Sitio webCULTURA 25 ANYS DE LARRIBADA DE SON GOKU La historia secretade l'aparicióde Bola de Drac als quioscos il'eclosió del manga a Catalunya JUDICIALITIACIO DEL PROCES a uerella per la ara cat compra d'urnes CARRECS PREVENTIVA DIMECRES La fiscalia actua contra l'acord S'acusa la consellera 130 EUROS marc de licitació abans que la Meritxell Borrás de prevaricació, Generalitat les adquireixi malversació i desobediencia Diumenge que ve L'ARA olimpic Un diari molt especial amb portada exclusiva de Xavier Mariscal ara diumenge Antoni Bassas entrevista 2S testimonisclau ona 92: Imatges simetriques. de l'abansiel després CoHecció de 40 fotos Trump justifica compartir secrets d'estat sobre la tran formació de la capital catalana El president, que va rebre Erdogan ahir, defensa que revelés informació de l'El alministre rus d'Exteriors Targeta regal Inclou10 vals per a l'edició en paper 2 mesos La UE UPC El Congrés Bila Pla contra d'accés digital investiguen reprova Catalá la mort de si han sigut i la cúpula fiscal ciclistes a espiades per in les carreteres.
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Qui és Cole Allen, l'home que ha disparat en el sopar de periodistes amb Trump?
A Donald Trump li ha faltat temps per mostrar la cara de l'home que presumptament ha irromput disparant a la sala on el president dels Estats Units i altres altes autoritats del país celebraven el tradicional sopar dels periodistes que cobreixen la informació de la Casa Blanca. Trump ha penjat a la seva xarxa social la fotografia de l'home, ja reduït pels agents de seguretat i estès a terra de bocaterrosa. Les autoritats l'han identificat com Cole Tomas Allen, un resident a Califòrnia de 31 anys. A hores d'ara, la policia ja escorcolla el seu domicili a Torrance, a l'àrea metropolitana de Los Angeles per intentar trobar pistes sobre el motius que han portat un mestre a intentar atemptar contra el mandatari nord-americà.
Cent anys de la reina Elisabet II: aquestes van ser les pitjors polèmiques del seu llarg regnat
La reina Elisabet II, que aquesta setmana hauria fet 100 anys, va estar tant temps al càrrec que té una anècdota o una imatge particular dipositada al cervell de cadascú. Tant dins com fora del Regne Unit. Uns la recorden protagonitzant una visita d'estat al seu país, d'altres per com anava vestida al casament d'algun dels seus quatre fills, d'altres inaugurant un nou any polític al Parlament britànic, d'altres gaudint de les curses de cavalls d'Ascot, i d'altres simplement acompanyada pels seus corgis... I és que l'exposició contínua als mitjans al llarg de la seva vida, la particular imatge de dona normal i corrent que desprenia, i la seva adhesió a totes les tradicions més decimonòniques –a les quals mai va renunciar–, van fer que fos una persona que resultava a parts iguals propera i inabastable. És a dir, algú memorable, un dels majors actius als quals pot aspirar un monarca.
'Aida', de Verdi, amb direcció escènica de l'artista iraniana Shirin Neshat.
El Último de la Fila ja trepitja els escenaris
Manolo García i Quimi Portet van tornar a compartir el mateix escenari ahir a Fuengirola, tal com informa l'agència Efe. Deu anys després dels concerts d'homenatge a Los Burros i Los Rápidos (les bandes anteriors de García i Portet), i trenta després de les últimes actuacions d'El Último de la Fila, el grup la memòria del qual es reactiva en la gira que va començar a la ciutat malaguenya. És cert que moltes cançons d'El Último de la Fila sonen habitualment en els concerts de Manolo García, i que mitja dotzena les van incloure en les actuacions del 2016, però la força de la nostàlgia es multiplica quan tot el repertori recorre un dels grans cançoners de la música popular en castellà. La rapidesa amb què es van vendre les entrades per als dotze concerts de la gira, inclosos els dos a l'Estadi Olímpic Lluís Companys els dies 3 i 7 de maig, és prou eloqüent sobre les ganes de viure aquest retorn en directe.
La Generalitat es compromet a pagar les ajudes econòmiques de dependència en dos mesos i mig
Només en els tres primers mesos d’aquest any, 2.866 persones han mort esperant una prestació de dependència a Catalunya. Han mort en el que es coneix com els llimbs, el termini entre que es presenta la sol·licitud i l’administració valora, reconeix el grau i atorga l’ajuda corresponent a través del pla individual d’atenció (PIA). En aquest procés es troben 128.000 catalans (la immensa majoria dels quals són persones grans), que han d'esperar fins a 397 dies (13 mesos) de mitjana per demores del seu expedient, més del doble dels 180 dies que fixa com a màxim la llei estatal de la dependència.