Sitio webNOVA LEGISLATURA Ni acostament ni permis per al ple TRIBUNAL SUPREM PUIGDEMONT Llarena impedeix als presosCat manté que el president electes assistir al Parlament serà investit a distància, sense rebutja el trasllat de Junquerasclr la fórmula per fer-ho ara.cat a DE GENERD 80 EUROS EMPORTAT EL CRIATURES aracriatures FL. MEU PARE ES EL Preacord I11 dies després AlemanyalEurapa van respirar ahir alleujades després que Angela Merkel (CDU) iMartin Schulz (SPD), ambel concurs també del bavarès Horst Sechofer (CSU), anunciessin un preacord de Gran Coalició que acaba amb més de tres mesoS d'incertesa i que es presenta com una oportunitat no només per a Berlin sinó també per a Brussel les CULTURA ELS GRAFITIS OCULTS DELA PRESO DE MONTJUIC Sila Marxa de la Sal de Ganklhi és el paradigma de la no-violencia, 11-O va ser no-violent i el ronament delTS per no excnrcerar Junqueras és un vulgar Milers de presos hi van deixar el seu testimoni fins al final de la Guerra Civil
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
ERC tanca la investigació interna dels cartells contra els Maragall demanant perdó i culpant a Sabrià i Colomer
Dos anys després que l'ARA publiqués que els cartells sobre l'Alzheimer van sortir de les files d'ERC, la comissió de garanties d'Esquerra ha resolt finalment la investigació interna. Segons ha pogut saber aquest diari, la responsable de compliment d'ERC, Mireia Ingla, ha presentat les conclusions del seu informe al consell nacional del partit d'aquest dissabte al matí, en què assenyala els exvicesecretaris de comunicació, Sergi Sabrià i Marc Colomer, com els màxims responsables de l'escàndol que va sacsejar el partit. En canvi, rebaixa la responsabilitat de l'exdirector de comunicació del partit, Tolo Moya, i també del militant de l'Anoia que va encarregar els cartells, perquè assegura que obeïen ordres.
El dia que 'El Mundo' va incomodar els seus lectors
L'any 2019 el diari El Mundo va llançar una campanya que tenia com a lema "La veritat, per incòmoda que sigui". Amb el temps, aquesta frase s'ha institucionalitzat i el diari l'utilitza de manera habitual per promocionar-se. Hi he pensat quan aquesta setmana vaig llegir un reportatge sobre Ceuta que, certament, va provocar malestar en els seus propis lectors, tal com es podia veure en la secció de comentaris.
Podem marca ara el pas de Sumar: hi haurà candidatura conjunta?
Irene Montero va fer oficial dissabte passat que volia encapçalar la candidatura de Podem a les pròximes eleccions generals. L'anunci no era nou, però sí el fet que anés un pas més enllà i es mostrés disposada a presentar-se a unes primàries obertes de tot l'espai a l'esquerra del PSOE per liderar una llista conjunta. Era la primera vegada que el partit lila s'obria tan clarament a formar part d'una candidatura conjunta després del divorci amb Sumar. La formació que va crear Yolanda Díaz, en canvi, encara no té una cara visible per optar a liderar l'espai. A diferència de fa tres anys, ara és el partit lila qui marca els passos de Sumar.
El xòfer de Jonathan Andic a l'Equador explica als Mossos què li va dir sobre el mòbil desaparegut
Més novetats del cas Andic. Un dels elements que està sota investigació per part dels Mossos d'Esquadra és el viatge llampec a l'Equador que va fer Jonathan Andic, investigat per la mort del seu pare i fundador de Mango, Isak Andic. En aquest país sud-americà, Jonathan Andic assegura que li van robar el mòbil, el mateix terminal que portava el dia que va morir el seu progenitor. La policia catalana, però, sospitava que el primogènit dels Andic va desfer-se del telèfon durant aquest viatge. Ara, un testimoni ha avalat la versió esgrimida per la defensa: que a Quito van robar-li el telèfon mòbil. Tal com avança El Nacional i ha confirmat l'ARA, es tracta d’un home que li va fer de xòfer i que ha explicat als investigadors dels Mossos que Andic li va dir que li havien sostret el mòbil i que fins i tot el va acompanyar a comprar-ne un de nou.
El dilema de la UE: Noruega pressiona perquè s’aixequi la prohibició d'extreure petroli a l'Àrtic
El 13 d’octubre del 2021 va ser un dia important per a la protecció de l’Àrtic: la Unió Europea va signar el compromís polític per frenar l’obertura de nous jaciments de combustibles fòssils a la regió. Cinc anys després, la UE es troba immersa en el procés de revisar les línies estratègiques de la seva política àrtica, que es presentarà a finals de setembre. Aquesta setmana, els líders europeus s’han reunit a Finlàndia per parlar sobre el transport marítim, els recursos i la seguretat a la regió enmig de la pressió creixent dels EUA, la Xina i Rússia.