Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
PRIMARIES SOCIALISTES
La vella guardia del
r PSOE anca Díaz
contra Sánchez
La presidenta andalusa promet un L'ex secretari general reclama triar
PSOE guanyador en la presentació
entre un "partit del segle XX iun
ara.cat de la seva candidatura a Madrid
l del XXI en un acte al País Valencia
DILLUNS
EMARK DEL 2017
130 EUROS
CARME
COLOMINA.
STORICS
El primer repte de la UE és
Dirigents hi
Felipe Go
Rodrig
Zapat
Alfredo Pe
spanv
recuperar els que se senten
Rubalcaba van donar suport ahir a l'andalusa Susana Diaz en un acte a Madrid que va aplegar més de 7.000 persones.
abandonats per les seves
politiques, els que mostren
hostilitat eontra l'eurocracia
Merkel guanya el primer pols a Schulz
JORDI ANGUSTO
Els cristianodemocrates escombren l'SPD ales eleccions a Saarland
Per a Espanya és tard pero
pera Europa no: haurem de
triar entre una solidaritat
mal entesa ouninteris.
comuque satisfaci tothom
13.000 ea canvi
MOTOGP
VINALES
MARTA TAFALLA
d'abandonar la casa
SIMPOSAAL
on has viscut sempre
Volem viure cada cop
GRAN PREMI
més ysifer cada
cop Unbloc del Raval reppressions per
coses, consu
DE QATAR
deixar els seus pisos de lloguer
Així intentem combatre
ENEOS
la nostra finitud

Noticias
  • Isaac Bashevis Singer, tan antic i tan modern
    Les intel·ligències literàries més riques (i més entretingudes d’observar) solen ser les més tentaculars, és a dir, les que toquen molts temes, usen una paleta d’interessos i de recursos àmplia i variada, i s’alimenten d’influències prou diverses. Les intel·ligències literàries tentaculars, naturalment, només poden demostrar que ho són si van acompanyades d’un talent literari igualment tentacular. Millor dit: versàtil. Trobaríem excepcions, però diria que en general només els autors que escriuen bé, amb expressivitat, precisió i profunditat, en tota mena de gèneres i de formats poden pensar i explorar bé, amb perspicàcia, rigor i originalitat, tota mena de temes.
  • Només vol roba de marca. S’hi pot fer res?
    A gairebé totes les famílies arriba un dia que el fill o filla demana roba de marca. Pot començar primer per només un jersei que porti ben gros un nom concret. Després uns pantalons en què es vegi l’etiqueta. També pot ser que rebutgi peces –i eviti posar-se-les– que no són de les marques que li agraden. I pot acabar per ser tota una senyora exigència. Hi ha un moment del trànsit a l’edat adulta que la roba –com altres béns de consum– pren un valor lligat a tot un seguit de noms i logotips que cada cop nens i nenes reconeixen de més petits. 
  • La veritable trampa de la competitivitat
    Arreu del món desenvolupat se sent la mateixa història plena d'angoixa. Des de Brussel·les fins a Washington, els líders polítics i empresarials adverteixen que les nostres economies s'han tornat poc competitives perquè els salaris són massa alts i la regulació, massa onerosa. Abaixeu els salaris i desreguleu, se'ns diu, i la inversió privada abundarà.
  • Gairebé la meitat dels espanyols ja estan governats pel PP i Vox
    Alberto Núñez Feijóo tenia una esperança amb Juanma Moreno Bonilla. Era el baró autonòmic amb més possibilitats, segons les enquestes, de mantenir la majoria absoluta i seguir governant sense la concurrència de Vox. Però el resultat de les eleccions va esvair qualsevol dubte que el destí del PP exigeix haver de conviure amb l'extrema dreta, també el seu dirigent més moderat, com s'ha demostrat amb el pacte d'aquest dijous que cedeix importants espais de poder per als de Santiago Abascal a Andalusia. Amb el nou govern de coalició de Juanma Moreno amb l'extrema dreta, la coalició PP-Vox passa a ser la modalitat d'executiu autonòmic que governa a més gent a l'Estat, en concret un 27,3%, per davant dels governs populars en solitari, que regeixen sobre el 20,8% dels ciutadans, i els governs del PP amb suport de l'extrema dreta, que afecten un 16,8%.
  • 250 anys dels Estats Units: el desprestigi d'un país que ja no es reconeix
    Les respostes que busquem en la història sovint parlen més del present que del passat. Enmig de la calorada de l'estiu de 1776, un grup d'homes reunits a Filadèlfia van decidir separar-se de l'Imperi Britànic. Delegats com John Adams i Thomas Jefferson van firmar un dels documents més ambiciosos de l'època, que serviria de far per a altres revolucions vinents. "Sostenim com a evidents aquestes veritats: que tots els homes són creats igual; que són dotats pel seu Creador de certs drets inalienables; que entre aquests drets hi ha la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat", afirma el preàmbul de la Declaració d'Independència dels Estats Units. La data oficial és el 4 de juliol, encara que els 56 delegats van tardar quasi un mes a formalitzar la signatura del text.