Sitio weba Puigdemont es PROCESSOBIRANISTA r planteja avancar el referendum a El president estudia accelerar Si es precipita el calendari, la llei de ara.cat la desconnexió en el cas que transitorietat s'aprovaria al juny hi hagi inhabilitacions de politics a consulta seria abans de l'estiu DILLUNS 130 EUROS 2017: l'any de l'explosió de l'extrema Como dejar de ser dreta a Europa? Tratamiento y Cura Les eleccions a Franca i Holanda marcaran la pauta ATAMENTO PARA CARME COLOMINA. Sento vergonya que a Brussel les s'atreveixi aplantejar que traslladar els refugiats podria reanimar l'efecte crida" Patyi López desafia Díaz ANTONI VIVES i renegade Cal llegir bé elmoment l'abstenció Falses terapies a la xarxa per deixarde ser politici mesurar bé les forces disponiblesen cada a Rajoy Multitud de presumptes terapeutesofereixen ainternet els seusmetodes Si no es fa aixi, és molt possible que perdem per curar" l'homosexualitat toti les seqüeles que deixen a les victimes JOAQUIM COELLO Dos anys després, les obresdels accessosviaris Els enginyers som mals politics: ens falta visió al port de Barcelona estan practicament aturades per entendre que el futur no esta determinat només pel passat
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Pocs somriures i moltes llàgrimes a l’Iraq de Saddam Hussein
L’any 1990, en un Iraq colpejat per les sancions de l’ONU, la Lamia, una nena de nou anys que viu entre aiguamolls, rep l’encàrrec de fer un pastís per a la celebració escolar de l’aniversari del líder suprem de la nació, Saddam Hussein. Davant l’escassetat d’aliments, la nena, acompanyada de l'àvia, viatja a la ciutat a la recerca d’ingredients. Aquesta premissa argumental permet a Hasan Hadi, director iraquià format a Nova York, convertir El pastís dels president en un drama social de manual; és a dir, una col·lecció d’episodis entre funestos i directament sòrdids que il·lustren una realitat marcada pel fanatisme militarista i per una profunda crisi moral.
L'esferificació de la novel·la victoriana
Unes quantes novel·les de Zadie Smith (Londres, 1975), una de les escriptores més importants de la literatura anglesa contemporània, havien estat publicades en català des del seu debut, Dents blanques. Però les vicissituds del món editorial (quina novel·la sagnant no en faria la mateixa Smith!) l’han condemnada a l’ostracisme poc glamurós de les llibreries de segona mà i, per això, l’aparició d’El frau, la seva darrera novel·la, esplèndidament traduïda per Marta Pera i publicada per la joveníssima editorial Jande, és una gran notícia. I esperem que en vinguin unes quantes més, perquè les novel·les de Smith són massa bones per no formar part de la conversa literària dels lectors de llibres en català.
"Si una alumna em diu que s'ha intentat suïcidar dues vegades, què li responc?"
Quan Francesc Torralba (Barcelona, 1967) va començar a donar classes de filosofia a la universitat, tenia només cinc anys més que els seus alumnes. "Ara en tinc gairebé quaranta més que ells –explica–. Un dels canvis entre llavors i ara és que actualment observo uns nivells de desencís molt elevats entre els alumnes, tant a l'aula com a les tutories". El nou assaig de Torralba, Anatomia de l'esperança –que ha guanyat el premi Josep Pla 2026–, parteix del malestar que ha detectat en la societat durant els últims anys i que afecta especialment els joves. "Reben impulsos negatius tota l'estona –continua l'autor–. Se'ls explica que tindran contractes porqueria, que mai no podran comprar un pis de 60 m2 a Barcelona i que viuran relacions marcades per la volatilitat". A la negativitat sobre el futur s'hi suma la mirada que els mitjans de comunicació construeixen sobre el present. "El telenotícies i els diaris ens expliquen que tant el món local com el global cauen a trossos", afegeix. Per tots a
El deixeble del papa Francesc que odien els ultraconservadors madrilenys
Una missa a la catedral de l'Almudena s'ha convertit aquesta setmana en l'epicentre d'una nova controvèrsia política. La protagonista ha estat Isabel Díaz Ayuso i, de retruc, l'arquebisbe de Madrid, José Cobo (Sabiote, Jaén, 1965), que és qui va oficiar la cerimònia funerària en memòria de les víctimes de la tragèdia ferroviària d'Adamuz a petició de la presidenta madrilenya –i entre crítiques de l'esquerra–. Estar envoltat de polèmica no és una situació nova per a Cobo. Ara bé, en els últims anys de qui han vingut els exabruptes, i en aquest cas dirigits directament contra la seva persona, és de sectors ultraconservadors de la dreta.
"La mort de Carlos Suárez va ser un cop brutal"
En una escena de la pel·lícula La fiera, que s’estrena aquest divendres, la dona d’un dels protagonistes –un grup d’amics amants de l’esport de risc– li explica a la nova parella d’un dels amics què és la Fatality List: una llista anual de les morts que es produeixen entre els practicants de salt base, la modalitat extrema i molt perillosa de salt en paracaigudes des d'un lloc fix –i no des d'un avió– que practiquen els protagonistes. La Fatality List va deixar de ser una abstracció per a l’equip de la pel·lícula l’abril de l’any passat quan Carlos Suárez, l’alpinista i pioner a l’Estat del salt base amb vestit d’ales (que allarga la caiguda simulant el vol d’un ocell), va morir en un accident fent un salt en paracaigudes que formava part dels preparatius del film.