Sitio webPROCESSOBIRANISTA El Govern activa r el referendum ESTRATEGIA NOU EQUIP DUBTES L'executiu camufla Un grup informal Divisió dopinions els preparatius sota d'alts carrecs coordina sobre si tots els el paraigua dunes tots els passos per contractes han de tenir eleccions autonomiques l esquivar el TC firma collegiada ara cat DIVENDRES 24 DE MARK DEL 2017 El túnel de les Glories acumula una sobrecost ZOO: RAPERS VALENCIANS POETICS d'11,8 milions ICOMBATIUS L'auditoria externa també detecta un retard de 19 mesos Margallo admet que deu favors internacionals pel procés ESPORTS UNANY SENSE Dol a Londres JOHAN Shande crear mecanismes que demostrinalsciutadans CRUYFF Milers de ciutadans van acudir ahir al vespre a Trafalgar Squareper retrehomenatge que les actuacions de la UnióEuropeasonprofitoses a les victimes de l'atemptat jihadista iexpressar la seva repulsa alterrorisme perala seva vida diaria.
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Qui té dret a definir què és un periodista? (2)
Si ahir advocava perquè fos la premsa i no la política qui acotés què és periodisme –i, sobretot, què no ho és i intenta fer-se passar com a tal–, avui toca assajar una possible definició. Podríem parlar d’ètica professional, de servei al ciutadà o d’entendre i explicar una parcel·la de l’entorn. Però si ho hagués de reduir a la seva essència més prosaica i depurada, per a mi un periodista és qui informa seguint un mètode. Tan senzill i tan fàcil de desviar-se'n. La meva primera temptació era apel·lar a la deontologia professional, però no fa falta: seguir els principis periodístics bàsics –buscar els fets, contrastar-los, narrar-los amb rigor– ja implica observar l’ètica que li suposa a una activitat tan delicada. Ryszard Kapuscinski deia que els cínics no serveixen per a aquest ofici. No sé si tenia raó, perquè molts d’ells tenen un futur esplendorós en pseudomitjans i tertúlies de televisió matutina. Però un periodista pot ser cínic, descregut, nihilista o ad
Setmana de la Llengua: bones intencions, poca ambició
3Cat ha celebrat la Setmana de la Llengua per promoure l’ús del català, aquest any enfocada sobretot als nous parlants. A la televisió, aquest treball de sensibilització i impuls de la llengua s’ha notat, per exemple, en les peces dels Telenotícies que aprofundien en testimonis i circumstàncies vinculades a l’ús i la normalització del català. La secció d’esports ha dut a terme entrevistes a personalitats rellevants que han après el català com una eina més per integrar-se en les dinàmiques dels seus respectius clubs. Míchel al Girona, Diego Ocampo al Baxi Manresa, Moncho Fernández al Bàsquet Girona o Fermín López, Kika Nazareth i Ludovic Fàbregas al Barça. Alguns programes habituals de la graella han intentat incorporar continguts vinculats a la normalització del català i s’ha estrenat Català fàcil, un espai amb voluntat pedagògica per als principiants. Però s’ha quedat en un programa de nyigui-nyogui amb més bona fe que ganxo televisiu.
La Lliga en directe: Osasuna - Barça
L'esquerra, els sindicats i l'habitatge
Aquesta vegada hem tingut un Primer de Maig més representatiu comparat amb alguns dels anys precedents. En els actes convocats pels sindicats s’ha tocat molt la fibra sensible, en unes mobilitzacions que responen a una determinada situació política i social i que contenen un missatge clar. La celebració principal es va fer a Màlaga per diverses raons, començant pel fet que Andalusia vota el proper 17 de maig. La convocatòria ha permès veure una imatge de certa unitat de l’esquerra que ja sabem que no existeix en termes polítics. No obstant això, ha quedat clar que sí que hi ha punts de coincidència essencials, susceptibles de convertir-se en idees motor de futures iniciatives, sobretot a mesura que s'acostin més les eleccions generals. Que Maria Jesús Montero i Yolanda Díaz coincidissin en la manifestació de Màlaga no redueix les seves diferències, però sí que reflecteix un comú denominador sobre qüestions clau.
A la contra