Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
NOVA LEGISLATURA
Ni acostament ni
permis per al ple
TRIBUNAL SUPREM
PUIGDEMONT
Llarena impedeix als presosCat manté que el president
electes assistir al Parlament serà investit a distància, sense
rebutja el trasllat de Junquerasclr la fórmula per fer-ho
ara.cat
a DE GENERD
80 EUROS
EMPORTAT
EL CRIATURES
aracriatures
FL. MEU PARE ES EL
Preacord I11 dies després
AlemanyalEurapa van respirar ahir alleujades després que Angela Merkel (CDU) iMartin Schulz (SPD), ambel concurs
també del bavarès Horst Sechofer (CSU), anunciessin un preacord de Gran Coalició que acaba amb més de tres mesoS
d'incertesa i que es presenta com una oportunitat no només per a Berlin sinó també per a Brussel les
CULTURA
ELS GRAFITIS
OCULTS DELA PRESO
DE MONTJUIC
Sila Marxa de la Sal de
Ganklhi és el paradigma de
la no-violencia, 11-O va ser
no-violent i el ronament
delTS per no excnrcerar
Junqueras és un vulgar
Milers de presos hi van
deixar el seu testimoni fins
al final de la Guerra Civil

Noticias
  • Tot el que has de saber per gaudir (i no patir) al Tour de França
    Us expliquem tot el que cal saber per gaudir del Tour de França que travessarà Catalunya: des de les afectacions a la mobilitat fins a activitats organitzades per la cursa ciclista.
  • Gabilondo, la RAE, el Cervantes i les llengües imposades
    Iñaki Gabilondo s’ha vist immers en una polèmica com a conductor del programa La gran aventura de la lengua española, a La1, a l'afirmar que el castellà mai es va imposar a llatinoamèrica amb la conquesta. És cert que la gran castellanització d’aquests territoris va venir després, quan un cop convertits en repúbliques van optar per promoure una llengua estatal i l’espanyol era la més ben situada tenint en compte la seva implantació en les estructures com l’administració, l’escola o l’església. Em pregunto per què, esclar. ¿Potser perquè des del 1550 i fins al 1782 els diferents reis van dictar un mínim de 32 cèdules que instaven l’educació en espanyol de les comunitats indígenes? La voluntat de castellanitzar era inequívoca, com a via d’imposar la religió, tot i que la crua realitat fos que no hi havia prou efectius per fer-ho, així que al final els capellans desplaçats al Nou Món van entendre que era més pràctic que ells aprenguessin els idiomes locals.
  • I on anem amb els nens, amb aquesta calor?
    Fa dies que estem convivint amb aquesta calor que s’enganxa. Que ens posa de malhumor. Que fa que les nostres criatures (i mestres, i monitoratge, i persones que treballen en centres educatius) hagin acabat el curs dins d’aules bullint. Ho ha denunciat la plataforma Aules que Cremen, i remenant el seu mapa de Catalunya pots veure aules d’institut que han arribat a 39 graus. També un reguitzell esfereïdor de classes que han superat el rang legal, que diu que “La temperatura dels locals on es realitzin treballs sedentaris propis d’oficines o similars estarà compresa entre 17 i 27 graus”. I ja s’ha acabat el curs i sembla que ens n’oblidem, però no hauria de ser així.
  • Al Tour de França es parla català
    A Jonas Vingegaard, doble guanyador del Tour de França, segurament li resultarà familiar la veu de Jordi Vidal (Barcelona, 1963), ja que ell és el locutor de la Volta Ciclista a Catalunya que el danès ha guanyat aquest any amb triomf a la general i dues victòries d’etapa. Vingegaard ha sentit el seu nom cada dia a la Volta mentre en Jordi Vidal feia la seva feina com a locutor davant els ciclistes professionals i el públic a peu del terreny a les set jornades catalanes. La Volta a Catalunya té molt a veure amb el fet que Vidal faci de locutor català a les tres sortides del Tour de França a Barcelona, Tarragona i Granollers d’aquest any gràcies a les indicacions de Rubèn Peris, director general de la Volta. “L’amic Peris em va recomanar al Tour durant el meu primer any com a locutor de la Volta l’any 2016 perquè fos el locutor català de l’arribada i sortida de les etapes a Andorra”, explica Vidal a l’ARA.
  • L'herència en vida d'Isak Andic: la terapeuta apunta que servia perquè Jonathan es deslligués del pare
    La teràpia que feien Jonathan Andic i Isak Andic per millorar la seva relació paternofilial és un dels elements que està al centre de la investigació per intentar aclarir com va morir el fundador de Mango. Al mig d'aquesta teràpia hi havia una coach, J.L., que va practicar un mètode inspirat en Freud i la seva teoria metafòrica de la mort del pare. El rol de J.L. és clau fins al punt que la jutgessa investiga si estava involucrada en la mort de l'empresari i aquest dimarts va estar dues hores i quaranta minuts declarant, sortint dels jutjats com a testimoni i no com a investigada.