Sitio weba Puigdemont es PROCESSOBIRANISTA r planteja avancar el referendum a El president estudia accelerar Si es precipita el calendari, la llei de ara.cat la desconnexió en el cas que transitorietat s'aprovaria al juny hi hagi inhabilitacions de politics a consulta seria abans de l'estiu DILLUNS 130 EUROS 2017: l'any de l'explosió de l'extrema Como dejar de ser dreta a Europa? Tratamiento y Cura Les eleccions a Franca i Holanda marcaran la pauta ATAMENTO PARA CARME COLOMINA. Sento vergonya que a Brussel les s'atreveixi aplantejar que traslladar els refugiats podria reanimar l'efecte crida" Patyi López desafia Díaz ANTONI VIVES i renegade Cal llegir bé elmoment l'abstenció Falses terapies a la xarxa per deixarde ser politici mesurar bé les forces disponiblesen cada a Rajoy Multitud de presumptes terapeutesofereixen ainternet els seusmetodes Si no es fa aixi, és molt possible que perdem per curar" l'homosexualitat toti les seqüeles que deixen a les victimes JOAQUIM COELLO Dos anys després, les obresdels accessosviaris Els enginyers som mals politics: ens falta visió al port de Barcelona estan practicament aturades per entendre que el futur no esta determinat només pel passat
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Immigració i integració a l’Israel d’avui (1964)
De la crònica que Marta Mata (Barcelona, 1926 - 2006) va publicar a Qüestions de Vida Cristiana (n. 31-1966) i que havia escrit dos anys abans, l’agost de 1964, a Kibbutz Dvir (Israel). La consolidació d’un estat d’Israel disciplinat, innovador i esforçat fascinava fa poc més de mig segle en alguns cercles universitaris i en els agrupaments escoltes. Als estius dels anys seixanta anaven a Israel per experimentar la vida de treball en els quibuts (comunitats agrícoles socialitzants), un món idealitzat en ambients catalanistes i progressistes. Enguany s’escau el centenari del naixement i el vintè de la mort de Marta Mata, pedagoga i senadora socialista.
Una debilitat de Míchel punxa (però no estripa) la ratxa de Champions del Girona
El Girona va acaronar molta estona la victòria en un duel entretingut contra un Alabès que li va pispar dos punts en l'últim minut (2-2). Això sí, el conjunt gironí continua presentant números de Lliga de Campions el 2026, on en vuit partits, tan sols Madrid i Barça han sumat més punts que ell.
La sèrie que no agradarà als testimonis de Jehovà
En la cultura contemporània s’està fent evident un retorn a la fascinació pel fet religiós i la seva iconografia. Rosalía i el seu disc Lux n'han sigut l’exemple més vistós i global. Però en els darrers anys hi ha hagut un auge d’expressions d’inspiració litúrgica i d'imatgeria espiritual en el món de la moda, la publicitat i la música. A vegades només amb pretensions estètiques i altres com un recurs emocional per apel·lar a la transcendència i a sentiments de devoció i èxtasi. El llenguatge sagrat en versió pop i kitsch està conquerint espais de laïcitat. Fins i tot ahir vam poder escoltar com un capellà beneïa el nou estudi de RAC1 i resaven un parenostre com si fos una emissora de l’Església.
Aquests són els 15 millors restaurants de Catalunya i les deu descobertes que ha fet la 'Guia Macarfi'
L’any passat no hi cabia ni una agulla a La Paloma per celebrar el desè aniversari de la Guia Macarfi. Aquest any, en l'onzena edició, la guia amb seu a Barcelona ha aconseguit ocupar tot el territori peninsular i ha presentat els seus resultats al Círculo de Bellas Artes de Madrid, en presència de més de 200 cuiners. El que va començar sent un grup d’amics que es recomanaven restaurants, ara té una estructura robusta d’ambaixadors (més de 2.000) que té les antenes ben afilades per detectar quins llocs s’han de tenir en compte. Així doncs, si bé és cert que fan un llistat dels millors restaurants de cada comunitat autònoma, també en fan una de rookies, dels que apunten maneres. I aquí és on hi pot haver més sorpreses i descobertes. Comencem, doncs, per les novetats que la guia ha detectat en territori català.
Ferran Adrià diu que tots hauríem de fer un pla de gestió per arribar a final de mes
El cuiner Ferran Adrià vol ajudar els restaurants amb un pla de gestió, perquè sap que sis de cada deu tanquen. Així ho ha assegurat aquest dilluns a l’Auditori de CaixaBank davant del president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, del conseller d’Indústria, Jordi Hereu, del president de CaixaBank, Tomás Muniesa i d’autoritats econòmiques i de cuiners, com Joan Roca, Nandu Jubany, Jordi Vilà, Albert Raurich i el seu germà, Albert Adrià.