Sitio webCULTURA 25 ANYS DE LARRIBADA DE SON GOKU La historia secretade l'aparicióde Bola de Drac als quioscos il'eclosió del manga a Catalunya JUDICIALITIACIO DEL PROCES a uerella per la ara cat compra d'urnes CARRECS PREVENTIVA DIMECRES La fiscalia actua contra l'acord S'acusa la consellera 130 EUROS marc de licitació abans que la Meritxell Borrás de prevaricació, Generalitat les adquireixi malversació i desobediencia Diumenge que ve L'ARA olimpic Un diari molt especial amb portada exclusiva de Xavier Mariscal ara diumenge Antoni Bassas entrevista 2S testimonisclau ona 92: Imatges simetriques. de l'abansiel després CoHecció de 40 fotos Trump justifica compartir secrets d'estat sobre la tran formació de la capital catalana El president, que va rebre Erdogan ahir, defensa que revelés informació de l'El alministre rus d'Exteriors Targeta regal Inclou10 vals per a l'edició en paper 2 mesos La UE UPC El Congrés Bila Pla contra d'accés digital investiguen reprova Catalá la mort de si han sigut i la cúpula fiscal ciclistes a espiades per in les carreteres.
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Bosch Gimpera, pare de la prehistòria catalana (1974)
De l’article de l’arqueòleg Miquel Tarradell (Barcelona, 1920 - 1995) a Serra d’Or (XII-1974) sobre Pere Bosch Gimpera (Barcelona, 1891 - Mèxic, 1974), prehistoriador i arqueòleg de qui ahir s’esqueia el 135è aniversari del naixement. Científic de prestigi internacional, Bosch Gimpera va ser rector de la Universitat Autònoma republicana de 1934 a 1939, i conseller de Justícia en un dels governs del president Companys en temps de guerra.
Trump amenaça l'Iran amb arrasar les seves centrals elèctriques si no reobre Ormuz
El president nord-americà, Donald Trump, ha donat aquest dissabte a la nit un ultimàtum de 48 hores a l'Iran perquè reobri totalment l'estret d'Ormuz, un enclavament clau per al comerç global de petroli. En cas contrari, el mandatari amenaça amb atacar les centrals nuclears del país persa. El règim dels aiatol·làs, però, lluny d'apocar-se, ha advertit que si Washington fa realitat la seva amenaça, no només tancarà completament l'estret, sinó que també atacarà plantes dessalinitzadores, empreses i infraestructures de la regió que estiguin vinculades als Estats Units o Israel.
Eleccions municipals a França: l’extrema dreta punxa i l’esquerra resisteix a París, Lió i Marsella
L'esquerra –malgrat les divisions dels partits– resisteix a les grans ciutats, mentre que l'extrema dreta de Marine Le Pen ha punxat. Les eleccions municipals franceses han deixat un mapa amb més alcaldies d’extrema dreta de les que hi havia fins ara, però Reagrupament Nacional (RN) no ha aconseguit l'èxit electoral que esperava. En molts municipis on el candidat d’extrema dreta havia aconseguit passar a la segona volta, finalment no ha obtingut la victòria. Els resultats –encara provisionals– demostren que l’extrema dreta, amb algunes excepcions, li costa superar el sostre del 50% dels vots i segueix sense penetrar a les grans ciutats. És un fracàs per a Le Pen, que havia arribat a tenir com a objectiu guanyar a Marsella.
Xàfecs residuals al litoral i el prelitoral, amb un ambient més fred
La bossa d'aire fred despenjada des del nord d'Europa ens està creuant pel damunt i ja ha generat els primers xàfecs. El canvi de temps ha estat sobtat i hem passat d'un cap de setmana primaveral i plàcid a un temps gris, fresc i plujós. La inestabilitat seguirà present al llarg de tota la nit i dilluns a la matinada, amb ruixats al prelitoral, el litoral, la Catalunya central, el nord-est, el Prepirineu i el Pirineu. Fins al vespre d'avui ja acumulaven de 2 a 8 l/m2. Localment, els xàfecs es reactivaran i podran caure en forma de tempesta. També nevarà al Pirineu, sobretot en comarques com el Ripollès, amb vent del nord, fort a cotes altes.
La Generalitat multa amb més de cinc milions d'euros les infraccions de les residències
Una mala administració de medicació, una dieta pobra o inadequada, una pèssima higiene del centre o no garantir l'atenció continuada dels usuaris. També falsejar dades, ignorar els advertiments de l'administració o obstaculitzar la inspecció i la informació a la família. Són només part dels motius que han portat a sancionar residències de gent gran de Catalunya. Des del 2020 les multes econòmiques fermes ascendeixen fins als 5.321.733 euros, segons les dades aportades a l'ARA pel departament de Drets Socials en resposta a una petició a través del portal de transparència de la Generalitat. Tot i que no es detallen quantes són les residències sancionades, tret del 2020 i el 2024, en la resta d'anys se superen el centenar d'expedients sancionadors. Ara bé, el departament permet a les residències que han corregit les infraccions invertir l'import de la multa en actuacions de millora en les instal·lacions.