Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
PRESSIO JUDICIAL
Forcadell no repetirà en el càrrec
i reclama algú amb les mans lliures
Ernest Maragall es perfila per a la presidència del Parlament
Forn, Sànchez i
Cuixart renuncien
ara.cat
a la via unilateral
DIVENDRES
DEL 2018
El conseller i l'expresident de El president d'Omnium defensa al
'ANC, electes de JxCat, deixarien TS que ara cal seguir el camí d'un
50 EUROS
l'escó si es torna a desobeir
referèndum pactat amb l'Estat
HIHA ODI CAP
A LA CULTURA
QUE FA PENSAR
Mirades'
Crònica
gràfica
a les pagines
centrals del
diari
Fugida a través dels Alps
Aquest grup dimmigrants guineans es disposen a travessar els Alps caminant per la neu, amb destí a França, on
rassociació Tous Migrants els ofereix suport. A la imatge, encara en territori italia, es creuen amb un excursionista
ERNELETRecta final
Recta finaAugmenten
per a la Gran els ingressos
BARCA
AQUARTS DE LA
COPAARITME
DE MESSI
EKAIZER
poriodale
onur bo n g oCoalició ade pacients
anena ingni inteneedeAlemanya greus per grip
Govern no sembla que
modiflear la seva posició
sobre lempresonament
Yerry Mina, fitxat

Noticias
  • Ordenar el futur per recordar el passat
    Dividir un llibre en tres blocs d’estils i tons diferents és una decisió arriscada: en principi, ha de tenir l’avantatge de no avorrir els lectors amb una sola història, però sovint comporta el perill de perdre’ls, perquè costa que les tres parts agradin de la mateixa manera. En el cas de Missitàlia, aquesta novel·la de títol misteriós i polisèmic, la cosa queda a mig camí. L’aspror i la duresa de la primera part són una porta difícil de passar per al premi que suposen una segona i tercera part molt més interessants, però aquesta és l’aposta de Claudia Durastanti, una autora que va triomfar arreu del món amb el títol anterior, L’estrangera, de caràcter autobiogràfic.
  • Recta final per desbloquejar l'acomiadament col·lectiu a Leche Pascual: els treballadors tornen a mobilitzar-se
    Dies clau per al futur dels 86 treballadors que conformen la plantilla de Leche Pascual a Gurb (Osona). Després que la companyia castellana segellés la venda de la planta a la catalana Casa Tarradellas, la nau de l'empresa lletera fa mesos que es troba parcialment desmantellada i el pròxim 31 de juliol se n'efectuarà el canvi de mans. El futur dels treballadors, però, es manté incert: si bé s'ha parlat d'una eventual incorporació a Casa Tarradellas, actualment les ofertes de la compradora no convencen la plantilla, ja que les condicions que els proposen no són prou precises.
  • Un pas enrere que posa en risc la salut dels futbolistes
    Les actuacions arbitrals als Mundials acostumen a anticipar el futur del futbol. La FIFA aprofita el torneig més important del calendari com a laboratori on posa a prova noves interpretacions del reglament i normatives inèdites abans de decidir si mereixen formar part del futbol internacional. Aquesta Copa del Món no ha estat una excepció. Algunes innovacions han deixat bones sensacions, però d'altres han generat tanta controvèrsia que difícilment tindran continuïtat, de la mateixa manera que el torneig també ha evidenciat els riscos d'un model arbitral excessivament permissiu que ha condicionat el desenvolupament de molts partits.
  • El BCE vol donar un respir als hipotecats a l'espera de la guerra a l'Iran
    La inestable treva temporal entre els Estats Units i l'Iran ha frenat la tendència inflacionista que va provocar el conflicte en un inici. La taxa d'augment de preus de l'eurozona s'està acostant a l'objectiu del 2% marcat pel Banc Central Europeu (BCE) i el juny va baixar fins al 2,8%, segons les dades de l'Eurostat. Per aquest motiu, malgrat que la represa dels atacs al Pròxim Orient pot retornar la inflació a una senda creixent, l'organisme bancari vol restar a l'espera de l'evolució de la guerra abans de fer un pas en fals i es preveu que aquest dijous mantindrà els tipus al 2,25%.
  • 15 parcs d'atraccions per redescobrir la màgia en família més enllà de Disney
    És gairebé un clàssic de l'imaginari familiar: tard o d'hora acabem posant rumb al famós parc parisenc per viure uns dies de pura fantasia. La il·lusió als ulls de la canalla quan veuen el gran castell o abracen el seu personatge preferit és una imatge que queda gravada a la retina per sempre, i això és innegable. És d'aquells llocs on s'hi ha d'anar un cop a la vida. Ara bé, un cop complert el somni, els pares també coneixem bé la lletra petita de l'experiència: pressupostos que exigeixen fer enginyeria financera, hores de cua que posen a prova els límits de la nostra paciència i la sensació de viure en un embús constant de gent i cotxets.