Sitio webEL CCIONS 21-D ANALISI DEJORDI MUÑOZ L'independentisme pot superar el 50% el 21-D? Els tribunals dicten l'inici de campanva ara.cat AISILIEEN 2EITribunal Suprem decideix avuPuigdemont i quatre membres MADRID BRUSSEL LES si deixa en llibertat sota fiança els vuit consellers i els Jordis del seu Govern tornen a declarar avui davant la justícia belga 130 EURCOs CARME COLOMINA Vivim en un món on la misogínia criminalitza la victima I vivimen un món on es criminalitzen colors: a Catalunya, el groe A BRANCHADELL prjessir de lo UAB 10.000MUSECS A LAPLACAESPANYA Edmon Colomervaser un dels directors ue ahir van convertir en un clam de llbertat pels presos polities les veusi els instruments de 10.000 cantaires i intèrprets convocats a la plaça Espanya de Barcelona per Omnium iMusics per la Llibertat. ERE a L'independentisme hauria de tenir el seny de no presentar el 21-D com un plebiscit que té molts números de perdre Les tarifes del ECONOMIA E.GIMENEZSALINAS sector sociosanitari EL NEGOCI DE LES eeetener en suspens pel 155 MONEY MULES Si en el passat no es va La prescripció infermera i la llei d'accés universal, també afectades Molts joves cedeixen els seus comptes per blanquejar diners 2018 seran necessàries no una sinó múltiples mediacions
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
- El perill de fer publicitat gratis a l'extrema dreta
Si hi ha una cosa que fa bé l'extrema dreta és fer-se la víctima. Com que es presenten com a antisistema, qualsevol crítica que reben dels mitjans l'aprofiten per denunciar que l'establishment els persegueix, etc., i normalment és un discurs que cala entre els seus seguidors i del qual treuen profit. Un exemple de llibre ha passat aquests dies a Alemanya, quan la revista Der Spiegel ha publicat una portada amb la foto en primer pla del candidat d'Alternativa per Alemanya (AfD) a l'estat de Saxònia-Anhalt, Ulrich Siegmund, i el titular: "L'home més perillós d'Alemanya". 
"Una festa major no pot acabar a les deu de la nit"
Lina López (Caracas, 1977) és la presidenta de la Fundació Festa Major de Gràcia. Va arribar a Barcelona fa vint anys i explica que implicar-se en la festa –forma part de la comissió del carrer Lluís Vives– la va ajudar a superar el seu moment més difícil. Aquest any deixa el càrrec, després d'un mandat que va començar el 2022.
"No tinc gaires expectatives de tornar a Catalunya"
L'exconseller de Cultura i diputat de Junts al Parlament Lluís Puig (Terrassa, 1959) atén l'ARA, coincidint amb la celebració de la Universitat Catalana d'Estiu a Prada. Viu exiliat a la Catalunya del Nord.
"La gent està descobrint que anar en bici a l'escola és més ràpid que en cotxe"
Embarassada de vuit mesos, Mar Reguant (Súria, Bages, 1984) va agafar la bicicleta per anar a comprar-se el primer cotxe elèctric. Llavors ja tenia una filla, vivia als afores de Chicago i es desplaçava només pedalant, però aviat seria mare per segon cop i estava prevista una gran nevada. “El cotxe era molt petit i tenia una autonomia de màxim 100 quilòmetres”, recorda. Quan va tornar dels Estats Units després de la pandèmia, va anar-se'n a viure en una urbanització de Bellaterra amb els dos fills petits. I al contrari dels seus veïns, durant un any i mig va viure també sense cotxe. “Ara hi penso i no sé pas com ho vam fer –explica rient–. Els nens eren molt petits i demostra que es pot fer, però de vegades l’activisme ens pesa una mica”.
Una política taoista per a la Xina
Durant l’estiu, a l’herba de la piscina, quan fumeja el cafè del matí, durant el vespre de cervesa i brisa fresca, és el moment d’agafar aquells llibres vells i importants que demanen una lectura lenta i profunda. En el meu cas, l’obra escollida ha estat el Daodejing i fragments del taoista Zhuangzi. Són escrits que cal llegir com un poema: aturant-se en cada paraula, alhora que deixant-se portar per l’esperit del conjunt. La mística taoista és, alhora, seductorament llunyana i sorprenentment aplicable al món actual. Ens parla d’una Xina de fa milers d’anys, on imperava un món materialista, accelerat, utilitarista, hipòcrita i bel·licós. I de com sortir d’aquest cercle nociu i absurd. Autors com Tolstoi, Heidegger, Borges o Le Guin han estat lectors profunds de la literatura taoista.