Sitio webMacron i Merkel volen rellancar l'eix París-Berlín El nou president francés nomena el conservador moderat Edouard Philippe coma primer ministre CRISI SOCIALISTA EL PSOE SESQUERDA ara.cat La duresa del debat entre Díaz i l Lagror de l'enfrontament dispara DIMARTS Sánchez aboca els socialistes a la es alarmes al PSC, clau per barrar fractura després de les primaries el pas a la líder andalusa 130 EUROS Diumenge que ve L'ARA olimpic Un diari molt especial amb portada exclusiva de Xavier Mariscal ara diumenge Antoni Bassas entrevista 2S testimonisclau Barcelona 92: Imatges simetriques. de l'abansiel després Col-lecció de 40 fotos sobre la tran formació de la capital catalana Targeta regal hez se sal del deb la presenci cer en discord López. Inclou10 vals per a l'edició en paper 2 mesos d'accés digital La Generalitat critica Atlantia valora Abertis la lentitud dels jutges en 16.350 milions d'euros Assegura que "s'han adaptat a treballar menys Els analistes creuen que el preu de l'opa és baix
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
A la contra
Crit d'auxili de les escoles de música municipals
Al sector educatiu català se li obre un nou front. Les escoles de música municipals, amb més de 50.000 alumnes a tot Catalunya (15.000 més que fa 15 anys) i sota la gestió dels ajuntaments (en un règim semblant al de les escoles bressol), fan un enèsim crit d'auxili. Amb una nova demanda adreçada a tots els grups parlamentaris, l'Associació Catalana d'Escoles de Música (ACEM) reclama a la Generalitat un augment substancial de la seva partida pressupostària "per a un correcte finançament".
La festa major: la batussa política de cada estiu
L'arribada de l'estiu és l'arribada de les festes majors i, amb elles, el mateix ritual: l'alcalde o alcaldessa surt al balcó en el moment del pregó. Però cada cop més sovint aquest ritual es converteix també en un maldecap: el moment on la ciutadania organitzada aprofita l'escenari més mediàtic del calendari municipal per fer sentir el seu malestar amb qui governa o el polític que s'hi deixa caure. Es repeteix any rere any, i pren formes diferents segons qui hi ha al balcó, qui hi crida des de baix, i què hi ha en joc.
El país que es manifesta cada dia des de fa dos anys contra la influència russa
Com cada dissabte, a les vuit del vespre, prop d’un miler de persones s’han citat a la plaça d'Avlabari, prop del centre de la capital georgiana. L’ambient reivindicatiu, amb profusió de banderes nacionals i eslògans antigovernamentals, i les seves demandes no són gaire diferents de les d’altres països que pateixen una deriva autoritària en l’actual onada populista d’abast global.
Catalunya importa el 80% de la fusta que consumeix
Ja no hi ha bosquerols. Aquest ofici del bosc de mitjans del segle XX va desaparèixer pel canvi energètic –la substitució dels recursos naturals pels combustibles fòssils– i l'èxode rural cap a les ciutats. És un exemple de com s'ha transformat l'economia de molts territoris i, en conseqüència, el seu paisatge, sobretot forestal. Reflexions com aquesta s'han tornat a posar damunt la taula arran dels grans incendis que han arrasat Catalunya i l'Estat, i que han posat en el punt de mira la necessitat –tot i que hi ha qui parla d'obligació– de gestionar un bosc que, sumat a la crisi climàtica, té una càrrega de combustible sense precedents. I darrere de tot plegat, un recurs clau però desaprofitat: la fusta i el seu potencial.