Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
REPORTATGE
El secret
encriptat
del cens
de l'1-O
P01-13/DERAT
EL CCIONS 21-D
Llarena fa marxa
El veritable motiu de la
enrere per no perdre rxretirada de l'euroordre,
ara.cat
Ernesto Ekaizer
lavier Pérez Royo
Suprem s'evita
una derrota
DIMECRES
130 EURCOs
judicial a Belgica
Aixeca la petició de detenció de Puigdemont i els consellers a Brusselles
davant la possibilitat que fossin extradits només per desobediència
FERRAN SAEZ
MATEU
La Nova Planta del 2017
existeix: és un estat d'inim
Fa de mal dir, però feiem
i continuem fent nosa
al eap de tres segles
SEBASTIAALZAMORA
Que el jutge Llarena retiri
les curoordres de detenció
no és cap girde guió, sinó
un perfeecionament de
l'esperpent en què vivim
JOSEP RAMONEDA
La notícia no està en els
netes electoral
s sinó en els
jutjats. És la consequència
de l'estratègia de Mariano
Rajoy a Catalunya
Josep Rui Jordi Turu,acabats de sortir de presó, van participar ahir al mati en la seva primera roda de premsa de campanya,
que van compartir amb Puigdemontiels consellers que són a Belgica, connectats via satél lit a través d'una pantalla CALC

Noticias
  • El Govern surt al rescat del sistema saturat de reciclatge de roba
    Saturats, pressionats i amb uns costos que corren el risc d'ofegar-los. Així es troben ara mateix a Catalunya moltes entitats i empreses, moltes del tercer sector, que es dediquen a la recollida selectiva i classificació de la roba i el tèxtil que dipositem als contenidors específics perquè es puguin reaprofitar les peces i els materials. El problema que té acorralat el sector és doble: d'una banda, una quantitat ingent i creixent de tones de roba i teixits que complica la gestió a les plantes d'arreu del país. De l'altra, el col·lapse de roba de segona mà que hi ha també als mercats internacionals on fins ara trobava sortida el material prèviament triat aquí. Si no el poden vendre, els costos de gestió per a aquestes empreses d'inserció es tornen inassumibles.
  • “Quan els humans vam baixar dels arbres és quan vam començar a dormir profundament”
    Es diu que en els temps actuals hi ha una autèntica “epidèmia” de problemes per dormir. Pantalles, estrès, ansietat... Agafar el son s’ha convertit en un veritable acte de resistència. Tot i això, dormir ha estat un acte essencial en l’evolució de l’Homo sapiens des dels inicis de la humanitat. És només durant aquestes hores de descans profund que podem reparar el cervell, consolidar la memòria o reorganitzar els nostres circuits emocionals.
  • Salvats: cinc animals que han deixat d’estar al caire de l’extinció
    El linx ibèric ha deixat d’estar en perill d’extinció. La feina feta des dels anys 90, quan quedaven només 100 individus d’aquesta espècie, ha aconseguit elevar la seva població per sobre dels 2.000. No ha sortit de la llista d’espècies amenaçades, però ara està classificada com a vulnerable, quan havia arribat a estar en perill crític en el tombant de segle. És una gran notícia, però sobretot és una demostració clara que les polítiques de conservació funcionen, que quan es posen recursos i esforços per protegir una espècie la vida s'obre pas.
  • El sistema de pensions: un debat inajornable
    Sé que aquest posicionament generarà crítiques, però com a societat hem d’afrontar una realitat incòmoda: el sistema de pensions no és sostenible. El 2025, més del 40% del pressupost de l’Estat s’ha destinat al pagament de les pensions i, tot i així, ha calgut recórrer a un préstec per poder fer front a les dues pagues del mes de desembre. Vivim en un dèficit estructural i permanent. I lluny d’aturar-se, la despesa continuarà a l’alça: ja s’ha anunciat que les pensions pujaran un 2,7% l’any 2026.
  • "El primer que penses és: on m’he equivocat?"
    Ramon Brugada és cap de cardiologia de l'Hospital Trueta. Va créixer a pocs metres de l'estany de Banyoles, i afirma que això fa que s'aprengui a nedar gairebé abans que a caminar. Va tenir una infància de carrers sense asfaltar i de jocs al carrer, va viatjar i treballar en diferents països i va descobrir amb els seus germans –tots cardiòlegs– una síndrome que porta el cognom familiar.