Sitio webREPORTATGE El secret encriptat del cens de l'1-O P01-13/DERAT EL CCIONS 21-D Llarena fa marxa El veritable motiu de la enrere per no perdre rxretirada de l'euroordre, ara.cat Ernesto Ekaizer lavier Pérez Royo Suprem s'evita una derrota DIMECRES 130 EURCOs judicial a Belgica Aixeca la petició de detenció de Puigdemont i els consellers a Brusselles davant la possibilitat que fossin extradits només per desobediència FERRAN SAEZ MATEU La Nova Planta del 2017 existeix: és un estat d'inim Fa de mal dir, però feiem i continuem fent nosa al eap de tres segles SEBASTIAALZAMORA Que el jutge Llarena retiri les curoordres de detenció no és cap girde guió, sinó un perfeecionament de l'esperpent en què vivim JOSEP RAMONEDA La notícia no està en els netes electoral s sinó en els jutjats. És la consequència de l'estratègia de Mariano Rajoy a Catalunya Josep Rui Jordi Turu,acabats de sortir de presó, van participar ahir al mati en la seva primera roda de premsa de campanya, que van compartir amb Puigdemontiels consellers que són a Belgica, connectats via satél lit a través d'una pantalla CALC
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Angelina Jolie i la superficial profunditat de l’alta costura
A França, la moda, com el cinema, es considera una pràctica artística lligada a la identitat nacional. Potser per això, Alice Winocour ha tingut accés a les bambolines de Chanel (tot i que la marca no s’identifica com a tal en cap moment) per rodar aquest drama que pren l’alta costura com l’escenari per entrelligar diverses trajectòries femenines. La principal, la de la Maxime (Angelina Jolie), una cineasta nord-americana a qui, mentre roda la campanya de la nova col·lecció d’aquesta firma, diagnostiquen un càncer. Les seves tribulacions s’entrecreuen, en plena Setmana de la Moda, amb les de la model que ha de protagonitzar la campanya, la costurera que cus el vestit estrella i la maquilladora que conviu amb totes elles.
La gran coalició europea anti-Putin també es gira contra Trump
El retorn de Donald Trump a la Casa Blanca i les seves constants amenaces contra els estats europeus han fet que la Comunitat Política Europea faci pinya no només contra a Rússia, sinó també ara contra els Estats Units. Emmanuel Macron va impulsar aquesta aliança després de l'inici de la guerra d'Ucraïna. Es tracta d'un organisme que va més enllà del territori de la Unió Europea i acull, per exemple, països com el Regne Unit, Turquia i diversos estats que es troben entre la influència russa i l'acostament al bloc europeu, sobretot dels Balcans Occidentals. Qui no hi està convidat, però, són Bielorússia i Rússia. I, de fet, la raó de ser d'aquest organisme és la voluntat d'aïllar el règim de Vladímir Putin i promoure –més enllà de les fronteres de la UE– una aliança europea més sobirana respecte al Kremlin. I ara, també, respecte a Washington.
La inèrcia de l’economia catalana compensarà la incertesa geopolítica: el PIB creixerà un 2,3% el 2026, segons el Govern
La inèrcia positiva de l’economia catalana compensarà la incertesa geopolítica provocada per la guerra de l’Iran i les tensions comercials pels aranzels del president dels Estats Units, Donald Trump. Segons el darrer escenari macroeconòmic de Catalunya, publicat aquest dilluns pel departament d’Economia i Finances de la Generalitat, el producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia) català creixerà un 2,3% el 2026, en línia amb les previsions de l’economia espanyola i per sobre les principals economies de la zona euro. De la mateixa manera, el Govern espera que es creïn prop de 100.000 llocs de treball durant els pròxims dos anys i es rebaixi la taxa d’ocupació fins al 8,3% el 2027.
Foment xifra el dèficit d'inversió a les infraestructures catalanes en 49.543 milions d'euros
Un estudi de Foment del Treball xifra el dèficit d'inversió a les infraestructures catalanes en 49.543 milions d'euros entre el 2009 i el 2025. "És alarmant, profundament indignant i absolutament intolerable", ha assegurat el president de l'entitat, Josep Sánchez Llibre, aquest dilluns durant la presentació de l'informe. I la tendència no s'estaria revertint: a parer del president de la patronal, la situació s’ha vist agreujada per “una nefasta” gestió pública que “no es corregeix, sinó que cada cop és més greu”. La dada sorgeix de la diferència entre les licitacions observades i un llindar del 2,2% del producte interior brut (PIB) català que segons l'estudi hauria de servir de referència.
Només un de cada quatre catalans augmentaria la despesa en defensa
Catalunya gira l'esquena al rearmament global. Només un 26% de catalans –que equival a un de cada quatre– aposten per un augment de la despesa en defensa, segons una enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) i el Parlament Europeu. El sondeig, publicat aquest dilluns, revela que un 36% mantindrien el nivell de despesa actual, mentre que un 34% el reduirien per prioritzar altres polítiques. Els resultats, que prenen una especial rellevància en l'actual context de múltiples guerres al món, van en la línia de l'enquesta publicada aquest cap de setmana per l'ARA, en la qual els partidaris de l'augment en defensa són el 30% i els contraris el 43%.