Sitio weba Puigdemont es PROCESSOBIRANISTA r planteja avancar el referendum a El president estudia accelerar Si es precipita el calendari, la llei de ara.cat la desconnexió en el cas que transitorietat s'aprovaria al juny hi hagi inhabilitacions de politics a consulta seria abans de l'estiu DILLUNS 130 EUROS 2017: l'any de l'explosió de l'extrema Como dejar de ser dreta a Europa? Tratamiento y Cura Les eleccions a Franca i Holanda marcaran la pauta ATAMENTO PARA CARME COLOMINA. Sento vergonya que a Brussel les s'atreveixi aplantejar que traslladar els refugiats podria reanimar l'efecte crida" Patyi López desafia Díaz ANTONI VIVES i renegade Cal llegir bé elmoment l'abstenció Falses terapies a la xarxa per deixarde ser politici mesurar bé les forces disponiblesen cada a Rajoy Multitud de presumptes terapeutesofereixen ainternet els seusmetodes Si no es fa aixi, és molt possible que perdem per curar" l'homosexualitat toti les seqüeles que deixen a les victimes JOAQUIM COELLO Dos anys després, les obresdels accessosviaris Els enginyers som mals politics: ens falta visió al port de Barcelona estan practicament aturades per entendre que el futur no esta determinat només pel passat
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
El responsable de l'empresa mixta de Rodalies assumirà la gestió de Renfe a Catalunya
La gestió de Renfe a Catalunya ja té un nou responsable: Òscar Playà, el recentment nomenat conseller delegat de Rodalies Catalunya, la nova empresa que entomarà el traspàs de Rodalies. Playà assumirà les funcions que fins a aquesta setmana tenia Josep Enric Garcia Alemany, el director operatiu de Rodalies, destituït arran de la crisi ferroviària que ha viscut Catalunya en l'última setmana. La decisió l'ha anunciat el mateix secretari d'estat de Transports, José Antonio Santano, en una entrevista a 3cat.
La por a la publicitat (1984)
De l’article de Joan Enric Nebot Nonell (Barcelona, 1945 - 2026), publicat a La Vanguardia (28-XI-1984). Traducció pròpia. El passat 16 de gener va morir Nebot, un pioner del periodisme especialitzat en estudis sobre mitjans de comunicació. Com a director de la revista Control de Publicidad des dels primers anys 1970, encarregava articles sobre periodística a joves investigadors universitaris catalans.
Potser no caldria dependre sempre de Lamine: els apunts en calent del Barça-Copenhaguen
Feina feta. Durant tota la fase de grups el Barça ha rebut molts gols, ha patit ensopegades... però s'ha classificat dins del Top 8, com calia. Lluny queda la derrota amb el PSG o la vermella d'Araujo a Londres. Calia acabar entre els vuit primers i s'ha aconseguit amb un partit que és un bon resum de la Champions de l'equip: cedir gols, patir, però solucionar-ho al final amb talent.
"Recordarem el nom dels que van morir als carrers de Minneapolis"
No és cap novetat que Bruce Springsteen condemni públicament les polítiques de Donald Trump. Ara ha fet un pas més i ha publicat la cançó Streets of Minneapolis, amb la qual expressa indignació, ràbia i dignitat. "Recordarem el nom dels que van morir als carrers de Minneapolis", canta com a homenatge a Alex Pretti i Renee Good, les dues persones assassinades a trets per agents del Servei d'Immigració i Control de Duanes dels Estats Units (ICE), "l'exèrcit privat del rei Trump", tal com els descriu Sprinsgteen a la cançó.
Els diaris de l’aigua infinita
No és el cas d’aquestes últimes setmanes, però hem passat mesos i mesos de sequera, sense adonar-nos que determinada premsa disposa de reserves inacabables. Només cal veure com, cada cop que hi ha una bona notícia econòmica, s’afanyen a llançar galons i galons d’aigua al vi, no fos cas que el seu lector sortís de la depressió informativa a què l'han condemnat. L’atur baixa del doble dígit per primer cop des del 2007, és a dir, des de la crisi immobiliària, però hi ha qui s’entesta a buscar els tres peus al gat. OK Diario, per exemple, titulava així la notícia: “L’atur va baixar en 118.400 persones el 2025, però va alentir el ritme de caiguda i segueix per sobre de la UE”. S’esmuny la dada del 10% en favor d’una xifra que el lector comú no pot valorar si és molt o poc (i que pot semblar magra, en un estat de vora 50 milions de persones) i de seguida se li enganya un “però”, no fos cas.