Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
PRESSIO JUDICIAL
Forcadell no repetirà en el càrrec
i reclama algú amb les mans lliures
Ernest Maragall es perfila per a la presidència del Parlament
Forn, Sànchez i
Cuixart renuncien
ara.cat
a la via unilateral
DIVENDRES
DEL 2018
El conseller i l'expresident de El president d'Omnium defensa al
'ANC, electes de JxCat, deixarien TS que ara cal seguir el camí d'un
50 EUROS
l'escó si es torna a desobeir
referèndum pactat amb l'Estat
HIHA ODI CAP
A LA CULTURA
QUE FA PENSAR
Mirades'
Crònica
gràfica
a les pagines
centrals del
diari
Fugida a través dels Alps
Aquest grup dimmigrants guineans es disposen a travessar els Alps caminant per la neu, amb destí a França, on
rassociació Tous Migrants els ofereix suport. A la imatge, encara en territori italia, es creuen amb un excursionista
ERNELETRecta final
Recta finaAugmenten
per a la Gran els ingressos
BARCA
AQUARTS DE LA
COPAARITME
DE MESSI
EKAIZER
poriodale
onur bo n g oCoalició ade pacients
anena ingni inteneedeAlemanya greus per grip
Govern no sembla que
modiflear la seva posició
sobre lempresonament
Yerry Mina, fitxat

Noticias
  • Telefónica perd 4.318 milions d'euros el 2025 per l'ERO i les vendes a l'Amèrica Llatina
    Les vendes de gairebé totes les filials a l'Amèrica Llatina i l'expedient de regulació d'ocupació (ERO) que ha suposat la sortida de 5.042 treballadors s'han traduït en un llast per als resultats de Telefónica de l'any 2025. Entre gener i desembre de l'any passat, la teleco que presideix Marc Murtra va perdre 4.318 milions d'euros per l'impacte extraordinari de ambdues coses. El directiu català desgranarà els resultats en roda de premsa aquest dimarts al migdia.
  • Ferrocarrils afronta la primera jornada de vaga convocada pels maquinistes de Semaf
    Nou dimarts de dificultats en la mobilitat ferroviària, aquesta vehada també a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). L'operadora de trebs catalana afronta aquest matí la primera de les cinc jornades de vaga que ha convocat el sindicat Semaf per als dies 24 i 25 de febrer i 2, 3 i 4 de març per reclamar més seguretat en el servei.
  • Un policia mort i dos ferits en un atemptat amb bomba al centre de Moscou
    Un policia ha mort i dos més han resultat ferits en un atemptat amb bomba en artefacte explosiu al costat d’un cotxe patrulla de la policia al centre de Moscou, segons informa el ministeri de l'Interior. L'explosió s'ha produit poc després de la mitjanit a la plaça de l'estació de trens de Savyolovsky, un dels principals nusos ferroviaris de la capital. L'atac conicideix amb el quart aniversari de la invasió russa d'Ucraïna a gran escala, però no queda clar si les dues cose estan relacionades.
  • Noia de classe baixa aspira a escriure
    “Si faig servir la primera persona del plural és perquè la genealogia de les filles de la perifèria espanyola no s'està escrivint sola”, ens diu la periodista Noelia Ramírez (Esplugues de Llobregat, 1982) a Nadie me esperaba aquí, que porta per subtítol Apuntes sobre el desclasamiento. I cita, entre d’altres, a la madrilenya Alana S. Portero i la seva excel·lent La mala costumbre. Perquè aquesta genealogia l’estan escrivint autores que venen de classes subalternes que ens brinden els seus testimonis de vida, en clau autobiogràfica o de ficció, ficció sempre arrelada a la realitat.
  • Tot el que encara no sabem del 23-F
    El 23 de febrer del 1981, el general Alfonso Armada va entrar al Congrés amb una idea "de govern de salvació nacional" i en va sortir detingut, després que el cop d'estat fracassés, entre altres, per les disputes entre colpistes. Segons s'ha anat publicant des de llavors, aquell executiu hauria tingut el mateix Armada com a president del govern, al costat dels socialistes Felipe González (vicepresident econòmic), Gregorio Peces-Barba (Justícia), Javier Solana (Transports) i Enrique Múgica (Sanitat); dels diputats comunistes Jordi Solé Tura (Treball) i Ramón Tamames (Economia); dels de la UCD Pío Cabanillas (Hisenda), José Luis Álvarez (Obres Públiques), Miguel Herrero Rodríguez de Miñón (Educació i Ciència) i Agustín Rodríguez (Indústria); dels representants d'Aliança Popular Manuel Fraga (Defensa) i Manuel Saavedra (Interior); d'altres militars com José Antonio Sáenz de Santamaría (Autonomia i Regions) i de representants de la societat civil, com l'exministre franquista José María Ló