Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
ELSOBIRANISME FAAUTOCRITICA
"No estàvem
preparats"
Els republicans safegeixen a
les crítiques de Clara Ponsatí, la
ERC admet que el Govern
no comptava amb la resposta
repressiva i violenta de rEstat T consellera d'Ensenyament a lexili
ara.cat
Junts per Catalunya, la llista amlb
independents que encapçalarà Puigdemont
14 DE NOVEMHRE DEL 2017
130 EURCOs
B. CULLA
el PSC
Resulta dramitie
busqui en lal
Espadaler lh
Icctnie pedigri
catalanista de la UDC més
infidel als seus origens
LAIA BONET
La realitat s'està imposant
a les dues parts: tant
Un terratrèmol devasta el Kurdistan
com alEstat. No n'hi ha
prou volent una cosa
Més de 400 morts, molts desaparegutsiun panorama de devastació és el balanç provisional del fort sisme, de 7,3 en
Tescala de Richter, que ha colpit el Kurdistan, a la trontera entre lran i lraq:és el terratrèmol més mortifer d'aquest 2017
FUTBOL
La mentida és la forma
de violència més perillosa
amb què ens enfrontem arne
és el bombardeig de cada
cinquanta anys
Un terç dels nens i nenes
d'entre 10 i 12 anys no estan
satisfets amb el seu cos
LASELECCIO ITALIANA,
ELIMINADA DEL MUNDIAL

Noticias
  • Necessitem aquest modisme en català (4)
    .
  • "Ja no només llegirem genomes: començarem a escriure'ls"
    Amb prou feines fa tres mesos que és a Barcelona i Mónica Bettencourt-Dias (Lisboa, 1972) ja xampurreja el català. Té un professor particular i ha apuntat les seves filles a un casal d’estiu perquè facin immersió en l’idioma. Tota una mostra d’intencions d’aquesta biòloga cel·lular, que es confessa una enamorada de la ciutat i la seva cultura, i que acaba d'assumir la direcció del Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona. És la primera dona que es posa al capdavant d'aquest vaixell insígnia de la recerca biomèdica a Europa, i liderarà prop de 500 científics de 47 nacionalitats diferents.
  • El dilema d'Abascal: ser o no ser vicepresident de Feijóo
    Que Vox torni a governar a quatre autonomies, en coalició amb el PP, és una de les novetats que ha deixat aquest curs polític. Després de les eleccions a Extremadura, l'Aragó, Castella i Lleó i Andalusia el balanç per a l'extrema dreta és que ha obtingut quatre vicepresidències d'executius autonòmics a les quals cal sumar cinc conselleries més. Això ha suposat un nou gir estratègic per als de Santiago Abascal després de la decisió d'abandonar les responsabilitats de govern ara fa dos anys. L'etapa d'oposició als populars, que ha estat de creixement electoral de Vox, ha deixat pas a una nova fase en la qual el partit aposta per gestionar. Se'ls obre ara la possibilitat d'aplicar les seves polítiques en les carpetes que han arrencat de la negociació amb el PP, com són la d'agricultura, ramaderia, gestió forestal, serveis socials, família, turisme, cultura i, de nova creació aplicant el seu propi marc, de desregulació.
  • Què pot fer Felip VI sense el permís de Pedro Sánchez?
    Les recents picabaralles i tensions entre el ministre de Transports, Óscar Puente, i el rei Felip VI, han tornat a posar sota el focus la complexa convivència entre la prefectura de l'Estat i l'executiu. No és un fenomen nou. L'historiador Charles Powell recordava com l’expresident del govern espanyol, José María Aznar, va arribar a marginar deliberadament el rei emèrit Joan Carles I en visites d'estat de gran rellevància internacional, generant enormes recels a la Zarzuela. Aquestes friccions evidencien una realitat ineludible del sistema polític espanyol: teòricament, el monarca i el president del govern s'han de portar bé per força, ja que pràcticament cap acte del rei té validesa sense l'aprovació de l'executiu.
  • “Ara tenim oficines separades per a homes i dones”: els països occidentals claudiquen davant els talibans
    “Com es diu el teu germà?”, pregunta el vigilant que fa guàrdia a l'entrada de l'hotel Khyber, a Kabul, a una jove afganesa que vesteix de manera rigorosament islàmica i diu que és germana d'un de la trentena d'afganesos deportats des d'Alemanya el passat 28 de juliol. En teoria, tots els deportats havien comès un delicte greu, segons va informar inicialment el govern alemany. Però després, el mateix ministre de l'Interior germànic, Alexander Dobrindt, va admetre que un d'ells mai no havia estat processat. La seva única falta era no tenir els papers en regla.