Sitio webPRIMARIES SOCIALISTES La vella guardia del r PSOE anca Díaz contra Sánchez La presidenta andalusa promet un L'ex secretari general reclama triar PSOE guanyador en la presentació entre un "partit del segle XX iun ara.cat de la seva candidatura a Madrid l del XXI en un acte al País Valencia DILLUNS EMARK DEL 2017 130 EUROS CARME COLOMINA. STORICS El primer repte de la UE és Dirigents hi Felipe Go Rodrig Zapat Alfredo Pe spanv recuperar els que se senten Rubalcaba van donar suport ahir a l'andalusa Susana Diaz en un acte a Madrid que va aplegar més de 7.000 persones. abandonats per les seves politiques, els que mostren hostilitat eontra l'eurocracia Merkel guanya el primer pols a Schulz JORDI ANGUSTO Els cristianodemocrates escombren l'SPD ales eleccions a Saarland Per a Espanya és tard pero pera Europa no: haurem de triar entre una solidaritat mal entesa ouninteris. comuque satisfaci tothom 13.000 ea canvi MOTOGP VINALES MARTA TAFALLA d'abandonar la casa SIMPOSAAL on has viscut sempre Volem viure cada cop GRAN PREMI més ysifer cada cop Unbloc del Raval reppressions per coses, consu DE QATAR deixar els seus pisos de lloguer Així intentem combatre ENEOS la nostra finitud
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
"A Open Cosmos estem construint tres satèl·lits a la setmana"
Pere Mier (Figueres, 1952), una personalitat destacada del món de la tecnologia, amb origen a l'empresa familiar Mier Comunicacions i antic president de les patronals Ametic o Proespacio, entre altres ocupacions, és des de fa uns dies president d'Open Cosmos, la companyia fundada per un mallorquí, Rafel Jordà, i dos catalans, Aleix Megías i Jordi Barrera, i dedicada al disseny, la producció i l'operació de satèl·lits. Mier exxplica des de la seu de la companyia al barri de Sant Andreu de Barcelona que la seva funció consistirà a consolidar un grup que és "dels que més creixen a Europa", basat en "la democratització de l'accés a l'espai" per fer-lo més fàcil i barat. I afegeix que també jugarà un paper en el desenvolupament de la indústria de la defensa i la seguretat dins de l'objectiu del Vell Continent de guanyar autonomia estratègica, perquè "les tecnologies de l'espai són duals per definició".
Treves esquives
La negociació per assolir una treva acostuma a ser complicada, especialment si no hi ha una voluntat real de sostenir-la, com és el cas que ens ocupa. És natural quan els països són superpotències militars. Per què els Estats Units i Israel han de signar treves, i respectar-les, quan disposen d’exèrcits poderosos, molts més poderosos que el de l’Iran, que Hezbollah o Hamàs?
Colòmbia decideix president en un context de bonança: la seva economia vola
Colòmbia celebra aquest diumenge la primera volta de les eleccions presidencials. Després de quatre anys al poder, Gustavo Petro, el primer president d'esquerres electe de la història del país, passarà el relleu a un nou president o presidenta, ja que la Constitució colombiana prohibeix des del 2015 la reelecció. Segons les enquestes, Ivan Cepeda, el candidat del partit de Petro, guanyarà previsiblement els comicis, però tot apunta que no arribarà al 50% dels vots i caldrà una segona volta de la qual la dreta tradicional pot quedar exclosa. La convocatòria electoral arriba amb unes dades macroeconòmiques favorables per al país i uns nivells d'aprovació de la figura de Petro poc habituals al final d'una legislatura, fet que s'espera que impulsi Cepeda a les urnes, ja que presenta un programa continuista centrat en reformes socials i econòmiques i manté una postura similar a la de Petro respecte als Estats Units, però amb matisos.
El pla és desinfectar el PSOE del virus sanchista
En quin moment Pedro Sánchez es va convertir en l'enemic número 1 d'aquest triumvirat que conformen la dreta espanyola, el deep state i l'establishment madrileny? Aquest punt de no retorn el podem situar el maig de 2021, quan el president del govern va anunciar la seva intenció d'indultar els presos polítics catalans. Allò va ser el turning point, el punt d'inflexió. Sánchez ja no era dels seus.
L'anarquista que va patentar un teledirigible i li va dir 'Catalunya'
El 1874, Jules Duruof i la seva esposa es van perdre quan intentaven travessar l'Atlàntic en globus. En aquella època els globus –i també els dirigibles– no tenien maniobrabilitat i quedaven sovint a mercè del vent. Van caure a l’aigua, però un vaixell de pescadors els va poder recollir. Altres intrèpids de l’aeronàutica no van tenir tanta sort. Tot això va dur Baldomer Oller, un aficionat a l'aeronàutica nascut a Calaf i exiliat a París, a voler idear un dispositiu que permetés dirigir el globus cap allà on volguessin els seus tripulants i d'aquí va sortir la patent del teledirigible Catalunya. Però la història d'aquest català exiliat a París és molt més interessant i va més enllà de l'emprenedoria tecnològica. És una història de sindicalisme, anarquisme, empresonament i tortura, exili i retorn, amb el colofó d'una invenció sorprenent que mai es va acabar construint.