Sitio webEL CCIONS 21-D ara.cat DIVENDRES SUMKRD 234 50 EUROS LA SATIRA POLÍTICA TORNA AL PUNT DE MIRA DELA JUSTICIA aBusse-les Demostració de força independentista amb 45.000 manifestants al cor d'Europa La violència Cas Sixena: el esclata al Pròxim Orient Primers incidents entre israelians i palestins arran de l'anunci de Trump ESTHER jutge autoritza l'ús de la força La policia podrà entrar al Museu de Lleida dilluns per emportar-se les peces Milers de persones van demostrur ahir que la de l'Estat té un efecte
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
“Alimento la idea que cada temporada és l’última perquè tinc molta por”
Líder d'audiència de la ràdio a Catalunya, Jordi Basté ha trobat temps per tornar a tenir una aventura televisiva, en aquest cas a La 2 Cat, amb el programa d'entrevistes Pla seqüència. Ho aprofitem per parlar, en una conversa introspectiva, de la diferència entre el jo públic i el jo privat, de les relacions amb la Corpo i de les especulacions sobre el final de la seva trajectòria presentant el matinal de RAC1.
Els trens i la irresponsabilitat política
L’accident ferroviari d'Adamuz obligarà a una considerable feina de revisió de l'estat de les vies per garantir en la mesura del possible la seguretat de la xarxa d’alta velocitat. Són 3.000 quilòmetres, utilitzats per més de 40 milions de passatgers l'any passat. S'ha de fer el mateix amb Rodalies, tenint en compte en els dos casos que convé restablir els serveis amb plena normalitat com més aviat millor i amb les degudes garanties. És una qüestió de responsabilitat. D’una banda, el bon funcionament del transport –alta velocitat inclosa– és una necessitat, no un luxe, i de l'altra, s’han de reduir tant com sigui possible els riscos. A part d’establir les causes dels accidents –que en el cas de Gelida són especialment més clares que en el d’Adamuz–, el que cal garantir és que es fa una bona tasca de manteniment de la xarxa.
"Pot ser que la situació política ens porti a una nova pobresa i s'hagi de tornar al caldo perquè no tenim altre remei"
La cuina no es pot donar per morta. Encara que a casa va de baixa, en part per l'allau d'alternatives de menjar preparat que es venen com l'antídot davant la manca de temps, cuinar és un acte etern que no pot desaparèixer així com així. És el pronòstic de la veterana cuinera, estudiosa de la cuina i escriptora Rosa Tovar, que es mostra optimista malgrat que veu el panorama mundial "negríssim": recorda que "la vida humana és impossible sense l'alimentació", que no cal recórrer a plats estrambòtics –unes llenties o un caldo poden ser "una meravella"– i confia que la cuina tornarà "per tirar endavant el món una altra vegada".
La teoria de l'accident normal
Un got d’aigua pot provocar un accident nuclear? La probabilitat és ínfima, però és el que va passar el 28 de març del 1979 a la central nuclear de Three Mile Island, als Estats Units. Una petita quantitat d’aigua –l’equivalent a un got– es va colar per una fuita al sistema pneumàtic, activant unes vàlvules que van acabar tancant el circuit d’aigua freda que havia de refrigerar el nucli. El sistema d’emergència va fallar perquè uns dies abans els tècnics s’havien deixat tancats els tubs que el connectaven al circuit i tampoc es va activar la llum que havia d’avisar que alguna cosa anava malament. El resultat va ser una fusió parcial del nucli del reactor, per sort, sense provocar víctimes mortals directes. Per separat, tots aquells errors haurien estat menors i, de fet, la majoria ja s’havien registrat en aquella i en altres centrals nuclears. Però, en conjunt, van protagonitzar un dels pitjors accidents nuclears fins al moment.
El maltractament durant la infància deixa cicatrius al cervell i a l'ADN
Segons l’Informe Estadístic Mensual de la DGAIA, ara rebatejada com a DGPPIA (Direcció General de Prevenció i Protecció de la Infància i l’Adolescència), del mes de febrer del 2025, l’1,4% dels infants i adolescents catalans han viscut o encara viuen situacions de maltractament, desprotecció o negligència familiar. Probablement, el percentatge sigui superior, atès que aquest valor es basa només en els casos denunciats. En l'àmbit mundial, segons l'UNICEF i l'OMS, 6 de cada 10 infants menors de 5 anys viuen algun tipus de violència física, emocional o sexual. En conjunt, s’estima que prop de 1.000 milions de nens i nenes podrien haver-ne estat exposats en el decurs del darrer any, unes xifres que són absolutament esgarrifoses.