Sitio weba Puigdemont es PROCESSOBIRANISTA r planteja avancar el referendum a El president estudia accelerar Si es precipita el calendari, la llei de ara.cat la desconnexió en el cas que transitorietat s'aprovaria al juny hi hagi inhabilitacions de politics a consulta seria abans de l'estiu DILLUNS 130 EUROS 2017: l'any de l'explosió de l'extrema Como dejar de ser dreta a Europa? Tratamiento y Cura Les eleccions a Franca i Holanda marcaran la pauta ATAMENTO PARA CARME COLOMINA. Sento vergonya que a Brussel les s'atreveixi aplantejar que traslladar els refugiats podria reanimar l'efecte crida" Patyi López desafia Díaz ANTONI VIVES i renegade Cal llegir bé elmoment l'abstenció Falses terapies a la xarxa per deixarde ser politici mesurar bé les forces disponiblesen cada a Rajoy Multitud de presumptes terapeutesofereixen ainternet els seusmetodes Si no es fa aixi, és molt possible que perdem per curar" l'homosexualitat toti les seqüeles que deixen a les victimes JOAQUIM COELLO Dos anys després, les obresdels accessosviaris Els enginyers som mals politics: ens falta visió al port de Barcelona estan practicament aturades per entendre que el futur no esta determinat només pel passat
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Sis de cada deu instituts públics no tenen servei de menjador: "Com més tard dinen, pitjor mengen"
El timbre que anuncia el final de les classes sona a les 15 h, surts de l'institut, comentes la jugada amb els amics, vas cap a casa –caminant o amb transport escolar–, deixes les coses, et fas el dinar –o te l'escalfes si els pares l'han deixat a mig fer–, t'asseus davant la televisió o amb el mòbil a la mà i, amb sort, comences a dinar a les 16 h. Aquesta és la realitat de milers d'adolescents que van a un institut públic a Catalunya, on només el 35% dels centres d'educació secundària ofereixen servei de menjador. Això també implica que només els adolescents d'un terç dels instituts públics poden accedir a una beca menjador.
Troben el cos de la nena de la família valenciana desapareguda en l'enfonsament d'un vaixell turístic a Indonèsia
Indonèsia troba el cos d'una nena de 12 anys que correspondria a una de les menors valencianes que viatjaven amb la seva família a l'embarcació enfonsada a Labuan Bajo. Segons recull l'agència EFE, es tractaria de la filla d'Andrea Ortuño, supervivent del naufragi que va tenir lloc divendres. L'equip de recerca ha localitzat el cos a una milla nàutica d'on es va produir el naufragi i l'ha traslladat a l'Hospital Regional de Komodo per fer-ne la identificació forense. La víctima hauria estat identificada per la seva mare.
Les grans empreses tornen a bolcar-se en la recompra d'accions
El BBVA –que ha accelerat la remuneració als seus accionistes després de fracassar l'opa al Banc Sabadell– ha estat dels últims a engreixar els programes de compra d'accions propis, per un import de prop de 4.000 milions, el més important en la història de l'entitat. Amb aquesta darrera operació, les recompres d'accions per part de les grans companyies espanyoles de l'Íbex-35 superaran els 14.000 milions aquest any als nivells de l'exercici anterior i mantenint la tendència al creixement d'aquesta fórmula de remuneració als accionistes.
Ni una passa enrere: el retrat del defensa que busca el Barça per acabar la temporada
Al contrari del que molts van pensar, quan Hansi Flick va sorprendre posant Gerard Martín de central a l'última gira asiàtica encara no sabia que es quedaria sense Iñigo Martínez, el millor defensa del Barça la temporada passada. L'entrenador alemany va improvisar aquesta solució perquè el basc tenia molèsties i l'únic perfil esquerrà adaptable a l'eix central era el jugador barceloní, que fins llavors només havia complert com a alternativa a Alejandro Balde. Flick comptava amb Iñigo com a primera opció, però en l'avió de tornada des de Corea del Sud va rebre la informació que marxava a l'Aràbia Saudita. La seva reacció va ser una barreja de comprensió, decepció i preocupació.
Guia per entendre el món el 2026: els 10 temes que marcaran l'agenda
El primer any del segon mandat de Donald Trump ha consolidat una dinàmica que en els darrers anys ja s'intuïa, però que ara s'ha accelerat: la coerció econòmica i tecnològica en les relacions en una Europa tenallada entre els Estats Units i Rússia. En un context d'aranzels i intervencionisme expansionista, la Xina busca projectar estabilitat i ampliar mercats, i al Sud Global es tracen noves aliances. El 2026, doncs, serà un any de “reajustament global” en què es “posarà a prova la capacitat d’adaptació per afrontar una geopolítica brutal”. Així ho preveuen els investigadors del Cidob, que han escollit els 10 temes que marcaran l'agenda mundial aquest 2026. Els repassem un per un.