Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
REPORTATGE
El secret
encriptat
del cens
de l'1-O
P01-13/DERAT
EL CCIONS 21-D
Llarena fa marxa
El veritable motiu de la
enrere per no perdre rxretirada de l'euroordre,
ara.cat
Ernesto Ekaizer
lavier Pérez Royo
Suprem s'evita
una derrota
DIMECRES
130 EURCOs
judicial a Belgica
Aixeca la petició de detenció de Puigdemont i els consellers a Brusselles
davant la possibilitat que fossin extradits només per desobediència
FERRAN SAEZ
MATEU
La Nova Planta del 2017
existeix: és un estat d'inim
Fa de mal dir, però feiem
i continuem fent nosa
al eap de tres segles
SEBASTIAALZAMORA
Que el jutge Llarena retiri
les curoordres de detenció
no és cap girde guió, sinó
un perfeecionament de
l'esperpent en què vivim
JOSEP RAMONEDA
La notícia no està en els
netes electoral
s sinó en els
jutjats. És la consequència
de l'estratègia de Mariano
Rajoy a Catalunya
Josep Rui Jordi Turu,acabats de sortir de presó, van participar ahir al mati en la seva primera roda de premsa de campanya,
que van compartir amb Puigdemontiels consellers que són a Belgica, connectats via satél lit a través d'una pantalla CALC

Noticias
  • Els combustibles continuen pressionant el cost de la vida, però es modera a Catalunya al maig
    El cost de la vida a Catalunya es va moderar el mes de maig passat malgrat les pressions a l'alça del cost dels carburants sobre l'economia de les famílies ocasionades per la crisi energètica derivada de la guerra a l'Iran. Malgrat això, les mesures aprovades pel govern espanyol per retallar impostos a l'electricitat i el gas natural van frenar les pujades de preus.
  • Robar idees amb bones maneres
    Fa uns anys em van robar una idea amb molt bones maneres. Quan preparava el projecte de doctorat, vaig demanar a una psicòloga experta en el tema i a qui admirava que me'l supervisés. Li va agradar tant que em va proposar d'escriure'n un llibre plegades. La proposta em va agafar per sorpresa i vaig pensar que era massa aviat, ja que tot just m'havia matriculat del primer curs i necessitava temps d'estudi per madurar el projecte. Li vaig dir que en podíem tornar a parlar en un any. No va esperar: mesos més tard, vaig saber que havia publicat un article en una revista de psicologia, on desenvolupava la meva idea amb una becària, amb qui s'ha dedicat a treballar-la des de llavors. Vaig trigar un any sencer a refer el meu tema de tesi, a banda del disgust.
  • "100 euros pel Lamine d'or": malestar a Sant Antoni per la venda il·legal de cromos
    "El Lamine Yamal d'or costa 100 euros". La frase la diu una dona que seu en un banc de la ronda de Sant Antoni amb tot de fitxers plens de cromos al seu voltant. Com ella, és fàcil distingir altres persones equipades amb carpetes similars entre la munió de persones que aquest diumenge canvia cromos a la zona. Alguns fins i tot s'han posat una tauleta. Són venedors il·legals de cromos, un fenomen que va a l'alça i que s'ha disparat aquestes setmanes arran de la febre pels adhesius del Mundial. Aquesta situació està esgotant la paciència dels comerciants del mercat dominical de Sant Antoni, que han demanat reiteradament a la Guàrdia Urbana que intervingui davant d'aquesta competència deslleial.
  • Atrapada a l'Afganistan: m'he d'inventar un marit que no existeix per poder sortir del país
    Després de mesos d'incertesa, finalment semblava que una porta s'havia obert per a mi. Arran de llegir les meves cròniques al diari ARA i de conèixer que les dones a l’Afganistan no tenim cap possibilitat de continuar els nostres estudis al país per les restriccions dels talibans, un empresari català lector de l’ARA es va posar en contacte amb mi per oferir-me sufragar el cost d’un màster de periodisme perquè pogués completar els meus estudis a l’estranger. Quan vaig rebre la notícia, vaig plorar d’alegria, i vaig sentir que anys d’esforç, esperança i resiliència per fi em portaven a algun lloc. Per primera vegada en molt de temps, em vaig permetre imaginar un futur més enllà de la pura supervivència.
  • Grifols Egipte eleva la inversió en el projecte fins als 460 M€
    El projecte de Grifols a Egipte accelera el seu desenvolupament per sobre de les expectatives. La societat conjunta de la multinacional catalana amb el govern egipci dedicada a assolir l'autosuficiència en derivats del plasma invertirà 180 milions d'euros addicionals fins al 2029 per culminar el projecte i ampliar substancialment la xarxa de centres de donació. En un primer moment, la companyia d'hemoderivats i l'executiu africà van anunciar una dedicació de 280 milions d'euros. Amb el nou pla de creixement, el finançament total arribarà fins als 460 milions.