Sitio webPROCES SOBIRANISTA Art. 155 T COMPTE a ENRERE ara.cat idsdandre Pisegencondionesaneces Rajoy ignora l'oferta de diàleg inicia els tràmits per Puigdemont s'obre a negociar "sense condicions prèvies" amb un mediador pactat DIJOUS E VOCTUBRE DEL 2017 UMKRO 2489 l'autonomia catalana 130 EURCOs EL SUPLEMENT COMARQUES GIRONINES Trelalladors ambb POLICIA AMIA POLICIA NACIONAL El president espanyol, Mariano Rajoy, va fer el gest de saludar un agent de la Policia Nacional en arribar al Congrés. ECONOMIA Els treballadors dels bancs catalans atrapats entre dos focs XAVIER ANTICH Més de 20 empreses faran es obres de les Glòries, que no s'acabaran fins al 2021 CULTURA SITGES REP ELS GRANOTOTS DE LA PELL FREDA' Peral queel Parlan de Catalunyn pugui determinar no hi ha més legitimitat que "el poble de Catalunya". Fi del debat
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
I si el decret d'habitatge no era el que t'havien explicat?
Vivim temps perillosos per a la veritat i la coherència. La polarització ha devorat la capacitat de confrontar idees –substituint adversaris per enemics– i els eslògans electoralistes han substituït les lleis. No es legisla, es fan anuncis. No se solucionen problemes, s’apliquen pegats. No s’exigeixen responsabilitats als governs sinó a l’oposició. En general, el sentit comú fa anys que es va exiliar.
The Strokes, la banda que sempre està de moda
El 13 de novembre de 2003, la revista Rolling Stone publicava el seu número 935. A la portada, The Strokes, que llançaven el seu segon disc, Room on fire. El periodista musical Neil Strauss es va encarregar de l’entrevista principal a Julian Casablancas, cara visible, i bonica, de la banda novaiorquesa. Només feia un any i mig que el grup havia explotat. Eren els hereus avançats de l’escena local dels setanta, concentrada en el mític local de concerts CBGB, de l’East Village, i de bandes com Television. The Strokes eren la millor realitat de la nova onada: havien publicat un àlbum majestuós, Is this it, i centraven totes les mirades. Tot anava bé. O això semblava, perquè Strauss, que anys després va publicar l’entrevista completa amb el cantant al llibre Todos te quieren cuando estás muerto (Contra, 2012), es va trobar al davant d’algú decadent, exhaust, erràtic i visiblement afectat pel consum d’alcohol. El periodista va qualificar la trobada com "La pitjor entrevista de tots els temps"
Un dia a l'escola inclusiva: "Abandono el més espavilat i m’oblido del que no parla"
"Abans de res que quedi clar: nosaltres estem a favor de l'escola inclusiva, però en aquestes condicions és impossible". Ho explica la Martina, tutora de 2n de primària d'una escola pública de la província de Barcelona. Han accedit a deixar que l'ARA passi un dia amb ells per comprovar com funciona l'escola inclusiva des de dintre. Sense filtres. Demanen, però, l'anonimat. Per això tots els noms d'aquest reportatge són ficticis.
El Front Ampli de Comuns, Sumar, Més Madrid i IU convoca el seu llançament el 17 d'octubre
Amb la incògnita de si Pedro Sánchez convocarà finalment eleccions anticipades, l'espai a l'esquerra del PSOE es prepara davant d'aquesta possibilitat. En una reunió telemàtica celebrada aquest diumenge, Comuns, Sumar, Més Madrid i IU han fixat el 17 d'octubre com el dia del seu tret de sortida.
Avorrits del xou Trump, que cau en popularitat
Donald Trump es desviu per tenir públic. De fet, l'exestrella de la telerealitat es vanta de ser el rei de les audiències i durant més d'una dècada ha acaparat l'escena política i social dels Estats Units amb el seu xou. Un espectacle protagonitzat pel seu ego insaciable, que s'alimenta, en part, d'una simbiosi amb els mitjans. Ell necessita la pantalla per existir políticament, i la pantalla necessita el seu drama per mantenir l'interès del públic. Però aquest benefici mutu ha tingut, i té, un preu per a la democràcia nord-americana.