Sitio webPRESSIO JUDICIAL Forcadell no repetirà en el càrrec i reclama algú amb les mans lliures Ernest Maragall es perfila per a la presidència del Parlament Forn, Sànchez i Cuixart renuncien ara.cat a la via unilateral DIVENDRES DEL 2018 El conseller i l'expresident de El president d'Omnium defensa al 'ANC, electes de JxCat, deixarien TS que ara cal seguir el camí d'un 50 EUROS l'escó si es torna a desobeir referèndum pactat amb l'Estat HIHA ODI CAP A LA CULTURA QUE FA PENSAR Mirades' Crònica gràfica a les pagines centrals del diari Fugida a través dels Alps Aquest grup dimmigrants guineans es disposen a travessar els Alps caminant per la neu, amb destí a França, on rassociació Tous Migrants els ofereix suport. A la imatge, encara en territori italia, es creuen amb un excursionista ERNELETRecta final Recta finaAugmenten per a la Gran els ingressos BARCA AQUARTS DE LA COPAARITME DE MESSI EKAIZER poriodale onur bo n g oCoalició ade pacients anena ingni inteneedeAlemanya greus per grip Govern no sembla que modiflear la seva posició sobre lempresonament Yerry Mina, fitxat
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Per què el Suprem ha obert ara l’aixeta de l’amnistia?
La sentència del TJUE sobre la llei d’amnistia ha provocat un efecte cascada. En els últims dies, el Tribunal Suprem s’ha afanyat a donar carpetada a sis casos que tenia a sobre de la taula i que estaven a l’espera des de feia mesos. Ara bé, malgrat aquest despertar sobtat, les catorze persones que s’han beneficiat de la norma de l’oblit penal no tenen –estrictament– res a veure amb l’aval de Luxemburg. Era un filtre que es va fixar l’alt tribunal de manera implícita i que ha acabat sent el pretext per mantenir congelades totes aquestes causes durant nou mesos, donat que el passat mes d’octubre el Tribunal Constitucional havia donat explícitament llum verda a aplicar la llei.
Vuit maneres de recuperar el control davant l'allau de notícies
Cada dia rebo, de mitjana, 370 notificacions al mòbil i 110 són de mitjans de comunicació. Si no tingués el mòbil sempre en silenci cada quatre minuts sonaria un ding estrident i molestaria els companys de feina. Sí, soc periodista i estar informat és la meva obligació. Però la meva no és una situació tan excepcional: qui més qui menys rep més d'un centenar d'alertes al dia —i per això ara és de bona educació tenir el so del telèfon desactivat.
Wagner, el grup de mercenaris que va desafiar Putin, es resisteix a desaparèixer
Quan Ievgueni Prigojin, el líder de Wagner, es va rebel·lar contra l’aleshores ministre de Defensa rus, Serguei Xoigú, el 23 de juny de 2023, Vladímir Putin ja havia decidit dissoldre el grup de mercenaris més popular de Rússia a causa de l’amenaça que suposava per a l’estabilitat del règim. Malgrat haver estat clau en la conquesta de poblacions com Bakhmut o Soledar, a Donetsk, el fracàs del motí va abocar els combatents privats a integrar-se a l’exèrcit regular o a tornar-se’n cap a casa. Alguns van accedir a enrolar-se a les forces armades, altres van buscar la manera de continuar lluitant a Ucraïna mantenint una certa autonomia i molts van preferir viatjar a l’Àfrica, on Wagner s’havia fet fort defensant juntes colpistes locals i on encara avui malda per preservar les restes del seu imperi.
El canvi en el recompte de soldats morts a l'Iran evidencia el nerviosisme de Trump
Les baixes a la guerra de l'Iran cada cop es fan més feixugues per a la Casa Blanca. El president estatunidenc, Donald Trump, encara insisteix que està "guanyant" el conflicte, però els últims canvis en el recompte de baixes i ferits del Pentàgon diuen una altra cosa. Els últims quatre soldats morts al conflicte han estat comptabilitzats en altres categories que no estan vinculades a l'operació Fúria Èpica, el nom amb el qual el mandatari va batejar l'ofensiva. Tècnicament, ara només es reconeixen com a baixes vinculades a la campanya catorze de les divuit que hi ha hagut fins al moment.
La "nova revolució quàntica" que vol ser a Catalunya
El conseller d'Empresa i Treball de la Generalitat, Miquel Sàmper, treia pit la setmana passada d'una fita que sembla inimaginable no només des de Catalunya, sinó des de qualsevol punt d'Europa: "Estem a un nivell similar al dels Estats Units o la Xina" en el desenvolupament d'una tecnologia profunda, assegurava. Es tracta de la indústria quàntica, una que sembla formar part de les ficcions futuristes, però que ja fa negoci al Principat.