Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
Macron i Merkel volen
rellancar l'eix París-Berlín
El nou president francés nomena el conservador
moderat Edouard Philippe coma primer ministre
CRISI SOCIALISTA
EL PSOE
SESQUERDA
ara.cat
La duresa del debat entre Díaz
i l Lagror de l'enfrontament dispara
DIMARTS
Sánchez aboca els socialistes a la
es alarmes al PSC, clau per barrar
fractura després de les primaries
el pas a la líder andalusa
130 EUROS
Diumenge que ve
L'ARA olimpic
Un diari molt especial
amb portada exclusiva
de Xavier Mariscal
ara diumenge
Antoni Bassas
entrevista 2S
testimonisclau
Barcelona 92:
Imatges simetriques.
de l'abansiel després
Col-lecció de 40 fotos
sobre la tran
formació
de la capital catalana
Targeta regal
hez se sal
del deb
la presenci
cer en discord
López.
Inclou10 vals per a
l'edició en paper
2 mesos
d'accés digital
La Generalitat critica
Atlantia valora Abertis
la lentitud dels jutges en 16.350 milions d'euros
Assegura que "s'han adaptat a treballar menys
Els analistes creuen que el preu de l'opa és baix

Noticias
  • Messi pateix de valent contra Cap Verd en un dels partits més èpics vist mai a un Mundial
    El partit entre l'Argentina i Cap Verd serà recordat amb el pas dels anys. Si els Mundials emocionen, és per partits com aquests, quan la lògica es trenca, quan tot pot passar. En una nit humida i enganxifosa a Miami, la modesta Cap Verd s'ha quedat a un pas d'eliminar l'Argentina en un duel decidit a una pròrroga on ha passat de tot. Gols, cops i un jugador pujant a la graderia. Finalment, la vigent campiona ha aconseguit sobreviure després d'un duel molt exigent contra una selecció del Cap Verd que marxa cap a casa amb el cap ben alt, convertida en una de les històries més boniques del torneig. Ningú els coneixia i ara tothom els admira.
  • El dret a la innocència (1996)
    De Jordi Cots i Moner (Barcelona, 1927-2026) a l’Avui (20-XI-1996). Aquest any en farà trenta d’aquest article del poeta, jurista i pedagog Jordi Cots, mort el passat 28 de juny. Des del 1997 al 2004 va ser adjunt al síndic de greuges de Catalunya, dedicat al dret dels infants. Formava part de l’organització europea d’ombudsman per a la infantesa. Era membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Tenia la Creu de Sant Jordi.
  • TV3 no aprèn la lliçó dels incendis
    Fa un any, TV3 va reaccionar tard i malament amb la cobertura de l’incendi de Paüls que va afectar diferents municipis del Baix Ebre. Amb més de 2.800 hectàrees cremades, nou municipis confinats i amb el foc descontrolat, la televisió pública no va parar prou atenció a l’incendi, especialment durant la nit més crítica. En un exercici de cinisme, la cadena va estrenar aquell vespre la sèrie Delta Aquaterra, un thriller de suspens que mostrava els paisatges d’aquell territori, tapant la realitat més tràgica que estaven patint en aquelles comarques. 
  • “Si el lema és ‘El Trenc no es toca’, jo m’hi sum”
    L’estiu torna a posar Marga Prohens (Campos, 1982) davant el principal repte del seu mandat: la saturació turística. Dos anys després que prometés mesures “valentes” de contenció, el carrer es torna a mobilitzar. Atén l’ARA Balears al seu despatx al Consolat, on defensa la gestió de l’Executiu.
  • L'estabilitat a quatre pessetes del PP
    Per a sorpresa de ningú, s’ha consumat el pacte entre PP i Vox a Andalusia, executat en dos temps per allò del decòrum. Si un llegeix els diaris de la dreta, podria semblar que els d’Abascal han cedit graciosament el seu suport per quatre cacauets, mitja llimona del fons de la nevera i un sobre de peta zetas. “Moreno torna a ser investit després de cedir una vicepresidència a Vox en un pacte de mínims”, titula El Mundo, en un mòdul més aviat discret de la seva portada. “Moreno firma «l’estabilitat» a canvi d’una vicepresidència”, rebla La Razón. Portar-ho al terreny dels càrrecs desactiva la càrrega política de les mesures més preocupants i ho dilueix tot a un intercanvi de cromos de diumenge al Mercat de Sant Antoni. A més, ja se sap que això de les vicepresidències té una flaire sovint més ornamental que executiva. I invocar l'estabilitat fa que tot plegat sigui una qüestió de responsabilitat. Però fins i tot el diari de Planeta acaba admetent després que s'han firmat 15