Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
NOVA LEGISLATURA
Ni acostament ni
permis per al ple
TRIBUNAL SUPREM
PUIGDEMONT
Llarena impedeix als presosCat manté que el president
electes assistir al Parlament serà investit a distància, sense
rebutja el trasllat de Junquerasclr la fórmula per fer-ho
ara.cat
a DE GENERD
80 EUROS
EMPORTAT
EL CRIATURES
aracriatures
FL. MEU PARE ES EL
Preacord I11 dies després
AlemanyalEurapa van respirar ahir alleujades després que Angela Merkel (CDU) iMartin Schulz (SPD), ambel concurs
també del bavarès Horst Sechofer (CSU), anunciessin un preacord de Gran Coalició que acaba amb més de tres mesoS
d'incertesa i que es presenta com una oportunitat no només per a Berlin sinó també per a Brussel les
CULTURA
ELS GRAFITIS
OCULTS DELA PRESO
DE MONTJUIC
Sila Marxa de la Sal de
Ganklhi és el paradigma de
la no-violencia, 11-O va ser
no-violent i el ronament
delTS per no excnrcerar
Junqueras és un vulgar
Milers de presos hi van
deixar el seu testimoni fins
al final de la Guerra Civil

Noticias
  • Celebrem el cinema català... amb esperit crític
    El millor antídot contra la banalitat d'algunes tertúlies és un debat amb gent que coneix el que toca. Per exemple, quatre persones que el subcap de Cultura de l'ARA, Xavi Serra, va convocar dimarts a la Sala Laya de la Filmoteca per conversar sobre el cànon del cinema català del segle XXI, la llista amb 267 pel·lícules que ha publicat el diari i que es pot consultar en un magnífic i modèlic interactiu. "Un dossier excel·lent, una iniciativa sense precedents amb una enquesta en què han participat 200 experts per fer un cànon possible", tal com va dir Pablo La Parra, el director de la Filmoteca (on aquest dimecres hi haurà una trobada amb Carla Simón). L'interactiu, per cert, mostra també les 200 votacions (cada una de 10 pel·lícules). "És una manera bonica de descobrir pel·lícules, debatre i conversar sobre el nostre cinema", celebra Serra, que va imaginar la trobada de dimarts com "una extensió de l'enquesta" i una oportunitat per concretar algunes de les característiques del cinema català
  • Una regularització justa i pragmàtica
    A l'estat espanyol el procés per aconseguir la residència i el permís de treball és tan farragós i complicat que dur a terme processos de regularització extraordinaris ja s'ha convertit en un costum. L'objectiu és acabar amb els colls d'ampolla administratius i les bosses d'immigració irregular que, al seu torn, alimenten l'economia en negre i la perpetuació de situacions de vulnerabilitat social. Aquestes regularitzacions les han portat a terme governs socialistes i populars. N'hi va haver el 1986, el 1991 i el 1996 amb Felipe González, el 2000 i el 2001 amb José María Aznar, i el 2005 i el 2006 amb José Luis Rodríguez Zapatero. L'última, per tant, va ser fa vint anys, abans del boom migratori posterior a la recessió global dels anys 2008-2012.
  • Lo Carraixali: el Carnaval singular de l’Alguer
    Lluny del Principat de Catalunya hi ha un territori insular en què la llengua catalana i el sentiment de pertinença el fan sentir sorprenentment proper: l’Alguer. Aquesta ciutat, incorporada a la Corona d’Aragó al segle XIV, encara avui preserva una variant viva del català. Allí, la identitat batega amb força, sostinguda per paraules, tradicions i celebracions que es transmeten de generació en generació. Les festes, com les llengües, són miralls en els quals les persones es retroben amb aquella versió de si mateixes que perdura en el temps.
  • Entrada de l'afició del Barça al Metropolitano
  • La incoherència de Susanna Griso
    Fa poc més d’un any, quan Ricard Ustrell va entrevistar Susanna Griso al Col·lapse, la periodista d’Antena 3 va lamentar que la seva vida privada aparegués a determinats mitjans perquè ella sempre havia intentat preservar la intimitat de la seva família. També va explicar la incomoditat d’haver de viure amb cotxes de paparazzis que la perseguien allà on anava, fins i tot en el moment d’anar a fer aquella entrevista.