Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
ELSOBIRANISME FAAUTOCRITICA
"No estàvem
preparats"
Els republicans safegeixen a
les crítiques de Clara Ponsatí, la
ERC admet que el Govern
no comptava amb la resposta
repressiva i violenta de rEstat T consellera d'Ensenyament a lexili
ara.cat
Junts per Catalunya, la llista amlb
independents que encapçalarà Puigdemont
14 DE NOVEMHRE DEL 2017
130 EURCOs
B. CULLA
el PSC
Resulta dramitie
busqui en lal
Espadaler lh
Icctnie pedigri
catalanista de la UDC més
infidel als seus origens
LAIA BONET
La realitat s'està imposant
a les dues parts: tant
Un terratrèmol devasta el Kurdistan
com alEstat. No n'hi ha
prou volent una cosa
Més de 400 morts, molts desaparegutsiun panorama de devastació és el balanç provisional del fort sisme, de 7,3 en
Tescala de Richter, que ha colpit el Kurdistan, a la trontera entre lran i lraq:és el terratrèmol més mortifer d'aquest 2017
FUTBOL
La mentida és la forma
de violència més perillosa
amb què ens enfrontem arne
és el bombardeig de cada
cinquanta anys
Un terç dels nens i nenes
d'entre 10 i 12 anys no estan
satisfets amb el seu cos
LASELECCIO ITALIANA,
ELIMINADA DEL MUNDIAL

Noticias
  • Josep Pla a Ormuz i el golf Pèrsic: la seva mirada a l'"embut" del món
    El setmanari Destino publicava el 17 de gener del 1959 una nota editorial que avui ressona amb força. Hi deia: "Tal com anunciàvem als nostres lectors, Josep Pla s'ha embarcat al Ferrol a bord d'un petrolier per realitzar en exclusiva per als lectors de Destino una sèrie de grans reportatges. La informació que hem encarregat al nostre amic és la del petroli. Europa viu pendent d'aquest combustible i es fa necessari que un periodista com Pla ens expliqui, amb la seva inigualable agudesa, tots els problemes polítics i econòmics que comporten l'extracció i explotació del petroli". Han passat gairebé setanta anys, i no només Europa, sinó tot el món hi està pendent.
  • La fartanera del salmó de cultiu: el més venut i tenyit de color segons el gust Pantone de cada país
    Ni la sardina ni el seitó. El peix més venut a casa nostra és el salmó de cultiu, que, per aquest motiu, és de color gris i que es tenyeix d’una gamma que va del taronja fluix al taronja-vermell segons el país on es vengui, perquè ja se sap que cada terra fa sa guerra en colors. La fartanera del salmó probablement s’explica perquè s’ha difós la bondat nutricional d’ingerir-ne: com que és peix blau, aporta omega-3 de bona disponibilitat. Com també n'aporten la sardina i el seitó dels nostres ports. I em direu que el salmó no té espines, i és cert, perquè les n’extreuen amb maquinària industrial, i contraargumento: els beneficis nutricionals del salmó, és a dir els àcids grassos poliinsaturats que regulen el nivell de colesterol de la sang i ajuden a disminuir el risc de malalties cardiovasculars, només s’aconsegueixen amb la sardina, el seitó i el peix blau en general de vida curta. I amb el salmó salvatge. El d’aqüicultura és una altra història, i n’explico els perquès.
  • "Magyar no actuarà com un titella de Rússia"
    Les eleccions legislatives d'Hongria han marcat un punt d'inflexió tant al país com al conjunt d'Europa, amb la fi de setze anys de govern de Viktor Orbán. Ho analitzem amb el politòleg hongarès András Bíró-Nagy, director del think tank Policy Solutions i investigador al Centre de Ciències Socials de Budapest.
  • “En alguns moments m'he sentit una mica moble a Catalunya Ràdio”
    Marta Romagosa és la veu, des d’aquesta temporada, d’un dels programes emblema de Catalunya Ràdio: La nit dels ignorants. En aquesta entrevista mira enrere a la seva llarga trajectòria a la casa i parla sense embuts sobre les llums, però també les ombres, de la ràdio pública.
  • "També hi ha guetos d'immigrants rics”: la segregació a Catalunya
    A la família Martínez Mejía els han denegat quatre cops una hipoteca, tot i que els avala el sou dels quatre membres, i han de continuar vivint de lloguer en un pis de la Torrassa —un barri de l’Hospitalet en el qual el 54% dels veïns han nascut a l’estranger— que gairebé cau a trossos. El pis és tan petit que un dels fills, a la vintena, ha de dormir a l’habitació amb els pares. Als Khan, la bona nòmina que aporta el pare no els obre portes dels habitatges que els agraden i que podrien pagar. “Ni amb diners puc viure on vull”, es queixa l'Atusa Khan. El matrimoni i les dues filles petites estan de relloguer al barri del Raval de Barcelona –amb un 64% dels veïns nascuts a l’estranger.