Sitio webn al contrataque Pasar el platillo On Barcelona icult- Páginas 52y 53 manana Dos cuentos de Navidad, Los menhires de la Barcelonafabril Paul McCartney, el hombrey la leyenda por solo 3,95 cada uno ANTONIO FRANCO ,5DEINGEOANELIT LT 3ww.oruptolao som DHRECHORNWNDEz elPeriódico "8 PARA GENTE COMPROMETIDA ELECCIONES DECENAS DE MILES DE INDEPENDENTISTAS TOMAN LA CAPITAL DE LA UE Marea amarilla en Bruselas Elbaño de masas de Puigdemont en la ciudad belga incomoda a Esquerra TEMA DEL DIA Páginas 2 a 14 yeditorial ASCENSO ININTERRUMPIDO DURANTE 14 TRIMESTRESPpnas2y29 El precio de la vivienda subee al ritmo más alto en 10 años l Los pisos registraron en la última anualidad I Los promotores critican las demoras en la un encarecimiento de casi el 7% en España l concesión de licencias de obra en Barcelona Tambores de La terapia COMPRAMOS EDIFICIOS EN BARCELONA CIUDAD Intifada en Oriente Próximo Elmundo deplora la decisión de Trump de Wonder Niñios con fisura labial se identficanyse T 935 481 403MKPREMIUM reconocer Jerusalén como capital de Israe sienten reconfortados con la pelicula www,mkpremium.com NVERSORES PATRIMONIALES PANORAMA-Páginas 22y 23 COSAS DE LA VIDA >Páginas 34 y 35, y editorial
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
- L’economista Xavier Sala i Martín, sobre els salaris baixos a Espanya: Mentre la productivitat vingui dels immigrants, no pujaran
Els salaris a Espanya no pugen. O, almenys, no ho fan en relació amb l’augment del cost de la vida. Així ho confirma el darrer mostratge d’Eurostat, que també apunta que el sou dels espanyols amb contracte a temps complet supera per primera vegada el dels italians, encara que, a la pràctica, continuen sent massa baixos i per sota de la mitjana europea.Seguir leyendo.... - Catalunya lidera el rànquing nacional de la restauració
El president de Cajamar, Eduardo Baamonde; el director territorial de Cajamar a Catalunya, Martín Tomás; el director adjunt d’Investigació de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (Ivie) i coordinador de l’informe, Joaquín Maudos, i el director d’Estudis i Publicacions de la Fundació Grup Cajamar, Ignacio Atance van presentar a Barcelona davant un centenar d’empresaris i professionals del sector hoteler català l’informe Restauració i consum fora de la llar. Observatori del sector Food Service a Espanya i les seves regions en el context europeu’.Seguir leyendo.... - Cercas: entre la veritat i la creació
Javier Cercas sempre ha topat de cara amb la sort literària. I no ha sigut una qüestió de bruixes o sortilegis, simplement tenir un olfacte especial que el connecta amb la realitat, però amb la que encara està per arribar. Així va escriure Soldats de Salamina quan el tema de la Guerra Civil no interessava, Anatomia d’un instant quan l’esforç de la Transició estava injuriat, L’impostor en el moment en què la societat seguia en xoc davant les mentides d’Enric Marco que li van permetre arribar a ser president de l’Amical de Mauthausen i Un loco de Dios en el fin del mundo coincidint amb la mort del Papa Francesc. ¿Algú pot corroborar que no ha sigut sort? On no hi ha hagut sort, sinó reconeixement, és en haver sigut elegit Català de l’Any 2025 per EL PERIÓDICO.Seguir leyendo.... - Lewandowski, Flick i les primeres vegades a casa
Primer capità i autor del primer gol. Robert Lewandowski, a qui no li falten medalles en la seva carrera, va registrar el seu nom en la nova història de l’Spotify Camp Nou. No va ser un jugador de la Masia, però sí un golejador de pota negra com el polonès qui va desprecintar la porteria de l’estadi en remodelació. Un cognom il·lustre del gol per posar en èxtasi els 45.157 espectadors per primer cop. "Tinc 37 anys i aquest gol ha sigut especial", va dir el davanter amb la pirotècnia final encara fumejant.Seguir leyendo.... - Una tornada de somni
Amb les grades de l’imponent Camp Nou encara buides i dues hores abans que el Barça derrotés l’Athletic, Joan Laporta es va apoderar del silenci. Va sortir a la llotja, va treure el telèfon mòbil del seu abric fins i tot sota el sol, feia un fred de nassos i, amb un somriure que no se li acabava, va començar a fer-se selfies. El president intentava capturar la millor llum, la millor perspectiva, amb grues de fons o sense. I aixecava el mentó com si fos l’estàtua d’un déu en un Olimp de cadires blau i grana. Segur de ser molt a prop de concloure aquest viatge homèric que el portarà a transcendir.Seguir leyendo....