Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
a Puigdemont es
PROCESSOBIRANISTA
r planteja avancar
el referendum
a El president estudia accelerar
Si es precipita el calendari, la llei de
ara.cat
la desconnexió en el cas que
transitorietat s'aprovaria al juny
hi hagi inhabilitacions de politics
a consulta seria abans de l'estiu
DILLUNS
130 EUROS
2017: l'any
de l'explosió
de l'extrema
Como dejar de ser
dreta a
Europa?
Tratamiento y Cura
Les eleccions a
Franca i Holanda
marcaran la pauta
ATAMENTO PARA
CARME
COLOMINA.
Sento vergonya que a
Brussel les s'atreveixi
aplantejar que traslladar
els refugiats podria
reanimar l'efecte crida"
Patyi López
desafia Díaz
ANTONI VIVES
i renegade
Cal llegir bé elmoment
l'abstenció
Falses terapies a la xarxa per deixarde ser
politici mesurar bé les
forces disponiblesen cada
a Rajoy
Multitud de presumptes terapeutesofereixen ainternet els seusmetodes
Si no es fa aixi, és
molt possible que perdem
per curar" l'homosexualitat toti les seqüeles que deixen a les victimes
JOAQUIM COELLO
Dos anys després, les obresdels accessosviaris
Els enginyers
som mals
politics: ens falta visió
al port de Barcelona estan practicament aturades
per entendre que el futur
no esta determinat
només pel passat

Noticias
  • “Trump gairebé ha desafiat la gent a votar contra ell”: els republicans comencen a assenyalar culpables
    A mesura que els resultats de les eleccions de mig mandat als Estats Units anaven mostrant les derrotes del Partit Republicà, el president Donald Trump ràpidament va intentar desviar la responsabilitat i va declarar que això era perquè el seu nom no apareixia a les paperetes. "Com que [jo] no sortia a la llista de candidats, no hem pogut mobilitzar prou gent perquè anés a votar", va dir en una entrevista a The New York Times. Però amb la mateixa rapidesa que Trump acusava els seus, els republicans van començar a assenyalar el president, i atribuïen la pèrdua de la Cambra de Representants i el Senat a una sèrie de decisions que el president ha pres durant l’any previ a les eleccions.
  • Elna, el primer ajuntament que celebra la partició de Catalunya
    Polèmica anticatalana a la Catalunya Nord. El govern municipal d'extrema dreta de la simbòlica ciutat d'Elna ha decidit celebrar per primera vegada la partició de Catalunya fruit del Tractat dels Pirineus el 1659 –conseqüència de la derrota catalana contra Castella en la Guerra dels Segadors–, que va suposar que les comarques catalanes del Rosselló, el Capcir, l'Alta Cerdanya, el Vallespir i el Conflent quedessin sota el jou del Regne de França. Ho farà en un acte aquest dissabte que organitza l'executiu local de l'ultra Steve Fortel –que va donar suport al mariscal col·laboracionista Henri Pétain i que es va presentar amb la candidatura local Elne à Cœur, que se situa encara més a la dreta que Reagrupament Nacional– per exaltar la desmembració de Catalunya. La iniciativa ha generat molta controvèrsia.
  • La societat civil torna a pressionar perquè la reforma de l'administració s'obri camí a Catalunya
    La reforma de l'administració s'ha obert camí a Catalunya. O així ho veuen les més de 200 entitats i patronals que formen part del Fòrum d'Entitats per la Reforma de l'Administració (FERA), una organització constituïda fa uns dos anys per reclamar reformes al sector públic. La tramitació del projecte de llei de directius professionals del sector públic –una norma que forma part d'aquest procés, aprovada al juliol pel govern de Salvador Illa– va superar divendres passat l'obstacle en comissió parlamentària, on ERC, Comuns i PP van presentar esmenes a la totalitat. Junts va evitar plantejar-ne una i, d'aquesta manera, s'arribarà a la votació del mes que ve al Parlament amb la possibilitat que la norma segueixi el seu camí.
  • Un de cada quatre docents podria canviar d'escola el curs que ve
    El curs vinent l'estabilitat de les plantilles de docents d'escoles i instituts de Catalunya patirà un nou sotrac. A partir d'aquest dijous s'obre el període de sol·licituds per al concurs de trasllats estatal a Catalunya. Un procés que es fa a tota Espanya cada dos anys i que és una oportunitat perquè els docents que ja són funcionaris puguin canviar de centre. Segons ha pogut saber l'ARA, el càlcul del departament d'Educació és que uns 20.500 docents funcionaris hagin de participar en aquest procediment. Tenint en compte que la xarxa pública aquest curs té uns 85.000 docents, el concurs de trasllats podria provocar la mobilitat d'un de cada quatre mestres i professors en actiu, tot i que en molts casos hi ha docents que ja volen quedar-se al centre on són i ho aconsegueixen.
  • El PSOE aspira a deixar enrere el desànim i reprendre la cursa electoral
    El PSOE reprèn la cursa electoral del 29-N. Els actes de precampanya tornaran a ocupar l'agenda de Pedro Sánchez des d'aquest divendres a la tarda, amb un míting a València. El desconcert es va apoderar d'ells després de l'accident de trens a Urda (Toledo), però un cop passats els tres dies de dol oficial –amb la dimissió d'Óscar Puente com a ministre de Transports materialitzada i encarrilada la XXX Cimera Iberoamericana, que se celebra a Madrid aquest dimecres i dijous–, els de Pedro Sánchez volen recuperar l'actitud entusiasta prèvia a tot aquest terrabastall. Internament, però també entre la militància. Per això s'hauran d'arremangar, perquè el tràgic accident de Toledo, el segon en menys d'un any a l'alta velocitat, ha deixat tocat el ferrocarril a l'Estat i la seva gestió. Entre les files socialistes, però, creuen que ho aconseguiran. A més de València aquest divendres, Sánchez celebrarà actes a Tarragona i Bilbao al llarg del cap de setmana.