Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
PRESSIO JUDICIAL
Forcadell no repetirà en el càrrec
i reclama algú amb les mans lliures
Ernest Maragall es perfila per a la presidència del Parlament
Forn, Sànchez i
Cuixart renuncien
ara.cat
a la via unilateral
DIVENDRES
DEL 2018
El conseller i l'expresident de El president d'Omnium defensa al
'ANC, electes de JxCat, deixarien TS que ara cal seguir el camí d'un
50 EUROS
l'escó si es torna a desobeir
referèndum pactat amb l'Estat
HIHA ODI CAP
A LA CULTURA
QUE FA PENSAR
Mirades'
Crònica
gràfica
a les pagines
centrals del
diari
Fugida a través dels Alps
Aquest grup dimmigrants guineans es disposen a travessar els Alps caminant per la neu, amb destí a França, on
rassociació Tous Migrants els ofereix suport. A la imatge, encara en territori italia, es creuen amb un excursionista
ERNELETRecta final
Recta finaAugmenten
per a la Gran els ingressos
BARCA
AQUARTS DE LA
COPAARITME
DE MESSI
EKAIZER
poriodale
onur bo n g oCoalició ade pacients
anena ingni inteneedeAlemanya greus per grip
Govern no sembla que
modiflear la seva posició
sobre lempresonament
Yerry Mina, fitxat

Noticias
  • La meva mainadera era una espia de Stalin
    Buscar la vida d'una espia és perseguir el rastre d'un fantasma. África de las Heras, nom en clau Patria, va ser una amiga, una mainadera, una cuidadora, però també una desconeguda, una assassina, una espia i una heroïna. “Era tot alhora”, confessa l’escriptora i columnista argentina Laura Ramos, que ha reconstruït la vida de l’espia al llibre Mi niñera de la KGB. De las Heras, amagada sota el nom de María Luisa, va ser una suposada modista espanyola que va esdevenir l’espia soviètica més guardonada del KGB, implicada en la resistència comunista contra el dictador Francisco Franco, el combat contra les tropes alemanyes a Ucraïna, en l’intent d’atemptat contra Che Guevara i l’assassinat del successor de Lenin, Lev Trotski. “La seva feina consistia precisament en no deixar cap rastre. Però, paradoxalment, els descobriments més importants van arribar per la porta del darrere, a través dels records dels nens que havíem estat cuidats per ella”, assegura l’escriptora, tot apuntant
  • Qui mana al fons de mar, per on circula el 99% de la informació que consumim
    Prop de mil persones van coronar l’any passat la muntanya més alta del món, l’Everest. L’home coneix molt bé els límits i secrets del nostre entorn, d’allò que veiem, i fins i tot el punt més inaccessible s’ha convertit en un reclam turístic. Però al planeta Terra encara hi ha moltes coses que no veiem, llocs pràcticament inabastables. L’Everest té dos quilòmetres menys que el punt més profund dels oceans, la fossa Challenger, al Pacífic, un pou immens que frega els 11.000 metres. Encara hi ha molts secrets per descobrir.
  • L'hora de les explicacions: què ha passat a Ceuta?
    Setmana d’alt voltatge per al govern espanyol: amb moviment a la Moncloa, on se celebrarà el primer consell de ministres després del parèntesi de l'estiu, però sobretot amb moviment al Congrés. Fins a vuit ministres de l'executiu de Pedro Sánchez compareixeran per retre comptes per la gestió de la crisi a Ceuta quan encara hi planen moltes incògnites.
  • Hansi Flick revoluciona les bandes del Barça
    A Hansi Flick se li va entendre tot quan, en la prèvia del duel entre l'Elx i el Barça d'aquesta nit (21.30 h, Movistar La Liga), va qüestionar públicament si Alejandro Balde té prou convicció per guanyar-se el lloc al Barça. A poc més d'una setmana per al tancament del mercat de fitxatges, l'entrenador blaugrana va obrir la porta de sortida al lateral criat al barri barceloní de Sant Martí de Provençals. Però no va ser l'únic, perquè Flick també va convidar públicament a abandonar el vaixell a Jules Kounde. "Hem estat clars amb aquests jugadors. És una situació de club, estem fent molts canvis. Hem d’esperar fins al final del mercat. És normal quan decideixes que vols nous jugadors: penses en com fer més fort l’equip", va verbalitzar.
  • El president de Ceuta que no s'entén amb Vox i va frenar l'expansió de Jesús Gil
    Juan Jesús Vivas (Ceuta, 1953) s'ha convertit en una presència mediàtica diària des del 30 de juliol. L'entrada massiva d'immigrants a Ceuta, el territori que presideix, n'és la causa. Vivas ha fet d'altaveu incansable del malestar que ha generat entre la població de la ciutat autònoma i ha posat cara a l'ofensiva política del PP contra la gestió de l'executiu de Pedro Sánchez. Les compareixences d'aquest baró popular, un dels més veterans de l'Estat, han anat pujant de to a mesura que amb el pas dels dies no s'ha recuperat la normalitat. Encara que dins del PP Vivas és un dels anomenats moderats, en aquesta ocasió s'ha convertit en ariet contra el govern espanyol per la gestió de la crisi migratòria.