Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
PROCESSOBIRANISTA
El Govern activa
r el referendum
ESTRATEGIA
NOU EQUIP
DUBTES
L'executiu camufla
Un grup informal
Divisió dopinions
els preparatius sota d'alts carrecs coordina
sobre si tots els
el paraigua dunes
tots els passos per
contractes han de tenir
eleccions autonomiques l esquivar el TC
firma collegiada
ara cat
DIVENDRES
24 DE MARK DEL 2017
El túnel de
les Glories
acumula una
sobrecost
ZOO: RAPERS
VALENCIANS POETICS
d'11,8 milions
ICOMBATIUS
L'auditoria externa
també detecta un
retard de 19 mesos
Margallo
admet que
deu favors
internacionals
pel procés
ESPORTS
UNANY
SENSE
Dol a Londres
JOHAN
Shande crear mecanismes
que demostrinalsciutadans
CRUYFF
Milers de ciutadans van acudir ahir al vespre a Trafalgar Squareper retrehomenatge
que les actuacions de la
UnióEuropeasonprofitoses
a les victimes de l'atemptat jihadista iexpressar la seva repulsa alterrorisme
perala seva vida diaria.

Noticias
  • Carminho ofereix una gran nit de contrastos emocionals al Liceu
    Més que una de freda i una de calenta, una d'emoció intensíssima i una altra d'alegria per rebaixar la càrrega fatalista del fado. La cantant portuguesa Carminho va despatxar drama i simpatia en una nit de contrastos i de gran volada artística al Liceu, dins del festival Suite, que va acabar amb el públic dret premiant una estupenda versió d'Abril 74 de Lluís Llach cantada en català. Va ser en els bisos, que havien començat amb una minimalista interpretació de Memória, la cançó que va compartir en el disc Lux de Rosalía. Memória, va explicar, és un fado antic actualitzat per Carminho, tal com passa amb bona part d'un repertori que connecta tradició i present, a vegades amb canvis del punt de vista per esbandir el masclisme d'algunes lletres, com fa a Pedra solta.
  • Encén Montilivi: cinc anys convertint el campus de la UdG en un espectacle de llum i creativitat
    Quan cau la nit, els edificis, les façanes i els espais de pas del campus de Montilivi de Girona deixen de ser simplement escenaris de l'activitat universitària per convertir-se en superfícies d'experimentació visual. La llum dibuixa nous paisatges, les projeccions alteren la percepció dels volums arquitectònics i les instal·lacions interactives conviden els visitants a mirar i descobrir l'entorn d'una altra manera. És la transformació que proposa Encén Montilivi, una iniciativa de la Universitat de Girona (UdG) que aquest any celebra cinc anys i que, del 12 al 15 de novembre, tornarà a obrir les portes del campus a tota la ciutadania.
  • Per què sospitem dels qui duen caputxa?
    En l’allau d’imatges de saquejos que ens han arribat els darrers dies, tant si les escenes són de París, Marsella, Barcelona o Bilbao, hi ha un mínim comú denominador estètic: la dessuadora negra amb caputxa. Una peça aliada tant dels qui s’enfronten a l’aparell de l’Estat en defensa dels seus drets com dels qui necessiten l’anonimat per transgredir la llei impunement. La caputxa oculta el rostre, clau en la identificació visual, mentre que el negre afavoreix el camuflatge i l’amplitud de la dessuadora facilita la mobilitat i permet amagar-hi objectes. No és estrany, doncs, que aquesta peça hagi suscitat històricament recels, controvèrsies i complicitats.
  • Renfe avisa que els maquinistes no estan complint ni els serveis mínims
    La primera de les tres jornades de vaga previstes a Rodalies ja és tota una declaració d'intencions. Renfe ha alertat a primera hora d'aquest dimecres que els maquinistes de Semaf, el sindicat majoritari que ha convocat les aturades, estan incomplint fins i tot els serveis mínims. En un missatge difós a les seves xarxes socials, l'operador recomana buscar "mitjans de transport alternatius" i admet que "els trens no estan prestant el servei programat".
  • Broncano ja pot plegar
    Després de l’entrevista que David Broncano li va fer a Santiago Abascal a La revuelta de La 1, el presentador ja pot plegar. La baixada de pantalons davant del líder de Vox és indigna de la televisió pública. Sobretot, per acceptar que Vox vetés el públic habitual per acollir una claca seleccionada pel partit. Uns espectadors que, ja des d’abans d’entrar al teatre, i des de les butaques de la platea, cridaven “¡Presidente! ¡Presidente!” i aplaudien totes les respostes del convidat.