Sitio webPRESSIO JUDICIAL Forcadell no repetirà en el càrrec i reclama algú amb les mans lliures Ernest Maragall es perfila per a la presidència del Parlament Forn, Sànchez i Cuixart renuncien ara.cat a la via unilateral DIVENDRES DEL 2018 El conseller i l'expresident de El president d'Omnium defensa al 'ANC, electes de JxCat, deixarien TS que ara cal seguir el camí d'un 50 EUROS l'escó si es torna a desobeir referèndum pactat amb l'Estat HIHA ODI CAP A LA CULTURA QUE FA PENSAR Mirades' Crònica gràfica a les pagines centrals del diari Fugida a través dels Alps Aquest grup dimmigrants guineans es disposen a travessar els Alps caminant per la neu, amb destí a França, on rassociació Tous Migrants els ofereix suport. A la imatge, encara en territori italia, es creuen amb un excursionista ERNELETRecta final Recta finaAugmenten per a la Gran els ingressos BARCA AQUARTS DE LA COPAARITME DE MESSI EKAIZER poriodale onur bo n g oCoalició ade pacients anena ingni inteneedeAlemanya greus per grip Govern no sembla que modiflear la seva posició sobre lempresonament Yerry Mina, fitxat
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
La 'rave' de ‘Sirat’ triomfa en uns Gaudí que també premien ‘Frontera’ i ‘Sorda’
Sirat ha afegit un altre gran triomf al seu currículum. La pel·lícula d’Oliver Laxe va guanyar ahir vuit premis en la gran festa del cinema català i és la clara vencedora de la divuitena edició dels Gaudí, celebrats per primera vegada al Gran Teatre del Liceu. Sirat es va endur el premi a millor pel·lícula en llengua no catalana per davant de títols com Sorda i Romería i va arrasar en les categories tècniques, amb premis a direcció de producció, direcció artística, música original, fotografia, vestuari, maquillatge i perruqueria, efectes visuals i so. La rave de Sirat al desert culmina amb un èxit que referma la seva condició de pel·lícula-fenomen de la temporada amb l’aval dels acadèmics catalans, que han seguit l’exemple del jurat que va premiar la pel·lícula al Festival de Canes i dels acadèmics de Hollywood, que l’han nominat a dos Oscars.
Ferrocarrils i velocitat (1931)
De l’article de Gonçal de Reparaz i Ruiz (Sèvres, França, 1901 - Lima, 1984), a La Publicitat (11-II-1931). Demà passat farà noranta-cinc anys de la publicació d’aquesta peça reveladora dels hàndicaps endèmics del sistema ferroviari espanyol. Reparaz, deixeble del geògraf Pau Vila i col·laborador en missions exteriors de la República durant la guerra, feia constar sempre al costat de la seva firma la postil·la ‘fill’ per evitar la confusió amb el seu pare, Gonçal de Reparaz i Rodríguez (Porto, 1860 - Mèxic, 1939), diplomàtic de carrera i també geògraf i periodista.
L'Aragó, un termòmetre preocupant
Tot i que el resultat de les eleccions aragoneses no es pot dir que sigui una sorpresa, el creixement constant de l'extrema dreta en tots els comicis del nou cicle polític hauria de ser un motiu de preocupació, tant per a la classe política com per a la resta de la societat. En el cas aragonès s'ha repetit l'esquema que ja es va veure a Extremadura, i és que unes eleccions avançades pel PP amb la intenció de reforçar-se resulta que acaben reforçant Vox.
Avorriment i desídia a la catifa vermella dels Gaudí
Els premis Gaudí han celebrat aquest diumenge la seva divuitena edició i, fidels a la voluntat amb què van néixer –reivindicar la qualitat del cinema català–, cada any ho fan emulant el format de Hollywood en versió esquifida: lliurament de premis, discursos, actuacions i, per descomptat, la catifa vermella amb famosos que llueixen les seves millors gales. Però… de debò que aquestes són les millors gales que pot mostrar el cinema català?
La catifa vermella dels Gaudí: entre el negre i el blanc, amb algunes excepcions agosarades
Elegància atemporal, molt negre, però també molt blanc. Aquests han estat tres dels eixos de la catifa vermella de la gala dels premis Gaudí, que enguany han celebrat la seva majoria d’edat. No hi ha hagut grans estridències però sí detalls sorprenents i simpàtics, com ara la preciosa jaqueta amb una silueta de guepard que ha lluït la presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, Judith Colell, i que signava Lola Casademunt, o el jersei vermell de llana d’Enric Auquer, que anava vestit de Pedro del Hierro.