Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
Forcadell
s'ho repensa
1 anira de
4 per ERC
Junqueras ja assenyala Rovira
com a candidata a presidenta
CORRUPCIO
El PP s'asseurà al
oanc dels acusats
ara.cat
16 DE NOVEMBRE DEL 2017
EL SUPLEMENT
COMARQUES
GIRONINES
NOU COP JUDICIAL
ACUMULACIÓ
Es confirma el processament delA les portes que la primera fase de
partit de Rajoy per la destrucció la Güirtel quedi vista per a sentència,
la formació afronta un nou procés
dels ordinadors de Bárcenas
Reobrirels
locals buits
L'escola
catalana
surt en bloc
en defensa
propia
Rebat amb una allau
de dades l'acusació
d'adoctrinament
ALBERT
CARRERAS
Pirineus enlli
la manca d'autocriticn
del nacionalisme espanyol
és un dels nostres
millors arguments
Colau
encara no
veu clar
l'Ermitage
barceloní
ELENA COSTAS
No deixem que la discussió
sobre l'organització politica
El Ross 128 B, un planeta habitable
i territorial ens finci oblidu
el principal problema de
l'administració la corrupció
El planeta Ross 128 B-la imatge en fa una recreació- està situat a 11 anys llum
de la Terrai és un dels que tenen més possibilitats d'acollir alguna forma de vida

Noticias
  • L'independentisme es regira contra el discurs del rei
    La crida del rei Felip VI a preservar "la convivència democràtica" davant dels "extremismes, radicalismes i populismes" en el discurs tradicional que ofereix la vigília de Nadal ha estat replicat amb contundència pels partits independentistes. Durant l'ofrena floral a la tomba de l'expresident Francesc Macià, que va morir el dia de Nadal de 1933, les formacions sobiranistes han qüestionat el discurs conciliador del monarca.
  • Yukio Mishima, el geni literari que es va fer l'harakiri
    Tot anava bé en el dia de la mort de Kimitake Hiraoka. Ell i la seva colla de fanàtics de la Tetonkai, la milícia paramilitar feixista que el mateix Kimitake havia fundat dos anys enrere, havien aconseguit infiltrar-se amb èxit al quarter i lligar de mans i peus el comandant. Vestit amb l’uniforme escarlata propi de l’exèrcit i engalanat amb la bandana en què es podien llegir els kanjis 七生報國 [Servir el país durant set vides], Kimitake Hiraoka es va dirigir al darrer escenari de la seva vida. Ja feia massa temps que veia la seva nació morir lentament, deshonrada per la derrota en la Segona Guerra Mundial i humiliada després d’haver acceptat el destí imposat pels Estats Units. Des del balcó del quarter general de Tòquio, al barri de Shinjuku, va desplegar un manifest i va començar a llegir les seves demandes. El seu pathos s’estava a punt de complir. No el que ell volia, sinó sobre el qual havia escrit tantes i tantes pàgines abans de morir.
  • La malaltia menystinguda que pateixen en silenci més d'un milió de catalans
    "Fem servir les paraules mal de cap com una metàfora per a molèsties menors. Diem que el trànsit és un maldecap. Que fem servir la mateixa paraula per descriure el que li passa a una persona amb migranya és una gran desgràcia". Qui parla és Tom Zeller, un reconegut periodista científic, veterà del The New York Times i col·laborador de mitjans com National Geographic que conviu bona part de la seva vida amb un dolor gairebé indescriptible. Pateix cefalea en agrupaments, una condició tan severa que es coneix com la "cefalea suïcida". Durant anys, la seva lluita va ser una "recerca privada i personal", una immersió solitària en la literatura científica més obscura darrere qualsevol pista que expliqués el seu patiment. "En algun moment", confessa, "em vaig adonar que havia estat investigant aquest llibre durant dècades. Simplement, no sabia que ho estava fent".
  • L'escriptora Carme Riera: “Em va costar molt aprendre a llegir”
    Carme Riera (Palma de Mallorca, 1948) és escriptora i catedràtica a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Guardonada amb els premis Nacional de Narrativa, Josep Pla, Crexells i Lletra d’Or, entre d’altres, publica Gràcies, unes memòries literàries de cinquanta anys d’escriptura. Va passar la primera infantesa en una casa gran, al centre de Palma. “Era molt humida. Recordo les rajoles plenes d'aigua, el llit moll com si et fiquessis al mar. I, per altra banda, tenia un jardí que m'agradava molt perquè podies córrer i sentir-te una mica lliure”. La casa tenia tres plantes. “Cada un tenia un pis: els meus pares vivien a la part baixa, l'àvia i la meva tieta vivien al principal, i a dalt, al tercer pis, l'avi”. L’avi era tot un personatge: “era molt divertit, tenia un gimnàs, una biblioteca, anava en bicicleta des de les 7 del matí fins a les 2, es banyava al mar fos estiu o hivern, era força exòtic”.
  • Com la guerra entre dos temuts clans de la droga de Montenegro ha arribat a Catalunya
    Kotor és un una ciutat d'una mica més de 10.000 habitants ubicada al sud de Montenegro. Envoltada de muntanyes i de mar, és una localitat molt turística, que defineix com poques el paisatge escarpat i imponent d'aquest país dels Balcans. Però Kotor també va ser la ciutat fundacional d'una màfia molt activa a principis de segle, sobretot dedicada al tràfic de drogues. Els seus tentacles cada vegada es van fer més extensos per Europa i fins i tot van arribar al port de València. Era el 2014 quan hi va desaparèixer un carregament de cocaïna. Segons un informe de l'Observatori Europeu de les Drogues, es tractava d'una operació de la màfia de Kotor que va fer fallida. Aquest carregament va desencadenar una guerra interna en el si d'aquesta màfia i va deixar dos bàndols clarament diferenciats: els Skaljari i els Kavac. La guerra encara dura i en els últims mesos Catalunya en pateix les conseqüències.