Sitio webPRIMARIES SOCIALISTES La vella guardia del r PSOE anca Díaz contra Sánchez La presidenta andalusa promet un L'ex secretari general reclama triar PSOE guanyador en la presentació entre un "partit del segle XX iun ara.cat de la seva candidatura a Madrid l del XXI en un acte al País Valencia DILLUNS EMARK DEL 2017 130 EUROS CARME COLOMINA. STORICS El primer repte de la UE és Dirigents hi Felipe Go Rodrig Zapat Alfredo Pe spanv recuperar els que se senten Rubalcaba van donar suport ahir a l'andalusa Susana Diaz en un acte a Madrid que va aplegar més de 7.000 persones. abandonats per les seves politiques, els que mostren hostilitat eontra l'eurocracia Merkel guanya el primer pols a Schulz JORDI ANGUSTO Els cristianodemocrates escombren l'SPD ales eleccions a Saarland Per a Espanya és tard pero pera Europa no: haurem de triar entre una solidaritat mal entesa ouninteris. comuque satisfaci tothom 13.000 ea canvi MOTOGP VINALES MARTA TAFALLA d'abandonar la casa SIMPOSAAL on has viscut sempre Volem viure cada cop GRAN PREMI més ysifer cada cop Unbloc del Raval reppressions per coses, consu DE QATAR deixar els seus pisos de lloguer Així intentem combatre ENEOS la nostra finitud
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Bultaco ressuscita, però amb motos dissenyades i fabricades a la Xina
Al mercat de les motocicletes hi torna a figurar una moto amb el logotip i el nom de Bultaco, gràcies a l’impuls de la marca Leonart Motors, amb seu a Mataró. Aquesta petita marca del Maresme ha creat una filial anomenada Bultaco Next SL que s’encarrega dels drets comercials de la marca creada per Paco Bultó l’any 1953 a Sant Adrià de Besòs, i que va funcionar fins a la seva desaparició l’any 1983. L’any 2014, ja hi va haver un primer intent de recuperar el nom de la marca, amb una empresa de nova creació anomenada Bultaco Motors, especialitzada en motocicletes elèctriques. Malgrat crear algun model amb cert èxit com la Brinco, l’aposta no va reeixir i Bultaco Motors va acabar tancant l’any 2019.
Mor als 36 anys Hayden Panettiere, actriu d''Herois' i 'Nashville'
L’actriu nord-americana Hayden Panettiere ha mort aquest diumenge als 36 anys, segons han confirmat fonts del seu entorn a la revista People. La família no ha informat de la causa de la mort i ha demanat privacitat mentre s’investiguen les circumstàncies de la mort.
No tots els relats sobre migrants passen per Europa
“Em van prometre el cel / però de moment continuo atrapat a la terra, lluitant per tirar endavant”. Així diu Promis le ciel, la cançó de Delgrès que, a més d’inspirar el títol d’El cel promès, posa el ritme als minuts finals del tercer llargmetratge d’Erige Sehiri, arrodonint el discurs que la pel·lícula ha anat construint orgànicament. La directora d’Entre figueres (2022) es fixa en aquesta ocasió en tres dones de l’Àfrica subsahariana que viuen a Tunísia, marginades legalment i socialment. La Marie treballava com a periodista i ara és pastora evangèlica, i dona refugi a la Naney, que vol reunir-se amb la seva filla a l’altra banda de la frontera, però no aconsegueix sortir de l’estat de transició en què es troba, i la Jolie, una estudiant amb la mirada posada a Europa. A aquest trio se li suma la Kenta, una nena que ha sobreviscut a un naufragi i que actua com a catalitzadora de les pors i expectatives de les protagonistes.
Krizia Robustella: “Sempre que hi vaig penso el mateix: és espectacular”
La mare de la dissenyadora de moda Krizia Robustella volia que les filles tinguessin un poble: “Li agradava la idea de tenir un lloc on marxar els caps de setmana i passar l’estiu, però com que la meva família és de fora, no en teníem cap i el va buscar”. El poble triat va ser Benavarri, a Osca, a la frontera amb Catalunya, on la Krizia ha anat des dels dotze anys. Des d’aquí sol anar al que és el seu lloc preferit, el congost de Mont-rebei, a la serra del Montsec. “Sempre que hi vaig penso el mateix: és espectacular”, diu satisfeta.
Què revela l'ADN de les primeres nacions americanes
Durant dècades, els llibres de text han explicat una història relativament senzilla sobre el poblament humà original d’Amèrica. Segons aquesta narració, un grup d'humans procedents d'Àsia va travessar la regió de Bering fa milers d'anys i, amb el temps, es va anar expandint per tot el continent, de nord a sud. Ara, però, un dels estudis genòmics més ambiciosos realitzats sobre els descendents de les primeres nacions americanes suggereix que aquesta història és molt més rica i complexa del que es pensava.