Sitio weba Puigdemont es PROCESSOBIRANISTA r planteja avancar el referendum a El president estudia accelerar Si es precipita el calendari, la llei de ara.cat la desconnexió en el cas que transitorietat s'aprovaria al juny hi hagi inhabilitacions de politics a consulta seria abans de l'estiu DILLUNS 130 EUROS 2017: l'any de l'explosió de l'extrema Como dejar de ser dreta a Europa? Tratamiento y Cura Les eleccions a Franca i Holanda marcaran la pauta ATAMENTO PARA CARME COLOMINA. Sento vergonya que a Brussel les s'atreveixi aplantejar que traslladar els refugiats podria reanimar l'efecte crida" Patyi López desafia Díaz ANTONI VIVES i renegade Cal llegir bé elmoment l'abstenció Falses terapies a la xarxa per deixarde ser politici mesurar bé les forces disponiblesen cada a Rajoy Multitud de presumptes terapeutesofereixen ainternet els seusmetodes Si no es fa aixi, és molt possible que perdem per curar" l'homosexualitat toti les seqüeles que deixen a les victimes JOAQUIM COELLO Dos anys després, les obresdels accessosviaris Els enginyers som mals politics: ens falta visió al port de Barcelona estan practicament aturades per entendre que el futur no esta determinat només pel passat
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Joan Carles I agraeix el reconeixement de França a la seva trajectòria: "Ningú és profeta a la seva terra"
Fa tan sols un mes, Joan Carles I va decidir ajornar el viatge que tenia previst a Sanxenxo i quedar-se a Abu Dhabi després de l'esclat de la guerra a l'Iran. Trenta dies després, el conflicte al Pròxim Orient no ha acabat, però el rei emèrit ha decidit sortir del país àrab on resideix des del 2020 per rebre un premi pel seu llibre Reconciliació. Un reconeixement de l'associació francesa Lire la Société que ha rebut aquest dissabte al matí des de la mateixa Assemblea Nacional Francesa, que li ha reconegut la seva trajectòria i, en especial, el seu paper durant la Transició. Una trajectòria que el mateix Joan Carles I ha posat en valor en el seu discurs d'agraïment i que ha volgut contraposar amb l'ostracisme que ha viscut en els últims anys arran dels casos de corrupció que l'han esquitxat. "Soc conscient que ningú és profeta a la seva terra i que sempre hi haurà diferents opinions i judicis sobre els esdeveniments passats", ha afirmat.
Aitana Sánchez-Gijón i Maxi Iglesias, una diferència d'edat que no és nova (però que encara escandalitza)
Quan en una relació el més gran és l'home, aquella diferència d'edat és transparent a ulls de la societat. De fet, és una cosa tan normalitzada i tan insignificant en termes de polèmica social que la gent ni ho observa llevat que algú els ho remarqui específicament. Afortunadament, avui dia, algunes feministes amb cert predicament a les xarxes alcen la veu quan algun home ric/famós/poderós –o les tres coses alhora– comença a sortir amb alguna jove que té la mateixa edat –o menys!– que les seves pròpies filles. Però, vaja, el percentatge de persones que es queixen públicament d'aquella diferència d'edat és ínfim. I mira que hi ha angles des dels quals criticar-ho... Des de l'herència secular de masclisme que la relació representa fins a la desigualtat en termes de poder que encarna o fins als perjudicis a mitjà termini que allò tindrà per a ella, per posar només tres exemples.
Manu Guix, sobre les relacions íntimes: "El sexe té un vessant d'oci, pot ser com anar al gimnàs"
El cantant i músic Manu Guix acaba de publicar un nou EP, Galàxies, i aquest divendres va passar per El matí de Catalunya Ràdio per presentar-lo. Durant la conversa amb Ricard Ustrell, va reflexionar sobre les relacions sentimentals i íntimes perquè el disc explora el concepte de l'amor des de diferents vessants.
"El que passa a l'Àrtic afecta tot el planeta". Sis científiques catalanes lideren recerques per entendre millor el paper cabdal d'aquesta regió en el clima global
L’Àrtic és la regió que més s’escalfa del planeta i ho fa a un ritme inusitat: fins a quatre vegades més ràpid de mitjana que la resta de zones terrestres. I això té una repercussió global enorme perquè el gel d’aquest oceà exercia un paper cabdal de regulador del clima de la Terra i ara s’està fonent a velocitats insòlites. Això també està canviant l’estructura dels oceans, amb un impacte brutal sobre les comunitats locals i la biodiversitat.
L'Argentina rebaixa la protecció de les glaceres i obre pas a la mineria en zones protegides dels Andes
“L'extractivisme ho destrueix tot i no deixa res”, diu la Mercedes, de quaranta anys, amb un cartell entre les mans en el qual es llegeix “L’aigua per a la vida, no per a la mina”, mentre va arribant gent a la manifestació, a la plaça del Congrés de Buenos Aires, contra la modificació de la llei de glaceres, impulsada pel govern de Javier Milei. Els diputats discutien la modificació d’un text del 2010 que impedia l'activitat minera i d’hidrocarburs per protegir la dinàmica natural del gel i la qualitat de l’aigua en zones amb glaceres i periglacials –sòl congelat–. Després de dotze hores de debat, la reforma de la llei va ser aprovada amb 137 vots a favor, 111 en contra i tres abstencions. “Això només serveix a les empreses mineres: no serveix a cap argentí”, sentencia la Mercedes.