Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico El Periódico de Catalunya(Castellano):
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
1,30 €
elperiodico
E 22 DE MAYO DEL 2017 i BARCELONA. TEL 93.265.53.53 grupozeta.
ENRICHERNANDEZ
el Periódico
PARA GENTE COMPROMETIDA
PRIMARIAS SOCIALISTAS I REVES PARA ELAPARATO
TEMA DEL DÍA
Páginas 2 a6yeditorial
Sánchez
arrasa
Los militantes devuelvenel mando
Gana Sisifo
El entierro de
Los retos de
EDITORIAL
nuevo líder Ahora le toca
pierde Rajoy
viejo PSOE
al candidato, que suma el 50% de los
a Sánchez
por ENRIC
por JOSE A.
por ASTRID
votos frente a Díaz (40%) y López (10%)
HERNANDEZ
SOROLLA
BARRIO
OBVIA SU EL ISLAM NOS ODIA
COMPRAMOS
El Barca
Trump pide a
EDIFICIOS EN
los musulmanes
Se resigna
BARCELONA.
actuar contra
y el Madrid
el extremismo
gana la Liga
PANORAMA Páginas 14 y 15
MIKPREMIUM
la firma al contrataque
Luis Enrique se despide
NVERSORES PA
con una victoria (4-2)
Elogio de
T 935 481 403
y Zidane se corona en
la derrota
Málaga (0-2
JORDI EVOLE
PRIMERA FILA
Páginas 42 a 47

Noticias
  • Guanyar versus governar
    Traspassat l’equador de la campanya, i amb les dades de les enquestes, sempre especulatives però que marquen tendència, hi ha quatre fets que semblen consolidats: un, que el duel electoral és entre Salvador Illa i Carles Puigdemont, o, més ben dit, entre Pedro Sánchez i el president a l’exili, atès el control sanchista de la campanya catalana; dos, que Illa és el més ben posicionat per guanyar les eleccions; tres, que Puigdemont pot estar més ben posicionat que Illa per poder governar, i quart, que el col·lapse de les aliances pot derivar en una segona volta electoral. Seguir leyendo....
  • Les veus de les víctimes
    Fa vuit anys, EL PERIÓDICO va posar el focus en la investigació dels abusos sexuals encoberts en escoles religioses. El cas Maristes va fer aflorar 51 denúncies policials contra 18 docents en diferents centres escolars del mateix orde. Seria l’inici d’un procés que ha anat revelant l’existència d’altres casos silenciats massa temps. Aquests anys, s’ha gestat un exercici de memòria col·lectiva que ha animat les víctimes a prendre la paraula, assenyalar i denunciar. Aquest diari els ha ofert un espai segur i els ha acompanyat. El documental La fugida, coproducció de 3Cat i EL PERIÓDICO, és una nova expressió del compromís amb la investigació periodística. Seguir leyendo....
  • Coses de la polarització
    Quan mori, deixaré de tenir neuràlgies. Hi penso molt, en això. Però en tindrà algú altre, o en tindran altres. Vull dir que l’important no és que deixi de tenir-ne jo, sinó que deixi de tenir-ne la humanitat. Avui m’he llevat amb una de molt forta que m’afectava l’hemisferi esquerre del crani. He decidit no prendre cap analgèsic per veure si, a còpia d’aguantar-la, decidia retirar-se. A l’autobús, he observat atentament l’individu que s’asseia davant meu. M’he preguntat, com acostumo a fer, per què jo no era ell i ell no era jo. Els jo podrien canviar de cap com els ocells de branca i d’aquesta manera les neuràlgies estarien més ben repartides. Doncs no. Si t’ha tocat aquest jo, l’has de carregar la resta de la teva vida. Tampoc m’hi acostumo. Haurien d’inventar maneres de ser altres, encara que només fos de manera temporal. Seguir leyendo....
  • Una setmana decisiva
    Les enquestes publicades aquest dilluns últim dia permès diuen que el PSC guanyarà les eleccions, seguit de Junts i d’ERC en tercera posició, tot i que n’hi ha algunes com la d’El Mundo en la qual Junts i ERC gairebé empaten. No obstant, els resultats finals poden variar dels d’aquests sondejos perquè cada vegada hi ha més electors que decideixen en l’últim moment. En aquest sentit, l’enquesta de dilluns del CIS diu que un 22,8% dels electors decideixen el seu vot l’última setmana, un 6,9% ho fan la jornada de reflexió i 9% més esperen a la mateixa jornada electoral. I consegüentment, en una altra pregunta del CIS, gairebé un 40% (el 39,7%) diu que "encara no ha decidit el seu vot", cosa que no vol dir que no tingui ja una inclinació. Seguir leyendo....
  • ¿Qui va matar Jordi Pujol?
    No hi ha cap més espai polític més complex i calidoscòpic que el de l’antiga Convergència, que, excepte el nom, manté encara intacte el seu inconfusible ADN i part del seu electorat. Fa uns dies va passar gairebé inadvertit un fet de gran transcendència per entendre-ho en tota la seva dimensió, quan Jordi Pujol va proclamar públicament el seu suport a la candidatura de Junts. El gest de l’expresident no és un fet aïllat, és la culminació d’un procés de restitució de la seva figura pública, que fa mesos que es cuina lentament, com un bon guisat. El primer a iniciar el xup-xup va ser Xavier Trias, convidant Pujol a l’acte central de la seva campanya per a les municipals, en la qual va enterrar degudament la paraula independència per poder captar amb astúcia vots des de tots els espais. Seguir leyendo....