Sitio webPRIMARIES SOCIALISTES La vella guardia del r PSOE anca Díaz contra Sánchez La presidenta andalusa promet un L'ex secretari general reclama triar PSOE guanyador en la presentació entre un "partit del segle XX iun ara.cat de la seva candidatura a Madrid l del XXI en un acte al País Valencia DILLUNS EMARK DEL 2017 130 EUROS CARME COLOMINA. STORICS El primer repte de la UE és Dirigents hi Felipe Go Rodrig Zapat Alfredo Pe spanv recuperar els que se senten Rubalcaba van donar suport ahir a l'andalusa Susana Diaz en un acte a Madrid que va aplegar més de 7.000 persones. abandonats per les seves politiques, els que mostren hostilitat eontra l'eurocracia Merkel guanya el primer pols a Schulz JORDI ANGUSTO Els cristianodemocrates escombren l'SPD ales eleccions a Saarland Per a Espanya és tard pero pera Europa no: haurem de triar entre una solidaritat mal entesa ouninteris. comuque satisfaci tothom 13.000 ea canvi MOTOGP VINALES MARTA TAFALLA d'abandonar la casa SIMPOSAAL on has viscut sempre Volem viure cada cop GRAN PREMI més ysifer cada cop Unbloc del Raval reppressions per coses, consu DE QATAR deixar els seus pisos de lloguer Així intentem combatre ENEOS la nostra finitud
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
La pregunta que es repeteix als autors com si amagués el secret de l'èxit
Hi ha una pregunta que es repeteix sovint als escriptors; la fan els periodistes bons i els dolents (fins i tot a The Paris Review), la fan els lectors, la fan els aspirants a escriptor, la fan altres escriptors, la fan també els amics de l’escriptor; és una pregunta que apareix una vegada i una altra com si amagués el secret de l’èxit (o el fracàs) de l’autor o d’una obra. Ho puc entendre, esclar; de la mateixa manera que, si ens volem aprimar, li preguntem a l’amic que s’ha aprimat deu quilos com s’ho ha fet, imaginem que si volem escriure, podem fer el mateix: imitar una fórmula, un mètode. Reconec que també a mi m’interessa la pregunta; per més que no cregui en fórmules ni mètodes, de vegades pots aprofitar o adaptar alguna de les idees dels altres. La pregunta és: ¿quan i on escrius?
Què hem de fer amb les manualitats que porten els nens a casa?
S’acosta el final de curs i també una escena que es repeteix en moltes cases amb infants en edat escolar: arriben amb diverses –si no moltes– manualitats que han fet a l’escola, a les extraescolars... I tornen les preguntes: què hem de fer amb tot això? Ho guardem tot? Ho llencem tot? Ho deixem per casa i ho anem tirant al cap d’uns dies sense que els infants se n’adonin?
La productivitat, base dels salaris
En els darrers mesos s'han donat diversos informes i anàlisis que han defensat que una part dels problemes econòmics actuals provenen d'una excessiva especialització en activitats de baix valor afegit. Tanmateix, aquest plantejament corre el risc de simplificar una realitat molt més complexa i de presentar l'economia com una confrontació entre sectors "bons" i sectors "dolents". La qüestió fonamental no és quines activitats es desenvolupen, sinó com es desenvolupen. L'evidència internacional mostra que els països amb salaris més elevats no són necessàriament aquells que han eliminat els sectors intensius en treball, sinó aquells que han aconseguit augmentar la productivitat del conjunt de la seva economia. No es tracta de reduir activitat, sinó que es tracta de millorar la que es fa.
Editen per primer cop amb precisió embrions humans
Científics de la Universitat de Colúmbia, als Estats Units, han editat l'ADN d'embrions humans primerencs amb una precisió sense precedents, una fita que podria obrir el camí a nadons modificats amb característiques particulars. Aquesta perspectiva ha alimentat la controvèrsia durant anys. D'una banda, la tecnologia podria permetre algun dia als pares reparar de manera segura mutacions que causen malalties en els embrions. Però també podria utilitzar-se per seleccionar trets desitjats, una pràctica que alguns experts en bioètica han argumentat que no és res més que eugenèsia.
Gossos intoxicats per drogues en femtes i vòmits al carrer
La setmana passada el Petit va tastar per primer cop la marihuana i les benzodiazepines i ho va fer en contra de la seva voluntat. És un rater mallorquí de nou anys, molt mogut i afectuós, que viu amb el Manel i la seva família des que el seu anterior amo va morir. Com que sempre va amunt i avall i és un cul inquiet, a casa es van espantar de veure'l pansit i endormiscat després del passeig. El senyal que va fer saltar totes les alarmes va ser que se li va escapar el pipí. El Manel no va voler esperar més i se'l va endur d'urgències, on per a sorpresa seva van sospitar immediatament d'una intoxicació per droga.