Sitio webForcadell s'ho repensa 1 anira de 4 per ERC Junqueras ja assenyala Rovira com a candidata a presidenta CORRUPCIO El PP s'asseurà al oanc dels acusats ara.cat 16 DE NOVEMBRE DEL 2017 EL SUPLEMENT COMARQUES GIRONINES NOU COP JUDICIAL ACUMULACIÓ Es confirma el processament delA les portes que la primera fase de partit de Rajoy per la destrucció la Güirtel quedi vista per a sentència, la formació afronta un nou procés dels ordinadors de Bárcenas Reobrirels locals buits L'escola catalana surt en bloc en defensa propia Rebat amb una allau de dades l'acusació d'adoctrinament ALBERT CARRERAS Pirineus enlli la manca d'autocriticn del nacionalisme espanyol és un dels nostres millors arguments Colau encara no veu clar l'Ermitage barceloní ELENA COSTAS No deixem que la discussió sobre l'organització politica El Ross 128 B, un planeta habitable i territorial ens finci oblidu el principal problema de l'administració la corrupció El planeta Ross 128 B-la imatge en fa una recreació- està situat a 11 anys llum de la Terrai és un dels que tenen més possibilitats d'acollir alguna forma de vida
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Les llars catalanes destinen un 43,5% dels ingressos a les despeses bàsiques
Les llars catalanes destinen 43,5 de cada 100 euros dels seus ingressos a les despeses bàsiques, com ara l'habitatge, la cistella de la compra i el consum energètic (llum, aigua i combustible). Aquesta quantitat, que suposa una mitjana de 1.342 euros al mes, forma part del tercer Baròmetre Planeta Propietari que elabora la Mutua de Propietarios. L'anàlisi, que dona com a resultat la xifra més alta des que es fa l'estudi, revela que "la factura de la llar", que es menja una bona part del salari mínim (SMI) –1.184 euros mensuals l'any passat–, fa que "3 de cada 10 catalans tinguin alguna dificultat per fer front al pagament" d'aquestes despeses bàsiques.
La bomba atòmica, excusa de Trump i Netanyahu per atacar l'Iran
Washington va llançar la invasió de l'Iraq del 2003 repetint la mentida que el règim de Saddam Hussein tenia armes de destrucció massiva, unes armes que no es van trobar mai. El gener del 2026, un escamot de forces especials estatunidenques va capturar el president veneçolà Nicolás Maduro al·legant que era el líder d'un càrtel de narcotràfic, un argument que ara s'ha esfumat. Els Estats Units i Israel han justificat aquest dissabte l'atac conjunt contra l'Iran amb l'argument que Teheran pot desenvolupar la bomba atòmica, eina que alguns consideren d'engany global per justificar un atac sense aval legal contra un tercer país incòmode.
Empresaris farts de quedar bé
Hi ha moviments de fons. Habitualment, la dita societat civil catalana acostuma a ser crítica des de l'anonimat però educada i possibilista davant del poder polític. Però això sembla que està canviant una mica. En algunes reunions i trobades hi ha representants empresarials que reclamen acció, una certa mobilització per superar reptes com els de la mobilitat (Rodalies, per exemple), la transició verda i la reducció de la burocràcia de l'administració. Alguns estan una mica farts de quedar sempre bé i exigeixen als polítics que treballin més pels interessos del país i menys pels del mateix partit o el d'alguns dels seus líders.
Qui podria rellevar Yolanda Díaz?
Yolanda Díaz ha renunciat a encapçalar l'espai a l'esquerra del PSOE sense que hi hagi un relleu clar. Després de les tensions internes que va generar el personalisme de Sumar el 2023, l'estratègia de cara a les eleccions previstes el 2027 s'ha capgirat. La prioritat són ara les aliances entre els partits i, en últim terme, arribarà el nom del cap de llista. De moment, Comuns, Més Madrid, Esquerra Unida i Moviment Sumar han anunciat que aniran en coalició –sense concretar encara com i amb quines cares– amb l'objectiu que s'hi afegeixin altres formacions com Podem, Compromís, Chunta Aragonesista o Més per Mallorca. El pas al costat de Díaz deixa via lliure a desplegar nous lideratges en un projecte que es presenta com a més coral. Qui podria rellevar-la?
La traïció que va acabar amb el somni d'Andorra
Reykjavík, 5 de juny del 2024. Andorra es prepara per al que ha de ser un dia històric. El país, de la mà de l'estació de Grandvalira, està a punt de collir els fruits d'un trajecte de molts anys que ha de culminar amb la designació per organitzar el Mundial d'esquí del 2029. És la candidatura més sòlida, més moderna i més ben estructurada. O això els havien dit. Tothom ho donava per fet. "Ja teniu el cava a la nevera?", van dir alguns equips abans que comencés la reunió de la Federació Internacional d'Esquí (FIS). Res feia preveure un gir de guió. Un moviment de despatxos, un pacte a l'esquena del president i una decisió més política que esportiva que tirava per terra tota la feina feta. Una ferida que encara no ha cicatritzat.