Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
EL CCIONS 21-D
ara.cat
DIVENDRES
SUMKRD 234
50 EUROS
LA SATIRA POLÍTICA
TORNA AL PUNT DE
MIRA DELA JUSTICIA
aBusse-les
Demostració de força independentista amb 45.000 manifestants al cor d'Europa
La violència
Cas Sixena: el
esclata al
Pròxim Orient
Primers incidents entre
israelians i palestins arran
de l'anunci de Trump
ESTHER
jutge autoritza
l'ús de la força
La policia podrà entrar al
Museu de Lleida dilluns per
emportar-se les peces
Milers de persones van
demostrur ahir que la
de l'Estat té un efecte

Noticias
  • Els documents que vinculen Laporta amb una societat imputada per estafa
    El president del Barça, Joan Laporta, ha rebut una nova querella per estafa agreujada per un cas vinculat a la societat CSSB Limited, una companyia que és investigada per presumptament haver-se quedat diners de diversos inversors a qui prometia altes rendibilitats, de la qual el mandatari blaugrana sempre s'ha desentès. Però els documents als quals ha tingut accés l'ARA mostren que va firmar, almenys en una ocasió, com a representant seu. L'últim cas que s'ha fet públic es remunta al 2017, i segons va avançar El Confidencial, el querellant, A. T. O., va invertir 50.000 dòlars a CSSB Limited a canvi d'una rendibilitat anual del 6% que fins al dia d'avui no ha percebut, com tampoc se li ha retornat el capital inicial invertit.
  • El menestral de Reus que va fundar una petroliera
    Durant la primavera del 2021 vam dedicar una entrega d’aquesta sèrie a parlar d’un empresari fonamental del país, Eduard Recasens Mercadé, fundador del Banc de Catalunya i persona clau a d’altres empreses importants, com les petrolieres Campsa i Cepsa. Però parlar de Recasens i no fer-ho del seu company d’aventures en molts d’aquests negocis seria un oblit inexcusable. Per tant, avui parlarem d’Evarist Fàbregas, un altre reusenc universal.
  • Ha complert les expectatives, la Copa Amèrica?
    La Copa Amèrica seguirà marcant l'agenda a Barcelona. Després de la fi del torneig, l'equip de Nova Zelanda inicia un període de converses amb les ciutats que estiguin interessades per ser la seu de la propera edició. A Barcelona, seu per primer cop de la competició més antiga de vela, s'ha passat de l'eufòria a la prudència. Si durant els darrers mesos s'havia comparat l'impacte emocional d'aquest torneig amb uns Jocs Olímpics, ara s'admet de forma no oficial que la Copa no ha connectat amb la ciutadania. I oficialment no es vol parlar de sol·licitar tornar-ne a ser seu. El discurs dels polítics, especialment l'alcalde Jaume Collboni, parla d'èxit. Però algunes veus admeten que les previsions inicials no s'han complert, en espera de xifres definitives. Els pròxims mesos, Barcelona parlarà amb els organitzadors sobre les condicions per repetir en dos o tres anys al Port de Barcelona. La intenció de les autoritats catalanes és fer-ho només si s'hi han d'invertir menys diners que en aquesta ocasi
  • L'arquebisbat frena el somni veïnal d'un nou equipament a l'Eixample
    El somni dels veïns de l'Eixample de quedar-se un edifici històric del carrer Urgell de Barcelona per a ús de les entitats del districte torna a topar amb l'arquebisbat. La notícia a l'agost que l'Hospital Clínic renunciava a dur a terme el projecte previst a l'antiga parròquia de Sant Isidor del carrer Urgell, va ressuscitar l'esperança dels moviments veïnal i cooperativista de poder quedar-se un edifici construït el 1930 per acollir la Unió Cooperatista Barcelonesa, la fusió de les cooperatives El Rellotge i La Dignitat. La setmana passada, però, un correu de l'arquebisbat de Barcelona va congelar les seves expectatives.
  • No soc menopàusica, tinc la menopausa
    Ja fa un any i escaig que visc l’etapa de la menopausa i sovint em toquen els nassos algunes visions que no m’acaben d’encaixar. Per començar, m’agradaria dir que igual que amb les malalties mentals no s’identifica la persona amb la malaltia (ningú no és depressiu sinó que es parla de persones que tenen depressió, per exemple), les dones no som menopàusiques, sinó que estem en aquesta etapa. No és cap prejudici, senzillament em resisteixo a definir la meva vida pel sol fet de no tenir la menstruació.