Sitio weba Puigdemont es PROCESSOBIRANISTA r planteja avancar el referendum a El president estudia accelerar Si es precipita el calendari, la llei de ara.cat la desconnexió en el cas que transitorietat s'aprovaria al juny hi hagi inhabilitacions de politics a consulta seria abans de l'estiu DILLUNS 130 EUROS 2017: l'any de l'explosió de l'extrema Como dejar de ser dreta a Europa? Tratamiento y Cura Les eleccions a Franca i Holanda marcaran la pauta ATAMENTO PARA CARME COLOMINA. Sento vergonya que a Brussel les s'atreveixi aplantejar que traslladar els refugiats podria reanimar l'efecte crida" Patyi López desafia Díaz ANTONI VIVES i renegade Cal llegir bé elmoment l'abstenció Falses terapies a la xarxa per deixarde ser politici mesurar bé les forces disponiblesen cada a Rajoy Multitud de presumptes terapeutesofereixen ainternet els seusmetodes Si no es fa aixi, és molt possible que perdem per curar" l'homosexualitat toti les seqüeles que deixen a les victimes JOAQUIM COELLO Dos anys després, les obresdels accessosviaris Els enginyers som mals politics: ens falta visió al port de Barcelona estan practicament aturades per entendre que el futur no esta determinat només pel passat
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Es pot atrapar els lectors amb una novel·la escrita en versos alexandrins?
“Jo crec que tots els meus llibres tenen alguna cosa relacionada amb la mitologia o amb algun tipus de revelació. De cercar quelcom que no és evident, fer una troballa. Però intento que cada llibre sigui molt diferent, o sigui, procuro fer el que no sé fer. Perquè em sembla que en literatura ens hem d’arriscar, saps?”. Anna Pantinat (Barcelona, 1977) és una artista polifacètica. És professora de secundària a mitja jornada, membre amb la seva germana Laia del grup electro-punk garatge Pentina’t Lula i, fins fa poc, autora de quatre llibres de poesia, entre els quals hi ha Goigs posthumans (2025), que està en procés de musicar. Sumer és aquí és el cinquè llibre que publica i arriba després de 13 anys de feina.
Els cinquanta són una edat molt perillosa
Un lustre després del seu últim dietari publicat, No sé què mor (Afers, 2021), Ramon Ramon (Catarroja, 1970) torna a fer públiques pàgines del seu quadern privat. És un escriptor dels de nulla dies sine linea, que és l’únic programa vàlid, però va espaiant els moments d’editar les seues pàgines. Va debutar el 2014 amb Dins el camp d’herba (dietari 2009-2012). En aquell moment ja vaig fer notar la seua prosa treballada i dúctil. Un exemple: “Venint per l’autopista, la llum d’aram de les valls i serres del Maestrat ens ha desclòs com gira-sols. Fins i tot un gran miop com jo guipava els detalls fullats de vinyes i oliveres. El verd més poètic, en aquestes terres, és el que pinta l’arada (…)”.
La promesa de Hansi Flick a Marc Bernal
"Compto amb tu. No només per al futur, sinó també per a aquesta temporada. Tindràs més minuts i seran minuts de qualitat. Vull que et quedis". Com ja va fer al mercat d'hivern de la temporada passada amb Eric Garcia, Hansi Flick va tenir una conversa amb Marc Bernal al gener. El Girona de Míchel el temptava, li prometia els minuts que no estava trobant en el seu segon curs al primer equip blaugrana, després d'un inici fulgurant amb disset anys que es va veure truncat per una lesió de gravetat al genoll esquerre. Tant des del Barça com des de l'entorn del jugador, com ell mateix ho va dir en una entrevista a l'ARA, s'afirmava que estava recuperat, però fins al gener la seva presència va ser testimonial: només 189 minuts entre l'agost i el desembre.
Trü: la nova taverna de cuina catalana del xef Artur Martínez
De l’Aürt al Trü. Sembla un joc de paraules, però tot plegat és com si juguéssim a l’Scrabble amb les lletres del nom Artur. El cas és que el cuiner Artur Martínez no se sap estar quiet. Ha tancat temporalment el seu restaurant d’una estrella Michelin, l’Aürt, per buscar-li un millor i més cèntric emplaçament a Barcelona. Mentre això no passa, que està previst per a mitjans de l’any vinent, ha creat una nova peça del seu univers. Es tracta del Trü, un restaurant més “informal, dinàmic i menys acadèmic” diu el cuiner. Ara mateix, i en espera que hi hagi l’Aürt 2.0, l’equip que hi treballa és el mateix que tenia al restaurant d’alta cuina.
Quan els cosins fan de germans
Aquest cap de setmana la Mada es troba a càrrec dels seus nebots Vera i Ibai, de nou i sis anys, respectivament. La seva cunyada i mare de les criatures està preparant unes oposicions, per la qual cosa aprofita el matí de dissabte per estudiar a la biblioteca Ignasi Iglesias-Can Fabra, a Sant Andreu, mentre ella passeja pel barri amb els dos infants i amb l’Ona, la seva filla, de set anys. Al migdia, les criatures i els seus pares es reuniran tots a casa de la Mada per dinar. I és que, tot i que viuen en barris diferents i que cada cosí compta amb una xarxa d’amics diferents, totes dues famílies intenten veure’s sovint. “Anem alternant els dinars de dissabte entre casa nostra i casa seva”, explica la Mada, que destaca com tots tres infants són els que més gaudeixen de la vetllada.