Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
ELSOBIRANISME FAAUTOCRITICA
"No estàvem
preparats"
Els republicans safegeixen a
les crítiques de Clara Ponsatí, la
ERC admet que el Govern
no comptava amb la resposta
repressiva i violenta de rEstat T consellera d'Ensenyament a lexili
ara.cat
Junts per Catalunya, la llista amlb
independents que encapçalarà Puigdemont
14 DE NOVEMHRE DEL 2017
130 EURCOs
B. CULLA
el PSC
Resulta dramitie
busqui en lal
Espadaler lh
Icctnie pedigri
catalanista de la UDC més
infidel als seus origens
LAIA BONET
La realitat s'està imposant
a les dues parts: tant
Un terratrèmol devasta el Kurdistan
com alEstat. No n'hi ha
prou volent una cosa
Més de 400 morts, molts desaparegutsiun panorama de devastació és el balanç provisional del fort sisme, de 7,3 en
Tescala de Richter, que ha colpit el Kurdistan, a la trontera entre lran i lraq:és el terratrèmol més mortifer d'aquest 2017
FUTBOL
La mentida és la forma
de violència més perillosa
amb què ens enfrontem arne
és el bombardeig de cada
cinquanta anys
Un terç dels nens i nenes
d'entre 10 i 12 anys no estan
satisfets amb el seu cos
LASELECCIO ITALIANA,
ELIMINADA DEL MUNDIAL

Noticias
  • ¿Es pot matar algú per un cop de sol?
    Cap cineasta francès havia gosat fins ara adaptar al cinema L'estranger d'Albert Camus, potser per respecte a aquesta obra referencial de la literatura moderna que s'articula des d'una subjectivitat alienada de les formes de socialització convencionals, una perspectiva difícil de traduir a la gran pantalla. François Ozon ens trasllada a l'Algèria ocupada pels francesos mitjançant un blanc i negre estilitzat que l'ajuda a reconstruir una idea idealitzada en l'imaginari francès d'aquell període colonial. És en aquesta imatge tan bella com falsa que inscriu el seu protagonista, Meursault, el jove que desestabilitza aquesta aparença de normalitat quan assassina un noi àrab per un presumpte cop de sol.
  • Comença el desallotjament del l'institut abandonat de Badalona
  • 5 consells perquè escriguis definitivament el teu primer llibre
    Encarem les últimes setmanes de l’any, i amb l’inici del 2026 començaran els nous propòsits. Potser, en algun llistat de desitjos, hi ha un punt que diu així: “Escriure el llibre d’una vegada per totes”. Fa uns dies, a la Fira del Llibre de Guadalajara, vaig moderar una taula d’escriptores catalanes que han publicat la seva primera novel·la. Les participants eren Maria Canelles (Contra la nostàlgia, Angle Editorial), Montse Albets (Només terra, només pluja, només fang, Edicions del Periscopi) i Regina Rodríguez (Les calces al sol, La Campana). De tot el que van dir, que malauradament no està gravat, recordo unes quantes idees que ben segur que poden ser útils a aquelles persones que aquest Cap d'Any es plantegin posar-se de veritat, ara sí que sí, amb la maleïda novel·la.
  • Celebrar Nadal al novembre
    A casa la Maria són tres filles i totes tres viuen a Barcelona, però les parelles de dues són de l’estranger, i de lluny: Puerto Rico i Austràlia. No és estrany, doncs, que aquestes dues unitats familiars aprofitin, algun any, aquestes dates per viatjar al seu país d’origen i passar les festes amb les respectives famílies. Per això, d’uns anys ençà, quan saben que es dona aquesta situació, la Maria avança els canelons, l’escudella i la carn d’olla, el cava i els torrons a finals de novembre. “És difícil ser tots a taula el dia de Nadal”, explica, “però això no impedeix trobar una data per fer la celebració amb tothom”. 
  • El restaurant amagat a la muntanya que enamora tothom que hi puja
    Fa set anys, el Josep i el seu fill Daniel van decidir obrir un restaurant en plena muntanya. I ho diem així, sense exagerar: el Mirador de Can Pi es troba just al mig de la ruta de Sant Miquel, en el camí que porta a la vall de Sant Daniel, entrant pel monestir de Sant Pere de Galligants. En aquest racó envoltat de bosc, pare i fill van donar forma a un somni senzill: servir plats tradicionals, la cuina casolana de tota la vida. Al cap d’un any, el Josep es va jubilar i Daniel Crespo va assumir el repte en solitari. No volia trencar amb l’essència del seu pare, però sí donar-hi un nou aire: mantenir la tradició, però amb un toc més modern. La seva gran idea va ser recuperar les plantes silvestres i tornar-los el protagonisme a la cuina. “Ja sé que no és cap novetat, que les àvies ja ho feien, que ja les utilitzaven. Però em venia de gust cuinar amb aquests ingredients naturals, que aquí els tinc molt a mà”, explica.