Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
PRIMARIES SOCIALISTES
La vella guardia del
r PSOE anca Díaz
contra Sánchez
La presidenta andalusa promet un L'ex secretari general reclama triar
PSOE guanyador en la presentació
entre un "partit del segle XX iun
ara.cat de la seva candidatura a Madrid
l del XXI en un acte al País Valencia
DILLUNS
EMARK DEL 2017
130 EUROS
CARME
COLOMINA.
STORICS
El primer repte de la UE és
Dirigents hi
Felipe Go
Rodrig
Zapat
Alfredo Pe
spanv
recuperar els que se senten
Rubalcaba van donar suport ahir a l'andalusa Susana Diaz en un acte a Madrid que va aplegar més de 7.000 persones.
abandonats per les seves
politiques, els que mostren
hostilitat eontra l'eurocracia
Merkel guanya el primer pols a Schulz
JORDI ANGUSTO
Els cristianodemocrates escombren l'SPD ales eleccions a Saarland
Per a Espanya és tard pero
pera Europa no: haurem de
triar entre una solidaritat
mal entesa ouninteris.
comuque satisfaci tothom
13.000 ea canvi
MOTOGP
VINALES
MARTA TAFALLA
d'abandonar la casa
SIMPOSAAL
on has viscut sempre
Volem viure cada cop
GRAN PREMI
més ysifer cada
cop Unbloc del Raval reppressions per
coses, consu
DE QATAR
deixar els seus pisos de lloguer
Així intentem combatre
ENEOS
la nostra finitud

Noticias
  • Valentino Garavani: quan la moda no necessita ruptura
    Hi ha dissenyadors que marquen un abans i un després per les seves formes rupturistes o pels seus plantejaments innovadors, que han transformat de soca-rel el que fins aleshores havia estat la moda. Aquest no és, definitivament, el cas de Valentino Garavani, però això no implica que mereixi un paper secundari en la història. Ell forma part del grup dels que, sense estridències, sense ruptures ni voluntat de qüestionament, operen com un baix continu, aportant estabilitat i coherència a l’ordre establert. I en un sistema tan volàtil com el de la moda, en què cada temporada desapareixen marques i relats, mantenir-se vigent durant dècades és, en si mateix, un gest gairebé heroic.
  • Gil Manzano i la torrada de Murphy
    Gil Manzano és aquell tipus d’àrbitre que amb la cara ja paga: altiu, arrogant, inaccessible i amb una tendència patològica a expulsar a qui abans ha estat traient de polleguera. Si, a sobre, l’emparellen amb Del Cerro Grande al VAR, els queda un duet molt prometedor que posarà a prova la paciència del més tranquil del vestidor, encara que tingui orxata a les venes i es digui Frenkie De Jong. Amb la designació d’aquest tàndem estel·lar, el Comitè Tècnic d’Àrbitres va signar tota una declaració d’intencions dirigida al Barça en una setmana molt complicada per a Florentino Pérez. En general, les teories conspiranoiques fan molta mandra, però, en aquest cas concret, és molt difícil empassar que l’elecció fos una coincidència. El vestidor blaugrana sabia tot això quan saltava a la gespa d’Anoeta. 
  • A la contra
  • Els ridículs virals de la final de Copa d'Àfrica més polèmica
    La Copa d'Àfrica va tenir aquest diumenge un desenllaç molt dolorós per al Marroc. La selecció amfitriona jugava la final a casa, amb tot a favor per endur-se la glòria contra el Senegal, però va perdre a la pròrroga després d'encaixar un golàs de Pape Gueye, migcampista del Vila-real. Més enllà del marcador, que va deixar amb un pam de nas el públic present a l'estadi Moulay Abdellah, a Rabat, la pel·lícula de la final deixa especialment en mal lloc el combinat magribí, que 24 hores després del xiulet final encara no ha paït la derrota. A continuació, repassem els ridículs associats a la final de Copa d'Àfrica més polèmica que es recorda.
  • De fit a fit