Sitio webForcadell s'ho repensa 1 anira de 4 per ERC Junqueras ja assenyala Rovira com a candidata a presidenta CORRUPCIO El PP s'asseurà al oanc dels acusats ara.cat 16 DE NOVEMBRE DEL 2017 EL SUPLEMENT COMARQUES GIRONINES NOU COP JUDICIAL ACUMULACIÓ Es confirma el processament delA les portes que la primera fase de partit de Rajoy per la destrucció la Güirtel quedi vista per a sentència, la formació afronta un nou procés dels ordinadors de Bárcenas Reobrirels locals buits L'escola catalana surt en bloc en defensa propia Rebat amb una allau de dades l'acusació d'adoctrinament ALBERT CARRERAS Pirineus enlli la manca d'autocriticn del nacionalisme espanyol és un dels nostres millors arguments Colau encara no veu clar l'Ermitage barceloní ELENA COSTAS No deixem que la discussió sobre l'organització politica El Ross 128 B, un planeta habitable i territorial ens finci oblidu el principal problema de l'administració la corrupció El planeta Ross 128 B-la imatge en fa una recreació- està situat a 11 anys llum de la Terrai és un dels que tenen més possibilitats d'acollir alguna forma de vida
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
És un privilegi? Sí, però també un dret
El fiscal general dels Estats Units, Todd Blanche, va justificar que Trump veti l’accés de tres mitjans a la Casa Blanca argumentant “que és un privilegi, no pas un dret, ser-hi”. És una afirmació molt desenfocada, impròpia d’un càrrec de la seva altura. Evidentment que poder entrar a les dependències del govern més poderós del món és un privilegi, en el sentit que no ho pot fer el ciutadà corrent per formular les preguntis que el tinguin atribolat. Però la premsa no és pas la beneficiària d’aquest privilegi: és tan sols el vehicle amb el qual es garanteix el fonamental dret a la informació que apareix en qualsevol definició mínimament articulada sobre què és una democràcia. Per tant, el veritable dipositari d’aquest dret no és la CNN, MS Now o Politico, o qualsevol altre periodista que irriti Trump amb una cobertura desfavorable: ho és el conjunt del poble americà. I, per tant, quan nega l’accés a uns mitjans centrals com aquests, el que està fent és laminar aquest dret
Andy Burnham ven esperança i demana deu anys per canviar el rumb del Regne Unit
Un Andy Burnham gairebé en èxtasi en alguns moments del seu primer discurs com a premier davant del congrés del Partit Laborista ha promès aquest dimarts "una direcció clara" i un "canvi profund de rumb" del Regne Unit. Un nou model que pretén trencar amb el que es va imposar els anys 80 del segle XX, amb el thatcherisme, que s'ha d'articular al voltant "d'un pla a deu anys" que presentarà el novembre, i amb el qual vol recuperar el control públic sobre àmbits considerats essencials: des de l'aigua fins a l'energia elèctrica, i amb el qual també vol afavorir el creixement econòmic, que el país necessita com l'aire per respirar.
IA a l'escola: què passa realment a les aules
L’arribada d’internet, les pàgines web, les xarxes socials i la intel·ligència artificial. Les noves tecnologies i les noves maneres de comunicar-nos han anat evolucionant en pocs anys i han entrat en totes les dimensions de la nostra vida. També en la dels més joves i, en conseqüència, a les aules. Si molts centres educatius han considerat que calia deixar el mòbil fora de l’aula, juntament amb les notificacions de WhatsApp, Instagram i TikTok, el repte ara és què fer amb la intel·ligència artificial i els xatbots als quals els alumnes accedeixen des dels ordinadors portàtils amb què treballen a classe i a casa. I no perquè les noves tecnologies no es puguin integrar a la realitat pedagògica de cada centre, sinó perquè, ara mateix, la pedagogia que caldria fer és, justament, sobre l’ús i abús d’aquestes eines i com incideixen en l'aprenentatge.
Una integral històrica a Sant Felip Neri
250 obres. Aquesta és la magnitud de la integral per a orgue de Johann Sebastian Bach, que interpretarà Juan de la Rubia (Vall d'Uixó, 1982) a l'orgue de l'Oratori de Sant Felip Neri, el segon dimarts de cada mes, des d'aquest octubre fins al desembre del 2028. "Bé, amb pauses a l'estiu perquè el Juan tingui temps de preparar el repertori", diu Mercedes Conde, directora artística adjunta del Palau de la Música Catalana, que és la institució impulsora del projecte en col·laboració amb l'Oratori de Sant Felip Neri de Barcelona i la Fundació Montserrat Torrent. "Per a un organista és un goig poder dedicar dos anys i mig a Bach", diu De la Rubia, organista titular de la Sagrada Família, director de l'Orquestra del Miracle, lligat des de fa vint anys al Palau de la Música i deixeble de Montserrat Torrent. "En aquesta integral hi ha moltes coses que no són casualitat, sinó providencials", diu De la Rubia, que interpretarà la integral a l'orgue Montserrat Torrent que ell mateix va inaugurar el mes de m
Juan de la Rubia sobre la integral d'obra per a orgue de Bach.