Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
PROCESSOBIRANISTA
La CUP exigeix ja
data per al referendum
Els cupaires, que avui facilitaran
L'oposició impugnara els
l'aprovació dels pressupostos,
comptes davant el TC, un gest
ara cat
demanen concreció a JxSi
que no tindra efectes practics
DIMECRES
130 EUROS
ELSUPLEMENT
ARA CAMPDE
TARRAGONA IUN
ESPECIAL SOBRE REUS
La ronda de Dalt es cobrira parcialment
Al juliol l'Ajuntament de Barcelona comencará a cobrir un tram de la ronda de Dalt a l'altura de la Vall d'Hebron
a proposta del PSCimalgrat les reticencies inicials dels comuns, que consideraven el projecte massa costós
Iglesias desautoritza Fachin i forca
Podem a entrar en la confluencia de Colau
FERRAN
ARACAMPDE TAI
Villaseca
SAEZ MATEU
ENTREVISTA AOCTAVI VILA
esgota el seu
MONESTIR DE POBLET
Europa no "respirara
"Per al país, la nostra opció hauria
credit a
tranquilla" fins queles
inquietuds deles classes
de ser el que la majoria decideixi"
Gas Natural
populars siguin canalitzades
per partitspoliticsaliens.
al populisme

Noticias
  • La repatriació dels menors, "ni fàcil ni ràpida": vuit en un any i cap al Marroc
    El govern espanyol ha assegurat que el retorn segur dels menors marroquins que van entrar de formar irregular a Ceuta el passat 30 de juliol és prioritari. Però, amb la llei a la mà, les repatriacions de joves tenen una especial protecció davant dels tràmits ordinaris que s'apliquen als adults. De fet, en els últims anys els retorns amb les famílies biològiques són l'excepció absoluta i només es fan en casos puntuals. A més, segons recull la fiscalia, no se n'ha pogut tramitar cap al Marroc "per la manca de cooperació" de les autoritats alauites. Sense anar més lluny, el 2024 només es van repatriar vuit criatures: quatre de Colòmbia, tres de Romania i una de França.
  • Esperàvem que els talibans canviessin, però vam canviar nosaltres
    El 15 d'agost del 2021, havia d'anar a la universitat com qualsevol altre dia. Ens arribaven notícies que una província rere l'altra queia en mans dels talibans, i la por s'anava apoderant de mi a poc a poc. Però encara no em podia creure que Kabul cauria. Pensàvem que, si els talibans entraven a Kabul, seria mitjançant un acord amb el govern central, no pas a través de la guerra o de la força. Al nostre grup de WhatsApp, els meus companys de classe i jo havíem acordat anar a classe l'endemà.
  • Cinc anys dels talibans: viatge a un règim que cada cop fa més por
    L'arribada a l'aeroport de Kabul era sempre caòtica: llargues cues que avançaven lentament perquè els funcionaris de torn revisessin els passaports, empentes i aglomeracions de passatgers per passar l'equipatge per l'escàner obligatori abans de sortir de la terminal, i espontanis que s’apropiaven de tots els carrets per portar les maletes i et demanaven diners si els volies fer servir. Aquesta vegada, però, tot va ser molt més àgil: cues diferents per a homes i dones per al control de passaports, i funcionaris eficients i ràpids. Fluïdesa per passar l'equipatge per l'escàner. I desenes de carrets disponibles per a les maletes, sense necessitat de pagar.
  • L'acompanyament a les platges de Barcelona que canvia vides
    L'Erica té 89 anys i és veïna de Barcelona de tota la vida. Anys enrere passava hores dins l’aigua fent esquí aquàtic, un esport que havia practicat des de jove: el mar formava part de la seva vida. Abans de la pandèmia gaudia d'un estil de vida molt actiu, passava hores al gimnàs entrenant i procurava cuidar-se i estar en forma, però quan va arribar el confinament va haver de passar deu mesos sense gairebé moure's. Aquells mesos d'aïllament, inactivitat i sedentarisme van perjudicar-li la vista fins al punt de quedar-se cega. Ara ha pogut tornar a gaudir de la platja. “Això de poder venir a la platja és mitja vida. Començo a saltar i jugar com una nena petita”, explica. 
  • El món és un hostal
    Quan la Clàudia Ferro, de 24 anys, va explicar als seus pares que aquell estiu no dormiria en cap hotel ni havia reservat cap apartament, la primera pregunta va ser inevitable: “I on t'allotjaràs?”. La resposta resumeix una nova manera d'entendre els viatges: “Treballaré unes hores al dia i, a canvi, tindré un lloc on dormir”.