Sitio webA 1,30OuED DEL 2018 BANOEL ODA TEL 825657www 0/vp0RN NDEz GRUPO ZETA el Periódico 13 PARA GENTE COMPROMETIDA Las pensiones subirán con el IPC Acuerdo en el Pacto de Toledo, que aún discrepa sobre la revalorización en tiempos de crisis PANORAMA Páginas 24y 25 CINCO AÑOS Y DIEZ MESES POR CORR TEMA DEL DÍA Páginas 2 a 5 y editorial Urdangarin, a la cárcel El Supremo rebaja 5 meses la pena La Audiencia balear comunica hoy la pero confirma que debe ir a prisión |orden de reclusión al cuñado del Rey AFP/BERTRAND GUAY Italia transporta alos 629 del Aquarius' a València Lopetegui ficha por el Real Madrid en la antesala del Mundial PRIMERA FILA Páginas 44y45 Españales dará estatuto provisional de refugiado mientras estudia caso por caso PANORAMA Páginas 16 a 18 ESTE JUEVES BOTE DE LA PRIMITIVA Selectividad superlativa Acuerdos en el limbo MILLONES Unapregunta sobre los acjetivos sorprende ala mayoría de los 33.000 catalanes que se examinan NO TE LA JUEGUES, ÉCHALA Trump y Kim exhiben buena sintonía pero no concretan cómo se desnuclearizará Corea del Norte PANORAMA Páginas 12y 13, y editorial COSAS DE LA VIDA Página 32 LA PRIMITIVA
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
- La complexitat de la setmana
Es poden arribar a dir moltes tonteries, potser infinites, sobre els dies de la setmana. I les coses que es diuen, i que no constitueixen tonteries, potser tampoc es diferencien massa de les que sí que ho són. Entre nosaltres: dir és facilíssim, i no massa car. Quan les paraules surten per la boca, una cosa molt subtil, fina, les fa caure d’una banda o de l’altra d’això que anomenem sentit, judici, aplom. La finor gairebé es torna una moneda a l’aire. De qualsevol dia de la setmana hi ha alguna cosa per afirmar: que si els diumenges això, que si els divendres allò altre, que si també els dissabtes i els dimecres, i bla bla bla bla. Per no parlar dels dilluns. Els dilluns, sisplau. Parem-nos aquí. Els-di-lluns. Quant han hagut de suportar. Sembla increïble que continuïn existint, que no els hagi caigut ni tan sols una lletra, potser la s, o la u, com en aquests cartells decadents de negocis que han anat a menys al cap d’unes quantes dècades d’existència i cap manteniment. Potser és que s - Una proximitat real
Barcelona ha acollit la tercera edició del Fòrum Econòmic i Social del Mediterrani que impulsen la Fundació La Caixa i els diaris de Prensa Ibérica. La presència del rei Felip VI, de tres presidents autonòmics i de gairebé una desena d’alcaldes, al costat d’empresaris, acadèmics i representants de la societat civil, consolida aquest esdeveniment com una cita ineludible per als interessats a conèixer, compartir i projectar solucions als reptes comuns de les ciutats i les autonomies espanyoles banyades pel mar Mediterrani. Gairebé tots els que han passat pel plenari d’aquest any s’han compromès a impulsar pactes que posin sobre la taula solucions als grans reptes compartits que comencen pel canvi climàtic, l’habitatge, l’aigua, la massificació turística, la transició energètica o la cura de les persones. Pactes que els alcaldes estan disposats a posar en marxa a escala local, que els presidents de Catalunya i València van reivindicar en matèria d’infraestructures i finançament i qu - D’astronautes i vidus
Penso de vegades en els homes que han trepitjat la Lluna (crec que 12, com els apòstols). Després d’això, baixar a comprar el pa devia resultar una rutina una mica extravagant. Alguns van continuar treballant, van fer conferències, van escriure llibres, van entrar en política o en negocis: van intentar tornar, en fi, no sé si amb gaire èxit. Suposo que des de fora semblaven vides relativament corrents. Però gairebé tots van descriure algun tipus de desajust íntim, com si haguessin tornat físicament a la Terra, però la seva ment s’hagués quedat allà dalt. Buzz Aldrin va caure en una depressió severa i va tenir problemes d’alcoholisme. Explicava que, després d’aquest viatge, totes les altres coses li semblaven petites. Imaginem-lo escrivint el seu currículum: "Segon home a trepitjar la Lluna". Ni tan sols el primer.Seguir leyendo.... - Tecnologia farmacèutica
Des que tinc memòria d’aquestes coses, cada vegada que he anat a la farmàcia a comprar un medicament receptat per un metge de la Seguretat Social he assistit al mateix exercici de treballs manuals. Primer amb unes tisoretes, anys més tard amb un cúter (la màxima expressió de la modernitat!), el farmacèutic que ha fet no sé quants anys de carrera per acabar duent a terme una feina tan delicada procedeix a retallar una part de la capsa o embolcall del medicament, allà on hi havia el preu o allà on ara hi ha imprès (novetats de la tecnologia) el codi de barres i enganxa aquest tros de cartró en un full en blanc. Abans, l’enganxava sobre la recepta que la infermera et feia a mans, un cop signada pel metge de manera rutinària, però des que hi ha targetes electròniques que passen per la màquina registradora, connectada al registre de l’usuari de la sanitat pública, ja no hi ha receptes en paper i, doncs, el codi de barres que identifica el medicament l’enganxen en un foli. Al cap d’uns dies, - Encara hi ha gent bona
He començat a llegir un llibre que es titula Pánico y ternura, dues paraules que podrien definir l’estat anímic actual de molts de nosaltres, el meu, almenys, ja que no m’agrada generalitzar i menys encara fer servir aquest plural majestàtic que serveix més per excloure que per unir. Sento pànic davant el que veig i escolto al meu voltant, especialment el que m’arriba a través de la informació constant, tant nacional com internacional, malgrat el pa i circ contemporani, que n’hi ha, i necessito tendresa, manifestar-la i rebre-la, em sembla l’únic bàlsam veritablement reparador en aquests moments d’incertesa i escepticisme, de desesperació. La seva autora, la del llibre que continuo llegint, ahir a la nit mateix em vaig quedar a la pàgina 93, és Paz López, nascuda a Santiago el 1981, nou anys faltaven per al final de la dictadura de Pinochet, assagista i doctora en Estètica i Teoria de l’Art, segons diu el començament de la seva biografia a la solapa de l’obra, publicada per l’edi