Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
a Puigdemont es
PROCESSOBIRANISTA
r planteja avancar
el referendum
a El president estudia accelerar
Si es precipita el calendari, la llei de
ara.cat
la desconnexió en el cas que
transitorietat s'aprovaria al juny
hi hagi inhabilitacions de politics
a consulta seria abans de l'estiu
DILLUNS
130 EUROS
2017: l'any
de l'explosió
de l'extrema
Como dejar de ser
dreta a
Europa?
Tratamiento y Cura
Les eleccions a
Franca i Holanda
marcaran la pauta
ATAMENTO PARA
CARME
COLOMINA.
Sento vergonya que a
Brussel les s'atreveixi
aplantejar que traslladar
els refugiats podria
reanimar l'efecte crida"
Patyi López
desafia Díaz
ANTONI VIVES
i renegade
Cal llegir bé elmoment
l'abstenció
Falses terapies a la xarxa per deixarde ser
politici mesurar bé les
forces disponiblesen cada
a Rajoy
Multitud de presumptes terapeutesofereixen ainternet els seusmetodes
Si no es fa aixi, és
molt possible que perdem
per curar" l'homosexualitat toti les seqüeles que deixen a les victimes
JOAQUIM COELLO
Dos anys després, les obresdels accessosviaris
Els enginyers
som mals
politics: ens falta visió
al port de Barcelona estan practicament aturades
per entendre que el futur
no esta determinat
només pel passat

Noticias
  • El teatre familiar es fa gran: “Els infants mereixen el mateix respecte que qualsevol altre espectador"
    A Catalunya hi ha una llarga tradició de teatre, són molts els ateneus, centres cívics i altres espais culturals que en programen. Actualment, hi ha 200 sales, 150 d’aquestes es concentren Barcelona i la seva àrea d’influència. Tot i que molts d’aquests espais tenen algun espectacle per a tots els públics de forma regular, també existeixen 7 sales especialitzades en teatre familiar. La majoria, però, són sales petites, privades i molt delicades. Just l’any passat una d’elles, el Jove Teatre Regina, va tancar a causa de la pressió immobiliària després de trenta-vuit anys d’història.
  • Tatiana Tibuleac: aprendre a viure amb el verí
    Després de l'èxit internacional de L'estiu que la mare va tenir els ulls verds, Tatiana Țîbuleac (Chisinau, Moldàvia, 1978) torna a explorar els vincles familiars, en què l'amor i la violència conviuen de manera natural. A Quan siguis feliç, ataca tu primer –traduïda al català per Corina Oproae–, la felicitat no és una promesa de plenitud, sinó una amenaça que cal neutralitzar abans que et deixi indefens. El títol funciona com la llei del més fort.
  • Qui és i què pensa el nou arquebisbe de Barcelona?
    Capacitat intel·lectual, idiosincràsia catalanista i social, lideratge demostrat en una comunitat monàstica i en un bisbat, enllaç directe i relacions fluides amb institucions clau –la Casa del Rei, el govern espanyol, la Generalitat i l'executiu local de la ciutat–, habilitat en l'art de l'alta política en moments crítics i compromís amb una Església centrada en les causes socials. Fra Octavi Vilà i Mayo (Tarragona, 1961) compleix un reguitzell de requisits que l'han fet idoni a ulls del papa Lleó XIV per haver estat nomenat aquest dimecres per a un càrrec tan rellevant com el d'arquebisbe de Barcelona, la seu més important del Principat en termes de població, tot i que històricament i per jerarquia sigui Tarragona la que tingui la primacia a l'Església catalana. És un home marcat per la vocació tardana que ha anat destacant des de la discreció de la feina feta i que deixa a hores d'ara un buit a la diòcesi de Girona, on ha exercit de bisbe els darrers dos anys. Qui és i què pensa?
  • L'extraordinària normalitat del Barça femení
    Imaginar una Champions League femenina sense el Barça, avui en dia és —pràcticament— impensable. El club blaugrana, que ha disputat set de les últimes vuit finals que s'han jugat, és el gran dominador del panorama europeu. Una normalitat, però, que no fa tant que succeeix, ja que l'equip culer va debutar a la Lliga de Campiones el 26 de setembre del 2012.
  • Necessites un 'kit Villarejo'?
    A La tienda del espía –al carrer d’Aragó quasi cantonada amb Balmes– gairebé el 100% de la gent que hi entra és perquè té algun problema. Pot ser laboral o sentimental, esclar, però també relacionat amb la cura de la gent gran, amb furts, amb veïns problemàtics i amb inseguretats personals. La Núria Mir n’és l’encarregada i admet que moltes vegades també fa de psicòloga. “Aquí entra molt poca gent a comprar regals per Nadal, la majoria a solucionar maldecaps”.