Sitio webEL CCIONS 21-D ara.cat DIVENDRES SUMKRD 234 50 EUROS LA SATIRA POLÍTICA TORNA AL PUNT DE MIRA DELA JUSTICIA aBusse-les Demostració de força independentista amb 45.000 manifestants al cor d'Europa La violència Cas Sixena: el esclata al Pròxim Orient Primers incidents entre israelians i palestins arran de l'anunci de Trump ESTHER jutge autoritza l'ús de la força La policia podrà entrar al Museu de Lleida dilluns per emportar-se les peces Milers de persones van demostrur ahir que la de l'Estat té un efecte
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
El Govern, sobre indemnitzar els afectats per l'esvoranc de la L9: "Farem el que calgui"
Una setmana després de l'incident, els veïns dels 93 pisos del barri de Sant Gervasi - la Bonanova continuen desallotjats i no podran tornar a casa seva almenys fins divendres. La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, no ha descartat indemnitzacions per als veïns i comerciants afectats per l'esvoranc provocat per les obres de la línia L9 del metro a Barcelona. En una entrevista a Els matins de TV3, la consellera ha afirmat que faran "el que calgui", després que se li preguntés sobre possibles compensacions. "És evident que els veïns no tenen cap responsabilitat", ha dit.
'La fortaleza': brillant crònica del desemparament
És fàcil imaginar la sorpresa de la dramaturga i directora Lucía Carballal (Les Bàrbares, Los nuestros) quan des de la Companyia Nacional de Teatre Clàssic (CNTC) li van encarregar un text que dialogués amb la ben poc coneguda obra de Calderón de la Barca El Castillo de Lindabridis. Es tracta d'una comèdia fantàstica en què una princesa viatja amb un castell volador a la recerca d’un marit que la faci reina després de la mort del seu pare. Cal celebrar el talent i l'habilitat de Carballal en aquest poderós i brillant exercici d’autoficció que parla del desemparament i de l'herència tant emocional com física, tant material com immaterial.
Les últimes riallades de Verdi i de Josep Pons al Liceu
Josep Pons s’acomiada operísticament del Gran Teatre del Liceu (encara queda el plat fort de la Vuitena simfonia de Mahler el divendres 24 de juliol) amb el mateix títol amb què Verdi deia adeu al món del teatre: Falstaff, comèdia lírica amb text d’Arrigo Boito sobre Les alegres comares de Windsor de William Shakespeare. Tota una declaració de principis en mans del quasi octogenari compositor italià, que el 1893 abaixava a la Scala milanesa el teló de la seva brillant carrera amb una comèdia farcida de sarcasme i amb dos principis bàsics: 1) la vida és una broma i hem de saber jugar-la i acceptar-ne els acudits; 2) cal mirar enrere per progressar (“Torniamo all’antico e sarà progresso”, havia escrit Verdi el 1871 en una carta a Francesco Florimo). D’aquí la fuga final amb què es clou el tercer i darrer acte de Falstaff, veritable manifest ètic i estètic davant de la “modernitat” dels compositors de la Giovane Scuola i que advoca pels mestres del passat, tal com Wagner havia fet al
On no hi ha igualtat, no hi pot haver lleialtat
14 de juliol, festa nacional francesa, per commemorar la fi de la monarquia borbònica i l’establiment d’una república de la mà de valors universals, fàcilment abraçables, com la llibertat, la fraternitat i la igualtat. Només va faltar que a “Casablanca”, la Marsellesa competís contra un himne nazi per esdevenir l’himne de la llibertat cantat amb orgull i valentia per un grup de francesos de la França lliure, en una de les escenes més emocionants de la història del cinema. Tot seria molt bonic si no fos que en nom d’aquesta república tan fraternal, França ha perseguit fins a l’autoodi i l’extinció llengües com la catalana.
Investiguen una suposada agressió sexual a una menor de 13 anys a Tàrrega
Els Mossos d’Esquadra van rebre diumenge una denúncia per una suposada agressió sexual entre dos menors de 13 anys. Els fets van passar el cap de setmana, a Tàrrega.