Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
ELSOBIRANISME FAAUTOCRITICA
"No estàvem
preparats"
Els republicans safegeixen a
les crítiques de Clara Ponsatí, la
ERC admet que el Govern
no comptava amb la resposta
repressiva i violenta de rEstat T consellera d'Ensenyament a lexili
ara.cat
Junts per Catalunya, la llista amlb
independents que encapçalarà Puigdemont
14 DE NOVEMHRE DEL 2017
130 EURCOs
B. CULLA
el PSC
Resulta dramitie
busqui en lal
Espadaler lh
Icctnie pedigri
catalanista de la UDC més
infidel als seus origens
LAIA BONET
La realitat s'està imposant
a les dues parts: tant
Un terratrèmol devasta el Kurdistan
com alEstat. No n'hi ha
prou volent una cosa
Més de 400 morts, molts desaparegutsiun panorama de devastació és el balanç provisional del fort sisme, de 7,3 en
Tescala de Richter, que ha colpit el Kurdistan, a la trontera entre lran i lraq:és el terratrèmol més mortifer d'aquest 2017
FUTBOL
La mentida és la forma
de violència més perillosa
amb què ens enfrontem arne
és el bombardeig de cada
cinquanta anys
Un terç dels nens i nenes
d'entre 10 i 12 anys no estan
satisfets amb el seu cos
LASELECCIO ITALIANA,
ELIMINADA DEL MUNDIAL

Noticias
  • Per als que diuen: Nosaltres tampoc no l’hem de veure acabat! (1906)
    De l’article de Josep Pijoan (Barcelona, 1879-Lausana, 1963) publicat en el setmanari Il·lustració Catalana (18-III-1906) ara fa 120 anys, quan el temple de la Sagrada Família començava a alçar-se enmig d’uns camps, com es veu a la imatge. Vint anys després, tal dia com avui de fa un segle, moria l’arquitecte Antoni Gaudí (Reus o Riudoms, 1852-Barcelona, 1926) a l’obra magna del qual Pijoan va dedicar aquest escrit. El diari La Veu de Catalunya el va reproduir en l’edició d’11 de juny de 1926, l’endemà del traspàs de Gaudí. L’autor del text, Pijoan, també era arquitecte, alhora que historiador, poeta, professor universitari a l’estranger, tractadista i crític d’art.
  • Peregrinar entre setmana
    A l’altura de la Gran Via travesso la manifestació dels mestres, que em recarreguen un tipus de fe en el col·lectiu que no tinc clar si rima amb la fe protagonista del dia o si hi xerrica. Enfilo cap a la catedral, la temperatura és la que toca per a l’època de l’any, i el Barri Gòtic de Barcelona està tan ple com sempre de turistes i botigues absurdes.
  • El Barça no vol tornar a veure la final a través de la televisió
    Després de dos anys absent de la final, el Barça no vol tornar a veure la lluita pel títol de la Lliga Endesa a través de la televisió. L'equip blaugrana va obrir les semifinals amb una victòria contundent contra el La Laguna Tenerife (100-67). El conjunt català va imposar el seu ritme gràcies a una defensa d'elit i a un domini del rebot. Els bons percentatges de tir també hi van ajudar. Mentre decideixen com reestructurar la secció, Rafa Yuste i Joan Laporta van presidir la llotja d'un Palau Blaugrana amb menys públic del que una semifinal es mereix (4.571 espectadors).
  • Els arquitectes catalans guanyen els grans premis del Col·legis d'Arquitectes d'Espanya
    Triplet dels arquitectes catalans en els premis Arquitectura que atorga anualment el Consell Superior de Col·legis d'Arquitectes d'Espanya: Carles Enrich, l'estudi Miralles Tagliabue i el pla de millora de la Fira de Barcelona. La cerimònia dels guardons, patrocinats per Compaq, s'ha celebrat aquest dimarts al Teatro Alcázar de Madrid.
  • El Papa reivindica un país divers i "acollidor per a tothom"
    A Madrid, missatge polític; a Catalunya, accent social. Després de tres dies a la capital espanyola en què els missatges contra la polarització i l’entesa havien marcat el seu discurs, el papa Lleó XIV ha aprofitat aquest dimarts el seu primer gran acte popular a Barcelona per difondre missatges amb un fort contingut social. Davant de les 40.000 persones que omplien l’Estadi Olímpic, el pontífex ha fet una crida a fer front a la xacra de la violència contra les dones i a posar la salut mental en el centre del sistema sanitari, sense oblidar, però la idea d'un país divers i d'acollida.