Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
CULTURA
25 ANYS DE LARRIBADA
DE SON GOKU
La historia secretade l'aparicióde Bola de Drac
als quioscos il'eclosió del manga a Catalunya
JUDICIALITIACIO DEL PROCES
a uerella per la
ara cat
compra d'urnes
CARRECS
PREVENTIVA
DIMECRES
La fiscalia actua contra l'acord
S'acusa la consellera
130 EUROS
marc de licitació abans que la
Meritxell Borrás de prevaricació,
Generalitat les adquireixi
malversació i desobediencia
Diumenge que ve
L'ARA olimpic
Un diari molt especial
amb portada exclusiva
de Xavier Mariscal
ara diumenge
Antoni Bassas
entrevista 2S
testimonisclau
ona 92:
Imatges simetriques.
de l'abansiel després
CoHecció de 40 fotos
Trump justifica compartir secrets d'estat
sobre la tran
formació
de la capital catalana
El president, que va rebre Erdogan ahir, defensa que revelés informació de l'El alministre rus d'Exteriors
Targeta regal
Inclou10 vals per a
l'edició en paper
2 mesos
La UE UPC El Congrés
Bila Pla contra
d'accés digital
investiguen
reprova Catalá
la mort de
si han sigut i la cúpula fiscal
ciclistes a
espiades
per in
les carreteres.

Noticias
  • La sort, com el vent, és mudable, i nosaltres som canyes adolorides
    És molt coneguda la màxima de Blaise Pascal que assegura que “l’home és un jonc, el més feble de la naturalesa, però un jonc que pensa” (i la dona també, esclar). El jonc és un element d’una gran rendibilitat simbòlica: sembla, en efecte, molt dèbil, perquè es vincla amb facilitat sota l’embat del vent, que el fa brandar. Però resulta menys trencadís del que es podria pensar, en veure’n la magresa. Es manté dret. Jonc (o canya), i el vent de la vida pertot, fustigant-lo. W.B. Yeats va publicar The wind among the reeds el 1899, i Josep Carner, L’oreig entre les canyes el 1920. Entremig, el 1913, veu la llum aquesta bellíssima novel·la de Grazia Deledda (1871-1936), Canyes al vent, que Adesiara recupera després d’haver donat a conèixer, ara fa disset anys, La mare, de la mateixa autora.
  • 400 euros per portar burca als carrers de Lleida
    Ho va intentar el 2010 amb un govern socialista –aleshores amb Àngel Ros d'alcalde– i torna a ser ara el PSC qui impulsa la prohibició del vel integral als carrers de Lleida. És una de les novetats que incorpora l'ordenança de civisme que aquest divendres amb tota probabilitat aprovarà la Paeria, després que aquesta setmana Junts hagi anunciat un pacte amb els socialistes. "Amb igual fonament de garantir la interacció social en els termes habituals i propis d'una societat lliure i democràtica, resta prohibit dur qualsevol peça de roba, vestimenta o altra indumentària que oculti el rostre en els espais públics", especifica l'article 12. Serà considerat falta lleu i comportarà multes d'entre 400 i 750 euros, tot i que abans de multar s'advertirà les dones que portin, entre altres, burca o nicab, que ha quedat prohibit a la ciutat.
  • Blanqueig de capitals i un castell a Toledo: l'empresari darrere del pacte dels EUA pel petroli de Veneçuela
    El 27 de juny, tan sols tres dies després que un doble sisme assolés Veneçuela provocant més de 6.500 morts, un avió procedent dels Estats Units aterrava a Caracas. Hi viatjava un empresari amb nacionalitat veneçolana i italiana que s'havia enlairat des de la luxosa i exclusiva illa de Palm Beach, a l'estat nord-americà de Florida. El viatge es va repetir, com a mínim, un cop més, el 22 de juliol. El país es trobava immers en la recerca de desapareguts i posteriorment en la reconstrucció després del terratrèmol més mortífer –amb diferència– de la seva història recent, però el motiu de la visita del principal passatger no tenia res a veure amb les tasques humanitàries.
  • Els sindicats alemanys lluiten per mantenir la jornada de 35 hores
    L'ambient a la porta número 1 de la fàbrica de Mercedes-Benz de Marienfelde, al sud de Berlín, era combatiu. Diversos centenars de persones –treballadors amb uniformes negres de fàbrica i sindicalistes amb samarretes vermelles– van fer sonar xiulets i van agitar pancartes exigint "Fora Ola!" (Ola Källenius, el conseller delegat de Mercedes) i "la setmana laboral de 35 hores ha de continuar". Yasmin Fahimi, que presideix la confederació sindical d'Alemanya, els va dir que les 35 hores eren "una línia vermella". Constantin Borchelt, cap de la delegació berlinesa d'IG Metall, el sindicat metal·lúrgic, va exhibir una armilla vermella, amb el número 35 i un sol somrient, com la que van portar els treballadors durant la dura però exitosa vaga de set setmanes que el 1984 va reduir la setmana laboral de 40 hores a 35.
  • La proposta de Junts d'habitatge que ara estudia el PSOE: limitacions als fons voltor i desgravacions fiscals
    En la darrera compareixença de Pedro Sánchez al Congrés dels Diputats per la crisi de Ceuta, el 3 de setembre, la líder de Junts a Madrid, Míriam Nogueras, va sortir a parlar al faristol amb un totxo de documents, enquadernats, que recollien totes les propostes legislatives que Junts té pendents amb el PSOE. Entre elles, Junts va entregar a Sánchez una proposta de decret llei en matèria d’habitatge, al qual ha tingut accés l’ARA, amb totes les seves mesures i a les quals, segons confirmen fonts Junts, n'hi han afegit dues: la prohibició dels desnonaments a famílies vulnerables quan es tracti de propietats de fons voltor i prohibir directament a aquestes entitats que comprin immobles. Ara tot això ho té sobre la taula el govern espanyol per mirar què pot fer-se seu i incloure-ho en el nou decret llei que prepara per respondre al cas de la Maricarmen, la dona de 87 anys que acaba de ser desnonada a Madrid, i que està negociant també amb els socis d'esquerres.