Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
INFRAESTRUCTURES
L'Estat es dona un
mes per solucionar
a el caos del Prat
El delegat del govern espanyol
Enric Millo no convida la
anuncia l'arribada de 40 equips
Generalitat ni els ajuntaments verificadors i 50 nous policies a reunió per pactar les solucions
ara cat
DIJOUS
130 EUROS
Diumenge que ve
L'ARA olimpic
Un diari molt especial
amb portada exclusiva
de Xavier Mariscal
ara diumenge
Antoni Bassas
entrevista 2S
testimonisclau
Barcelona 92:
lmatges simetriques
de l'abansiel despré
Investiguen la mort d'un detingut
CoHecció de 40 fotos
sobre la tran
formació
pels urbans del crim del panta de Foix
de la capital catalana
Targeta regal
Inclou10 vals per a
CAS PALAU
l'edició en paper
2 mesos
d'accés digital
Pressió al PDECat El fiscal rebaixa a la
perque la Generalitat
meitat les penes contra
es personi contra CDC
Millet i Montull

Noticias
  • ¿Es pot matar algú per un cop de sol?
    Cap cineasta francès havia gosat fins ara adaptar al cinema L'estranger d'Albert Camus, potser per respecte a aquesta obra referencial de la literatura moderna que s'articula des d'una subjectivitat alienada de les formes de socialització convencionals, una perspectiva difícil de traduir a la gran pantalla. François Ozon ens trasllada a l'Algèria ocupada pels francesos mitjançant un blanc i negre estilitzat que l'ajuda a reconstruir una idea idealitzada en l'imaginari francès d'aquell període colonial. És en aquesta imatge tan bella com falsa que inscriu el seu protagonista, Meursault, el jove que desestabilitza aquesta aparença de normalitat quan assassina un noi àrab per un presumpte cop de sol.
  • Comença el desallotjament del l'institut abandonat de Badalona
  • 5 consells perquè escriguis definitivament el teu primer llibre
    Encarem les últimes setmanes de l’any, i amb l’inici del 2026 començaran els nous propòsits. Potser, en algun llistat de desitjos, hi ha un punt que diu així: “Escriure el llibre d’una vegada per totes”. Fa uns dies, a la Fira del Llibre de Guadalajara, vaig moderar una taula d’escriptores catalanes que han publicat la seva primera novel·la. Les participants eren Maria Canelles (Contra la nostàlgia, Angle Editorial), Montse Albets (Només terra, només pluja, només fang, Edicions del Periscopi) i Regina Rodríguez (Les calces al sol, La Campana). De tot el que van dir, que malauradament no està gravat, recordo unes quantes idees que ben segur que poden ser útils a aquelles persones que aquest Cap d'Any es plantegin posar-se de veritat, ara sí que sí, amb la maleïda novel·la.
  • Celebrar Nadal al novembre
    A casa la Maria són tres filles i totes tres viuen a Barcelona, però les parelles de dues són de l’estranger, i de lluny: Puerto Rico i Austràlia. No és estrany, doncs, que aquestes dues unitats familiars aprofitin, algun any, aquestes dates per viatjar al seu país d’origen i passar les festes amb les respectives famílies. Per això, d’uns anys ençà, quan saben que es dona aquesta situació, la Maria avança els canelons, l’escudella i la carn d’olla, el cava i els torrons a finals de novembre. “És difícil ser tots a taula el dia de Nadal”, explica, “però això no impedeix trobar una data per fer la celebració amb tothom”. 
  • El restaurant amagat a la muntanya que enamora tothom que hi puja
    Fa set anys, el Josep i el seu fill Daniel van decidir obrir un restaurant en plena muntanya. I ho diem així, sense exagerar: el Mirador de Can Pi es troba just al mig de la ruta de Sant Miquel, en el camí que porta a la vall de Sant Daniel, entrant pel monestir de Sant Pere de Galligants. En aquest racó envoltat de bosc, pare i fill van donar forma a un somni senzill: servir plats tradicionals, la cuina casolana de tota la vida. Al cap d’un any, el Josep es va jubilar i Daniel Crespo va assumir el repte en solitari. No volia trencar amb l’essència del seu pare, però sí donar-hi un nou aire: mantenir la tradició, però amb un toc més modern. La seva gran idea va ser recuperar les plantes silvestres i tornar-los el protagonisme a la cuina. “Ja sé que no és cap novetat, que les àvies ja ho feien, que ja les utilitzaven. Però em venia de gust cuinar amb aquests ingredients naturals, que aquí els tinc molt a mà”, explica.