Sitio webINFRAESTRUCTURES L'Estat es dona un mes per solucionar a el caos del Prat El delegat del govern espanyol Enric Millo no convida la anuncia l'arribada de 40 equips Generalitat ni els ajuntaments verificadors i 50 nous policies a reunió per pactar les solucions ara cat DIJOUS 130 EUROS Diumenge que ve L'ARA olimpic Un diari molt especial amb portada exclusiva de Xavier Mariscal ara diumenge Antoni Bassas entrevista 2S testimonisclau Barcelona 92: lmatges simetriques de l'abansiel despré Investiguen la mort d'un detingut CoHecció de 40 fotos sobre la tran formació pels urbans del crim del panta de Foix de la capital catalana Targeta regal Inclou10 vals per a CAS PALAU l'edició en paper 2 mesos d'accés digital Pressió al PDECat El fiscal rebaixa a la perque la Generalitat meitat les penes contra es personi contra CDC Millet i Montull
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
A Lamine Yamal ja no li diuen «'¿Qué pone en tu DNI?'»
Algú ha fet molt de zoom i s’hi ha deixat un parell de diòptries per explicar que Lamine Yamal, a les seves botes de jugar al Mundial, hi duu unes petites banderes del Marroc (pel pare) i de Guinea (per la mare), però no la d’Espanya. Tant és que a l’equipament de la selecció l’escut i la bandera apareguin pertot: els essencialistes no li perdonen aquesta traïció a la pàtria. Així ho plasma Cristian Campos en una columna a El Español titulada “No me importa lo que diga el DNI de Lamine Yamal”. L’autor assegura –sense haver-li preguntat a l’interessat– que si el Marroc fos una potència en futbol, el del Barça lluiria aleshores la samarreta del país àrab (i amazic). Sí, fan bé d’obrir les finestres, perquè el tuf islamofòbic es comença a notar i no és plaent. Campos considera més espanyol Ilia Topuria, nascut a Alemanya i d’origen georgià, que el de Rocafonda. Que el lluitador sigui simpatitzant de Vox és una dada de context que potser ajuda a entendre els peculiars
A la contra
L'estiu comença amb onada de calor: serà la tònica dels pròxims mesos?
Després de la calor intensa dels últims dies i de viure la primavera més càlida des que es tenen registres, l'estiu astronòmic començarà oficialment aquest diumenge a les 10:24 hores, malgrat que sembla que fa setmanes que s'ha instal·lat. I ho farà per la porta gran, ja que també arrencarà la primera onada de calor de l'any. L'anticicló i la glopada d'aire càlid provinent del nord de l'Àfrica s'enfortiran, impulsats pels vents del sud que provocaran una borrasca ubicada a l'Atlàntic.
"Cadis és un lloc indecent": el diari de bord d'un vaixell francès del 1714
La memòria d’un vaixell resta entre les seves taules de fusta, de babord a estribord, però la seva crònica, en canvi, en les vivències d’uns mariners acostumats a la mar i a l’oblit. La història del Grand-Dauphin, un dels primers vaixells mercants francesos en fer la volta al món, es coneixia, des de la seva sortida del port de Saint-Malo (nord de França) a principis del segle XVIII, fins a les seves estades a Cadis, Xile, el Perú, i, en acabar, la Xina i Indonèsia. Tanmateix, el record dels cent quaranta homes que van habitar aquest monstre de tres-centes cinquanta tones d’embarcació havia quedat en una anècdota perduda en el pou caduc del temps. Fins ara. L’antiquari i col·leccionista Jean-François Letenneur descobreix l’any 2000 el llibre de bord, arxivat des del 20 de maig de l’any 1717. Letenneur en va fer un estudi exhaustiu per determinar el seu interès històric i entregar-lo, enguany, al Museu Marítim de Saint-Malo, on actualment s’analitza per a la seva exhibició pública
Terres rares: el monopoli xinès per fer tremolar l'economia
L’any 1964, la Xina va descobrir tres armes amb les quals fer tremolar el món. Al desert de Lop Nor, a Xinjiang, el govern xinès va detonar amb èxit per primer cop una bomba atòmica. A les impremtes de Pequín, el Partit va publicar la primera edició del llibre vermell de Mao. Una arma nuclear i una arma ideològica. Aquell any, però, geòlegs xinesos també van descobrir l’arma econòmica més potent que la Xina té en l’actualitat. Sota les roques àrides del desert de la Mongòlia Interior, s’amagava el dipòsit de terres rares més gran del món.