Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
ELSOBIRANISME FAAUTOCRITICA
"No estàvem
preparats"
Els republicans safegeixen a
les crítiques de Clara Ponsatí, la
ERC admet que el Govern
no comptava amb la resposta
repressiva i violenta de rEstat T consellera d'Ensenyament a lexili
ara.cat
Junts per Catalunya, la llista amlb
independents que encapçalarà Puigdemont
14 DE NOVEMHRE DEL 2017
130 EURCOs
B. CULLA
el PSC
Resulta dramitie
busqui en lal
Espadaler lh
Icctnie pedigri
catalanista de la UDC més
infidel als seus origens
LAIA BONET
La realitat s'està imposant
a les dues parts: tant
Un terratrèmol devasta el Kurdistan
com alEstat. No n'hi ha
prou volent una cosa
Més de 400 morts, molts desaparegutsiun panorama de devastació és el balanç provisional del fort sisme, de 7,3 en
Tescala de Richter, que ha colpit el Kurdistan, a la trontera entre lran i lraq:és el terratrèmol més mortifer d'aquest 2017
FUTBOL
La mentida és la forma
de violència més perillosa
amb què ens enfrontem arne
és el bombardeig de cada
cinquanta anys
Un terç dels nens i nenes
d'entre 10 i 12 anys no estan
satisfets amb el seu cos
LASELECCIO ITALIANA,
ELIMINADA DEL MUNDIAL

Noticias
  • Un poeta molt valuós que no veureu ressenyat gairebé enlloc
    Una obra lírica completa, molt valuosa, d’una veu important de la cultura d’expressió catalana dels últims cinquanta anys; un autor que havia publicat a Tres i Quatre i a Llibres del Mall, editorials de prestigi que han fet una obra ingent de difusió de la poesia... Gaspar Jaén Urban (Elx, 1952) ens presenta el seu corpus líric d’ençà del 1975. L’hauríem de veure arreu, als mitjans, ben entrevistat; els crítics literaris podrien aprofitar l’ocasió per revisar la seva obra i comentar-la profusament; les llibreries haurien de disputar-se’l per donar a conèixer aquest volum... ¿Passarà res de tot això? M’hi jugo una mà que no. Tant és, però: Guadalajara ens ha estimat!
  • El cinema del 2026, l’any en què Hollywood se la juga
    Mentre es disputa la batalla entre Netflix i Paramount per controlar Warner –responsable d’uns 3.700 milions de la taquilla mundial el 2025, poca broma–, la indústria del cinema es prepara per reconquerir una taquilla postpandèmica que segueix sense aixecar el vol. El 2026 Hollywood tirarà la casa per la finestra amb estrenes dissenyades per atreure el gran públic i revitalitzar l’experiència en sales. També hi haurà, com sempre, pel·lícules a la recerca de la glòria artística. I noves obres d’autors com Albert Serra, Greta Gerwig, Pedro Almodóvar, Christopher Nolan i Steven Spielberg.
  • 10.000 abonaments més per als socis del Barça
    Un mes i mig sense partits és aigua beneïda per als operaris que treballen al Camp Nou. Des del 13 de desembre, que es va disputar el Barça-Osasuna, fins al cap de setmana del 25 de gener, en què el visitant serà l'Oviedo, les feines de remodelació han avançat a molt bon ritme. Quan els aficionats tornin a l'estadi notaran canvis substancials. Per exemple, a la tercera graderia, on les fileres de formigó van guanyant terreny a marxes forçades i s'espera que a finals de febrer cobreixin del tot l'estructura d'acer.
  • Cúcuta, la petita Veneçuela a Colòmbia: una frontera de guerrillers i migrants
    Al ranxo de la Cecilia no van poder celebrar-ho amb abundància, per la precarietat de la seva situació econòmica, però a la família no van faltar les ganes de brindar amb la millor ampolla de la casa. Des de la seva finestra gairebé pot endevinar el que passa a Veneçuela, ja que la té a pocs quilòmetres, però un dia va haver de fer les maletes per buscar una vida millor. “Vaig arribar fa cinc anys”, explica a l'ARA contenta de tenir un horitzó per al seu futur. Perquè, ara que Nicolás Maduro ja no és al poder, ella i la seva família tenen pensat tornar a Trujillo, d'on van haver de marxar per la precarietat. “Menjava panela amb aigua i als nens els cuinàvem papaia verda”, explica per descriure la seva situació.
  • Porto Alegre, de la utopia social a la utopia tecnològica
    Des de la sala d'esbarjo de l'últim pis de l'Instituto Caldeira, un hub tecnològic del barri de Navagantes, al Quarto Distrito de Porto Alegre (Brasil), el paisatge que es veu a través dels seus finestrals de pavès recorda molt al del Poble Nou de Barcelona de fa trenta o quaranta anys. Antigues naus industrials en procés de remodelació per abraçar la utopia tecnològica del segle XXI, definida per conceptes com empreses emergents, intel·ligència artificial o economia digital.