Sitio weba Puigdemont es PROCESSOBIRANISTA r planteja avancar el referendum a El president estudia accelerar Si es precipita el calendari, la llei de ara.cat la desconnexió en el cas que transitorietat s'aprovaria al juny hi hagi inhabilitacions de politics a consulta seria abans de l'estiu DILLUNS 130 EUROS 2017: l'any de l'explosió de l'extrema Como dejar de ser dreta a Europa? Tratamiento y Cura Les eleccions a Franca i Holanda marcaran la pauta ATAMENTO PARA CARME COLOMINA. Sento vergonya que a Brussel les s'atreveixi aplantejar que traslladar els refugiats podria reanimar l'efecte crida" Patyi López desafia Díaz ANTONI VIVES i renegade Cal llegir bé elmoment l'abstenció Falses terapies a la xarxa per deixarde ser politici mesurar bé les forces disponiblesen cada a Rajoy Multitud de presumptes terapeutesofereixen ainternet els seusmetodes Si no es fa aixi, és molt possible que perdem per curar" l'homosexualitat toti les seqüeles que deixen a les victimes JOAQUIM COELLO Dos anys després, les obresdels accessosviaris Els enginyers som mals politics: ens falta visió al port de Barcelona estan practicament aturades per entendre que el futur no esta determinat només pel passat
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Bon homenatge amb un gran Sacristán
Una bona història i un gran intèrpret. No cal res més per assolir una gran funció de teatre. En aquest cas, és la història de la infància i l'adolescència de l'actor, director i literat Fernando Fernán Gómez adaptada per qui va ser amic i col·laborador seu durant anys, José Sacristán. Un Sacristán que, cal dir-ho, amb 88 anys omple la platea amb una dicció clara plena de matisos que se sent perfectament fins a l’última fila. És l’homenatge sincer i sentit al seu amic d’un Sacristán que, a aquestes altures d'aquest camí que és la vida, ha fet del teatre el territori de realitat i plaers. Un Sacristán que no necessita grans escenografies ni maquinària teatral. Una cadira i un coixí (que diu que era de la seva àvia), una mena de bagul, un llum i la caiguda d’un tros de teló que evoquen un espai de creació i de vida.
Interior expedienta els policies que van agredir el soci del Barça que portava una estelada
El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha confirmat aquest dimecres que obriran un expedient per una "presumpta falta molt greu o greu" als policies que el passat 23 d'agost van agredir a un soci del Barça, menor d'edat, a la rodalia de l'estadi de l'Elx. "No es justifica de cap forma l'actuació que es va realitzar, independentment que la persona portés un símbol absolutament legítim en un estat de dret", ha respost Marlaska a la diputada de Junts Marta Madrenas en la sessió de control del Govern d'Espanya al Congrés. En el vídeo distribuït a través de les xarxes socials es veu com els agents colpegen al menor, que acaba a terra, després de treure-li una estelada.
Tornem-hi amb PISA!
Cada nova edició de PISA provoca una petita tempesta. Durant uns dies, les puntuacions, els rànquings i les comparacions entre països ocupen titulars i tertúlies. Uns utilitzen els resultats per demostrar que el sistema educatiu està en crisi; d’altres recorden que l’educació no es pot reduir a una prova feta per estudiants de quinze anys. Ambdues afirmacions contenen una part de veritat, però cap de les dues no resulta gaire útil per si sola.
Pilar Rahola, Cadaqués i els altres
Pilar Rahola Martínez va arribar un moment, durant el Procés, que es va convertir en la tertuliana orgànica i ubiqua de l’independentisme. Era arreu, pontificava sobre tot, se suposava que ho sabia tot. Fins que tot se’n va anar en orris i va desaparèixer. Alguns il·lustres avantpassats Rahola que la van precedir també van ser, en la seva època, personatges destacats: advocats, polítics, negociants, metges, banquers, arquitectes, editors... I també van desaparèixer, esclar. Res no dura per sempre. Podríem dir que ella és l’última –fins ara– d’una energètica i influent nissaga empordanesa. El periodista i escriptor Xavier Febrés en repassa les figures rellevants a Els Rahola, una saga infinita (Editorial Gavarres).
Parlon i Trapero no s’avenien, i això era un secret de domini públic
La notícia ha saltat a primera hora: Josep Lluís Trapero ha dimitit com a director general de la Policia. La decisió de Trapero ha arribat en un dia clau per als Mossos d'Esquadra, ja que aquest dimecres al matí hi havia convocada una reunió de la cúpula policial al departament d'Interior per anunciar qui seria el nou comissari en cap del cos, però la dimissió de Trapero ha generat sorpresa entre els alts comandaments dels Mossos i d'Interior.