Sitio webREPORTATGE El secret encriptat del cens de l'1-O P01-13/DERAT EL CCIONS 21-D Llarena fa marxa El veritable motiu de la enrere per no perdre rxretirada de l'euroordre, ara.cat Ernesto Ekaizer lavier Pérez Royo Suprem s'evita una derrota DIMECRES 130 EURCOs judicial a Belgica Aixeca la petició de detenció de Puigdemont i els consellers a Brusselles davant la possibilitat que fossin extradits només per desobediència FERRAN SAEZ MATEU La Nova Planta del 2017 existeix: és un estat d'inim Fa de mal dir, però feiem i continuem fent nosa al eap de tres segles SEBASTIAALZAMORA Que el jutge Llarena retiri les curoordres de detenció no és cap girde guió, sinó un perfeecionament de l'esperpent en què vivim JOSEP RAMONEDA La notícia no està en els netes electoral s sinó en els jutjats. És la consequència de l'estratègia de Mariano Rajoy a Catalunya Josep Rui Jordi Turu,acabats de sortir de presó, van participar ahir al mati en la seva primera roda de premsa de campanya, que van compartir amb Puigdemontiels consellers que són a Belgica, connectats via satél lit a través d'una pantalla CALC
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
El visionari que va anticipar la crisi del 2008 i ara aposta contra la bombolla de la IA
Michael Burry tuiteja poc, parla menys i no es deixa veure gairebé mai, però quan ho fa és per alguna cosa. I aquesta setmana ha decidit fer pública la seva aposta contra la intel·ligència artificial.
Intel·ligència artificial, aroma de bombolla
El planeta Finances comença a empetitir el planeta Terra. Això ho deia l'historiador de Harvard Niall Ferguson al seu llibre El triunfo del dinero (Debate, 2011, amb actualització el 2024). Amb el pas dels anys, aquesta tendència s'ha consolidat i l'economia financera supera la del món real. Un exemple són els grans grups tecnològics dels Estats Units, especialment els més relacionats amb la intel·ligència artificial (IA), que han superat nivells històrics de preu que comencen a disparar les alertes no només sobre l'existència d'una bombolla, que ningú en dubta, sinó també sobre el seu possible esclat.
El retorn de la campiona que va canviar la normativa per ser mare
La petita Clara ja s'ha acostumat al soroll i al color de la piscina. Va obrir els ulls mentre tothom felicitava la seva mare. Quinze mesos després del seu darrer partit, Judith Forca (Sabadell, 1996) va tornar a jugar un partit de waterpolo en el triomf del seu equip, el CN Sabadell, sobre el CN Mataró a la tanda de penals (14-12) dimecres passat. Forca, de 29 anys, va fer dues assistències en el primer partit que jugava des de la final olímpica de París, quan va fer realitat un dels seus somnis: guanyar l'or olímpic. Després va venir un somni encara més bonic, la Clara. "Nerviosa, no ho estava, però en tenia moltes ganes. Fa mesos que m'estic entrenant i ho trobava a faltar, poder jugar, el contacte amb un altre equip, posar-me el banyador de waterpolo, el gorro... Molt contenta", va explicar a Ràdio Sabadell.
La funció informativa dels mapes
El subscriptor Josep Roca m’envia una queixa sobre dos temes relatius al disseny gràfic. En primer lloc, assenyala: “Una cosa que agraeixo de la premsa més referenciada dels països anglosaxons o francesos és el costum d’acompanyar les notícies amb bons mapes, quan es considera que aquestes es donen en llocs pocs coneguts pel lector mitjà. I aquesta és una gran deficiència que, per mi, té l’ARA: manca de mapes i, a més a més, de bons mapes”. En acabat ho precisa amb un exemple: “En la pàgina 20 de l'edició del diumenge 26 d’octubre, en el text se citen diversos topònims d'Ucraïna com, per exemple, Pokrovsk, Kúpiansk, el riu Oskil, Vovtxansk, Kramatorsk o Sloviansk. Incomprensiblement, cap d’aquests apareix en el mapa adjunt. Quin sentit té acompanyar la crònica d’un mapa on no hi són els topònims que apareixen en el text? Tampoc apareixen en el mapa els límits de Donetsk ni Luhansk, malgrat que apareixen en totes les converses de “pau” de Trump”.
Què passa al món local? Asfíxia financera, burocràcia i pressió demogràfica
"El món local necessita suport". El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, va pronunciar aquestes paraules al Parlament durant el debat per aprovar un fons extraordinari que, sumat al fons de cooperació local, eleva fins a 170 milions la xifra que la Generalitat ha injectat als ens locals aquest any. Aquests diners els han de permetre pagar factures en un moment en què els preus dels subministraments s'enfilen i els interessos a pagar als bancs continuen pujant. La necessitat de recórrer a aquesta mena de mecanismes per garantir els serveis essencials als municipis posa de manifest un dels grans problemes que afronta el món local: la falta d'un marc de finançament estable, previsible i suficient per fer-se càrrec dels serveis que ofereix.