Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
CULTURA
25 ANYS DE LARRIBADA
DE SON GOKU
La historia secretade l'aparicióde Bola de Drac
als quioscos il'eclosió del manga a Catalunya
JUDICIALITIACIO DEL PROCES
a uerella per la
ara cat
compra d'urnes
CARRECS
PREVENTIVA
DIMECRES
La fiscalia actua contra l'acord
S'acusa la consellera
130 EUROS
marc de licitació abans que la
Meritxell Borrás de prevaricació,
Generalitat les adquireixi
malversació i desobediencia
Diumenge que ve
L'ARA olimpic
Un diari molt especial
amb portada exclusiva
de Xavier Mariscal
ara diumenge
Antoni Bassas
entrevista 2S
testimonisclau
ona 92:
Imatges simetriques.
de l'abansiel després
CoHecció de 40 fotos
Trump justifica compartir secrets d'estat
sobre la tran
formació
de la capital catalana
El president, que va rebre Erdogan ahir, defensa que revelés informació de l'El alministre rus d'Exteriors
Targeta regal
Inclou10 vals per a
l'edició en paper
2 mesos
La UE UPC El Congrés
Bila Pla contra
d'accés digital
investiguen
reprova Catalá
la mort de
si han sigut i la cúpula fiscal
ciclistes a
espiades
per in
les carreteres.

Noticias
  • Del Arco entrevista Joan Armengol (1967)
    De l’entrevista de Manuel Del Arco (Saragossa, 1909 - Barcelona, 1971) a Joan Armengol (Igualada, 1934 - Barcelona, 2026), publicada a La Vanguardia (2-IV-1967). Traducció pròpia. Fa deu dies de la mort de Joan Armengol, periodista radiofònic especialitzat en intervius contingents o sobtats a personatges d’actualitat. Era cèlebre la primera pregunta que feia als famosos tan bon punt baixaven de l’avió al Prat: “Abast i contingut de la visita?” Va obtenir milers de declaracions espontànies de presidents com Nixon i d’ídols de masses com els Beatles sense intermediaris i sense concertar l’entrevista. Caricatura de Joan Armengol per Del Arco.
  • Maten a trets al funeral de la seva mare un exlíder nacionalista de Còrsega
    L’exlíder nacionalista cors Alain Orsoni, figura clau del moviment independentista als anys vuitanta, ha mort aquest dilluns després de ser abatut a trets durant el funeral de la seva mare al sud de Còrsega. Les autoritats de l'illa francesa han obert una investigació sobre els fets, que s’atribueixen a un franctirador que ha fugit després de l’assassinat, que ha tingut lloc a primera hora de la tarda a la localitat de Vero. De moment no hi ha pistes sobre el motiu de l'atac.
  • Desafiament iranià
    L’Iran viu el desafiament més greu al règim dels aiatol·làs des de la Revolució Islàmica del 1979. Les protestes no són noves al país. Des de fa anys hi ha un descontentament acumulat i successiu que sempre troba la manera de tornar a ocupar els carrers. Des de les protestes electorals del juny del 2009 amb l’anomenat “moviment verd” acusant el govern de Mahmud Ahmadinejad de frau electoral fins a la repressió de les manifestacions contra l'encariment pel preu dels aliments el 2017 i pel preu del combustible el 2019. En l'última onada de disturbis del 2022 i el 2023, que va durar més de sis mesos, organitzacions de drets humans van registrar fins a 500 morts i més de 20.000 detencions contra el moviment “Dona, vida, llibertat”, desencadenat per la mort de la jove Mahsa Amini.
  • Les bibliotecàries en peu de guerra
    Jorge Luis Borges, en el seu Poema de los dones, va escriure: “Sempre vaig imaginar que el Paradís seria algun tipus de biblioteca”. Ara, però, en un documental imprescindible que trobareu a Movistar+, descobrireu que les biblioteques, als Estats Units, s’han convertit en un infern, especialment les de les escoles i instituts públics.
  • Abaixar la persiana per protestar: la pressió econòmica que inquieta el règim iranià
    A l'Iran, la protesta no és només als carrers. Després de més de dues setmanes de mobilitzacions, l'epicentre del descontentament ja no es limita a marxes i enfrontaments nocturns. S'ha traslladat a l'economia diària, a la manera com milions de ciutadans intenten sobreviure en un país on la moneda s'ha desplomat, els preus bàsics s'han disparat i els serveis públics es degraden sota el pes de la crisi.