Sitio webANTONIBASSASENTREVISTA CARME FORCADELL PRESDENTADEL "La declaració d'independència va ser senzillament una declaració política" P08-09 NOVA LEGISLATURA Galàxia Puigdemont ara.cat GENER DEL.2018 2.50 EUOS EMPORTAT EL SUPLEMENT aradiumenge Article de Jordi Cuixart Carta pública a Empar Moliner El president prepara l'estratègia de la seva investidura amb un nucli de confiança que treballa tant a Brussel les com des de Catalunya ESTHER Mas: "No es pot confondrel realitat per un ORIOLJUNQUERAS, EN UN ARTICLE A L'ARA "Cal recuperar la gestió de les institucions. No fer-ho és una temerària fugida endavant" El PDECat il'entorn Puigdemont s'haurnn de comportar com una oremonelo sensc eds tieexcés d'ideologia" de la vella Convergència
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
A la contra
L'exsanchista valencià que s'ofereix per posar d'acord el PP i el PSOE "en dues tardes"
Els díscols amb Pedro Sánchez es concentren en la vella guàrdia del partit, com Felipe González o algun baró incòmode com el castellanomanxec Emiliano García-Page. Però també n'hi ha que van ser estrets col·laboradors del mateix president espanyol, com Jordi Sevilla (València, 1956), exministre socialista d'Administracions Públiques que va ser un fidel a l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero, amb qui va seure al Consell de Ministres. Aquesta setmana ha tret el cap per oferir-se per teixir un pacte entre el PP i el PSOE "en dues tardes", segons va dir en una entrevista a Onda Cero. Perquè, a parer seu, "cal pensar en girar full a Pedro Sánchez", amb qui va ser molt pròxim a l'inici de la seva regència a la formació. De fet, també va ser president de Red Eléctrica, empresa estatal, entre el 2018 i el 2020, quan va plegar entre tensions amb l'exvicepresidenta espanyola Teresa Ribera. Ara bé, quan més incidència va tenir va ser en les negociacions del 2016, marcades per l'entesa amb Ciuta
De fit a fit
Europa perd la por a Trump
A Donald Trump la guerra d’Ucraïna se li’n va de les mans cada dos per tres. Vladímir Putin no li fa el cas que voldria, i va haver de cancel·lar l’ultimàtum que li havia donat a Zelenski per acceptar el seu pla de pau. I mentrestant Europa ha respirat, tot i que encara li costa. Els meus articles “Europa es prepara per resistir” i “Europa no acaba d’obrir els ulls” –publicats el maig i l’octubre, respectivament—intentaven acostar-se a la impotència europea. El vol i dol. Europa com a pitjor adversari d’ella mateixa. Fins que ara, sí, sembla que comença a perdre la por i a descobrir l’oportunitat d’autoobservar-se, i a detectar que la dissuasió no està renyida amb la fermesa. Europa sap que a Ucraïna se la juga tot i haver d’acceptar, a contracor, que el Kremlin s’acabi emportant un tros de sobirania ucraïnesa.
Ara que no s'ofengui ningú