Sitio webEL CCIONS 21-D ANALISI DEJORDI MUÑOZ L'independentisme pot superar el 50% el 21-D? Els tribunals dicten l'inici de campanva ara.cat AISILIEEN 2EITribunal Suprem decideix avuPuigdemont i quatre membres MADRID BRUSSEL LES si deixa en llibertat sota fiança els vuit consellers i els Jordis del seu Govern tornen a declarar avui davant la justícia belga 130 EURCOs CARME COLOMINA Vivim en un món on la misogínia criminalitza la victima I vivimen un món on es criminalitzen colors: a Catalunya, el groe A BRANCHADELL prjessir de lo UAB 10.000MUSECS A LAPLACAESPANYA Edmon Colomervaser un dels directors ue ahir van convertir en un clam de llbertat pels presos polities les veusi els instruments de 10.000 cantaires i intèrprets convocats a la plaça Espanya de Barcelona per Omnium iMusics per la Llibertat. ERE a L'independentisme hauria de tenir el seny de no presentar el 21-D com un plebiscit que té molts números de perdre Les tarifes del ECONOMIA E.GIMENEZSALINAS sector sociosanitari EL NEGOCI DE LES eeetener en suspens pel 155 MONEY MULES Si en el passat no es va La prescripció infermera i la llei d'accés universal, també afectades Molts joves cedeixen els seus comptes per blanquejar diners 2018 seran necessàries no una sinó múltiples mediacions
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
La tecnologia xinesa ajuda els governs repressius africans a ofegar la dissidència
Quan la Xina va pagar 200 milions de dòlars per construir la nova seu de la Unió Africana (UA) a Addis Abeba, es va percebre com un acte de gran generositat. Però cinc anys després, uns tècnics van notar alguna cosa estranya. Cada nit els servidors que havia proporcionat la Xina rondinaven frenèticament. Estaven exportant dades a servidors de Shanghai, incloent-hi correus electrònics confidencials, memoràndums de diplomàtics, imatges de càmeres de seguretat i molt més. Especialistes algerians i etíops que posteriorment van escorcollar l'edifici van trobar, segons s'ha informat, micròfons amagats sota els escriptoris i dins les parets.
Israel continua sense cap fórmula clara de govern a un dia de la data límit per designar un candidat
“Un govern jueu i àrab, junts” era la reivindicació que es repetia dissabte passat en una de les manifestacions a Jerusalem després de les eleccions. Al carrer, alguns israelians demanaven que els partits àrabs poguessin participar en el futur govern. Al Parlament, aquesta possibilitat continua sent el principal obstacle per desallotjar Benjamin Netanyahu del poder.
Vox ja parla els fills en català
"És per això que a la meva filla li parlo en català. Perquè no vull que desconegui ni d'on ve, ni de quins escuts disposa per defensar-se d'un globalisme apàtrida, i, el pitjor, que imposa la nostra dissolució per regalar el que és nostre a uns altres". Aquesta frase no és de cap dirigent d'Aliança Catalana, sinó de Vox. En concret, del seu cap de llista per Tarragona, Jordi de la Fuente, que va voler rememorar a X unes paraules del polític d'extrema dreta francès Jean-Marie Le Pen, en què s'hauria penedit abans de morir de no haver après la seva llengua, el bretó. A més citava una apel·lació d'un tuitaire identitari: "Apreneu la vostra llengua, no deixeu que sigui un remordiment de per vida". Aquesta defensa del català per part de Vox, fins i tot per evitar que desaparegui, com ha passat en part amb el bretó, és nova –i així s'admet internament–. Però no és del tot sorprenent, sobretot si es té en compte el rumb identitari que ha anat prenent el partit d'extrema dreta.
"El crim organitzat està passant de matar gent a infiltrar-se en l'economia"
El magistrat italià Lorenzo Salazar compta amb una llarga trajectòria a la judicatura italiana –ha sigut, per exemple, fiscal de Nàpols– i també està completant un ampli pas per les institucions europees, ara liderant el Comitè Europeu per als Problemes Criminals del Consell d'Europa. Aquests dies està a Barcelona per a unes jornades de l'Acadèmia Notarial Europea sobre la delinqüència internacional, que se celebren al Col·legi Notarial de Catalunya.
"Em va impressionar la humanitat de Zelenski"
L’única condició que Jaume Duch Guillot (Barcelona, 1962) va posar al president Salvador Illa quan li va proposar la conselleria d’Exteriors va ser canviar l’ordre del nom del càrrec. És a dir, passar de conseller d’Acció Exterior i Unió Europea de Catalunya a conseller d’Unió Europea i Acció Exterior de Catalunya. Europa al davant. En un moment decisiu i urgent per al continent, Duch fa un repàs de l’actualitat internacional i el rol que pot jugar Catalunya. La conversa té lloc setmanes després d’haver-se reunit amb Volodímir Zelenski a Kíiv, en un viatge encapçalat pel president, Salvador Illa, i l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni.