Sitio webEL CCIONS 21-D ANALISI DEJORDI MUÑOZ L'independentisme pot superar el 50% el 21-D? Els tribunals dicten l'inici de campanva ara.cat AISILIEEN 2EITribunal Suprem decideix avuPuigdemont i quatre membres MADRID BRUSSEL LES si deixa en llibertat sota fiança els vuit consellers i els Jordis del seu Govern tornen a declarar avui davant la justícia belga 130 EURCOs CARME COLOMINA Vivim en un món on la misogínia criminalitza la victima I vivimen un món on es criminalitzen colors: a Catalunya, el groe A BRANCHADELL prjessir de lo UAB 10.000MUSECS A LAPLACAESPANYA Edmon Colomervaser un dels directors ue ahir van convertir en un clam de llbertat pels presos polities les veusi els instruments de 10.000 cantaires i intèrprets convocats a la plaça Espanya de Barcelona per Omnium iMusics per la Llibertat. ERE a L'independentisme hauria de tenir el seny de no presentar el 21-D com un plebiscit que té molts números de perdre Les tarifes del ECONOMIA E.GIMENEZSALINAS sector sociosanitari EL NEGOCI DE LES eeetener en suspens pel 155 MONEY MULES Si en el passat no es va La prescripció infermera i la llei d'accés universal, també afectades Molts joves cedeixen els seus comptes per blanquejar diners 2018 seran necessàries no una sinó múltiples mediacions
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Sílvia Pérez Cruz, sirena i capitana al Liceu
"Les fàbriques de vinil van lentes", va dir Sílvia Pérez Cruz per explicar la singular naturalesa del concert de dimecres al Liceu. Efectivament, el disc Oral_Abisal (Sony), que fa temps que té enregistrat, es publicarà el 8 de maig. Per tant, tret dels temes Moreno, Capitana i Líquido que ha llançat com a avançament, el públic que omplia el teatre no coneixia bona part del repertori que va interpretar. Tot plegat afegia un grau d'expectació als espectadors, i segurament una mica de neguit a l'artista de Palafrugell.
La sèrie de Michelle Pfeiffer que et farà voler abandonar la ciutat
En un moment en què part de la societat sent que viu més en el món online que en el món real, una sèrie que convida a allunyar-se dels luxes mundans i tornar a l'essència de les coses és quasi aspiracional. Aquesta és, d'alguna manera, la idea darrera de The Madison, nova sèrie protagonitzada per Michelle Pfeiffer, que aquest 2026 viurà un any molt televisiu ja que té també en cartera una altra ficció seriada, Margot tiene problemas de dinero (AppleTV). A The Madison l'actriu interpreta una novaiorquesa que, arran d'una desgràcia familiar, es trasllada amb les seves filles i netes a les muntanyes i planúries de Montana, un estat rural que no té res a veure amb el seu entorn habitual, absolutament urbanita. La sèrie, que s'estrena aquest divendres a SkyShowtime, és el nou projecte televisiu de Taylor Sheridan, rei Mides de la televisió nord-americana i responsable de la modernització del western.
Les millors fotografies de natura de l’any
Cada edició del Wildlife Photographer of the Year confirma per què és una referència mundial en fotografia de natura. El certamen reuneix les millors mirades al món i la complexitat i la bellesa de la fauna salvatge, sovint poc accessible als nostres ulls.
“Vaig veure aquell paisatge desolador i vaig pensar: «Jo estic així, seca»”
Com pot canviar-te la vida un desconegut amb qui només us heu intercanviat una mirada? La segona novel·la de Carlota Gurt (Barcelona, 1976), Els erms, que va guanyar l'últim premi Llibres Anagrama, és la història de la Ramona i en Faust, dues persones que aparentment no tenen cap punt d'entesa i que han perdut la il·lusió. A través d'una trobada fugaç al Parador de Sau, Gurt construeix un relat sòlid i vibrant sobre com aquests personatges habiten el desencant. Amb un desplegament fabulós de metàfores i un català robust, la novel·la va endavant i endarrere en dos moments molt acotats en el temps —la vigília de Nadal i la de Sant Joan—, amb una estructura narrativa que la fa brillar.
Un grup de 300 directors escolars presenta un recurs contra els canvis en les adjudicacions docents
L'acord que el Govern va pactar amb CCOO i UGT pel que fa a les millores de condicions dels docents i de la situació a les aules continua portant cua. Concretament, la part de l'acord que preveu reduir al 3% les places perfilades i limitar dràsticament els casos en què un director d'escola o institut pot recórrer a fer una entrevista per escollir quin docent treballarà al centre en funció del projecte educatiu.