Sitio webPuigdemont torna a oferir a la CUP una qüestió de confiança a mig mandat El líder de xCat repeteix lestratègia que el 2016li va permetre superar el no dels cupaires als pressupostos CRISI HUMANITARIA Itàlia requisa ara.cat IMSAA DEL.2018 130 EURCOs La fiscalia de Catània ordena confiscar la documentació del vaixell i immobilitzar-lo Elcapità i la cap de la missió, investigats per associació criminal i per afavorir la immigració clandestina ESPORTS EL BARÇA COMENÇAA DESCOMPTAR ELS DIES Derota l'Athleticija supera en 11 punts l'Atlètic de Madrid, que cau a Vila-real CARME COLOMINA La veritat ja no pot competir amb la mentida Tots els estudis demostrern que són les noticies falses les que s'imposen a Twitter JAUMELÓPEZ po de cncia polition a la UPF Els comuns haurien de preguntar-se si no és el nacionnlisme espanyol el que actua avui conm a "opi del poble" JOAN BAUCELLS Putin, amb més suport que mai La defensa de la cadena perpètua per part del PPi Cs ignora la racionalitat de les lleis i és d'una enorme irresponsabilitat El president rus es torna a imposar en les eleccions amb una amplia majoria que, superat el 80% de rescrutin1, superava el 76% dels vots, podra sumar 24 anys dirigint el país
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Recuperar l'oïda gràcies a una cursa ciclista
La vida de centenars de persones ha canviat gràcies a una cursa ciclista. I, per un cop, no es tracta de la vida dels esportistes. Ja fa anys que la Titan Desert s'ha convertit en una prova que molts aficionats al ciclisme volen fer, per posar-se a prova i perseguir els seus somnis. Però els organitzadors sempre han intentat no oblidar tenir un vessant solidari i, sempre que poden, intenten deixar llegat per allà on passen, com s'ha vist a l'edició d'enguany a l'Atles i el desert del Marroc. En aquest cas, un munt de persones han millorat la seva audició. Alguns gairebé ni hi sentien i ara han recuperat sons perduts.
"És trist que un nen de 7 anys et respongui que de gran serà pobre"
"És trist preguntar a un nen de 7 anys què serà quan sigui gran i que et respongui que serà pobre i remenarà escombraries. Això no pot ser i s’havia de saber. La meva manera de comunicar-ho ha estat a través d'un llibre". El llibre en qüestió és Relats i l'autora és Carme Santamaria (Barcelona 1949), una de les voluntàries de l'associació Narinan, una entitat que ofereix suport educatiu a infants de 6 a 12 anys en risc d'exclusió social o econòmica. Ara ha convertit les seves experiències i també les històries que li han explicat en un llibre de relats il·lustrat per Neus Ramon.
Ucraïna: radiografia d’un front de guerra de 1.200 quilòmetres
Per als que entaulen conversa amb un militar per primera vegada, entendre la situació al front pot ser tot un desafiament. Al llarg de la guerra, la barrera lingüística entre soldats i civils s’ha anat desdibuixant gradualment. Fins i tot al vocabulari del ciutadà ucraïnès mitjà han aparegut termes com “+” (bé), “200” (mort), “300” (ferit). Els periodistes també han après a llegir entre línies: la situació actual en algunes àrees del front per als militars ucraïnesos es descriu com a “estable però molt difícil”, cosa que, en una traducció al llenguatge mediàtic, inclinat a la dramatització, s’assembla més a “infern”.
"Viuen per robar": com s'atura la multireincidència?
En la definició estrictament policial, segons fonts dels Mossos d'Esquadra, un multireincident és una persona que acumula "diversos antecedents policials per delictes relacionats amb el patrimoni". És a dir: "Persones que viuen per robar o per furtar, que han fet del delicte el seu modus vivendi". L'exemple personificat d'aquesta definició són 526 persones que l'any passat van cometre fins a 6.169 delictes (la majoria furts i robatoris) a Barcelona. Surt a una mitjana de gairebé 12 delictes per persona. De tots ells, els cinc més actius acumulen 228 antecedents. Dit d'una altra manera, durant la seva vida han comès gairebé 50 delictes cadascun.
L'impost de patrimoni afavoreix les grans fortunes a Catalunya
L'impost de patrimoni, tal com està dissenyat a Catalunya, afavoreix les grans fortunes. És la principal conclusió de l'article 'Qui (no) paga l'Impost sobre el Patrimoni a Catalunya?, publicat al Centre de Recerca en Economia Internacional (Crei) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i elaborat pel catedràtic d'aquesta universitat Jordi Galí i l'economista Èlia Capella. Aquesta anomalia es produeix a causa de les exempcions que permeten a les persones amb patrimonis molt grans trobar mecanismes legals per desgravar gran part del que haurien de pagar. D'acord amb l'estudi, a partir de cert nivell de riquesa, l'impost té fins i tot un efecte regressiu: proporcionalment, paguen menys les persones que més tenen.