Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico El Periódico de Catalunya(Castellano):
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
A 1,30OuED DEL 2018 BANOEL ODA TEL 825657www 0/vp0RN NDEz
GRUPO ZETA
el Periódico 13
PARA GENTE COMPROMETIDA
Las pensiones subirán con el IPC
Acuerdo en el Pacto de Toledo, que aún discrepa sobre la revalorización en tiempos de crisis PANORAMA Páginas 24y 25
CINCO AÑOS Y DIEZ MESES POR CORR
TEMA DEL DÍA
Páginas 2 a 5 y editorial
Urdangarin,
a la cárcel
El Supremo rebaja 5 meses la pena La Audiencia balear comunica hoy la
pero confirma que debe ir a prisión |orden de reclusión al cuñado del Rey
AFP/BERTRAND GUAY
Italia
transporta
alos 629 del
Aquarius'
a València
Lopetegui
ficha por el
Real Madrid
en la antesala
del Mundial
PRIMERA FILA
Páginas 44y45
Españales dará estatuto
provisional de refugiado
mientras estudia caso por caso
PANORAMA
Páginas 16 a 18
ESTE JUEVES
BOTE DE LA PRIMITIVA
Selectividad
superlativa
Acuerdos
en el limbo MILLONES
Unapregunta sobre los acjetivos
sorprende ala mayoría de los
33.000 catalanes que se examinan
NO TE LA JUEGUES,
ÉCHALA
Trump y Kim exhiben buena sintonía pero no
concretan cómo se desnuclearizará Corea del Norte
PANORAMA Páginas 12y 13, y editorial
COSAS DE LA VIDA
Página 32
LA PRIMITIVA

Noticias
  • Mbappé somriu, Vinícius demana perdó i el Bernabéu els assenyala
    Mbappé i Vinícius van estroncar ferides a base de gols en un partit sense història, sense oposició i sense intensitat. El davanter francès va somriure després de marcar amb sort i el brasiler va demanar disculpes al Bernabéu. Tots dos havien sigut assenyalats pels xiulets de la grada en una nit intranscendent per a tothom menys per a Carvajal, al qual Arbeloa va semblar ajustar comptes pendents. Carvajal s’aferrava a la possibilitat de jugar els partits que resten de Lliga per mantenir les seves opcions d’anar al Mundial, però el tècnic li va abaixar el polze al deixar-lo a la banqueta.Seguir leyendo....
  • El Barça se cita amb el Mònaco per entrar al play-off’
    A Mònaco espera al Barça el bitllet que ha de recollir per entrar al play-off de l’Eurolliga. A la mateixa pista on fa 12 dies va sucumbir amb estrèpit davant un rival que només tenia vuit jugadors dempeus. Davant el botxí que el va fer fora de la competició la passada campanya i que va perdre ahir a la pista del Panathinaikos (87-79).Seguir leyendo....
  • El Girona es complica la vida en un partit boig davant el Betis
    Va sortir creu. Com si algú hagués llançat una moneda a l’aire, el Girona va perdre un partit que podia haver empatat i també guanyat. L’eficàcia del Betis va castigar els de Míchel, que hauran de continuar remant per aconseguir la permanència. El Girona no va fer un mal partit: es va avançar 1-0 ben aviat i potser això el va confondre, fent-li pensar que seria fàcil. I es va equivocar. El Betis va reaccionar i Abde i Bakambu van capgirar el marcador i van tenyir de verd-i-blanc un partit que Ounahi va tornar a equilibrar de penal. La bogeria col·lectiva la va resoldre Riquelme amb el tercer gol visitant que va dictar sentència.Seguir leyendo....
  • Flick renovarà fins al 2028
    Hansi Flick comença a pensar en el futur mentre gestiona amb placidesa el present. L’àmplia renda d’avantatge sobre el Madrid, "el matalàs" de tranquil·litat que protegeix el Barça a set partits del final, li concedeix l’alleujament de planificar la plantilla de la pròxima campanya. L’entrenador del Barça ha projectat la seva vida personal i professional més lluny.Seguir leyendo....
  • Fregar el món
    Hi ha al terme artròpode alguna cosa d’insecte, perquè algunes paraules s’assemblen al que anomenen com si haguessin heretat la seva forma. Crispació, per exemple: la pronuncies i se t’estarrufa la llengua dins de la boca. O relliscós: tal successió de síl·labes sembla lliscar pel coll com una gelatina. Diem cop i la paraula cau, breu i contundent, sobre la taula de l’idioma. Tot i que les paraules no siguin les coses, de vegades conserven d’elles un eco físic. Brunzit vibra. Cruixit es trenca al travessar les dents. Xiuxiueig amb prou feines frega l’aire, com si temés despertar-lo. Fins i tot termes més abstractes participen d’aquest teatre corporal: malaptesa ensopega, fragilitat es trenca en la meitat de si mateixa, esquinç sembla obrir-se com una ferida mal curada al pronunciar-lo. Però aquesta semblança és enganyosa. Ens fa creure que el llenguatge és més a prop de la realitat del que en veritat és. Com aquests insectes que imiten la forma d’una fulla, les paraules es disfres