Sitio webPRIMARIES SOCIALISTES La vella guardia del r PSOE anca Díaz contra Sánchez La presidenta andalusa promet un L'ex secretari general reclama triar PSOE guanyador en la presentació entre un "partit del segle XX iun ara.cat de la seva candidatura a Madrid l del XXI en un acte al País Valencia DILLUNS EMARK DEL 2017 130 EUROS CARME COLOMINA. STORICS El primer repte de la UE és Dirigents hi Felipe Go Rodrig Zapat Alfredo Pe spanv recuperar els que se senten Rubalcaba van donar suport ahir a l'andalusa Susana Diaz en un acte a Madrid que va aplegar més de 7.000 persones. abandonats per les seves politiques, els que mostren hostilitat eontra l'eurocracia Merkel guanya el primer pols a Schulz JORDI ANGUSTO Els cristianodemocrates escombren l'SPD ales eleccions a Saarland Per a Espanya és tard pero pera Europa no: haurem de triar entre una solidaritat mal entesa ouninteris. comuque satisfaci tothom 13.000 ea canvi MOTOGP VINALES MARTA TAFALLA d'abandonar la casa SIMPOSAAL on has viscut sempre Volem viure cada cop GRAN PREMI més ysifer cada cop Unbloc del Raval reppressions per coses, consu DE QATAR deixar els seus pisos de lloguer Així intentem combatre ENEOS la nostra finitud
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Josep Pla a Ormuz i el golf Pèrsic: la seva mirada a l'"embut" del món
El setmanari Destino publicava el 17 de gener del 1959 una nota editorial que avui ressona amb força. Hi deia: "Tal com anunciàvem als nostres lectors, Josep Pla s'ha embarcat al Ferrol a bord d'un petrolier per realitzar en exclusiva per als lectors de Destino una sèrie de grans reportatges. La informació que hem encarregat al nostre amic és la del petroli. Europa viu pendent d'aquest combustible i es fa necessari que un periodista com Pla ens expliqui, amb la seva inigualable agudesa, tots els problemes polítics i econòmics que comporten l'extracció i explotació del petroli". Han passat gairebé setanta anys, i no només Europa, sinó tot el món hi està pendent.
La fartanera del salmó de cultiu: el més venut i tenyit de color segons el gust Pantone de cada país
Ni la sardina ni el seitó. El peix més venut a casa nostra és el salmó de cultiu, que, per aquest motiu, és de color gris i que es tenyeix d’una gamma que va del taronja fluix al taronja-vermell segons el país on es vengui, perquè ja se sap que cada terra fa sa guerra en colors. La fartanera del salmó probablement s’explica perquè s’ha difós la bondat nutricional d’ingerir-ne: com que és peix blau, aporta omega-3 de bona disponibilitat. Com també n'aporten la sardina i el seitó dels nostres ports. I em direu que el salmó no té espines, i és cert, perquè les n’extreuen amb maquinària industrial, i contraargumento: els beneficis nutricionals del salmó, és a dir els àcids grassos poliinsaturats que regulen el nivell de colesterol de la sang i ajuden a disminuir el risc de malalties cardiovasculars, només s’aconsegueixen amb la sardina, el seitó i el peix blau en general de vida curta. I amb el salmó salvatge. El d’aqüicultura és una altra història, i n’explico els perquès.
"Magyar no actuarà com un titella de Rússia"
Les eleccions legislatives d'Hongria han marcat un punt d'inflexió tant al país com al conjunt d'Europa, amb la fi de setze anys de govern de Viktor Orbán. Ho analitzem amb el politòleg hongarès András Bíró-Nagy, director del think tank Policy Solutions i investigador al Centre de Ciències Socials de Budapest.
“En alguns moments m'he sentit una mica moble a Catalunya Ràdio”
Marta Romagosa és la veu, des d’aquesta temporada, d’un dels programes emblema de Catalunya Ràdio: La nit dels ignorants. En aquesta entrevista mira enrere a la seva llarga trajectòria a la casa i parla sense embuts sobre les llums, però també les ombres, de la ràdio pública.
"També hi ha guetos d'immigrants rics”: la segregació a Catalunya
A la família Martínez Mejía els han denegat quatre cops una hipoteca, tot i que els avala el sou dels quatre membres, i han de continuar vivint de lloguer en un pis de la Torrassa —un barri de l’Hospitalet en el qual el 54% dels veïns han nascut a l’estranger— que gairebé cau a trossos. El pis és tan petit que un dels fills, a la vintena, ha de dormir a l’habitació amb els pares. Als Khan, la bona nòmina que aporta el pare no els obre portes dels habitatges que els agraden i que podrien pagar. “Ni amb diners puc viure on vull”, es queixa l'Atusa Khan. El matrimoni i les dues filles petites estan de relloguer al barri del Raval de Barcelona –amb un 64% dels veïns nascuts a l’estranger.