Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
Macron i Merkel volen
rellancar l'eix París-Berlín
El nou president francés nomena el conservador
moderat Edouard Philippe coma primer ministre
CRISI SOCIALISTA
EL PSOE
SESQUERDA
ara.cat
La duresa del debat entre Díaz
i l Lagror de l'enfrontament dispara
DIMARTS
Sánchez aboca els socialistes a la
es alarmes al PSC, clau per barrar
fractura després de les primaries
el pas a la líder andalusa
130 EUROS
Diumenge que ve
L'ARA olimpic
Un diari molt especial
amb portada exclusiva
de Xavier Mariscal
ara diumenge
Antoni Bassas
entrevista 2S
testimonisclau
Barcelona 92:
Imatges simetriques.
de l'abansiel després
Col-lecció de 40 fotos
sobre la tran
formació
de la capital catalana
Targeta regal
hez se sal
del deb
la presenci
cer en discord
López.
Inclou10 vals per a
l'edició en paper
2 mesos
d'accés digital
La Generalitat critica
Atlantia valora Abertis
la lentitud dels jutges en 16.350 milions d'euros
Assegura que "s'han adaptat a treballar menys
Els analistes creuen que el preu de l'opa és baix

Noticias
  • "També hi ha guetos d'immigrants rics”: la segregació a Catalunya
    A la família Martínez Mejía els han denegat quatre cops una hipoteca, tot i que els avala el sou dels quatre membres, i han de continuar vivint de lloguer en un pis de la Torrassa —un barri de l’Hospitalet en el qual el 54% dels veïns han nascut a l’estranger— que gairebé cau a trossos. El pis és tan petit que un dels fills, a la vintena, ha de dormir a l’habitació amb els pares. Als Khan, la bona nòmina que aporta el pare no els obre portes dels habitatges que els agraden i que podrien pagar. “Ni amb diners puc viure on vull”, es queixa l'Atusa Khan. El matrimoni i les dues filles petites estan de relloguer al barri del Raval de Barcelona –amb un 64% dels veïns nascuts a l’estranger.
  • La socialdemocràcia busca la recepta per frenar l'extrema dreta
    Una vintena de governs i més de 6.000 representants de partits i entitats progressistes d’arreu del món es van reunir ahir a la Fira de Barcelona amb un objectiu: recuperar la credibilitat de la socialdemocràcia en un planeta maltractat per la guerra i la crisi climàtica on l’extrema dreta s’obre pas. Denuncien que l’onada reaccionària s’alimenta d’un malestar arrelat en la desigualtat i que utilitza la manipulació i la mentida per atiar l’odi contra els immigrants, les dones i les dissidències. Conscients que cal actuar, enarboren les banderes del “No a la guerra”, la defensa dels drets humans i la lluita per la igualtat. I diuen que ara és l’hora. Un front anti-Trump que admet que no n’hi ha prou amb defensar-se, però que no arriba a formular una proposta tangible en positiu.
  • Què hi ha al darrera del xoc de Trump amb Lleó XIV
    Com si Donald Trump no tingués prou fronts oberts amb l'augment del cost de vida i la guerra de l'Iran, aquesta setmana sembla que n'ha decidit obrir un de teològic. El president estatunidenc ha deixat petrificats bona part dels seus votants cristians pel xoc amb el papa Lleó XIV i el mem d'ell com a Jesús. Des de fora, l'estranyament és majúscul perquè sembla haver posat en una situació espinosa el vicepresident JD Vance, catòlic convers. El serial amb el Vaticà només s'explica des del prisma de les lluites intestines que ara mateix hi ha entre els diferents vessants religiosos que conformen la coalició MAGA. Especialment en les tensions entre catòlics i evangèlics, i cristians antisemites i sionistes cristians.
  • L'altre testament de Salvador Espriu: no volia ser enterrat a Arenys de Mar
    “Salvador Espriu Castelló, escritor, soltero, de sesenta años, natural de Santa Coloma de Farners [...]. Declara que de ningún modo quiere ser enterrado en el cementerio de Arenys de Mar. Declara además su expreso deseo de que su cuerpo sea incinerado, si las leyes lo permiten”. Són paraules textuals, escrites a mà per Salvador Espriu en el que és un document d’últimes voluntats, un esborrany de testament, escrit en algun moment entre l’estiu del 1973 i el del 1974 –va néixer el 10 de juliol del 1913–, redactat en castellà –la llei no preveia altra opció– i adreçat al seu gran amic i advocat Josep Ferrer i Rius.
  • El 'déjà vu' que persegueix el Barça de Laporta
    El fair play financer del Barça va saltar pels aires el 2020. Amb la pandèmia i els estadis tancats, van caure els ingressos i el club es va quedar sense capacitat per pagar els salaris dels jugadors. El 2021, amb Joan Laporta a la llotja, la decisió de retocar els números i carregar fins a 555 milions de pèrdues a l'exercici que havia començat amb Bartomeu de president, no va fer res més que agreujar el problema fins a l'extrem. Un lustre després, i malgrat haver activat palanques, haver aprimat la massa salarial i haver tancat contractacions low cost, el club s'encamina cap a un nou estiu amb problemes per afrontar el mercat de fitxatges amb normalitat.