Sitio webEL CCIONS 21-D ANALISI DEJORDI MUÑOZ L'independentisme pot superar el 50% el 21-D? Els tribunals dicten l'inici de campanva ara.cat AISILIEEN 2EITribunal Suprem decideix avuPuigdemont i quatre membres MADRID BRUSSEL LES si deixa en llibertat sota fiança els vuit consellers i els Jordis del seu Govern tornen a declarar avui davant la justícia belga 130 EURCOs CARME COLOMINA Vivim en un món on la misogínia criminalitza la victima I vivimen un món on es criminalitzen colors: a Catalunya, el groe A BRANCHADELL prjessir de lo UAB 10.000MUSECS A LAPLACAESPANYA Edmon Colomervaser un dels directors ue ahir van convertir en un clam de llbertat pels presos polities les veusi els instruments de 10.000 cantaires i intèrprets convocats a la plaça Espanya de Barcelona per Omnium iMusics per la Llibertat. ERE a L'independentisme hauria de tenir el seny de no presentar el 21-D com un plebiscit que té molts números de perdre Les tarifes del ECONOMIA E.GIMENEZSALINAS sector sociosanitari EL NEGOCI DE LES eeetener en suspens pel 155 MONEY MULES Si en el passat no es va La prescripció infermera i la llei d'accés universal, també afectades Molts joves cedeixen els seus comptes per blanquejar diners 2018 seran necessàries no una sinó múltiples mediacions
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Ordenar el futur per recordar el passat
Dividir un llibre en tres blocs d’estils i tons diferents és una decisió arriscada: en principi, ha de tenir l’avantatge de no avorrir els lectors amb una sola història, però sovint comporta el perill de perdre’ls, perquè costa que les tres parts agradin de la mateixa manera. En el cas de Missitàlia, aquesta novel·la de títol misteriós i polisèmic, la cosa queda a mig camí. L’aspror i la duresa de la primera part són una porta difícil de passar per al premi que suposen una segona i tercera part molt més interessants, però aquesta és l’aposta de Claudia Durastanti, una autora que va triomfar arreu del món amb el títol anterior, L’estrangera, de caràcter autobiogràfic.
Recta final per desbloquejar l'acomiadament col·lectiu a Leche Pascual: els treballadors tornen a mobilitzar-se
Dies clau per al futur dels 86 treballadors que conformen la plantilla de Leche Pascual a Gurb (Osona). Després que la companyia castellana segellés la venda de la planta a la catalana Casa Tarradellas, la nau de l'empresa lletera fa mesos que es troba parcialment desmantellada i el pròxim 31 de juliol se n'efectuarà el canvi de mans. El futur dels treballadors, però, es manté incert: si bé s'ha parlat d'una eventual incorporació a Casa Tarradellas, actualment les ofertes de la compradora no convencen la plantilla, ja que les condicions que els proposen no són prou precises.
Un pas enrere que posa en risc la salut dels futbolistes
Les actuacions arbitrals als Mundials acostumen a anticipar el futur del futbol. La FIFA aprofita el torneig més important del calendari com a laboratori on posa a prova noves interpretacions del reglament i normatives inèdites abans de decidir si mereixen formar part del futbol internacional. Aquesta Copa del Món no ha estat una excepció. Algunes innovacions han deixat bones sensacions, però d'altres han generat tanta controvèrsia que difícilment tindran continuïtat, de la mateixa manera que el torneig també ha evidenciat els riscos d'un model arbitral excessivament permissiu que ha condicionat el desenvolupament de molts partits.
El BCE vol donar un respir als hipotecats a l'espera de la guerra a l'Iran
La inestable treva temporal entre els Estats Units i l'Iran ha frenat la tendència inflacionista que va provocar el conflicte en un inici. La taxa d'augment de preus de l'eurozona s'està acostant a l'objectiu del 2% marcat pel Banc Central Europeu (BCE) i el juny va baixar fins al 2,8%, segons les dades de l'Eurostat. Per aquest motiu, malgrat que la represa dels atacs al Pròxim Orient pot retornar la inflació a una senda creixent, l'organisme bancari vol restar a l'espera de l'evolució de la guerra abans de fer un pas en fals i es preveu que aquest dijous mantindrà els tipus al 2,25%.
15 parcs d'atraccions per redescobrir la màgia en família més enllà de Disney
És gairebé un clàssic de l'imaginari familiar: tard o d'hora acabem posant rumb al famós parc parisenc per viure uns dies de pura fantasia. La il·lusió als ulls de la canalla quan veuen el gran castell o abracen el seu personatge preferit és una imatge que queda gravada a la retina per sempre, i això és innegable. És d'aquells llocs on s'hi ha d'anar un cop a la vida. Ara bé, un cop complert el somni, els pares també coneixem bé la lletra petita de l'experiència: pressupostos que exigeixen fer enginyeria financera, hores de cua que posen a prova els límits de la nostra paciència i la sensació de viure en un embús constant de gent i cotxets.