Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
REPORTATGE
El secret
encriptat
del cens
de l'1-O
P01-13/DERAT
EL CCIONS 21-D
Llarena fa marxa
El veritable motiu de la
enrere per no perdre rxretirada de l'euroordre,
ara.cat
Ernesto Ekaizer
lavier Pérez Royo
Suprem s'evita
una derrota
DIMECRES
130 EURCOs
judicial a Belgica
Aixeca la petició de detenció de Puigdemont i els consellers a Brusselles
davant la possibilitat que fossin extradits només per desobediència
FERRAN SAEZ
MATEU
La Nova Planta del 2017
existeix: és un estat d'inim
Fa de mal dir, però feiem
i continuem fent nosa
al eap de tres segles
SEBASTIAALZAMORA
Que el jutge Llarena retiri
les curoordres de detenció
no és cap girde guió, sinó
un perfeecionament de
l'esperpent en què vivim
JOSEP RAMONEDA
La notícia no està en els
netes electoral
s sinó en els
jutjats. És la consequència
de l'estratègia de Mariano
Rajoy a Catalunya
Josep Rui Jordi Turu,acabats de sortir de presó, van participar ahir al mati en la seva primera roda de premsa de campanya,
que van compartir amb Puigdemontiels consellers que són a Belgica, connectats via satél lit a través d'una pantalla CALC

Noticias
  • Infantino, assetjat: La UEFA prepara una denúncia penal a Suïssa per la venta del Mundial
    La UEFA està preparant una denúncia penal contra el president de la FIFA, Gianni Infantino, segons ha informat l'agència AP. Ja feia dies que l'ens que controla el futbol europeu estudiava la possibilitat de portar Infantino davant dels tribunals suïssos acusant-lo de mala gestió financera després de proposar privatitzar el Mundial de futbol fent entrar inversors privats propers a Donald Trump. La sorprenent proposta d'Infantino va arribar pocs dies després de la finalització del mundial, quan la premsa anglesa va informar dels seus plans quan encara no s'havia presentat davant l'assemblea de la FIFA. Infantino va veure com el futbol europeu, representant per la UEFA, liderava la oposició a aquesta proposta amb el suport del futbol africà (CAF) i aquell de la CONCACAF (Carib, Amèrica del Nord i Amèrica central). El futbol sud-americà i bona part de l'asiàtic ha donat suport a un Infantino qui va haver de renunciar al projecte.
  • La premsa irlandesa es fa eco de la mort de la parella estrangera a Cullera, València
    La premsa irlandesa s'ha fet eco dels terribles fets ocorreguts el passat 25 d'agost, quan una parella d'aquesta nacionalitat va ser trobada pels seus fills al jacuzzi de la casa que tenien llogada a la urbanització Cap Blanc de Cullera, a València.
  • Amnistia Internacional lamenta "l'ús excessiu de la força" contra un menor soci del Barça
    Amnistia Internacional ha lamentat aquest dijous "l'ús excessiu de la força" per part de la Policia Nacional contra un menor per dur una estelada. En un comunicat, l'entitat pels drets humans ha valorat la investigació interna oberta, però n'ha exigit una d'externa que "determini responsabilitats".
  • Volkswagen fa marxa enrere i recupera els motors dièsel en el Golf
    Onze anys després de l’esclat de l’escàndol del frau de les emissions dels motors dièsel o Dieselgate que va esquitxar de ple el grup Volkswagen, podríem pensar que recuperar un motor dièsel durant el segon semestre del 2026 per al Golf –el cotxe estrella de la marca alemanya– és una mesura extraordinària i fora de lloc. I és que el grup industrial alemany va voler accelerar a fons en el camí de l’electrificació per deixar enrere el fantasma de les emissions, amb un full de ruta ambiciós que preveia electrificar totalment la marca Volkswagen abans del 2030, amb l’arribada de l’ambiciosa gamma de productes ID, vehicles tecnològics i totalment elèctrics.
  • Mor el general serbobosnià Ratko Mladic, el botxí de Srebrenica
    El general serbobosnià Ratko Mladić, artífex de les matances més sagnants de la guerra de Bòsnia, ha mort aquest dijous a 83 anys, quan complia cadena perpètua en un centre de detenció de les Nacions Unides a la Haia, segons ha confirmat el govern serbi. Conegut amb el sobrenom de "carnisser de Bòsnia", havia estat condemnat per genocidi, crims contra la humanitat i crims de guerra"per Tribunal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia, que el va considerar el responsable militar del setge de Sarajevo i de la matança de Srebrenica, en què van morir més de 10.000 i 8.000 civils respectivament.