Sitio webANTONIBASSASENTREVISTA CARME FORCADELL PRESDENTADEL "La declaració d'independència va ser senzillament una declaració política" P08-09 NOVA LEGISLATURA Galàxia Puigdemont ara.cat GENER DEL.2018 2.50 EUOS EMPORTAT EL SUPLEMENT aradiumenge Article de Jordi Cuixart Carta pública a Empar Moliner El president prepara l'estratègia de la seva investidura amb un nucli de confiança que treballa tant a Brussel les com des de Catalunya ESTHER Mas: "No es pot confondrel realitat per un ORIOLJUNQUERAS, EN UN ARTICLE A L'ARA "Cal recuperar la gestió de les institucions. No fer-ho és una temerària fugida endavant" El PDECat il'entorn Puigdemont s'haurnn de comportar com una oremonelo sensc eds tieexcés d'ideologia" de la vella Convergència
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
El buit a què ens aboca l’especulació i la depredació immobiliària
Arreplegant trossets de terrissa descolgats de terres ermes, el narrador d’aquest opuscle tan recomanable afirma: “Em recorden que l’esca de la narració és el buit. No expliquen com es van perdre les vinyes, però revelen l’existència d’un poble que ja no hi és”. L’autor no té l’ambició de recompondre, a partir dels fragments col·leccionats, el plat sencer, la gerra entera. De fet, equipat amb un quadern en què va apuntant idees, intuïcions, citacions d’altri, va seguint traces més o menys esborradisses. Es desplaça fins a Lleida, torna a Barcelona, s’arriba fins a la conca de l’Anoia, recala al seu Bages natal. En el quadern anota tot allò que ha fet desbordar la civilització, l’obra de destrucció d’un neoliberalisme depredador. El seu viatge té a veure amb el lloc, esclar, però també amb el temps. Potser encara més amb el temps. En els darrers cent anys, posem per cas, el lloc –el país– ha canviat substancialment: la fesomia de Catalunya ha esdevingut eminentment
El misteri amb Marc Bernal
"Futur". Aquesta és la paraula va utilitzar Marc Bernal per definir-se fa només unes setmanes en una entrevista amb el diari ARA. El migcampista de 18 anys de Berga va irrompre per la porta gran al Barça de Hansi Flick, però una dura lesió al genoll el va deixar tota la temporada passada fora de combat i l'inici de la present. La consigna del club des de llavors ha sigut sempre la d'interposar la calma en el seu procés de recuperació. El seu desig és anar recuperant protagonisme un cop, tal com asseguren el mateix jugador, el seu entorn i el club, està recuperat "al 100%".
Una imatge colpidora quan es veu des de l'aire: la tala il·legal que dessagna l'Amazònia
La desforestació és una imatge colpidora quan es veu des de l'aire. El verd continu del bosc s'acaba, seccionat per un tall perversament recte, i a partir d'allà, terra erma. A vista d'ocell, l'impacte visual és demolidor i ajuda a copsar la tragèdia que suposa la sagnia dels boscos tropicals. Els drons dels fotògrafs de Reuters Adriano Machado i Ueslei Marcelino han tret a la llum aquesta desforestació en una zona del sud de l'Amazònia, a l'estat brasiler de Rondônia, que afecta fins i tot part d'un territori indígena protegit, el dels kaxarari.
Dels 6 als 12 anys, l'etapa 'oblidada' de la infantesa
“L’etapa tranquil·la per definició”. Així és com detallen alguns manuals i guies l’etapa dels infants que va dels 6 als 12 anys, i que coincideix amb la de l’educació primària. Tot i que potser no ho és tant com sembla. “És una etapa més difuminada que les altres. De fet, la majoria d’estudis i programes d’intervenció es concentren en la primera infància o en l’adolescència, deixant aquest període en un segon pla. Però és una etapa crucial per al desenvolupament cognitiu, social, emocional i físic, i representa una finestra d’oportunitat per a la promoció de la salut i la prevenció de problemes futurs. Fer-la visible és essencial”, assenyala Anna Estapé, pediatra especialitzada en educació emocional, dermatologia i criança respectuosa.
Un exèrcit de microrobots per dur els fàrmacs al lloc que toca
"Jo temeria infinit que perdessin o bescanviessin les seves etiquetes invertint les seves regions”, afirmava al segle XVI, en relació amb les diferents medecines que prenia un malalt, el pensador francès Michel de Montaigne. Era una interessant preocupació d’un visionari, perquè segles després encara generen problemes els fàrmacs que no van al lloc adient del cos o que interactuen també en altres punts. Aquesta és una de les causes dels efectes secundaris dels fàrmacs o de la seva manca d’eficàcia.