Sitio webREPORTATGE El secret encriptat del cens de l'1-O P01-13/DERAT EL CCIONS 21-D Llarena fa marxa El veritable motiu de la enrere per no perdre rxretirada de l'euroordre, ara.cat Ernesto Ekaizer lavier Pérez Royo Suprem s'evita una derrota DIMECRES 130 EURCOs judicial a Belgica Aixeca la petició de detenció de Puigdemont i els consellers a Brusselles davant la possibilitat que fossin extradits només per desobediència FERRAN SAEZ MATEU La Nova Planta del 2017 existeix: és un estat d'inim Fa de mal dir, però feiem i continuem fent nosa al eap de tres segles SEBASTIAALZAMORA Que el jutge Llarena retiri les curoordres de detenció no és cap girde guió, sinó un perfeecionament de l'esperpent en què vivim JOSEP RAMONEDA La notícia no està en els netes electoral s sinó en els jutjats. És la consequència de l'estratègia de Mariano Rajoy a Catalunya Josep Rui Jordi Turu,acabats de sortir de presó, van participar ahir al mati en la seva primera roda de premsa de campanya, que van compartir amb Puigdemontiels consellers que són a Belgica, connectats via satél lit a través d'una pantalla CALC
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
"El mateix oncle que jo veia amb sotana a casa s'havia jugat la vida per salvar altres persones"
El punt de partida de Qui salva una vida, amb la qual Núria Cadenes (Barcelona, 1970) ha guanyat l'últim premi Proa de novel·la, és una xarxa real d'evasió d'aviadors aliats, jueus i fugitius del nazisme a la Cerdanya de la qual va formar part un besoncle de l'autora, Joan Domènech. A partir de la reconstrucció de les alegries i el patiment d'aquest familiar, Cadenes aixeca una història coral, on narra com alguns perdedors de la Guerra Civil van ser capaços de col·laborar en accions heroiques que calia, això sí, mantenir en secret per evitar la repressió del règim franquista.
On comença el desig de llibertat?
“Costa de veure i de dir on acaba el desig d’alliberament, de ser lliure d’opressions, i on comença el desig de llibertat, de viure una vida política”, diu una de les moltes frases que he subratllat de La llibertat de ser lliures, de Hannah Arendt (Linden, 1906 – Nova York, 1975). Es tracta d’un recull de tres articles que publica Eumo Editorial, traduït per Laia Font i Mateu i prologat per Fina Birulés, avançant-se lleugerament als 120 anys del naixement de la filòsofa política, que se celebren l’any que ve.
Aiguamolls contra Putin: l’estratègia dels veïns de Rússia per defensar-se
La realitat geopolítica a Europa va canviar dràsticament el 2022 amb l’inici de la guerra de Rússia contra Ucraïna, i això ha obligat els països europeus a replantejar la seva defensa i a buscar solucions innovadores que vagin més enllà d’invertir milers de milions d’euros en armament convencional, tancs i sistemes antidrons. Ara alguns països europeus fronterers amb Rússia i Bielorússia, aliada del Kremlin, estan estudiant la restauració d’aiguamolls –torberes, maresmes i pantans– per crear barreres naturals capaces de frenar els tancs russos en cas d’una eventual invasió terrestre.
Després de la condemna al fiscal general, pot quedar en res ara la causa contra el nòvio d'Ayuso?
La decisió del Tribunal Suprem d'inhabilitar el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, ha arribat només una setmana després del final del judici, però la redacció de la sentència podria trigar molt més i allargar-se desenes de pàgines. Els juristes consultats per l'ARA estan a l'expectativa dels arguments dels magistrats, que hauran de justificar com, amb el que es va exposar al judici –els periodistes el van exculpar–, han arribat a la conclusió que García Ortiz va ser qui va filtrar els missatges en què l'advocat de l'empresari Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso, intentava un pacte de conformitat amb la Fiscalia i admetia que el seu client havia comès frau fiscal. A l'espera de la justificació dels magistrats, la connexió entre les dues causes fa que diferents veus es preguntin fins on podria arribar l'impacte de la condemna al fiscal general en la causa de González Amador.
"A la Xina tenir cotxe ja no és qüestió d'estatus; et compres un elèctric perquè és barat"
A Europa el cotxe elèctric és el futur, a la Xina és el present. El país, a més, està orgullós d'haver-se convertit en una potència al sector i celebra que les seves marques liderin els rànquings de les més venudes. BYD, Chery, Geely o la moderna Xiaomi han esdevingut referents del sector. Darrere aquest èxit hi ha un esforç de país i una economia planificada, ja que l'any 2000 el govern va dissenyar un pla per desenvolupar la indústria del cotxe elèctric i híbrid. Està clar que ha funcionat.