Sitio webForcadell s'ho repensa 1 anira de 4 per ERC Junqueras ja assenyala Rovira com a candidata a presidenta CORRUPCIO El PP s'asseurà al oanc dels acusats ara.cat 16 DE NOVEMBRE DEL 2017 EL SUPLEMENT COMARQUES GIRONINES NOU COP JUDICIAL ACUMULACIÓ Es confirma el processament delA les portes que la primera fase de partit de Rajoy per la destrucció la Güirtel quedi vista per a sentència, la formació afronta un nou procés dels ordinadors de Bárcenas Reobrirels locals buits L'escola catalana surt en bloc en defensa propia Rebat amb una allau de dades l'acusació d'adoctrinament ALBERT CARRERAS Pirineus enlli la manca d'autocriticn del nacionalisme espanyol és un dels nostres millors arguments Colau encara no veu clar l'Ermitage barceloní ELENA COSTAS No deixem que la discussió sobre l'organització politica El Ross 128 B, un planeta habitable i territorial ens finci oblidu el principal problema de l'administració la corrupció El planeta Ross 128 B-la imatge en fa una recreació- està situat a 11 anys llum de la Terrai és un dels que tenen més possibilitats d'acollir alguna forma de vida
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Informar en temps de guerra (i de Trump)
Ja se sap allò que la primera víctima d'una guerra és la veritat i que, per als governs, especialment en temps de guerra, fer periodisme és antipatriòtic perquè no se li pot revelar certa informació sensible a l'enemic. Els mitjans de comunicació s'enfronten sempre a aquest dilema en temps de guerra, ja que una part dels seus lectors poden comprar aquest missatge i, per això, el New York Times s'ha vist obligat a fer pedagogia entre els seus lectors.
El malson de Junts i el seu pla per revertir-lo
Junts ha accelerat els nomenaments de candidats a les eleccions municipals. Segons fonts juntaires consultades per l'ARA, l'objectiu és tenir enllestits els noms dels caps de llista "aquest estiu" per al que serà una prova de foc per al partit de Carles Puigdemont, especialment en un context en què plana l'amenaça d'Aliança Catalana, que podria robar-los suports. Més enllà de l'estira-i-arronsa a la Catalunya interior, hi ha una prioritat absoluta: l'àrea metropolitana i els "municipis zero", aquells en els quals no tenen representació. Quina és la realitat i el pla per revertir aquest malson electoral?
Per què les bosses de patates xips fan crec-crec? La indústria se les pensa totes
Obriu una bossa de patates xips. Amb les mans és ben fàcil: només necessiteu els polzes i els índexs. Amb aquests dos dits de cada, mà feu pinça i estireu la bossa en sentits oposats. I aleshores en sentireu el soroll: metàl·lic, inconfusible. No és estrident, sinó un clec-clec bonic, cruixent. I l’adjectiu no és balder: si obríssiu la bossa amb els ulls tancats, sabríeu perfectament que a dins hi trobareu patates xips. El dia que la indústria alimentària va pensar en augmentar la venda de patates xips, “els especialistes en màrqueting van intuir que tindria sentit fer que el so de l’embolcall fos congruent amb les propietats sensorials del contingut”, explica el psicòleg Charles Spence en el llibre Gastrofísica. La ciencia de la comida (Paidós). Té sentit: si la indústria alimentària volia vendre patates xips cruixents, que fan crec-crec quan es mosseguen, l'embolcall havia de fer el mateix so, perquè així tots els sentits del cos es preparen per intuir que el que estan a punt de
Aprendre la tercera llengua més parlada, però invisibilitzada, a Catalunya
Quan pensem en la tercera llengua més parlada a Catalunya després del català i el castellà és freqüent que el cap se’n vagi cap a l’anglès, el xinès o l’àrab. Si sentim a parlar de l’amazic, en canvi, és probable que arrufem les celles. L’amazic, originari del nord d’Àfrica –especialment present al Marroc i Algèria–, s’estima que és un dels idiomes més parlats dins del territori català, ja que es calcula que és la llengua materna de la majoria de la població immigrant procedent del Marroc.
Així han canviat les bandes juvenils de Barcelona
Dimecres va ser el Dia de les Esquadres, el dia de posada de llarg de la policia catalana i una ocasió en la qual els responsables dels Mossos d'Esquadra fan balanç i comparteixen els reptes de seguretat a futur en un auditori ple d'agents. El comissari en cap, Miquel Esquius, va mencionar el narcotràfic i els extremismes com a principals desafiaments de país. Però també va destacar un tercer element que des de fa mesos centra l'atenció de la prefectura: la violència juvenil.