Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
CULTURA
25 ANYS DE LARRIBADA
DE SON GOKU
La historia secretade l'aparicióde Bola de Drac
als quioscos il'eclosió del manga a Catalunya
JUDICIALITIACIO DEL PROCES
a uerella per la
ara cat
compra d'urnes
CARRECS
PREVENTIVA
DIMECRES
La fiscalia actua contra l'acord
S'acusa la consellera
130 EUROS
marc de licitació abans que la
Meritxell Borrás de prevaricació,
Generalitat les adquireixi
malversació i desobediencia
Diumenge que ve
L'ARA olimpic
Un diari molt especial
amb portada exclusiva
de Xavier Mariscal
ara diumenge
Antoni Bassas
entrevista 2S
testimonisclau
ona 92:
Imatges simetriques.
de l'abansiel després
CoHecció de 40 fotos
Trump justifica compartir secrets d'estat
sobre la tran
formació
de la capital catalana
El president, que va rebre Erdogan ahir, defensa que revelés informació de l'El alministre rus d'Exteriors
Targeta regal
Inclou10 vals per a
l'edició en paper
2 mesos
La UE UPC El Congrés
Bila Pla contra
d'accés digital
investiguen
reprova Catalá
la mort de
si han sigut i la cúpula fiscal
ciclistes a
espiades
per in
les carreteres.

Noticias
  • Setembre, hauré d'assegurar que no m'he suïcidat: la melodia estripada de Josele Santiago
    "Hauré d'assegurar que no m'he suïcidat", escriu el músic Josele Santiago (Madrid, 1965) al llibre Desde el jergón (Contra, 2026). El cantant i guitarrista del grup Los Enemigos signa una autobiografia musical extraordinària pel que explica, per com ho escriu, pel to, pel punt de vista i per la manera com música, vida i somnis caminen plegats en el text. Cada capítol neix d'una cançó de Los Enemigos, un material de categoria com correspon a un dels millors grups de rock en castellà. I cada capítol creix frase a frase combinant biografia personal i social. Hi ha ràbia i decepció, també meravella i estupor, dolors diversos i passió. I no hi falta l'amor, com el que va esclatar quan va conèixer la guionista barcelonina Núria Torreblanca. "I vaig acabar instal·lant-me a Catalunya", diu, "enamorat perdudament".
  • Atacs contra instal·lacions ferroviàries a Kíiv: hi ha almenys 11 morts
    Almenys vuit persones han mort aquesta matinada a Kíiv i tres més han perdut la vida als seus voltants en un nou atac massiu rus amb míssils balístics i drons contra la regió de la capital, segons el balanç de víctimes ofert pel Servei d’Emergències d’Ucraïna.
  • De Mozart a Los del Río: la banda sonora del poder
    "Sense música la vida seria un error", predicava el filòsof alemany Friedrich Nietzsche ara fa quasi dos segles, i la política sembla que s’ha pres aquesta màxima com un patró a seguir. Ho saben al moviment MAGA, que ballen al ritme del YMCA del grup novaiorquès Village People imitant els peculiars passos del seu gran líder, Donald Trump, que la setmana passada el tornava a reivindicar.
  • "Els pares van prendre el camí difícil de parlar-nos en una llengua que no era la seva"
    "Sí: a segon d'ESO vaig posar-me / a parlar castellà / perquè les catalufes no lligàvem / i perquè, tal com deia Sylvia Plath, / tota dona adora un feixista", escriu Maria Sevilla Paris (Badalona, 1990) en un dels poemes de Ni una o l'oposada flor (Arrebato Libros). A les pàgines de l'esquerra hi llegim els poemes originals en català. A la dreta, la versió castellana, que sovint es converteix en joc transformador, a càrrec de Juan Andrés García Román i de l'autora. Ni una o l'oposada flor explica, en una llengua dúctil i precisa, la devoció de Sevilla per animals, plantes i tota mena d'organismes vius –inclosos els homes–, al mateix temps que reflexiona sobre la seva relació amb el català, que tot i no ser la llengua que parlaven els seus pares entre ells s'ha convertit en la seva llengua d'ús habitual, en eina professional –és professora associada a la Universitat de Barcelona i fa tallers al Casal dels Infants del Raval– i en vehicle d'expressió artística, que de moment ha donat mitj
  • El dron rus guiat per IA que va matar tres ucraïnesos anticipa un futur distòpic a la guerra
    La jove va córrer per salvar-se, però ja era massa tard. Un petit dron rus semblant a un avió de joguina va baixar en picat des del cel a la ciutat de Zaporíjia, al sud-est d'Ucraïna, el mes passat. Mentre l'aparell es dirigia cap a una benzinera, va xocar contra una paret i va explotar. Va deixar una pluja de metralla que va matar Tetiana Bubynets, una estudiant universitària de 19 anys, i dues persones més. Són part dels milers de civils ucraïnesos que han mort en atacs aeris russos, però les circumstàncies de les seves morts tenen un element inquietant. El dron que els va matar estava guiat per un sistema experimental d'intel·ligència artificial, i no per un pilot humà, segons experts en drons, comandaments militars ucraïnesos i l'equip forense que va examinar les restes de l'atac. El dron havia estat programat per operadors humans per dirigir-se cap a una benzinera concreta, però, quan s'hi va acostar, va triar pel seu compte l'objectiu exacte –molt probablement uns dipòsits de propà– a