Sitio webEL CCIONS 21-D ANALISI DEJORDI MUÑOZ L'independentisme pot superar el 50% el 21-D? Els tribunals dicten l'inici de campanva ara.cat AISILIEEN 2EITribunal Suprem decideix avuPuigdemont i quatre membres MADRID BRUSSEL LES si deixa en llibertat sota fiança els vuit consellers i els Jordis del seu Govern tornen a declarar avui davant la justícia belga 130 EURCOs CARME COLOMINA Vivim en un món on la misogínia criminalitza la victima I vivimen un món on es criminalitzen colors: a Catalunya, el groe A BRANCHADELL prjessir de lo UAB 10.000MUSECS A LAPLACAESPANYA Edmon Colomervaser un dels directors ue ahir van convertir en un clam de llbertat pels presos polities les veusi els instruments de 10.000 cantaires i intèrprets convocats a la plaça Espanya de Barcelona per Omnium iMusics per la Llibertat. ERE a L'independentisme hauria de tenir el seny de no presentar el 21-D com un plebiscit que té molts números de perdre Les tarifes del ECONOMIA E.GIMENEZSALINAS sector sociosanitari EL NEGOCI DE LES eeetener en suspens pel 155 MONEY MULES Si en el passat no es va La prescripció infermera i la llei d'accés universal, també afectades Molts joves cedeixen els seus comptes per blanquejar diners 2018 seran necessàries no una sinó múltiples mediacions
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Impressionant actuació de Rosalía amb Björk cantant 'Berghain' als premis Brit
Rosalía ha tornat a enlluernar amb el seu últim disc, Lux, i també amb el seu directe. La catalana ha rebut el premi Brit com a artista internacional de l'any a Manchester, aquest dissabte al vespre, en una gala en què l'anglesa Olivia Dean s'ha consagrat com a promesa del panorama actual, amb quatre estatuetes, dues en les categories principals, d'artista britànica i àlbum de l'any.
«Bona nit, 'buenas noches'»: els millors moments dels premis Goya
Barcelona ha acollit aquest dissabte la 40a edició dels premis Goya en una edició marcada pel retorn de la gala a la capital catalana vint-i-sis anys després. Los domingos s'ha imposat a l’aventura al desert de Sirat, que ha arrasat en les categories tècniques. Tot plegat en una cerimònia que ha tornat a deixar imatges per al record, números musicals amb accent català i discursos reivindicatius.
Els Goya consagren ‘Los domingos’ i beneeixen ‘Sirat’
Després de l'ex aequo de l’edició anterior, els Goya tornen a tenir un guanyador clar: Los domingos va triomfar en la 40a edició dels premis Goya, que es van celebrar aquest dissabte al Centre de Convencions Internacional de Barcelona. La pel·lícula dirigida per la basca Alauda Ruiz de Azúa es va endur cinc premis –millor pel·lícula, direcció, actriu (Patricia López Arnaiz), actriu de repartiment i guió original–, prou per convertir-la en la gran triomfadora de la nit. Però en el palmarès també hi va haver espai per a la producció catalana Sirat, la pel·lícula del gallec Oliver Laxe, que va sucar pa en sis categories tècniques: direcció de fotografia, direcció artística, direcció de producció, muntatge, música i, per descomptat, el so de les nominades a l’Oscar Amanda Villavieja, Laia Casanovas i Yasmina Praderas.
Els millors vestits dels Goya 2026: qui són els valents que han esquivat el negre?
Feia 26 anys que els Goya no se celebraven a Catalunya, i en el seu retorn a Barcelona s'han notat les ganes de festa, també amb la moda. Tot i que, com és habitual en aquestes gales, el negre ha sigut predominant –sempre és l'aposta segura quan es vol encertar i ser mínimament elegant–, s'han pogut veure eleccions atrevides que intentaven allunyar-se del discurs cromàtic preponderant. També hi ha hagut espai per a la reivindicació política i molts dels convidats han complementat els seus estilismes de festa amb xapes que reivindicaven l'alliberament de Palestina.
On ha anat a parar el color dels Goya?
A finals del 2025, Pantone proclamava com a Color de l’Any el cloud dancer, un blanc trencat que, sota una evocació poètica de lleugeresa i calma, no deixava de ser una aposta insòlita: per primera vegada, el blanc assumia el protagonisme anual. La decisió va generar controvèrsia. No només perquè el blanc continua sent, per a molts, més una absència que un color, sinó perquè, en un context polític marcat per la reactivació de discursos identitaris i conservadors, alguns hi van llegir una simbologia inquietant.