Sitio webPROCESSOBIRANISTA El Govern activa r el referendum ESTRATEGIA NOU EQUIP DUBTES L'executiu camufla Un grup informal Divisió dopinions els preparatius sota d'alts carrecs coordina sobre si tots els el paraigua dunes tots els passos per contractes han de tenir eleccions autonomiques l esquivar el TC firma collegiada ara cat DIVENDRES 24 DE MARK DEL 2017 El túnel de les Glories acumula una sobrecost ZOO: RAPERS VALENCIANS POETICS d'11,8 milions ICOMBATIUS L'auditoria externa també detecta un retard de 19 mesos Margallo admet que deu favors internacionals pel procés ESPORTS UNANY SENSE Dol a Londres JOHAN Shande crear mecanismes que demostrinalsciutadans CRUYFF Milers de ciutadans van acudir ahir al vespre a Trafalgar Squareper retrehomenatge que les actuacions de la UnióEuropeasonprofitoses a les victimes de l'atemptat jihadista iexpressar la seva repulsa alterrorisme perala seva vida diaria.
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Occident gira l'esquena als kurds després d'anys de lluita contra l'Estat Islàmic
La cimera de la coalició internacional contra l'Estat Islàmic, celebrada aquesta setmana a Riad, ha deixat senyals clars d'un canvi polític. Síria torna a la taula internacional, amb el suport explícit de l'Aràbia Saudita i els Estats Units. Després d'anys d'aïllament, Damasc sense Al-Assad (el rais sirià derrocat fa un any que havia tolerat el creixement de l'Estat Islàmic a les zones controlades pels rebels i els kurds) passa a ser interlocutor directe en la lluita contra l'Estat Islàmic. I en aquest moviment, els kurds, que fins ara han estat socis centrals de l'estratègia occidental sobre el terreny, queden relegats a un segon pla.
Mor la dona ferida després que li caigués part d'un sostre al damunt per la ventada
Una de les persones ferides aquest dijous a causa de les fortes ventades de la borrasca Nils ha mort aquesta matinada, segons ha avançat Catalunya Ràdio i ha pogut confirmar l'ARA. La víctima, una dona de 46 anys a qui va caure al damunt una part del sostre d'una nau industrial a Barcelona, estava ingressada a l'Hospital Vall d'Hebron. A hores d'ara, als hospitals catalans continua havent-hi vuit persones ingressades, una de les quals en estat crític i dues més ferides greus.
L'amistat en les lletres catalanes
He llegit d’una revolada No et molestis a contestar-me (Empúries, 2026), el llibre que recull les cartes que es van enviar Salvador Espriu i Joan Vinyoli. No són cartes especialment poètiques, ni tampoc polítiques o de context social. Són missives personals, els missatges que s’enviaven dos amics per celebrar les proeses de la vida i maleir-ne els dolors i els desencants. En total, recullen quaranta lletres d’Espriu a Vinyoli, vuit d’Espriu a Teresa Sastre (l’esposa de Vinyoli) i només set de Vinyoli a Espriu.
Del finançament dels partits a la mili: quan el Congrés legisla des de fora del consell de ministres
La principal funció del Congrés dels Diputats –juntament amb el Senat– és elaborar, tramitar i aprovar les lleis. El més habitual és que les que acaben publicant-se al Butlletí Oficial de l'Estat provinguin del govern espanyol, que n'impulsa sovint des del consell de ministres i té el repte posterior de trobar els vots per aconseguir que rebin llum verda. En canvi, és molt poc freqüent que els grups parlamentaris aconsegueixin imprimir el seu propi segell al BOE. La votació d'ahir per aprovar la llei contra la multireincidència de Junts és una rara avis en els darrers anys: no es veia des del 2018 i no havia passat encara aquesta legislatura. Ara bé, això havia arribat a ser comú. Des del 2011, és un fenomen que costava de veure –tres cops amb Mariano Rajoy a la Moncloa, ja sense majoria absoluta, i dues vegades amb Pedro Sánchez–, però prèviament els presidents espanyols havien arribat a acords amb els grups per donar llum verda a les seves propostes legislatives. En total, 67 lleis.
De ser una ruïna a ser una llar
En una parcel·la estreta del teixit històric de Girona, allà on les parets mitgeres s’allarguen com murs infinits i la llum a l’interior de les llars sembla sempre escassa, l’arquitecte Víctor Bouman –al capdavant de l’estudi Bouman Arquitectura, amb seu a Girona i Llançà– es va trobar amb una d’aquelles cases que per poder rehabilitar-se demanen ser molt escoltades. El que havia estat un habitatge entre mitgeres llarguíssim i estretíssim, de més de trenta metres de profunditat per només quatre i mig d’ample, era, quan hi van arribar, una autèntica ruïna: cobertes ensorrades, humitats persistents, forjats i revestiments malmesos i una sensació gens fictícia de tub fosc i interminable.