Sitio webMacron i Merkel volen rellancar l'eix París-Berlín El nou president francés nomena el conservador moderat Edouard Philippe coma primer ministre CRISI SOCIALISTA EL PSOE SESQUERDA ara.cat La duresa del debat entre Díaz i l Lagror de l'enfrontament dispara DIMARTS Sánchez aboca els socialistes a la es alarmes al PSC, clau per barrar fractura després de les primaries el pas a la líder andalusa 130 EUROS Diumenge que ve L'ARA olimpic Un diari molt especial amb portada exclusiva de Xavier Mariscal ara diumenge Antoni Bassas entrevista 2S testimonisclau Barcelona 92: Imatges simetriques. de l'abansiel després Col-lecció de 40 fotos sobre la tran formació de la capital catalana Targeta regal hez se sal del deb la presenci cer en discord López. Inclou10 vals per a l'edició en paper 2 mesos d'accés digital La Generalitat critica Atlantia valora Abertis la lentitud dels jutges en 16.350 milions d'euros Assegura que "s'han adaptat a treballar menys Els analistes creuen que el preu de l'opa és baix
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
L’escola d'un petit poble alt-empordanès que l'Ajuntament vol tancar cinc anys després d'inaugurar-la
El futur de l'escola rural de Palau de Santa Eulàlia, un petit poble de l’Alt Empordà de poc més de 120 habitants, a la llera del riu Fluvià, ha generat un terrabastall. Amb prou feines cinc anys després d’inaugurar el seu projecte educatiu, l’Ajuntament ha optat per clausurar-lo, una decisió poc freqüent. De fet, al departament d'Educació no li consta un tancament tan precoç. Actualment l’escola té divuit alumnes, repartits en tres petits grups de llar d'infants, educació infantil i cicle mitjà, que provenen del municipi i també de pobles veïns molt petits i sense escola, com Siurana. L’espai i la competència del manteniment, al tractar-se d’una escola rural, és de l'Ajuntament, així que el departament no té ni veu ni vot en la petició de clausura tramesa pel consistori local. L’Ajuntament, que ha canviat de color polític respecte de l’antic govern municipal que va inaugurar el centre, defensa que la clausura és necessària perquè el consistori no pot fer front a les despese
"Vull viure com vivien els meus pares als anys 90"
Els últims anys ha passat "de ser la filla del Quimet Pla a la germana de l’Oriol Pla [el protagonista de l'ARA Diumenge d'aquesta setmana]", certifica, però Diana Pla Solina (Barcelona, 1991) té un camí propi en el món del teatre físic i el circ. Després d’actuar des de la infantesa en espectacles de carrer i en obres com Travy, després de crear companyia pròpia i un solo com Miss cosas y yo, ara Pla dirigeix El Petit Circ Laret, un espectacle de nova creació i gratuït que es podrà veure del 12 de desembre al 7 de gener a la carpa del Circ de Nadal de l’Hospitalet de Llobregat (carrer de la Feixa Llarga amb Travessia Industrial). Un circ clàssic –amb números de perxa xinesa, bicicleta acrobàtica, trapezi, mans a mans, equilibris, música en viu, clown– d’esperit contemporani.
Cita amb l'ofici (3)
.
Nou dies a la Fira de Guadalajara
No és fàcil, arribar a Guadalajara. Bé, de fet, no és complicat, però demana paciència. Set hores d'espera a l'aeroport de Ciutat de Mèxic, un lloc sorprenentment inhòspit, perquè una companyia aèria ha decidit, unilateralment, anul·lar el vol que tocava. No ens passarà només a l'equip que arribem de Barcelona uns dies abans que arrenqui la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara, on la ciutat és convidada d'honor. Malauradament, molts autors s'hi trobaran, i ho patiran. Menció especial a la paciència que va tenir David Moragas, que després d'un periple accidentat, li va saber trobar totes les gràcies a la seva participació en la fira. Va sortir feliç del seu "Ecos de la FIL", una activitat en la qual participen alguns dels escriptors del programa de Barcelona, que consisteix en visitar classes de batxillerat. A Xavier Bosch se li va dibuixar un somriure quan li vaig preguntar com li havia anat a ell, i Miqui Otero explicava que molts alumnes l'havien rebut en pijama, perquè en una entre
Europa fa dels migrants la raó per flexibilitzar la seva convenció sobre Drets Humans
Setanta-cinc anys després de la seva aprovació (4 de novembre del 1950), la Convenció Europea dels Drets Humans (ECHR, en les sigles en anglès) és al centre del debat polític del continent. La immigració no regulada, la seguretat i l’avenç accelerat de tecnologies com la intel·ligència artificial han reobert la discussió sobre fins on pot –o ha de– reinterpretar-se un conveni nascut de les cendres de la Segona Guerra Mundial. La pregunta de fons és més delicada, però: ¿fins a quin punt es pot flexibilitzar l'ECHR sense posar en risc les proteccions bàsiques que en teoria assegura?