Sitio weba Puigdemont es PROCESSOBIRANISTA r planteja avancar el referendum a El president estudia accelerar Si es precipita el calendari, la llei de ara.cat la desconnexió en el cas que transitorietat s'aprovaria al juny hi hagi inhabilitacions de politics a consulta seria abans de l'estiu DILLUNS 130 EUROS 2017: l'any de l'explosió de l'extrema Como dejar de ser dreta a Europa? Tratamiento y Cura Les eleccions a Franca i Holanda marcaran la pauta ATAMENTO PARA CARME COLOMINA. Sento vergonya que a Brussel les s'atreveixi aplantejar que traslladar els refugiats podria reanimar l'efecte crida" Patyi López desafia Díaz ANTONI VIVES i renegade Cal llegir bé elmoment l'abstenció Falses terapies a la xarxa per deixarde ser politici mesurar bé les forces disponiblesen cada a Rajoy Multitud de presumptes terapeutesofereixen ainternet els seusmetodes Si no es fa aixi, és molt possible que perdem per curar" l'homosexualitat toti les seqüeles que deixen a les victimes JOAQUIM COELLO Dos anys després, les obresdels accessosviaris Els enginyers som mals politics: ens falta visió al port de Barcelona estan practicament aturades per entendre que el futur no esta determinat només pel passat
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Àngel González: "Vam obrir un armari i hi vam trobar la prova que havien matat la meva àvia el 1936"
“Estic molt orgullós de la meva àvia, de qui va ser i què va fer, tot i que devia patir moltíssim, i alhora estic enfadat per tot el silenci, perquè mai se’n va parlar a la meva família. Entenc que ho devien fer per protegir-nos i per la por, però ara vull fer tot el possible perquè se sàpiga qui va ser la Carmen”, diu Àngel González, que es va posar en contacte amb l'ARA després de llegir el reportatge sobre Federico García Lorca publicat en l'edició del 16 d'agost.
El Suprem permet a Trump avançar amb el seu pla per restringir el vot per correu
A poc més de dos mesos de les eleccions legislatives, el Tribunal Suprem dels Estats Units ha emès una sentència d'emergència que només promet sumar més incertesa a una jornada electoral que ja es preveu crítica. La majoria conservadora ha aixecat el bloqueig judicial a una ordre executiva que el president Donald Trump havia signat al març per restringir el vot per correu. Els magistrats, de moment, permeten al magnat seguir amb el seu pla mentre deliberen si l'executiu realment té competències per dictar com voten els estatunidencs. A més, la decisió arriba mentre encara hi ha una altra suspensió judicial sobre un dels apartats d'aquesta mateixa ordre.
Eli Maragall: el gol olímpic i una vida lluny de l’esport d’elit
El 1992 Eli Maragall va marcar el gol que va donar a la selecció espanyola d’hoquei herba la medalla d’or als Jocs Olímpics de Barcelona. Trenta-quatre anys després la seva vida té poc a veure amb aquell moment de glòria. “Soc una persona totalment normal”, explica a l'ARA. Treballa en una agència de viatges que ella mateixa va fundar el 2001 i que aquest any celebra el 25è aniversari. Dissenya viatges i porta clients per tot el món. I pel carrer gairebé ningú la reconeix.
Lily Brick: “És indescriptible el poder d’aquesta muntanya”
La muralista Lily Brick té el cor dividit entre el poder de la muntanya de Montserrat, les seves Terres de Lleida i la inspiració que va trobar al Priorat. Explica que ha tingut el privilegi de pintar un mural de vuit metres d’ample a l’entrada del Museu d’Art de Montserrat. Va ser la primera vegada que estava a la muntanya màgica: “Sentia una cosa molt forta, és indescriptible el poder d’aquesta muntanya. Ara entenc per què hi va gent de tot el món, s'hi senten atrets i hi tornen”. Aquesta espiritualitat i la sensació que es parava el temps la van acompanyar els vint dies que hi va estar treballant. Acostumada a pintar a l’exterior i que la intempèrie s’ho acabi menjant tot, aquí va pintar a cobert reproduccions d’algunes de les obres més significatives que conté la col·lecció. “Van ser uns dies de molta pau, vaig entendre moltes coses”, assegura.
La medicina, territori de dones
L’amfiteatre anatòmic és la joia de l’edifici de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, situada al cor de Ciutat Vella, a Barcelona, davant de l'Institut d'Estudis Catalans. Al bell mig d’aquest amfiteatre hi ha una taula giratòria de marbre original on els estudiants feien les disseccions de cadàvers. Els cadàvers arribaven, encara calents, de l'Hospital de la Santa Creu, situat costat per costat. Eren de persones que morien completament soles i de les quals ningú reclamava els cossos.