Sitio webREPORTATGE El secret encriptat del cens de l'1-O P01-13/DERAT EL CCIONS 21-D Llarena fa marxa El veritable motiu de la enrere per no perdre rxretirada de l'euroordre, ara.cat Ernesto Ekaizer lavier Pérez Royo Suprem s'evita una derrota DIMECRES 130 EURCOs judicial a Belgica Aixeca la petició de detenció de Puigdemont i els consellers a Brusselles davant la possibilitat que fossin extradits només per desobediència FERRAN SAEZ MATEU La Nova Planta del 2017 existeix: és un estat d'inim Fa de mal dir, però feiem i continuem fent nosa al eap de tres segles SEBASTIAALZAMORA Que el jutge Llarena retiri les curoordres de detenció no és cap girde guió, sinó un perfeecionament de l'esperpent en què vivim JOSEP RAMONEDA La notícia no està en els netes electoral s sinó en els jutjats. És la consequència de l'estratègia de Mariano Rajoy a Catalunya Josep Rui Jordi Turu,acabats de sortir de presó, van participar ahir al mati en la seva primera roda de premsa de campanya, que van compartir amb Puigdemontiels consellers que són a Belgica, connectats via satél lit a través d'una pantalla CALC
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Una regularització justa i pragmàtica
A l'estat espanyol el procés per aconseguir la residència i el permís de treball és tan farragós i complicat que dur a terme processos de regularització extraordinaris ja s'ha convertit en un costum. L'objectiu és acabar amb els colls d'ampolla administratius i les bosses d'immigració irregular que, al seu torn, alimenten l'economia en negre i la perpetuació de situacions de vulnerabilitat social. Aquestes regularitzacions les han portat a terme governs socialistes i populars. N'hi va haver el 1986, el 1991 i el 1996 amb Felipe González, el 2000 i el 2001 amb José María Aznar, i el 2005 i el 2006 amb José Luis Rodríguez Zapatero. L'última, per tant, va ser fa vint anys, abans del boom migratori posterior a la recessió global dels anys 2008-2012.
Lo Carraixali: el Carnaval singular de l’Alguer
Lluny del Principat de Catalunya hi ha un territori insular en què la llengua catalana i el sentiment de pertinença el fan sentir sorprenentment proper: l’Alguer. Aquesta ciutat, incorporada a la Corona d’Aragó al segle XIV, encara avui preserva una variant viva del català. Allí, la identitat batega amb força, sostinguda per paraules, tradicions i celebracions que es transmeten de generació en generació. Les festes, com les llengües, són miralls en els quals les persones es retroben amb aquella versió de si mateixes que perdura en el temps.
Entrada de l'afició del Barça al Metropolitano
La incoherència de Susanna Griso
Fa poc més d’un any, quan Ricard Ustrell va entrevistar Susanna Griso al Col·lapse, la periodista d’Antena 3 va lamentar que la seva vida privada aparegués a determinats mitjans perquè ella sempre havia intentat preservar la intimitat de la seva família. També va explicar la incomoditat d’haver de viure amb cotxes de paparazzis que la perseguien allà on anava, fins i tot en el moment d’anar a fer aquella entrevista.
Advocats d'ofici i teràpies intensives per a les famílies amb risc de retirada de tuteles dels fills
Les famílies a qui la Generalitat obri un expedient per desemparar els fills menors d'edat comptaran amb assistència jurídica gratuïta des del mateix moment en què s'inicia el procediment administratiu. Aquesta és una de les propostes que planteja la conselleria de Drets Socials i Inclusió dins del pla de reforma del sistema de protecció de la infància anunciat fa un any en què han participat professionals de diferents sectors. De fet, s'han recollit bona part de les demandes del sector jurídic (advocats i fiscals), que en algun punt també coincidien amb les famílies afectades en retreure que la retirada de tuteles és un procés poc transparent.