Sitio weba Puigdemont es PROCESSOBIRANISTA r planteja avancar el referendum a El president estudia accelerar Si es precipita el calendari, la llei de ara.cat la desconnexió en el cas que transitorietat s'aprovaria al juny hi hagi inhabilitacions de politics a consulta seria abans de l'estiu DILLUNS 130 EUROS 2017: l'any de l'explosió de l'extrema Como dejar de ser dreta a Europa? Tratamiento y Cura Les eleccions a Franca i Holanda marcaran la pauta ATAMENTO PARA CARME COLOMINA. Sento vergonya que a Brussel les s'atreveixi aplantejar que traslladar els refugiats podria reanimar l'efecte crida" Patyi López desafia Díaz ANTONI VIVES i renegade Cal llegir bé elmoment l'abstenció Falses terapies a la xarxa per deixarde ser politici mesurar bé les forces disponiblesen cada a Rajoy Multitud de presumptes terapeutesofereixen ainternet els seusmetodes Si no es fa aixi, és molt possible que perdem per curar" l'homosexualitat toti les seqüeles que deixen a les victimes JOAQUIM COELLO Dos anys després, les obresdels accessosviaris Els enginyers som mals politics: ens falta visió al port de Barcelona estan practicament aturades per entendre que el futur no esta determinat només pel passat
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Les perles de La Masia donen una nova Lliga al Barça
"L'extraordinari és que sembli normal". Amb aquest lema va celebrar el Barça la Lliga masculina la temporada 2018-19. L'aleshores equip dirigit per Ernesto Valverde acabava d'alçar la vuitena Lliga en onze temporades. En aquell moment, el primer equip femení només tenia quatre Lligues al palmarès. Des d'aleshores, les blaugranes s'han proclamat campiones de la competició estatal totes les temporades i ja sumen onze Lligues. L'última, aquest dimecres després d'imposar-se 1 a 4 al camp de l'Espanyol. Amb més de deu punts de marge respecte al Reial Madrid, i quan falten quatre jornades per acabar la competició, el Barça ja té a les vitrines el segon trofeu del curs, després de la Supercopa d'Espanya.
Absentisme a la universitat: quatre de cada deu estudiants de la UAB se salten classes
Des de la irrupció de la pandèmia de la covid-19, que va alterar el funcionament habitual de les classes, l'assistència a les universitats catalanes s'ha anat afeblint. Amb tot, com que l'educació universitària no és obligatòria, no hi ha dades oficials sobre aquest tipus d'absentisme. Ara, però, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha publicat el primer informe elaborat per una universitat pública sobre aquest fenomen, que conclou que el 40% de la seva comunitat estudiantil no assisteix a classe en algunes assignatures.
La Lliga en directe: Barça - Celta
L'escola del mestre detingut per pornografia infantil diu que no hi tornarà a treballar
L'Escola Jardí de Granollers on treballava el mestre detingut per tenir més de 100.000 arxius de pornografia infantil ha assegurat que no tornarà a reincorporar-se. "Té totalment prohibit qualsevol mena de contacte, presencial o digital", afegeix el centre en un missatge que ha enviat a les famílies i en què explica que mai havia tingut cap indici ni sospita sobre el docent, així com tampoc cap denúncia contra ell.
És compatible ser mare amb una vida disbauxada?
El sorgiment de tota una generació de dones creadores de ficció televisiva ha originat un subgènere fins fa poc (quasi) inèdit: la comèdia de la criança. Títols com Better things, Catastrophe, Madres trabajadoras i The letdown aborden la maternitat des d’una perspectiva dessacralitzada que converteix l’humor en la millor arma per encarar la realitat, sense filtres d’Instagram, de la criança. Al nostre país podem situar en aquesta tendència Mira lo que has hecho, amb Berto Romero, i Això no és Suècia, d’Aina Clotet i Mar Coll. En alguns capítols aquesta darrera sèrie aplegava en la ficció una colla de mares en la vida real que compartien les seves experiències com a tals en reunions de suport mutu. Una d’aquestes mares era Marta Bassols, escriptora, actriu i agitadora cultural ben coneguda (i estimada) de l’escena barcelonina. Ara és ella qui impulsa una altra sèrie sobre les tribulacions de la maternitat, Yo siempre a veces, coescrita amb Marta Loza, apadrinada per Javier Ambrossi i