Sitio webELSOBIRANISME FAAUTOCRITICA "No estàvem preparats" Els republicans safegeixen a les crítiques de Clara Ponsatí, la ERC admet que el Govern no comptava amb la resposta repressiva i violenta de rEstat T consellera d'Ensenyament a lexili ara.cat Junts per Catalunya, la llista amlb independents que encapçalarà Puigdemont 14 DE NOVEMHRE DEL 2017 130 EURCOs B. CULLA el PSC Resulta dramitie busqui en lal Espadaler lh Icctnie pedigri catalanista de la UDC més infidel als seus origens LAIA BONET La realitat s'està imposant a les dues parts: tant Un terratrèmol devasta el Kurdistan com alEstat. No n'hi ha prou volent una cosa Més de 400 morts, molts desaparegutsiun panorama de devastació és el balanç provisional del fort sisme, de 7,3 en Tescala de Richter, que ha colpit el Kurdistan, a la trontera entre lran i lraq:és el terratrèmol més mortifer d'aquest 2017 FUTBOL La mentida és la forma de violència més perillosa amb què ens enfrontem arne és el bombardeig de cada cinquanta anys Un terç dels nens i nenes d'entre 10 i 12 anys no estan satisfets amb el seu cos LASELECCIO ITALIANA, ELIMINADA DEL MUNDIAL
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
¿Es pot matar algú per un cop de sol?
Cap cineasta francès havia gosat fins ara adaptar al cinema L'estranger d'Albert Camus, potser per respecte a aquesta obra referencial de la literatura moderna que s'articula des d'una subjectivitat alienada de les formes de socialització convencionals, una perspectiva difícil de traduir a la gran pantalla. François Ozon ens trasllada a l'Algèria ocupada pels francesos mitjançant un blanc i negre estilitzat que l'ajuda a reconstruir una idea idealitzada en l'imaginari francès d'aquell període colonial. És en aquesta imatge tan bella com falsa que inscriu el seu protagonista, Meursault, el jove que desestabilitza aquesta aparença de normalitat quan assassina un noi àrab per un presumpte cop de sol.
Comença el desallotjament del l'institut abandonat de Badalona
5 consells perquè escriguis definitivament el teu primer llibre
Encarem les últimes setmanes de l’any, i amb l’inici del 2026 començaran els nous propòsits. Potser, en algun llistat de desitjos, hi ha un punt que diu així: “Escriure el llibre d’una vegada per totes”. Fa uns dies, a la Fira del Llibre de Guadalajara, vaig moderar una taula d’escriptores catalanes que han publicat la seva primera novel·la. Les participants eren Maria Canelles (Contra la nostàlgia, Angle Editorial), Montse Albets (Només terra, només pluja, només fang, Edicions del Periscopi) i Regina Rodríguez (Les calces al sol, La Campana). De tot el que van dir, que malauradament no està gravat, recordo unes quantes idees que ben segur que poden ser útils a aquelles persones que aquest Cap d'Any es plantegin posar-se de veritat, ara sí que sí, amb la maleïda novel·la.
Celebrar Nadal al novembre
A casa la Maria són tres filles i totes tres viuen a Barcelona, però les parelles de dues són de l’estranger, i de lluny: Puerto Rico i Austràlia. No és estrany, doncs, que aquestes dues unitats familiars aprofitin, algun any, aquestes dates per viatjar al seu país d’origen i passar les festes amb les respectives famílies. Per això, d’uns anys ençà, quan saben que es dona aquesta situació, la Maria avança els canelons, l’escudella i la carn d’olla, el cava i els torrons a finals de novembre. “És difícil ser tots a taula el dia de Nadal”, explica, “però això no impedeix trobar una data per fer la celebració amb tothom”.
El restaurant amagat a la muntanya que enamora tothom que hi puja
Fa set anys, el Josep i el seu fill Daniel van decidir obrir un restaurant en plena muntanya. I ho diem així, sense exagerar: el Mirador de Can Pi es troba just al mig de la ruta de Sant Miquel, en el camí que porta a la vall de Sant Daniel, entrant pel monestir de Sant Pere de Galligants. En aquest racó envoltat de bosc, pare i fill van donar forma a un somni senzill: servir plats tradicionals, la cuina casolana de tota la vida. Al cap d’un any, el Josep es va jubilar i Daniel Crespo va assumir el repte en solitari. No volia trencar amb l’essència del seu pare, però sí donar-hi un nou aire: mantenir la tradició, però amb un toc més modern. La seva gran idea va ser recuperar les plantes silvestres i tornar-los el protagonisme a la cuina. “Ja sé que no és cap novetat, que les àvies ja ho feien, que ja les utilitzaven. Però em venia de gust cuinar amb aquests ingredients naturals, que aquí els tinc molt a mà”, explica.