Forcadell s'ho repensa 1 anira de 4 per ERC Junqueras ja assenyala Rovira com a candidata a presidenta CORRUPCIO El PP s'asseurà al oanc dels acusats ara.cat 16 DE NOVEMBRE DEL 2017 EL SUPLEMENT COMARQUES GIRONINES NOU COP JUDICIAL ACUMULACIÓ Es confirma el processament delA les portes que la primera fase de partit de Rajoy per la destrucció la Güirtel quedi vista per a sentència, la formació afronta un nou procés dels ordinadors de Bárcenas Reobrirels locals buits L'escola catalana surt en bloc en defensa propia Rebat amb una allau de dades l'acusació d'adoctrinament ALBERT CARRERAS Pirineus enlli la manca d'autocriticn del nacionalisme espanyol és un dels nostres millors arguments Colau encara no veu clar l'Ermitage barceloní ELENA COSTAS No deixem que la discussió sobre l'organització politica El Ross 128 B, un planeta habitable i territorial ens finci oblidu el principal problema de l'administració la corrupció El planeta Ross 128 B-la imatge en fa una recreació- està situat a 11 anys llum de la Terrai és un dels que tenen més possibilitats d'acollir alguna forma de vida
Día anterior Día siguiente 


Recognized text:
Noticias
La guerra a l’Iran destapa un greu problema de la indústria militar dels Estats Units
Abans de bombardejar Teheran el 28 de febrer, la Casa Blanca ja sabia que el minvat estoc de munició del Pentàgon era un element determinant en la guerra. A punt de complir-se tres mesos de campanya a l'Iran, el secretari de Defensa, Pete Hegseth, intenta convèncer el Congrés de la necessitat d'aprovar un nou pressupost militar d'1,5 bilions de dòlars. Tot i que oficialment el Pentàgon ho nega, aquest increment del 40% en la despesa té com a objectiu reabastir el reduït arsenal de l'exèrcit. Però els diners no poden comprar el temps, i molt menys poden fer que d'avui per demà es pugui fabricar un míssil Tomahawk en menys de dos anys. L'Iran està obligant els EUA a afrontar per primer cop el problema que fa anys que hi ha al departament de Defensa.
Cronologia d'un presumpte tràfic d'influències: això és el que té la UDEF contra Zapatero
La Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia Nacional arriba a la conclusió, al final d'un dels informes filtrats de la investigació del rescat públic de Plus Ultra i el presumpte cobrament de comissions per part de José Luis Rodríguez Zapatero per haver-hi intercedit, que hi ha "indicis suficients" contra l'expresident del govern espanyol. Són 185 pàgines en les quals la UDEF analitza les comunicacions intervingudes en terminals informàtics d'empresaris vinculats tant a l'aerolínia com a l'exlíder socialista així com els moviments dels comptes bancaris de Zapatero —a qui consideren el "líder" de la "xarxa organitzada"— i del seu entorn. Però què té ben bé la UDEF contra l'expresident espanyol per fer aquesta afirmació que ha conduït a la seva imputació en la causa de l'Audiència Nacional?
"Volem ser la referència al sud d'Europa d'on surtin els directius del sector agroalimentari"
Xavier Fitó (Barcelona, 1972) és un empresari amb una extensa trajectòria vinculada al sector de les llavors i un ferm defensor de la innovació al camp. El directiu, que reivindica el paper que ha de continuar jugant l'agroalimentació dins l'economia catalana, sosté que els agrònoms del futur han de ser capaços d'assumir funcions "de bata, de bota i de corbata".
A Travolta li han fet una cara nova
A John Travolta li han fet una cara nova i l'han espifiat. I no ho dic perquè hagi quedat malament, no ens precipitem. De fet, és al contrari. Han fet un complex exercici de medicina estètica i han aconseguit que aquest mite de la gran pantalla, de 72 anys, hagi retrocedit alguns anys en qüestió de despenjollament facial sense perdre gaire naturalitat. O sense perdre'n tanta com hauria estat previsible... El problema ha estat, per tant, que aquesta nova cara que li han fet li ha robat tot el protagonisme a un artista que no tenia cap necessitat de passar per aquest xou mediàtic a aquestes altures de la seva vida professional.
"L'extrema dreta dona respostes perverses, mentre que l'esquerra es queda en les bones maneres"
Álvaro García Linera (Cochabamba, 1962) va ser vicepresident de Bolívia entre el 2006 i el 2019, durant els governs d’Evo Morales, i és una de les figures intel·lectuals més influents de l’esquerra llatinoamericana. Sociòleg, exguerriller i teòric marxista, combina la pràctica política amb teoria sobre el capitalisme i el canvi social. Autor de Cuidar el alma popular (Bellaterra Edicions) ha visitat Barcelona convidat per la Fira Literal.
Sitio web