Sitio webForcadell s'ho repensa 1 anira de 4 per ERC Junqueras ja assenyala Rovira com a candidata a presidenta CORRUPCIO El PP s'asseurà al oanc dels acusats ara.cat 16 DE NOVEMBRE DEL 2017 EL SUPLEMENT COMARQUES GIRONINES NOU COP JUDICIAL ACUMULACIÓ Es confirma el processament delA les portes que la primera fase de partit de Rajoy per la destrucció la Güirtel quedi vista per a sentència, la formació afronta un nou procés dels ordinadors de Bárcenas Reobrirels locals buits L'escola catalana surt en bloc en defensa propia Rebat amb una allau de dades l'acusació d'adoctrinament ALBERT CARRERAS Pirineus enlli la manca d'autocriticn del nacionalisme espanyol és un dels nostres millors arguments Colau encara no veu clar l'Ermitage barceloní ELENA COSTAS No deixem que la discussió sobre l'organització politica El Ross 128 B, un planeta habitable i territorial ens finci oblidu el principal problema de l'administració la corrupció El planeta Ross 128 B-la imatge en fa una recreació- està situat a 11 anys llum de la Terrai és un dels que tenen més possibilitats d'acollir alguna forma de vida
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
El pelegrinatge extrem que va emprendre Werner Herzog
El novembre del 1974, el cineasta Werner Herzog (Múnic, 1942) va rebre la notícia que la crítica i historiadora del cinema Lotte Eisner estava molt malalta. Contradient el tòpic que diu que els creadors temen i menyspreen els crítics i estudiosos, Herzog va reaccionar amb una mescla de desesperació filial i d’agraïment fervorós de devot.
"Toni Gros és un dels nostres": Gordon ha caigut amb gràcia al Barça
"Toni Gros és un dels nostres". Aquest és un dels missatges que va compartir el Barça a les seves xarxes socials amb motiu de la Diada. Fa referència a Anthony Gordon, l'extrem anglès que ha meravellat Hansi Flick i tot el barcelonisme amb només un grapat de mesos a Barcelona. Ja en la seva presentació, a finals de maig, Gordon es va atrevir amb un "Estic molt feliç" en català mentre signava alguns autògrafs als aficionats que li demanaven gols. De moment, els gols encara es fan esperar, però ja ha repartit quatre assistències en cinc partits, totes quatre a la Lliga, i s'ha guanyat l'estima de bona part de l'afició, que va corejar el seu nom al Camp Nou després de la golejada 5-2 contra el Rayo Vallecano de fa un parell de jornades.
Pimes: la mida sí que importa
Aquesta setmana, Pimec ha anat a Madrid a defensar una llei que faciliti el creixement empresarial. Antoni Cañete, el president d'aquesta organització patronal catalana, és un home insistent i persistent en la defensa d'allò que considera que afecta les petites i mitjanes empreses. La seva frase és un clàssic: "Les pimes han de ser al pont de comandament", que vol dir que aquestes companyies, que són el principal component del teixit industrial i empresarial del país, han d'estar presents en tots els àmbits on es decideixen les regulacions i normes que els afecten. Una mostra és la constant reivindicació de les normes i mesures destinades a combatre la morositat, un mal que ofega moltes companyies, especialment les més petites i, esclar, els autònoms que treballen com a proveïdors d'indústries i empreses més grans.
El músic banyolí que crea les bandes sonores d'Albert Serra
Marc Verdaguer és un dels noms habituals dins del particular univers creatiu d’Albert Serra. Músic i membre del grup banyolí Molforts, ha treballat en totes les bandes sonores del cineasta, des de l'embrionària Crespià (2003) fins a la darrera obra, Out of this world, encara en la fase final del muntatge. També ha firmat la música de films d'altres directors, com Alain Guiraudie, produïts per Andergraun Films, i ha col·laborat en propostes audiovisuals experimentals i performatives d'artistes com Jordi Mitjà i Vagina Dentata. Ara acaba d'estrenar al Festival de Locarno la pel·lícula Seize moments de ma vie, un concert extravagant amb la mítica actriu Ingrid Caven i els Molforts, gravat a París pel mateix Serra i que es veurà a Barcelona dins del Festival In-Edit.
Pedro Sánchez encara creu que hi ha partit
Pedro Sánchez tenia un full de ruta abans de l’entrada massiva de migrants a Ceuta: confrontar amb tot el que tingui a veure amb la internacional ultradretana, presentar els pressupostos més socials de la història d’Espanya i erigir-se en l’últim baluard del progressisme europeu i mundial. L’entrada massiva de migrants del 30 de juliol l’ha embarrancat en una crisi sense precedents que amenaça amb ser l’estocada final del sanchisme, però, tot i això, i arribats a aquest punt, des de la Moncloa creuen que només existeix un camí: aguantar i mirar de remuntar. Per això des del seu entorn mantenen que vol esgotar la legislatura fins al 2027. Amb el dubte de si posarà les urnes abans o després de les municipals i autonòmiques.