Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
REPORTATGE
El secret
encriptat
del cens
de l'1-O
P01-13/DERAT
EL CCIONS 21-D
Llarena fa marxa
El veritable motiu de la
enrere per no perdre rxretirada de l'euroordre,
ara.cat
Ernesto Ekaizer
lavier Pérez Royo
Suprem s'evita
una derrota
DIMECRES
130 EURCOs
judicial a Belgica
Aixeca la petició de detenció de Puigdemont i els consellers a Brusselles
davant la possibilitat que fossin extradits només per desobediència
FERRAN SAEZ
MATEU
La Nova Planta del 2017
existeix: és un estat d'inim
Fa de mal dir, però feiem
i continuem fent nosa
al eap de tres segles
SEBASTIAALZAMORA
Que el jutge Llarena retiri
les curoordres de detenció
no és cap girde guió, sinó
un perfeecionament de
l'esperpent en què vivim
JOSEP RAMONEDA
La notícia no està en els
netes electoral
s sinó en els
jutjats. És la consequència
de l'estratègia de Mariano
Rajoy a Catalunya
Josep Rui Jordi Turu,acabats de sortir de presó, van participar ahir al mati en la seva primera roda de premsa de campanya,
que van compartir amb Puigdemontiels consellers que són a Belgica, connectats via satél lit a través d'una pantalla CALC

Noticias
  • Se suïcida a Brians el professor de karate acabat de condemnar per agressió sexual a menors
    Aquest matí el departament de Justícia ha comunicat que s'ha trobat un reclús mort a la seva cel·la de Brians 1. Segons apunta l'ACN, l'home és el professor de karate que dimarts va acceptar una pena de 26 anys i mig de presó per haver agredit sexualment alumnes seus menors d'edat a Barcelona. Els fets van tenir lloc entre el 2015 i el 2023, i al professor se'l va condemnar per cinc delictes d'agressió i abús sexual.
  • Christine Lagarde dimiteix com a presidenta del Banc Central Europeu
    La presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, ha dimitit aquest dijous de la institució amb seu a Frànkfurt. L'exministra d'Economia i Finances de França deixarà el càrrec el 7 de febrer del 2027, nou mesos abans que acabi el seu mandat, previst per a l’octubre del mateix any. Lagarde ha anunciat la seva retirada al capdavant de la institució en un vídeo a la xarxa social X, en què ha agraït el suport a totes les persones que l'han acompanyat durant els últims set anys.
  • Seat redueix un 62,5% el benefici operatiu i Volkswagen gairebé un 99%
    L'automobilística Seat ha reduït en un 62,5% els guanys de la seva activitat comercial en els nou primers mesos de l'any, respecte al mateix període de l'any passat. Així, el benefici operatiu de la companyia ha passat dels 16 milions registrats fins al setembre del 2025 als 6 milions d'enguany. En la mateixa línia, la seva matriu, Volkswagen, ha reduït els beneficis obtinguts de l'activitat principal en un 98,7% respecte al 2025, fins als 71 milions d'euros, enfront dels 5.408 de fa un any. El grup d'origen alemany s'anota pèrdues de 2.720 milions i adverteix la necessitat d'accelerar el seu pla d'estalvi de 31.000 milions.
  • Àngels Gonyalons posa veu a les dones maltractades de Víctor Català
    La vigília de Sant Narcís l’actriu Àngels Gonyalons va oferir al Teatre de Salt una excel·lent lectura dramatitzada de contes de Caterina Albert, dins de la programació de Temporada Alta, en coproducció amb el Festival Clàssics de Barcelona. Quatre contes de l’escriptora escalenca, coneguda amb el pseudònim de Víctor Català, realment punyents, amb tocs d'humor però molt durs i colpidors, d'una modernitat impressionant que denuncia sense pèls a la llengua el masclisme i la violència de la societat patriarcal. Són relats breus de diferents reculls sobre la vida de les dones en els petits pobles rurals a tombants del segle XX, amb matrimonis forçosos, violacions i assassinats. La poetessa Blanca Llum Vidal s'ha encarregat de la tria dels relats i de seleccionar-ne alguns fragments, i Sergi Belbel signa la direcció, guiant amb intel·ligència la lectura de Gonyalons, molt entregada i comunicativa. 
  • La nova lliçó interpretativa d'Oriol Pla de la mà de Javier Giner
    Després de l'èxit de la sèrie Yo, adicto (2024), Javier Giner torna a comptar amb Oriol Pla per al seu debut en el llargmetratge. A Esta soledad, el director segueix dos personatges en la trentena a qui pesa alguna cosa més que la solitud: el Leo (un Pla que fins i tot parla en euskera) i la Lorea (Marina Salas), que acaben de trencar com a parella i no troben els seus respectius rumbs en la vida. Des de les seves trajectòries errants en paral·lel, Giner va construint un retrat intens, a flor de pell, d'una generació desorientada i marcada per un desemparament que mai s'ha explicitat com a tal.