Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
CULTURA
25 ANYS DE LARRIBADA
DE SON GOKU
La historia secretade l'aparicióde Bola de Drac
als quioscos il'eclosió del manga a Catalunya
JUDICIALITIACIO DEL PROCES
a uerella per la
ara cat
compra d'urnes
CARRECS
PREVENTIVA
DIMECRES
La fiscalia actua contra l'acord
S'acusa la consellera
130 EUROS
marc de licitació abans que la
Meritxell Borrás de prevaricació,
Generalitat les adquireixi
malversació i desobediencia
Diumenge que ve
L'ARA olimpic
Un diari molt especial
amb portada exclusiva
de Xavier Mariscal
ara diumenge
Antoni Bassas
entrevista 2S
testimonisclau
ona 92:
Imatges simetriques.
de l'abansiel després
CoHecció de 40 fotos
Trump justifica compartir secrets d'estat
sobre la tran
formació
de la capital catalana
El president, que va rebre Erdogan ahir, defensa que revelés informació de l'El alministre rus d'Exteriors
Targeta regal
Inclou10 vals per a
l'edició en paper
2 mesos
La UE UPC El Congrés
Bila Pla contra
d'accés digital
investiguen
reprova Catalá
la mort de
si han sigut i la cúpula fiscal
ciclistes a
espiades
per in
les carreteres.

Noticias
  • "El que passa a l'Àrtic afecta tot el planeta". Sis científiques catalanes lideren recerques per entendre millor el paper cabdal d'aquesta regió en el clima global
    L’Àrtic és la regió que més s’escalfa del planeta i ho fa a un ritme inusitat: fins a quatre vegades més ràpid de mitjana que la resta de zones terrestres. I això té una repercussió global enorme perquè el gel d’aquest oceà exercia un paper cabdal de regulador del clima de la Terra i ara s’està fonent a velocitats insòlites. Això també està canviant l’estructura dels oceans, amb un impacte brutal sobre les comunitats locals i la biodiversitat.
  • L'Argentina rebaixa la protecció de les glaceres i obre pas a la mineria en zones protegides dels Andes
    “L'extractivisme ho destrueix tot i no deixa res”, diu la Mercedes, de quaranta anys, amb un cartell entre les mans en el qual es llegeix “L’aigua per a la vida, no per a la mina”, mentre va arribant gent a la manifestació, a la plaça del Congrés de Buenos Aires, contra la modificació de la llei de glaceres, impulsada pel govern de Javier Milei. Els diputats discutien la modificació d’un text del 2010 que impedia l'activitat minera i d’hidrocarburs per protegir la dinàmica natural del gel i la qualitat de l’aigua en zones amb glaceres i periglacials –sòl congelat–. Després de dotze hores de debat, la reforma de la llei va ser aprovada amb 137 vots a favor, 111 en contra i tres abstencions. “Això només serveix a les empreses mineres: no serveix a cap argentí”, sentencia la Mercedes.
  • El malestar docent s'estén arreu de l'Estat: "Ens han estirat com un xiclet"
    Convocatòries de vaga consecutives, seguiments de més del 30%, tancades de docents en instituts, manifestacions massives i fins i tot alguna dimissió. Però, també, diversos acords i preacords. Aquest és l'escenari que ha viscut el sector educatiu de l'Estat en l'últim any. De fet, des de principi del curs escolar, fins a dotze comunitats autònomes han registrat alguna convocatòria de vaga docent, amb més o menys capacitat d'adhesió. L'última ha estat aquesta mateixa setmana a Madrid, on els mestres d'educació infantil han convocat una vaga indefinida que ja s'ha allargat quatre dies.
  • Por als feus d'Orbán: "Si perd, tot serà imprevisible"
    El Sándor escura el cul d'un got de cervesa al bar de Szár, un petit poble a uns 50 quilòmetres a l'est de Budapest. Al local, tret de la dona que serveix darrere el taulell, només hi ha homes. Quatre jubilats, tots amb una pinta de cervesa sobre la taula. És divendres al matí i en aquest poble de l'interior d'Hongria, envoltat de camps i petits turons, regna la calma. Però entre els concurrents del bar hi ha preocupació pel que pot passar a les eleccions de diumenge. Szár i els pobles del voltant han estat els últims anys un feu de Fidesz, el partit de Viktor Orbán, que ha governat el país amb supermajories durant setze anys. Segons moltes enquestes, això podria estar a punt d'acabar-se.
  • Així hauria maniobrat Ábalos per endollar amigues en empreses públiques
    Una de les missions del Tribunal Suprem els primers tres dies del judici contra José Luis Ábalos ha sigut reconstruir el presumpte endollisme de dues dones pròximes a l’aleshores ministre de Transports i exsecretari d'organització del PSOE. Son Jessica Rodríguez, que va ser la seva parella durant un any i mig; i Claudia Montes, amb qui va mantenir una relació "virtual". La primera ha admès que cobrava sense anar a treballar –un total de 44.000 euros a Ineco i Tragsatec–. La segona dona defensa que sí que complia amb la seva feina a Logirail, tot i que altres veus ho desacrediten. Entre contradiccions i enfrontaments laborals, diversos testimonis hi han intentat posar llum aquesta setmana a l'alt tribunal. "Tenia un contracte, però no treballava activament", va reconèixer dimarts Jessica Rodríguez. Marino Turiel, l'advocat de José Luis Ábalos, sospita que hi ha un acord ocult entre ella i Víctor de Aldama: "És molt clar que existeix un pacte i una concertació".