Sitio webREPORTATGE El secret encriptat del cens de l'1-O P01-13/DERAT EL CCIONS 21-D Llarena fa marxa El veritable motiu de la enrere per no perdre rxretirada de l'euroordre, ara.cat Ernesto Ekaizer lavier Pérez Royo Suprem s'evita una derrota DIMECRES 130 EURCOs judicial a Belgica Aixeca la petició de detenció de Puigdemont i els consellers a Brusselles davant la possibilitat que fossin extradits només per desobediència FERRAN SAEZ MATEU La Nova Planta del 2017 existeix: és un estat d'inim Fa de mal dir, però feiem i continuem fent nosa al eap de tres segles SEBASTIAALZAMORA Que el jutge Llarena retiri les curoordres de detenció no és cap girde guió, sinó un perfeecionament de l'esperpent en què vivim JOSEP RAMONEDA La notícia no està en els netes electoral s sinó en els jutjats. És la consequència de l'estratègia de Mariano Rajoy a Catalunya Josep Rui Jordi Turu,acabats de sortir de presó, van participar ahir al mati en la seva primera roda de premsa de campanya, que van compartir amb Puigdemontiels consellers que són a Belgica, connectats via satél lit a través d'una pantalla CALC
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Lagarde reclama reduir algunes partides de la despesa pública per invertir en IA
La presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, ha defensat que els països han de reduir certes partides de la despesa pública per poder finançar "inversions necessàries" en intel·ligència artificial (IA) i defensa –entre altres qüestions–, però sense desequilibrar els comptes.
La màgia de les entrevistes pòstumes
Netflix disposa d’un arxiu secret d’entrevistes gravades a celebritats amb la finalitat d’emetre-les, exclusivament, just després de la seva defunció. Famous last words acaba d’estrenar la tercera edició amb la periodista i activista de referència en la història del feminisme Gloria Steinem. L’escriptor i guionista Brad Falchuk és el responsable de conduir la conversa, que emana certa espiritualitat. L’entrevista té una aura diferent, pel to, la posada en escena i la il·luminació, que l’allunya d’un diàleg periodístic habitual. La pàtina de confidencialitat, perquè cap altre membre de l’equip té accés al contingut de la conversa, contribueix a emfasitzar la sensació de l’espectador d’estar accedint a un moment valuós. És com presenciar el testament simbòlic d’aquella persona. Normalment, es repassa la trajectòria personal del convidat però buscant un enfocament més emocional. En alguns moments, la voluntat de l’entrevistador per fer emergir les motivacions vitals de
No a tot
El catalanisme converteix la Diada en un clam contra l'extrema dreta
Tots els partits catalanistes, des del PSC fins a la CUP, s'han conjurat aquesta Diada per ser dic de contenció de l'extrema dreta, acceptant que Catalunya s'ha instal·lat definitivament en un nou paradigma polític. Un escenari que no és nou a Europa i que al nostre país la demoscòpia ja fa mesos que preveu. Per això, els missatges polítics d'aquest Onze de Setembre han tingut un denominador comú: fer una crida a la ciutadania per rebutjar tots els missatges d'odi que propaga l'extrema dreta i fer valdre els valors democràtics d'aquell "Un sol poble" que sempre ha reivindicat el catalanisme polític. Ara bé, les enquestes reflecteixen una distància entre el que proclamen els partits tradicionals i el que la ciutadania està disposada a votar –una enquesta d'El Mundo d'aquest divendres torna a situar Aliança Catalana com a segona força–. De fet, el creixement del partit de Sílvia Orriols tensa un independentisme que aquest Onze de Setembre ha tornat a sortir al carrer i ha trencat tímidament un
'Lolololos' per la remuntada independentista
La tarda comença somorta amb una calor que només sembla tolerable perquè l'estat d'excepció permanent del clima ens ha obligat a rebaixar els estàndards. És un divendres festiu i la política catalana acumula tants anys d'apatia que reconec que arribo carregat de pessimisme preventiu a plaça Universitat, i m'enfonso en el prejudici quan em trobo les parades de l'ANC plenes de cabelleres blanques. Llavors m'agafo a la taula de salvació d'un grup d'adolescents amb estelades que em passen pel davant. Són tímids, m'expliquen que han baixat en tren des d'Os de Balaguer i diuen que no en saben gaire de política. Per sacsejar-los una mica els demano que em comparin aquesta Diada amb les anteriors que han viscut, i tots estan d'acord en un punt: "Hi ha més jovent que mai". A mesura que m'acosto al rovell de l'ou m'adono que tenen tota la raó del món: no m'he perdut cap mani des de 2012 i mai havia vist tants joves. Encara que la part racional del meu cervell sap que el nombre absolut no es pot comparar al d