Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
CULTURA
25 ANYS DE LARRIBADA
DE SON GOKU
La historia secretade l'aparicióde Bola de Drac
als quioscos il'eclosió del manga a Catalunya
JUDICIALITIACIO DEL PROCES
a uerella per la
ara cat
compra d'urnes
CARRECS
PREVENTIVA
DIMECRES
La fiscalia actua contra l'acord
S'acusa la consellera
130 EUROS
marc de licitació abans que la
Meritxell Borrás de prevaricació,
Generalitat les adquireixi
malversació i desobediencia
Diumenge que ve
L'ARA olimpic
Un diari molt especial
amb portada exclusiva
de Xavier Mariscal
ara diumenge
Antoni Bassas
entrevista 2S
testimonisclau
ona 92:
Imatges simetriques.
de l'abansiel després
CoHecció de 40 fotos
Trump justifica compartir secrets d'estat
sobre la tran
formació
de la capital catalana
El president, que va rebre Erdogan ahir, defensa que revelés informació de l'El alministre rus d'Exteriors
Targeta regal
Inclou10 vals per a
l'edició en paper
2 mesos
La UE UPC El Congrés
Bila Pla contra
d'accés digital
investiguen
reprova Catalá
la mort de
si han sigut i la cúpula fiscal
ciclistes a
espiades
per in
les carreteres.

Noticias
  • Dos amants aixoplugats en una barca
    Rosa Font Massot no s’hi ha posat per poca cosa, i s’ha proposat escriure sobre el desig. Sobre el desig sexual, peremptori i vitenc, però també sobre el desig espiritual de creació, el d’heure el cant. I, encara, sobre el desig d’oblidar-nos de la nostra condició moridora, de canviar la nostra mirada, per tal de contemplar-nos des de fora, o des de molt amunt, com insinuen els versos de Iorgos Seferis que encapçalen el darrer cant d’aquest poema: “Sota el cel, som nosaltres els peixos i els arbres són les algues”. Sobre el desig d’entendre la vida des de l’origen, sense la mediació –i l’extrema, íntima complicació– de la consciència. És, per tot això, un llibre ambiciós: “El Poema del desig vol ser la construcció d’un espai literari on el desig amorós és fusió amb el món i amb tot el que percebem i som”.
  • Tragèdia al Canadà: deu morts en un tiroteig en un institut de secundària
    Almenys deu persones han mort aquest dimarts en una escola de secundària del Canadà quan una persona ha obert foc massivament a dins de les instal·lacions, a la localitat de Tumbler Ridge, a la demarcació de la Colúmbia Britànica, segons informa l'agència Efe de fonts policials.
  • L'arròs de Paco Pérez a l'abast dels barcelonins
    Dins de l'Hotel Arts trobem un restaurant que té vida pròpia, l'Enoteca del cuiner Paco Pérez. Els amants del seu restaurant de Llançà, el Miramar, saben que Pérez excel·leix en el terreny dels arrossos. I aquest és el lloc on poder-lo tastar a Barcelona. L'establiment de la Ciutat Comtal ha començat a servir un menú dedicat a l'arròs els dissabtes a l'hora de dinar. De fet, Enoteca és un restaurant orientat als sopars, és només els dissabtes que aprofiten la llum natural de l'espai, situat davant del mar, per fer aquesta proposta. Li han posat de nom "L'arròs del Paco" i hi està responent de manera molt favorable el públic local, que s'anima a conèixer aquest restaurant de dues estrelles Michelin.
  • Reivindiquem les dones pioneres en l'estudi de l'ADN
    Cada 11 de febrer se celebra el dia internacional de la nena i la dona en la ciència amb l’objectiu de visibilitzar l’aportació de les dones al progrés científic. Aquest any, a més, hi ha una altra celebració, la dels 25 anys de la publicació del primer esborrany del genoma humà a partir de la seqüenciació gairebé completa de tots els nostres cromosomes. Aquella fita, disposar del nostre manual d’instruccions obria la porta a saber per què els humans som com som. Des d'aleshores, s’han fet avenços importantíssims i segur que sortiran articles parlant de molts científics importants que hi han contribuït, però en ocasió de l’11-F, també cal recordar les dones científiques pioneres que van fer contribucions molt rellevants per posar els fonaments de l’era de l'ADN i el genoma, més enllà de Rosalind Franklin i Barbara McClintock. Avui paga la pena recordar dues investigadores coetànies, Martha Chase i Maxine Singer, ambdues ja difuntes, dues cares ben diferents de la difícil traje
  • Del miracle de l’Ozempic a la caiguda: El gegant farmacèutic danès que trontolla
    No fa tant de temps que Novo Nordisk era l’empresa més valuosa d’Europa gràcies a les vendes dels medicaments Ozempic i Wegovy que van resultar ser unes injeccions miraculoses per perdre pes. A principi d’estiu de l’any 2024, la farmacèutica danesa valia més que les empreses del conglomerat de luxe francès LVMH i que el fabricant de xips neerlandès ASML. De fet, Novo Nordisk va arribar a guanyar tants diners que la Fundació Novo, propietària d’una part de l’empresa, es va convertir en una de les fundacions filantròpiques més grans del món, a l’altura de la Fundació Bill & Melinda Gates, creada pel pare de Microsoft.