Sitio webMacron i Merkel volen rellancar l'eix París-Berlín El nou president francés nomena el conservador moderat Edouard Philippe coma primer ministre CRISI SOCIALISTA EL PSOE SESQUERDA ara.cat La duresa del debat entre Díaz i l Lagror de l'enfrontament dispara DIMARTS Sánchez aboca els socialistes a la es alarmes al PSC, clau per barrar fractura després de les primaries el pas a la líder andalusa 130 EUROS Diumenge que ve L'ARA olimpic Un diari molt especial amb portada exclusiva de Xavier Mariscal ara diumenge Antoni Bassas entrevista 2S testimonisclau Barcelona 92: Imatges simetriques. de l'abansiel després Col-lecció de 40 fotos sobre la tran formació de la capital catalana Targeta regal hez se sal del deb la presenci cer en discord López. Inclou10 vals per a l'edició en paper 2 mesos d'accés digital La Generalitat critica Atlantia valora Abertis la lentitud dels jutges en 16.350 milions d'euros Assegura que "s'han adaptat a treballar menys Els analistes creuen que el preu de l'opa és baix
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Josep Pedrals: “Hi havia molta vida, era una mena de minipoble d’estiuejants on passaven moltes coses”
Un 11 d’agost de fa molts anys és el protagonista del tema del mateix nom d’Els Nens Eutròfics, el grup de música que va tenir en Josep Pedrals. El tema, que intencionadament comença amb un compàs d’11/8, explica un dia de vacances a Montserrat. I és que el poeta i rapsode té claríssim que Montserrat és el seu lloc preferit de Catalunya: “Li tinc estima perquè de petit em vaig caminar la muntanya sencera”. Allà és on va passar tots els estius fins als vint i escaig, i sent més gran ha estat un lloc per refugiar-se i anar a escriure: “Quan érem més petits ens hi estàvem dos mesos i a l’agost coincidíem amb la colla d’amics, que anava canviant, els de la primera i els de la segona quinzena. Encara ara, cada juny ens trobem amb la colla”. Quan en Josep tenia set o vuit anys, el pare, que ja estava jubilat, era qui es feia càrrec d’ell i la germana, i la mare hi pujava els caps de setmana fins que s’instal·lava per vacances. A en Pedrals li agradaven aquestes vacances de queda
¿'Alcarràs' a la Xina?
Quan M. Night Shyamalan, president del jurat de l'edició de 2022 de la Berlinale, va atorgar l'Os d'Or a Alcarràs de Carla Simón, va dir que els motius d'aquest premi eren les "extraordinàries interpretacions, des dels nens fins als actors de més de vuitanta anys", i també la seva "habilitat per mostrar amb sensibilitat una família i la seva connexió i dependència amb la terra". Bé, doncs aquests dos arguments podrien valer perfectament, sense tocar ni una coma, per a Vivir la tierra, l'Os de Plata a la millor direcció per a Huo Meng del 2025, també a la Berlinale.
Les teràpies dirigides a un únic pacient: entre l’esperança i la tragèdia
Tot just fa un any es va publicar un cas d’un nadó, K.J. Muldon, que patia una malaltia metabòlica genètica minoritària –que pot causar una neurodegeneració irreversible i ser letal– i va ser curat gràcies a la teràpia gènica personalitzada. Un exemple pioner de l’anomenada teràpia n=1, és a dir, una teràpia específicament creada per tractar una mutació concreta que només presenta un pacient. Aquest cas d’èxit va ser considerat una de les grans fites científiques del 2025, i va omplir d’esperança molts pares amb fills o filles afectats de malalties minoritàries molt greus i sense tractament.
L'efecte bumerang amb què no comptava Florentino
No cal ser amic íntim de Florentino Pérez per saber que el president del Reial Madrid no encaixa bé les crítiques. Dos anys en blanc són massa per a un mandatari acostumat a l'èxit i que havia estat assenyalat darrerament per una mala gestió en la política de fitxatges. Amb el rostre seriós a la llotja i després de l'enèsim canvi a la banqueta, Florentino donava un cop de puny sobre la taula convocant una roda de premsa esperpèntica –la primera que feia en onze anys– per anunciar eleccions. També per primer cop en dues dècades, el mandatari tenia un rival al davant –fins ara, les havia guanyat com a candidat únic–. I un cop reelegit, semblava que posava la directa amb una política de fitxatges agressiva i autoritària, on no només volia reforçar el seu Madrid, també volia fer la guitza al Barça, el rival a batre a la lliga espanyola en els últims dos anys.
Retorn a la zona alliberada del sud del Líban, on les explosions d'Israel no s'aturen: "L'estat no controla res"
Cada pocs minuts una explosió interromp la conversa. Un estrèpit sec. Després un altre. I un altre. Al fons, sobre el turó d'Ali Taher, es torna a aixecar una columna de fum. Un dron israelià sobrevola lentament l'entrada de Zautar al-Gharbiyah mentre un petit control de l'exèrcit libanès regula l'accés al poble. És la primera "zona pilot" de l'acord negociat entre el Líban i Israel sota patrocini dels Estats Units. Sobre el paper, havia de simbolitzar el començament de la tornada de l'estat libanès al sud. Sobre el terreny, costa d'imaginar que algú hi pugui tornar a viure.