Sitio webINFRAESTRUCTURES L'Estat es dona un mes per solucionar a el caos del Prat El delegat del govern espanyol Enric Millo no convida la anuncia l'arribada de 40 equips Generalitat ni els ajuntaments verificadors i 50 nous policies a reunió per pactar les solucions ara cat DIJOUS 130 EUROS Diumenge que ve L'ARA olimpic Un diari molt especial amb portada exclusiva de Xavier Mariscal ara diumenge Antoni Bassas entrevista 2S testimonisclau Barcelona 92: lmatges simetriques de l'abansiel despré Investiguen la mort d'un detingut CoHecció de 40 fotos sobre la tran formació pels urbans del crim del panta de Foix de la capital catalana Targeta regal Inclou10 vals per a CAS PALAU l'edició en paper 2 mesos d'accés digital Pressió al PDECat El fiscal rebaixa a la perque la Generalitat meitat les penes contra es personi contra CDC Millet i Montull
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
"La classe dirigent de l'Iran morirà matant"
Ángel Losada (Berna, Suïssa, 1953) és un diplomàtic espanyol amb una llarga carrera a les seves espatlles. Ha sigut ambaixador d'Espanya a Nigèria, a Kuwait, enviat especial de la Unió Europea al Sahel i ambaixador a l'Iran. Ja jubilat, atén l'ARA per analitzar la guerra oberta a l'Orient Mitjà.
La cara desconeguda dels transportistes
A la sala d’espera d’un centre mèdic coincideixo amb un senyor, al voltant de la seixantena, que porta un cabestrell al braç. La precarietat de la cobertura de telèfon ens obliga a prescindir del mòbil i comentem la lentitud en l’atenció als pacients. Encetem una conversa sobre les respectives xacres i m’explica que descarregant una taula enorme del camió se li va dislocar l’espatlla. Treballa fent de transportista per a una empresa de logística. Està angoixat perquè ja fa un mes que està de baixa i no millora. Ha perdut la força al braç i no pot agafar pesos. Tampoc pot conduir per culpa del dolor. Té por de perdre la feina i, a la seva edat creu que li seria molt difícil trobar-ne una altra. Transporta mobles d’aquests que comprem per internet: taules, llits, armaris, calaixeres, sofàs i tota mena de mobles de gran volum. Em recita totes les marques comercials que els venen perquè està convençut que les conec. I té raó. Són portals molt populars de decoració i mobiliari. Diu qu
El festuc: la fruita seca que ha triplicat la producció a Catalunya en deu anys i que tot el món estima
El pistatxer s’ha estès com una marea verda pel camp català, concretament al canal Segarra-Garrigues i als canals d’Urgell. És un arbre de capçada ampla, d’aquelles que donen bona ombra i que són boniques de contemplar. Però no és per la seva bellesa visual que en deu anys se n’ha triplicat la producció, sinó perquè el festuc és una maragda, una pedra preciosa que només té beneficis i un únic desavantatge possible. Abans d’esmentar-los, deixeu-me que us indiqui les dades que mostren l’amor que professa la nostra pagesia pels festucs: el 2015 van produir-ne 310 tones; aquest 2025 passat, 638.
“Sento que hi ha una connexió entre el cinema de Carla Simón i el meu”
El 2011 el públic català va descobrir el cinema de Mia Hansen-Love en la primera edició del Festival D'A, que va presentar la segona pel·lícula de la directora francesa, Le père de mes enfants. Des d'aleshores, tant el festival com la cineasta han crescut en importància i són referents essencials per a qualsevol cinèfil. Per tant, el premi D'A que en aquesta 15a edició del festival ha rebut Hansen-Love té alguna cosa de reconeixement mutu i celebració compartida. El cinema necessita tant el Festival D'A com Mia Hansen-Love.
Por i angoixa entre els iranians de la diàspora: "Esborra el missatge quan l’hagis llegit"
El timbre no para de sonar. Ha arribat un altre grup. Baixen unes escales decorades amb tapets i miralls, i s'asseuen amb la resta de comensals, que els estaven esperant. El restaurant El Rincón Persa és ple de gom a gom amb famílies iranianes i grups d'amics que han vingut a celebrar el Nowruz, l'any nou persa, que coincideix amb l'inici de la primavera. Amb el soroll dels coberts dringant de fons, moltes boques engoleixen arrossos i estofats aromàtics mentre conversen alegrement. Però darrere els somriures, la inquietud és palpable: molts tenen el cap lluny d’aquí.