Sitio webINFRAESTRUCTURES L'Estat es dona un mes per solucionar a el caos del Prat El delegat del govern espanyol Enric Millo no convida la anuncia l'arribada de 40 equips Generalitat ni els ajuntaments verificadors i 50 nous policies a reunió per pactar les solucions ara cat DIJOUS 130 EUROS Diumenge que ve L'ARA olimpic Un diari molt especial amb portada exclusiva de Xavier Mariscal ara diumenge Antoni Bassas entrevista 2S testimonisclau Barcelona 92: lmatges simetriques de l'abansiel despré Investiguen la mort d'un detingut CoHecció de 40 fotos sobre la tran formació pels urbans del crim del panta de Foix de la capital catalana Targeta regal Inclou10 vals per a CAS PALAU l'edició en paper 2 mesos d'accés digital Pressió al PDECat El fiscal rebaixa a la perque la Generalitat meitat les penes contra es personi contra CDC Millet i Montull
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Julio Iglesias trenca el silenci: "No he abusat, coaccionat o faltat al respecte a cap dona"
Julio Iglesias trenca el seu silenci i ho nega tot. El cantant ha publicat un comunicat aquesta matinada on assegura que no ha "abusat, coaccionat o faltat al respecte a cap dona". "Aquestes acusacions son absolutament falses i em causen una gran tristesa", diu, per afegir que "ma havia sentit tanta maldat".
El “moment ChatGPT” ha arribat a la indústria
"Saps què és el que de debò m’impressiona? Vaig veure un robot agafar un ou!", exclamava Roger Smith, president de General Motors, l’any 1985. El fabricant nord-americà d’automòbils, que dues dècades abans havia estat la primera empresa a instal·lar un braç robòtic, estava aleshores immers en la creació d’una “fàbrica del futur” a Saginaw (Michigan). Smith imaginava una operativa “a les fosques” –sense humans, només màquines– que permetria a la companyia mantenir el ritme dels seus rivals japonesos. El resultat va ser caòtic. Uns robots poc espavilats no distingien entre models de cotxe i eren incapaços de col·locar para-xocs o pintar correctament. Els costos es van disparar molt per sobre del pressupost. Finalment, van tancar la fàbrica.
D'on venen les meves idees i què passa si les canvio?
Molts cops m’he preguntat d’on venen les meves idees i què passa si les canvio. Tinc sempre la porta oberta a fer-ho: argumenta’m un perquè sòlid i dubtaré. Deixa’m pensar-hi una estona i potser et faig cas, o potser torno al mateix lloc. Amb el pas dels anys, constato que la meva manera de desxifrar el món té unes arrels profundes que beuen d’un fil de pensaments anterior a mi i que em sobrepassarà: la tradició, la història, i la llengua amb què ho verbalitzo tot.
L'extrema dreta entra en la lluita de l'habitatge assequible
Els interessos de l'extrema dreta i del gran capital acostumen a anar de bracet. Abaixar els impostos, apujar els beneficis empresarials, privatitzar les pensions i, en definitiva, aprimar l'Estat formen part del seu codi deontològic. Però hi ha vegades que aquests interessos xoquen, especialment quan hi ha mesures proteccionistes pel mig. És en aquest marc on s'ha d'entendre l'última gran estratègia de l'extrema dreta en l'àmbit internacional: fer assequible l'accés a l'habitatge, un dels principals problemes de la població. El president dels Estats Units, Donald Trump, obre camí amb mesures intervencionistes que declaren la guerra als grans inversors. La més cridanera: la prohibició anunciada de la compra d'habitatges unifamiliars a les grans corporacions com a mètode per aconseguir la rebaixa dels preus de llloguer. A l'estat espanyol, Vox n'és un alumne avantatjat, tot i que fins ara, ha estat la connivència amb grups que s'encarreguen de desocupar habitatges el que més ha caracteritzat l'extre
La Reina del Raval i el narcopís on es podia passar la nit: cop policial a la venda de drogues
Un home camina balancejant-se més del compte pels carrers del Raval de Barcelona. Porta una llauna de cervesa Voll-Damm a la mà. És fosc, però encara no són les sis de la tarda. Va mirant a banda i banda, intentant detectar si algú el segueix. Finalment, s'atura davant d'un portal. És el número 3 del carrer Vistalegre, a tocar de la rambla del Raval. És una porta de vidre opac i a dins no s'intueix cap llum. Torna a revisar el seu entorn i decideix fer el pas. Truca a la porta i espera. Ningú l'obre. Remuga. Torna a trucar, ara amb més vehemència, i fa un crit per si algú el sent. De nou, les seves crides no obtenen resposta. Decebut, gira cua i es torna a perdre pels estrets carrers de Ciutat Vella.