Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
ELSOBIRANISME FAAUTOCRITICA
"No estàvem
preparats"
Els republicans safegeixen a
les crítiques de Clara Ponsatí, la
ERC admet que el Govern
no comptava amb la resposta
repressiva i violenta de rEstat T consellera d'Ensenyament a lexili
ara.cat
Junts per Catalunya, la llista amlb
independents que encapçalarà Puigdemont
14 DE NOVEMHRE DEL 2017
130 EURCOs
B. CULLA
el PSC
Resulta dramitie
busqui en lal
Espadaler lh
Icctnie pedigri
catalanista de la UDC més
infidel als seus origens
LAIA BONET
La realitat s'està imposant
a les dues parts: tant
Un terratrèmol devasta el Kurdistan
com alEstat. No n'hi ha
prou volent una cosa
Més de 400 morts, molts desaparegutsiun panorama de devastació és el balanç provisional del fort sisme, de 7,3 en
Tescala de Richter, que ha colpit el Kurdistan, a la trontera entre lran i lraq:és el terratrèmol més mortifer d'aquest 2017
FUTBOL
La mentida és la forma
de violència més perillosa
amb què ens enfrontem arne
és el bombardeig de cada
cinquanta anys
Un terç dels nens i nenes
d'entre 10 i 12 anys no estan
satisfets amb el seu cos
LASELECCIO ITALIANA,
ELIMINADA DEL MUNDIAL

Noticias
  • Una infància sense mòbil? Un poble irlandès ho ha fet realitat
    Bodie Mangan Gisler, de 12 anys, defensa que un telèfon intel·ligent pot ser molt útil. Per començar, col·lecciona monedes, i si vol saber quant val una moneda especial o de quins metalls està formada, pot demanar-li el telèfon a la mare i buscar la resposta. La majoria dels nens i nenes de 12 anys volen un telèfon propi, però en Bodie, no. “Vull viure molt i estar sa”, explica mentre està a la biblioteca de la seva escola. El preocupa que tenir un dispositiu intel·ligent pugui interferir en la teva salut: "Li puc demanar a la meva mare descarregar-me un joc i si ella em diu que sí acabar enganxant-m'hi", explica.
  • Les pluges tornen a omplir de pèl·lets la platja a Tarragona
    Les intenses pluges que aquest hivern han caigut sobre Tarragona han omplert les rieres que desemboquen al mar i han tornat a embrutar les platges de pèl·lets. L'aigua que cau sobre les instal·lacions de les empreses que manipulen aquests petits plàstics els condueix a través dels desaigües cap a les rieres, i després van a parar a les platges i al mar. L'últim episodi greu es va produir a causa de les precipitacions entre el 16 i el 18 de gener, segons va poder comprovar l'inspector municipal de platges de la Pineda (Vila-seca), que va fotografiar i documentar els milers de pèl·lets que van aparèixer a la platja.
  • Què volen els houthis del Iemen i què implica la seva entrada a la guerra?
    Els houthis del Iemen han trigat un mes a sortir en defensa del seu aliat, l’Iran, en una setmana clau de la guerra dels Estats Units i Israel. La milícia xiïta ha entrat a la guerra amb prudència: ha atacat Israel, però no les bases estatunidenques, ni les refineries saudites ni l’estret de Bab el-Màndeb, entre el Iemen i la Banya d’Àfrica, que dona accés al mar Roig. Un tancament d’aquest pas, mentre l’Iran bloqueja el pas de vaixells comercials per l’estret d’Ormuz al mar d’Aràbia, escanyaria encara més l’economia global. Els houthis han advertit que, si cal, estan disposats a jugar aquesta carta, i només amb l’amenaça ja ha aconseguit que molts vaixells girin cua. 
  • El pitjor enemic de l''excel' de Hansi Flick
    Cara i creu en el retorn a la feina del Barça aquest dilluns després d'uns dies de festa. La cara: Alejandro Balde i Jules Kounde ja treballen parcialment amb el grup i s'espera que rebin l'alta mèdica abans de la visita al Metropolitano de dissabte, el primer de la marató de tres partits contra l'Atlètic de Madrid. Cap dels dos podrà jugar d'inici, però la previsió a l'entitat blaugrana és que tant el català com el francès, almenys, puguin asseure's a la banqueta. Tots dos es van lesionar en el mateix partit: precisament contra els matalassers en la tornada de les semifinals de Copa disputada al Camp Nou el 3 de març passat, en què Balde va entrar per rellevar Kounde.
  • L'efecte Mónica Oltra pot impulsar l'aliança de les esquerres
    Crear una candidatura que "desbordi" Compromís i que inclogui Esquerra Unida, Podem i Sumar. Aquesta va ser la condició fixada per Mónica Oltra per tornar a la primera línia política i que els seus socis de Més —la formació sobiranista de la coalició— han acceptat, segons han explicat a l'ARA els màxims col·laboradors de l'exvicepresidenta de la Generalitat Valenciana. Un cop superat l'escull, els moviments es van desencadenar i dissabte Oltra va anunciar que acceptava l'oferta per ser la candidata a l'Ajuntament de València. Una decisió que confirmava la seva determinació de no esperar que es resolgui la seva situació judicial. "Els temps ja no els marcarà un tribunal", ja avançaven a l'ARA el setembre passat les mateixes fonts.