Sitio webINFRAESTRUCTURES L'Estat es dona un mes per solucionar a el caos del Prat El delegat del govern espanyol Enric Millo no convida la anuncia l'arribada de 40 equips Generalitat ni els ajuntaments verificadors i 50 nous policies a reunió per pactar les solucions ara cat DIJOUS 130 EUROS Diumenge que ve L'ARA olimpic Un diari molt especial amb portada exclusiva de Xavier Mariscal ara diumenge Antoni Bassas entrevista 2S testimonisclau Barcelona 92: lmatges simetriques de l'abansiel despré Investiguen la mort d'un detingut CoHecció de 40 fotos sobre la tran formació pels urbans del crim del panta de Foix de la capital catalana Targeta regal Inclou10 vals per a CAS PALAU l'edició en paper 2 mesos d'accés digital Pressió al PDECat El fiscal rebaixa a la perque la Generalitat meitat les penes contra es personi contra CDC Millet i Montull
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Pedro Sánchez, el gran prestidigitador
Pedro Sánchez Castejón (Madrid, 1972) és, parafrasejant Winston Churchill, "un enigma, envoltat d'un misteri dins d'un jeroglífic". ¿És el monstre cínic, fred i sense escrúpols que dibuixa la dreta? ¿O és el líder empàtic i compassiu amb la gent que ho passa més malament que defensa l'esquerra? ¿És un aspirant a dictador o, al contrari, el darrer mur que queda dempeus contra l'extrema dreta mundial? L'únic cert és que entre el Pedro Sánchez actual i el que va irrompre en política l'any 2014 hi ha un abisme. I és aquesta evolució, plagada de girs dramàtics, canvis d'opinió i una innegable capacitat de superar adversitats i adaptar la realitat a les seves necessitats, el que ha desembocat en allò que coneixem avui com a sanchisme. Aquesta és la història del gran prestidigitador de la història política espanyola recent.
James Bond i el sanchisme
La política espanyola té etapes d’una bullanga inigualable. Aquests dies l’acceleració ha arribat a un grau d’excitació que fa témer per la salut coronària de governs, polítics, propagandistes i ciutadans creients en general. Intentant comprendre el món que ens envolta en plena acceleració i un cop hem exhaurit les cites al cínic de Maquiavel, el benaventurat de Rousseau, el provocador de Nietzsche i la valenta d’Arendt, ja només ens queda lliurar-nos a la saviesa de James Bond. La política respon avui al “shaken, not stirred” (agitat, no remogut) d’un enèsim Martini que sabem que no pot acabar bé.
La setmana acabarà amb més núvols i un ambient menys fresc
Aquesta matinada la temperatura no ha baixat tant com divendres, amb mínimes de 0 a 2 ºC en punts de l'interior, després dels valors sota zero de la matinada anterior. Les màximes també han pujat arreu i el migdia ha estat menys fresc, una situació que es repetirà també de cara a diumenge, quan continuarà pujant una mica la temperatura. La setmana vinent també començarà amb una dinàmica idèntica i sense cap canvi de temps destacable a la vista.
De fit a fit
A la contra