Sitio webEL CCIONS 21-D ANALISI DEJORDI MUÑOZ L'independentisme pot superar el 50% el 21-D? Els tribunals dicten l'inici de campanva ara.cat AISILIEEN 2EITribunal Suprem decideix avuPuigdemont i quatre membres MADRID BRUSSEL LES si deixa en llibertat sota fiança els vuit consellers i els Jordis del seu Govern tornen a declarar avui davant la justícia belga 130 EURCOs CARME COLOMINA Vivim en un món on la misogínia criminalitza la victima I vivimen un món on es criminalitzen colors: a Catalunya, el groe A BRANCHADELL prjessir de lo UAB 10.000MUSECS A LAPLACAESPANYA Edmon Colomervaser un dels directors ue ahir van convertir en un clam de llbertat pels presos polities les veusi els instruments de 10.000 cantaires i intèrprets convocats a la plaça Espanya de Barcelona per Omnium iMusics per la Llibertat. ERE a L'independentisme hauria de tenir el seny de no presentar el 21-D com un plebiscit que té molts números de perdre Les tarifes del ECONOMIA E.GIMENEZSALINAS sector sociosanitari EL NEGOCI DE LES eeetener en suspens pel 155 MONEY MULES Si en el passat no es va La prescripció infermera i la llei d'accés universal, també afectades Molts joves cedeixen els seus comptes per blanquejar diners 2018 seran necessàries no una sinó múltiples mediacions
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Investiguen un treballador d'una escola de Torelló per agredir sexualment un menor
Els Mossos d'Esquadra investiguen un cas de violència sexual en una escola de Torelló, a la comarca d'Osona. Els pares de la criatura van presentar la denúncia aquest dimarts 21 d'abril. Concretament, segons fonts consultades per l'ARA, la persona investigada és un treballador del centre que no forma part del personal docent. La denúncia seria per una agressió sexual a un menor.
Tercera bufetada europea consecutiva al Barça
Dos anys seguits ensopegant amb la mateixa pedra. El Barça va perdre a la pista del Mònaco i no disputarà els play-off per al títol de l'Eurolliga (79-70). Europa ha expulsat l'equip blaugrana quan encara no hem tancat el mes d'abril. Serà la quarta vegada a la història que el conjunt català no estigui entre els vuit millors equips de la competició. A més, són tres anys consecutius sense olorar una final four.
Un error de càsting en una proposta molt clàssica
És ben poc habitual que els grans clàssics grecs treguin el cap a la cartellera de Barcelona (l’últim em sembla que va ser l'Èdip dirigit per Oriol Broggi al Romea amb Julio Manrique de protagonista el 2018). D’aquí ve l'expectació al voltant de la proposta de Carlota Subirós, que ha reunit en un espectacle les tres tragèdies de Sòfocles en l'ordre natural dels esdeveniments i no de l'escriptura, ja que Èdip a Colonos, la menys representada arreu, és l'última però s’acobla perfectament entre les dues més sovintejades: Èdip rei i Antígona. S’acobla però queda clar el seu menor interès i la seva falta de teatralitat en relació amb la magnífica contundència de les altres dues.
La profecia del 'Com si fos ahir'
L’endemà mateix del Sant Jordi més al·lèrgic, on fins i tot les farmàcies van fer caixa gràcies a la venda d’antihistamínics i calmants per a la gola, el Com si fos ahir ens va oferir una seqüència sorprenent. Una mena de profecia com les de Nostradamus i que consagra els guionistes de la sèrie a l’Olimp dels vaticinadors i endevins més oportuns. Es tracta d’una escena en què l’Ivan (Roger Coma) passeja per un parc amb en Kilian (Albert Prat), un jardiner expert amb qui està començant una relació. S’estan coneixent, i en Kilian l’il·lustra sobre arboricultura en aquesta fase de seduir-se i compartir les seves passions. Li explica: “L’arbre barceloní per excel·lència és el plàtan d’ombra. Als anys seixanta no sabien plantar res més. La gràcia és que creixen molt de pressa i fan molta ombra, però també embruten molt. Les fulles, les boletes aquelles que la gent odia bastant... De fet, en algunes ciutats ja els estan començant a substituir perquè provoquen moltes al·l
El govern de Trump vol recuperar els escamots d'afusellament
El departament de Justícia dels Estats Units considera que el país hauria de recuperar els escamots d'afusellament com a mètodes d'execució per als delictes federals més greus, juntament amb altres pràctiques, com l'asfíxia amb gas. És el que es desprèn de l'informe publicat aquest divendres pel ministeri, que assenyala les dificultats actuals per aconseguir els fàrmacs necessaris per a les injeccions letals.