Sitio webEL CCIONS 21-D ANALISI DEJORDI MUÑOZ L'independentisme pot superar el 50% el 21-D? Els tribunals dicten l'inici de campanva ara.cat AISILIEEN 2EITribunal Suprem decideix avuPuigdemont i quatre membres MADRID BRUSSEL LES si deixa en llibertat sota fiança els vuit consellers i els Jordis del seu Govern tornen a declarar avui davant la justícia belga 130 EURCOs CARME COLOMINA Vivim en un món on la misogínia criminalitza la victima I vivimen un món on es criminalitzen colors: a Catalunya, el groe A BRANCHADELL prjessir de lo UAB 10.000MUSECS A LAPLACAESPANYA Edmon Colomervaser un dels directors ue ahir van convertir en un clam de llbertat pels presos polities les veusi els instruments de 10.000 cantaires i intèrprets convocats a la plaça Espanya de Barcelona per Omnium iMusics per la Llibertat. ERE a L'independentisme hauria de tenir el seny de no presentar el 21-D com un plebiscit que té molts números de perdre Les tarifes del ECONOMIA E.GIMENEZSALINAS sector sociosanitari EL NEGOCI DE LES eeetener en suspens pel 155 MONEY MULES Si en el passat no es va La prescripció infermera i la llei d'accés universal, també afectades Molts joves cedeixen els seus comptes per blanquejar diners 2018 seran necessàries no una sinó múltiples mediacions
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
A la contra
Crit d'auxili de les escoles de música municipals
Al sector educatiu català se li obre un nou front. Les escoles de música municipals, amb més de 50.000 alumnes a tot Catalunya (15.000 més que fa 15 anys) i sota la gestió dels ajuntaments (en un règim semblant al de les escoles bressol), fan un enèsim crit d'auxili. Amb una nova demanda adreçada a tots els grups parlamentaris, l'Associació Catalana d'Escoles de Música (ACEM) reclama a la Generalitat un augment substancial de la seva partida pressupostària "per a un correcte finançament".
La festa major: la batussa política de cada estiu
L'arribada de l'estiu és l'arribada de les festes majors i, amb elles, el mateix ritual: l'alcalde o alcaldessa surt al balcó en el moment del pregó. Però cada cop més sovint aquest ritual es converteix també en un maldecap: el moment on la ciutadania organitzada aprofita l'escenari més mediàtic del calendari municipal per fer sentir el seu malestar amb qui governa o el polític que s'hi deixa caure. Es repeteix any rere any, i pren formes diferents segons qui hi ha al balcó, qui hi crida des de baix, i què hi ha en joc.
El país que es manifesta cada dia des de fa dos anys contra la influència russa
Com cada dissabte, a les vuit del vespre, prop d’un miler de persones s’han citat a la plaça d'Avlabari, prop del centre de la capital georgiana. L’ambient reivindicatiu, amb profusió de banderes nacionals i eslògans antigovernamentals, i les seves demandes no són gaire diferents de les d’altres països que pateixen una deriva autoritària en l’actual onada populista d’abast global.
Catalunya importa el 80% de la fusta que consumeix
Ja no hi ha bosquerols. Aquest ofici del bosc de mitjans del segle XX va desaparèixer pel canvi energètic –la substitució dels recursos naturals pels combustibles fòssils– i l'èxode rural cap a les ciutats. És un exemple de com s'ha transformat l'economia de molts territoris i, en conseqüència, el seu paisatge, sobretot forestal. Reflexions com aquesta s'han tornat a posar damunt la taula arran dels grans incendis que han arrasat Catalunya i l'Estat, i que han posat en el punt de mira la necessitat –tot i que hi ha qui parla d'obligació– de gestionar un bosc que, sumat a la crisi climàtica, té una càrrega de combustible sense precedents. I darrere de tot plegat, un recurs clau però desaprofitat: la fusta i el seu potencial.