Sitio webEL CCIONS 21-D ANALISI DEJORDI MUÑOZ L'independentisme pot superar el 50% el 21-D? Els tribunals dicten l'inici de campanva ara.cat AISILIEEN 2EITribunal Suprem decideix avuPuigdemont i quatre membres MADRID BRUSSEL LES si deixa en llibertat sota fiança els vuit consellers i els Jordis del seu Govern tornen a declarar avui davant la justícia belga 130 EURCOs CARME COLOMINA Vivim en un món on la misogínia criminalitza la victima I vivimen un món on es criminalitzen colors: a Catalunya, el groe A BRANCHADELL prjessir de lo UAB 10.000MUSECS A LAPLACAESPANYA Edmon Colomervaser un dels directors ue ahir van convertir en un clam de llbertat pels presos polities les veusi els instruments de 10.000 cantaires i intèrprets convocats a la plaça Espanya de Barcelona per Omnium iMusics per la Llibertat. ERE a L'independentisme hauria de tenir el seny de no presentar el 21-D com un plebiscit que té molts números de perdre Les tarifes del ECONOMIA E.GIMENEZSALINAS sector sociosanitari EL NEGOCI DE LES eeetener en suspens pel 155 MONEY MULES Si en el passat no es va La prescripció infermera i la llei d'accés universal, també afectades Molts joves cedeixen els seus comptes per blanquejar diners 2018 seran necessàries no una sinó múltiples mediacions
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Què diuen les enquestes de les eleccions espanyoles del 29-N?
Les eleccions espanyoles del 29 de novembre arriben amb una fotografia que, amb matisos, es repeteix en pràcticament tots els sondejos: el PP és la primera força, el PSOE és segon i Vox es consolida com a tercera força. La diferència és en la magnitud de l'avantatge i, sobretot, en com es tradueix en escons. Ara bé, hi ha un sondeig que mostra una fotografia diferent de la majoria d'enquestes, el CIS: l'organisme públic encara situa els socialistes al capdavant.
Hi haurà cop d’estat a Rússia?
En un article a finals de maig, el professor britànic Timothy Garton Ash, bon coneixedor de Rússia, detectava símptomes de debilitat en el règim de Putin. “Cap dictador dura eternament”, escrivia Garton Ash, i alhora ens advertia que seria imprudent pensar que el final de la dictadura és a tocar.
El repte més exigent de Frenkie de Jong
El Barça no ha escatimat en publicacions a les xarxes socials per informar sobre el retorn aquesta setmana de Frenkie de Jong a la disciplina grupal. 136 dies després de l'últim cop, el migcentre neerlandès es va posar dimarts a les ordres de Hansi Flick. Va treballar una estona al mateix ritme que els seus companys. Hi ha motius, per tant, per fer una mica de festa al final d'una llarga i tediosa aturada de seleccions. Però el camí fins a aquesta bona notícia no ha sigut fàcil. Ha suposat pèrdues de confiança de difícil reparació. I és que tres o quatre setmanes abans de tornar-lo a veure jugant un partit –la idea és que ho faci a mitjans de novembre–, De Jong té al davant (seguint l'argot ciclista) l'etapa més exigent des que va arribar al Camp Nou.
Oleixki, la ciutat ucraïnesa ocupada per Rússia que es mor de gana
La ciutat d’Oleixki, a la part de Kherson ocupada per Rússia, s’ha convertit en un símbol de la tragèdia humana de la guerra d’Ucraïna. Atrapada a la línia de front des del 2022, en els últims mesos els seus veïns han deixat de rebre menjar perquè la carretera que connecta el municipi amb l’exterior està completament minada i a mercè dels drons. Sense aigua, electricitat ni calefacció, i ara també sense aliments, els seus habitants miren de sobreviure com poden i temen l’arribada de l’hivern, mentre el Kremlin es nega a evacuar-los i acusa Kíiv de ser responsable del setge.
La confirmació definitiva de Léa Drucker com la millor actriu del cinema francès
"No soc una víctima de les meves decisions", etziba en un moment de La vida de una mujer la Gabrielle (Léa Drucker), una cirurgiana en la cinquantena, entregada a la feina, casada i sense fills, que contempla com la vida s'altera al seu voltant: la mare té Alzheimer, el seu còmplice a l'hospital decideix dedicar més temps a la família, ella se sent atreta per una escriptora més jove... La vida de una mujer podria haver caigut en l'enèsim retrat d'una dona de mitjana edat a qui es condemna amb una certa amargor o recança per avantposar la carrera professional a la maternitat. La directora i coguionista Charline Bourgeois-Tacquet, en canvi, construeix un personatge femení sòlid i complex com poques vegades veiem en el cinema, una dona atractiva sense ser gaire simpàtica, que abraça la llibertat d'escollir i no en lamenta les conseqüències; capaç d'estimar de moltes maneres sense caure en el sentimentalisme, i amb aquella entrega a la feina que sembla que només es permeti als homes. Amb una estructu