NDEz
GRUPO ZETA
el Periódico 13
PARA GENTE COMPROMETIDA
Las pensiones subirán con el IPC
Acuerdo en el Pacto de Toledo, que aún discrepa sobre la revalorización en tiempos de crisis PANORAMA Páginas 24y 25
CINCO AÑOS Y DIEZ MESES POR CORR
TEMA DEL DÍA
Páginas 2 a 5 y editorial
Urdangarin,
a la cárcel
El Supremo rebaja 5 meses la pena La Audiencia balear comunica hoy la
pero confirma que debe ir a prisión |orden de reclusión al cuñado del Rey
AFP/BERTRAND GUAY
Italia
transporta
alos 629 del
Aquarius'
a València
Lopetegui
ficha por el
Real Madrid
en la antesala
del Mundial
PRIMERA FILA
Páginas 44y45
Españales dará estatuto
provisional de refugiado
mientras estudia caso por caso
PANORAMA
Páginas 16 a 18
ESTE JUEVES
BOTE DE LA PRIMITIVA
Selectividad
superlativa
Acuerdos
en el limbo MILLONES
Unapregunta sobre los acjetivos
sorprende ala mayoría de los
33.000 catalanes que se examinan
NO TE LA JUEGUES,
ÉCHALA
Trump y Kim exhiben buena sintonía pero no
concretan cómo se desnuclearizará Corea del Norte
PANORAMA Páginas 12y 13, y editorial
COSAS DE LA VIDA
Página 32
LA PRIMITIVA

Noticias
  • Guerra de l’Iran, en directe: última hora Nova negociació entre els EUA i l’Iran per aconseguir la pau
    El conflicte a l’Orient Mitjà es va iniciar el 28 de febrer del 2026 amb un atac conjunt dels Estats Units i Israel contra instal·lacions nuclears iranianes. L’Iran va respondre tancant l’estret d’Ormuz , disparant el preu del cru i deixant encallats prop de 2.000 vaixells. Després de 39 dies d’hostilitats, va entrar en vigor un alto el foc el 8 d’abril mediat pel Pakistan. Malgrat la treva, els enfrontaments navals a l’estret no han cessat de la mà de les dues parts. Després de setmanes d’espera, l’Iran va plantejar una proposta de pla de pau a Trump que va enfurismar el president dels EUA. Tornen a sonar tambors de guerra.Seguir leyendo....
  • El mercat de Damasc
    (A Joan Pons)Seguir leyendo....
  • Joies, poder i sospites
    En política, els símbols importen gairebé més que els fets, i no diguem ja quan el relat ho ocupa tot. Hi ha poques imatges més poderoses que la d’una caixa forta al despatx d’un expresident del Govern plena de joies i rellotges. El cas Plus Ultra, convertit ja en cas Zapatero per la presumpta implicació de l’excap de l’Executiu, ha passat a ser alguna cosa més que un expedient administratiu en dubte, amb influències en l’Administració i pagaments sota sospita.Seguir leyendo....
  • Per què no va dir que és lobbista’
    Els esforços per absoldre Zapatero superen en emotivitat l’acarnissament per fer caure les seves estàtues, però la defensa del "tot és fals tret d’alguna cosa" també mostra punts febles. El blindatge ja no pot negar la intervenció de l’expresident del Govern a l’aportació de 53 milions de fons públics a una companyia que no havia de rebre ni un euro. Ara es tractaria de demostrar que hi va haver tràfic d’influxos i no d’influències, una variant de la venda de regeneradors capil·lars que la contaminació anglesa sintetitza en lobbisme.Seguir leyendo....
  • Andic i la curiositat fosca
    Una de les fotos que va pujar l’artista hongkonguès Pen So a Instagram aquest cap de setmana era un retrat de la seva visita a la muntanya de Montserrat. El prestigiós dibuixant va passar uns dies a Barcelona coincidint amb el Comic Barcelona i no va poder resistir-se a la màgia del lloc, que segur que inspirarà alguna de les seves creacions. Que entre els turistes que visiten el recinte aquests dies, assenyalat a l’agenda per la imminent visita del Papa al juny, hi hagi a més curiosos que demanen veure el lloc des d’on es va precipitar el magnat de la moda Isak Andic no deixa ningú indiferent. Del mal gust a la falta de sensibilitat, aquest "com som" ens sacseja la consciència davant comportaments així. Però, ¿com som? El turisme fosc, que mou des de negocis de viatges fins a sèries, està arrelat en la nostra societat des que entenem la història com a tal; si no s’entenen les visites a llocs que van ser escenari d’episodis que van marcar el rumb de la humanitat, des del jaciment que es pot