Sitio webPRIMARIES SOCIALISTES La vella guardia del r PSOE anca Díaz contra Sánchez La presidenta andalusa promet un L'ex secretari general reclama triar PSOE guanyador en la presentació entre un "partit del segle XX iun ara.cat de la seva candidatura a Madrid l del XXI en un acte al País Valencia DILLUNS EMARK DEL 2017 130 EUROS CARME COLOMINA. STORICS El primer repte de la UE és Dirigents hi Felipe Go Rodrig Zapat Alfredo Pe spanv recuperar els que se senten Rubalcaba van donar suport ahir a l'andalusa Susana Diaz en un acte a Madrid que va aplegar més de 7.000 persones. abandonats per les seves politiques, els que mostren hostilitat eontra l'eurocracia Merkel guanya el primer pols a Schulz JORDI ANGUSTO Els cristianodemocrates escombren l'SPD ales eleccions a Saarland Per a Espanya és tard pero pera Europa no: haurem de triar entre una solidaritat mal entesa ouninteris. comuque satisfaci tothom 13.000 ea canvi MOTOGP VINALES MARTA TAFALLA d'abandonar la casa SIMPOSAAL on has viscut sempre Volem viure cada cop GRAN PREMI més ysifer cada cop Unbloc del Raval reppressions per coses, consu DE QATAR deixar els seus pisos de lloguer Així intentem combatre ENEOS la nostra finitud
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Retrat dinàmic i mundà de Ferran Torrent
Basta parlar una estona curta amb Ferran Torrent (Sedaví, 1951) per adonar-se que no tan sols té un anecdotari riquíssim –aventures i desventures personals de tota mena, xafarderies literàries i polítiques, una macedònia colorista de tipologies humanes vistes de prop– sinó que, a més, el va desplegant i contant amb una gràcia infal·lible. Un dia que havíem anat a una d’aquestes jornades pre-Sant Jordi que les editorials munten perquè els seus autors provin de firmar llibres en llibreries de grans ciutats veïnes de Barcelona, vaig passar dues hores amb ell dins un cotxe –conduïa Màrius Serra, també hi havia Gemma Ventura– i el vaig bombardejar a preguntes. No es pot contar tot el que vam riure amb les respostes i les històries de Torrent. Abans d’acabar el trajecte, li vaig preguntar com era possible que mai ningú li hagués plantejat de fer-li un llibre de converses. Torrent va respondre que sí que li ho havien proposat, i a més periodistes a qui respectava molt, però que els dona
Una troballa islandesa
En les èpoques que em costa trobar bones lectures (bones en el sentit que se m’enduguin) hi ha una estratègia que no sol fallar. Proveu d’anar a una llibreria de confiança (en el meu cas, la Mitja Mosca, de Badalona) i, sense pressa, passegeu a prop dels llibres mentre xerreu amb la llibretera, agafeu-ne un només perquè us n'atreu la coberta, llegiu la primera pàgina d’un altre, deixeu-vos portar per les intuïcions absurdes més que no pas per les raons lògiques (autor conegut, editorial respectada).
La pujada dels comptes remunerats
En moments d’alta inflació, com els que estem vivint, qualsevol mesura d’inversió que ens permeti compensar-la, ni que sigui parcialment, és més que recomanable. Invertir no vol dir que hàgim de comprar accions arriscades o criptomonedes. Avui, també es pot invertir sense assumir riscos.
Aliança Catalana només governarà on sigui la força més votada
“No ens hem presentat per investir espanyolistes ni processistes”. Així de contundent es mostrava el 2024 Sílvia Orriols en la seva primera intervenció al Parlament després que Aliança Catalana hi desembarqués amb dos diputats. Llavors feia referència a la possible investidura del líder de Junts, Carles Puigdemont, però ara aquesta via és la que Aliança Catalana pensa adoptar també en l'àmbit municipal. Durant la segona convenció municipalista del partit celebrada a Ripoll el 19 de setembre, la formació acotava l’estratègia que han de seguir els regidors que surtin escollits. Com al Parlament, Aliança no investirà ni candidats de les tres formacions independentistes (Junts, ERC i la CUP) ni d’obediència espanyola, com el PSC, el PP i Vox.
Pujades i baixades a la borsa de Hansi Flick
Hansi Flick necessitava revolucionar l'equip després de dues derrotes consecutives. Amb una setmana de descans i davant la visita de l'Alabès, un rival de molta menys entitat, el Barça tenia l'oportunitat de retrobar-se amb la victòria i recuperar una confiança que semblava haver perdut. De la mateixa manera que el vestidor havia enlluernat tothom amb onze victòries seguides –la majoria, per golejada–, les ensopegades contra el PSG i el Reial Madrid van ser una dosi d'humilitat per a tothom, una manera de recordar que la feina encara no està feta i que caldrà esforçar-se fins al final si aquest any també es vol tocar metall.