Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
EL CCIONS 21-D
ANALISI DEJORDI MUÑOZ
L'independentisme pot
superar el 50% el 21-D?
Els tribunals dicten
l'inici de campanva
ara.cat
AISILIEEN 2EITribunal Suprem decideix avuPuigdemont i quatre membres
MADRID
BRUSSEL LES
si deixa en llibertat sota fiança
els vuit consellers i els Jordis
del seu Govern tornen a declarar
avui davant la justícia belga
130 EURCOs
CARME
COLOMINA
Vivim en un món on la
misogínia criminalitza la
victima I vivimen un món
on es criminalitzen colors:
a Catalunya, el groe
A BRANCHADELL
prjessir de lo UAB
10.000MUSECS A LAPLACAESPANYA
Edmon Colomervaser un dels directors ue ahir van convertir en un clam de llbertat pels presos polities les veusi els instruments
de 10.000 cantaires i intèrprets convocats a la plaça Espanya de Barcelona per Omnium iMusics per la Llibertat. ERE a
L'independentisme hauria
de tenir el seny de no
presentar el 21-D com
un plebiscit que té molts
números de perdre
Les tarifes del
ECONOMIA
E.GIMENEZSALINAS sector sociosanitari
EL NEGOCI DE LES
eeetener
en suspens pel 155
MONEY MULES
Si en el passat no es va
La prescripció infermera i la llei
d'accés universal, també afectades
Molts joves cedeixen els seus
comptes per blanquejar diners
2018 seran necessàries
no una sinó múltiples
mediacions

Noticias
  • "Poder anar de vacances cada estiu no és un privilegi, és un dret"
    És possible que la seguiu a les xarxes ( @congafas_ a Instagram), on, amb sentit de l'humor, il·lustracions i missatges punyents, Laura Camps de Agorreta (Barcelona, 1984) defensa els drets de la classe treballadora. També parla de criança, de l'esgotament físic i mental de les mares, de la falta d'ajudes i de la no-conciliació. Aquesta activista digital i consultora en comunicació publica ara l'assaig No nos da la vida (Bruguera 2025), on reflexiona sobre el mal dels nostres dies: la falta de temps i la relació entre la feina i la vida.
  • L'Audiència tomba les escoltes telefòniques i absol dos mossos acusats de col·locar droga a un estibador
    L'Audiència de Barcelona ha absolt els dos mossos d'esquadra acusats de col·laborar amb una trama de narcotraficants per col·locar droga i armes al cotxe d'un estibador del port de Barcelona, Carlos L. La Fiscalia demanava per als dos agents 18 anys i 9 mesos de presó, però el tribunal els exculpa perquè no considera prou acreditat que participessin en la col·locació de la droga i, a més, anul·la les escoltes que els mateixos Mossos d'Esquadra van fer als dos agents, ja que els jutges consideren que no existien "indicis suficients" per prendre aquestes mesures i que les sospites sobre la seva implicació en la trama tenien un "pobre bagatge indiciari".
  • Junts hauria de deixar el PSOE per WhatsApp
    Trencar una relació per WhatsApp té molt mala fama, però hi ha casos en què sembla l’opció més recomanable, sobretot quan els problemes de comunicació són tan evidents que es corre el perill que la part deixada i la part deixant no tinguin clars els termes de la seva separació. Un petit text, amb les inevitables emoticones –ara un emoji de carona trista, ara un emoji de cor embenat– pot servir de referència i far a aquells que es resisteixen a assumir la seva nova condició d’abandonats. Ho dic perquè si algú del PSOE ha acudit avui desconsolat al quiosc per saber del cert si Junts ha empaquetat ja el raspall de dents ho tindrà magre per escatir-ho.
  • Brussel·les obre una investigació contra WhatsApp pels serveis d'intel·ligència artificial
    Nova investigació de la Comissió Europea contra Meta. Brussel·les ha anunciat aquest dijous que ha obert un procediment per esbrinar si els serveis d'intel·ligència artificial que ofereix el gegant tecnològic a WhatsApp vulneren les normes de competència de la Unió Europea. En concret, l'executiu comunitari tem que la companyia dels Estats Units nega l'accés a altres proveïdors d'intel·ligència artificial (IA) a la seva aplicació de missatgeria, cosa que suposa un incompliment de la lliure competència que propugna la normativa europea.
  • “Els irlandesos viuen com bèsties”, deia un capità de l’Armada Invencible
    “El costum d’aquests salvatges és viure com bèsties entre les muntanyes, molt abruptes en aquesta part d’Irlanda on ens vam perdre. Habiten en cabanes de palla. Els homes són corpulents, de trets agraciats i bona planta; àgils com cérvols. […] La majoria de les dones són molt belles, però vesteixen malament… no porten més que una camisa i una manta amb què es cobreixen, i un llençol de lli, plecs sobre plecs, al cap, lligat al davant”, va escriure el capità Francisco Cuéllar l'octubre del 1589, un any després de sobreviure al naufragi de l'Armada Invencible, la flota que Felip II va enviar per atacar Anglaterra.