Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico El Periódico de Catalunya(Castellano):
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
A 1,30OuED DEL 2018 BANOEL ODA TEL 825657www 0/vp0RN NDEz
GRUPO ZETA
el Periódico 13
PARA GENTE COMPROMETIDA
Las pensiones subirán con el IPC
Acuerdo en el Pacto de Toledo, que aún discrepa sobre la revalorización en tiempos de crisis PANORAMA Páginas 24y 25
CINCO AÑOS Y DIEZ MESES POR CORR
TEMA DEL DÍA
Páginas 2 a 5 y editorial
Urdangarin,
a la cárcel
El Supremo rebaja 5 meses la pena La Audiencia balear comunica hoy la
pero confirma que debe ir a prisión |orden de reclusión al cuñado del Rey
AFP/BERTRAND GUAY
Italia
transporta
alos 629 del
Aquarius'
a València
Lopetegui
ficha por el
Real Madrid
en la antesala
del Mundial
PRIMERA FILA
Páginas 44y45
Españales dará estatuto
provisional de refugiado
mientras estudia caso por caso
PANORAMA
Páginas 16 a 18
ESTE JUEVES
BOTE DE LA PRIMITIVA
Selectividad
superlativa
Acuerdos
en el limbo MILLONES
Unapregunta sobre los acjetivos
sorprende ala mayoría de los
33.000 catalanes que se examinan
NO TE LA JUEGUES,
ÉCHALA
Trump y Kim exhiben buena sintonía pero no
concretan cómo se desnuclearizará Corea del Norte
PANORAMA Páginas 12y 13, y editorial
COSAS DE LA VIDA
Página 32
LA PRIMITIVA

Noticias
  • Merino es converteix en llegenda
    Espanya només havia arribat una vegada a la semifinal del Mundial. La vegada del 2010. Ja en són dues. La primera va acabar amb el pas a la final i el títol. La segona estarà en joc dimarts que ve contra França, amb el precedent més immediat de l’Eurocopa del 2024 i la victòria espanyola.Seguir leyendo....
  • I Olmo va brodar el futbol
    Hi va haver un temps en què salvar la frontera dels quarts d’un Mundial era un impossible per a Espanya, entre pors i dimonis, cops de colze o tancades. Època de molta fúria i poques llums. A Johannesburg, després d’un partit infernal contra el Paraguai, el martiri es va acabar. I 16 anys després, a Los Angeles, la selecció va deixar enrere un altre vell fantasma: el de Mèxic 86, quan Bèlgica la va eliminar als penals després de l’errada d’Eloy Olaya. Cada cop es mira menys enrere només ho fem els periodistesi els complexos han deixat pas a la seguretat que amb ordre i calma sí, també com el 2010, s’avança. Tot i que la temible França apunta a la pròxima frontera, aquesta Espanya sembla que pot amb tot, amb futbolistes com Merino, que és qui mastega el gel quan ja s’ha acabat el còctel.Seguir leyendo....
  • Tornar a la vida
    Mikel Merino és a la selecció espanyola el que una cervesa freda a l’estiu. Gairebé sempre sol ser el que deixa millor record i de vegades té més bon gust quan és l’últim que fas. Luis de la Fuente sap que Merino, a qui molts exigirien des d’un inici veient el seu rendiment, és un jugador que permet aquest punt extra d’ullal i agressivitat quan el partit amenaça de flanquejar, i que el seu olfacte és inigualable, un imant per al rebuig i l’espai evident tan sols per a qui sembla haver nascut per als últims 10 minuts de la vida de tants, allà on temps i raó es comprimeixen. Per això no té sentit que Merino surti d’inici, ja que l’evidència és palmària. I fa guanyar qui hi creu.Seguir leyendo....
  • Simplement Merino
    En la història d’Espanya, és a dir, en la història del futbol que juga l’equip espanyol, hi haurà d’ara endavant un perfil que ja no tindrà parangó: l’aire alliberat d’un futbolista que abans era una possibilitat i que s’ha convertit, en dues jugades, en el més eficaç dels visitants atrevits en el viatge a l’àrea contrària. Que Espanya (és a dir, l’equip espanyol) el tingui a les seves files és un èxit de l’entrenador, sens dubte, ja que és notori que ha confiat en ell quan Portugal es va fer gran i va estar a punt de tirar per terra la bondat del futbol espanyol. I davant d’un equip tan potent com el que defineix Courtois, va ser capaç d’especular de nou amb la sort.Seguir leyendo....
  • A semifinals gràcies a De la Fuente
    Espanya està molt lluny de l’exuberància futbolística amb què va guanyar l’Eurocopa. Té seriosos problemes ofensius amb un Lamine Yamal ansiós, un Pedri desconegut i un atac en el qual només Dani Olmo resulta desequilibrant. Però en els moments complicats apareix la pissarra de Luis de la Fuente per oferir solucions que disparen la competitivitat d’una selecció en la qual Merino, Fabián o Ferran s’han convertit en herois inesperats. I en aquesta tortura que va ser el duel amb Bèlgica el seleccionador va acudir al rescat d’un equip que es fica en semifinals amb més dubtes que certeses.Seguir leyendo....