Sitio webEL CCIONS 21-D ANALISI DEJORDI MUÑOZ L'independentisme pot superar el 50% el 21-D? Els tribunals dicten l'inici de campanva ara.cat AISILIEEN 2EITribunal Suprem decideix avuPuigdemont i quatre membres MADRID BRUSSEL LES si deixa en llibertat sota fiança els vuit consellers i els Jordis del seu Govern tornen a declarar avui davant la justícia belga 130 EURCOs CARME COLOMINA Vivim en un món on la misogínia criminalitza la victima I vivimen un món on es criminalitzen colors: a Catalunya, el groe A BRANCHADELL prjessir de lo UAB 10.000MUSECS A LAPLACAESPANYA Edmon Colomervaser un dels directors ue ahir van convertir en un clam de llbertat pels presos polities les veusi els instruments de 10.000 cantaires i intèrprets convocats a la plaça Espanya de Barcelona per Omnium iMusics per la Llibertat. ERE a L'independentisme hauria de tenir el seny de no presentar el 21-D com un plebiscit que té molts números de perdre Les tarifes del ECONOMIA E.GIMENEZSALINAS sector sociosanitari EL NEGOCI DE LES eeetener en suspens pel 155 MONEY MULES Si en el passat no es va La prescripció infermera i la llei d'accés universal, també afectades Molts joves cedeixen els seus comptes per blanquejar diners 2018 seran necessàries no una sinó múltiples mediacions
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Isaac Bashevis Singer, tan antic i tan modern
Les intel·ligències literàries més riques (i més entretingudes d’observar) solen ser les més tentaculars, és a dir, les que toquen molts temes, usen una paleta d’interessos i de recursos àmplia i variada, i s’alimenten d’influències prou diverses. Les intel·ligències literàries tentaculars, naturalment, només poden demostrar que ho són si van acompanyades d’un talent literari igualment tentacular. Millor dit: versàtil. Trobaríem excepcions, però diria que en general només els autors que escriuen bé, amb expressivitat, precisió i profunditat, en tota mena de gèneres i de formats poden pensar i explorar bé, amb perspicàcia, rigor i originalitat, tota mena de temes.
Només vol roba de marca. S’hi pot fer res?
A gairebé totes les famílies arriba un dia que el fill o filla demana roba de marca. Pot començar primer per només un jersei que porti ben gros un nom concret. Després uns pantalons en què es vegi l’etiqueta. També pot ser que rebutgi peces –i eviti posar-se-les– que no són de les marques que li agraden. I pot acabar per ser tota una senyora exigència. Hi ha un moment del trànsit a l’edat adulta que la roba –com altres béns de consum– pren un valor lligat a tot un seguit de noms i logotips que cada cop nens i nenes reconeixen de més petits.
La veritable trampa de la competitivitat
Arreu del món desenvolupat se sent la mateixa història plena d'angoixa. Des de Brussel·les fins a Washington, els líders polítics i empresarials adverteixen que les nostres economies s'han tornat poc competitives perquè els salaris són massa alts i la regulació, massa onerosa. Abaixeu els salaris i desreguleu, se'ns diu, i la inversió privada abundarà.
Gairebé la meitat dels espanyols ja estan governats pel PP i Vox
Alberto Núñez Feijóo tenia una esperança amb Juanma Moreno Bonilla. Era el baró autonòmic amb més possibilitats, segons les enquestes, de mantenir la majoria absoluta i seguir governant sense la concurrència de Vox. Però el resultat de les eleccions va esvair qualsevol dubte que el destí del PP exigeix haver de conviure amb l'extrema dreta, també el seu dirigent més moderat, com s'ha demostrat amb el pacte d'aquest dijous que cedeix importants espais de poder per als de Santiago Abascal a Andalusia. Amb el nou govern de coalició de Juanma Moreno amb l'extrema dreta, la coalició PP-Vox passa a ser la modalitat d'executiu autonòmic que governa a més gent a l'Estat, en concret un 27,3%, per davant dels governs populars en solitari, que regeixen sobre el 20,8% dels ciutadans, i els governs del PP amb suport de l'extrema dreta, que afecten un 16,8%.
250 anys dels Estats Units: el desprestigi d'un país que ja no es reconeix
Les respostes que busquem en la història sovint parlen més del present que del passat. Enmig de la calorada de l'estiu de 1776, un grup d'homes reunits a Filadèlfia van decidir separar-se de l'Imperi Britànic. Delegats com John Adams i Thomas Jefferson van firmar un dels documents més ambiciosos de l'època, que serviria de far per a altres revolucions vinents. "Sostenim com a evidents aquestes veritats: que tots els homes són creats igual; que són dotats pel seu Creador de certs drets inalienables; que entre aquests drets hi ha la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat", afirma el preàmbul de la Declaració d'Independència dels Estats Units. La data oficial és el 4 de juliol, encara que els 56 delegats van tardar quasi un mes a formalitzar la signatura del text.