EL CCIONS 21-D ANALISI DEJORDI MUÑOZ L'independentisme pot superar el 50% el 21-D? Els tribunals dicten l'inici de campanva ara.cat AISILIEEN 2EITribunal Suprem decideix avuPuigdemont i quatre membres MADRID BRUSSEL LES si deixa en llibertat sota fiança els vuit consellers i els Jordis del seu Govern tornen a declarar avui davant la justícia belga 130 EURCOs CARME COLOMINA Vivim en un món on la misogínia criminalitza la victima I vivimen un món on es criminalitzen colors: a Catalunya, el groe A BRANCHADELL prjessir de lo UAB 10.000MUSECS A LAPLACAESPANYA Edmon Colomervaser un dels directors ue ahir van convertir en un clam de llbertat pels presos polities les veusi els instruments de 10.000 cantaires i intèrprets convocats a la plaça Espanya de Barcelona per Omnium iMusics per la Llibertat. ERE a L'independentisme hauria de tenir el seny de no presentar el 21-D com un plebiscit que té molts números de perdre Les tarifes del ECONOMIA E.GIMENEZSALINAS sector sociosanitari EL NEGOCI DE LES eeetener en suspens pel 155 MONEY MULES Si en el passat no es va La prescripció infermera i la llei d'accés universal, també afectades Molts joves cedeixen els seus comptes per blanquejar diners 2018 seran necessàries no una sinó múltiples mediacions
Día anterior Día siguiente 


Recognized text:
Noticias
Cita amb l'ofici
.
De les armes als llibres: l’èxit de Guadalajara
La Fira del Llibre de Guadalajara, popularment coneguda com la FIL, va néixer de la mà d’un rector d’universitat que volia canviar la ciutat. I ho va aconseguir. Raúl Padilla López (1954-2023) és el principal culpable que avui Guadalajara no sigui una ciutat coneguda per la violència —tot i que el problema dels càrtels de la droga persisteix—, sinó per la cultura: gràcies a la FIL i gràcies també al Festival Internacional de Cinema, impulsat pel mateix Padilla. També pel tequila (més que una beguda, és una cultura), pels murals dels pintors sorgits de la Revolució Mexicana (en especial els de José Clemente Orozco) i pels mariachis. Sí: Guadalajara, capital de l’estat de Jalisco, concentra molta mexicanitat.
El refugiat de guerra ucraïnès que posa l'esport nacional japonès cap per avall
Fa tres anys, Danilo Iavhusixin s'entrenava cada dia en un gimnàs de la seva ciutat natal, Vínnitsia, al centre d'Ucraïna. El Danilo tenia 17 anys i era un noi una mica peculiar, ja que després de destacar en el judo i la lluita grecoromana, havia explicat als seus pares i entrenadors que volia canviar de disciplina: volia practicar sumo després de veure en directe una exhibició. A Iavhusixin li havia agradat tant l'esport més sagrat del Japó, que amb l'ajuda d'un entrenador de judo va construir un espai per entrenar-se similar a les superfícies de terra on es fan els combats de sumo.
Viatge a la ciutat que va fundar, amb valentia i orgull, una dona
Al taxi sona una balada d'amor de Luis Miguel, una de les icones més populars de la música lleugera mexicana de les últimes dècades. El trànsit és dens, com cada dia laborable a mig matí a Guadalajara, una ciutat de més d'un milió i mig d'habitants que es prepara per a la celebració d'una de les cites culturals anuals més concorregudes, la Fira Internacional del Llibre.
Qui té por de Mary Shelley?
Vivim en un temps en què sovint es valora la qualitat d'un llibre en funció de les opcions d'adaptabilitat a un format audiovisual que té, o sabem de les històries a través de les pel·lícules o sèries que se n'han fet. És el que em passava amb Frankenstein o el modern Prometeu de Mary Shelley, que coneixia per la seva primera adaptació al cinema el 1931, amb l'actor Boris Karloff donant vida a la criatura, o per la divertidíssima versió que en van fer Gene Wilder i Mel Brooks, l'any 1974. Com que enguany ha estat el director Guillermo del Toro que ha estrenat una nova adaptació de la història del científic que dona vida a un monstre a partir d'enganxar traspassats, he decidit, a la fi, llegir la història original de Mary Shelley i discernir, amb criteri propi, si m'agrada més el llibre o la pel·lícula (haig d'investigar si el Morgan Freeman del senyor Noriguis ja ha patentat aquesta frase; segur que sí).
Sitio web