Sitio webara.cat DILLUNS 130 EUROS CARME COLOMINA. Le Pen va sortir ben d'hora ahir a marcar la dialectiea dela segona volta: el partit dels patriotes contra el partit de Brussel les JOSEP RAMONEDA Macron no té un partit rat. Les legislatives del juny tindran un gran importancia GABRIEL COLOMÉ A la primera volta de les presidencials franceses, el 65% de l'electorat ha votat contra la vella política SANT JORDI 2017 Llibres, roses i referendum Messi silencia el Bernabéu TRIPLE FESTA n Supe
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Sánchez situa el 12-M com una segona volta de la croada socialista contra la dreta
"O democràcia, o fang. O vots, o mentides". Això és, segons Pedro Sánchez, el que es dirimeix a les pròximes eleccions catalanes, el 12 de maig, un missatge marcat pel període de reflexió que el va mantenir fora de joc a l’inici de la cursa electoral i que el president espanyol porta ara a la campanya del PSC per al 12-M. Una vegada més, Sánchez situa uns comicis com una croada política contra el front "indistingible" de PP i Vox que privatitza, retalla drets socials i "frivolitza" amb la violència masclista. És una estratègia que ja li va funcionar a Catalunya el 23-J i que ha tornat a treure del calaix aquest dissabte en un míting a Montmeló davant d'unes dues mil persones.
Puigdemont, intocable per a la CUP?
El 30 de gener del 2018 Carles Puigdemont havia de ser investit com havien acordat les tres grans forces independentistes el dia abans, però ERC es va fer enrere, poques hores abans del ple, preveient que no seria una investidura efectiva. Mentre milers de manifestants independentistes esperaven decebuts fora del Parlament, a l'hora de l'inici del ple, només els quatre diputats de la CUP seien als seus escons per evidenciar el seu rebuig a la decisió.
Esquerra porta la campanya a la plaça on el Pere jugava amb el Jaume i la Mariona
A Pineda de Mar, a casa, i envoltat dels seus. Un cop superat l'equador de la campanya, Pere Aragonès ha volgut continuar la cursa cap al 12-M des de la seva ciutat natal i mostrant el seu cantó més personal. "És un plaer tornar a ser en aquesta plaça, on no fa tants anys jugàvem amb el Jaume i la Mariona, i on avui juga la Clàudia, la meva filla", ha començat el candidat republicà: "La plaça on ens havíem mobilitzat de joves i continuem mobilitzant-nos avui per defensar els ideals de justícia i llibertat". Esquerra ha volgut fer un acte per impulsar la figura del candidat republicà a una setmana dels comicis al costat del líder del partit, Oriol Junqueras; la secretària general, Marta Rovira (des de Ginebra); la vicepresidenta del Govern i número dos de la candidatura, Laura Vilagrà, i també dues cares visibles dels republicans al municipi: la regidora que el va rellevar a Pineda, Mònica Palacín, i l'alcalde de Sant Cebrià de Vallalta, Albert Pla.
Alejandro Fernández, el melòman que va desobeir la seva mare
Admirador com és de Stefan Zweig i el seu fabulós Moments estel·lars de la humanitat, Alejandro Fernández (Tarragona, 1976) sap que hi ha instants decisius de la història de cadascú en què tot pot decidir-se per un detall. En el seu cas, aquest moment ben bé podria ser el desembre del 2017, quan durant unes hores es va veure fora del Parlament i només el recompte del vot dels residents a l’estranger va salvar a l’últim minut el seu escó per Tarragona. No ha sigut l’únic cop en la carrera de Fernández que la moneda ha pogut caure d’un cantó o de l'altre. El 2011 va acaronar l’alcaldia de Tarragona de la mà d’un pacte amb CiU que es va trencar a última hora. Més a prop, fa només un mes i mig, el seu futur també semblava penjar d’un fil pel seu enfrontament amb Alberto Núñez Feijóo i bona part de la plana major del partit a Catalunya. I, tanmateix, torna a ser el candidat del PP.
El José Antonio, l'avi d'Alejandro Fernández: el socialista asturià que tenia un cavall negre gegant
Quan l'Alejandro Fernández recorda el seu avi matern, José Antonio Álvarez, va suavitzant la veu. Primer parla d'ell de forma didàctica, com a bon orador que és, però de mica en mica els records s'imposen i amb ells, les emocions. "El vaig estimar molt tot i que ens va deixar quan jo tenia 13 anys. Ell sempre va viure a Astúries, però ens venia a veure a Tarragona. I va ser en una d'aquestes visites que va morir, el 1989, quan era amb nosaltres. Estava malament dels pulmons" recorda. "Sempre va tenir cura de mi, tot i que quan ja era un nen, ens discutíem una mica de política" afegeix. "És que jo ja començava a ser més de dretes i ell... doncs ell era molt d'esquerres" diu amb una rialla. Moltes famílies prefereixen no parlar de política per evitar la trencadissa. A casa dels Fernández no passava, mantenien la cordialitat tot i veure el món de formes diferents. "El meu pare era de dretes i sempre discutien sobre política. I jo vaig sortir al pare, però a l'avi me l'estimava molt, teníem una