Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico El Periódico de Catalunya(Castellano):
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
A 1,30OuED DEL 2018 BANOEL ODA TEL 825657www 0/vp0RN NDEz
GRUPO ZETA
el Periódico 13
PARA GENTE COMPROMETIDA
Las pensiones subirán con el IPC
Acuerdo en el Pacto de Toledo, que aún discrepa sobre la revalorización en tiempos de crisis PANORAMA Páginas 24y 25
CINCO AÑOS Y DIEZ MESES POR CORR
TEMA DEL DÍA
Páginas 2 a 5 y editorial
Urdangarin,
a la cárcel
El Supremo rebaja 5 meses la pena La Audiencia balear comunica hoy la
pero confirma que debe ir a prisión |orden de reclusión al cuñado del Rey
AFP/BERTRAND GUAY
Italia
transporta
alos 629 del
Aquarius'
a València
Lopetegui
ficha por el
Real Madrid
en la antesala
del Mundial
PRIMERA FILA
Páginas 44y45
Españales dará estatuto
provisional de refugiado
mientras estudia caso por caso
PANORAMA
Páginas 16 a 18
ESTE JUEVES
BOTE DE LA PRIMITIVA
Selectividad
superlativa
Acuerdos
en el limbo MILLONES
Unapregunta sobre los acjetivos
sorprende ala mayoría de los
33.000 catalanes que se examinan
NO TE LA JUEGUES,
ÉCHALA
Trump y Kim exhiben buena sintonía pero no
concretan cómo se desnuclearizará Corea del Norte
PANORAMA Páginas 12y 13, y editorial
COSAS DE LA VIDA
Página 32
LA PRIMITIVA

Noticias
  • Andalusia: ¿l’oportunitat?
    Les autonòmiques extremenyes van ser al desembre. La presidenta, María Guardiola, va tenir una clara victòria (29 escons sobre 65), però, en contra del que pensava, no va arribar a la majoria absoluta i no va ser reelegida fins a finals d’abril, després d’una espinosa negociació amb Vox. El PSOE, liderat per Miguel Gallardo, que va dimitir, va patir llavors una seriosa derrota perquè va caure a 18 escons. Però aquesta setmana el nou líder socialista, Álvaro Sánchez Cotrina, ha revaluat la situació i ha proposat el que ja va aconsellar l’històric president extremeny Juan Carlos Rodríguez Ibarra.Seguir leyendo....
  • No era un rampell, era masclisme
    Estrangular i matar la teva dona davant dels teus fills i tot i així... que et rebaixin la pena perquè va ser un rampell. Una dissociació en la seva ment. Quina casualitat que aquesta dissociació no li va entrar amb els seus amics ni amb els seus veïns. No, va ser només amb la seva exparella.Seguir leyendo....
  • Lleó XIV té la seva fórmula
    Un dels molts encerts del pas de Lleó XIV per Barcelona ha estat la fórmula bilingüe. Responia a la realitat de Catalunya molt millor que la immersió lingüística o la quimera arcaica del monolingüisme. Tal vegada el Govern de Salvador Illa podria aprofitar aquest exemple per deslligar-se dels dogmes lingüístics propis del nacionalisme que van saturar el procés, ara a l’UCI del desastre col·lectiu, després d’haver trastocat al límit el mapa polític català, segons ens indica la demoscòpia.Seguir leyendo....
  • Un acte litúrgic
    Trump té ara el caprici d’imprimir un bitllet de 250 dòlars amb la seva cara. Un caprici barat, comparat amb els seus costums i que, en principi, tampoc mata ningú: una altra excentricitat. La xifra commemora el 250è aniversari de la independència, però és igual: el que importa és el rostre, no l’excusa. I el rostre, en un bitllet, compleix la mateixa funció que el sant en una estampeta. Tots dos viatgen de mà en mà, es guarden al costat del cor, es perden, es troben. Tots dos representen una fe. Els nord-americans porten morts a la cartera: Franklin, Lincoln, Washington. Els pares fundadors els acompanyen a comprar el pa, paguen el taxi, esperen al calaix de la tauleta de nit. Són relíquies que circulen, sants laics tocats per milions de dits que mai resen, però sempre compten. Els diners no exigeixen fe; exigeix obediència, que és més eficaç. No necessites creure en el dòlar, n’hi ha prou que el dòlar cregui en tu.Seguir leyendo....
  • Els cubans canvien la fugida a Miami per Mèxic arran del retorn de Trump
    Des del túnel de rentat on José i Ernesto eixuguen i poleixen cotxes de turistes no es veuen els grans hotels de Cancún. Tampoc el mar, tot i que està a pocs quilòmetres. A la veïna localitat d’Alfredo V. Bonfil anomenada en honor al líder camperol mexicà ja ningú cultiva el camp i pocs són mexicans: entre el poble i la costa s’interposen la jungla impenetrable i l’autopista que va a l’aeroport. Aquí, els nouvinguts al país treballen jornades exhaustives d’11 hores, a la rebotiga del Carib.Seguir leyendo....