Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
NOVA LEGISLATURA
Ni acostament ni
permis per al ple
TRIBUNAL SUPREM
PUIGDEMONT
Llarena impedeix als presosCat manté que el president
electes assistir al Parlament serà investit a distància, sense
rebutja el trasllat de Junquerasclr la fórmula per fer-ho
ara.cat
a DE GENERD
80 EUROS
EMPORTAT
EL CRIATURES
aracriatures
FL. MEU PARE ES EL
Preacord I11 dies després
AlemanyalEurapa van respirar ahir alleujades després que Angela Merkel (CDU) iMartin Schulz (SPD), ambel concurs
també del bavarès Horst Sechofer (CSU), anunciessin un preacord de Gran Coalició que acaba amb més de tres mesoS
d'incertesa i que es presenta com una oportunitat no només per a Berlin sinó també per a Brussel les
CULTURA
ELS GRAFITIS
OCULTS DELA PRESO
DE MONTJUIC
Sila Marxa de la Sal de
Ganklhi és el paradigma de
la no-violencia, 11-O va ser
no-violent i el ronament
delTS per no excnrcerar
Junqueras és un vulgar
Milers de presos hi van
deixar el seu testimoni fins
al final de la Guerra Civil

Noticias
  • Què hi ha al darrera del xoc de Trump amb Lleó XIV
    Com si Donald Trump no tingués prou fronts oberts amb l'augment del cost de vida i la guerra de l'Iran, aquesta setmana sembla que n'ha decidit obrir un de teològic. El president estatunidenc ha deixat petrificats bona part dels seus votants cristians pel xoc amb el papa Lleó XIV i el mem d'ell com a Jesús. Des de fora, l'estranyament és majúscul perquè sembla haver posat en una situació espinosa el vicepresident JD Vance, catòlic convers. El serial amb el Vaticà només s'explica des del prisma de les lluites intestines que ara mateix hi ha entre els diferents vessants religiosos que conformen la coalició MAGA. Especialment en les tensions entre catòlics i evangèlics, i cristians antisemites i sionistes cristians.
  • La socialdemocràcia busca la recepta per frenar l'extrema dreta
    Una vintena de governs i més de 6.000 representants de partits i entitats progressistes d’arreu del món es van reunir ahir a la Fira de Barcelona amb un objectiu: recuperar la credibilitat de la socialdemocràcia en un planeta maltractat per la guerra i la crisi climàtica on l’extrema dreta s’obre pas. Denuncien que l’onada reaccionària s’alimenta d’un malestar arrelat en la desigualtat i que utilitza la manipulació i la mentida per atiar l’odi contra els immigrants, les dones i les dissidències. Conscients que cal actuar, enarboren les banderes del “No a la guerra”, la defensa dels drets humans i la lluita per la igualtat. I diuen que ara és l’hora. Un front anti-Trump que admet que no n’hi ha prou amb defensar-se, però que no arriba a formular una proposta tangible en positiu.
  • L'altre testament de Salvador Espriu: no volia ser enterrat a Arenys de Mar
    “Salvador Espriu Castelló, escritor, soltero, de sesenta años, natural de Santa Coloma de Farners [...]. Declara que de ningún modo quiere ser enterrado en el cementerio de Arenys de Mar. Declara además su expreso deseo de que su cuerpo sea incinerado, si las leyes lo permiten”. Són paraules textuals, escrites a mà per Salvador Espriu en el que és un document d’últimes voluntats, un esborrany de testament, escrit en algun moment entre l’estiu del 1973 i el del 1974 –va néixer el 10 de juliol del 1913–, redactat en castellà –la llei no preveia altra opció– i adreçat al seu gran amic i advocat Josep Ferrer i Rius.
  • El 'déjà vu' que persegueix el Barça de Laporta
    El fair play financer del Barça va saltar pels aires el 2020. Amb la pandèmia i els estadis tancats, van caure els ingressos i el club es va quedar sense capacitat per pagar els salaris dels jugadors. El 2021, amb Joan Laporta a la llotja, la decisió de retocar els números i carregar fins a 555 milions de pèrdues a l'exercici que havia començat amb Bartomeu de president, no va fer res més que agreujar el problema fins a l'extrem. Un lustre després, i malgrat haver activat palanques, haver aprimat la massa salarial i haver tancat contractacions low cost, el club s'encamina cap a un nou estiu amb problemes per afrontar el mercat de fitxatges amb normalitat.
  • Vivim realment en un infern fiscal?
    Des de fa uns dies l'ofensiva de l'oposició consisteix a parlar de l'existència d'un infern fiscal. El PP, que insisteix en la necessitat d'abaixar els impostos, utilitza darrerament el concepte amb freqüència. I és una expressió que el president del Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, que es tornarà a presentar per a un tercer mandat a les eleccions que ha convocat per al 18 de maig, va donar a conèixer durant la presentació del Llibre verd sobre la fiscalitat a Catalunya el 2024. Ell mateix la considera "encertada" i diu que perdura actualment.