Sitio webEL CCIONS 21-D ANALISI DEJORDI MUÑOZ L'independentisme pot superar el 50% el 21-D? Els tribunals dicten l'inici de campanva ara.cat AISILIEEN 2EITribunal Suprem decideix avuPuigdemont i quatre membres MADRID BRUSSEL LES si deixa en llibertat sota fiança els vuit consellers i els Jordis del seu Govern tornen a declarar avui davant la justícia belga 130 EURCOs CARME COLOMINA Vivim en un món on la misogínia criminalitza la victima I vivimen un món on es criminalitzen colors: a Catalunya, el groe A BRANCHADELL prjessir de lo UAB 10.000MUSECS A LAPLACAESPANYA Edmon Colomervaser un dels directors ue ahir van convertir en un clam de llbertat pels presos polities les veusi els instruments de 10.000 cantaires i intèrprets convocats a la plaça Espanya de Barcelona per Omnium iMusics per la Llibertat. ERE a L'independentisme hauria de tenir el seny de no presentar el 21-D com un plebiscit que té molts números de perdre Les tarifes del ECONOMIA E.GIMENEZSALINAS sector sociosanitari EL NEGOCI DE LES eeetener en suspens pel 155 MONEY MULES Si en el passat no es va La prescripció infermera i la llei d'accés universal, també afectades Molts joves cedeixen els seus comptes per blanquejar diners 2018 seran necessàries no una sinó múltiples mediacions
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Un marc similar al de medicina perquè la recerca educativa s'apliqui a les aules
Malgrat que cada vegada hi ha més nens i nenes que van a l'escola, els resultats d'aprenentatge continuen sent baixos en moltes parts del món. Per revertir aquesta situació, hi ha estudis que avalen l'èxit de diferents programes educatius, però la seva implementació continua sent un repte. Ara un equip internacional d'investigadors liderat per la Universitat d'Oxford ha proposat un nou marc científic per garantir que les polítiques educatives que funcionen en projectes pilot es puguin aplicar amb èxit a gran escala i ajudin a resoldre la crisi d'aprenentatge que afecta infants a tot el món.
Els houthis conquereixen Moca i amenacen de controlar un altre punt clau del comerç mundial
Els rebels houthis del Iemen han pres aquest dijous el control de Moca, un port estratègic de la costa del mar Roig, i han avançat al llarg de la façana marítima occidental del país fins a acostar-se a un dels punts més sensibles del comerç mundial: l’estret de Bab el-Mandeb, segons fonts militars iemenites recollides per Reuters. L’estret, situat entre el Iemen i la Banya d’Àfrica, connecta el mar Roig amb el golf d’Aden i és una via clau per al comerç internacional i el transport d’hidrocarburs. El control de l’estret, o la capacitat dels houthis, aliats de l’Iran, per convertir-lo en una zona d’alt risc per a la navegació, podria afegir una nova font de tensió a un mercat energètic ja fortament condicionat per la guerra entre els Estats Units, Israel i l’Iran, iniciada el 28 de febrer, i per la crisi de l’estret d’Ormuz.
L’horror del genocidi de Gaza sacseja Venècia
L’any passat la Mostra de Venècia va rebre l’impacte de la colpidora La veu de la Hind, que barrejava escenes de ficció i la veu real d’una nena palestina per denunciar el genocidi de Gaza. El film de Kaouther Ben Hania va acabar emportant-se el Gran Premi del Jurat, i no seria estrany que la història es repetís aquest any amb Naza, el documental en què els periodistes i cineastes israelians Yuval Abraham i Rachel Szor exposen els crims de guerra comesos per l’exèrcit del seu país durant la Guerra de Gaza. Tot i que cal dir que, més enllà de la rigorosa exploració dels mètodes empleats per les Forces de Defensa d’Israel, Naza aconsegueix transcendir la denúncia de la barbàrie bèl·lica, i ofereix un lúcid i terrorífic retrat de la cara més sinistra del món contemporani, marcada per l’amenaça que la intel·ligència artificial suposa per a les nocions més bàsiques d’empatia, democràcia i humanitat.
Victòria judicial dels grans tenidors: no sabrem qui són
Els grans tenidors d'habitatge són en el punt de mira polític i social, davant la greu crisi de l'habitatge que pateix Catalunya (i la resta d'Europa). El Govern té al forn el decret per crear el Registre de grans tenidors, que el Parlament va aprovar crear el març del 2022. Segons l'esborrany, que encara està pendent d'aprovar definitivament, i al qual ha tingut accés l'ARA, l'Agència de l'Habitatge vol poder publicar a la seva pàgina web la raó social –l'equivalent al nom– i el NIF de les persones jurídiques que siguin considerades grans tenidores.
Les sol·licituds d'asil a la UE, al nivell més baix dels últims cinc anys
Les sol·licituds d'asil han caigut dràsticament als països de la Unió Europea. La primera meitat del 2026, les peticions s'han reduït un 17% respecte a l'any anterior i s'han situat en la xifra més baixa des del 2021. Així ho assegura un informe de l'Agència d'Asil de la Unió Europea (AAUE) publicat aquest dijous, en què consten un total de 332.000 sol·licituds d'asil durant els sis primers mesos d'aquest any, cosa que reflecteix una tendència a la baixa continuada des de finals del 2024.