Sitio webINFRAESTRUCTURES L'Estat es dona un mes per solucionar a el caos del Prat El delegat del govern espanyol Enric Millo no convida la anuncia l'arribada de 40 equips Generalitat ni els ajuntaments verificadors i 50 nous policies a reunió per pactar les solucions ara cat DIJOUS 130 EUROS Diumenge que ve L'ARA olimpic Un diari molt especial amb portada exclusiva de Xavier Mariscal ara diumenge Antoni Bassas entrevista 2S testimonisclau Barcelona 92: lmatges simetriques de l'abansiel despré Investiguen la mort d'un detingut CoHecció de 40 fotos sobre la tran formació pels urbans del crim del panta de Foix de la capital catalana Targeta regal Inclou10 vals per a CAS PALAU l'edició en paper 2 mesos d'accés digital Pressió al PDECat El fiscal rebaixa a la perque la Generalitat meitat les penes contra es personi contra CDC Millet i Montull
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
El tortuós final de curs d’Ayuso
Isabel Díaz Ayuso ha arribat al mes d’agost més contra les cordes que mai. El polèmic viatge a Mèxic de fa pocs mesos, la investigació judicial contra la seva parella i la gestió dels greus incendis que han afectat la Comunitat de Madrid se sumen a l’última polèmica que ha sacsejat la seva figura. Es tracta de la compra i posterior venda precipitada d’un àtic de luxe a Chamberí amb un valor de 6,6 milions d’euros —la Comunitat de Madrid va publicar l'anunci de la venda aquest divendres— envoltada de declaracions contradictòries i justificacions poc convincents. Inicialment, el govern madrileny va sostenir que s'havia de convertir en una oficina temporal –malgrat que no està habilitat com a tal– durant les obres a la Reial Casa de Correus, seu de l’executiu. Però 24 hores després que es fes pública la informació, es va afanyar a vendre l’immoble al·legant que serviria per reconstruir la serra Oest després dels incendis.
"¿A les dones embarassades se'ns retorna al Marroc?"
La Fàtima (Tetuan, 34 anys) s’acosta a un grup de dones mentre es toca la panxa. Està embarassada de sis mesos. Fins ara no tenia gaires molèsties –"Estava tranquil·la", diu mentre es mira el ventre–, però des que va arribar a Ceuta la cosa ha canviat i cada dia nota la criatura. Es va llançar al mar, amb els riscos físics que això suposa, per fugir del Marroc, on no vol tornar de cap manera. Ens entenem gràcies a la Jadira, una dona d'origen marroquí que viu a Ceuta des de fa molts anys.
"El Penedès té una oportunitat històrica per construir una DO d'escumós per als seus futurs nets"
Pepe Raventós (Barcelona, 1974) va sortir el 2012 de la denominació d'origen (DO) Cava pel seu descontentament amb un model que, segons les seves paraules, "ha confós comptar ampolles com a mesura d'èxit" i ha deixat de banda la "creació de valor" per al pagès, el consumidor i el territori. Durant els últims anys, el director general de Raventós i Blanc ha treballat per crear una nova DO d'escumosos que agrupi els cellers del Penedès que vulguin apostar per la qualitat i rivalitzar amb altres zones de prestigi com la Xampanya o la Borgonya francesa. Coincidint amb l'inici de la verema, Pepe Reventós reivindica la història i les propietats del terrer penedesenc per produir raïm d'alt reconeixement i considera que la regió es troba davant una oportunitat única per fer el pas endavant definitiu.
Viure amb una caiguda lliure de 50 metres al peu de la finestra
La vista panoràmica de la cinglera de Castellfollit de la Roca és una de les postals més boniques i icòniques de Catalunya. Tot un poble suspès sobre una roca basàltica, amb una església i una filera de cases assentades al límit d’un precipici de cinquanta metres que cau en picat sobre el riu Fluvià. A la cornisa d'aquest penya-segat, format de manera natural per diverses colades de lava fa més de 350.000 anys, hi viuen aproximadament 350 veïns, més d'un terç dels habitants d'aquest petit municipi de la Garrotxa.
Joel Codina: “És com molts pobles de la zona, amb carrers estrets i cases de pedra, a un entorn natural excepcional”
Acostumat a viatjar per tot Catalunya per feina, al fotògraf Joel Codina li ha costat triar el seu lloc preferit. Ha estat després de tenir en compte on se sent més còmode o per què repeteix, que s’ha decantat per Salardú. Fa quatre anys va instaurar la tradició d’anar-se’n sol una setmana: “No ho faig per trobar-me a mi mateix ni abraçar els arbres, em venia de gust, és una oportunitat per estar d’una altra manera, i m’he adonat que ho necessito”. Recorda el primer cop que hi va anar, quan treballava a la Conselleria de Recerca i Universitats, a una sortida per Viella i Salardú, tot l'equip es va quedar a dormir a l’hotel on repeteix cada any. “M’agrada anar a un indret que no m’és aliè i on sé que estaré de meravella”.