Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
a Puigdemont es
PROCESSOBIRANISTA
r planteja avancar
el referendum
a El president estudia accelerar
Si es precipita el calendari, la llei de
ara.cat
la desconnexió en el cas que
transitorietat s'aprovaria al juny
hi hagi inhabilitacions de politics
a consulta seria abans de l'estiu
DILLUNS
130 EUROS
2017: l'any
de l'explosió
de l'extrema
Como dejar de ser
dreta a
Europa?
Tratamiento y Cura
Les eleccions a
Franca i Holanda
marcaran la pauta
ATAMENTO PARA
CARME
COLOMINA.
Sento vergonya que a
Brussel les s'atreveixi
aplantejar que traslladar
els refugiats podria
reanimar l'efecte crida"
Patyi López
desafia Díaz
ANTONI VIVES
i renegade
Cal llegir bé elmoment
l'abstenció
Falses terapies a la xarxa per deixarde ser
politici mesurar bé les
forces disponiblesen cada
a Rajoy
Multitud de presumptes terapeutesofereixen ainternet els seusmetodes
Si no es fa aixi, és
molt possible que perdem
per curar" l'homosexualitat toti les seqüeles que deixen a les victimes
JOAQUIM COELLO
Dos anys després, les obresdels accessosviaris
Els enginyers
som mals
politics: ens falta visió
al port de Barcelona estan practicament aturades
per entendre que el futur
no esta determinat
només pel passat

Noticias
  • Lagarde reclama reduir algunes partides de la despesa pública per invertir en IA
    La presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, ha defensat que els països han de reduir certes partides de la despesa pública per poder finançar "inversions necessàries" en intel·ligència artificial (IA) i defensa –entre altres qüestions–, però sense desequilibrar els comptes.
  • La màgia de les entrevistes pòstumes
    Netflix disposa d’un arxiu secret d’entrevistes gravades a celebritats amb la finalitat d’emetre-les, exclusivament, just després de la seva defunció. Famous last words acaba d’estrenar la tercera edició amb la periodista i activista de referència en la història del feminisme Gloria Steinem. L’escriptor i guionista Brad Falchuk és el responsable de conduir la conversa, que emana certa espiritualitat. L’entrevista té una aura diferent, pel to, la posada en escena i la il·luminació, que l’allunya d’un diàleg periodístic habitual. La pàtina de confidencialitat, perquè cap altre membre de l’equip té accés al contingut de la conversa, contribueix a emfasitzar la sensació de l’espectador d’estar accedint a un moment valuós. És com presenciar el testament simbòlic d’aquella persona. Normalment, es repassa la trajectòria personal del convidat però buscant un enfocament més emocional. En alguns moments, la voluntat de l’entrevistador per fer emergir les motivacions vitals de
  • No a tot
  • El catalanisme converteix la Diada en un clam contra l'extrema dreta
    Tots els partits catalanistes, des del PSC fins a la CUP, s'han conjurat aquesta Diada per ser dic de contenció de l'extrema dreta, acceptant que Catalunya s'ha instal·lat definitivament en un nou paradigma polític. Un escenari que no és nou a Europa i que al nostre país la demoscòpia ja fa mesos que preveu. Per això, els missatges polítics d'aquest Onze de Setembre han tingut un denominador comú: fer una crida a la ciutadania per rebutjar tots els missatges d'odi que propaga l'extrema dreta i fer valdre els valors democràtics d'aquell "Un sol poble" que sempre ha reivindicat el catalanisme polític. Ara bé, les enquestes reflecteixen una distància entre el que proclamen els partits tradicionals i el que la ciutadania està disposada a votar –una enquesta d'El Mundo d'aquest divendres torna a situar Aliança Catalana com a segona força–. De fet, el creixement del partit de Sílvia Orriols tensa un independentisme que aquest Onze de Setembre ha tornat a sortir al carrer i ha trencat tímidament un
  • 'Lolololos' per la remuntada independentista
    La tarda comença somorta amb una calor que només sembla tolerable perquè l'estat d'excepció permanent del clima ens ha obligat a rebaixar els estàndards. És un divendres festiu i la política catalana acumula tants anys d'apatia que reconec que arribo carregat de pessimisme preventiu a plaça Universitat, i m'enfonso en el prejudici quan em trobo les parades de l'ANC plenes de cabelleres blanques. Llavors m'agafo a la taula de salvació d'un grup d'adolescents amb estelades que em passen pel davant. Són tímids, m'expliquen que han baixat en tren des d'Os de Balaguer i diuen que no en saben gaire de política. Per sacsejar-los una mica els demano que em comparin aquesta Diada amb les anteriors que han viscut, i tots estan d'acord en un punt: "Hi ha més jovent que mai". A mesura que m'acosto al rovell de l'ou m'adono que tenen tota la raó del món: no m'he perdut cap mani des de 2012 i mai havia vist tants joves. Encara que la part racional del meu cervell sap que el nombre absolut no es pot comparar al d