Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
ELSOBIRANISME FAAUTOCRITICA
"No estàvem
preparats"
Els republicans safegeixen a
les crítiques de Clara Ponsatí, la
ERC admet que el Govern
no comptava amb la resposta
repressiva i violenta de rEstat T consellera d'Ensenyament a lexili
ara.cat
Junts per Catalunya, la llista amlb
independents que encapçalarà Puigdemont
14 DE NOVEMHRE DEL 2017
130 EURCOs
B. CULLA
el PSC
Resulta dramitie
busqui en lal
Espadaler lh
Icctnie pedigri
catalanista de la UDC més
infidel als seus origens
LAIA BONET
La realitat s'està imposant
a les dues parts: tant
Un terratrèmol devasta el Kurdistan
com alEstat. No n'hi ha
prou volent una cosa
Més de 400 morts, molts desaparegutsiun panorama de devastació és el balanç provisional del fort sisme, de 7,3 en
Tescala de Richter, que ha colpit el Kurdistan, a la trontera entre lran i lraq:és el terratrèmol més mortifer d'aquest 2017
FUTBOL
La mentida és la forma
de violència més perillosa
amb què ens enfrontem arne
és el bombardeig de cada
cinquanta anys
Un terç dels nens i nenes
d'entre 10 i 12 anys no estan
satisfets amb el seu cos
LASELECCIO ITALIANA,
ELIMINADA DEL MUNDIAL

Noticias
  • L’analista de moda a l'esquerra que està en guerra amb Vito Quiles
    En els últims mesos hi ha un nom que apareix amb freqüència a les televisions: Sarah Santaolalla (Salamanca, 1998). De tarannà progressista i graduada en dret, intervé sovint com a analista política en diversos programes, ha moderat actes de pes –com la commemoració del 8-M del govern espanyol o la xerrada entre Gabriel Rufián i Emilio Delgado– i ha protagonitzat durs enfrontaments dialèctics amb el PP. Fa quatre mesos, en una entrevista a El País, va recordar que el seu somni de petita era ser presidenta del govern espanyol i ha explicat diverses vegades que no descarta acabar fent el salt a la política, tot i que no a curt termini.
  • “Si Pla hagués escrit en francès, no només seria Nobel, sinó que seria una autoritat planetària”
    Degà de la premsa europea a París, Juan Pedro Quiñonero és una rara avis difícil d'encaixar enlloc que ha vist com el seu diari l'acomiadava després de més de 40 anys. A finals de l'any passat va publicar unes memòries, titulades De la Europa de las libertades a la Europa de las extremas derechas (Guillermo Escolar Editor), i en parla en aquesta entrevista on desgrana també les glòries i les misèries de la vida dels corresponsals, alguna frase indiscreta de Felipe González i la seva visió sobre Europa des de la talaia parisenca que permet una mirada amb perspectiva.
  • Segur que els neandertals practicaven sexe amb humanes modernes?
    Un dels estudis científics recents més provocatius ha intentat determinar com van ser els encreuaments entre humans moderns i neandertals. La notícia esbombada en molts mitjans de comunicació afirma que, de forma preferencial, els emparellaments ancestrals es van donar entre homes neandertals amb dones humanes modernes. Però, en ciència, els titulars de la premsa no sempre són un reflex fefaent de les dades científiques, perquè es busca l’impacte social o clickbait.
  • "Sempre he lluitat pel feminisme de la igualtat, però ara sembla que es vulguin augmentar les diferències"
    A Totes les batalles (Columna), l'advocada Magda Oranich (Barcelona, 1945) deixa constància de la seva lluita incansable pels drets humans i molt particularment pels de les dones, després de sis dècades d'activisme.
  • Sexe d'alt voltatge, gelosia i control: per què les pel·lícules i sèries per a adolescents ens inunden amb relacions tòxiques?
    Fent un repàs als darrers èxits de Prime Video és fàcil detectar un patró: les pel·lícules per a plataforma centrades en històries d'amors adolescents tenen totes les de guanyar. El darrer exemple és Dímelo bajito, una producció espanyola sobre el triangle amorós entre la Kamila (Alícia Falcó) i els germans Thiago i Taylor Di Bianco (Fernando Lindez i Diego Vidales), a qui la protagonista feia set anys que no veia. Els patrons de relació romàntica d'aquesta pel·lícula són tòxics, però això sembla que no importa al seu públic, que l'ha devorat.