Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
REPORTATGE
El secret
encriptat
del cens
de l'1-O
P01-13/DERAT
EL CCIONS 21-D
Llarena fa marxa
El veritable motiu de la
enrere per no perdre rxretirada de l'euroordre,
ara.cat
Ernesto Ekaizer
lavier Pérez Royo
Suprem s'evita
una derrota
DIMECRES
130 EURCOs
judicial a Belgica
Aixeca la petició de detenció de Puigdemont i els consellers a Brusselles
davant la possibilitat que fossin extradits només per desobediència
FERRAN SAEZ
MATEU
La Nova Planta del 2017
existeix: és un estat d'inim
Fa de mal dir, però feiem
i continuem fent nosa
al eap de tres segles
SEBASTIAALZAMORA
Que el jutge Llarena retiri
les curoordres de detenció
no és cap girde guió, sinó
un perfeecionament de
l'esperpent en què vivim
JOSEP RAMONEDA
La notícia no està en els
netes electoral
s sinó en els
jutjats. És la consequència
de l'estratègia de Mariano
Rajoy a Catalunya
Josep Rui Jordi Turu,acabats de sortir de presó, van participar ahir al mati en la seva primera roda de premsa de campanya,
que van compartir amb Puigdemontiels consellers que són a Belgica, connectats via satél lit a través d'una pantalla CALC

Noticias
  • "Vaig frenar per no atropellar un turista": la conversa pendent després d’un accident
    "Des de l'accident no podia parar de pensar en com estava, perquè no sabia què li havia passat, si viuria o no". Carlos Roberto Hernández recorda que els vidres del cotxe es van trencar en bocins i que es van escampar al seu voltant. Abans de tenir temps de preguntar-se què havia passat, va veure una persona caient al costat del seu cotxe, al carrer Mallorca de Barcelona, just davant de la Sagrada Família. Qui havia caigut era el Javier, que anava en moto, i va topar amb el seu cotxe, que havia frenat en sec. El motorista es va trencar tres tendons dels dits i va necessitar fins a quatre operacions després de l'accident. Encara avui no ha pogut tornar a la seva feina de lampista i dubta si podrà tornar a treballar-hi mai.
  • La lluita mil·lenària dels ianomamis: "Protegir l'Amazònia significa protegir la vida"
    La calor cau sobre el llogaret des de les primeres hores del matí. Aïllat al cor de la selva tropical, aquest assentament amazònic segueix els ritmes imposats pel riu i la terra. Al llarg de l’Uraricoera, afluent del riu Negro, alguns nens juguen i es refresquen a l’aigua. Una mica més enllà, diversos joves tornen de la riba amb una canoa carregada de feixos de mandioca: el tubercle que sosté la vida ianomami. La collita passa de mà en mà fins a arribar als habitatges, on les mares la renten, la ratllen i la transformen en farina, repetint gestos transmesos de generació en generació, tan antics com el riu mateix.
  • Brussel·les té una nova guia sobre fiscalitat: cal lluitar contra la concentració de la riquesa
    La Comissió Europea té un nou diagnòstic sobre fiscalitat que apunta a les rendes més altes i a les grans fortunes. Segons un estudi publicat per l'executiu comunitari, durant els últims trenta anys s'ha produït a la Unió Europea una concentració de la riquesa en les capes més benestants de la població, per la qual cosa cal repensar els impostos que graven el patrimoni, les herències i les rendes del capital a la UE per desfer aquesta tendència.
  • Berlín s'ha despertat, i això ho pot canviar tot
    El fado portuguès, una música europea, parla recurrentment d'un sentiment que ara fa pensar en el moment polític d'Europa amb els Estats Units: un amor antic, que ha derivat en dolor, en maltractament, però que costa deixar enrere. En essència, la geopolítica és també una història d'amors i desamors i, per tant, de divorcis.
  • "Hi ha massa gent que pensa que la seva vida és apassionant i que dona per a un llibre"
    L'ascension du haut mal (1996-2003; Epiléptico en l'edició en castellà), un dels grans còmics de no-ficció de la història, va convertir el francès Pierre-François Beauchard (Nimes, 1959), conegut com a David B., en un dels noms imprescindibles de la Nouvelle BD, el moviment que va renovar de cap a peus la historieta francesa durant els anys 90. Però ell no és autor d’una sola obra sinó un creador amb una imaginació desbordant, gairebé aclaparadora, com demostra un cop més a El señor Búho y el País de los Muertos (Salamandra), l’exuberant poema sobre la vida i la mort que ha dibuixat en vinyetes d’un blanc i negre prodigiós.