Sitio webINFRAESTRUCTURES L'Estat es dona un mes per solucionar a el caos del Prat El delegat del govern espanyol Enric Millo no convida la anuncia l'arribada de 40 equips Generalitat ni els ajuntaments verificadors i 50 nous policies a reunió per pactar les solucions ara cat DIJOUS 130 EUROS Diumenge que ve L'ARA olimpic Un diari molt especial amb portada exclusiva de Xavier Mariscal ara diumenge Antoni Bassas entrevista 2S testimonisclau Barcelona 92: lmatges simetriques de l'abansiel despré Investiguen la mort d'un detingut CoHecció de 40 fotos sobre la tran formació pels urbans del crim del panta de Foix de la capital catalana Targeta regal Inclou10 vals per a CAS PALAU l'edició en paper 2 mesos d'accés digital Pressió al PDECat El fiscal rebaixa a la perque la Generalitat meitat les penes contra es personi contra CDC Millet i Montull
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
De competir al màxim nivell a dirigir una empresa de bacallà amb només de 28 anys
Quatre mesos després de disputar el seu últim partit a l'ACB amb el Baxi Manresa, Jaume Sorolla es va estrenar amb el CB Cantaires de Tortosa a Primera Catalana. El pivot de 28 anys va rebutjar les ofertes que tenia per seguir en el bàsquet professional i va tornar a casa. "Tenim una empresa familiar que importa bacallà d'Islàndia i de les Illes Fèroe cap a Tortosa i les Terres de l'Ebre. Jo formo part de la quarta generació del negoci. Quan el meu pare va morir fa uns anys, ens vam adonar que faltava reforçar la direcció, ja que ma mare és infermera a l'Hospital Verge de la Cinta i el meu germà és fisioterapeuta a l'Hospital de Jesús. No teníem direcció i vam acordar que me'n fes càrrec jo", diu Sorolla, que després de formar-se al planter del Barça va marxar a estudiar als EUA.
El president de la Conferència Episcopal demana eleccions i Sánchez el repta a presentar-se
Com ja ve sent habitual en els darrers temps, el president de la Conferència Episcopal Espanyola, Luis Argüello, ha tornat a la càrrega contra el govern espanyol. Alineant-se un cop més amb la dreta, el cap dels bisbes espanyols ha reclamat una "qüestió de confiança, una moció de censura o anar a eleccions" davant la manca de suports del president espanyol, Pedro Sánchez. "La situació està més bloquejada que al juliol, amb una legislatura sense pressupost", declara en una entrevista a La Vanguardia. "Així que reitero el que vaig dir al juliol: qüestió de confiança, moció de censura o donar la paraula als ciutadans. És a dir, el que preveu la Constitució", insisteix el president de la Conferència Episcopal.
Un nou revés per a la llei de Cambres: patronals i sindicats dinamiten el consens
Semblava que el 2025 seria l'any en què la llei de Cambres de Comerç catalanes, text que fa més de 10 anys que està caducat i que regula la funció de les 13 cambres de comerç catalanes i part del seu finançament, finalment es renovaria. Al juliol es va aconseguir portar una proposta de llei al Parlament, acordada pel Consell de Cambres de Catalunya, les patronals Pimec i Foment de Treball i els sindicats CCOO i UGT. Al novembre, la proposta va ser presentada al Ple del Parlament per al debat de totalitat i sense esmenes a la totalitat. Uns dies després, però, les patronals i els sindicats van enviar una carta conjunta als presidents dels grups parlamentaris al·legant "preocupació sobre qüestions fonamentals que afecten l'equilibri institucional del diàleg social i la seva preservació com a bé públic essencial per al progrés econòmic i social del país, i de les afectacions sobre determinades activitats derivades de la proposició de llei del tercer sector i de la llei de Cambres a Catalunya".
Múltiples morts en un atemptat terrorista a Austràlia
Zelenski renuncia a l'entrada d'Ucraïna a l'OTAN
Volodímir Zelenski continua fent passos per demostrar a Donald Trump que està disposat a cedir en algunes de les seves principals demandes per aconseguir un acord de pau. En un gest inèdit, ha ofert que Ucraïna renunciï a adherir-se a l’OTAN si els Estats Units i Europa li proporcionen a canvi garanties de seguretat. Segons el president ucraïnès, els aliats occidentals s’haurien de comprometre a tancar un acord legalment vinculant amb Kíiv pel qual pogués rebre suport militar en cas d’un atac rus. Seria una assegurança similar a l’Article 5 del Tractat de l’Aliança Atlàntica, que preveu que els membres de l’OTAN responguin militarment a qualsevol agressió contra un dels seus estats integrants.