Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
EL CCIONS 21-D
ANALISI DEJORDI MUÑOZ
L'independentisme pot
superar el 50% el 21-D?
Els tribunals dicten
l'inici de campanva
ara.cat
AISILIEEN 2EITribunal Suprem decideix avuPuigdemont i quatre membres
MADRID
BRUSSEL LES
si deixa en llibertat sota fiança
els vuit consellers i els Jordis
del seu Govern tornen a declarar
avui davant la justícia belga
130 EURCOs
CARME
COLOMINA
Vivim en un món on la
misogínia criminalitza la
victima I vivimen un món
on es criminalitzen colors:
a Catalunya, el groe
A BRANCHADELL
prjessir de lo UAB
10.000MUSECS A LAPLACAESPANYA
Edmon Colomervaser un dels directors ue ahir van convertir en un clam de llbertat pels presos polities les veusi els instruments
de 10.000 cantaires i intèrprets convocats a la plaça Espanya de Barcelona per Omnium iMusics per la Llibertat. ERE a
L'independentisme hauria
de tenir el seny de no
presentar el 21-D com
un plebiscit que té molts
números de perdre
Les tarifes del
ECONOMIA
E.GIMENEZSALINAS sector sociosanitari
EL NEGOCI DE LES
eeetener
en suspens pel 155
MONEY MULES
Si en el passat no es va
La prescripció infermera i la llei
d'accés universal, també afectades
Molts joves cedeixen els seus
comptes per blanquejar diners
2018 seran necessàries
no una sinó múltiples
mediacions

Noticias
  • Així hauria maniobrat Ábalos per endollar amigues en empreses públiques
    Una de les missions del Tribunal Suprem els primers tres dies del judici contra José Luis Ábalos ha sigut reconstruir el presumpte endollisme de dues dones pròximes a l’aleshores ministre de Transports i exsecretari d'organització del PSOE. Son Jessica Rodríguez, que va ser la seva parella durant un any i mig; i Claudia Montes, amb qui va mantenir una relació "virtual". La primera ha admès que cobrava sense anar a treballar –un total de 44.000 euros a Ineco i Tragsatec–. La segona dona defensa que sí que complia amb la seva feina a Logirail, tot i que altres veus ho desacrediten. Entre contradiccions i enfrontaments laborals, diversos testimonis hi han intentat posar llum aquesta setmana a l'alt tribunal. "Tenia un contracte, però no treballava activament", va reconèixer dimarts Jessica Rodríguez. Marino Turiel, l'advocat de José Luis Ábalos, sospita que hi ha un acord ocult entre ella i Víctor de Aldama: "És molt clar que existeix un pacte i una concertació".
  • Renau, el capgròs modern (1)
    .
  • La tovallola d’'Alcarràs' és de Las Pepitas
    Daquí cinquanta o cent anys, si un figurinista o responsable de vestuari d’una pel·lícula necessita vestir els actors com la gent es vestia el 2026, el més probable és que tingui un problema seriós. Bea Castelló ho té claríssim: “Avui ningú guarda la roba. Gairebé tot és de mala qualitat i d’un sol ús. És estrany que algú es posi la roba que portava dues temporades enrere”. Això abans no era així. Sap de què parla. El seu negoci, Las Pepitas, que va heretar de la seva mare, fa molts anys que dona servei en un terreny tan fascinant com és la roba. La de vestir i la de la casa.
  • Ucraïna torna a superar Rússia en la guerra de drons: “No els podem seguir el ritme”
    El pessimisme s’ha apoderat dels comentaristes militars russos. Després que la tardor del 2025 l’exèrcit del Kremlin aconseguís retallar la distància respecte a Ucraïna en la cursa de drons, en les últimes setmanes els aparells no tripulats de Kíiv han tornat a deixar enrere la tecnologia russa. La seva superioritat al front ha contribuït a frenar l’ofensiva de primavera de Vladímir Putin, mentre que, per primera vegada des de l’inici de la invasió, es llancen més drons de llarg abast ucraïnesos que russos.
  • Que és trist de ser només un buit a dins el cor
    La preocupació per allò que (encara) es pot dir és en el fonament d’aquest bell llibre, guanyador de l’última convocatòria del premi Carles Riba –la primera celebrada en data nova–. Fixem-nos en la poesia que obre el foc, Baixar a collir cireres. El pretext, com la majoria de pretextos de la poesia de Jaume Coll Mariné (com s’agraeix, això!), ve de la vida a pagès, d’una convivència familiar amb la naturalesa: en aquest cas, una escala recolzada en el tronc d’un cirerer, que s’hi ha quedat després de la collita, feta mesos enrere. Aquella escala que, a deshora, ja no fa cap servei, “voldria que volgués dir alguna cosa”. Potser com la poesia. Més endavant, trobem un poema de caràcter més ideològic –que, en les notes finals, l’autor reconeix que és “un intent de lectura d’algunes maneres de fer de [Pere] Gimferrer”–. S’hi repeteix cinc vegades aquest vers: “Ja no sabem com n’hem de dir”. I es fa per insistir en tot allò que se’ns va desfent: “No hi ha res