Sitio webPRESSIO JUDICIAL Forcadell no repetirà en el càrrec i reclama algú amb les mans lliures Ernest Maragall es perfila per a la presidència del Parlament Forn, Sànchez i Cuixart renuncien ara.cat a la via unilateral DIVENDRES DEL 2018 El conseller i l'expresident de El president d'Omnium defensa al 'ANC, electes de JxCat, deixarien TS que ara cal seguir el camí d'un 50 EUROS l'escó si es torna a desobeir referèndum pactat amb l'Estat HIHA ODI CAP A LA CULTURA QUE FA PENSAR Mirades' Crònica gràfica a les pagines centrals del diari Fugida a través dels Alps Aquest grup dimmigrants guineans es disposen a travessar els Alps caminant per la neu, amb destí a França, on rassociació Tous Migrants els ofereix suport. A la imatge, encara en territori italia, es creuen amb un excursionista ERNELETRecta final Recta finaAugmenten per a la Gran els ingressos BARCA AQUARTS DE LA COPAARITME DE MESSI EKAIZER poriodale onur bo n g oCoalició ade pacients anena ingni inteneedeAlemanya greus per grip Govern no sembla que modiflear la seva posició sobre lempresonament Yerry Mina, fitxat
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Audax anuncia una opa voluntària sobre la noruega Elmera
La companyia de renovables Audax ha anunciat aquest dijous el llançament d'una oferta pública d'adquisició (opa) voluntària sobre el 100% del capital de l'energètica noruega Elmera per un valor de 404 milions d'euros, segons ha informat el grup a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).
La poesia com a revelació de l'ocult
Donar a veure, de Paul Éluard (1895-1952), és un recull de poemes en prosa, conferències, escrits sobre art i textos dedicats als seus amics pintors. Publicat el 1939, el títol resumeix el projecte estètic d’Éluard: la poesia no ha de descriure el món, sinó revelar-lo i transformar-lo. El poeta no és un observador passiu, sinó algú capaç de travessar les aparences i descobrir relacions ocultes entre objectes, éssers i sentiments. Vinculat al surrealisme d’André Breton, Éluard evoluciona aquí cap a una poesia més humana i comunicativa. Donar a veure és una obra fronterera entre el somni i la realitat, entre la imatge i la idea, entre la intimitat amorosa i la consciència col·lectiva.
La gran diferència entre Hansi Flick i Luis de la Fuente
La selecció espanyola de Luis de la Fuente assumeix dissabte que ve el seu primer gran repte d’aquest Mundial 2026: s’enfronta a la selecció de l’Uruguai. I tot i que la celeste no ha passat de l’empat contra l’Aràbia Saudita (1-1) ni contra la irreductible selecció de Cap Verd (2-2), continua sent una de les potències futbolístiques del Con Sud. Així doncs, és una oportunitat perquè la roja continuï millorant i lligui la primera posició en un grup H en què pot passar de tot. De cara a aquest tercer partit de la fase de grups, Luis de la Fuente ha de triar entre continuar repartint minuts o bé mantenir el bloc que tan bé li va funcionar diumenge contra l'Aràbia Saudita.
El Port de la Selva arrenca l'estiu amb una oferta gastronòmica molt variada després de la tragèdia de l'agost passat
A les portes de la temporada d'estiu, els bars i els restaurants del Port de la Selva (Alt Empordà) tornen a la normalitat. L'agost passat el curs va acabar de manera abrupta amb el suïcidi d'una parella d'empresaris locals que gestionaven una desena d'establiments des de feia dècades a través d'un grup inversor. Els locals, que arrossegaven problemes econòmics, van abaixar la persiana d'un dia per l'altre, i van deixar un centenar de treballadors sense feina. Representaven un 20% dels negocis d'hostaleria del poble i l'oferta al llarg de tot el passeig va quedar molt tocada.
Se t’enganxa la truita? No tens la paella ideal
Del Basar Vidal en surts amb una paella, un ganivet, una cassola, un joc de motlles de pastisseria, un pelador, un carro de la compra o amb el que sigui. Però sobretot en surts havent rebut una masterclass de cuina, de consells pràctics per estar tan ben equipat com vulguis, per optimitzar tots els recursos, per obtenir el millor rendiment de la famosa equació qualitat-preu. Marc Vidal i el seu pare Juanjo –ja jubilat, però encara s’hi deixa veure– són la segona i la tercera generacions del negoci familiar. Bé, estrictament, la quarta, ja que el fundador va ser, el 1952, el pare del Juanjo, però va ser l’avi qui, a la Cerdanya, va obrir la primera botiga de queviures familiar. Després, ja a Barcelona, dos establiments més dedicats a l’alimentació fins que arriba l’especialització en basar a la cantonada de Tamarit amb Urgell, on encara avui són un autèntic puntal del barri de Sant Antoni.