Sitio webREPORTATGE El secret encriptat del cens de l'1-O P01-13/DERAT EL CCIONS 21-D Llarena fa marxa El veritable motiu de la enrere per no perdre rxretirada de l'euroordre, ara.cat Ernesto Ekaizer lavier Pérez Royo Suprem s'evita una derrota DIMECRES 130 EURCOs judicial a Belgica Aixeca la petició de detenció de Puigdemont i els consellers a Brusselles davant la possibilitat que fossin extradits només per desobediència FERRAN SAEZ MATEU La Nova Planta del 2017 existeix: és un estat d'inim Fa de mal dir, però feiem i continuem fent nosa al eap de tres segles SEBASTIAALZAMORA Que el jutge Llarena retiri les curoordres de detenció no és cap girde guió, sinó un perfeecionament de l'esperpent en què vivim JOSEP RAMONEDA La notícia no està en els netes electoral s sinó en els jutjats. És la consequència de l'estratègia de Mariano Rajoy a Catalunya Josep Rui Jordi Turu,acabats de sortir de presó, van participar ahir al mati en la seva primera roda de premsa de campanya, que van compartir amb Puigdemontiels consellers que són a Belgica, connectats via satél lit a través d'una pantalla CALC
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Robeu-nos, sisplau
En qüestió de dies, el Barça ha perdut bous i esquelles. No es pot dir que els del Metropolitano i Montilivi siguin dos accidents sorprenents sense importància, perquè totes dues derrotes emeten senyals preocupants amb conseqüències directes en les opcions per reeditar dos títols. Hansi Flick ja portava uns quants partits amb la mosca pujant-li al nas. Ell detecta de seguida l’estat d’ànim del vestidor i, igual com va percebre a Stamford Bridge que estaven a punt de fer un tomb cap a millor, les darreres setmanes estava veient que la tendència no era la desitjada. Havia subratllat la poca concentració amb què els jugadors sortien a les primeres parts, s’havia queixat de la intensitat en la pressió i els duels i també havia posat el focus en la dificultat per marcar gols. Flick no suporta la desaparició de la fam.
Els sindicats de docents amenacen amb una setmana de vaga i Educació s'obre a seguir negociant
L'estira-i-arronsa entre els sindicats educatius i el Govern s'allargarà, com a mínim, una setmana més. Després de reunir-se aquest dijous amb el departament d'Educació, els sindicats han reiterat que no accepten la proposta de millora que els fa la conselleria i que, entre altres coses, contemplava un increment de sou de 1.500 euros en quatre anys, una pujada que implicaria que el 2029 els mestres i professors cobressin uns 100 euros bruts al mes més que ara.
La Generalitat recupera les concessions d'obra pública 14 anys després amb una inversió de 1.200 M€
La Generalitat vol deixar enrere el model que ha servit per construir i gestionar grans infraestructures públiques durant els últims 14 anys. Aquest model es caracteritzata per dos elements: el pagament per ús de la via que feia l'administració, popularment conegut com a peatge a l'ombra, i la possibilitat de les empreses privades de recomprar a l'administració una part o la totalitat de la infraestructura ja feta.
De Mendoza a la Ràpita: la brasa com a destí
Maury Lucero és net d’immigrants bascos i aragonesos que van marxar a l’Argentina després de la Guerra Civil. L’avi, carnisser a Bilbao, va aconseguir obrir i regentar diferents carnisseries. El Maury, originari de Mendoza, pel fet de ser el primer net en va heretar una, però amb vint-i-dos anys la va traspassar per emprendre una nova vida a casa nostra. “Era l’època del corralito, cap a l’any 1999. Els meus amics que havien emigrat abans em deien que aquí hi havia feina i jo necessitava un canvi d’aires”.
La Filharmònica de Los Angeles, el vaixell d'acer que espera l'Orfeó Català
L'arquitecte Frank O. Gerhy (1929-2025) va descobrir la música clàssica quan era un nen i la mare el portava a escoltar els concerts a la seva Toronto natal. Com a arquitecte, el seu primer gran auditori va ser el Walt Disney Concert Hall de Los Angeles, la seu de la Filharmònica de Los Angeles, un vaixell d'acer que aquest cap de setmana acollirà el debut de l'Orfeó Català als Estats Units amb una Missa solemnis de Beethoven sota la batuta de Gustavo Dudamel. "El que em va interessar més és que la sala tingués ànima i el fet de reunir la gent", deia Gehry sobre aquest projecte. "Al final vaig acabar creant una mena d’intimitat envoltant l’orquestra, de manera que es comença a trencar la forma de capsa de sabates de la sala i es redueix la distància entre l’orquestra i el públic, acostant-los", explicava.