Sitio webEL CCIONS 21-D ANALISI DEJORDI MUÑOZ L'independentisme pot superar el 50% el 21-D? Els tribunals dicten l'inici de campanva ara.cat AISILIEEN 2EITribunal Suprem decideix avuPuigdemont i quatre membres MADRID BRUSSEL LES si deixa en llibertat sota fiança els vuit consellers i els Jordis del seu Govern tornen a declarar avui davant la justícia belga 130 EURCOs CARME COLOMINA Vivim en un món on la misogínia criminalitza la victima I vivimen un món on es criminalitzen colors: a Catalunya, el groe A BRANCHADELL prjessir de lo UAB 10.000MUSECS A LAPLACAESPANYA Edmon Colomervaser un dels directors ue ahir van convertir en un clam de llbertat pels presos polities les veusi els instruments de 10.000 cantaires i intèrprets convocats a la plaça Espanya de Barcelona per Omnium iMusics per la Llibertat. ERE a L'independentisme hauria de tenir el seny de no presentar el 21-D com un plebiscit que té molts números de perdre Les tarifes del ECONOMIA E.GIMENEZSALINAS sector sociosanitari EL NEGOCI DE LES eeetener en suspens pel 155 MONEY MULES Si en el passat no es va La prescripció infermera i la llei d'accés universal, també afectades Molts joves cedeixen els seus comptes per blanquejar diners 2018 seran necessàries no una sinó múltiples mediacions
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Els líders dels mitjans trinxera i l’herba arran de peus
L’UCO ÉSCOM aquelles bosses de mà sense compartiments, que sempre que hi entafores la mà fins al colze en surt alguna cosa inesperada. Només que en comptes d’un paquet de kleenex, una capsa de mistos d’un hotel amb pretensions o la funda d’un paraigua (però no el paraigua) d’aquí en surt un dossieret, uns documents inèdits o un tros d’investigació que fins ara no havia emergit. Un factor agermana totes aquestes marianes aparicions: arriben en el moment precís per decantar la balança de l’opinió pública. El nou informe de l’UCO ha generat titulars com “L’UCO confirma que Begoña Gómez va fer servir el programari de la Complutense amb finalitats comercials i contractes manipulats (El Debate)” o “L’UCO detecta «adjudicacions premeditades» o «sense complir la normativa» en el software de la UCAM per a Begoña Gómez (El Español)”. Però també “L’UCO conclou que la càtedra de Begoña Gómez es va crear conforme a la norma (La Vanguardia)” o “L’UCO no troba ingr
Paula Bonet denuncia desperfectes a la seva galeria: "La persona que m'assetja des del 2019 torna a estar en llibertat"
L'artista i escriptora Paula Bonet ha denunciat per Instagram que un intrús ha tornat a irrompre a la seva galeria, ha trencat el vidre de la porta, ha mogut els quadres de lloc i ha robat una peça de petit format. Bonet ho correlaciona directament amb la posada en llibertat del seu assetjador, l'home que des del 2019 la persegueix i l'amenaça i que ha al·legat en un judici que pateix un trastorn erotomaníac. L'artista assegura que ja ha denunciat el cas als Mossos i que la policia científica ha analitzat les proves al seu taller. La policia catalana no ha confirmat la denúncia i al·lega que és una qüestió privada.
La darrera joguina de Mercedes Milá
L’any 1974 la periodista Mercedes Milá presentava Polideportivo a TVE. D’això han passat cinquanta-dos anys i ara acaba d’estrenar, a la mateixa televisió pública, Me meto en un jardín (La 2), un programa d’entrevistes que la cadena ha batejat com una road movie. Milá viatja amb una autocaravana amb els convidats i se’ls emporta a jardins cèlebres de la geografia espanyola, buscant un entorn que propiciï una conversa distesa i íntima. La sèrie l’ha començat amb l’escriptor David Uclés, i després de visitar-lo al seu poble de Quesada, a Jaén, i conèixer la seva família, se’n van fins al jardí botànic de Torre del Vinagre, a la serra de Cazorla. El programa serà més o menys reeixit en funció del convidat. I David Uclés no era, probablement, el millor per arrencar la temporada. Les lliçons sobre la Guerra Civil gairebé com si l’hagués viscuda van acabar provocant un cert tedi reiteratiu.
A la contra
Més símptomes de malaltia al mercat de l'habitatge
Quan l'accés a l'habitatge és difícil o impossible per a una bona part de la població, com passa des de fa temps, sorgeixen fenòmens que ens poden transportar al passat. El ritme de creixement de les rendes mensuals en els lloguers i unes entrades per comprar un pis que molts ciutadans veuen astronòmiques, especialment els joves però també molts assalariats als quals els ingressos mensuals se'ls queden curts, incrementen la desigualtat. La dificultat d'accés a l'habitatge ha esdevingut el principal problema per reduir els desequilibris socials. Al contrari, el constant encariment dels pisos no fa més que ampliar el nombre d'expulsats del mercat.