Sitio webNOVA LEGISLATURA Ni acostament ni permis per al ple TRIBUNAL SUPREM PUIGDEMONT Llarena impedeix als presosCat manté que el president electes assistir al Parlament serà investit a distància, sense rebutja el trasllat de Junquerasclr la fórmula per fer-ho ara.cat a DE GENERD 80 EUROS EMPORTAT EL CRIATURES aracriatures FL. MEU PARE ES EL Preacord I11 dies després AlemanyalEurapa van respirar ahir alleujades després que Angela Merkel (CDU) iMartin Schulz (SPD), ambel concurs també del bavarès Horst Sechofer (CSU), anunciessin un preacord de Gran Coalició que acaba amb més de tres mesoS d'incertesa i que es presenta com una oportunitat no només per a Berlin sinó també per a Brussel les CULTURA ELS GRAFITIS OCULTS DELA PRESO DE MONTJUIC Sila Marxa de la Sal de Ganklhi és el paradigma de la no-violencia, 11-O va ser no-violent i el ronament delTS per no excnrcerar Junqueras és un vulgar Milers de presos hi van deixar el seu testimoni fins al final de la Guerra Civil
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Patri i Pajor acosten el Barça a la final després d'atropellar el Madrid
Onze gols en vuit partits contra el Reial Madrid. Són els números d'una Ewa Pajor que ha sentenciat els quarts de final de la Copa de la Reina amb un doblet a l'estadi Alfredo Di Stéfano (0-4). Les blaugranes no perdonen i seran a les semifinals després d'un partit treballat, però que ha acabat amb una nova golejada de l'equip de Pere Romeu. Alexia Putellas —després de rematar un córner picat per Graham Hansen— i Salma Paralluelo —amb una gran passada de Patri Guijarro— han completat el marcador. El Barça continua dominant i ja suma 23 clàssics guanyats de 24 disputats.
La pretesa superació del nacionalisme (1916)
De l’article del periodista i polític d’ERC Antoni Rovira i Virgili (Tarragona, 1882 - Perpinyà, 1949), inserit a la publicació quinzenal La Revista (I-1916). Rovira i Virgili va introduir després aquesta peça en una obra que preparava. L'anomenava El principi de les nacionalitats, però finalment va ser editada aquell mateix any 1916 amb el títol El nacionalisme. Rovira va emprar una pràctica habitual en el periodisme antic: publicar en els diaris textos originals que serien incorporats en un llibre. D’aquí ve la paraula article com a gènere periodístic: escrit que s’articulava en un assaig, entès com a gènere literari.
El cementiri del Poblenou, un llibre obert del que ha passat a Barcelona els últims dos segles
Les làpides, els panteons, les escultures... del cementiri del Poblenou "expliquen" moltes històries de la Barcelona dels últims dos segles. Adrià Terol, historiador de cementiris de Barcelona, ha guiat un nombrós grup del Club Prèmium (les places estaven exhaurides) i els ha revelat una pila d’històries relacionades amb aquesta necròpolis que, quan va obrir, no era gens ben vista per bona part dels barcelonins, perquè suposava enterrar els seus familiars fora de les muralles i molt lluny.
Els alumnes que podran fer vaga després de portar el seu institut al Síndic de Greuges
A principis d'octubre del 2025 diverses ciutats d'Europa s'omplien de protestes contra el genocidi a Gaza i en resposta a l'assalt per part de vaixells militars israelians a la Flotilla de Barcelona davant Gaza. A l'Hospitalet de Llobregat un grup d'adolescents vivien la seva pròpia disputa relacionada amb el conflicte internacional: el seu institut els havia prohibit secundar la vaga d'estudiants que es va convocar en contra del genocidi el 2 d'octubre.
“La vida m’ha donat unes quantes bufetades”
Després d’una discussió aparentment intranscendent, l’Antonio trenca amb la Marta, a qui la vida colpeja poc després amb el diagnòstic d’un càncer en estat avançat. La possibilitat d’una mort imminent l’empeny a aparcar els drames sentimentals i a gaudir dels petits plaers del dia a dia. Basada en Tres cuencos, el recull pòstum de contes de l’escriptora italiana Michela Murgia, i protagonitzada per actors italians de primera línia com Alba Rohrwacher i Elio Germano, Tres adioses té una lluminositat agredolça que fa de la primera pel·lícula italiana d’Isabel Coixet una de les més inspirades de la directora barcelonina, amb una serenor emocional i tocs d'humor adult que rebaixen la foscor i gravetat del tema.