Sitio weba. La policia no CAS PUJOL r aclareix l'origen a de les proves L'excap policial i home fort de investiga ara.cat Fernández Díaz, Eugenio Pino si informació clau del cas respon amb evasives al jutge es va obtenir de manera illegal DIVENDRES EL HIP-HOP RECUPERA LESPERIT REBEL Trump nega acords amb Rússia i endureix els atacs a la premsa president nord-america, Donald Trump, va carregar ahir durament contra els mitjans de comunicació per haver publicat que membres del seu equip van mantenir contactes amb agents russos durant la campanya. Lagent no uscreu", va etzibar Una vacuna experimental contra el VIH provada a Can Ruti ofereix resultats positius XAVIER Els ingressos El Palau de Churchill tributaris de la Mar acollira va escriure Generalitat el laboratori el 1939 sobre El judici del 9-N demostra que caldra creixen un 10% de Seat extraterrestres pacienciai tenacitat. El pitjor encara ha d'arribar
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Violència política a la Unió Europea
La violència política no és un fet aïllat. Fa temps que la polarització i la radicalització s’han instal·lat en el debat polític europeu. El tiroteig contra el primer ministre eslovac, Robert Fico, és l’últim avís. Com ho van ser l’assassinat de la diputada laborista britànica Jo Cox en plena tensió pel Brexit el novembre del 2016 o la mort de la ministra d'Afers Exteriors sueca Anna Lindh, apunyalada en un centre comercial d'Estocolm el 2003. Ara fa gairebé un any l’expresidenta d’Eslovàquia Zuzana Čaputová, preocupada per les amenaces de mort que havia rebut, va anunciar que no es presentaria a la reelecció. "La gent que amenaça amb matar-me està utilitzant el vocabulari d'alguns polítics", va dir aleshores Čaputová apuntant cap a la retòrica bel·ligerant del partit de Robert Fico.
"Eslovàquia està dividida en dos": la polarització que es transforma en violència
Les universalment conegudes melodies dels nocturns més famosos de Chopin es barregen amb el renou de la gent que xerra, tafaneja, passeja i pregunta preus a l’antic mercat central de Bratislava. Un noi toca els grans clàssics del compositor polonès en un piano disponible per a qui el vulgui tocar, envoltat dels que prenen tranquil·lament el seu cafè de dissabte al matí. A l’edifici, renovat el 2021 amb fons de la Unió Europea, s’hi combina un mercat de pagesos amb el típic foodhall hipster de tota ciutat europea moderna: vinils, llibres de segona mà, ceràmica.
Retrat i enfonsament d’un pederasta
A la plataforma HBO hi ha un documental l’enregistrament del qual forma part d’una teràpia de recuperació i creixement personal. És commovedor i a la vegada incòmode, perquè moltes de les situacions que passen davant de la càmera estan incentivades des de la necessitat de descobrir i entendre el passat però també estan embolcallades del dolor per acceptar-ho. Es tracta d'Una gran foto, una vida preciosa. La directora i inductora de la iniciativa és Amanda Mustard, una fotògrafa de renom que deixa Nova York per tornar al seu poble natal de Pennsilvània. La mort de l’àvia sembla el detonant d’aquest canvi. L’Amanda torna decidida a aclarir els traumes i els secrets que han convertit la seva família en profundament disfuncional. Per això, canvia la càmera de fotografiar per una de filmar i comença un procés emocional catàrtic. El documental arrenca amb l’Amanda i la seva mare visitant l’avi de la família en una residència de Florida. Sembla un home carinyós i atent. L’Amanda é
Destinació, l'Afganistan: blanquejar i finançar els talibans
“Abans que els talibans es fessin amb el control de l’Afganistan l'estiu del 2021, el país vivia una guerra civil. Ara que els nord-americans han marxat i que l'exèrcit afganès ja no lluita contra els talibans, el país és segur per fi, des del punt de vista turístic”, diu la web d'una de les agències de viatges que a Espanya organitza tours a l’Afganistan. Sens dubte, el país s’ha convertit en una destinació turística. Ja ho va ser als anys 60 i 70, i ara els talibans estan promovent una altra vegada la visita d'estrangers.
Del relat a la realitat
«¡Ah, la mirada de Medusa del poder! Qui li hagi mirat una vegada la cara, ja no en pot desviar els ulls, en queda encisat i captiu»