Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
a Puigdemont es
PROCESSOBIRANISTA
r planteja avancar
el referendum
a El president estudia accelerar
Si es precipita el calendari, la llei de
ara.cat
la desconnexió en el cas que
transitorietat s'aprovaria al juny
hi hagi inhabilitacions de politics
a consulta seria abans de l'estiu
DILLUNS
130 EUROS
2017: l'any
de l'explosió
de l'extrema
Como dejar de ser
dreta a
Europa?
Tratamiento y Cura
Les eleccions a
Franca i Holanda
marcaran la pauta
ATAMENTO PARA
CARME
COLOMINA.
Sento vergonya que a
Brussel les s'atreveixi
aplantejar que traslladar
els refugiats podria
reanimar l'efecte crida"
Patyi López
desafia Díaz
ANTONI VIVES
i renegade
Cal llegir bé elmoment
l'abstenció
Falses terapies a la xarxa per deixarde ser
politici mesurar bé les
forces disponiblesen cada
a Rajoy
Multitud de presumptes terapeutesofereixen ainternet els seusmetodes
Si no es fa aixi, és
molt possible que perdem
per curar" l'homosexualitat toti les seqüeles que deixen a les victimes
JOAQUIM COELLO
Dos anys després, les obresdels accessosviaris
Els enginyers
som mals
politics: ens falta visió
al port de Barcelona estan practicament aturades
per entendre que el futur
no esta determinat
només pel passat

Noticias
  • Així és una presó per a dones a l'Afganistan dels talibans
    Quan dies enrere vaig visitar el mòdul de dones de la presó de Pul-e-Charkhi, a Kabul, no sabia què em trobaria. Tenia un permís oficial dels talibans per entrar-hi, però els funcionaris del centre penitenciari em van fer esperar prop d'una hora a la porta. Abans d’accedir-hi, em van advertir que només podia informar de les classes de confecció i d’alfabetització que fan per a les recluses, i de la guarderia que hi ha dins la presó per als seus fills.
  • Policia i judicatura reclamen a Barcelona un front comú internacional contra les màfies
    Pot semblar un tòpic, però la frase "no es poden posar portes al camp" resumeix en bona part com és la lluita policial i judicial contra les grans organitzacions criminals internacionals. Aquesta frase, pronunciada pel general Pedro Antonio Pizarro, cap de la Guàrdia Civil a Catalunya, ha ressonat al Col·legi de Notaris de Catalunya, on membres dels cossos policials, de la judicatura i del notariat s'han conjurat per fer front a un dels principals reptes no només de Catalunya, de l'Estat o d'Europa, sinó també del món: desarticular l'estructura econòmica de les màfies.
  • Putin intensifica la caça als comunistes russos
    En el 109è aniversari de la Revolució d’Octubre, els comunistes russos s’enfronten a un dels moments més delicats de la seva història. El Kremlin ha prohibit diversos dels actes commemoratius del partit per a aquest dissabte perquè tenen por que les concentracions es desbordin i es converteixin en protestes contra Vladímir Putin. És el que va passar fa un mes a Moscou, quan un grup de joves activistes va aprofitar una manifestació de la vella guàrdia per cridar “Fora el tsar!” i hi va haver una seixantena de detencions.
  • La il·lusió de vendre un quadre a qui se n’ha enamorat
    El carrer de Consell de Cent, sobretot al tram comprès entre passeig de Gràcia i Balmes, ja fa molts anys que té una fabulosa distinció: l’art. Poca broma. I encara avui resisteix aquesta personalitat. Encara resisteixen unes quantes galeries d’art, la Mayoral, la Joan Gaspar, la Toni Tàpies... En van tancar algunes d’històriques, com la Prats, la Dalmau i la René Metràs. Ens fixem en la Jordi Barnadas, a tocar de passeig de Gràcia, un indret privilegiat, que ja fa quaranta anys que l’acull. El Jordi parla amb entusiasme de la seva professió, de la trajectòria de coherència que sempre ha intentat tenir i de com són els nous temps dins del galerisme barceloní. Ens ensenya quadres d’alguns dels artistes que guarda amb estimació al seu fons d’art permanent.
  • "Hi ha una forta indicació que Rússia estaria darrere de les amenaces de bomba a avions a Europa"
    Europa ha viscut aquesta setmana dues onades d'amenaces de bomba en avions i aeroports, i també un segon atac cibernètic contra supermercats de diversos països on els congeladors s'han convertit en forns. Ningú s'ha atribuït l'autoria d'aquests incidents i cap autoritat s'atreveix a assenyalar amb el dit a ningú. Però tenint en compte el context en què es produeix, és inevitable que plani la idea que Moscou pugui estar-hi darrere. En parlem amb Fredrik Wesslau, analista expert en seguretat del Consell Europeu de Relacions Exteriors (ECFR, per les seves sigles en anglès), un dels principals think tanks d'Europa en política exterior i seguretat.