Sitio weba Puigdemont es PROCESSOBIRANISTA r planteja avancar el referendum a El president estudia accelerar Si es precipita el calendari, la llei de ara.cat la desconnexió en el cas que transitorietat s'aprovaria al juny hi hagi inhabilitacions de politics a consulta seria abans de l'estiu DILLUNS 130 EUROS 2017: l'any de l'explosió de l'extrema Como dejar de ser dreta a Europa? Tratamiento y Cura Les eleccions a Franca i Holanda marcaran la pauta ATAMENTO PARA CARME COLOMINA. Sento vergonya que a Brussel les s'atreveixi aplantejar que traslladar els refugiats podria reanimar l'efecte crida" Patyi López desafia Díaz ANTONI VIVES i renegade Cal llegir bé elmoment l'abstenció Falses terapies a la xarxa per deixarde ser politici mesurar bé les forces disponiblesen cada a Rajoy Multitud de presumptes terapeutesofereixen ainternet els seusmetodes Si no es fa aixi, és molt possible que perdem per curar" l'homosexualitat toti les seqüeles que deixen a les victimes JOAQUIM COELLO Dos anys després, les obresdels accessosviaris Els enginyers som mals politics: ens falta visió al port de Barcelona estan practicament aturades per entendre que el futur no esta determinat només pel passat
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
De fit a fit
Mor l'actor Robert Duvall als 95 anys
L'actor californià Robert Duvall va morir diumenge als 95 anys a casa seva a Middleburg, a l'estat de Virgínia, segons informen mitjans nord-americans i ha confirmat la seva dona, Luciana Duvall. La seva trajectòria, que va començar amb papers a pel·lícules com Matar un rossinyol (Robert Mulligan, 1962), ha deixat personatges icònics del cinema com el militar surfista d'Apocalypse now (1979) i l'advocat dels Corleone a El padrí (1972 i 1974), films dirigits per Francis Ford Coppola on va destacar per la seva versatilitat. No tenia res a veure l'excèntric coronel que feia sonar La càrrega de les valquíries abans d'atacar que el conseller de gestos més austers a sou de la màfia.
Visita guiada a Gaza
Dilluns, al Telenotícies migdia, Anna Garnatxe i Xavi Coral ens recordaven la treva de quatre mesos a Gaza, tot i que Israel hi continua prohibint l’accés a periodistes. Informaven que malgrat aquest context de suposat alto el foc, els atacs s’han mantingut i han provocat més de sis-cents morts. Especificaven que molts d’ells havien estat assassinats quan creuaven la frontera, ara anomenada “línia groga”. Aquesta introducció servia per anunciar que el corresponsal de TV3 a Jerusalem, Jordi Brescó, havia pogut entrar a Gaza de l’única manera que era possible fer-ho: amb un comboi organitzat i controlat per l’exèrcit israelià. “Les imatges tenen valor, però hi han posat moltes limitacions, encara que Israel ho presenti com una gran oportunitat per als periodistes”. Aquest preliminar era necessari per advertir que aquell operatiu tenia més una intenció propagandística que no pas periodística.
Les baixes laborals i la mandra (periodística)
La qüestió de l’absentisme laboral és equívoca, ja des del nom, perquè l’etiqueta engloba les baixes no justificades i les que sí que ho estan per motius mèdics. No és una qüestió només semàntica: està en joc el coixí social que encara permet als ciutadans –bé, més als assalariats que als autònoms– posar la salut per davant de la feina. L’Abc en parlava en portada amb el següent titular: “Les baixes per trastorns mentals en joves pugen un 365% en set anys”. És un augment que fa posar les mans al cap de preocupació, però el subtítol del rotatiu no posa el focus en la salut mental d’aquest col·lectiu sinó en el possible frau: “Els dilluns concentren tres de cada deu incapacitats, quasi el doble que els divendres”. És una frase que empeny el lector a pensar en la picaresca, quan el que hauria de fer és obligar-nos a preguntar per què els joves estan mutant la seva relació amb el treball. Més enllà de la narrativa simplista de si són de vidre o cotó fluix, cal exami
El vertader problema dels pits de Sarah Santaolalla
El bust femení no és només una part del cos: és un territori simbòlic. Gran o petit, visible o dissimulat, terç o pensívol, ha estat històricament un instrument amb el qual es mesura, es classifica i, sobretot, es desacredita les dones. El passat 10 de febrer, al programa El Hormiguero d’Antena 3, aquest mecanisme es va activar amb una naturalitat inquietant. La col·laboradora Rosa Belmonte va desautoritzar la tertuliana Sarah Santaolalla –arran de les seves crítiques a Felipe González– amb una frase que no discutia cap idea, sinó que reduïa la interlocutora al seu cos: “mitad tonta, mitad tetas”. Els riures còmplices del plató, inclòs el del presentador Pablo Motos i el del darrer Premi Planeta Juan del Val, no eren anecdòtics. Formaven part del ritual.