Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
EL CCIONS 21-D
ANALISI DEJORDI MUÑOZ
L'independentisme pot
superar el 50% el 21-D?
Els tribunals dicten
l'inici de campanva
ara.cat
AISILIEEN 2EITribunal Suprem decideix avuPuigdemont i quatre membres
MADRID
BRUSSEL LES
si deixa en llibertat sota fiança
els vuit consellers i els Jordis
del seu Govern tornen a declarar
avui davant la justícia belga
130 EURCOs
CARME
COLOMINA
Vivim en un món on la
misogínia criminalitza la
victima I vivimen un món
on es criminalitzen colors:
a Catalunya, el groe
A BRANCHADELL
prjessir de lo UAB
10.000MUSECS A LAPLACAESPANYA
Edmon Colomervaser un dels directors ue ahir van convertir en un clam de llbertat pels presos polities les veusi els instruments
de 10.000 cantaires i intèrprets convocats a la plaça Espanya de Barcelona per Omnium iMusics per la Llibertat. ERE a
L'independentisme hauria
de tenir el seny de no
presentar el 21-D com
un plebiscit que té molts
números de perdre
Les tarifes del
ECONOMIA
E.GIMENEZSALINAS sector sociosanitari
EL NEGOCI DE LES
eeetener
en suspens pel 155
MONEY MULES
Si en el passat no es va
La prescripció infermera i la llei
d'accés universal, també afectades
Molts joves cedeixen els seus
comptes per blanquejar diners
2018 seran necessàries
no una sinó múltiples
mediacions

Noticias
  • L'esquerra, els sindicats i l'habitatge
    Aquesta vegada hem tingut un Primer de Maig més representatiu comparat amb alguns dels anys precedents. En els actes convocats pels sindicats s’ha tocat molt la fibra sensible, en unes mobilitzacions que responen a una determinada situació política i social i que contenen un missatge clar. La celebració principal es va fer a Màlaga per diverses raons, començant pel fet que Andalusia vota el proper 17 de maig. La convocatòria ha permès veure una imatge de certa unitat de l’esquerra que ja sabem que no existeix en termes polítics. No obstant això, ha quedat clar que sí que hi ha punts de coincidència essencials, susceptibles de convertir-se en idees motor de futures iniciatives, sobretot a mesura que s'acostin més les eleccions generals. Que Maria Jesús Montero i Yolanda Díaz coincidissin en la manifestació de Màlaga no redueix les seves diferències, però sí que reflecteix un comú denominador sobre qüestions clau.
  • A la contra
  • La fi definitiva de Convergència?
    Quan Jordi Pujol va crear CDC el 1974 no estava fundant només un partit, sinó que també estava articulant tot un sector social, caricaturitzat pels seus adversaris en la figura del botiguer, però que abraçava des de classes mitjanes i menestrals fins a petits empresaris i autònoms, passant per pagesos i treballadors qualificats. Pujol també va dotar Convergència, i per extensió CiU, d'una identitat política que pivotava sobre dos punts clau: el compromís insubornable amb Catalunya, d'una banda, i una certa ductilitat ideològica i preferència pel pacte, per l'altra. Aquest espai va evolucionar des d'un nacionalisme pragmàtic, partidari del peix al cove, fins a l'independentisme amb Artur Mas i Carles Puigdemont. Però s'ha mantingut, en les seves coordenades principals, agrupat al voltant de Junts. Aquest espai polític és el que ara està en perill amb la irrupció d'Aliança Catalana, que representa, des de l'extrema dreta, una esmena a la totalitat a l'ADN pujolista.
  • De fit a fit
  • Ara que no s'ofengui ningú