Sitio webara.cat DIMARTS 130 EUROS LA CIUTAT PREOLÍMPICA Cada dia cinc postals peric SALVADOR CARDUS Lavida politica és més plena d'im pas de control de la situació TONSALES En tots els canvis socials importants s'han comes ntra la llei: tot actes sistema legal prohibeix tot all que el podria ESPORTS EL CIME MES ALT DE KILIAN JORNET Puja al Everest en 26 hores, sense oxigen artificial isense Cordes fixes PROCES PUIGDEMONTA MADRID Dialegfins al referendum El president qualifica Rajoy acusa el Govern Només Iglesias de "trampa" l'oferta de fer "xantatge" Carmena escolten d'anar al Congrés a l'estat de dret l'allegat sobiranista Generalitat un aC El vicep dent Carles omeva ahir a l'Ajuntament de Madrid. MIRADES: sobre com hem Jocs OLÍMPICS canviat en 25 anys .Fotografies de Pere Virgili: la Barcelona d'ahirid'avui "Cronica de Xavier Therose "La Icaria desapareguida"
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
10.000 euros per una historieta curta en català
L’ARA torna a convocar el Premi Ara de Còmic en Català. Serà la cinquena edició del premi, que va néixer el 2020 amb el propòsit d’impulsar la creació de la historieta en català en els gèneres de no-ficció en què la llengua estava poc representada, i així estimular la producció de còmic periodístic, biogràfic, autobiogràfic i assagístic en llengua catalana. La iniciativa compta amb el suport de la secretaria de Política Lingüística de la Generalitat, i les bases de la convocatòria es poden consultar a la web Premicomic.ara.cat.
David Verdaguer protagonitza una modèlica adaptació de les vinyetes de Paco Roca
El format apaïsat de La casa, la prodigiosa novel·la gràfica de Paco Roca, demanava a crits, o més aviat en veu baixa –l'estridència no encaixa amb una obra tan delicada–, una adaptació cinematogràfica. Al film homònim, que protagonitza David Verdaguer, el director Álex Montoya s'enganxa, de manera gairebé literal, a les pàgines del còmic de l'autor valencià per, d’una banda, construir una reflexió commovedora sobre l'herència, el dol i el pas del temps i, de l'altra, dur a terme un diàleg modèlic entre dos llenguatges, el del còmic i el del cinema, que evidencia tant el que els uneix com el que els distancia.
Què se n'ha fet de la furgoneta de la CUP?
La CUP va estrenar el 2015 un espot que s'ha convertit en el més vist de totes les campanyes electorals amb més de 740.000 visualitzacions. En aquell anunci es col·lapsava el motor d'una furgoneta que simbolitzava el Procés i els diputats de la CUP l'empenyien ajudats d'una multitud que esquivava els obstacles que posava CDC al camí. “Anaven lents perquè anaven lluny” era el títol d'una producció de Metromuster amb guió de Jair Domínguez i la formació cupaire. La furgoneta es va convertir en una icona i la van tornar a llogar per a l'acte de final de campanya a Badalona.
Carles III torna als actes oficials i desmenteix les notícies falses sobre l'empitjorament de la seva salut
Carles III ha reaparegut aquest matí després de gairebé tres mesos apartat dels assumptes reials pel càncer que li va ser diagnosticat. El primer acte oficial ha estat, precisament, la visita a un centre hospitalari de Londres especialitzat en la investigació oncològica, on ha rebut la distinció d'ambaixador de la recerca pel càncer al Regne Unit. En la visita també l'ha acompanyat la reina Camil·la, que en els últims mesos s'ha encarregat de substituir el seu marit en bona part dels actes de la Corona.
Àngels Gonyalons: "No hauria iniciat una relació tan d’hora amb una persona més gran"
Àngels Gonyalons (Barcelona, 1963) és actriu, coneguda per musicals tan aclamats com Mar i cel, o la darrera producció de Dagoll Dagom, L’alegria que passa. També ha treballat en cinema, televisió i doblatge. Aquest any celebra el 30è aniversari de l’escola de teatre musical Memory, de la qual és fundadora. Del 9 de maig al 2 de juny la podem veure a l’obra Llegat, al Teatre Akadèmia. Àngels Gonyalons sempre va saber què volia fer encara que no en fos conscient. “Em van enxampar quan tenia tres anys amb tots els ninos a terra i jo damunt del llit explicant-los coses. L’escenari m’agradava molt”. Malgrat que el seu avi matern era escultor i els cosins de la mare, músics, ella era filla d’acadèmics. “Els meus pares havien fet tots dos humanitats, història de l’art i filosofia, dues carreres, en una època en què no era habitual. Moltes mares eren mestresses de casa. La meva mare es va casar als 19 anys. El meu pare en tenia 32 i li va dir «ja m’ocupo jo de les nenes: fes u