Sitio webForcadell s'ho repensa 1 anira de 4 per ERC Junqueras ja assenyala Rovira com a candidata a presidenta CORRUPCIO El PP s'asseurà al oanc dels acusats ara.cat 16 DE NOVEMBRE DEL 2017 EL SUPLEMENT COMARQUES GIRONINES NOU COP JUDICIAL ACUMULACIÓ Es confirma el processament delA les portes que la primera fase de partit de Rajoy per la destrucció la Güirtel quedi vista per a sentència, la formació afronta un nou procés dels ordinadors de Bárcenas Reobrirels locals buits L'escola catalana surt en bloc en defensa propia Rebat amb una allau de dades l'acusació d'adoctrinament ALBERT CARRERAS Pirineus enlli la manca d'autocriticn del nacionalisme espanyol és un dels nostres millors arguments Colau encara no veu clar l'Ermitage barceloní ELENA COSTAS No deixem que la discussió sobre l'organització politica El Ross 128 B, un planeta habitable i territorial ens finci oblidu el principal problema de l'administració la corrupció El planeta Ross 128 B-la imatge en fa una recreació- està situat a 11 anys llum de la Terrai és un dels que tenen més possibilitats d'acollir alguna forma de vida
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
L'operadora de 'telecos' catalana que vol ser un moviment social
El sector de les telecomunicacions a Espanya i a Europa està vivint un moment de consolidació, amb grans companyies que es van fusionant entre elles per ser cada cop més globals i més grans. Dins d'aquest moviment treu el cap una petita operadora catalana, Som Connexió, que vol esdevenir alguna cosa més que un proveïdor de serveis per a les llars i les empreses. "Més que una empresa som un moviment social", explica a l'Empreses Mercè Botella, una de les sòcies fundadores d'aquesta cooperativa, que desenvolupa tasques de coordinació i promoció a la companyia.
Les 25 sèries més rellevants del segle XXI (fins ara)
A punt de tancar el primer quart del segle XXI ens preguntem quines són les sèries que han marcat la televisió dels darrers temps. ¿Quines ficcions són les que recordarem quan hagin passat 25 anys més? Aquesta selecció no es regeix pels gustos personals de l'equip de Mèdia de l'ARA que ha fet la llista, sinó per criteris com ara la popularitat global, la representativitat dels temps actuals, la influència dels seus creadors o el caràcter trencador de les trames i la seva realització.
El Barça sua la cansalada per superar el mur del Tenerife
El Barça pateix, però suma una important victòria per ampliar l'avantatge al capdavant de la Lliga F. Sense Ona Batlle, Patri Guijarro, Kika Nazareth, Salma Paralluelo ni Aitana Bonmatí —a qui les companyes han dedicat una samarreta de suport després d'una fractura al peroné esquerre que la deixarà fora dels terrenys de joc un mínim de cinc mesos—, Pere Romeu ha donat descans a Laia Aleixandri i Clàudia Pina pensant en el partit de dimecres a la Champions. Les blaugranes, però, s'han topat amb el mur defensiu canari, i el tècnic català ha hagut de posar les titulars per sumar el triomf. Els gols d'Ewa Pajor i Alexia Putellas als minuts finals provoquen la primera derrota del Tenerife lluny de casa.
El teatre amb intel·ligència artificial ja és aquí, i fa petar de riure
Tothom en parla. Amb més o menys coneixement, és un dels temes que surt a les converses, coronat amb un gran interrogant. Ja és aquí, tot i que no el veiem. La intel·ligència artificial s’infiltra a tot arreu. Gran eina de present i de futur per a alguns, virus d’aniquilació de llocs de treball per a d’altres i pandemònium per a tots. Fins i tot una cosa tan humana com el teatre ha estat devorada pel Gran Germà tecnològic a la nova obra de Gabriel Calderón.
Les dones que van revolucionar les biblioteques enmig de la Gran Guerra
Quan va esclatar la Primera Guerra Mundial, un grup de dones es va traslladar fins a França per unir-se al Comitè Americà per a les Regions Devastades (CARD), fundat per Anne Morgan (1873-1952), filla del banquer J.P. Morgan. Entre aquestes dones, hi havia la bibliotecària nord-americana Jesse Kit Carson (1876-1959), que va revolucionar les biblioteques franceses enmig de la devastació de la guerra. Entre moltes altres coses, va fundar cinc biblioteques i en va crear cinquanta d’itinerants al nord. "No es va deixar vèncer per la burocràcia francesa, on hi havia molts homes estancats, sexistes i elitistes, i va treballar perquè les biblioteques tinguessin seccions de literatura infantil i sistemes de lliure accés, totes dues coses inaudites a la França d’aquella època", explica l’escriptora Janet Skeslien Charles (Conrad, 1971), autora de Les bibliotecàries del front, traduït al català per Mar Vidal i publicat per Navona.