Sitio weba Puigdemont es PROCESSOBIRANISTA r planteja avancar el referendum a El president estudia accelerar Si es precipita el calendari, la llei de ara.cat la desconnexió en el cas que transitorietat s'aprovaria al juny hi hagi inhabilitacions de politics a consulta seria abans de l'estiu DILLUNS 130 EUROS 2017: l'any de l'explosió de l'extrema Como dejar de ser dreta a Europa? Tratamiento y Cura Les eleccions a Franca i Holanda marcaran la pauta ATAMENTO PARA CARME COLOMINA. Sento vergonya que a Brussel les s'atreveixi aplantejar que traslladar els refugiats podria reanimar l'efecte crida" Patyi López desafia Díaz ANTONI VIVES i renegade Cal llegir bé elmoment l'abstenció Falses terapies a la xarxa per deixarde ser politici mesurar bé les forces disponiblesen cada a Rajoy Multitud de presumptes terapeutesofereixen ainternet els seusmetodes Si no es fa aixi, és molt possible que perdem per curar" l'homosexualitat toti les seqüeles que deixen a les victimes JOAQUIM COELLO Dos anys després, les obresdels accessosviaris Els enginyers som mals politics: ens falta visió al port de Barcelona estan practicament aturades per entendre que el futur no esta determinat només pel passat
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Els EUA aborden una suposada narcollanxa prop de l'Equador, la tercera aquesta setmana
Per tercer cop aquesta setmana, els EUA han enfonsat una embarcació al Pacífic. L'operació s'emmarca en la campanya de Washington contra el narcotràfic, que persisteix malgrat els nuls resultats i després de provocar gairebé 230 morts en un any, diversos dels quals aliens al tràfic de drogues.
El dia que Mercè Rodoreda va anar a veure 'Emmanuelle'
"Estimada Mercè: fa temps que no sabem res de tu. Què fas? On ets? Com estàs? [...] Ja veus que estic [sic] a la Molina on faig una cura de repòs de pànxing". Aquesta és la postal que la pintora i pedagoga Susina Amat i Juvé (Barcelona, 1912-1983) va enviar el 20 de juliol del 1971, des del Pirineu català, a Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 - Girona, 1983), de qui s'havia fet amiga quan treballaven al Comissariat de Propaganda de la Generalitat, en plena Guerra Civil. L'autora, que en aquells moments ultimava una de les seves novel·les més emblemàtiques, Mirall trencat (1974), li va contestar des de Viena tres setmanes més tard per assabentar-la del mal moment pel qual passava: "Fa la vora de quatre mesos que estic [sic] a Viena on una persona molt estimada per mi es va morint de mica en mica després d'un parell d'operacions al cervell".
Inici de curs: l'adaptació escolar també es pot repensar
L’Orelletes és un conill que comença I3 i ho viu amb la mateixa intensitat que molts nens i nenes que entren per primera vegada en una escola. Plora, no li agrada acomiadar-se dels pares, li costa compartir les joguines i prefereix jugar sol, per la qual cosa s’amaga en un racó. Amb molta mà esquerra, la mestra l’ajuda a respirar, a estar tranquil, i acaba formant part de la rotllana amb la resta del grup. És el protagonista de L’Orelletes a l’escola, un conte que vol ajudar a viure aquest procés des d’un espai més amable i conscient. Autoeditat per la mestra d’infantil Meritxell Casanova, el conte empatitza amb l’infant i dona consells a pares i mares per fer més fàcil aquestes primeres setmanes d’escolarització.
La universitat ens fa més d'esquerres
Ja ha començat, o està a punt de fer-ho, el nou curs acadèmic pels estudiants de grau a Catalunya. Alguns aniran a la universitat per primera vegada: enguany han estat gairebé 60.000 els que han fet la preinscripció en alguna de les universitats públiques catalanes. Això sí, només 6 de cada 10 estudiaran al centre que havien triat com a primera preferència, un repte estructural que fa anys que s’arrossega. Quan acabin (i la majoria ho faran), formaran part del gairebé 40% de persones de 15 anys o més que al nostre país tenen estudis superiors, incloent els universitaris o els graus superiors.
Els xerpes de l'Everest avisen: "Tot l'Himàlaia s'està fonent"
El dimecres 26 d’agost al matí, part d’una glacera i el vessant muntanyós sota seu van col·lapsar al costat nord del Langtang Lirung, un cim de 7.234 metres prop de la frontera del Nepal amb el Tibet, la qual cosa va provocar una esllavissada d’aigua, fang i escombraries de 96 quilòmetres. El divendres 28, les autoritats del Nepal van informar que 579 persones havien mort, una xifra que avui ja supera àmpliament el miler. Moltíssimes més continuen desaparegudes.