Sitio weba Puigdemont es PROCESSOBIRANISTA r planteja avancar el referendum a El president estudia accelerar Si es precipita el calendari, la llei de ara.cat la desconnexió en el cas que transitorietat s'aprovaria al juny hi hagi inhabilitacions de politics a consulta seria abans de l'estiu DILLUNS 130 EUROS 2017: l'any de l'explosió de l'extrema Como dejar de ser dreta a Europa? Tratamiento y Cura Les eleccions a Franca i Holanda marcaran la pauta ATAMENTO PARA CARME COLOMINA. Sento vergonya que a Brussel les s'atreveixi aplantejar que traslladar els refugiats podria reanimar l'efecte crida" Patyi López desafia Díaz ANTONI VIVES i renegade Cal llegir bé elmoment l'abstenció Falses terapies a la xarxa per deixarde ser politici mesurar bé les forces disponiblesen cada a Rajoy Multitud de presumptes terapeutesofereixen ainternet els seusmetodes Si no es fa aixi, és molt possible que perdem per curar" l'homosexualitat toti les seqüeles que deixen a les victimes JOAQUIM COELLO Dos anys després, les obresdels accessosviaris Els enginyers som mals politics: ens falta visió al port de Barcelona estan practicament aturades per entendre que el futur no esta determinat només pel passat
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
“Si neixes d’una parella que s’estima de veritat, ja tens un trumfo a la mà”
Sílvia Soler (Figueres, 1961) no pot amagar com de bé s'ho ha passat escrivint el seu nou llibre. Érem tan joves s'inscriu en la col·lecció La joie de vivre de l'editorial Univers i recull textos pensats i creats des d'una mirada bella, posant al centre sobretot el plaer d'existir. Soler ja va formar-ne part el 2022 amb L'alegria de viure i ara hi torna amb un títol que parteix d'una premissa peculiar. L'escriptora –que té una llarga i prolífica trajectòria amb llibres com L'estiu que comença (Planeta, 2013, Premi Ramon Llull) i Nosaltres, després (Univers, 2021)– ha ideat "un àlbum de fotos sense fotos". Soler ha regirat en els àlbums domèstics i ha escollit una quarantena d'imatges, a través de les quals fila textos breus explicant-les i donant ales a les reflexions que li desperten. Inevitablement, el llibre està ple de moments feliços que la porten a parlar dels fonaments de la seva memòria: la família, els amics, els viatges, la infantesa i joventut i la nostàlgia.
Quan la cuina catalana es permet ser incorrecta i converteix la irreverència en art
Què és incorrecte? Més enllà de les normes clàssiques, cadascú observa el món amb una mirada personal. És cert que, per conviure, ens adaptem a determinats codis i estereotips establerts, però també ho és que cal preservar el pensament crític i actuar d’acord amb les nostres idees. En aquest joc de pensaments i llibertats neix el restaurant Incorrecte, a la zona alta de Barcelona. Al capdavant hi trobem Marcel Pons, corberenc de naixement i amb la trentena acabada de superar, que ha fet el pas de tirar endavant el seu projecte gastronòmic.
L'escola perfecta no existeix
Hi ha famílies que tenen claríssim quina escola volen per als seus fills i d’altres que comencen un intens treball d’investigació després del test positiu d’embaràs. D’entrada us diria que l’escola perfecta no existeix. Igual que no existeixen els pares perfectes ni la feina perfecta. Sempre hi haurà alguna cosa que grinyola i caldrà definir quines són les veritables línies vermelles. Sí que veig molt important el fet de valorar diferents opcions educatives i anar a veure més d’una escola, sigui a les portes obertes o bé fent una entrevista personal. Siguem honestos, si per comprar un cotxe anem a diferents concessionaris, això que és infinitament més important, requereix el nostre temps i tenir ben clar com és el centre on farem la preinscripció.
"Si haguéssim volgut resoldre el deute, hauríem acceptat l'oferta del PSG per Lamine"
Ferran Olivé ha anat guanyant protagonisme al Barça al llarg del segon mandat de Joan Laporta. Psiquiatre de professió, Olivé ha estat un dels homes de números dins la junta, en la qual ha exercit com a tresorer.
L'impacte en l'educació pública a Girona per la privatització de dos centres de l'Opus Dei: "Tot és incert"
La Nassima arriba a l'Oficina Municipal d'Escolarització (OME) de Girona amb la llengua fora. Tenia cita a les deu del matí i són passats un quart d'onze. "Aquest matí he anat a treballar i estava convençuda que la cita era per demà... Ja no sé ni quin dia visc de malament que ho estic passant per tot això de la preinscripció dels nens", exclama. És mare soltera, té tres fills, el del mig és autista i fa tres anys ja va ensumar-se la situació d'aquests dies. Va ser quan va batallar de valent amb el departament d'Educació perquè el gran, que ara té 14 anys, no comencés l'ESO al centre només per a nois de l'Opus Dei a Girona, el Col·legi Bell-lloc. "Jo volia anar a la pública –exclama–, però llavors no em van donar alternativa i ara ja et pots espavilar. Ja veig que el gran haurà d’anar a estudiar a l’altra punta de la ciutat, perquè no hi ha més opcions ni places".