Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
REPORTATGE
El secret
encriptat
del cens
de l'1-O
P01-13/DERAT
EL CCIONS 21-D
Llarena fa marxa
El veritable motiu de la
enrere per no perdre rxretirada de l'euroordre,
ara.cat
Ernesto Ekaizer
lavier Pérez Royo
Suprem s'evita
una derrota
DIMECRES
130 EURCOs
judicial a Belgica
Aixeca la petició de detenció de Puigdemont i els consellers a Brusselles
davant la possibilitat que fossin extradits només per desobediència
FERRAN SAEZ
MATEU
La Nova Planta del 2017
existeix: és un estat d'inim
Fa de mal dir, però feiem
i continuem fent nosa
al eap de tres segles
SEBASTIAALZAMORA
Que el jutge Llarena retiri
les curoordres de detenció
no és cap girde guió, sinó
un perfeecionament de
l'esperpent en què vivim
JOSEP RAMONEDA
La notícia no està en els
netes electoral
s sinó en els
jutjats. És la consequència
de l'estratègia de Mariano
Rajoy a Catalunya
Josep Rui Jordi Turu,acabats de sortir de presó, van participar ahir al mati en la seva primera roda de premsa de campanya,
que van compartir amb Puigdemontiels consellers que són a Belgica, connectats via satél lit a través d'una pantalla CALC

Noticias
  • És Ada Colau el revulsiu que busca Sumar?
    El debat sobre els fronts amplis ha sacsejat l'esquerra des que Gabriel Rufián el va posar sobre la taula. La proposta va enganxar els comuns treballant en reunions discretes per reeditar la coalició a l'esquerra del PSOE amb Esquerra Unida, Més País i Sumar, després que la marca de Yolanda Díaz perdés força arran de les successives patacades electorals i la guerra que li ha declarat Podem. Amb la nova coalició, fonts de Comuns asseguren que la formació catalana tindrà "més protagonisme" en el nou projecte, que planteja més "horitzontalitat" entre els partits integrants ara que no hi ha un referent a escala espanyola, com ho va ser Podem fins al 2019 o Sumar en el seu llançament. L'objectiu encara és poder trobar una "fórmula guanyadora" per reeditar el govern de coalició i evitar-ne un de PP i Vox.
  • Vox pesca entre el moviment anticatalanista dels Països Catalans
    Les eleccions aragoneses han evidenciat un acostament del líder de Vox, Santiago Abascal, a almenys un alcalde del Partit Aragonès (PAR), el de la localitat de Fanlo, Horacio Palacio. Una aproximació que es va traduir en un vídeo promocional en plena campanya electoral i en la victòria de l'extrema dreta al municipi (dinou vots i el 36,5% dels sufragis, quan el 2023 només n'havien obtingut dos, més dels que es van emportar aquest cop els regionalistes, que van mantenir un dels vint vots de fa tres anys). Tot i que teòricament l'objectiu de Vox és suprimir les autonomies, no és un fenomen estrany que busqui aliances en els moviments pretesament regionalistes, també al País Valencià i a les Illes Balears. En els tres territoris hi ha com a denominadors comuns la ideologia i l'anticatalanisme furibunds, amb el rebuig als Països Catalans i la llengua catalana.
  • Què fem amb els que no volen pagar impostos?
    Cada cop conec més gent que es posiciona en contra del pagament d'impostos. Alguns, joves, diuen que amb el poc que se’ls paga només falta que se’ls retinguin diners per a contribucions fiscals; al cap i a la fi, ells no identifiquen massa despeses públiques que els hi siguin favorables en termes de beneficis. Entre pensions i sanitat sembla que tot va per a la gent gran. També és fàcil observar com molts ciutadans i professionals continuen amb allò de "amb factura o sense" per bé d'abaratir els preus a pagar per serveis. Finalment, conec molts rics que no paguen impostos (aquesta és per a mi la millor definició de qui és ric!), ja que ho són prou per costejar el que suposa l’enginyeria fiscal muntada i els assessors tributaris que la mantenen. I, així i tot, els surt a compte per tot el que s’estalvien de tributar. I alguns que sí que n’estan pagant es queixen, però, amargament quan veuen com aquells altres, més atrevits, se la juguen entre l’evasió i l’elusió fiscal i gairebé no
  • La gran contradicció que explica el Barça de Hansi Flick
    Mirant els últims resultats del Barça, dibuixen un equip que sembla substancialment pitjor que el conjunt fresc i dinàmic que Hansi Flick va armar en el seu primer curs a la banqueta blaugrana. Les principals diferències s'observen a la Copa –l'equip ha de remuntar un 4-0 advers si vol ser a la final de La Cartuja, mentre que a la temporada anterior, contra el mateix rival, l'anada es va segellar amb un 4-4 a Montjuïc– i a la Lliga de Campions, on s'han fet els deures, però no de la mateixa forma. Les sensacions, en general, també són pitjors.
  • Mestres de ple dret
    Les persones que treballem amb els infants de la primera etapa educativa vam celebrar i aplaudir que el darrer canvi curricular de l’any 2023 afirmés d’entrada que “el currículum de l’educació infantil integra el primer i el segon cicle en una sola etapa educativa amb identitat pròpia”. Aquesta és una reivindicació que des dels moviments de renovació pedagògica, amb la revista IN-FÀN-CI-A com a principal altaveu es reivindica i es defensa des de fa dècades. El que passa és que aquestes bones intencions, quan toques de peus a terra, acaben essent un brindis al sol, perquè la realitat és que tenim una etapa del tot fragmentada.