Sitio weba Puigdemont es PROCESSOBIRANISTA r planteja avancar el referendum a El president estudia accelerar Si es precipita el calendari, la llei de ara.cat la desconnexió en el cas que transitorietat s'aprovaria al juny hi hagi inhabilitacions de politics a consulta seria abans de l'estiu DILLUNS 130 EUROS 2017: l'any de l'explosió de l'extrema Como dejar de ser dreta a Europa? Tratamiento y Cura Les eleccions a Franca i Holanda marcaran la pauta ATAMENTO PARA CARME COLOMINA. Sento vergonya que a Brussel les s'atreveixi aplantejar que traslladar els refugiats podria reanimar l'efecte crida" Patyi López desafia Díaz ANTONI VIVES i renegade Cal llegir bé elmoment l'abstenció Falses terapies a la xarxa per deixarde ser politici mesurar bé les forces disponiblesen cada a Rajoy Multitud de presumptes terapeutesofereixen ainternet els seusmetodes Si no es fa aixi, és molt possible que perdem per curar" l'homosexualitat toti les seqüeles que deixen a les victimes JOAQUIM COELLO Dos anys després, les obresdels accessosviaris Els enginyers som mals politics: ens falta visió al port de Barcelona estan practicament aturades per entendre que el futur no esta determinat només pel passat
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
El Govern compra 1.064 pisos a InmoCaixa per 87 M€ per a lloguer assequible
La Generalitat ha acordat la compra de 1.064 pisos a Inmocaixa, filial immobiliària de CriteriaCaixa (el hòlding inversor de La Caixa), per 87,2 milions d'euros. Aquests habitatges seran a partir d'ara públics i de lloguer assequible, segons un comunicat publicat aquest dimecres pel departament de Territori. Això vol dir que el Govern pagarà, de mitjana, uns 82.900 euros per cada habitatge.
L'altre Chelsea-Barça: 'floretes' a Lamine Yamal i 20 cadires buides per la tossuderia de la UEFA
"Als joves els hem d'ensenyar que això és un esport, i que venim a animar el club del nostre cor", em deia aquest dimecres al matí el José Manuel, un dels quasi 1.700 culers que dotze hores abans havien vist com el Barça sortia ben escaldat de Stamford Bridge.
L'OCDE dona un toc d'atenció a Espanya per no adoptar mesures contra la corrupció
Tot i el context econòmic mundial marcat per la incertesa i el creixement modest de gran part de les economies dels països rics, Espanya mantindrà el pols aquest 2025 i serà una de les economies que més creixeran. Des que va sortir de la pandèmia de la covid-19, l'Estat ha registrat un creixement "robust" en gairebé totes les activitats i sectors pel consum privat de les famílies –continua sent el motor de l'economia espanyola–, la bona marxa del mercat laboral, la recuperació del sector turístic, l'arribada dels fons europeus i l'increment de la despesa pública. Així ho reconeix l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) en un nou Estudi econòmic d'Espanya publicat aquest dimecres. Ara bé, no tot són bondats. Com qualsevol economia, l'espanyola també té deures pendents, assenyala l'OCDE, entre els quals la lluita eficient contra la corrupció. En l'informe d'aquest dimecres l'ens internacional renya l'Estat per no adoptar prou mesures.
“Les estrelles Michelin ens omplen l'ego, però també és cert que ens ho mereixem”
Aquest any el restaurant Enigma d'Albert Adrià ha aconseguit passar d'una a dues estrelles. Fa un any, i també en fa dos, les travesses populars asseguraven que aconseguiria ascendir d’una estrella a tres. Fins i tot n’hi havia que el comparaven amb cuiners d’altres països que havien viscut una situació semblant. Però van arribar les gales de concessió de les estrelles i Michelin deixava assegut a la cadira Albert Adrià. L’any passat, per reblar el clau, els amics i familiars donaven tant per fet que ell guanyaria tres estrelles que quan el cuiner de Casa Marcial va sortir a l’escenari el van confondre amb ell (d’esquena podria assemblar-s’hi) i va començar a rebre felicitacions al mòbil. Això va passar amb la gent que seguia la gala per YouTube, perquè els que la seguien en directe van veure “la cara d’idiota” que Albert Adrià assegura que li va quedar quan va comprovar, un any més, que ni dues ni tres, sinó que mantenia una estrella. Per continuar, l'estiu passat, a la ciutat d
Esgotades i amargades
Ofegades entre dues talles de bolquers. Invisibilitzades entre calendaris digitals que ens recorden cites alienes de familiars “de primer grau”. Esclafades per un exèrcit de recursos humans que ens tracta com si ens regalessin “vacances” per sol·licitar drets conquerits. Enterrades en un model que és capaç de créixer gràcies a nosaltres, les dones de quaranta i cinquanta que cuidem, treballem i cuidem, cuidem, cuidem, cuidem fins que siguin unes altres les que agafin el relleu i ens cuidin, cuidin, cuidin, cuidin; o no.