Sitio weba Puigdemont es PROCESSOBIRANISTA r planteja avancar el referendum a El president estudia accelerar Si es precipita el calendari, la llei de ara.cat la desconnexió en el cas que transitorietat s'aprovaria al juny hi hagi inhabilitacions de politics a consulta seria abans de l'estiu DILLUNS 130 EUROS 2017: l'any de l'explosió de l'extrema Como dejar de ser dreta a Europa? Tratamiento y Cura Les eleccions a Franca i Holanda marcaran la pauta ATAMENTO PARA CARME COLOMINA. Sento vergonya que a Brussel les s'atreveixi aplantejar que traslladar els refugiats podria reanimar l'efecte crida" Patyi López desafia Díaz ANTONI VIVES i renegade Cal llegir bé elmoment l'abstenció Falses terapies a la xarxa per deixarde ser politici mesurar bé les forces disponiblesen cada a Rajoy Multitud de presumptes terapeutesofereixen ainternet els seusmetodes Si no es fa aixi, és molt possible que perdem per curar" l'homosexualitat toti les seqüeles que deixen a les victimes JOAQUIM COELLO Dos anys després, les obresdels accessosviaris Els enginyers som mals politics: ens falta visió al port de Barcelona estan practicament aturades per entendre que el futur no esta determinat només pel passat
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Sánchez planta Trump a l'ONU per "motius d'agenda"
Plantada de Pedro Sánchez a Donald Trump. El president espanyol no assistirà aquest dimarts a la recepció que el seu homòleg nord-americà ofereix a Nova York amb motiu de l'inici de l'assemblea general de l'ONU. Fonts de la Moncloa citades per l'agència Efe han al·legat "motius d'agenda", si bé ara mateix el líder socialista no té programat a l'agenda cap altre esdeveniment que coincideixi amb la recepció.
Mamdani evita incomodar Trump i el rep malgrat el veto als mitjans
El president dels Estats Units, Donald Trump, s'ha reunit aquest dilluns amb l'alcalde de Nova York, Zohran Mamdani, a Gracie Mansion, la residència oficial de l'alcalde de la ciutat. El magnat ha aprofitat el viatge per assistir a l'Assemblea General de les Nacions Unides, que arrenca aquest dimarts, per trobar-se també amb el dirigent socialista. Aquesta és ja la tercera vegada que els dos polítics es troben cara a cara, i Mamdani no ha volgut incomodar el president i l'ha rebut malgrat el veto imposat per Trump a diversos mitjans de comunicació, inclosa la CNN.
Llegim amb mentalitat de rebuig?
Fa uns anys, els investigadors Pronk i Denissen, de la Universitat de Tilburg, van estudiar la presa de decisions en les aplicacions de cites. Van descobrir que a mesura que els participants passaven perfils en rebutjaven cada cop més (entre el primer i l'últim, la probabilitat d'acceptació queia un 27%). No és que els perfils empitjoressin, sinó que empitjorava la mirada. Ho van anomenar mentalitat de rebuig: en lloc de buscar motius per escollir algú, acabaven buscant-ne per descartar-lo, perquè la promesa d'algú millor sempre és a un perfil de distància.
Nostàlgia per un futur en què mirar enrere sigui agradable
Aina Fullana Llull (Manacor, 1997) va publicar la seua primera novel·la, Els dies bons, en 2021. Ja aquell text era colpidor i literàriament remarcable. Era una història familiar. El pare, drogoaddicte des de l’adolescència, troba un poc de pau en el seu matrimoni. La mare, menys sociable que el pare, suporta en silenci la pertorbació marital fins que ja no pot més i es divorcia. Serà en la filla, finalment, on recaurà la missió de reconstruir la memòria familiar. Aquesta filla primer es refugia en una concepció massa idealitzada de l’amor i després en una espiral d’autodestrucció promíscua. La pau només vindrà quan podrà fer les paus amb son pare i descobrir el poder expiatori i transformador de la literatura.
Estrany silenci europeu sobre Groenlàndia
Hi ha hagut sobretot silenci –un silenci poc habitual en temps de tuits– aquest cap de setmana a les capitals europees. La mitjanit de divendres, Donald Trump feia un sorprenent anunci d'impacte majúscul per a Europa: la Casa Blanca havia arribat a un acord amb Dinamarca per assumir la seguretat de Groenlàndia de forma indefinida. El titular és gros, decisiu, inesperat. Copenhaguen i Nuuk confirmaven un acord per "millorar la seguretat a l'Àrtic i l'Atlàntic Nord", que simbòlicament amplia el lligam de Washington amb el futur del continent. L'OTAN, liderada pel trumpista Mark Rutte, el celebrava. A la Unió Europea abundava i abunda el silenci, un gest sospitós. Només el francès Emmanuel Macron –emboscat per la premsa– s'ha limitat a dir que el pacte "és positiu", perquè "calma les coses" i "respecta la sobirania danesa". A principis de setembre, en un viatge a Groenlàndia, Ursula von der Leyen va dir: "Els groenlandesos han triat i trien la Unió Europea".