Sitio weba Puigdemont es PROCESSOBIRANISTA r planteja avancar el referendum a El president estudia accelerar Si es precipita el calendari, la llei de ara.cat la desconnexió en el cas que transitorietat s'aprovaria al juny hi hagi inhabilitacions de politics a consulta seria abans de l'estiu DILLUNS 130 EUROS 2017: l'any de l'explosió de l'extrema Como dejar de ser dreta a Europa? Tratamiento y Cura Les eleccions a Franca i Holanda marcaran la pauta ATAMENTO PARA CARME COLOMINA. Sento vergonya que a Brussel les s'atreveixi aplantejar que traslladar els refugiats podria reanimar l'efecte crida" Patyi López desafia Díaz ANTONI VIVES i renegade Cal llegir bé elmoment l'abstenció Falses terapies a la xarxa per deixarde ser politici mesurar bé les forces disponiblesen cada a Rajoy Multitud de presumptes terapeutesofereixen ainternet els seusmetodes Si no es fa aixi, és molt possible que perdem per curar" l'homosexualitat toti les seqüeles que deixen a les victimes JOAQUIM COELLO Dos anys després, les obresdels accessosviaris Els enginyers som mals politics: ens falta visió al port de Barcelona estan practicament aturades per entendre que el futur no esta determinat només pel passat
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
A la contra
"Hi ha qui pensa que, per donar òrgans, et tornen el cadàver desfigurat"
La fotografia del WhatsApp enganya: Olga Gavaldà no penja mai la bata, és a dir, no apaga mai el mòbil de feina. Quan tenia 11 anys va patir un accident de cotxe i va passar molt de temps ingressada. Allà va tenir claríssim que la infermeria seria la seva vocació. El que no sabia és que exerciria tota la carrera a l'hospital on va néixer per cesària. Fa 35 anys que forma part de l'equip de trasplantaments de la Vall d'Hebron, el centre líder a Catalunya amb 387 intervencions el 2025 i un referent a l'Estat. S'ocupa de coordinar un engranatge trepidant.
Jane Goodall, la pionera que va sacsejar la nostra idea de què és ser humà
"El gen egoista", Richard Dawkins (Veles i Vents, 2026)Aquest mes de setembre es publica a casa nostra un clàssic de la divulgació científica del segle XX, El gen egoista. Tot i que ha estat traduït a més de trenta llengües, no és fins ara que el podrem llegir per primer cop en català. L'obra agafa la teoria de Darwin, l'aplica als gens i afirma que ells són l'autèntica unitat evolutiva fonamental: nosaltres, els individus, només som les seves màquines de supervivència. Amb aquesta idea, l'autor explora les arrels biològiques de l'egoisme i l'altruisme per intentar desentrellar la lògica que regeix el món natural. De la mà de l'editorial Veles i Vents, amb traducció d'Oriol Ràfols Grifell i la portada il·lustrada per Blanca Martí, aquesta edició commemora el cinquanta aniversari de la publicació original incloent-hi un nou epíleg de l'autor, Richard Dawkins.
Els pediatres catalans avaluaran el risc d'addicció a les pantalles dels infants
Subvencions per incorporar el català als videojocs, un pacte nacional contra els discursos d'odi i limitar fins als 14 anys l'ús d'eines d'intel·ligència artificial generativa en serveis i equipaments públics. Aquestes són algunes de les 67 mesures que vol desplegar el Govern en els pròxims anys per combatre l'ús inadequat de les tecnologies digitals entre infants i adolescents i assegurar el seu benestar digital. Entre les diferents accions, l'executiu català preveu implantar un cribratge a l'atenció primària per detectar riscos d'addicció fins als 15 anys i recomanar un pla digital a les famílies.
El que més s’assembla a un ultradretà d’Espanya...
S’atribueix a Josep Pla la frase “El que més s’assembla a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres”, tot i que el de Palafrugell mai ho va deixar escrit. A El quadern gris sí que hi ha, en canvi, un diàleg amb el seu pare, que li diu: “El que s’assembla més a un home d’esquerra, en aquest país, és un home de dreta”. Tenint en compte el context de la conversa –parlen de les traves que el pare de l'escriptor es va trobar a l’hora de cultivar arròs a l’Empordà– resulta venturós ficar-hi el concepte d’Espanya pel mig. Però un article conjunt de Crític i El Salto permet parafrasejar aquest apòcrif per fonamentar la temença que el que més s’assembla a un ultradretà espanyolista pot ser un ultradretà independentista.