Sitio webREPORTATGE El secret encriptat del cens de l'1-O P01-13/DERAT EL CCIONS 21-D Llarena fa marxa El veritable motiu de la enrere per no perdre rxretirada de l'euroordre, ara.cat Ernesto Ekaizer lavier Pérez Royo Suprem s'evita una derrota DIMECRES 130 EURCOs judicial a Belgica Aixeca la petició de detenció de Puigdemont i els consellers a Brusselles davant la possibilitat que fossin extradits només per desobediència FERRAN SAEZ MATEU La Nova Planta del 2017 existeix: és un estat d'inim Fa de mal dir, però feiem i continuem fent nosa al eap de tres segles SEBASTIAALZAMORA Que el jutge Llarena retiri les curoordres de detenció no és cap girde guió, sinó un perfeecionament de l'esperpent en què vivim JOSEP RAMONEDA La notícia no està en els netes electoral s sinó en els jutjats. És la consequència de l'estratègia de Mariano Rajoy a Catalunya Josep Rui Jordi Turu,acabats de sortir de presó, van participar ahir al mati en la seva primera roda de premsa de campanya, que van compartir amb Puigdemontiels consellers que són a Belgica, connectats via satél lit a través d'una pantalla CALC
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
La solució estava a la banqueta
La selecció espanyola ja és a les semifinals del Mundial. Patint, dominant en el joc però amb dificultats per trencar la defensa de Bèlgica, l’equip de Lamine Yamal i companyia va acabar derrotant el conjunt belga (2-1) amb un gol inicial de Fabián i un darrer de Mikel Merino al límit del temps reglamentari. El somni de la roja continua malgrat que l’equip no acaba d’esvair els dubtes, incapaç de completar un partit rodó de 90 minuts. El següent escull és França, amb qui es disputarà una plaça per a la final.
Amnistia, per a què? (1976)
D’Antoni de Senillosa (Barcelona, 1928-Empordà, 1994) a l’Avui (17-VII-1976). Aquest dissabte fa 50 anys de les manifestacions pro amnistia convocades per Assemblea de Catalunya. Vint dies després, Juan Carlos I, a proposta del govern Suárez, decretava l’amnistia per a uns 200 presos polítics. Senillosa, advocat i polític, era del secretariat de Joan de Borbó. El 1962 Franco el va bandejar un any a Fuerteventura.
The Black Crowes honoren el rock'n'roll al Cruïlla
El diable hauria aprovat el que va passar divendres al Cruïlla. A l'escenari Estrella Damm, The Black Crowes van despatxar una hora i mitja de rock'n'roll, la música del diable. Milers d'espectadors van acceptar el tracte, i passades les vuit del vespre van rebre la banda dels germans Chris i Rich Robinson amb ganes de passar una bona estona. El diable, satisfet al veure la programació, va ser misericordiós i va enviar núvols i brisa per apaivagar l'onada de calor. No va acabar amb la xafogor, però és que fins i tot el diable té límits. Des de l'actuació al Sant Jordi Club de 2022, el grup d'Atlanta ha publicat els discos Happiness bastards (2024) i A pound of feathers (2026), però en la gira que l'ha dut a Barcelona el repertori incideix sobretot en els dos primers àlbums: Shake your money maker (1990) i The southern harmony and musical companion (1992). És a dir, en sintonia amb la nostàlgia dels noranta de dijous amb Pixies, Suede i Garbage. Això sí, divendres amb menys públic.
Els grans reptes de l'OTAN que deixa el xou de Trump
Donald Trump ha convertit les cimeres de l'OTAN en un xou que gira al seu voltant. Com l'any passat, el president dels Estats Units va arribar a Ankara carregant contra la mateixa Aliança Atlàntica i la gran majoria dels seus socis. Els va insultar, humiliar i amenaçar des de bon principi. I després, els aliats europeus i el secretari general de l'organització militar, Mark Rutte, es van centrar en calmar-lo i rebaixar la tensió mitjançant elogis i bones paraules. Sembla que la gara-gara va fer efecte i, finalment, com a amo i senyor de l'entesa militar, els va perdonar pels suposats greuges i en la roda de premsa final els va declarar el seu "amor". Un final prou feliç comparat en com va començar. Ara bé, aquests cops de volant i tot l'espectacle que Trump va protagonitzar a Ankara evidencien més que mai els grans problemes i reptes que té l'OTAN, i sobretot els aliats europeus a l'hora de tractar amb el president dels Estats Units.
De fit a fit