Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
NOVA LEGISLATURA
Ni acostament ni
permis per al ple
TRIBUNAL SUPREM
PUIGDEMONT
Llarena impedeix als presosCat manté que el president
electes assistir al Parlament serà investit a distància, sense
rebutja el trasllat de Junquerasclr la fórmula per fer-ho
ara.cat
a DE GENERD
80 EUROS
EMPORTAT
EL CRIATURES
aracriatures
FL. MEU PARE ES EL
Preacord I11 dies després
AlemanyalEurapa van respirar ahir alleujades després que Angela Merkel (CDU) iMartin Schulz (SPD), ambel concurs
també del bavarès Horst Sechofer (CSU), anunciessin un preacord de Gran Coalició que acaba amb més de tres mesoS
d'incertesa i que es presenta com una oportunitat no només per a Berlin sinó també per a Brussel les
CULTURA
ELS GRAFITIS
OCULTS DELA PRESO
DE MONTJUIC
Sila Marxa de la Sal de
Ganklhi és el paradigma de
la no-violencia, 11-O va ser
no-violent i el ronament
delTS per no excnrcerar
Junqueras és un vulgar
Milers de presos hi van
deixar el seu testimoni fins
al final de la Guerra Civil

Noticias
  • Proposició de llei de Junts sobre la regulació de l'ús de vels integrals
  • Raimon, "l'indomable"
    "Això és una cosa meravellosa. Estupenda. Quin tio, jo me'l compraria", diu Raimon (Xàtiva, 1940) mirant la coberta del llibre Raimon. Aquest jo que jo soc (Ara Llibres, 2026), escrit pel periodista Miquel Alberola (València, 1958). A la coberta hi surt el Raimon de 25 anys a l'Olympia de París el 1966. "Han passat 60 anys", constata bufant davant la dimensió del temps passat. "Què vols que et digui? És un llibre molt ben fet. No diu tonteries. No fa cap cagada. És un llibre que jo el llegeixo i m'hi veig. És a dir, que és allò que jo soc", continua Raimon a la seu d'Abacus, assegut en una taula entre Alberola i l'editor d'Ara Llibres, Joan Carles Girbés, unes hores abans de presentar el llibre a l'Ateneu Barcelonès en un acte conduït per Antoni Bassas.
  • 'La reina lloba' o la gosadia d’emular Shakespeare
    La princesa francesa Margarida d’Anjou és un personatge prou important de la història d’Anglaterra. Casada per poders als 16 anys amb Enric VI, va esdevenir una reina poderosa que va destacar per la seva intel·ligència i les seves habilitats polítiques però també pel seu infrangible coratge, que, com va dir Edward Hall, la feia "més semblant a un home que a una dona". Pel que fa al teatre, és un personatge secundari de quatre obres de William Shakespeare (les tres parts d'Enric VI i, sobretot, Ricard III), totes elles documentades a partir de Les cròniques de Holinshed (Cròniques d'Anglaterra, Escòcia i Irlanda), escrites entre el 1528 i el 1580. "Lloba de França, si no pitjor que els llops de França", diu el duc de Suffolk en una d’elles.
  • El VAR, un sistema en fallida que no corregeix les errades dels àrbitres
    Els àrbitres estan en un atzucac. Les polèmiques s’acumulen sobre la taula i els dirigents del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA) no saben com resoldre una situació insostenible quan arrenca el tram final de la temporada. Les queixes dels equips es focalitzen en l’ús del VAR. En aquest sentit, el Barça va enviar una carta a la Federació Espanyola de Futbol (RFEF) expressant el seu malestar perquè no entén el criteri que s’està aplicant. Curiosament, els blaugranes se sentien novament perjudicats a Girona: ja que es va donar per vàlid el 2-1 local malgrat una falta prèvia a Kounde, o que no es repetís el penal fallat per Lamine Yamal tot i que Bryan Gil, que influeix en la jugada, entra a l'àrea abans de temps.
  • El burca i els debats falsos
    El burca és un altre d'aquests espantalls que la dreta infla fins al paroxisme amb la voluntat de crear alarma social, i també crispació, polarització i, per descomptat, odi contra grups de població concrets; en aquest cas, la immigració àrab. Les dones obligades a anar en burca als pobles i ciutats nostrats pertanyen a la mateixa categoria que els ocupes que entren a casa mentre un surt a fer la compra, els virus i les vacunes que experimenten amb la humanitat sencera i els violadors de pell fosca rere cantonades encara més fosques. Històries de por a partir de casos concrets (la gran majoria inventats) que els partits, els mitjans i les xarxes de la dreta i la ultradreta administren amb sensacionalisme i desinformació.