Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
PROCES SOBIRANISTA
Art. 155
T COMPTE
a ENRERE
ara.cat
idsdandre Pisegencondionesaneces
Rajoy ignora l'oferta de diàleg
inicia els tràmits per
Puigdemont s'obre a negociar
"sense condicions prèvies"
amb un mediador pactat
DIJOUS
E VOCTUBRE DEL 2017
UMKRO 2489
l'autonomia catalana
130 EURCOs
EL SUPLEMENT
COMARQUES
GIRONINES
Trelalladors ambb
POLICIA
AMIA POLICIA NACIONAL
El president espanyol, Mariano Rajoy, va fer el gest de saludar un agent de la Policia Nacional en arribar al Congrés.
ECONOMIA
Els treballadors dels bancs catalans
atrapats entre dos focs
XAVIER
ANTICH
Més de 20 empreses faran
es obres de les Glòries, que
no s'acabaran fins al 2021
CULTURA
SITGES REP ELS
GRANOTOTS DE
LA PELL FREDA'
Peral queel Parlan
de Catalunyn pugui
determinar no hi ha més
legitimitat que "el poble de
Catalunya". Fi del debat

Noticias
  • MG GO!: sembla un Mini, però no ho és
    El Festival de Goodwood és una de les cites més importants del món del motor. Aquest any la marca MG –d’origen britànic, però controlada pel gegant xinès SAIC– hi ha volgut presentar el seu nou prototip de vehicle urbà elèctric, anomenat GO!, que ha de ser una realitat comercial que circuli a les carreteres europees a partir de l’any vinent.
  • De fit a fit
  • L’assistent de Shakira, de quatre grapes
    En el procés de La revuelta per tancar la temporada, dimecres al vespre connectaven per videotrucada amb Shakira. Una entrevista típicament promocional per anunciar els concerts de setembre i octubre a Madrid. Una conversa absolutament anodina i intranscendent per poder dir que has tingut la cantant al programa. Shakira era a Boston, en plena gira i pendent de l’actuació a la final del Mundial. Connectava des d’un saló elegant, decorada amb la típica fredor i impersonalitat d’un hotel de luxe o d’un apartament per a gent adinerada. David Broncano, tot i el seu to desimbolt, procurava aparentar certa normalitat eliminant qualsevol transcendència al moment. Amb tot, se li notava la prudència que solen exigir les grans estrelles internacionals, on tot ha de ser summament educat i s’ha d’insinuar una actitud més aviat reverencial. El presentador va seguir tots els protocols de l’elogi, el reconeixement a la tasca artística de la cantant i la menció dels concerts, amb les hipèrboles justes. Sh
  • El "genocidi cultural" de Palestina, a debat en una cimera internacional a Madrid
    "Qualsevol genocidi implica també un genocidi cultural". Amb aquesta premissa al cap, Madrid acollirà la setmana que ve una cimera centrada en la "reconstrucció cultural" de Palestina. Trenta delegacions ministerials i d'organismes com la Unesco i la Lliga Àrab es reuniran els dies 15 i 16 de juliol a la capital espanyola per abordar les conseqüències de "l'intent de destrucció" perpetrat per Israel i buscaran fórmules per contribuir a la supervivència del patrimoni, de les institucions culturals i dels artistes palestins amenaçats pel conflicte. El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, amfitrió i impulsor d'aquesta conferència ministerial, juntament amb les autoritats palestines, ha subratllat que l'objectiu és "crear una aliança" internacional que posi en marxa "instruments concrets", tant "polítics" com "financers", "de suport a la cultura palestina", seguint el model creat per a la reconstrucció d'Ucraïna.
  • Més que nostàlgia: la Filmoteca connecta 50 anys de dones cineastes i lluita col·lectiva
    Entre el 27 i el 30 de maig de 1976, el paranimf de la Universitat de Barcelona va aplegar més de tres mil dones que van abarrotar un espai on avui la legislació vigent assenyala un aforament màxim permès de quatre-centes persones. L’èxit de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona va ser aclaparador. Les dones venien d'una dictadura que les havia relegat i aspiraven a molts canvis. A més, hi van anar de bracet amb els sectors socials i polítics més diversos. Cinquanta anys després d'aquella fita, la Filmoteca de Catalunya no s'ha volgut limitar a fer un exercici de nostàlgia històrica, sinó que proposa un diàleg entre generacions i una inspiració per imaginar futurs. L'exposició Feminismes fílmics 1976-2026, comissariada per Alexandra Laudo, amb l'assessorament d’Anna Solà i Marta Selva i el muntatge cinematogràfic de Pilar Monsell, demostra com la càmera pot enderrocar murs i inspirar nous futurs. Es pot visitar fins al 29 de novembre.