Sitio webForcadell s'ho repensa 1 anira de 4 per ERC Junqueras ja assenyala Rovira com a candidata a presidenta CORRUPCIO El PP s'asseurà al oanc dels acusats ara.cat 16 DE NOVEMBRE DEL 2017 EL SUPLEMENT COMARQUES GIRONINES NOU COP JUDICIAL ACUMULACIÓ Es confirma el processament delA les portes que la primera fase de partit de Rajoy per la destrucció la Güirtel quedi vista per a sentència, la formació afronta un nou procés dels ordinadors de Bárcenas Reobrirels locals buits L'escola catalana surt en bloc en defensa propia Rebat amb una allau de dades l'acusació d'adoctrinament ALBERT CARRERAS Pirineus enlli la manca d'autocriticn del nacionalisme espanyol és un dels nostres millors arguments Colau encara no veu clar l'Ermitage barceloní ELENA COSTAS No deixem que la discussió sobre l'organització politica El Ross 128 B, un planeta habitable i territorial ens finci oblidu el principal problema de l'administració la corrupció El planeta Ross 128 B-la imatge en fa una recreació- està situat a 11 anys llum de la Terrai és un dels que tenen més possibilitats d'acollir alguna forma de vida
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
El desig com a brúixola
Al mes de juny faig anys i enguany m'han regalat molts llibres, cosa que sempre em fa feliç. Un d'ells ha estat Principi, mig, fi, de Valeria Luiselli (traduït al català per Elisabet Ràfols Sagués, a Angle Editorial). Encara no l'he acabat, però ja puc dir que l'estic gaudint molt. En un moment donat, Luiselli recull unes reflexions de la poeta Layli Long Soldier, que parla de l'escriptura en termes d'una relació, com si fos una persona, en el sentit que té unes condicions que la fan possible i la reforcen: reciprocitat, generositat, temps i paciència. I unes altres que la poden malmetre. No és la metàfora més trillada del talent i la disciplina, sinó la d'un vincle que cal cuidar i que, com tots, es pot fer malbé.
"Ser jove als 90 i principis dels 2000 era una mica insofrible"
Lorena Iglesias (La Corunya, 1980) és la creadora i protagonista de la nova sèrie de producció pròpia de Filmin, Millennial mal. La comèdia, que s'estrena aquest dimarts a la plataforma, segueix la Judith, una bibliotecària de 42 anys a l'atur que rep per error una beca universitària que va sol·licitar quan era estudiant. Sense res a perdre, decidirà tornar a les aules, però abans farà tot un procés de transformació per passar de ser una dona de la generació mil·lennial a convertir-se en una jove de la generació zeta.
"El sistema d’accés a la universitat està espatllat, no funciona"
Carlos Magro (Madrid, 1969) és president de l'Asociación Educación Abierta. Treballa com a professional independent en innovació, tecnologia i polítiques educatives i ha estat responsable del programa de Cultura Científica de la conselleria d'Educació de la Comunitat de Madrid. El seu últim llibre és IA y Educación. Una relación con costuras (Trama Editorial). Atén l'ARA al campus Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), amb motiu dels 35 anys de docència a la universitat.
Possible traïció a Raphinha: el seu pare li hauria pispat molts diners
El futbolista brasiler Raphinha viu dies estranys. El blaugrana, que arribava al Mundial per ser titular però es va lesionar durant el segon partit, ha vist com diferents informacions periodístiques publicades al Brasil apunten a un greu problema familiar, ja que el seu propi pare, Rafael Belloli, l'hauria enganyat per quedar-se amb bona part de la seva fortuna econòmica. L'exjugador internacional Vampeta va ser dels primers que va explicar, ara fa dos dies, que Raphinha hauria explicat als seus companys de selecció que té problemes econòmics. I tot, per culpa del pare.
Per què els grans laboratoris d'IA contracten tants filòsofs?
Fa anys, quan la revolució de la IA cobrava impuls, als estudiants d'arts i humanitats se'ls deia que, si volien ser ocupables, havien d'"aprendre a programar”. Potser va ser un mal consell. Avui dia, són els programadors els que estan preocupats per si IA els foragita dels seus llocs de treball. Podrien considerar la possibilitat de dedicar-se a la filosofia. A principis d'aquest any, la Reserva Federal de Nova York va publicar xifres que mostren que els graduats en filosofia dels Estats Units tenen més probabilitats de trobar feina que els seus companys que van estudiar informàtica. El 2024, l'any més recent del qual es disposa de dades, el 7% dels que havien estudiat informàtica estaven aturats, davant de només el 5,1% dels filòsofs.