Sitio webREPORTATGE El secret encriptat del cens de l'1-O P01-13/DERAT EL CCIONS 21-D Llarena fa marxa El veritable motiu de la enrere per no perdre rxretirada de l'euroordre, ara.cat Ernesto Ekaizer lavier Pérez Royo Suprem s'evita una derrota DIMECRES 130 EURCOs judicial a Belgica Aixeca la petició de detenció de Puigdemont i els consellers a Brusselles davant la possibilitat que fossin extradits només per desobediència FERRAN SAEZ MATEU La Nova Planta del 2017 existeix: és un estat d'inim Fa de mal dir, però feiem i continuem fent nosa al eap de tres segles SEBASTIAALZAMORA Que el jutge Llarena retiri les curoordres de detenció no és cap girde guió, sinó un perfeecionament de l'esperpent en què vivim JOSEP RAMONEDA La notícia no està en els netes electoral s sinó en els jutjats. És la consequència de l'estratègia de Mariano Rajoy a Catalunya Josep Rui Jordi Turu,acabats de sortir de presó, van participar ahir al mati en la seva primera roda de premsa de campanya, que van compartir amb Puigdemontiels consellers que són a Belgica, connectats via satél lit a través d'una pantalla CALC
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Ábalos i Koldo tornen al Suprem dos mesos i mig després d’entrar a la presó
77 dies després que el Tribunal Suprem els enviés a la presó, José Luis Ábalos i Koldo García han sortit temporalment de Soto del Real en motiu de l'audiència preliminar del judici per la compra de mascaretes, que ha de tenir lloc en les pròximes setmanes. És una vista inèdita que es va crear amb la llei d'eficiència a la justícia, que va entrar en vigor fa deu mesos. L'exnúmero 3 del PSOE i el seu exassessor al ministeri de Transports han arribat a la Plaça Villa de París a dos quarts d'onze del matí, mitja hora abans de la cita. També hi assisteix el tercer acusat, Víctor de Aldama, tot i que ell està en llibertat i no ha fet al·legacions. Per primer cop, tots tres han coinicidit al banc dels acusats i s'han vist les cares amb els set magistrats que els jutjaran: Andrés Martínez Arrieta, Manuel Marchena, Andrés Palomo, Susana Polo, Eduardo de Porres, Julián Sánchez Melgar i Javier Hernández. Dos agents de la policia espanyola separen Aldama d'Ábalos, que està al cosat de Koldo, que s
Si tal com està el país no aproven uns pressupostos, potser que pleguin
El vent ha paralitzat bona part de l’activitat del país.
The Prodigy, nous caps de cartell del Sónar
El grup britànic The Prodigy és la principal novetat de la nova tongada de noms que s'incorporen al cartell del Sónar 2026, la primera edició que es farà amb una única seu, al recinte de la Fira Gran Via, a l'Hospitalet de Llobregat, els dies 18, 19 i 20 de juny. Una altra novetat significativa és la segregació del Sónar+D, la fira-congrés professional, que es trasllada a la Llotja de Mar després d'haver compartit espai amb les actuacions del Sónar de Dia a la Fira de Montjuïc des del 2013. Precisament les obres al recinte firal de Montjuïc han obligat el festival a moure la programació diürna a l'Hospitalet de Llobregat, on també hi haurà la nocturna: els concerts es repartiran en sis escenaris, tres l’aire lliure i tres en espais interiors. La concentració de la programació també afecta l'horari: el recinte obrirà les portes a les 17 h (a Montjuïc el Sónar de Dia ja funcionava al migdia).
El restaurant de Cornellà on la cuina mediterrània, la memòria i la bona taula converteixen cada àpat en una celebració
Cornellà de Llobregat, la segona ciutat més gran del Baix Llobregat, viu des de fa anys una transformació silenciosa però constant en l’àmbit gastronòmic. A la ciutat ja no només s’hi menja bé: s’hi menja amb orgull. Cada cop són més els veïns i també els visitants que decideixen seure a taula als seus restaurants, atrets per una cuina honesta, preus ajustats i espais que conviden a gaudir del temps sense presses. En aquest mapa culinari en creixement, alguns projectes han sabut consolidar-se com a referents. Un és, sens dubte, el restaurant Més de Grandi.
La UE s'esquerda en la defensa del 'Made in Europe'
És un debat que cada un cert temps torna a la Unió Europea i sempre acaba formant els mateixos blocs d'estats membres. Els països més històricament proteccionistes, que encarna sobretot França, aposten per destinar el finançament públic a compres i indústries amb segell europeu. En canvi, els socis comunitaris de tradició més aperturista i de lliure comerç, com poden ser Alemanya o els Països Baixos, advoquen per ser menys restrictius amb les inversions públiques i privades.