Sitio weba Puigdemont es PROCESSOBIRANISTA r planteja avancar el referendum a El president estudia accelerar Si es precipita el calendari, la llei de ara.cat la desconnexió en el cas que transitorietat s'aprovaria al juny hi hagi inhabilitacions de politics a consulta seria abans de l'estiu DILLUNS 130 EUROS 2017: l'any de l'explosió de l'extrema Como dejar de ser dreta a Europa? Tratamiento y Cura Les eleccions a Franca i Holanda marcaran la pauta ATAMENTO PARA CARME COLOMINA. Sento vergonya que a Brussel les s'atreveixi aplantejar que traslladar els refugiats podria reanimar l'efecte crida" Patyi López desafia Díaz ANTONI VIVES i renegade Cal llegir bé elmoment l'abstenció Falses terapies a la xarxa per deixarde ser politici mesurar bé les forces disponiblesen cada a Rajoy Multitud de presumptes terapeutesofereixen ainternet els seusmetodes Si no es fa aixi, és molt possible que perdem per curar" l'homosexualitat toti les seqüeles que deixen a les victimes JOAQUIM COELLO Dos anys després, les obresdels accessosviaris Els enginyers som mals politics: ens falta visió al port de Barcelona estan practicament aturades per entendre que el futur no esta determinat només pel passat
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Pluja negra, pol·lució i aigua contaminada: el desastre ecològic de la guerra a l'Orient Mitjà
Encara no fa un mes que el conflicte a l'Orient Mitjà va esclatar i en aquest temps s’han hagut de lamentar milers de morts, pèrdues de patrimoni cultural i històric i el temor creixent d’un enquistament del conflicte, amb potencial –ja demostrat– per desequilibrar l’ordre mundial. Però mentre la preocupació per la crisi humanitària augmenta, el conflicte ja s’ha consolidat com un dels desastres ambientals més grans de la història, amb implicacions que duraran dècades.
Hem de patir perquè la borsa caigui?
Quan va començar el conflicte amb l’Iran, vaig advertir que l’impacte sobre els mercats probablement seria una qüestió de dies. I, amb la informació que teníem aleshores, era una lectura raonable: tant els inversors com els analistes (com jo) esperaven un conflicte curt. La realitat, però, és ben diferent.
Aliança Catalana llança una opa a Junts abans de les municipals
"El processisme ja l'hem tastat i sabem quins resultats té i, evidentment, Catalunya necessita quelcom diferent i Manresa mereix un projecte diferent per tenir resultats diferents". D'aquesta manera, Sílvia Orriols justificava el seu rebuig a integrar-se a la candidatura unitària amb Junts a la capital del Bages, on també hi ha el nou partit de Sergi Perramon. Ho feia en la presentació de l’alcaldable d'Aliança Catalana per Amposta, Èric Esteban, que va ser, precisament, el número 2 dels juntaires a les anteriors eleccions i que es va donar de baixa al febrer sabent que no seria cap de llista dels juntarires —va perdre les primàries fa un any.
Els alumnes que construeixen l’ombra del pati amb les mans
Salt és conegut avui en dia per ser el municipi amb la renda per càpita més baixa de Catalunya. També una de les viles amb més concentració de població migrant: prop del 40% dels veïns són de nacionalitat estrangera. Però el que els titulars han obviat els darrers anys és que gairebé la meitat de la superfície d’aquest poble són encara hortes i deveses. La séquia Monar, en paral·lel al riu Ter, marca la frontera entre el Salt construït i la zona agrícola. Poques instal·lacions la superen, tret d’un gran institut construït sobre terrenys fèrtils. Situat a la frontera amb Girona, envoltat de verd i amb unes magnífiques vistes de la Mare de Déu del Mont, hi ha el Vallvera. Un centre de secundària i formació professional amb més de 1.200 alumnes inaugurat el 2008 que contrasta amb l’entorn per ser un gran centre de xapa grisa amb un pati ple de formigó. “A l’hivern és una nevera i a l’estiu un forn, no hi ha terme mitjà!”, lamenta el director, Ferran Maimir, que s’ha estre
La lluita per acabar amb el gran problema del mercat laboral
L'abril del 2022 va entrar en vigor la gran reforma laboral de Yolanda Díaz. La ministra de Treball va prometre que les noves mesures afavoririen una transformació profunda del mercat laboral espanyol i combatrien un dels seus problemes endèmics: l'alta temporalitat. Quatre anys més tard, però, ¿podem dir que la iniciativa ha aconseguit el seu gran objectiu? Segons Jordi Garcia, catedràtic en Dret Laboral i Seguretat Social de la Universitat de Barcelona, no. "O almenys això és el que sembla amb les poques dades que donen", assegura. Diferents informes, com ara un publicat fa poques setmanes pel think tank liberal Fundación Civismo, coincideixen amb l'expert i diuen que els canvis han estat, realment, "estadístics".