Sitio webEL CCIONS 21-D ANALISI DEJORDI MUÑOZ L'independentisme pot superar el 50% el 21-D? Els tribunals dicten l'inici de campanva ara.cat AISILIEEN 2EITribunal Suprem decideix avuPuigdemont i quatre membres MADRID BRUSSEL LES si deixa en llibertat sota fiança els vuit consellers i els Jordis del seu Govern tornen a declarar avui davant la justícia belga 130 EURCOs CARME COLOMINA Vivim en un món on la misogínia criminalitza la victima I vivimen un món on es criminalitzen colors: a Catalunya, el groe A BRANCHADELL prjessir de lo UAB 10.000MUSECS A LAPLACAESPANYA Edmon Colomervaser un dels directors ue ahir van convertir en un clam de llbertat pels presos polities les veusi els instruments de 10.000 cantaires i intèrprets convocats a la plaça Espanya de Barcelona per Omnium iMusics per la Llibertat. ERE a L'independentisme hauria de tenir el seny de no presentar el 21-D com un plebiscit que té molts números de perdre Les tarifes del ECONOMIA E.GIMENEZSALINAS sector sociosanitari EL NEGOCI DE LES eeetener en suspens pel 155 MONEY MULES Si en el passat no es va La prescripció infermera i la llei d'accés universal, també afectades Molts joves cedeixen els seus comptes per blanquejar diners 2018 seran necessàries no una sinó múltiples mediacions
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Els sindicats de docents alerten que el proper curs serà mogut des del principi
Els sindicats de docents que encapçalen les mobilitzacions per reclamar millores educatives han tornat a alertar aquest dissabte que el pròxim curs escolar tornarà a ser mogut i que les protestes alteraran les aules des de l'inici del primer trimestre.
El Mundial més globalitzat divideix famílies, amb germans i pares en equips diferents
Quan la selecció del Marroc va aconseguir un brillant i merescut empat contra el Brasil en el debut al Mundial, moltes persones van reaccionar amb una ganyota. Per primer cop un equip havia jugat a la fase final d'una Copa del Món amb un equip on cap dels futbolistes havia nascut al seu país. L'equip inicial tenia un sol jugador nascut al Marroc, Ounahi. Però amb les substitucions van coincidir 11 jugadors nascuts a l'estranger, dos dels quals a Catalunya, Ismael Saibari i Ayoube Amaimouni. Tots amb arrels al Marroc, en aquest cas. Però nascuts a l'estranger, fills de la diàspora marroquina. El Marroc ja fa anys que va obrir una oficina a Espanya on té treballant un grup de persones que detecten a tot Europa jugadors que siguin fills o nets de marroquins, per tal de reclutar-los, com van intentar fer amb Lamine Yamal sense sort.
La vida política i les joies de Zapatero
Aquesta havia de ser una “setmana horribilis” per al PSOE –una més–, però el fet és que l'ha aguantat bé. De moment, els socialistes demostren que tenen una mala salut de ferro. Quan volen sentir-se bé, comencen a parlar d’economia i de la bona marxa dels indicadors. És el seu mirall preferit, davant del qual es veuen afavorits. És com un ressort psicològic per a situacions d’emergència, per exemple en els debats al Congrés. Es registra molta agitació parlamentària al seu voltant –sobretot al Senat, que és el paradís del PP, on té una majoria folgada– però els socialistes ni cauen ni posen el genoll a terra.
L'independentista que ha canviat la Constitució des de Formentera
L’exvicepresident del Parlament de Catalunya i un dels màxims exponents del moviment independentista, Josep Costa, va rebre un missatge a finals d’abril: “Ho hem aconseguit! El PP ho ha votat! El rei signarà això!”. Era d’una vida anterior a la política. Era el secretari tècnic del Consell de Formentera, Àngel Navarro, amb qui va coincidir com a lletrat a la institució insular. Tots dos varen redactar la reforma de la Constitució que, anys després, ha acabat donant un senador a Formentera. Era un text “insularista i reivindicatiu”, recorda Costa, nascut a Eivissa: “Pel camí, s’han carregat moltes coses, però algunes han sobreviscut”. Per exemple, el topònim ‘Illes Balears’ en català; i el fet que es declari que la Constitució va “restaurar” la democràcia a Espanya, una menció implícita a la II República.
Cuba busca una sortida amb l'anunci més sorprenent des de la Revolució
Cuba s'ha mantingut durant anys ferma en el model econòmic i polític adoptat després de la Revolució. Malgrat algunes reformes puntuals i limitades, el castrisme ha estat tenaç a l'hora d'aplicar canvis al model socialista. Fins ara. El 12 de juny Miguel Díaz-Canel va sorprendre anunciant mesures de caràcter liberalitzador que s'han aprovat aquesta setmana. El president del país caribeny ha explicat que les reformes han de permetre que "l'àmbit de negoci" del sector privat a Cuba sigui "el més ampli possible" per tal d'adaptar l'illa a "les exigències dels temps actuals". Entre les mesures aprovades destaca l'autorització per obrir empreses privades en àmbits fins ara reservats a l'Estat, l'eliminació dels preus establerts per l'administració (passaran a determinar-se segons el mercat), el permís al sector privat a comprar i vendre combustible, la fi del monopoli bancari públic i reformes destinades a reduir la burocràcia i el centralisme estatal.