Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
a Puigdemont es
PROCESSOBIRANISTA
r planteja avancar
el referendum
a El president estudia accelerar
Si es precipita el calendari, la llei de
ara.cat
la desconnexió en el cas que
transitorietat s'aprovaria al juny
hi hagi inhabilitacions de politics
a consulta seria abans de l'estiu
DILLUNS
130 EUROS
2017: l'any
de l'explosió
de l'extrema
Como dejar de ser
dreta a
Europa?
Tratamiento y Cura
Les eleccions a
Franca i Holanda
marcaran la pauta
ATAMENTO PARA
CARME
COLOMINA.
Sento vergonya que a
Brussel les s'atreveixi
aplantejar que traslladar
els refugiats podria
reanimar l'efecte crida"
Patyi López
desafia Díaz
ANTONI VIVES
i renegade
Cal llegir bé elmoment
l'abstenció
Falses terapies a la xarxa per deixarde ser
politici mesurar bé les
forces disponiblesen cada
a Rajoy
Multitud de presumptes terapeutesofereixen ainternet els seusmetodes
Si no es fa aixi, és
molt possible que perdem
per curar" l'homosexualitat toti les seqüeles que deixen a les victimes
JOAQUIM COELLO
Dos anys després, les obresdels accessosviaris
Els enginyers
som mals
politics: ens falta visió
al port de Barcelona estan practicament aturades
per entendre que el futur
no esta determinat
només pel passat

Noticias
  • Messi pateix de valent contra Cap Verd en un dels partits més èpics vist mai a un Mundial
    El partit entre l'Argentina i Cap Verd serà recordat amb el pas dels anys. Si els Mundials emocionen, és per partits com aquests, quan la lògica es trenca, quan tot pot passar. En una nit humida i enganxifosa a Miami, la modesta Cap Verd s'ha quedat a un pas d'eliminar l'Argentina en un duel decidit a una pròrroga on ha passat de tot. Gols, cops i un jugador pujant a la graderia. Finalment, la vigent campiona ha aconseguit sobreviure després d'un duel molt exigent contra una selecció del Cap Verd que marxa cap a casa amb el cap ben alt, convertida en una de les històries més boniques del torneig. Ningú els coneixia i ara tothom els admira.
  • El dret a la innocència (1996)
    De Jordi Cots i Moner (Barcelona, 1927-2026) a l’Avui (20-XI-1996). Aquest any en farà trenta d’aquest article del poeta, jurista i pedagog Jordi Cots, mort el passat 28 de juny. Des del 1997 al 2004 va ser adjunt al síndic de greuges de Catalunya, dedicat al dret dels infants. Formava part de l’organització europea d’ombudsman per a la infantesa. Era membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Tenia la Creu de Sant Jordi.
  • TV3 no aprèn la lliçó dels incendis
    Fa un any, TV3 va reaccionar tard i malament amb la cobertura de l’incendi de Paüls que va afectar diferents municipis del Baix Ebre. Amb més de 2.800 hectàrees cremades, nou municipis confinats i amb el foc descontrolat, la televisió pública no va parar prou atenció a l’incendi, especialment durant la nit més crítica. En un exercici de cinisme, la cadena va estrenar aquell vespre la sèrie Delta Aquaterra, un thriller de suspens que mostrava els paisatges d’aquell territori, tapant la realitat més tràgica que estaven patint en aquelles comarques. 
  • “Si el lema és ‘El Trenc no es toca’, jo m’hi sum”
    L’estiu torna a posar Marga Prohens (Campos, 1982) davant el principal repte del seu mandat: la saturació turística. Dos anys després que prometés mesures “valentes” de contenció, el carrer es torna a mobilitzar. Atén l’ARA Balears al seu despatx al Consolat, on defensa la gestió de l’Executiu.
  • L'estabilitat a quatre pessetes del PP
    Per a sorpresa de ningú, s’ha consumat el pacte entre PP i Vox a Andalusia, executat en dos temps per allò del decòrum. Si un llegeix els diaris de la dreta, podria semblar que els d’Abascal han cedit graciosament el seu suport per quatre cacauets, mitja llimona del fons de la nevera i un sobre de peta zetas. “Moreno torna a ser investit després de cedir una vicepresidència a Vox en un pacte de mínims”, titula El Mundo, en un mòdul més aviat discret de la seva portada. “Moreno firma «l’estabilitat» a canvi d’una vicepresidència”, rebla La Razón. Portar-ho al terreny dels càrrecs desactiva la càrrega política de les mesures més preocupants i ho dilueix tot a un intercanvi de cromos de diumenge al Mercat de Sant Antoni. A més, ja se sap que això de les vicepresidències té una flaire sovint més ornamental que executiva. I invocar l'estabilitat fa que tot plegat sigui una qüestió de responsabilitat. Però fins i tot el diari de Planeta acaba admetent després que s'han firmat 15