Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
CULTURA
25 ANYS DE LARRIBADA
DE SON GOKU
La historia secretade l'aparicióde Bola de Drac
als quioscos il'eclosió del manga a Catalunya
JUDICIALITIACIO DEL PROCES
a uerella per la
ara cat
compra d'urnes
CARRECS
PREVENTIVA
DIMECRES
La fiscalia actua contra l'acord
S'acusa la consellera
130 EUROS
marc de licitació abans que la
Meritxell Borrás de prevaricació,
Generalitat les adquireixi
malversació i desobediencia
Diumenge que ve
L'ARA olimpic
Un diari molt especial
amb portada exclusiva
de Xavier Mariscal
ara diumenge
Antoni Bassas
entrevista 2S
testimonisclau
ona 92:
Imatges simetriques.
de l'abansiel després
CoHecció de 40 fotos
Trump justifica compartir secrets d'estat
sobre la tran
formació
de la capital catalana
El president, que va rebre Erdogan ahir, defensa que revelés informació de l'El alministre rus d'Exteriors
Targeta regal
Inclou10 vals per a
l'edició en paper
2 mesos
La UE UPC El Congrés
Bila Pla contra
d'accés digital
investiguen
reprova Catalá
la mort de
si han sigut i la cúpula fiscal
ciclistes a
espiades
per in
les carreteres.

Noticias
  • L'acord entre Tel-Aviv i Beirut no respon a la pregunta més urgent: quan acabarà l'ocupació israeliana?
    Fa una setmana a Washington hi va haver somriures, encaixades de mans i un acord presentat com l'inici del final de la guerra entre Israel i el Líban. No obstant això, la situació sobre el terreny amb prou feines ha canviat. Els soldats israelians continuen desplegats a parts del sud del Líban i milers de residents encara estan desplaçats, esperant tornar als seus pobles devastats per la guerra. El document, presentat pels Estats Units com el primer pas per estabilitzar la frontera i restablir l'autoritat de l'estat libanès, deixa sense resposta la pregunta més important: quan s'acabarà realment l'ocupació israeliana?
  • Pseudònims: apunta i dispara
    De vegades fantasiejo d’escriure amb pseudònim. En la ficció, em permetria abordar temes que per qüestions personals m’estan vedats (si n’escrivís, les conseqüències en la vida real serien massa transcendents), i també m’estalviaria un munt de feina de promoció i, per tant, també un munt d’insults a les xarxes (ja sabem que diguis el que diguis a les entrevistes, sempre hi ha un reel que fotrà el dit a la nafra: vivim en un món amb una tendència excessiva a la nafra); en l’articulisme, un pseudònim em donaria ales per no callar ni censurar-me (us asseguro que sovint, o fins i tot gairebé sempre, em mossego la llengua; al capdavall, la repressió és un mecanisme d’origen social). Fantasiejo amb la idea de no signar els meus textos, però de seguida m’adono que això té dos problemes. El primer és que sospito que no costaria gaire adonar-se que soc jo; fet i fet, cadascú té les seves dèries temàtiques, lèxiques, sintàctiques, idiosincràtiques, etcètera, el que se’n diu una
  • El cicle menstrual, un factor ignorat en el rendiment esportiu
    Un estudi realitat amb 228 jugadores de bàsquet alerta que les alteracions del cicle menstrual són prevalents entre les esportistes d’elit i que això pot afectar tant el seu benestar com el seu rendiment. La investigació col·lectiva, que està realitzada per Pilar Crespo, Nuria Herranz, Víctor Estella, Esther Morencos, María Herranz i Gil Roda, responsable de l'àrea mèdica del Barça Innovation Hub, conclou que cal més recerca per entendre millor les afectacions a la qualitat de vida, el rendiment i la susceptibilitat a lesions de les atletes.
  • 5è d'ESO, la fórmula d'un institut de Gràcia per no deixar alumnes despenjats
    "Vèiem que acabaven l'ESO sense el títol perquè estaven molt lluny del que demana el currículum, i clar, se n'anaven amb una mà al davant i una altra al darrere", explica la Loles Resa, cap d'estudis de secundària del col·legi Sant Josep de Gràcia. Ella parla del que havien viscut alguns alumnes del centre, però no és una situació aïllada. Segons l'anuari d'Equitat.org fet públic aquesta setmana, després d'estar molts anys pujant o mantenint-se, en els últims cinc cursos la taxa de graduats d'ESO ha caigut de manera consecutiva. Tot i ser alt, el percentatge ha passat d'un 93% a un 86% el curs 2024-2025, la taxa de graduació a l'ESO més baixa des de fa quinze anys.
  • Els 12 monòlegs imprescindibles de la temporada a les plataformes
    Més enllà de sèries i pel·lícules, les plataformes han ajudat també a popularitzar els monòlegs i especials de comèdia entre els espectadors. Aquests són alguns dels més ben valorats, entre subgèneres diversos, que s’han pogut veure aquesta temporada.