Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
PRIMARIES SOCIALISTES
La vella guardia del
r PSOE anca Díaz
contra Sánchez
La presidenta andalusa promet un L'ex secretari general reclama triar
PSOE guanyador en la presentació
entre un "partit del segle XX iun
ara.cat de la seva candidatura a Madrid
l del XXI en un acte al País Valencia
DILLUNS
EMARK DEL 2017
130 EUROS
CARME
COLOMINA.
STORICS
El primer repte de la UE és
Dirigents hi
Felipe Go
Rodrig
Zapat
Alfredo Pe
spanv
recuperar els que se senten
Rubalcaba van donar suport ahir a l'andalusa Susana Diaz en un acte a Madrid que va aplegar més de 7.000 persones.
abandonats per les seves
politiques, els que mostren
hostilitat eontra l'eurocracia
Merkel guanya el primer pols a Schulz
JORDI ANGUSTO
Els cristianodemocrates escombren l'SPD ales eleccions a Saarland
Per a Espanya és tard pero
pera Europa no: haurem de
triar entre una solidaritat
mal entesa ouninteris.
comuque satisfaci tothom
13.000 ea canvi
MOTOGP
VINALES
MARTA TAFALLA
d'abandonar la casa
SIMPOSAAL
on has viscut sempre
Volem viure cada cop
GRAN PREMI
més ysifer cada
cop Unbloc del Raval reppressions per
coses, consu
DE QATAR
deixar els seus pisos de lloguer
Així intentem combatre
ENEOS
la nostra finitud

Noticias
  • Diumenge de victòria electoral el febrer del 1936
    Columna de Josep Maria Planes (Manresa, 1908 - Barcelona, 1936) d’ara fa noranta anys a La Publicitat (18-II-1936) sobre les eleccions generals del 16 de febrer del 1936. Fins quaranta-un anys després –el 15 de juny del 1977– no hi hauria més eleccions democràtiques a Espanya. Dins del triomfant Front d’Esquerres, el partit Acció Catalana, afí al diari La Publicitat, va tenir un resultat galdós que no reflecteix el comentari de Planes. Faltaven cinc mesos per a l’esclat d’una guerra i d’una revolució que anorrearien la República. El periodista Planes, autor d’aquesta peça, va ser assassinat per pistolers anarquistes l’agost del 1936 a l’Arrabassada.
  • Sanació miraculosa per evitar una eliminació prematura
    El Barça va evitar una eliminació prematura contra un UCAM Múrcia que va saber portar el partit de quarts de final al fang. L’equip blaugrana va recuperar un desavantatge de sis punts en un tram final sòlid i solvent que va fer valer la resiliència d'un conjunt amb més determinació que recursos (91-85). El conjunt culer disputarà aquest dissabte (21 h, DAZN) les semifinals contra el Kosner Baskonia.
  • Els ucraïnesos temen una pau descafeïnada: "Per a què ha servit tot aquest patiment?"
    Aquesta setmana, la ciutat ucraïnesa de Sumi ha viscut un dels pitjors atacs d'aquest any. A només vint-i-cinc quilòmetres de Rússia i disset del front, els russos van llançar drons kamikazes en ple matí, que van impactar al centre i van deixar desenes de ferits. Els atacs es van concentrar en edificis administratius i residencials durant gairebé quatre hores. Les escenes van ser gent corrent cap als refugis, atacs de pànic i finestres desballestades. Com les de les cafeteries, espais que s'han convertit en una mena de temples molt concorreguts pels ucraïnesos aquests últims quatre d'anys de guerra, on beure un bon cafè és una pràctica gairebé religiosa.
  • Indra podrà aprovar la integració d'Escribano sense el vistiplau de la comissió de supervisió
    El consell d'administració d'Indra podrà decidir la integració de la companyia de defensa Escribano sense el vistiplau de la comissió de supervisió ad hoc que ha de vetllar per no incórrer en conflicte d'interessos, ja que el president de l'empresa tecnològica és Ángel Escribano, alhora accionista d'Escribano Mechanical & Engineering (EM&E). A més, EM&E és accionista d'Indra. Si s'arribés a aquesta operació, l'hauria de comandar el conseller delegat d'Indra, José Vicente de los Mozos, i els Escribano haurien de quedar al marge de les decisions. Una integració que, en qualsevol cas, hauria d'aprovar la junta d'accionistes d'Indra.
  • Els dèficits i superàvits de Trump
    Una de les apostes del president dels EUA, Donald Trump –potser la més important juntament amb les deportacions massives–, no ha passat el filtre del Tribunal Suprem. I això, tot i controlar un organisme de clara majoria conservadora. Però, sense qüestionar si cal o no imposar aranzels a tercers països, els jutges del màxim òrgan jurídic del país, amb un resultat de 6 a 3, consideren que Trump s'ha extralimitat en aplicar impostos a les importacions sense passar pel Congrés. Deixen en evidència un dels dèficits del mandatari de la primera potència mundial. I no es tracta del dèficit comercial que assegura que vol combatre, sinó del democràtic, al recórrer a una llei (IEEPA) que dona poders al president per afrontar amb mans lliures “amenaces inusuals i extraordinàries” durant emergències nacionals. Els magistrats han interpretat que la IEEPA "no autoritza els aranzels aplicats a través d'ordres executives".