Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
PRIMARIES SOCIALISTES
La vella guardia del
r PSOE anca Díaz
contra Sánchez
La presidenta andalusa promet un L'ex secretari general reclama triar
PSOE guanyador en la presentació
entre un "partit del segle XX iun
ara.cat de la seva candidatura a Madrid
l del XXI en un acte al País Valencia
DILLUNS
EMARK DEL 2017
130 EUROS
CARME
COLOMINA.
STORICS
El primer repte de la UE és
Dirigents hi
Felipe Go
Rodrig
Zapat
Alfredo Pe
spanv
recuperar els que se senten
Rubalcaba van donar suport ahir a l'andalusa Susana Diaz en un acte a Madrid que va aplegar més de 7.000 persones.
abandonats per les seves
politiques, els que mostren
hostilitat eontra l'eurocracia
Merkel guanya el primer pols a Schulz
JORDI ANGUSTO
Els cristianodemocrates escombren l'SPD ales eleccions a Saarland
Per a Espanya és tard pero
pera Europa no: haurem de
triar entre una solidaritat
mal entesa ouninteris.
comuque satisfaci tothom
13.000 ea canvi
MOTOGP
VINALES
MARTA TAFALLA
d'abandonar la casa
SIMPOSAAL
on has viscut sempre
Volem viure cada cop
GRAN PREMI
més ysifer cada
cop Unbloc del Raval reppressions per
coses, consu
DE QATAR
deixar els seus pisos de lloguer
Així intentem combatre
ENEOS
la nostra finitud

Noticias
  • Pluja negra, pol·lució i aigua contaminada: el desastre ecològic de la guerra a l'Orient Mitjà
    Encara no fa un mes que el conflicte a l'Orient Mitjà va esclatar i en aquest temps s’han hagut de lamentar milers de morts, pèrdues de patrimoni cultural i històric i el temor creixent d’un enquistament del conflicte, amb potencial –ja demostrat– per desequilibrar l’ordre mundial. Però mentre la preocupació per la crisi humanitària augmenta, el conflicte ja s’ha consolidat com un dels desastres ambientals més grans de la història, amb implicacions que duraran dècades.
  • Hem de patir perquè la borsa caigui?
    Quan va començar el conflicte amb l’Iran, vaig advertir que l’impacte sobre els mercats probablement seria una qüestió de dies. I, amb la informació que teníem aleshores, era una lectura raonable: tant els inversors com els analistes (com jo) esperaven un conflicte curt. La realitat, però, és ben diferent.
  • Aliança Catalana llança una opa a Junts abans de les municipals
    "El processisme ja l'hem tastat i sabem quins resultats té i, evidentment, Catalunya necessita quelcom diferent i Manresa mereix un projecte diferent per tenir resultats diferents". D'aquesta manera, Sílvia Orriols justificava el seu rebuig a integrar-se a la candidatura unitària amb Junts a la capital del Bages, on també hi ha el nou partit de Sergi Perramon. Ho feia en la presentació de l’alcaldable d'Aliança Catalana per Amposta, Èric Esteban, que va ser, precisament, el número 2 dels juntaires a les anteriors eleccions i que es va donar de baixa al febrer sabent que no seria cap de llista dels juntarires —va perdre les primàries fa un any.
  • Els alumnes que construeixen l’ombra del pati amb les mans
    Salt és conegut avui en dia per ser el municipi amb la renda per càpita més baixa de Catalunya. També una de les viles amb més concentració de població migrant: prop del 40% dels veïns són de nacionalitat estrangera. Però el que els titulars han obviat els darrers anys és que gairebé la meitat de la superfície d’aquest poble són encara hortes i deveses. La séquia Monar, en paral·lel al riu Ter, marca la frontera entre el Salt construït i la zona agrícola. Poques instal·lacions la superen, tret d’un gran institut construït sobre terrenys fèrtils. Situat a la frontera amb Girona, envoltat de verd i amb unes magnífiques vistes de la Mare de Déu del Mont, hi ha el Vallvera. Un centre de secundària i formació professional amb més de 1.200 alumnes inaugurat el 2008 que contrasta amb l’entorn per ser un gran centre de xapa grisa amb un pati ple de formigó. “A l’hivern és una nevera i a l’estiu un forn, no hi ha terme mitjà!”, lamenta el director, Ferran Maimir, que s’ha estre
  • La lluita per acabar amb el gran problema del mercat laboral
    L'abril del 2022 va entrar en vigor la gran reforma laboral de Yolanda Díaz. La ministra de Treball va prometre que les noves mesures afavoririen una transformació profunda del mercat laboral espanyol i combatrien un dels seus problemes endèmics: l'alta temporalitat. Quatre anys més tard, però, ¿podem dir que la iniciativa ha aconseguit el seu gran objectiu? Segons Jordi Garcia, catedràtic en Dret Laboral i Seguretat Social de la Universitat de Barcelona, no. "O almenys això és el que sembla amb les poques dades que donen", assegura. Diferents informes, com ara un publicat fa poques setmanes pel think tank liberal Fundación Civismo, coincideixen amb l'expert i diuen que els canvis han estat, realment, "estadístics".