Sitio webn al contrataque Pasar el platillo On Barcelona icult- Páginas 52y 53 manana Dos cuentos de Navidad, Los menhires de la Barcelonafabril Paul McCartney, el hombrey la leyenda por solo 3,95 cada uno ANTONIO FRANCO ,5DEINGEOANELIT LT 3ww.oruptolao som DHRECHORNWNDEz elPeriódico "8 PARA GENTE COMPROMETIDA ELECCIONES DECENAS DE MILES DE INDEPENDENTISTAS TOMAN LA CAPITAL DE LA UE Marea amarilla en Bruselas Elbaño de masas de Puigdemont en la ciudad belga incomoda a Esquerra TEMA DEL DIA Páginas 2 a 14 yeditorial ASCENSO ININTERRUMPIDO DURANTE 14 TRIMESTRESPpnas2y29 El precio de la vivienda subee al ritmo más alto en 10 años l Los pisos registraron en la última anualidad I Los promotores critican las demoras en la un encarecimiento de casi el 7% en España l concesión de licencias de obra en Barcelona Tambores de La terapia COMPRAMOS EDIFICIOS EN BARCELONA CIUDAD Intifada en Oriente Próximo Elmundo deplora la decisión de Trump de Wonder Niñios con fisura labial se identficanyse T 935 481 403MKPREMIUM reconocer Jerusalén como capital de Israe sienten reconfortados con la pelicula www,mkpremium.com NVERSORES PATRIMONIALES PANORAMA-Páginas 22y 23 COSAS DE LA VIDA >Páginas 34 y 35, y editorial
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
- Andalusia: ¿l’oportunitat?
Les autonòmiques extremenyes van ser al desembre. La presidenta, María Guardiola, va tenir una clara victòria (29 escons sobre 65), però, en contra del que pensava, no va arribar a la majoria absoluta i no va ser reelegida fins a finals d’abril, després d’una espinosa negociació amb Vox. El PSOE, liderat per Miguel Gallardo, que va dimitir, va patir llavors una seriosa derrota perquè va caure a 18 escons. Però aquesta setmana el nou líder socialista, Álvaro Sánchez Cotrina, ha revaluat la situació i ha proposat el que ja va aconsellar l’històric president extremeny Juan Carlos Rodríguez Ibarra.Seguir leyendo.... - No era un rampell, era masclisme
Estrangular i matar la teva dona davant dels teus fills i tot i així... que et rebaixin la pena perquè va ser un rampell. Una dissociació en la seva ment. Quina casualitat que aquesta dissociació no li va entrar amb els seus amics ni amb els seus veïns. No, va ser només amb la seva exparella.Seguir leyendo.... - Lleó XIV té la seva fórmula
Un dels molts encerts del pas de Lleó XIV per Barcelona ha estat la fórmula bilingüe. Responia a la realitat de Catalunya molt millor que la immersió lingüística o la quimera arcaica del monolingüisme. Tal vegada el Govern de Salvador Illa podria aprofitar aquest exemple per deslligar-se dels dogmes lingüístics propis del nacionalisme que van saturar el procés, ara a l’UCI del desastre col·lectiu, després d’haver trastocat al límit el mapa polític català, segons ens indica la demoscòpia.Seguir leyendo.... - Un acte litúrgic
Trump té ara el caprici d’imprimir un bitllet de 250 dòlars amb la seva cara. Un caprici barat, comparat amb els seus costums i que, en principi, tampoc mata ningú: una altra excentricitat. La xifra commemora el 250è aniversari de la independència, però és igual: el que importa és el rostre, no l’excusa. I el rostre, en un bitllet, compleix la mateixa funció que el sant en una estampeta. Tots dos viatgen de mà en mà, es guarden al costat del cor, es perden, es troben. Tots dos representen una fe. Els nord-americans porten morts a la cartera: Franklin, Lincoln, Washington. Els pares fundadors els acompanyen a comprar el pa, paguen el taxi, esperen al calaix de la tauleta de nit. Són relíquies que circulen, sants laics tocats per milions de dits que mai resen, però sempre compten. Els diners no exigeixen fe; exigeix obediència, que és més eficaç. No necessites creure en el dòlar, n’hi ha prou que el dòlar cregui en tu.Seguir leyendo.... - Els cubans canvien la fugida a Miami per Mèxic arran del retorn de Trump
Des del túnel de rentat on José i Ernesto eixuguen i poleixen cotxes de turistes no es veuen els grans hotels de Cancún. Tampoc el mar, tot i que està a pocs quilòmetres. A la veïna localitat d’Alfredo V. Bonfil anomenada en honor al líder camperol mexicà ja ningú cultiva el camp i pocs són mexicans: entre el poble i la costa s’interposen la jungla impenetrable i l’autopista que va a l’aeroport. Aquí, els nouvinguts al país treballen jornades exhaustives d’11 hores, a la rebotiga del Carib.Seguir leyendo....