Sitio webForcadell s'ho repensa 1 anira de 4 per ERC Junqueras ja assenyala Rovira com a candidata a presidenta CORRUPCIO El PP s'asseurà al oanc dels acusats ara.cat 16 DE NOVEMBRE DEL 2017 EL SUPLEMENT COMARQUES GIRONINES NOU COP JUDICIAL ACUMULACIÓ Es confirma el processament delA les portes que la primera fase de partit de Rajoy per la destrucció la Güirtel quedi vista per a sentència, la formació afronta un nou procés dels ordinadors de Bárcenas Reobrirels locals buits L'escola catalana surt en bloc en defensa propia Rebat amb una allau de dades l'acusació d'adoctrinament ALBERT CARRERAS Pirineus enlli la manca d'autocriticn del nacionalisme espanyol és un dels nostres millors arguments Colau encara no veu clar l'Ermitage barceloní ELENA COSTAS No deixem que la discussió sobre l'organització politica El Ross 128 B, un planeta habitable i territorial ens finci oblidu el principal problema de l'administració la corrupció El planeta Ross 128 B-la imatge en fa una recreació- està situat a 11 anys llum de la Terrai és un dels que tenen més possibilitats d'acollir alguna forma de vida
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Èxit i victimisme, la quadratura del cercle andalús
Un cordovès, Niceto Alcalá-Zamora, president de la República espanyola (1931-36), és l’autor d’una de les frases que més bé han definit la naturalesa dual del catalanisme. Don Niceto va dir a Francesc Cambó, a les Corts, que “no es pot ser al mateix temps el Bolívar de Catalunya i el Bismarck d’Espanya”. Una frase que s’hauria pogut aplicar també a Lluís Companys, Miquel Roca o Gabriel Rufián. Ser catalanista a Madrid implica una contradicció difícil de gestionar. En canvi, l’andalusisme és un sentiment igualment intens però que combina amb l’espanyolitat tan bé com la mançanilla i la gasosa a la Feria de Abril. Perquè Andalusia (que segons el seu Estatut d'Autonomia és una nacionalitat) té una identitat irrebatible, fins i tot exuberant, però és castellana d’origen, i ha contribuït tant com Castella a la definició del que és espanyol.
Els canvis esperançadors contra l'Alzheimer es volen replicar amb el Parkinson
No és el mateix rebre un diagnòstic de càncer ara que fa tres dècades. El pronòstic dels malalts és radicalment millor i la seva qualitat de vida també. El de l'Alzheimer i el Parkinson, en canvi, és gairebé calcat ara que 30 anys enrere: les malalties neurodegeneratives malauradament encara són irreversibles i no tenen cap cura disponible. Ara bé, l'aparició dels primers medicaments aprovats contra l'Alzheimer, que es resisteixen a arribar a Espanya, són modificadors de la malaltia, endarrereixen el seu avenç i són la primera pedra d'un canvi de paradigma, ja que fins ara els malalts no tenien cap teràpia disponible. També s'han desenvolupat noves i millors eines diagnòstiques, capaces d'anticipar els símptomes i l'evolució que tindran. Això esperona els professionals en l'inici d'una revolució contra aquestes malalties, que tenen prou paral·lelismes per pensar estratègies conjuntes en un futur.
Els últims testimonis de l'exili republicà: "La vida ja mai més va tenir el mateix sentit"
Pocs dies després d'haver travessat a peu els Pirineus per fugir del franquisme, en ple mes de febrer i enmig d'un fred glacial, Montserrat Casals es va posar malalta. Només tenia tres anys. La van traslladar sola a un hospital de França mentre a la seva mare i al seu germà els tancaven al castell de Gaillon, a Normandia, i el seu pare era internat al camp de concentració de Barcarès. Al cap d'una setmana, una monja de l'hospital francès on havia ingressat la Montserrat va anar fins al castell amb la nena en braços per lliurar-la a la mare, la Rosa. "Li porto la seva filla perquè està a punt de morir. No hi podem fer res més", li va dir la monja. Era el 1939.
"La guerra de l'Iran és un fiasco espectacular per als Estats Units"
Zaki Laïdi (Constantina, Algèria, 1957) politòleg i professor de ciències polítiques, va ser assessor especial de Josep Borrell, quan era l'alt representant de la diplomàcia europea, durant cinc anys a Brussel·les. Ha visitat Barcelona convidat pel Cidob per presentar el llibre The hedgers (Cambridge University Press).
De què treballen els immigrants a Catalunya?
En els darrers anys el paper de la immigració s'ha situat ben al mig del debat social del país. I, en termes econòmics, els arguments a favor i en contra han apuntat que tant ens enriqueix com que ens empobreix. Però, realment, quins són els llocs de treball que ocupen els immigrants a Catalunya? Quin tipus d'estranger té més pes en cada sector? La regulació extraordinària d'enguany ha amplificat el debat sobre si el creixement demogràfic serà o no sostenible a llarg termini. De moment, gran part del teixit empresarial no ha dubtat en posicionar-se a favor, i veuen en el talent estranger la millor manera de cobrir els forats del mercat laboral català.