Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
Forcadell
s'ho repensa
1 anira de
4 per ERC
Junqueras ja assenyala Rovira
com a candidata a presidenta
CORRUPCIO
El PP s'asseurà al
oanc dels acusats
ara.cat
16 DE NOVEMBRE DEL 2017
EL SUPLEMENT
COMARQUES
GIRONINES
NOU COP JUDICIAL
ACUMULACIÓ
Es confirma el processament delA les portes que la primera fase de
partit de Rajoy per la destrucció la Güirtel quedi vista per a sentència,
la formació afronta un nou procés
dels ordinadors de Bárcenas
Reobrirels
locals buits
L'escola
catalana
surt en bloc
en defensa
propia
Rebat amb una allau
de dades l'acusació
d'adoctrinament
ALBERT
CARRERAS
Pirineus enlli
la manca d'autocriticn
del nacionalisme espanyol
és un dels nostres
millors arguments
Colau
encara no
veu clar
l'Ermitage
barceloní
ELENA COSTAS
No deixem que la discussió
sobre l'organització politica
El Ross 128 B, un planeta habitable
i territorial ens finci oblidu
el principal problema de
l'administració la corrupció
El planeta Ross 128 B-la imatge en fa una recreació- està situat a 11 anys llum
de la Terrai és un dels que tenen més possibilitats d'acollir alguna forma de vida

Noticias
  • ‘La bola negra’ roda per Antinous
    Avui, el 2026, una llibreria no és només una llibreria. I un llibreter és molt més que un llibreter. Hi ha un compromís, una mirada, una actitud que els sobrepassa, que els determina, que els fa esdevenir agents culturals i cívics prioritaris. La difusió de les idees, de les inquietuds socials i de les preocupacions del ciutadà encarnades en els llibres, segurament la més gran i rellevant institució de coneixement que hagi donat la humanitat. Dit així sona una mica grandiloqüent, però, a peu de carrer, de seguida es veu clar. Diàfan. Només cal entrar a Antinous, al carrer de Casanova gairebé fent cantonada amb Consell de Cent, per adonar-se’n. Només cal parlar una estona amb els germans Josep i Maria Vitas per veure-ho clar.
  • La pluja caiguda s’ha aprofitat? Així estan els embassaments després dels aiguats
    Les pluges caigudes durant els pocs dies que portem de mes d'octubre han estat excepcionals en algunes comarques, amb registres de més de 200 o 300 l/m² en alguns casos i aiguats torrencials que han causat greus conseqüències com ara inundacions. Unes xifres excepcionals que podrien fer pensar que tornem a tenir els embassaments ben plens. Però no és ben bé així.
  • Les pensions entren en campanya: com funciona el sistema espanyol i què diu Vox
    Les pensions entren en la campanya de les eleccions del 29-N. De fet, sol ser així cada cop que hi ha una convocatòria electoral, per la sensibilitat del debat per a una bona part de la població –per no dir tota– en edat de votar: actualment hi ha 9,54 milions de pensionistes a tot l'Estat que reben una pensió contributiva (la majoria per jubilació). Però el càlcul d'aquesta prestació depèn sobretot de qui encara no la rep i confia rebre-la en un futur: els treballadors que cotitzen a la Seguretat Social i, en particular, els que encara tenen anys de carrera laboral per davant.
  • El ‘cas Pelicot’ de Manchester: més de vint anys de violacions, tres culpables i onze acusats més
    Fa uns dies, el setmanari Charlie Hebdo assegurava que els anglesos "potser" havien trobat el seu Cas Pelicot, en referència a Gisèle Pelicot, la dona francesa que el 2024 va exposar públicament que va ser violada per un centenar d'homes mentre estava inconscient, després que fos drogada repetidament pel seu marit al llarg dels anys. La publicació satírica es fixava així en un drama molt semblant que ha tingut lloc a Stockport, una de les ciutats dormitoris del sud de Manchester, i que es va conèixer parcialment el novembre del 2025. Arran d'aquests fets, el pròxim 19 d'octubre s'inicia un macrojudici contra onze homes acusats de violar una dona mentre aquesta estava drogada. En el procés Pelicot, el ministeri fiscal va seure 51 violadors davant del tribunal, inclòs el marit.
  • El que li queda pendent a Ada Colau
    El setembre de fa dos anys Ada Colau posava punt i seguit a la seva carrera política institucional. Punt i seguit perquè en aquell moment, tot i abandonar el consistori barceloní un any després de perdre la vara d'alcaldessa que havia tingut a la mà durant vuit anys, no tancava la porta a tornar-se a presentar a la reelecció a les municipals del 2027. Durant els últims dos anys, i havent abandonat formalment també el lideratge de Comuns a Catalunya, el seu rol polític ha passat a un segon pla: ha liderat la Fundació Sentit Comú, el think tank de Comuns, i ho ha combinat amb una incursió a entitats i partits de l'esquerra internacional.