Sitio webPROCESSOBIRANISTA El Govern activa r el referendum ESTRATEGIA NOU EQUIP DUBTES L'executiu camufla Un grup informal Divisió dopinions els preparatius sota d'alts carrecs coordina sobre si tots els el paraigua dunes tots els passos per contractes han de tenir eleccions autonomiques l esquivar el TC firma collegiada ara cat DIVENDRES 24 DE MARK DEL 2017 El túnel de les Glories acumula una sobrecost ZOO: RAPERS VALENCIANS POETICS d'11,8 milions ICOMBATIUS L'auditoria externa també detecta un retard de 19 mesos Margallo admet que deu favors internacionals pel procés ESPORTS UNANY SENSE Dol a Londres JOHAN Shande crear mecanismes que demostrinalsciutadans CRUYFF Milers de ciutadans van acudir ahir al vespre a Trafalgar Squareper retrehomenatge que les actuacions de la UnióEuropeasonprofitoses a les victimes de l'atemptat jihadista iexpressar la seva repulsa alterrorisme perala seva vida diaria.
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Una necessària cartografia de la resistència feminista
Els cinc assajos que conformen Per què alguns homes odien les dones? han estat escrits al llarg de més de mig segle de carrera de l’escriptora Vivian Gornick (Bronx, Nova York, 1935). Novaiorquesa il·lustrada, cronista de la intimitat i feminista nonagenària amb referents clars com Natalia Ginzburg, l’autora opina que l’única manera que l’amor romàntic tingui èxit és acceptar l’altre en tot el seu ésser, més enllà del potencial sexual que pugui tenir. La tria de textos que conforma Per què alguns homes odien les dones? explora les vides i les trajectòries artístiques d’escriptores com Joan Didion, Paula Fox o Margaret Drabble, i també d’escriptors com Henry Miller, Philip Roth, Louis-Ferdinand Céline, Saul Bellow o Norman Mailer, misògins de bandera. En paral·lel, Gornick reflexiona sobre el feminisme dels 70 als Estats Units, el seu vincle amb els afers literaris, la tasca complexa de fer-se un lloc en el camp intel·lectual d’aquell moment, l’amistat entre dones, l’art d’
Alumnes d'un institut tradueixen al bretó el còmic infantil més venut a França
És difícil trobar un infant a França que no conegui La terrible Adèle. El còmic creat per Mr Tan –pseudònim del francès Antoine Dole– i il·lustrat per Miss Prickly i Diane Le Feyer és un fenomen editorial, amb més de 20 milions de llibres venuts des del 2012 a França. A Catalunya, cada vegada hi ha més nens i nenes que també segueixen la vida d'aquesta heroïna rebel que no té pèls a la llengua.
"En deu anys s'han aprovat menys de l'1% de les mesures pactades contra la corrupció"
Itziar González és arquitecta i urbanista social de professió amb un passat a la política: el 2007 va concórrer a les eleccions municipals com a independent a les llistes del PSC per assumir la regidoria de Ciutat Vella. Una carrera política finalitzada de manera abrupta després de ser alertadora d'un cas de corrupció. Ara presideix l'Observatori Ciutadà contra la Corrupció de Catalunya, que fiscalitza el compliment de les mesures que l'any 2015 partits i entitats van acordar promoure un pacte social contra la corrupció a Catalunya.
El temple de la fruita seca a granel
No és gens estrany passar per davant de la Graneria Sala de Travessera de Gràcia i veure que Miguel Garcia està foragitant un colom. Per què deu passar això?, em preguntava sovint. L’explicació no pot ser més clara. Hi ha una secció de graneria per a animals. Abans funcionava molt bé i la mantenen malgrat que ha anat clarament a la baixa. El punt fort, està clar, és la graneria per a humans: tota mena de fruits secs, llegums i espècies. Encara hi ha força gent que té a casa un ocell domèstic i, per tant, se l’ha d’alimentar com toca. També alguns conills. O gallines en cases de l’extraradi. Ja no hi ha colomars als terrats ni es crien coloms missatgers. Era habitual que en temps nadalenc calgués alimentar el capó a casa amb vista als àpats. Ara això ja no s’estila. És realment curiós que a can Sala mantinguin aquesta secció d’aliment animal. Tota una empremta vintage que injecta molta personalitat a l’establiment. Esclar que alguns dels grans de la secció d’animals també t
L’altra via del Barça per fer calaix sense fer gaire soroll
El fitxatge de Nico Willams segueix encallat no perquè el Barça no tingui els diners per abonar els 58 milions de la seva clàusula de rescissió més l'IPC, sinó perquè a hores d'ara encara està excedit en el fair play financer. En matèria de tresoreria, l'entitat ha arrencat –des de l'1 de juliol– el curs 2025-26 de la mateixa manera que va acaba el passat: sense estar en la regla 1:1 o, dit d'una altra manera, segueix amb límit salarial excedit. És la pedra a la sabata de cada estiu i que, de fet, el passat mercat estival va ja truncar l'arribada de Nico i va provocar que costés moltíssim poder inscriure Dani Olmo i Pau Víctor.