Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
a Puigdemont es
PROCESSOBIRANISTA
r planteja avancar
el referendum
a El president estudia accelerar
Si es precipita el calendari, la llei de
ara.cat
la desconnexió en el cas que
transitorietat s'aprovaria al juny
hi hagi inhabilitacions de politics
a consulta seria abans de l'estiu
DILLUNS
130 EUROS
2017: l'any
de l'explosió
de l'extrema
Como dejar de ser
dreta a
Europa?
Tratamiento y Cura
Les eleccions a
Franca i Holanda
marcaran la pauta
ATAMENTO PARA
CARME
COLOMINA.
Sento vergonya que a
Brussel les s'atreveixi
aplantejar que traslladar
els refugiats podria
reanimar l'efecte crida"
Patyi López
desafia Díaz
ANTONI VIVES
i renegade
Cal llegir bé elmoment
l'abstenció
Falses terapies a la xarxa per deixarde ser
politici mesurar bé les
forces disponiblesen cada
a Rajoy
Multitud de presumptes terapeutesofereixen ainternet els seusmetodes
Si no es fa aixi, és
molt possible que perdem
per curar" l'homosexualitat toti les seqüeles que deixen a les victimes
JOAQUIM COELLO
Dos anys després, les obresdels accessosviaris
Els enginyers
som mals
politics: ens falta visió
al port de Barcelona estan practicament aturades
per entendre que el futur
no esta determinat
només pel passat

Noticias
  • Almenys 18 morts en un atac rus contra una escola a Ucraïna
    Com a mínim 18 persones han mort aquest dilluns a la localitat de Komishuvaja, prop del front, a la regió ucraïnesa de Zaporíjia, en un atac rus. El bombardeig aeri ha impactat contra una escola, on la població civil rebia ajut humanitari, segons ha informat el president ucraïnès, Volodímir Zelenski. Kíiv ha detallat que les forces russes han llançat una desena de bombes aèries. Es tracta d'uns explosius de gran potència, amb sistemes de navegació propis, que es deixen caure des d'avions.
  • La butxaca o la desastrosa guerra a l'Iran: els temes clau que decidiran el vot dels nord-americans
    Les eleccions de mig mandat arriben al final d'un any que va començar accelerat: la incursió militar a Veneçuela i el segrest del dirigent chavista Nicolás Maduro, l'assassinat de dos ciutadans estatunidencs a mans de l'ICE i l'inici de la guerra de l'Iran i la incapacitat de posar fi a una altra guerra majúscula, la d'Ucraïna. Tot això va passar entre el 3 de gener i el 28 de febrer. Des de llavors el gran monotema ha estat la campanya a l'Orient Mitjà i, sobretot, l'encariment del preu de la gasolina, que no ha fet més que agreujar el cost de vida per a moltes llars. Aquests són els temes que més marcaran el vot dels ciutadans estatunidencs en unes eleccions de mig mandat crucials, que s'interpreten també com un examen per a Donald Trump.
  • El sinistre conversor de morts a vots
    El saltimbanqui Pedro Sánchez tenia els diaris de la dreta nerviosos amb les seves aparicions mediàtiques de rock star impassible a pesar de la tempesta. Les enquestes no publicades –les que de veritat importen– mostraven una certa remuntada del PSOE que inquietava els qui s’han passat la legislatura atiant el seu desnonament de la Moncloa. Com que l’accident de tren a Toledo és un factor que pot canviar-ho tot, la premsa afí al PP s’ha llançat a fer enquestes ràpides amb la idea de fixar una Polaroid que aturi aquesta noció que el Perro pot sortir-se’n de nou. Així, els sondejos que salpebren el dilluns només volen justificar titulars com “El PSOE frena l’efecte remuntada i la dreta consolida la seva majoria”, segons escriu La Razón, que tracta PP-Vox com el vot de “dreta” mentre que Podem i el Front ampli són titllats d’“ultraesquerra”. A El Mundo encara fan una conversió més grollera entre l’accident que ha causat 69 morts –de moment– i el recompte electoral ficti
  • L'Estat vol reduir les places per acollir migrants a Ceuta tot i que encara n'hi ha milers al carrer
    Ceuta es va col·lapsar aquest estiu amb l'entrada massiva de milers de migrants i tres mesos després encara no ha recuperat la normalitat. Aquest cap de setmana el govern de la ciutat autònoma alertava que hi ha més de 7.000 persones allotjades als diferents campaments temporals habilitats per l'Estat, però que caldria sumar-hi les que encara haurien quedat fora d'aquests dispositius. La seva estimació és que hi ha entre 3.000 i 4.000 persones dormint al carrer, de les quals mig miler són menors d'edat, gairebé 100 dies després de travessar la frontera il·legalment a finals de juliol. En canvi, aquest dilluns, la ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, ha anunciat que el govern espanyol ja treballa per reduir el nombre de places temporals que han habilitat per donar resposta a la crisi humanitària i que desmuntaran els recursos “tan aviat com sigui possible”.
  • A la contra