Sitio webINFRAESTRUCTURES L'Estat es dona un mes per solucionar a el caos del Prat El delegat del govern espanyol Enric Millo no convida la anuncia l'arribada de 40 equips Generalitat ni els ajuntaments verificadors i 50 nous policies a reunió per pactar les solucions ara cat DIJOUS 130 EUROS Diumenge que ve L'ARA olimpic Un diari molt especial amb portada exclusiva de Xavier Mariscal ara diumenge Antoni Bassas entrevista 2S testimonisclau Barcelona 92: lmatges simetriques de l'abansiel despré Investiguen la mort d'un detingut CoHecció de 40 fotos sobre la tran formació pels urbans del crim del panta de Foix de la capital catalana Targeta regal Inclou10 vals per a CAS PALAU l'edició en paper 2 mesos d'accés digital Pressió al PDECat El fiscal rebaixa a la perque la Generalitat meitat les penes contra es personi contra CDC Millet i Montull
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Pseudònims: apunta i dispara
De vegades fantasiejo d’escriure amb pseudònim. En la ficció, em permetria abordar temes que per qüestions personals m’estan vedats (si n’escrivís, les conseqüències en la vida real serien massa transcendents), i també m’estalviaria un munt de feina de promoció i, per tant, també un munt d’insults a les xarxes (ja sabem que diguis el que diguis a les entrevistes, sempre hi ha un reel que fotrà el dit a la nafra: vivim en un món amb una tendència excessiva a la nafra); en l’articulisme, un pseudònim em donaria ales per no callar ni censurar-me (us asseguro que sovint, o fins i tot gairebé sempre, em mossego la llengua; al capdavall, la repressió és un mecanisme d’origen social). Fantasiejo amb la idea de no signar els meus textos, però de seguida m’adono que això té dos problemes. El primer és que sospito que no costaria gaire adonar-se que soc jo; fet i fet, cadascú té les seves dèries temàtiques, lèxiques, sintàctiques, idiosincràtiques, etcètera, el que se’n diu una
El cicle menstrual, un factor ignorat en el rendiment esportiu
Un estudi realitat amb 228 jugadores de bàsquet alerta que les alteracions del cicle menstrual són prevalents entre les esportistes d’elit i que això pot afectar tant el seu benestar com el seu rendiment. La investigació col·lectiva, que està realitzada per Pilar Crespo, Nuria Herranz, Víctor Estella, Esther Morencos, María Herranz i Gil Roda, responsable de l'àrea mèdica del Barça Innovation Hub, conclou que cal més recerca per entendre millor les afectacions a la qualitat de vida, el rendiment i la susceptibilitat a lesions de les atletes.
5è d'ESO, la fórmula d'un institut de Gràcia per no deixar alumnes despenjats
"Vèiem que acabaven l'ESO sense el títol perquè estaven molt lluny del que demana el currículum, i clar, se n'anaven amb una mà al davant i una altra al darrere", explica la Loles Resa, cap d'estudis de secundària del col·legi Sant Josep de Gràcia. Ella parla del que havien viscut alguns alumnes del centre, però no és una situació aïllada. Segons l'anuari d'Equitat.org fet públic aquesta setmana, després d'estar molts anys pujant o mantenint-se, en els últims cinc cursos la taxa de graduats d'ESO ha caigut de manera consecutiva. Tot i ser alt, el percentatge ha passat d'un 93% a un 86% el curs 2024-2025, la taxa de graduació a l'ESO més baixa des de fa quinze anys.
El gran dilema municipal de Junts amb Aliança Catalana
Queden deu mesos i mig per a les eleccions municipals i els partits encara debaten candidatures i programes. A Junts, a més, tenen una important decisió a prendre: què hauran de fer amb Aliança Catalana (AC). Per tapar el seu creixement abans dels comicis, però també per saber si hi han de pactar després sabent que el partit de Sílvia Orriols s'ha posat entre cella i cella substituir-los. Què en diu la direcció i què en pensa el món local?
Què en sabem del fons de rescat de la pandèmia esquitxat per la corrupció?
La pandèmia de la covid-19 va fer volar pels aires una part dels postulats econòmics que des de la crisi financera imperaven a Europa. Així, per exemple, els estats membres van acordar aprovar els fons europeus Next Generation, que tot just finalitzen aquest agost; però també hi va haver consens en suspendre les regles fiscals. A totes dues coses s'hi va afegir un element: la flexibilització per part de la Comissió Europea de la normativa comunitària en ajudes d'Estat. Gràcies a això, el govern espanyol va poder crear el juliol del 2020 el Fons de Suport a la Solvència d'Empreses Estratègiques (FASEE, en les seves sigles en castellà), concebut com una espècie de fons de rescat i gestionat per la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI), organisme que depèn del ministeri d'Hisenda. Sis anys després, la que va ser la mesura pandèmica més desitjada per a algunes empreses viu un maldecap reputacional: la persegueix l'ombra de la corrupció.