Sitio webEL CCIONS 21-D ANALISI DEJORDI MUÑOZ L'independentisme pot superar el 50% el 21-D? Els tribunals dicten l'inici de campanva ara.cat AISILIEEN 2EITribunal Suprem decideix avuPuigdemont i quatre membres MADRID BRUSSEL LES si deixa en llibertat sota fiança els vuit consellers i els Jordis del seu Govern tornen a declarar avui davant la justícia belga 130 EURCOs CARME COLOMINA Vivim en un món on la misogínia criminalitza la victima I vivimen un món on es criminalitzen colors: a Catalunya, el groe A BRANCHADELL prjessir de lo UAB 10.000MUSECS A LAPLACAESPANYA Edmon Colomervaser un dels directors ue ahir van convertir en un clam de llbertat pels presos polities les veusi els instruments de 10.000 cantaires i intèrprets convocats a la plaça Espanya de Barcelona per Omnium iMusics per la Llibertat. ERE a L'independentisme hauria de tenir el seny de no presentar el 21-D com un plebiscit que té molts números de perdre Les tarifes del ECONOMIA E.GIMENEZSALINAS sector sociosanitari EL NEGOCI DE LES eeetener en suspens pel 155 MONEY MULES Si en el passat no es va La prescripció infermera i la llei d'accés universal, també afectades Molts joves cedeixen els seus comptes per blanquejar diners 2018 seran necessàries no una sinó múltiples mediacions
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Retrat dinàmic i mundà de Ferran Torrent
Basta parlar una estona curta amb Ferran Torrent (Sedaví, 1951) per adonar-se que no tan sols té un anecdotari riquíssim –aventures i desventures personals de tota mena, xafarderies literàries i polítiques, una macedònia colorista de tipologies humanes vistes de prop– sinó que, a més, el va desplegant i contant amb una gràcia infal·lible. Un dia que havíem anat a una d’aquestes jornades pre-Sant Jordi que les editorials munten perquè els seus autors provin de firmar llibres en llibreries de grans ciutats veïnes de Barcelona, vaig passar dues hores amb ell dins un cotxe –conduïa Màrius Serra, també hi havia Gemma Ventura– i el vaig bombardejar a preguntes. No es pot contar tot el que vam riure amb les respostes i les històries de Torrent. Abans d’acabar el trajecte, li vaig preguntar com era possible que mai ningú li hagués plantejat de fer-li un llibre de converses. Torrent va respondre que sí que li ho havien proposat, i a més periodistes a qui respectava molt, però que els dona
Una troballa islandesa
En les èpoques que em costa trobar bones lectures (bones en el sentit que se m’enduguin) hi ha una estratègia que no sol fallar. Proveu d’anar a una llibreria de confiança (en el meu cas, la Mitja Mosca, de Badalona) i, sense pressa, passegeu a prop dels llibres mentre xerreu amb la llibretera, agafeu-ne un només perquè us n'atreu la coberta, llegiu la primera pàgina d’un altre, deixeu-vos portar per les intuïcions absurdes més que no pas per les raons lògiques (autor conegut, editorial respectada).
La pujada dels comptes remunerats
En moments d’alta inflació, com els que estem vivint, qualsevol mesura d’inversió que ens permeti compensar-la, ni que sigui parcialment, és més que recomanable. Invertir no vol dir que hàgim de comprar accions arriscades o criptomonedes. Avui, també es pot invertir sense assumir riscos.
Aliança Catalana només governarà on sigui la força més votada
“No ens hem presentat per investir espanyolistes ni processistes”. Així de contundent es mostrava el 2024 Sílvia Orriols en la seva primera intervenció al Parlament després que Aliança Catalana hi desembarqués amb dos diputats. Llavors feia referència a la possible investidura del líder de Junts, Carles Puigdemont, però ara aquesta via és la que Aliança Catalana pensa adoptar també en l'àmbit municipal. Durant la segona convenció municipalista del partit celebrada a Ripoll el 19 de setembre, la formació acotava l’estratègia que han de seguir els regidors que surtin escollits. Com al Parlament, Aliança no investirà ni candidats de les tres formacions independentistes (Junts, ERC i la CUP) ni d’obediència espanyola, com el PSC, el PP i Vox.
Pujades i baixades a la borsa de Hansi Flick
Hansi Flick necessitava revolucionar l'equip després de dues derrotes consecutives. Amb una setmana de descans i davant la visita de l'Alabès, un rival de molta menys entitat, el Barça tenia l'oportunitat de retrobar-se amb la victòria i recuperar una confiança que semblava haver perdut. De la mateixa manera que el vestidor havia enlluernat tothom amb onze victòries seguides –la majoria, per golejada–, les ensopegades contra el PSG i el Reial Madrid van ser una dosi d'humilitat per a tothom, una manera de recordar que la feina encara no està feta i que caldrà esforçar-se fins al final si aquest any també es vol tocar metall.