Sitio webINFRAESTRUCTURES L'Estat es dona un mes per solucionar a el caos del Prat El delegat del govern espanyol Enric Millo no convida la anuncia l'arribada de 40 equips Generalitat ni els ajuntaments verificadors i 50 nous policies a reunió per pactar les solucions ara cat DIJOUS 130 EUROS Diumenge que ve L'ARA olimpic Un diari molt especial amb portada exclusiva de Xavier Mariscal ara diumenge Antoni Bassas entrevista 2S testimonisclau Barcelona 92: lmatges simetriques de l'abansiel despré Investiguen la mort d'un detingut CoHecció de 40 fotos sobre la tran formació pels urbans del crim del panta de Foix de la capital catalana Targeta regal Inclou10 vals per a CAS PALAU l'edició en paper 2 mesos d'accés digital Pressió al PDECat El fiscal rebaixa a la perque la Generalitat meitat les penes contra es personi contra CDC Millet i Montull
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Van Gaal viu a la premsa de la crispació
L’aritmètica obliga el PP a pactar amb Vox i, per tant, assumir-ne part del seu programa i ideologia. La premsa conservadora intenta desactivar la noció que això suposa un acte de submissió una mica humiliant –ells, que justament tenen aquest verb sempre a tocar de teclat– i per això un topa amb titulars com el d’aquest dimecres a la Razón: “Pacte imminent a l’Aragó amb «prioritat nacional» i cap canvi en immigració”. Mentrestant, El País esprem tant com pot les amistats perilloses de Feijóo i companyia i obre portada amb “El PP assumeix la idea de «prioritat nacional» de Vox”. Al paràgraf inicial expliquen que aquest principi “apunta a la discriminació dels estrangers”. El drama de tot plegat és que el lector que fa els deures i s’informa per més d’un mitjà de línies editorials no coincidents acaba confós i sense acabar de saber si efectivament els populars han sucumbit a les polítiques xenòfobes o si és Vox qui s’ha conformat amb un gest semàntic –aquesta c
A la contra
De fit a fit
Crim al pantà: identifiquen el cos de l'home assassinat que surava a la Baells
Una dona que passejava el seu gos va veure alguna cosa surant al pantà de la Baells, al Berguedà. Estava embolicada i lligada amb un cinturó. Es podia intuir que era un cos humà. La dona va trucar al telèfon d'emergències i al cap de pocs minuts els Mossos d'Esquadra ja havien confirmat que era un cadàver. Va passar el dimecres 15 d'abril. Ningú havia desaparegut del municipi més proper, Vilada, però la resposta la van acabar trobant a Berga: un veí d'uns seixanta anys del nucli antic no era a casa seva. Tot apuntava que algú l'havia matat.
El blanquejament definitiu de Michael Jackson
Per entendre quina classe de pel·lícula és Michael, el biopic sobre Michael Jackson que s’acaba d’estrenar, només cal fixar-se en els crèdits, on apareixen com a productors principals John Branca i John McClain, els advocats designats com a marmessors del negoci post mortem de Michael Jackson i que l’han convertit en la celebritat morta més profitosa del món, amb més de 3.500 milions d’euros generats des de la mort de Jackson el 2009, segons Forbes. Com tants altres biopics, Michael existeix sobretot com a estratègia comercial que ha de protegir i reforçar una marca. Per tant, el marge de llibertat artística que han tingut el director Antoine Fuqua (Training day, Els amos de Brooklyn) o el guionista John Logan (Gladiator, Skyfall) s’intueix molt escàs.