Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
a Puigdemont es
PROCESSOBIRANISTA
r planteja avancar
el referendum
a El president estudia accelerar
Si es precipita el calendari, la llei de
ara.cat
la desconnexió en el cas que
transitorietat s'aprovaria al juny
hi hagi inhabilitacions de politics
a consulta seria abans de l'estiu
DILLUNS
130 EUROS
2017: l'any
de l'explosió
de l'extrema
Como dejar de ser
dreta a
Europa?
Tratamiento y Cura
Les eleccions a
Franca i Holanda
marcaran la pauta
ATAMENTO PARA
CARME
COLOMINA.
Sento vergonya que a
Brussel les s'atreveixi
aplantejar que traslladar
els refugiats podria
reanimar l'efecte crida"
Patyi López
desafia Díaz
ANTONI VIVES
i renegade
Cal llegir bé elmoment
l'abstenció
Falses terapies a la xarxa per deixarde ser
politici mesurar bé les
forces disponiblesen cada
a Rajoy
Multitud de presumptes terapeutesofereixen ainternet els seusmetodes
Si no es fa aixi, és
molt possible que perdem
per curar" l'homosexualitat toti les seqüeles que deixen a les victimes
JOAQUIM COELLO
Dos anys després, les obresdels accessosviaris
Els enginyers
som mals
politics: ens falta visió
al port de Barcelona estan practicament aturades
per entendre que el futur
no esta determinat
només pel passat

Noticias
  • Els pescadors que venen perquè Europa els ha deixat sense peixos
    Es diuen Mourtalla Diop, Mamadou Diop, Cheikh Wele i Thierno Sene; van néixer al Senegal i parlen wòlof com a primera llengua. Cap dels quatre es coneixien abans de trobar-se als ports de Vilanova i la Geltrú i al de Cambrils, on treballen. Tots quatre comparteixen una història de superació semblant: provenen de famílies de pescadors del Senegal, país del qual van haver de marxar perquè va arribar un dia en què allò que sabien fer, pescar, s’havia convertit en un ofici sense futur. Van marxar de l’anomenat Sud Global de la costa africana per buscar una nova feina, una nova vida, i l’han trobat als ports catalans. “M’agrada pescar perquè és el que he fet sempre”, explica el Mamadou una tarda al port de Vilanova i la Geltrú. En Mamadou té el mateix cognom que en Mourtalla, però comenten que no són família. “Ens hem conegut treballant al port de Vilanova”, diuen, i afegeixen que el cognom Diop és habitual al Senegal.
  • Arrenca el judici del cas Kitchen: Villarejo arriba a l'Audiència Nacional amb "entusiasme"
    L'Audiència Nacional dona el tret de sortida al judici del cas Kitchen. És l'operació que van orquestrar les clavegueres de l'Estat per robar a Luis Bárcenas, l'extresorer del PP, informació o dades que poguessin comprometre dirigents dels populars en el marc del cas Gürtel. Al banc dels acusats seuen, entre altres, Jorge Fernández Díaz (que va ser ministre de l'Interior del 2011 al 2016), Francisco Martínez (que va ser secretari d'Estat d'Interior), Eugenio Pino (que era director adjunt operatiu de la policia espanyola) i el comissari jubilat José Manuel Villarejo. "Afronto al judici amb molt entusiasme, confio que la veritat prevalgui", ha reconegut Villarejo quan ha arribat a la seu de l'Audiència Nacional a San Fernando de Henares. I ha dit que no té "por" a entrar a la presó: "Si m'hi posen de nou, serà per no sortir. Com que han vist que no callo, és normal que aquesta vegada els surti bé la jugada", ha afegit.
  • Primera sessió del judici del cas Kitchen a l'Audiència Nacional
  • "El terrorisme i la violència contra les dones han sigut les dues xacres d'Espanya"
    La Universitat Abat Oliba CEU va investir doctora honoris causa l'exministra i expresidenta del Congrés Ana Pastor (PP) aquest 25 de març, en reconeixement de la seva trajectòria. Aprofitant l'avinentesa, l'expolítica, que va acumular dues dècades i mitja d'activitat política a Espanya fins al 2024, atén l'ARA.
  • La por dels sirians de reviure una guerra regional: "Cada dia que passa sense que torni la violència és un regal"
    A Damasc, el record de la guerra no és abstracte; es troba als edificis reconstruïts a mitges, als barris buits que encara no han pogut recuperar els seus antics habitants, als comerços que obren cada matí amb l'esperança que l'economia millori. També es filtra en les converses quotidianes, en què el conflicte ja no s'evoca com a passat, sinó com una possibilitat que pot sortir de qualsevol cantonada.