Sitio webREPORTATGE El secret encriptat del cens de l'1-O P01-13/DERAT EL CCIONS 21-D Llarena fa marxa El veritable motiu de la enrere per no perdre rxretirada de l'euroordre, ara.cat Ernesto Ekaizer lavier Pérez Royo Suprem s'evita una derrota DIMECRES 130 EURCOs judicial a Belgica Aixeca la petició de detenció de Puigdemont i els consellers a Brusselles davant la possibilitat que fossin extradits només per desobediència FERRAN SAEZ MATEU La Nova Planta del 2017 existeix: és un estat d'inim Fa de mal dir, però feiem i continuem fent nosa al eap de tres segles SEBASTIAALZAMORA Que el jutge Llarena retiri les curoordres de detenció no és cap girde guió, sinó un perfeecionament de l'esperpent en què vivim JOSEP RAMONEDA La notícia no està en els netes electoral s sinó en els jutjats. És la consequència de l'estratègia de Mariano Rajoy a Catalunya Josep Rui Jordi Turu,acabats de sortir de presó, van participar ahir al mati en la seva primera roda de premsa de campanya, que van compartir amb Puigdemontiels consellers que són a Belgica, connectats via satél lit a través d'una pantalla CALC
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
"Tinc la casa plena d'erugues": el maldecap dels veïns del Turó de la Rovira
A la ja habitual desfilada de turistes sorollosos que pugen cada dia a les bateries antiaèries buscant una bona vista de la ciutat els veïns del barri del Turó de la Rovira de Barcelona sumen aquests dies les molèsties causades per un altre visitant: la processionària del pi. L'eclosió d'aquests insectes s'ha convertit en un maldecap per als veïns més pròxims als arbres de la muntanya, que han vist com se'ls omplia la casa d'erugues. És el cas de Montse Jiménez, que viu al tram superior del carrer Mühlberg i que des de fa unes setmanes ha hagut de tancar el pati superior de la casa per la presència d'aquests insectes.
El president funambulista que no vol perdre privilegis
Castella-la Manxa considera que està infrafinançada. La confrontació del sempre polèmic Emiliano García-Page amb el nou model de finançament plantejat pel seu propi partit és un dels titulars destacats de la setmana. El baró socialista es va permetre el luxe dimecres de citar un estudi de l'economista Ángel de la Fuente (Fedea) per intentar donar aparença científica als seus arguments contra els "privilegis" de Catalunya. Què diu aquest estudi? Page es va limitar a fer-ne una captura parcial, on es podia veure com, amb el nou model, Catalunya seria la més beneficiada en termes relatius i, en canvi, Castella-la Manxa perdria pistonada. Repassem les dades per veure si hi ha gat amagat.
"Pensava arribar a la jubilació amb tranquil·litat, però no ha pogut ser"
La humanitat es divideix en dos grups, la dels ocellets i la dels ocellots. Els ocellets, que són majoritaris, acostumen a ser víctimes de la minoria d'ocellots que els sotmeten. Aquesta és una de les lliçons del corb marxista a la pel·lícula Ocellots i ocellets, de Pier Paolo Pasolini (Bolonya, 1922-Òstia, 1975), escriptor i cineasta que ha inspirat l'última novel·la de Lluís-Anton Baulenas (Barcelona, 1958). A Ocellets i ocellots (Edicions Xandri, 2025), l'autor barceloní hi explica com Pasolini, dies abans que el seu cos fos trobat sense vida en una platja a la vora de Roma, visita el seu botxí i li exigeix explicacions sobre qui li ha demanat que el mati i per quins motius.
L'hivern a Kabul no és només una estació, és una prova de resistència
Les persones que no han viscut mai a Kabul sovint s'imaginen l'Afganistan com un país sec i càlid. Molts se sorprenen quan els explico el fred que fa aquí a l'hivern. Kabul és una ciutat situada a uns 1.800 metres d’altura i envoltada de muntanyes, i cada hivern hi neva i les temperatures poden arribar als deu o quinze graus sota zero. És un hivern llarg i implacable. El fred et congela les mans en qüestió de segons, i l'aire és completament glaçador.
El Govern ressuscita el pla per potenciar els pobles d'alta muntanya
Quan es va aprovar la llei d'Alta Muntanya, Catalunya no formava part de la Unió Europea. En aquell moment (l'any 1983) la norma es va aprovar pensant en abordar problemes com la falta d'hospitals, escoles i biblioteques als pobles d'alta muntanya o el dèficit d'infraestructures i de comunicació. Ara, més 40 anys després, el Govern considera que les prioritats d'aquests territoris han canviat i, per tant, la llei necessita un rentat de cara.