Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
REPORTATGE
El secret
encriptat
del cens
de l'1-O
P01-13/DERAT
EL CCIONS 21-D
Llarena fa marxa
El veritable motiu de la
enrere per no perdre rxretirada de l'euroordre,
ara.cat
Ernesto Ekaizer
lavier Pérez Royo
Suprem s'evita
una derrota
DIMECRES
130 EURCOs
judicial a Belgica
Aixeca la petició de detenció de Puigdemont i els consellers a Brusselles
davant la possibilitat que fossin extradits només per desobediència
FERRAN SAEZ
MATEU
La Nova Planta del 2017
existeix: és un estat d'inim
Fa de mal dir, però feiem
i continuem fent nosa
al eap de tres segles
SEBASTIAALZAMORA
Que el jutge Llarena retiri
les curoordres de detenció
no és cap girde guió, sinó
un perfeecionament de
l'esperpent en què vivim
JOSEP RAMONEDA
La notícia no està en els
netes electoral
s sinó en els
jutjats. És la consequència
de l'estratègia de Mariano
Rajoy a Catalunya
Josep Rui Jordi Turu,acabats de sortir de presó, van participar ahir al mati en la seva primera roda de premsa de campanya,
que van compartir amb Puigdemontiels consellers que són a Belgica, connectats via satél lit a través d'una pantalla CALC

Noticias
  • “No disponible”: els avis reivindiquen el seu temps
    “Em considero un avi una mica atípic, perquè, per una sèrie de raons, entre elles que no visc a la mateixa ciutat que les meves netes, faig d’avi a distància. A més, per la meva forma de ser i les meves aficions tinc una vida bastant ocupada amb una sèrie d’activitats que faig regularment i, per tant, tampoc disposo de gaire temps per fer d'avi clàssic”, comenta el Josep Font. El seu cas és menys habitual, però cada vegada més present en un context en què la cura intensiva dels nets ha estat un pilar social. Tot i que no hi ha un manual per fer d’avi o àvia, el cert és que les dades reflecteixen un patró consolidat: el 42% dels avis i àvies espanyols (entre 55 i 69 anys) amb nets menors d’edat se’n fan càrrec diàriament o, com a mínim, un cop per setmana, principalment perquè els pares no poden (41%). Aquestes tasques inclouen anar-los a buscar a l’escola o a les extraescolars (39%) i fer activitats d’oci com anar al parc o a berenar (39%), segons el V Barómetro del Consumido
  • "Barcelona és una ciutat lluitada i Madrid és una ciutat regalada"
    Després d'una llarga carrera política que el va portar a ser conseller i regidor, primer amb el PSC i després amb Convergència i Junts, Ferran Mascarell (Sant Just Desvern, 1951) continua dedicant el seu temps a reflexionar sobre el país i sobre la capital catalana. Ho ha plasmat en el llibre Barcelona, una immersió ràpida, editat per Tibidabo Edicions.
  • Unça: un tros de restaurant a Banyoles fruit d'una bonica amistat
    L’Alba Hugas i el Quim Bover sempre han estat en el paisatge d’un i altre. Són amics i es coneixen des de sempre. Qui els hauria dit a aquests joves trempats, una de Parets de l’Empordà i l’altre de Bàscara, que avui tindrien un restaurant de la gran magnitud que és Unça. I això que aquesta història no ha fet més que començar.
  • Trump ja ha apuntat Colòmbia: ¿com ho viuen els colombians?
    La ciutat colombiana de Cúcuta és un oasi de calma aliè al mapa geopolític que es viu fora. Mentre diversos grups paramilitars se la juguen als voltants, el centre urbà dona l'esquena al soroll de les muntanyes. Per això, el ressò que arriba des de Washington –amb l'amenaça d'estendre les operacions del Pentàgon a Colòmbia– té poc pes a la vida dels colombians que habiten aquesta localitat situada a la frontera amb Veneçuela. No amaguen la por, però per ara tampoc semblen voler considerar una hipotètica operació en certes posicions de la frontera.
  • Catalunya continua rebent un terç dels fons de l'Estat per pagar factures i deutes
    Catalunya continua rebent un terç de tota la quantitat que l'Estat destina des del 2012 a les autonomies a través de mecanismes extraordinaris com el fons de liquiditat autonòmic (FLA). Segons les dades del ministeri d'Hisenda, des d'aquell any fins a l'assignació per al primer trimestre del 2026, la quantitat total per a Catalunya, a través de diferents instruments extraordinaris, s'ha situat en 160.722,3 milions d'euros. Això suposa el 32,8% dels més de 488.000 milions destinats als territoris del règim comú i amb els quals es cobreix el dèficit i es paguen factures i deutes pendents. De totes maneres, la classificació varia quan l'estimació és en euros per habitant. En aquest cas, és el País Valencià el que la lidera, amb 22.461 euros per persona, donat l'increment de recursos rebuts per aquesta autonomia per pal·liar els efectes de la dana de l'octubre del 2024, davant dels 19.676,4 euros de Catalunya.