Sitio webPRIMARIES SOCIALISTES La vella guardia del r PSOE anca Díaz contra Sánchez La presidenta andalusa promet un L'ex secretari general reclama triar PSOE guanyador en la presentació entre un "partit del segle XX iun ara.cat de la seva candidatura a Madrid l del XXI en un acte al País Valencia DILLUNS EMARK DEL 2017 130 EUROS CARME COLOMINA. STORICS El primer repte de la UE és Dirigents hi Felipe Go Rodrig Zapat Alfredo Pe spanv recuperar els que se senten Rubalcaba van donar suport ahir a l'andalusa Susana Diaz en un acte a Madrid que va aplegar més de 7.000 persones. abandonats per les seves politiques, els que mostren hostilitat eontra l'eurocracia Merkel guanya el primer pols a Schulz JORDI ANGUSTO Els cristianodemocrates escombren l'SPD ales eleccions a Saarland Per a Espanya és tard pero pera Europa no: haurem de triar entre una solidaritat mal entesa ouninteris. comuque satisfaci tothom 13.000 ea canvi MOTOGP VINALES MARTA TAFALLA d'abandonar la casa SIMPOSAAL on has viscut sempre Volem viure cada cop GRAN PREMI més ysifer cada cop Unbloc del Raval reppressions per coses, consu DE QATAR deixar els seus pisos de lloguer Així intentem combatre ENEOS la nostra finitud
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Bon homenatge amb un gran Sacristán
Una bona història i un gran intèrpret. No cal res més per assolir una gran funció de teatre. En aquest cas, és la història de la infància i l'adolescència de l'actor, director i literat Fernando Fernán Gómez adaptada per qui va ser amic i col·laborador seu durant anys, José Sacristán. Un Sacristán que, cal dir-ho, amb 88 anys omple la platea amb una dicció clara plena de matisos que se sent perfectament fins a l’última fila. És l’homenatge sincer i sentit al seu amic d’un Sacristán que, a aquestes altures d'aquest camí que és la vida, ha fet del teatre el territori de realitat i plaers. Un Sacristán que no necessita grans escenografies ni maquinària teatral. Una cadira i un coixí (que diu que era de la seva àvia), una mena de bagul, un llum i la caiguda d’un tros de teló que evoquen un espai de creació i de vida.
Interior expedienta els policies que van agredir el soci del Barça que portava una estelada
El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha confirmat aquest dimecres que obriran un expedient per una "presumpta falta molt greu o greu" als policies que el passat 23 d'agost van agredir a un soci del Barça, menor d'edat, a la rodalia de l'estadi de l'Elx. "No es justifica de cap forma l'actuació que es va realitzar, independentment que la persona portés un símbol absolutament legítim en un estat de dret", ha respost Marlaska a la diputada de Junts Marta Madrenas en la sessió de control del Govern d'Espanya al Congrés. En el vídeo distribuït a través de les xarxes socials es veu com els agents colpegen al menor, que acaba a terra, després de treure-li una estelada.
Tornem-hi amb PISA!
Cada nova edició de PISA provoca una petita tempesta. Durant uns dies, les puntuacions, els rànquings i les comparacions entre països ocupen titulars i tertúlies. Uns utilitzen els resultats per demostrar que el sistema educatiu està en crisi; d’altres recorden que l’educació no es pot reduir a una prova feta per estudiants de quinze anys. Ambdues afirmacions contenen una part de veritat, però cap de les dues no resulta gaire útil per si sola.
Pilar Rahola, Cadaqués i els altres
Pilar Rahola Martínez va arribar un moment, durant el Procés, que es va convertir en la tertuliana orgànica i ubiqua de l’independentisme. Era arreu, pontificava sobre tot, se suposava que ho sabia tot. Fins que tot se’n va anar en orris i va desaparèixer. Alguns il·lustres avantpassats Rahola que la van precedir també van ser, en la seva època, personatges destacats: advocats, polítics, negociants, metges, banquers, arquitectes, editors... I també van desaparèixer, esclar. Res no dura per sempre. Podríem dir que ella és l’última –fins ara– d’una energètica i influent nissaga empordanesa. El periodista i escriptor Xavier Febrés en repassa les figures rellevants a Els Rahola, una saga infinita (Editorial Gavarres).
Parlon i Trapero no s’avenien, i això era un secret de domini públic
La notícia ha saltat a primera hora: Josep Lluís Trapero ha dimitit com a director general de la Policia. La decisió de Trapero ha arribat en un dia clau per als Mossos d'Esquadra, ja que aquest dimecres al matí hi havia convocada una reunió de la cúpula policial al departament d'Interior per anunciar qui seria el nou comissari en cap del cos, però la dimissió de Trapero ha generat sorpresa entre els alts comandaments dels Mossos i d'Interior.