Sitio webEL CCIONS 21-D ANALISI DEJORDI MUÑOZ L'independentisme pot superar el 50% el 21-D? Els tribunals dicten l'inici de campanva ara.cat AISILIEEN 2EITribunal Suprem decideix avuPuigdemont i quatre membres MADRID BRUSSEL LES si deixa en llibertat sota fiança els vuit consellers i els Jordis del seu Govern tornen a declarar avui davant la justícia belga 130 EURCOs CARME COLOMINA Vivim en un món on la misogínia criminalitza la victima I vivimen un món on es criminalitzen colors: a Catalunya, el groe A BRANCHADELL prjessir de lo UAB 10.000MUSECS A LAPLACAESPANYA Edmon Colomervaser un dels directors ue ahir van convertir en un clam de llbertat pels presos polities les veusi els instruments de 10.000 cantaires i intèrprets convocats a la plaça Espanya de Barcelona per Omnium iMusics per la Llibertat. ERE a L'independentisme hauria de tenir el seny de no presentar el 21-D com un plebiscit que té molts números de perdre Les tarifes del ECONOMIA E.GIMENEZSALINAS sector sociosanitari EL NEGOCI DE LES eeetener en suspens pel 155 MONEY MULES Si en el passat no es va La prescripció infermera i la llei d'accés universal, també afectades Molts joves cedeixen els seus comptes per blanquejar diners 2018 seran necessàries no una sinó múltiples mediacions
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
El desmenjòmetre
L’aparició de la web anomenada Menjòmetre, que permet quantificar fàcilment subvencions i altres entrades de diner públic d’una empresa o entitat, ha generat algunes crítiques de mitjans periodístics. Se l’acusa d’afavorir els discursos populistes de l’extrema dreta i de crear confusió barrejant els naps de les menjadores amb les cols de les aportacions imprescindibles si es vol mantenir la cultura o el tercer sector. No em semblen crítiques infundades, però sí que trobo que és topar de morros amb els arbres tot buscant el bosc.
El petroli està bloquejat a Lloyd’s de Londres, no a l’estret d’Ormuz
Sense assegurances no hi ha vaixells que naveguin. Per això, al número 1 de Lime Street, al cor de la City de Londres, les paraules de Donald Trump tenen un impacte relatiu. Ja pot dir una cosa o la contrària. O que la guerra acabarà en "les pròximes dues o tres setmanes", després d'enviar l'Iran "a l'edat de pedra, on pertany". O que els portaavions de la marina protegiran el pas dels petroliers per l'estret d'Ormuz. O encara més: que seran els aliats occidentals els que ho hauran de fer, sigui per mitjans bèl·lics o diplomàtics, com els que van discutir dijous els trenta-cinc països que, amb el Regne Unit com a amfitrió, es van reunir virtualment per analitzar quines són les alternatives al bloqueig del flux de petroli al golf Pèrsic.
Trump vol augmentar un 40% la despesa militar dels EUA en plena guerra contra l'Iran
Després d'adreçar-se a la nació per demanar més temps i paciència per posar punt final a la guerra contra l'Iran, Donald Trump mira cap al Congrés per demanar més diners. La Casa Blanca ha presentat aquest divendres un pressupost per gastar 1,5 bilions de dòlars en defensa el 2027. Si s'aprova, es tractaria de la partida més alta de la història moderna, amb un augment del 40% respecte als comptes d'aquest any. Tot i que el paquet no està directament vinculat amb el conflicte a l'Orient Mitjà, coincideix amb el primer mes de guerra. Es calcula que només les primeres 100 hores de guerra –que va començar el 28 de febrer– Washington havia gastat un mínim de 3.700 milions de dòlars, és a dir, uns 891,4 milions de dòlars cada dia.
Entre l'oblit i la persistència: com el cervell decideix què val la pena recordar
A cada instant, el nostre cervell rep una allau d’estímuls. Imatges, sons, sensacions corporals, emocions i pensaments fugaços envaeixen constantment la nostra ment. La majoria s’esvaeixen sense deixar rastre, mentre altres queden gravats amb una persistència sorprenent, fins al punt d’acompanyar-nos tota la vida. Per què recordem amb tanta claredat una conversa aparentment banal i, en canvi, oblidem fets que poden semblar importants?
"Una de les pitjors coses que ens pot passar és ser una societat decebuda"
Feliu Ventura (Xàtiva, 1976) va publicar fa uns mesos Quan el cel es tornà negre, una cançó contra la gestió de la dana de l'octubre del 2024 al País Valencià, i en suport de les víctimes i la solidaritat veïnal. També l'ha inclòs a Tot el que hem guanyat perdent (Propaganda pel Fet, 2026), un àlbum d'himnes domèstics, cançó d'autor amb textures electròniques i una mirada resistent i, malgrat tot, esperançada.