Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
a Puigdemont es
PROCESSOBIRANISTA
r planteja avancar
el referendum
a El president estudia accelerar
Si es precipita el calendari, la llei de
ara.cat
la desconnexió en el cas que
transitorietat s'aprovaria al juny
hi hagi inhabilitacions de politics
a consulta seria abans de l'estiu
DILLUNS
130 EUROS
2017: l'any
de l'explosió
de l'extrema
Como dejar de ser
dreta a
Europa?
Tratamiento y Cura
Les eleccions a
Franca i Holanda
marcaran la pauta
ATAMENTO PARA
CARME
COLOMINA.
Sento vergonya que a
Brussel les s'atreveixi
aplantejar que traslladar
els refugiats podria
reanimar l'efecte crida"
Patyi López
desafia Díaz
ANTONI VIVES
i renegade
Cal llegir bé elmoment
l'abstenció
Falses terapies a la xarxa per deixarde ser
politici mesurar bé les
forces disponiblesen cada
a Rajoy
Multitud de presumptes terapeutesofereixen ainternet els seusmetodes
Si no es fa aixi, és
molt possible que perdem
per curar" l'homosexualitat toti les seqüeles que deixen a les victimes
JOAQUIM COELLO
Dos anys després, les obresdels accessosviaris
Els enginyers
som mals
politics: ens falta visió
al port de Barcelona estan practicament aturades
per entendre que el futur
no esta determinat
només pel passat

Noticias
  • La manera sàvia i elegant de dir adeu de Julian Barnes
    Amb Comiats, Julian Barnes (Leicester, 1946) no s’acomiada de la literatura, perquè se suposa que continuarà llegint fins que es mori o fins que els ulls i el cervell l’hi permetin, però sí de l’escriptura de llibres i dels seus lectors. Quan dic que se n’acomiada és literal, i ell així mateix ho explicita en els paràgrafs finals interpel·lant directament els que l’estan llegint: “espero que hàgiu gaudit de la nostra relació al llarg dels anys. Jo, sens dubte, sí. La vostra presència m’ha complagut (ben mirat, jo no seria res sense vosaltres)”.
  • "El 0,001% més ric ha multiplicat per 10 la seva riquesa"
    El 10% més ric del planeta emet quasi el 50% de les emissions de CO2 de tot el món. Però dins d'aquest grup, el 0,001% més rics (unes 80.000 persones superriques) són els que més han vist incrementar la seva riquesa en els últims anys i els que més mal estan fent al planeta. Això diu el periodista mediambiental francès Hervé Kempf, autor de Com els rics saquegen el planeta (Garbuix Books), un llibre en format còmic que analitza de forma amena i entenedora els motius i les sortides a les grans desigualtats globals que estan totalment vinculades a la crisi ecològica que patim.
  • La via canadenca... a l'autodeterminació europea
    La Clarity Act, aprovada pel Parlament federal canadenc l'any 2000 i que atorgava al Quebec una via constitucional per a l'autodeterminació, fou repetidament emprada en el transcurs del Procés català com una sortida alternativa a l'impàs en què ens trobàvem. De forma similar, el discurs del primer ministre liberal canadenc, Mark Carney, a la reunió de Davos de fa un mes està obrint una via sòlida del que hauria de ser l'autodeterminació europea per independitzar-se del nou marc de desequilibri multipolar que estan establint els Estats Units i la Xina, amb la col·laboració indispensable de Rússia.
  • Un català inesperat crida l'atenció de la NBA
    El bàsquet català tornarà a tenir representació al Basketball Without Borders (BWB). Lucas Sánchez, un base de 17 anys i 1,92 m, participa en aquest campus anual per a joves promeses internacionals que se celebra a Los Angeles coincidint en dates amb l'All Star de la NBA.
  • Es lloguen habitacions a la presó antiga de Palma i l’Ajuntament no hi fa res
    En sentir la paraula ‘màfies’, a Joana (nom fictici), una dona que viu a l’antiga presó de Palma des de fa gairebé quatre anys, se li descompon la cara. Es posa nerviosa i diu que no en sap res. “Aquí, per viure bé, has de ser com un mico: veure, escoltar i callar”. Ho repeteix una vegada i una altra: “Jo no estic bé de salut, no surt mai de ca meva; no veig res ni sé res”. Té por. De fet, accepta contar-ho en un bar, lluny de la presó, perquè ningú no sàpiga –ni senti– que parla d’això amb ningú.