Sitio webELSOBIRANISME FAAUTOCRITICA "No estàvem preparats" Els republicans safegeixen a les crítiques de Clara Ponsatí, la ERC admet que el Govern no comptava amb la resposta repressiva i violenta de rEstat T consellera d'Ensenyament a lexili ara.cat Junts per Catalunya, la llista amlb independents que encapçalarà Puigdemont 14 DE NOVEMHRE DEL 2017 130 EURCOs B. CULLA el PSC Resulta dramitie busqui en lal Espadaler lh Icctnie pedigri catalanista de la UDC més infidel als seus origens LAIA BONET La realitat s'està imposant a les dues parts: tant Un terratrèmol devasta el Kurdistan com alEstat. No n'hi ha prou volent una cosa Més de 400 morts, molts desaparegutsiun panorama de devastació és el balanç provisional del fort sisme, de 7,3 en Tescala de Richter, que ha colpit el Kurdistan, a la trontera entre lran i lraq:és el terratrèmol més mortifer d'aquest 2017 FUTBOL La mentida és la forma de violència més perillosa amb què ens enfrontem arne és el bombardeig de cada cinquanta anys Un terç dels nens i nenes d'entre 10 i 12 anys no estan satisfets amb el seu cos LASELECCIO ITALIANA, ELIMINADA DEL MUNDIAL
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Un pas més cap als humans modificats genèticament
El 2018, la humanitat va fer potser el pas endavant més radical de tota la història. No és una exageració: va ser l’any que van néixer els primers humans modificats genèticament, gràcies als experiments d’He Jiankui. El que l’evolució tarda mil·lennis a esculpir, la selecció de característiques favorables per a la supervivència, ho podem aconseguir ara en uns mesos de feina en un laboratori. Pocs descobriments han un tingut unes implicacions tan profundes per al nostre futur.
El feixisme també s'edifica
Aquest diumenge l’extrema dreta de l’AfD ha guanyat les eleccions de Saxònia-Anhalt amb un 43,8% dels vots. Però hi ha una altra dada que, per als qui mirem les ciutats i l’arquitectura com alguna cosa més que pedra i façanes, resulta especialment inquietant: a Saxònia-Anhalt hi ha Dessau, i a Dessau hi ha la Bauhaus.
L'ANC exhibeix unitat amb un acte amb tots els presidents: "No mirem el passat, mirem el futur"
El desenllaç fallit del Procés ha abocat els partits independentistes a la divisió, amb un enfrontament a cara descoberta. Tampoc les entitats s'han escapat d'aquesta escalada de retrets. L'Assemblea, a més, ha patit fractures a nivell intern. En els darrers anys dos sectors amb diferents estratègies s'han disputat el control de l'entitat: els partidaris de presentar batalla electoral i els que consideraven que s'havia de mantenir neutral. Els primers han creat Dempeus per la Independència i els segons dirigeixen l'entitat. Els uns i els altres s'han unit aquest dimarts per fer una crida a la unitat i a assistir a la Diada, amb una foto de família que ha inclòs totes les persones que han presidit l’entitat des de la seva fundació fins avui.
Joan Yago rep el Premio Nacional de literatura dramàtica
El dramaturg Joan Yago (Barcelona, 1987), un dels fundadors de la companyia La Calòrica, és el guanyador del Premio Nacional de literatura dramàtica per La brama del cérvol (una experiència única en un marc incomparable). El jurat ha seleccionat la seva obra per "la potència d’un text sorprenent, arriscat i deliberadament delirant que dialoga amb el nostre present des d’una profunda crisi existencial i política". Aquest guardó el concedeix el ministeri de Cultura espanyol i està dotat amb 30.000 euros.
El Suprem bloqueja el dret a vot dels nacionalitzats amb la llei de nets fins que demostrin que són descendents d'exiliats
El Tribunal Suprem ha accedit a les pretensions de Vox i de Iustitia Europa –un partit extraparlamentari habitual en les causes que envolten el PSOE– i ha paralitzat temporalment el dret a vot de les persones que hagin obtingut la nacionalitat espanyola a través de la coneguda com a llei de nets. És una mesura cautelar que ha adoptat fins que dicti una sentència definitiva i mentre els consultats espanyols no “expedeixin certificació acreditativa” de la seva condició de descendents d'exiliats. Això interpel·la els “nascuts fora d'Espanya, de pare o mare, avi o àvia, que originàriament haguessin estat espanyols”, que patissin exili per “raons polítiques, ideològiques o de creença o d'orientació d'identitat sexual” i que “haguessin perdut o renunciat” a la nacionalitat espanyola. Aquesta és la frase textual que apareix a la llei de memòria democràtica.