Sitio webn al contrataque Pasar el platillo On Barcelona icult- Páginas 52y 53 manana Dos cuentos de Navidad, Los menhires de la Barcelonafabril Paul McCartney, el hombrey la leyenda por solo 3,95 cada uno ANTONIO FRANCO ,5DEINGEOANELIT LT 3ww.oruptolao som DHRECHORNWNDEz elPeriódico "8 PARA GENTE COMPROMETIDA ELECCIONES DECENAS DE MILES DE INDEPENDENTISTAS TOMAN LA CAPITAL DE LA UE Marea amarilla en Bruselas Elbaño de masas de Puigdemont en la ciudad belga incomoda a Esquerra TEMA DEL DIA Páginas 2 a 14 yeditorial ASCENSO ININTERRUMPIDO DURANTE 14 TRIMESTRESPpnas2y29 El precio de la vivienda subee al ritmo más alto en 10 años l Los pisos registraron en la última anualidad I Los promotores critican las demoras en la un encarecimiento de casi el 7% en España l concesión de licencias de obra en Barcelona Tambores de La terapia COMPRAMOS EDIFICIOS EN BARCELONA CIUDAD Intifada en Oriente Próximo Elmundo deplora la decisión de Trump de Wonder Niñios con fisura labial se identficanyse T 935 481 403MKPREMIUM reconocer Jerusalén como capital de Israe sienten reconfortados con la pelicula www,mkpremium.com NVERSORES PATRIMONIALES PANORAMA-Páginas 22y 23 COSAS DE LA VIDA >Páginas 34 y 35, y editorial
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
- Benito i Lazkano viuen la seva il·lusió olímpica en la contrarellotge
Els somnis es fan realitat. Els de Mireia Benito i Oier Lazkano seran avui recórrer amb les bicis de contrarellotge els carrers de París. Des de l’esplanada dels Invàlids fins al pont d’Alexandre III, Benito i Lazkano tindran 32 quilòmetres per disfrutar, per sentir l’afecte del públic i per estrenar-se com a ciclistes olímpics espanyols. Les medalles, ells ho saben, són massa cares i fins i tot els diplomes es guarden com una relíquia, perquè la llista de favorits, amb Remco Evenepoel i Filippo Ganna al capdavant, en categoria masculina, i amb dues dones fora de sèrie com Demi Vollering i Lotte Kopecky, és tan il·lustre que situa qualsevol afany en un mur inabastable.Seguir leyendo.... - París arrisca amb una llarga obertura marcada per la pluja
París va arriscar. París va semblar que perdia i va acabar guanyant. L’aposta pel riu Sena com a escenari de la inauguració era seductora, valenta i audaç, una entusiasta esmena a la tradició olímpica amb potencial per marcar un gir en la història dels Jocs. Potser la por més grossa tenia a veure amb la seguretat, però no van ser les amenaces externes les que van marcar la llarga i decebedora cerimònia, sinó el seu disseny, lent i a vegades amb un fil argumental difícil de seguir, i també (o sobretot) la insistent pluja que ningú va semblar preveure i que va deslluir totes les coses boniques que hi va haver. Que n’hi va haver, és clar, però el balanç no pot ser de cap manera positiu, per molt que el final fos espectacular i inabastable pel que fa a l’estètica per a qualsevol ciutat diferent de París. Difícilment Los Angeles, el 2028, suggerirà treure la cerimònia de l’estadi.Seguir leyendo.... - "Mai havia vist tanta policia en una ciutat"
"Ens esperàvem més ambient, però encara és aviat", afirmen el Sebastián, el Luís i el Marcos, tres joves espanyols que fan parada a París per veure els Jocs Olímpics, però que continuaran el seu viatge per tot Europa.Seguir leyendo.... - Gran final després del despropòsit
París disposava de la millor postal possible. La més bonica. Però va voler convertir-la durant tres hores en una caricatura, molla i encartonada, el dia que havia de mostrar la seva magnificència al món. Fins que va aparèixer a la seva terra promesa Rafa Nadal, a qui Zidane va cedir la torxa; Nadia Comaneci, la dona 10; Carl Lewis, l’home que va desafiar el vent, i Serena Williams, que va redefinir les lleis del tennis. I no hi va haver més remei que concedir el perdó. Encara més al veure com, en els primers Jocs de la paritat, una dona, l’atleta i triple medallista olímpica Marie-José Perec, i un home, el judoka i tres vegades or olímpic Teddy Riner, encenien el foc abans de l’emotiu colofó de Céline Dion.Seguir leyendo.... - Baró d’evel i l’art del compromís
N o es podria haver trobat millor espectacle per tancar el Grec i acomiadar l’etapa de Francesc Casadesús en la direcció. Recordem que Baró d’evel va inaugurar la complicada edició del 2020, la que va mantenir els teatres oberts en plena pandèmia per reclamar el dret a la cultura. És gairebé un acte de justícia que la nova obra, Qui som?, posi el colofó al festival després d’estrenar-se a Avinyó. Sempre esperem el millor de la companyia de Camille Decourtye i Blai Mateu, i aquesta vegada han complert amb escreix les altes expectatives.Seguir leyendo....