Sitio webREPORTATGE El secret encriptat del cens de l'1-O P01-13/DERAT EL CCIONS 21-D Llarena fa marxa El veritable motiu de la enrere per no perdre rxretirada de l'euroordre, ara.cat Ernesto Ekaizer lavier Pérez Royo Suprem s'evita una derrota DIMECRES 130 EURCOs judicial a Belgica Aixeca la petició de detenció de Puigdemont i els consellers a Brusselles davant la possibilitat que fossin extradits només per desobediència FERRAN SAEZ MATEU La Nova Planta del 2017 existeix: és un estat d'inim Fa de mal dir, però feiem i continuem fent nosa al eap de tres segles SEBASTIAALZAMORA Que el jutge Llarena retiri les curoordres de detenció no és cap girde guió, sinó un perfeecionament de l'esperpent en què vivim JOSEP RAMONEDA La notícia no està en els netes electoral s sinó en els jutjats. És la consequència de l'estratègia de Mariano Rajoy a Catalunya Josep Rui Jordi Turu,acabats de sortir de presó, van participar ahir al mati en la seva primera roda de premsa de campanya, que van compartir amb Puigdemontiels consellers que són a Belgica, connectats via satél lit a través d'una pantalla CALC
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Catalunya encapçala la distribució de fons europeus, amb 3.722 milions
A la recta final del mecanisme de recuperació i resiliència (MRR), la pedra angular dels fons europeus Next Generation nascuts per superar les conseqüències de la pandèmia del 2020, Catalunya encapçala la distribució d'aquests recursos, amb un total de 3.700 milions d'euros i un domini sectorial "transversal", segons un estudi d'EsadeEcPol. Des de l'inici d'aquest programa fins avui i a quatre mesos del final del programa (acaba a l'agost), s'han convocat projectes a Espanya per 90.718 milions i adjudicat un total de 63.403 milions.
Sobre l’imaginari cristià (2019)
De l’article de Pere Lluís Font (Pujalt, Pallars Sobirà, 1934 - Sabadell, 2026) a Horitzó (2019), revista de Ciències de la Religió. El filòsof i teòleg Pere Lluís Font va morir el passat 9 d’abril. Va ser professor a la UAB i abans a la UB i a l’Escola de Periodisme de l’Església (CICF). Tenia la Creu de Sant Jordi i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Era honoris causa per la Universitat de Lleida. Va ser un membre sempre prest a l’IEC, l’acadèmia nacional catalana on participava de grat. Allí va mostrar la seva visió àmplia i oberta de la cultura humanista com a coordinador de l’obra Les idees i els dies (Proa, 2002).
L'Iran amenaça amb bloquejar el mar Roig si els EUA continuen a Ormuz
Ja no és l'apocalíptic ultimàtum de Donald Trump el que està en temps de descompte, sinó una fràgil treva que caduca dimarts vinent. Després que les converses de pau a Islamabad entre els Estats Units i l'Iran arribessin a un punt mort el cap de setmana passat, la prioritat ara és aconseguir una nova ronda abans que s'esgoti el temps. La Casa Blanca s'ha mostrat aquest dimecres "optimista" amb la possibilitat d'arribar a un acord en la pròxima trobada i ha negat que Washington hagi demanat "formalment" una ampliació de la treva. "Ara mateix, això no és cert", ha recalcat la secretària de premsa, Karoline Leavitt.
Líban i Israel: la negociació s'encalla mentre Netanyahu promet reforçar-se al sud
L'endemà de la primera reunió directa entre el Líban i Israel en dècades, celebrada a Washington, el país continua atrapat entre una obertura diplomàtica encara molt fràgil i una guerra que no mostra signes de desacceleració. La trobada, auspiciada per Marco Rubio, va permetre establir un canal directe entre les delegacions, però no va produir ni un alto el foc, ni un acord de mínims, ni tan sols un full de ruta que permeti parlar d’un procés estructurat. Sobre el terreny, la seqüència militar ha continuat el seu curs amb nous bombardejos israelians al sud del Líban i atacs amb drons a la carretera Beirut-Saida, cosa que reforça la idea que, de moment, la diplomàcia i la guerra avancen en plans paral·lels.
Una història emocionant sobre el dol i la solitud
Qui pensi que ens trobem davant un biopic del pintor Pierre-Auguste Renoir, o del seu fill, el cineasta Jean Renoir, s'equivoca. L'estil impressionista i les pinzellades àgils del primer s'intueixen només en la reproducció de la pintura La petite Irène que la nena protagonista penja a la paret de la seva habitació. Però la cineasta japonesa Chie Hayakawa (Pla 75) comparteix amb els dos Renoir, pare i fill, una mirada humanista sobre el món i un interès real pels rostres i els cossos dels actors (o models) que retrata. Renoir, estrenada en la competició oficial de Canes, no és una pel·lícula perfecta, però la sensació és que Hayakawa està molt a prop de forjar un estil propi (impressionista, subtil, humanista) que la singularitza i que, al mateix temps, l'emparenta amb el cinema d'altres cineastes japonesos contemporanis com Koreeda o Hamaguchi.