Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
PRESSIO JUDICIAL
Forcadell no repetirà en el càrrec
i reclama algú amb les mans lliures
Ernest Maragall es perfila per a la presidència del Parlament
Forn, Sànchez i
Cuixart renuncien
ara.cat
a la via unilateral
DIVENDRES
DEL 2018
El conseller i l'expresident de El president d'Omnium defensa al
'ANC, electes de JxCat, deixarien TS que ara cal seguir el camí d'un
50 EUROS
l'escó si es torna a desobeir
referèndum pactat amb l'Estat
HIHA ODI CAP
A LA CULTURA
QUE FA PENSAR
Mirades'
Crònica
gràfica
a les pagines
centrals del
diari
Fugida a través dels Alps
Aquest grup dimmigrants guineans es disposen a travessar els Alps caminant per la neu, amb destí a França, on
rassociació Tous Migrants els ofereix suport. A la imatge, encara en territori italia, es creuen amb un excursionista
ERNELETRecta final
Recta finaAugmenten
per a la Gran els ingressos
BARCA
AQUARTS DE LA
COPAARITME
DE MESSI
EKAIZER
poriodale
onur bo n g oCoalició ade pacients
anena ingni inteneedeAlemanya greus per grip
Govern no sembla que
modiflear la seva posició
sobre lempresonament
Yerry Mina, fitxat

Noticias
  • Trump té algun control sobre Netanyahu?
    “Ets boig”, “si no fos per mi, series a la presó”, “tothom t'odia”. Aquestes van ser algunes de les paraules que el president dels Estats Units, Donald Trump, va dirigir al primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, la setmana passada. Les hi va dir directament en una trucada de telèfon, i després ell mateix ho va confirmar als mitjans.
  • "Poso el cor, el cervell i la veu a favor dels mestres que avui lluiten al País Valencià i a Catalunya"
    Fa dècades que Biel Mesquida (Castelló de la Plana, 1947) convida els lectors a endinsar-se en tots els matisos del "perfum censurat" de la llibertat, sigui sexual o política. El vespre que ha rebut el 58è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, els versos de Lluita de classes, un dels poemes àgils i refulgents d'El bell país on els homes desitgen els homes –escrit el 1974 però inèdit fins al 1985–, han tornat a ressonar al Palau de la Música amb la dicció elegant del poeta Adrià Targa. "Eres una criatura, criatura ferotge, jugant amb les meves anques, / mossegant-les, mentre jo m'agenollava empès i obligat pel teu desfici i / aquest desig d'enfonsar-te dins el bell forat del meu anus": així de contundent sona encara el clau urgent entre el jo líric i "l'al·lot despentinat" dels encàrrecs, un oasi d'amor lliure enmig de les tenebres nacionalcatòliques i franquistes.
  • Saturats de Papa
    El papa Lleó XIV encara no ha posat els peus a Catalunya i ja estem saturats d’actes religiosos gràcies a una televisió extraordinàriament beata. La 1 de TVE està assumint la retransmissió de totes les cerimònies amb una fe i una alegria inaudites. Per rematar-ho, en algunes franges televisives (per exemple la de dilluns a la tarda), va oferir una cobertura triple: La 1, La 2 i el canal 24h a l’uníson oferint el mateix contingut religiós.
  • Florentino afronta una dimensió desconeguda
    Florentino Pérez serà president del Reial Madrid fins a l'any 2030, o com a mínim així ho marca el resultat de les eleccions d'aquest diumenge al club blanc, que seran recordades per un recompte de vots caòtic. Amb aquest nou mandat per a quatre anys, Florentino fregarà els gairebé 30 anys al capdavant del club (hi està des del 2000 amb una única interrupció entre el 2006 i el 2009). Ara, enceta una nova etapa marcada pels reptes interns, però també externs. Per primer cop tindrà una oposició activa. Enrique Riquelme, el seu contrincant a les eleccions a qui un 35% dels socis han donat suport –una xifra que s'ha llegit com un toc d'atenció a Florentino–, ha deixat clar que ha vingut per quedar-se: "Això no és el final de res, sinó l'inici d'un camí". Però com serà aquest camí? I sobretot, ¿serà l'única pedra a la sabata per al president blanc?
  • Els Mossos desvinculen els dos últims tirotejos mortals de la Zona Franca
    Era el 16 de maig a la tarda quan un home va rebre un tret al cap al carrer de la Mineria de Barcelona, a la Zona Franca. Tot i els intents de reanimar-lo, l'home va acabar morint. Vint-i-tres dies després, un altre home que anava caminant pel mateix carrer de la ciutat va rebre diversos trets per l'esquena. La història es va repetir: era una tarda de diumenge, amb molts veïns al carrer, i tot i els intents de reanimació, va acabar morint. Són dues tipologies d'homicidi pràcticament calcades, freqüents entre els clans de la droga que volen revenja. Per la proximitat i les similituds, quan els investigadors dels Mossos van acudir aquest diumenge a l'escenari del crim es van fer una pregunta: ¿els dos crims podrien estar relacionats?